Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa ... · 116116 Atenció al client 902 44 44 41...

116116

Atenció al client902 44 44 41

[email protected]

www.edebe.com

Recursos per al professor

3primària

Ciències de la Naturalesa Ciències Socials

116116_CG_NAT_3EP_CAT_TALENTIA_coberta.indd 1 19/02/14 18:06

Les essències del talentEl nostre projecte estimula i integra totes les formes de talent:

Talent analític i críticAprendre a pensar, utilitzar rutines de pensament, valo-rar el pensament… Tota una actitud davant la vida.

Talent creatiuDeixar aflorar la imaginació, l'expressivitat... en la reso-lució de problemes i reptes.

Talent emprenedorIniciativa, imaginació, treball en equip, comunicació, constància… Persegueix els teus somnis.

Talent emocionalTalent que permet gestionar de manera eficaç les emo-cions i les fa fluir adequadament.

Talent socialSensible a la justícia social per tal d'aconseguir un món millor.

Talent cooperatiuPer a aprendre amb els altres i dels altres, i generar pro-ductes de valor.

Programació i Orientacions didàctiques

Material complementari

Recursos per al professor

116116_CG_NAT_3EP_CAT_TALENTIA_coberta.indd 2 19/02/14 18:06

TALENTIA: és l’hora del talentEls professors i professores sou el motor del talent a les aules. Des d’edebé us aportem recursos i materials que facilitin el vostre treball docent. Aquest quadern és una guia explicativa del contingut de la Carpeta de recursos: Programació i orientacions didàctiques i Material complementari.

Confiem que us sigui d’utilitat i us agraïm la confiança que dipositeu en nosaltres.

Mostra de la Programació i Orientacions didàctiques d’una unitat ....................................................... 2-13

Mostra de diferents recursos del Material complementari ................................. 14-21

Mostra de Programació didàctica-docent i Programació d’aula ...................................... 22

Glossari ........................................................... 23

I, a més...

116116_CG_NAT_3EP_CAT_TALENTIA_interior.indd 1 20/02/14 08:30

2

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Percebem l’entornPàgines 28 i 29 Sentim i actuemPàgines 30 i 31

El sentit de la vistaPàgines 32 i 33

El sentit del tactePàgines 34 i 35

El sentit de l’oïdaPàgines 36 i 37

El sentit de l’olfactePàgina 38

El sentit del gustPàgina 39

Aconsegueix el repte Pàg. 40 Mou el pensament Pàg. 41 Per acabarPàgines 42 i 43

• Diàleg sobre la informació obtinguda d’internet.

• Identificació dels sentits. C• Comprensió d’una història. P• Coneixement d’un mateix. V • La vista. Òrgan i funcions. C• Adquisició d’hàbits de cura i salut. V

• El tacte. Òrgan i funcions. C• Adquisició d’hàbits de cura i salut. V

• L’oïda. Òrgan i funcions. C• Adquisició d’hàbits de cura i salut. V

• L’olfacte. Òrgan i funcions. C• Adquisició d’hàbits de cura i salut. V

• El gust. Òrgan i funcions. C• Adquisició d’hàbits de cura i salut. V

• Resolució de la tasca integrada: Experimenta amb els sentits. • Rutina de pensament: C-S-I sobre els sentits. Posa en pràctica• Aplicació dels continguts que s’han treballat en la unitat de manera competencial.Emprèn• Resolució de problemes quotidians, posant en pràctica idees pròpies i dels altres.Reflexiona (diari d’aprenentatge)• Reflexió sobre el propi aprenentatge.

AvaluacióRecursos per a l’avaluació (MC): Rúbrica d’avaluació de la unitat Pàg. xx. Fitxes d’avaluació de la unitat Pàg. xx. Rúbriques d’habilitats generals Pàg. xx. Taula d’observació d’adquisició dels continguts.

Una escola per a tots• Adaptació curricular (MC): bàsica

Pàgines 22-22, ampliació Pàgi-na 22.

• Ho detectem a temps! (POD) Pàgina 40.

Cultura del pensament• C-S-I Color, Símbol, Imatge (LA)

Pàgina 41.

Aprenentatge 360°• Una volta pel món (LA)

Pàgina 39.

Metodologies interactives• Aplicar la metodologia cooperativa

a l’activitat 8, pàgina 35 (LA).

Creativitat• Tasca integrada (LA) Pàgina 40.

Emprenedoria• Emprèn (LA) Pàgina 43.

Valors per a una nova societat• Activitat 5 (LA) Pàgina 33.

Competències• Posa en pràctica les competències

(LA): Pàgina 42-43. Fitxes Competències (MC): Pàg. 22.

• Activitats competencials (POD): Pàgina 41, 42, 43, 46.

Intel·ligències múltiples• Activitats d’IM (LA):

I. Intrapersonal Pàg. 31, 33, 35; I. Naturalista Pàg. 30 i 33, I. Lingüística i verbal Pàg. 31, 37. I. Intrapersonal, Pàg. 37, 39. I. Espacial, Pàg. 33, 38.

• Activitats d’IM (POD): Pàgines 41, 44, 45, 46.

Eines TIC• Recursos digitals per a la PDI: llibre

digital interactiu, activitats comple-mentàries, etc.

• Recursos digitals per a l’aula.

2Percebem

l’entorn

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

LA Llibre de l’alumne. MC Material complementari. POD Programació i orientacions didàctiques.

CONTINGUTS

38

C2201_R26820_038 02 114819.BK.indd 38 06/02/2014 12:23:47

1. PLANIFICACIÓ / PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Mapa amb els recursos disponibles a la unitat didàctica.


3

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

1. Conèixer i descriure els òrgans dels sentits i el funcionament que tenen, a partir del coneixement del propi cos, a més d’identificar el paper que acompleixen en la relació amb el medi i amb els altres éssers humans. (Coneixement i inte-racció amb el món físic / Naturalista)

2. Identificar i adoptar hàbits d’higiene relacionats amb la cura dels òrgans dels sentits i el seu bon funcionament. (Conei-xement i interacció amb el món físic / Naturalista)

3. Aplicar el mètode científic per conèixer les reaccions dels propis sentits davant l’experimentació d’un estímul. (Coneixe-ment i interacció amb el món físic / Naturalista)

4. Interaccionar en converses orals, argumentar les seves posicions, i mantenir una escolta activa i una actitud dialogant. (Comunicació lingüística i audiovisual / Lingüística i verbal)

5. Utilitzar els recursos tecnològics per a informar-se sobre el funcionament dels sentits i redactar un text expositiu amb les dades recollides. (Tractament de la informació i competència digital / Lingüística i verbal)

6. Utilitzar tècniques, recursos i materials dels diversos llenguatges artístics per a aconseguir creacions ben elaborades (Artística i cultural / Visual i espacial)

7. Participar en les iniciatives que sorgeixin del grup i cooperar-hi com a part d’un projecte comú (Social i ciutadana / Interpersonal)

8. Aplicar els coneixements i les estratègies de manera peculiar i diferent a l’hora de dur a terme noves tasques. (Apren-dre a aprendre / Intrapersonal)

Objectius en termes de competències / Intel·ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Identificar els sentits i els òrgans principals corres-ponents.

• Establir relacions entre els diferents òrgans dels sentits i entre aquests i la percepció de l’entorn.

•Conèixer el funcionament bàsic dels òrgans dels sentits.

• Relacionar hàbits de vida saludables amb el bon funcionament dels òrgans dels sentits.

ESTÀNDARDS

• Identifica i localitza els òrgans dels sentits.

• Estableix relacions fonamentals entre els diferents sentits i entre els principals òrgans del sistema de relació.

• Identifica i adopta hàbits d’higiene i cura per als sentits.

• Identifica emocions i sentiments propis, dels seus companys i dels adults, i manifesta conductes empàtiques.

•Manifesta autonomia en la planificació i l’execució d’accions i tasques i desenvolupa iniciativa en la presa de decisions; identifica els criteris i les conseqüències de les decisions preses.

39

C2201_R26820_039 02 114819.BK.indd 39 06/02/2014 12:24:06

•Recursos disponibles per al desenvolupament dels talents a l’aula.

• Intenció educativa de la unitat. Interrelació dels elements curriculars de la unitat.

Interrelació d’elements curriculars.

Referents per a l’avaluació per competències.


4

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Unitat 2 Percebem l’entorn

Clau

s pe

r a m

otiv

arH

o de

tect

em a

tem

ps

Es poden utilitzar les propostes següents per a preveure les dificultats que puguin sorgir respecte als contin-guts de la unitat i anticipar-nos-hi.

— Per comprendre la relació entre el que percebem i la manera com reaccionem.

• Treball cooperatiu. Reunir-se en grups de 3 o 4. Un dels membres del grup proposa un estímul i la resta del grup discuteix sobre quin sentit hi actua i quina reacció s’esdevé.

• Adaptació curricular: proposta concreta de l’activitat (pàg. 22).

— Per recordar quins òrgans utilitza cada sentit.

• Completar fitxes amb la informació bàsica. D’aquesta manera, l’alumnat pot resumir el que s’explica en el llibre i tenir una fitxa resum per a estudiar.

• Adaptació curricular: proposta de fitxa per a cada sentit (pàg. 24 i 26) i activitats que ajuden a recordar els diferents òrgans dels sentits (pàg. 25 i 27).

— Per posar en pràctica tècniques de treball en grup i treball cooperatiu.

• El joc de les paraules: el mestra o mestra pot escriure diverses paraules clau sobre cadascun dels sentits. En grups, cada membre ha de construir una frase amb una d’aquestes paraules i, després, la mostra a la resta del grup per corregir-la, ampliar-la, matisar-la... Cada grup tria un grup de paraules sobre un dels sentits.

Quan els grups tinguin totes les frases a punt, les posen en comú. Aquesta posada en comú representa una síntesi del tema que s’ha treballat.

• Llegir el títol de la unitat i observar la imatge. Es poden formular preguntes com ara:

– Què veu el nen de la imatge? Quines olors creus que percep? Quins sons deu sentir? Si toca el terra de la muntanya, què nota?

– Al final, preguntar: Com creus que se sent el nen de la imatge?

– És important guiar les respostes perquè captin la importància dels diferents sentits en el moment que percebem l’entorn i el trobem agradable o desagradable, sorollós o silenciós, humit o sec, etc. Cal fer notar també que les reaccions que ens produeixen aquestes percepcions de vegades són subjectives, ja que depenen del caràcter de cadascú i de les vivències pròpies.

• Transmetre la funcionalitat dels continguts per aportar valor significatiu.

• Cal fer evidents els objectius de la unitat perquè els alumnes en siguin conscients: Què espereu trobar en aquesta unitat? Quins objectius ens podem plantejar segons aquests continguts?

• Cal comunicar que ells seran protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge i que han de mantenir una actitud proactiva.

Pàgines28 i 29

40

C2201_R26821_040 02 114819.BK.indd 40 06/02/2014 12:24:44

2. MOTIVACIÓ INICIAL / PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

• La motivació aporta una bona disposició envers l’aprenentatge.• «Ho detectem a temps!», pensada per a prevenir les dificultats i

actuar-hi.

Orientacions pràctiques per a la motivació inicial.

Recursos per a prevenir i atendre la diversitat.


5

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Sentim i actuem

Com dinamitzo l’aula?

Respondre a les preguntes de l’activitat 1 de manera conjunta, una vegada que hagin escrit les res-postes al quadern.Posar exemples, entre tots, dels estímuls que percebem per mitjà dels diversos sentits i de quines accions ens empenyen a dur a terme.

Representar els sentits

– Dibuixar unes vinyetes amb un exemple del procés estímul-percepció mitjançant els sentits-acció, semblant al que apareix a la pàgina 30 del llibre de l’alumne. Cada alumne o alumna ha d’escollir una situació diferent.

Unitat 2Pàgines30 i 31

01. Esperes per travessar el carrer… - color del semàfor - caminar per travessar el carrer - vis-ta. Agafes una llauna… - temperatura de la llauna - separes la mà / l’agafes amb les dues mans - tacte. Fa olor de cremat… - olor con-creta - treure el pa de la torradora - olfacte.

02. Resposta orientativa. Entren en acció els sentits de la vista, l’olfacte, el tacte i el gust. Hi intervenen els ulls, les mans, el nas i la llengua.

41

Solucionari

CO Activitat competencial

IM Intel·ligències múltiples

•Utilitzar objectes de l’aula per a determinar quins sentits hi entren en acció. Per a això, es pot treballar amb el grup classe o en petits grups de quatre.

•Donar als alumnes les qüestions següents: Descriu l’objecte per mitjà de la vista; Toca l’objecte: com és?; Fa olor aquest objecte?, té una olor agradable o desagradable?; Escolta l’objecte: emet algun so?, és fort o suau?, agut o greu?; Si l’objecte és comestible, prova’l i digues quin gust té (dolç, salat, amarg, àcid...).

• S’han de fer servir objectes que hi hagi a l’aula: una goma d’esborrar, un llapis, entrepans o fruita de l’esmorzar, un full de paper...

• Finalment, cal reflexionar en comú sobre el que es pot percebre per mitjà de la vista, del tacte, de l’olfacte, de l’oïda i del gust.

C2201_R26822_041 02 114819.BK.indd 41 06/02/2014 12:24:48

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (I)

•Presentació dels continguts en contextos propers a l’alumne.

Implicar l’alumnat en el procés d’aprenentatge.


6

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

El sentit de la vista


Abans de començar l’estudi de l’apartat, suggerir a l’alumnat que tanquin els ulls uns quants segons i després els tornin a obrir. Indicar-los que expliquin el que perceben amb els ulls tancats i el que per-ceben amb els ulls oberts.Per dinamitzar la participació, ens podem basar en el primer apartat, en què s’esmenten quatre ítems: colors (poden anomenar diferents colors), formes (quadrat, cercle, rectangle, etc.), grandàries (gran, petit, etc.), distàncies (curta, llarga, etc.).

Els trastorns de la vista

– Cal insistir en la importància de la salut dels ulls i les cures que requereixen. Explicar que algunes persones tenen un defecte a la vista i que per a poder-hi veure bé han de portar ulleres.

– Si a classe hi ha algun alumne o alumna amb ulleres, preguntar-li quin defecte té a la vista i què li passa si no porta ulleres. Si no, es pot proposar que ho preguntin a algun familiar o buscar informació sobre els defectes més comuns. Això ha de permetre reflexionar sobre les dificultats que poden provocar els defectes de visió a l’hora de dur a terme qualsevol tasca quotidiana.

03. Destacar l’iris, la pupil·la, la cella, la parpella i les pestanyes.

04. Resposta orientativa. Experiment 1: tan-quem les parpelles per evitar que el vapor danyi els ulls. L’aigua que llisca pel front és

frenada per les celles i les pestanyes. Ex-periment 2: S’han de fixar que la pupil·la es contreu amb la llum i es dilata amb la foscor.

05. Per revisar la vista. Resposta oberta.

Solucionari


42


AC Activitat complementària

• Posar-se en el lloc d’una persona cega. Per a això, agrupar l’alumnat en parelles i embenar els ulls a un dels membres.

• Situar el que té els ulls embenats en un punt de l’aula i demanar que es dirigeixi a un altre punt. Després, intercanviar els papers.

•Comentar a classe les dificultats amb què s’han trobat.

C2201_R26823_042 02 114819.BK.indd 42 06/02/2014 12:24:53

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (II)

•Recursos per a prendre consciència de la importància del que aprenem.

Proposta d’activitats complementàries per a dinamitzar l’aula.


7

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (III)

•Propostes per a treballar els continguts d’una manera més vivencial.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

El sentit del tacte


Abans d’explicar aquest contingut, amagar en una bossa objectes o materials de textures diverses (un llapis, una cullera, un raspall, cotó, una llima, un tros de vellut…) perquè l’alumnat, sense veure els objectes, els identifiquin. A continuació, dialogar sobre les sensacions que han experimentat i com han esbrinat de quin objecte es tracta.

Jugar a la gallina cega

– Identificar els companys a partir del tacte.

– Anomenar les característiques que han permès fer les identificacions.


06. Resposta orientativa. Suau: jersei de llana, peluix, galta. Rugós: paper de vidre, roca, suro. Fred: gel, ampolla de la nevera, ba-rra metàl·lica. Calent: pa acabat de fer, plat acabat de treure del microones, sopa. Dur:

xapa del cotxe, pissarra, taula. Tou: pastís, goma d’esborrar, panxa.

07. Resposta oberta. Hauria de ser més fàcil iden-tificar-ho amb les mans que amb l’avantbraç.

08. Resposta oberta.

43

Solucionari



• Preguntar a l’alumnat quines cures creuen que necessita l’organisme abans de prendre el sol (beure aigua, posar-se crema de protecció solar, no exposar-s’hi gaires hores…) i fer un son-deig sobre el que fan ells en particular.

• Buscar fotografies en què es mostrin cures que necessita la pell a l’hora de prendre el sol; tam-bé, llegir les etiquetes de les cremes de protecció solar que tinguin a casa.

•Confrontar la informació i valorar quines conductes pròpies són correctes i quines no.

• Redactar una llista de consells per prendre el sol d’una manera adequada, sense riscos per a la salut.

C2201_R26824_043 02 114819.BK.indd 43 06/02/2014 12:24:58

Diversitat d’activitats per a un treball sistemàtic de les competències.


El sentit de l’oïda


Abans de començar, demanar silenci a l’aula perquè l’alumnat escolti els sons que s’aprecien al seu voltant. Cal endevinar de què es tracta (cotxe, clàxon, ocells, persones, etc.).

Organitzar un concert amb instruments d’elaboració pròpia (Corporal i cinestèsica / Musical).

– Construir instruments musicals com, per exemple: un tambor (una caixa tancada), uns platerets (dues tapadores metàl·liques), unes maraques (pots de conserva amb llavors a dins), un xilòfon (diversos gots amb diferents nivells d’aigua).

– Dividir la classe en grups i assignar a cada membre un instrument. Cada grup ha de compondre una obra i representar-la.

– Obrir un diàleg sobre la composició musical que els ha agradat més, l’instrument que els resulta més agradable, l’instrument inventat que s’assembla a un altre de real…

Dificultats en l’audició

– Demanar als alumnes que es posin uns taps a les orelles i que escriguin el dictat que els farà el mestre o mestra en un to de veu normal.

– Identificar, entre tots, les dificultats amb què s’han trobat. Fer-los conscients que si es té una capacitat sensorial disminuïda (en aquest cas, l’auditiva), la percepció es veu dificultada i també la resposta que es pot donar. Cal tenir en compte que la percepció de l’entorn és important per a l’adaptació de l’organisme.

09. a) Orella interna / caragol. b) Orella externa / pavelló auditiu, conducte auditiu. c) Orella mi-tjana / timpà, cadena d’ossets.

10. El pavelló auditiu recull el so que es dirigeix cap al timpà pel conducte auditiu. El timpà vibra i aquestes vibracions són transmeses cap al caragol per una cadena d’ossets. El

caragol transmet les vibracions al cervell.11. Resposta orientativa. a) No, perquè es pot

danyar l’oïda i a més molestes altres per-sones. b) Amb un volum adient (no massa elevat). c) Sí.

12. Resposta oberta.

Solucionari


44



C2201_R26825_044 02 114819.BK.indd 44 06/02/2014 12:25:04

8

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (IV)

•Recursos per a una classe més dinàmica i diversificada.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Integrar les diversesintel·ligències múltiplesen experiències d’aprenentatgecooperatiu/compartit.


El sentit de l’olfacte


Explicar que el sentit de l’olfacte i el del gust estan relacionats. Per a això, demanar a l’alumnat que anomeni aliments i en descrigui l’olor i el gust. Està relacionada l’olor agradable amb un gust agra-dable? O no sempre és així? Per exemple, la coliflor desprèn una olor desagradable en coure-la, però elaborada amb beixamel i formatge fos pot ser un plat amb un gust molt bo.Explicar també que l’olor és un indicador de si un aliment està en bon estat o si no. En la natura, una olor desagradable pot ser un indicador de toxicitat. Per tant, això té un sentit adaptatiu.

De què fa olor? (lingüística i verbal / visual i espacial)

– De manera individual, cal elaborar una llista amb olors desagradables i una altra amb olors agradables.

– S’ha d’escollir una olor de cada llista i escriure un text curt (dues o tres frases) que expliqui el lloc d’on prové aquesta olor i per què ens agrada.

– Convertir aquest text en un petit còmic.

Extreure informació d’un vídeo

– Visionar el vídeo següent.

– Cal explicar com funciona el sentit de l’olfacte a partir de la informació del vídeo.

Unitat 2Pàgina

38

13. Aspirant per les fosses nasals.14. Resposta oberta.

45

Solucionari



http://youtu.be/-BSfL3NdG9w

C2201_R26826_045 02 114819.BK.indd 45 06/02/2014 12:25:14

9

3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (V)

•Per a una major implicació de l’alumnat, que és responsable del seu propi aprenentatge.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Itinerari alternatiu per a l’aprenentatge dels continguts atenent la diversitat d’intel·ligències presents a l’aula.


3. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS (VI)

• «Una volta pel món»: aprenentatge 360°.

El sentit del gust


De què fa olor? Quin gust té? (lingüística i verbal / intrapersonal)

– Proposar que l’alumnat olori tres o quatre aliments diversos com ara mostassa, llimona, cafè i menta. Cadascun ha de descriure a què li recorda l’olor d’aquests aliments.

– Després, els ha de provar i també ha de descriure quin gust té, per mitjà de comparacions. Per exemple, la menta té un sabor rodó per què la seva aroma m’omple tota la boca.

Una volta pel món

Amb aquest tipus d’activitat es pretén posar de manifest que l’alumnat també pot aprendre en situacions quotidianes, fora de l’escola. En grup, explicar les sensacions que experimenten i els sentits que s’activen en diferents situa-cions quotidianes, i prendre consciència de la diversitat de sensacions que es poden generar davant un mateix estímul.

Unitat 2Pàgina

39

46



•Cada alumne o alumna pot descriure un menjar habitual de diumenge a casa seva.

•Cal identificar els sabors que predominen en cada plat: dolç, salat, àcid o amarg.

• Posar en comú la informació i concloure si tots els menús segueixen el mateix patró.

C2201_R26827_046 02 114819.BK.indd 46 07/02/2014 12:58:49

10

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Proposta d’activitats alternatives per a obrir l’aprenentatge fora de l’aula.


11

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

TASCA

INTEG

RAD

A

Experimenta amb els sentits

Descripció

Amb la realització d’aquesta tasca, l’alumnat pot:

– Conèixer els sentits, com també la falta i els canvis dels sentits en les persones.

– Aprendre com poden afectar els sentits la percepció de la realitat.

– Expressar sentiments sobre les sensacions i les vivències dels experiments que s’han dut a terme.

– Treballar en petit grup, respectant el torn de paraula i valorant l’opinió dels altres.

Procés

Quan s’estudiï cada sentit, s’haurà de dur a terme l’activitat que es proposa en el llibre de l’alumne.

1. Organització dels equips de treball. Abans d’emprendre cada activitat, cal organitzar-se en parelles o en petits grups.

2. Preparació del material. Cada grup ha de repartir entre els seus membres el material necessari per a rea-litzar l’activitat. Cadascun es responsabilitza del material que ha de portar.

3. Realització de l’activitat. A l’hora de dur a terme l’activitat, tant si és en parelles com en petit grup, cal tenir en compte que tots els membres del grup han de participar activament respectant el torn, a més de mostrar interès i respecte pel treball de cadascú.

Diàleg final

En acabar les activitats amb cadascun dels sentits, cal comentar en petits grups sobre les sensacions que s’han tingut, el sentit que ha estat més fàcil d’utilitzar, el que menys…

– Cada grup fa una llista, consensuada, amb la informació que ens proporciona cada sentit.

– Després, posar les conclusions en comú amb tota la classe i debatre sobre si un sol sentit ens pot donar més informació que un altre, si cal utilitzar diversos sentits per a captar la realitat, si quan falla un sentit es pot substituir per un altre, etc.

47

C2201_R26828_047 02 114819.BK.indd 47 06/02/2014 12:25:32

4. TASCA INTEGRADA. ORIENTACIONS•Una proposta dinàmica i creativa per a ensenyar/aprendre.•Canvi metodològic. Treball per competències.

Procés pautat per a realitzar la tasca integrada a l’aula.


5. CULTURA DEL PENSAMENT. ORIENTACIONS• Les rutines de pensament, un recurs privilegiat per a

ensenyar a pensar.•Cap a una «aula pensant».

La rutina Color-Símbol-Imatge s’utilitza per a extreure l’essència de tres idees importants per mitjà de llen-guatge no verbal. Fa que els alumnes aprofundeixin en els seus pensaments i realça la comprensió d’aquestes idees quan se’ls demana que expliquin per què han triat un color, un símbol i una imatge concrets.

Pas 1: Demanar als alumnes que repassin mentalment les idees que tenen sobre els sentits. Es pot partir tam-bé de la seva experiència o bé se’ls pot deixar un temps perquè vegin les imatges i llegeixin les pàgines del llibre que el mestre o mestra consideri convenient, on apareguin aquests continguts.

Pas 2: Sol·licitar que diguin en veu alta les seves idees perquè el mestre o mestra les vagi escrivint en el mural de posada en comú a la pissarra.

Pas 3: De totes les idees, el mestre o mestra només en selecciona tres perquè l’alumnat aprofundeixi més en la seva comprensió.

Pas 4: Demanar als alumnes que escriguin als quaderns, en tires de paper o en notes adhesives diferents, quin color trien per representar la primera idea, quin símbol per a la segona i quina imatge per a la tercera.

Pas 5: Posada en comú. Cada alumne enganxa en el lloc que hagi disposat el mestre o mestra (una taula mural, cartolines diferents, etc.) el que ha escrit i dibuixat en cada paper o nota adhesiva, i explica el perquè de la seva elecció.

– El mestre o mestra pot escriure cada idea en lletra gran, a manera de títols, a la part superior d’un mural de paper continu o bé cadascuna en una cartolina diferent.

– L’alumnat pot enganxar les seves tires de paper o notes adhesives amb la representació de la idea dins la columna corresponent. D’aquesta manera el mestre o mestra, a més de fer visible els pensaments de tots els alumnes, els pot deixar exposats en el lloc que consideri més convenient. Així reforça visualment les tres idees més importants dels continguts que s’han treballat, la comprensió que n’han realitzat els alumnes i la importància de comunicar els nostres pensaments als altres per millorar la nostra comprensió.

– Es pot demanar als alumnes que després de la posada en comú triïn el color, el símbol i la imatge amb què es queden i que ho escriguin al seu quadern personal.

48

Mou el pensament: C-S-I


Unitat 2Pàgina

41

Orientacions didàctiques

Recomanacions

Quin color triaries per representar aquesta idea?

Quin símbol triaries per representar aquesta idea?

Quina imatge triaries per representar aquesta idea?

Idea 1 Idea 2 Idea 3

C-S-I: COLOR-SÍMBOL-IMATGE

C2201_R26829_048 02 114819.BK.indd 48 06/02/2014 12:25:47

12

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Pautes que cal seguir per a dur a terme la rutina.

Recomanacions per a l’aplicació de la rutina a l’aula.


13

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

6. PÀGINES FINALS. ORIENTACIONS•Models de proves PISA adaptats als continguts de la unitat

didàctica.•Activitats per a promoure la cultura emprenedora.

Posa en pràcticaEn la primera i la tercera activitats, l’alumnat pot aplicar el que ha après sobre els sentits a situacions de la vida quotidiana.

La segona activitat permet repassar les parts dels òrgans de cadascun dels sentits.

EmprènCada alumne i alumna ha de reflexionar sobre el problema i la manera de solucionar-lo. Després, es poden posar en comú les solucions individuals, justificant per què es considera que és la millor opció.

Valorar entre tots quina solució, o solucions, és la millor. D’aquesta manera, els alumnes poden apreciar que no hi ha una única solució als problemes, que potser és millor la solució que ha pensat algun company, etc.

ReflexionaCal respondre, de manera individual, a les preguntes que es plantegen en l’apartat. Després, es contesten entre tots aportant idees que ajudin el grup a comprendre els apartats en què han tingut problemes.

49

Per acabar



Solucionari

01. a) gust; b) oïda, vista; c) olfacte, vista; d) tac-te; e) oïda.— Vista / ulls; gust / llengua; olfacte / nas; oïda / orella; tacte / pell.

02. A.parpella, B. iris, C. pupil·la, D. pèl, E. po-rus, F. pavelló auditiu, G. timpà, H. caragol,

I. fosses nasals, J. mucosa olfactòria, K. sa-bor àcid, L. sabor salat, M. sabor amarg, N. sabor dolç.

03. Cavall / tacte, vista; finestra / vista, oïda, ol-facte; tassa de cafè / gust, olfacte; orquestra / vista, oïda.

49

1. Quin problema hi ha? La llet està massa calenta i tinc pressa. L’he de refredar ràpidament.

2. Com puc solucionar aquest proble-ma?

De manera individual, pensar solucions i decidir quina és la més encertada.

3. Estic satisfet d’haver resolt el pro-blema?

4. Hi ha alguna altra solució millor?

Explicar davant la classe quina solució al problema ha estat la pròpia.

Escoltar els companys i valorar totes les solucions proposades, i ser capaç d’acceptar que potser alguna solució que no sigui la pròpia és millor.

C2201_R26830_049 02 114819.BK.indd 49 06/02/2014 12:25:59

Una proposta detreball/avaluació per competències.

Orientacions per adesenvolupar el talent emprenedor.

Aprendre a aprendre. Reflexió sobre el procés del propi aprenentatge.


Sentim i actuem

Per actuar rebem estímuls que percebem per mitjà dels sentits.

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(bàs

ica)

. Uni

tat

2

Nom: ................................................................................................................................................ Data: ...............................

L'Anna es punxa en aga-far la rosa.

L'Anna olora la rosa.

El sentit del tacte percep el dolor.

El sentit de l'olfacte percep l'olor.

L'Anna mou la mà ràpidament, per apartar-la de la rosa.

L'Anna mou la boca per somriure.

ESTÍMULPercepció

mitjançant els SENTITS

ACCIÓ

VISTA

TACTE

OÏDA

OLFACTE

GUST

Colors, formes, grandàries, distàncies.

Forma, textura i temperatura dels objectes. També, dolor i pressió.

Sons. Intensitat i distància a la qual es produeixen.

Olors: agradables o desagradables.

Sabors: dolç, àcid, salat, amarg.

SENTIT ESTÍMULS QUE PERCEP

Quin estímul percep cada sentit?

10

C2201_R27454_010 AC1 114735.BK.indd 10 06/02/2014 11:49:57

Nom: ................................................................................................................................................ Data: ...............................

1 Completa el quadre i dibuixa cadascuna de les accions que descriguis.

Ada

ptac

ió cu

rric

ular

(bàs

ica)

. Uni

tat 2

2 Relaciona cada estímul amb el sentit que el percep. Fixa't en l'exemple.

Vista

ESTÍMUL SENTIT

Soroll

Sabor

Oïda

Olor

Grandària

Gust

Tacte

Color

Temperatura

Música

Olfacte

Textura

Dolor

L'Anna toca els pètals de la rosa.

El sentit del .......................................

percep ..............................................

............................................................................................

............................................................................................

.........................................................................................

L'Anna sent el zumzeig d'una abella.

El sentit de l' .......................................

percep ..............................................

............................................................................................

............................................................................................

.........................................................................................

L'Anna assaboreix una cullerada de mel.

El sentit del .......................................

percep ..............................................

............................................................................................

............................................................................................

.........................................................................................

ESTÍMULPercepció

mitjançant els SENTITS

ACCIÓ Dibuixa l'acció

11

C2201_R27647_011 AC1 114735.BK.indd 11 06/02/2014 11:50:06

1 Aprèn a tenir cura dels òrgans dels sentits. Completa la taula següent amb dues re-comanacions per cuidar cada sentit, i escriu el nom del metge que tracta cadascun dels sentits.

Ada

ptac

ió c

urric

ular

(am

plia

ció)

. Uni

tat

2

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Sentit Recomanacions Metge

2 Explica breument què succeeix amb el sentit de l'olfacte i el del gust quan estem refredats.

..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Vista

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

Tacte

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

Oïda

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

Olfacte

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

Gust

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................

54

C2201_R27650_054 AC2 114735.BK.indd 54 06/02/2014 11:50:44

7. ADAPTACIÓ CURRICULAR• Treball amb els continguts principals de la unitat i fitxes

d’ampliació.•Procés d’aprenentatge més visual i pautat, en seqüències més

curtes, per a estimular l’alumne i facilitar l’aprenentatge.

14

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Inclou solucionaris.

Selecció dels principals continguts de la unitat didàctica.

Suport visual i gràfic en la presentació dels continguts.


15

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

8. AVALUACIÓ. FITXES•Avaluació completa dels continguts de la unitat didàctica.•Valora l’aprenentatge i facilita la presa de decisions.

1 Relaciona:

2 Indica les parts de l'ull.

3 Completa la taula amb dos estímuls que pot percebre cada sentit.

Vista ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Tacte..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Oïda..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Olfacte..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Gust..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Ava

luac

ió. F

itxa

1. U

nita

t 2

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

1.

2.

3.

4.

5.

1. Estímul 2. Percepció 3. Resposta

Movem les cames per anar cap a la taula i co-

mençar a menjar.

El menjar de la cuina desprèn una olor

molt agradable.

El nas capta l'olor agradable del menjar.

Sentit Estímuls que pot percebre

108

C2201_R27651_108 EV2 114735.BK.indd 108 06/02/2014 11:50:53

Fitxes per a l’avaluació dels continguts curriculars.


Inclou: • Diversosmodels

per a l’avaluació dels continguts curriculars.

• Propostesper a les avaluacions inicial i final.

• Observació d’adquisició de continguts.


16

9. AVALUACIÓ. RÚBRIQUES DE LA UNITAT • Instruments per a l’avaluació per competències.• L’alumne pren consciència dels criteris de la seva avaluació.

Recu

rsos

per

a l'

aval

uaci

ó. U

nita

t 2.

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Indicadors Nivells d'acompliment

1 2 3 4

Comprèn i descriu el funcionament del propi cos; identifica els diferents estímuls amb el funcionament dels òr-gans dels sentits. (CIMF)

Reconeix i valora la funció que tenen els òrgans dels sentits per a adquirir informació. (CIMF)

Analitza la importància de la cura dels òrgans dels sentits i adopta hà-bits de vida saludables relacionats amb la seva cura. (CIMF)

Interacciona en conver-ses orals; argumenta les seves posicions i manté una escolta activa i una actitud dialogant. (CLA)

Redacta textos de caràcter explicatiu per comunicar el missatge de la manera més ade-quada. (CLA)

Utilitza els recursos tec-nològics per a informar-se i formar-se sobre la cura dels òrgans dels sentits. (TI-D)

Participa en les inicia-tives que sorgeixin del grup i hi coopera com a part d'un projecte comú. (SC)

Identifica diferents punts de vista d'una realitat; compara i argumenta les seves posicions amb les dels companys. (SC)

Utilitza tècniques, recursos i materials dels diversos llenguatges artístics per a aconseguir creacions ben elabora-des. (AC)

Aplica els coneixements i les estratègies d'una manera peculiar i dife-rent a l'hora de realitzar noves tasques. (AA)

Té dificultats per a identificar tots els òrgans dels sentits.

Té dificultats per a associar la importància de la funció co-muna dels òrgans dels sentits en la relació de l'individu amb el medi.

Té dificultats per a compren-dre la importància de la cura dels òrgans dels sentits a l'hora de dur a terme un estil de vida saludable.

Té dificultats per a participar en converses orals a causa del desconeixement i la posada en pràctica d'eines bàsiques de comunicació.

Té dificultats per a elaborar textos explicatius, tot i que coneix les idees o els senti-ments que vol expressar.

Té dificultats per a utilitzar recursos tecnològics a l'hora de cercar informació.

Adopta una actitud indivi-dualista i té dificultats per a compartir funcions amb els companys.

Té dificultats per a compren-dre els diferents punts de vista que hi pot haver davant una realitat.

Representa amb dificultat el dibuix de les parts del cos (òrgans dels sentits).

Té dificultats per a adquirir nous coneixements i relacio-nar-los amb el funcionament del cos.

Identifica tots els òrgans dels sentits i els considera parts del cos humà.

Reconeix la importància dels òrgans dels sentits per a la relació del subjecte amb el medi, si bé té dificultats per a comprendre la funció especí-fica de cadascun dels òrgans dels sentits.

Comprèn la importància de la cura dels òrgans dels sentits a l'hora de dur a terme un estil de vida saludable, però no és capaç de relacionar-ho amb hàbits quotidians.

Participa en converses orals, però té dificultats per a man-tenir una actitud de respecte i escolta de les opinions dels altres.

Elabora textos de caràcter explicatiu, encara que d'una manera desestructurada.

És capaç d'utilitzar recursos tecnològics i té una certa des-tresa per a cercar informació.

És una mica individualista en el treball, encara que és capaç de distribuir i compartir funcions entre els membres del grup.

Comprèn els diferents punts de vista davant una realitat, però té dificultats per a man-tenir una posició de diàleg i respecte amb els companys.

Representa el dibuix d'algun òrgan dels sentits, encara que no n'incorpora elements essencials.

Adquireix nous coneixements, però té dificultats a l'hora de relacionar-los amb la realitat (funcionament d'un òrgan dels sentits).

Identifica els òrgans dels sen-tits i els associa amb la per-cepció de diferents estímuls segons la seva naturalesa.

Comprèn, de manera general, les funcions pròpies de cada òrgan dels sentits, encara que no les relaciona amb l'adquisició d'informació en l'activitat quotidiana.

Comprèn la importància de la cura dels òrgans dels sentits, però ho relaciona amb dificultat amb hàbits de vida quotidians.

Participa en converses orals, i respecta els torns de paraula i les intervencions dels altres, però té dificultats per a mantenir i argumentar les seves posicions d'una manera madura i assertiva.

Elabora un text explicatiu de manera coherent, però amb dificultats pel que fa als elements gramaticals i ortogràfics.

És capaç de dur a terme la recerca d'informació a partir de l'ús de recursos tecnolò-gics, però té dificultats per a interpretar la informació.

Participa i s'interessa pel funcionament del grup, si bé té unes certes dificultats per a complir i assumir totes les funcions assignades.

Identifica els diferents punts de vista davant una realitat, però té dificultats a l'hora de posicionar-se i argumentar la seva posició.

Representa el dibuix d'algun òrgan dels sentits i n'incorpora elements essencials.

Adquireix nous coneixements i els aplica a nous contextos reals, però sense l'autonomia suficient i amb una explicació elemental.

Comprèn i descriu el fun-cionament dels òrgans dels sentits per a percebre els estímuls del medi.

Reconeix i valora les funcions pròpies de cadascun dels òr-gans dels sentits per adquirir informació i en la relació del subjecte amb l'entorn.

Analitza la importància de la cura dels òrgans dels sentits i ho relaciona eficaçment amb hàbits de vida propis de la seva edat i que realitza de manera quotidiana.

Participa en converses orals, manté una actitud d'escolta activa i dialogant i és capaç d'argumentar les seves posi-cions d'una manera madura i argumentada.

Elabora un text explicatiu de manera coherent, estructu-rada i cohesionada; té cura dels elements expressius, gramaticals i ortogràfics.

És capaç de dur a terme la recerca d'informació útil i precisa mitjançant l'ús de recursos tecnològics i interpre-ta eficaçment la informació obtinguda.

Compleix i assumeix les funcions assignades dins del grup. Participa de la interdependència positiva a fi d'aconseguir objectius de grup.

Identifica diferents punts de vista d'una realitat, i argumenta la posició pròpia enfront de les dels companys d'una manera assertiva i madura.

Representa de manera creativa i ben elaborada un dibuix d'algun òrgan dels sentits, n'incorpora elements essen-cials i ho relaciona amb el seu funcionament.

Adquireix nous coneixements i els aplica a contextos reals; els explica detalladament davant una il·lustració que l'alumne/a ha creat.

68

C2201_R27929_068 EV1 114735.BK.indd 68 06/02/2014 11:39:04

Indicadors de les competències avaluades. Nivells d’acompliment

seqüenciats segons la lògica de l’aprenentatge.

A més, s’hi inclouen:• Unregistreindividual

i de grup

• Rúbriquesdelsprojectes i habilitats generals.

• Planificacióde competències i intel·ligències múltiples.

Mat

eria

l com

plem

enta

ri


17

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

10. AVALUACIÓ. DOSSIER D’APRENENTATGE• Instrument d’avaluació que integra les evidències del procés

d’aprenentatge realitzat i la seva justificació.•Diferents formats: carpeta, dossier electrònic, etc.

Por

tfol

io i

e-p

orfo

lio

54

El portfolio (dossier d’aprenentatge): una potent eina d’avaluació

Durant els darrers anys s’està generalitzant l’ús de portfolios, tant en l’àmbit empresarial com educatiu. Un portfolio és un sistema d’avaluació integrat en els processos d’ensenyament i aprenentatge que habi-tualment es desenvolupen a les aules. Consisteix en una selecció refl exiva d’evidències/produccions, que formen un dossier o una carpeta, aportades per l’estudiant al llarg d’un període de temps determinat i que respon a un objectiu concret. La presentació es pot fer en suport paper, o en format electrònic, en aquest cas es parla d’e-portfolio.

Els treballs presentats (presentacions, murals, treballs escrits, fi lmacions...) permeten a l’alumne demostrar els seus aprenentatges, habilitats o competències, alhora que possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.

Un aspecte molt interessant dels portfolios és que l’estudiant ha d’acompanyar les seves «evidències d’aprenentatge» amb una refl exió (intrapersonal) en la qual justifi qui la seva selecció i valori el procés que ha seguit en el seu recorregut d’aprenentatge (metacognició, aprendre a aprendre, regulació...). Aquesta refl exió l’ajuda a prendre consciència de què i com va aprenent, alhora que li permet regular el seu procés d’aprenentatge i d’estudi.

Les TAC aporten moltes potencialitats en el disseny i en la pròpia elaboració del portfolio. Poden ajudar en l’elaboració de les evidències que conformen el portfolio i també poden actuar com a plataforma base del procés d’ensenyament i aprenentatge; en aquest cas, el portfolio quedaria implementat en la mateixa plataforma.

Elaboració del portfolio

Treball: tasques, projectes, activitats

Selecció(refl exiva i estratègica)

Arxiu-classifi cació

Refl exió sobre assoliments i processos

(metacognició)

Presentació: exposició pública

103485 Competències bàsiques 3.indd 54 05/03/12 15:10

S’ofereix un dossier electrònic en línia per a recopilar els treballs dels alumnes.

Plantilla en línia amb orientacions per a la seva personalització.


18

Mat

eria

l com

plem

enta

ri11. AVALUACIÓ. INFORME PER A LA FAMÍLIA •Recursos per a avaluar per competències.•Per a les famílies, informació detallada de l’evolució de l’alumne.

Avaluació de totes les competències exigides en el currículum.

Pautes per a integrar la informació de les diverses rúbriques i emetre un informe de competències.

Informe d'Avaluació de

les competències bàsiques

i intel·ligències múltiples

Educació Primària

Alumne/a: ............................

..........................

..........................

..........................

..........................

....................

Nivell: ............................

..........................

..........................

..........................

..... Grup: ...........................

.

Curs: 20 ......... – 20 .........

Logo

centre

escolar

Logo

centre

escolar

103485 Competències bàsiques 3.indd 56

05/03/12 15:10


19

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Comprens i expliques

La Clara és una pediatra que aquest matí ha visitat diversos nens. Ara revisa les fitxes per confirmar els diagnòstics i els tractaments.

Com

petè

ncie

s. F

itxa

1.

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

Àlex:

Veu borroses les imatges que són lluny.

Laura:

Li fa mal a l'orella esquerra després d'haver-se banyat a la piscina.

Carles:

S'ha trencat el radi i el cúbit en una caiguda.

Júlia:

Sempre s'asseu encorbada i li fa molt mal l'esquena.

1 Assenyala en aquesta silueta del cos humà les parts afectades en cada pacient. Uti-litza colors diferents per a cadascun.

134

C2201_R27457_134 CB1 114735.BK.indd 134 06/02/2014 11:51:08

12. COMPETÈNCIES•Propostes d’avaluació per competències.•Contextualització de l’aprenentatge.

Les proves segueixenel model PISA.

Proves basades en contextos reals d’aprenentatge.



20

Mat

eria

l com

plem

enta

ri13. ALTRES RECURSOS:•RACÓ DEL CIENTÍFIC / RACÓ DE L’INVESTIGADOR•SCIENCE VISUAL DICTIONARY

Dissecció d'un peix

Fer la dissecció d'un peix i identificar-ne les principals característiques externes i inter-nes.

El r

acó

del c

ient

ífic:

Dis

secc

ió d

'un

peix

.

Nom: .............................................................................................................................................. Data: ..................................

1 Observa la sardina amb atenció i fixa't, sobretot, en la pell, les escates, el cap, els ulls, les aletes i la cua.

2 Dibuixa, en el primer requadre, el cap; i en el segon, les aletes i la cua.

146

C2201_R27458_146 PRAC1 114735.BK.indd 146 06/02/2014 11:51:15

three 3

THE SENSES

� Matching columns:

Sense

TOUCH

TASTE

HEARING

SMELL

SIGHT

TONGUE

EAR

EYE

SKIN

NOSE

PERFUME

MUSIC

TEMPERATURE

COLOUR

FLAVOUR

Regional body part Experience

Diccionari visual en anglès dels principals conceptes de l’assignatura.

Activitats motivadores per a estimular l’aprenentatge.


Inclou activitats.


21

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

14. EDUCACIÓ EMOCIONAL•Programa graduat per a millorar la gestió de les emocions.•Proposta d’activitats per a desenvolupar l’autonomia emocional.

Educ

ació

em

ocio

nal:

ENS

EMO

ICIO

NEM

Dibuixem emocions

Objectius• Reconèixer les emocions per mitjà d'expressions i adquirir vocabulari emocional.

• Identifi car emocions en diverses situacions.

• Aprendre a expressar emocions.

• Comprendre les emocions d'ells mateixos i dels altres.

Material: llapis, goma, ceres, fulls.

Participants: individual-gran grup. Temporalització: 1 hora.

Desenvolupament de l'activitat:• Explico als nens que escoltaran tres històries en les quals els protagonistes sentiran emocions

que hem de distingir entre tots. Reparteixo a cada nen un full, ceres, llapis i goma perquè cadascú imagini i dibuixi lliurement l'expressió facial de l'emoció que hem identifi cat en cada història.

Història núm. 1: un grup de nens i nenes juga al pati de l'escola. En un racó hi ha una nena asseguda amb qui no juga ningú. La nena mira a terra amb mirada trista, amb les mans s'aguanta els genolls i no somriu. — Pregunto: com se sent la nena que està sola? per què? — Dibuixarem la seva tristesa al full i hi posarem el número 1.

Història núm. 2: la Maria vol jugar amb l'ordinador de la seva ger-mana però en aquests moments no el pot fer servir perquè la seva germana el necessita. La Maria crida a la seva germana i sent molta calor a la cara. Els ulls i la boca denoten enuig i té els punys tancats.— Pregunto: com se sent la Maria? per què? — Ara dibuixarem l'enuig de la Maria al full hi posarem el nú-

mero 2.

Història núm. 3: avui és l'aniversari d'en Jaume. Celebra una festa a casa seva amb els seus amics. En Jaume no deixa de somriure, els seus ulls brillen i diu a tots els seus amics que és una festa meravellosa.— Pregunto: com se sent en Jaume? per què? — Ara dibuixarem al full l'alegria que sent en Jaume i hi posarem el

número 3.

Tancament d'activitatAbans de donar per acabada la sessió, caldrà demanar als alumnes que completin en veu alta algunes d'aquestes oracions. Es poden escriure a la pissarra.

• He après aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'he sentit aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• M'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

• No m'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

242

010_ED_EM_GL_MC_1EP_CAT.indd 242 30/01/14 13:55

Activitats per a identificar les emocions i afavorir l’autoconsciència emocional.


22

Prog

ram

ació

didà

ctic

a-do

cent

i Pro

gram

ació

d’au

laPROGRAMACIÓ DIDÀCTICA-DOCENT I PROGRAMACIÓ D’AULA El professor disposarà de les Programacions d’aula i Programacions didàctiques-docents a www.edebe.com Aquestes estan adaptades a la normativa i són editables.

Programació didàctica

1. Introducció1.1. Justificació i contextualizació de la programació1.2. El projecte de l'assignatura

2. Objectius2.1. Objectius d'etapa2.2. Objectius de l'assignatura. Relació amb les competències2.3. Objectius del tercer curs de l'assignatura. Relació amb les competències2.4.

3. Ensenyaments transversals4. Relació entre Continguts - Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge

5. Continguts5.1. Organització i distribució dels continguts per unitats didàctiques.

6. Unitats didàctiques6.1. Distribució temporal de les unitats didàctiques

7. Avaluació7.1. Criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge.7.2. Criteris d'avaluació mínims exigibles per superar el curs.7.3. Procediments i instruments d'avaluació7.4. Criteris de qualificació7.5. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenenatatge

8. Atenció a la diversitat8.1. Propuestas para la adaptación curricular, refuerzo, profundización, actividades multinivel...8.2. Contenidos mínimos exigibles para el tercer curso.

9. Iniciativa emprenedora9.1. Capacitats emprenedores.9.2. Activitats per promoure el desenvolupament de la cultura emprenedora.9.3. Avaluació.

10. Metodologia11. Organització d'espais12. Materials i recursos didàctics13. Estratègies per incorporar les TAC a l'aula14. Estratègies per estimular l'interès i l'hàbit de la lectura i desenvolupar l'expressió oral i

escrita15. Activitats complementàries i extraescolars16. Procediments per valorar l'ajustament entre la Programació didàctica i els resultats

Programació d'aula

UNITAT DIDÀCTICA...1. Objectius en clau de competències.2. Relació de Continguts – Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge.3. Ensenyaments transversals4. Activitats d'aprenentatge5. Altres activitats

• Avaluació Inicial• Activitats de motivació• Competències i Intel·ligències Múltiples• Activitats Complementàries• Atenció a la diversitat• Avaluacióa) De la unitat didàcticab) De les competències i intel·ligències múltiples

6. Activitats de promoció de la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita.7. Activitats TIC.8. Cultura emprenedora: Capacitats, activitats i propostes per a l'avaluació.9. Mínims exigibles per a una avaluació positiva10. Criteris de qualificació11. Metodologia

• Materials i Recursos• Espais i temps• Estratègies metodològiques

12. Procediments i Instruments d'avaluació• Escrits• Orals• Altres

13. Avaluació de la pràctica docent14. Programació de Suports a NEE

Eines per a la planificació de l’assignatura.

Documents disponibles al web i modificables pel professor.


GLOSSARI

23

Glos

sari

Activitats competencialsTipologia d’activitats per al treball específic de les compe-tències. Són activitats pràctiques, situades en contextos reals que inciten l’alumne a posar en pràctica les seves ca-pacitats.

Competències Saber fer. Activitats rellevants, situades en contextos reals que integren capacitats de naturalesa diversa.

Dossier d’aprenentatge / Dossier electròni Document personal de l’estudiant en el qual incorpora els seus treballs, controls, produccions audiovisuals, etc. Resul-ta molt útil per a avaluar processos i resultats d’aprenentatge, alhora que estimula l’autoavaluació i la reflexió sobre el pro-cés seguit.

Dossier electrònicDossier d’aprenentatge en suport digital.

EstàndardsEspecificacions dels criteris d’avaluació que permeten defi-nir els resultats dels aprenentatges i que concreten, per mitjà d’accions, el que l’alumne ha de saber, i saber fer, amb rela-ció a cada assignatura. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment de l’acompliment assolit.

Habilitats generalsCapacitats més comunes i interdisciplinars que es desenvo-lupen a l’aula i estan estretament vinculades a les compe-tències (comunicació oral/escrita, treball en equip...).

Indicadors de competències i intel·ligències múltiplesLes competències es refereixen a «capacitats». Per a ava-luar-les, calen uns indicadors que descriguin la conducta «observable» i manifesta d’aquesta capacitat.

Informe d’avaluacióModel de comunicació a les famílies dels resultats d’aprenentatge dels seus fills amb relació a les competèn-cies. Permet situar sobre una línia de progrés continu la si-tuació de l’alumne respecte de l’adquisició de les diverses competències. Integra les avaluacions de les diverses àrees.

Intel·ligències múltiples (H. Gardner)La intel·ligència no és una cosa única i estàtica; es pot tre-ballar i desenvolupar. Existeixen diverses maneres de ser intel·ligent (Gardner va identificar fins a vuit tipus d’intel- ligència).

Mapa competencialDocument en el qual figura el desplegament i la concreció de les vuit competències en «dimensions» i «subcompetències».

Nivells d’acomplimentExpressen el grau de qualitat mostrat per l’alumnat en l’execució de la capacitat objecte d’avaluació.

Programació d’aulaPlanificació de les intencions educatives de la unitat didàctica. Eina imprescindible de planificació del treball diari a la classe.

Programació didàctica-docentPlanificació anual del treball i avaluació dels diversos

elements que componen el currículum. És un dels docu-ments bàsics per al treball del professorat.

Programar «per competències»Incorporar les competències en la planificació docent: iden-tificar-les, preveure com es poden treballar i com s’han d’avaluar.

ProjectesEl treball per projectes constitueix una estratègia educativa integral que utilitza un enfocament interdisciplinar i promou l’aprenenatge cooperatiu. Solen respondre a l’estructura: elecció del tema, planificació, desenvolupament, avaluació.

Registre classeTaula de doble entrada que relaciona el treball de les compe-tències amb els alumnes de la classe.

Instrument eficaç perquè el professor pugui controlar el pro-grés dels seus alumnes en l’adquisició de les competències.

Registre individual Matriu que relaciona el mapa competencial (competències i dimensions) amb les unitats didàctiques, tasques i projectes que es desenvolupen a la classe. Permet registrar les quali-ficacions obtingudes per l’alumne (en les diverses rúbriques) i facilita la gestió de l’avaluació de les competències.

Rúbriques d’avaluacióMatriu que permet relacionar els indicadors d’avaluació amb els nivells d’acompliment, integrant les valoracions qualitati-va i quantitativa.

Tasques integradesSeqüències didàctiques organitzades al voltant de l’execució d’una activitat complexa, relacionades amb diverses àrees, en un context al més real possible i pròxim a l’experiència dels estudiants. Solen respondre a l’estructura: producte fi-nal, context i justificació, seqüència d’activitats, síntesi.


24


Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa ... · 116116 Atenció al client 902 44 44 41...

Documents

Transcript of Recursos per al professor Ciències de la Naturalesa ... · 116116 Atenció al client 902 44 44 41...