Recursos Metodològics
65
Transcript of Recursos Metodològics
ESTADIS EVOLUTIUS ESTADIS EVOLUTIUS DELS CONTIGUTS I DELS CONTIGUTS I ESTRUCTURA DE ESTRUCTURA DE
L’ENTRENAMENT FÍSICL’ENTRENAMENT FÍSIC
JOC LLIURE
JOC DELIBERAT
ENTRENAMENT ESTRUCTURAT
ENTRENAMENT DELIBERAT
Côte (1999)
1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB L’ENTORN: MOTRICITAT
2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA PILOTA: INDIVIDUAL
3- CONSTRUIR EL JOC AMB ELS COMPANYS I ELS ADVERSARIS
4- DESENVOLUPAR LES NOCIONS D’ESPAI I TEMPS, RELACIONAT AMB EL JOC D’EQUIP
“...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes
jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender
que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho
nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay
que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable
realmente de fútbol.” J. Guardiola
MODEL INTEGRATMODEL INTEGRAT1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES
2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
POCS ELEMENTS TÈCNICS
2. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
POCS ELEMENTS TÀCTICS
3. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS
4. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
NOUS ELEMENTS TÈCNICS
4. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE
NOUS ELEMENTS TÀCTICS
5. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS
Castejón i López Ros,1997; López Ros i Castejón, 2005
RECURSOS METODOLÒGICSRECURSOS METODOLÒGICS
LA MOTIVACIÓ
Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva)
Sentiment d’inferioritat
Rendiment
FrustracióObjectius reals
Tasques significatives
InteressosEmpatia
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA
Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat
JOC
Agonisme
MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
Lligada a la relació social i l’entorn
Éxit
Associació
Estètica
BÀSICA
QUOTIDIANA
MOTIVACIÓ BÀSICA
MOTIVACIÓ QUOTIDIANA
DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...)
INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA. (ambient de treball, relació amb els
companys, gaudi...)
MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT
RECURSOS
FORMES JUGADES
AMBIENT DE TREBALL
TASQUES SIGNIFICATIVES
RECOLZAMENT VERBALMOTIVACIÓ ENTRENADOR
VARIABILITAT
MOTIVACIÓ EN ELS ESPORT D’EQUIPLA MOTIVACIÓ INDIVIDUAL HA D’ANAR
COORDINADA AMB ELS INTERESOS COL·LECTIUS
LA RELACIÓ ENTRE ELS BENEFICIS I ELS COSTOS
REFLEXIONES METODOLÒGIQUES
CORREGIR L’ERRADA
FEEDBACKFEEDBACK
CONTINU
CONSECUTIU
IMMEDIAT
RETARDAT
HA DE CONÈIXER ELS RESULTATS
CRIDAR L’ATENCIÓ
DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ
REPETIR EL MÉS IMPORTANT
FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN
ATENCIÓ PERSONALITZADA
ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM
ESTRÈSESTRÈS MOTIVACIÓMOTIVACIÓ
VERBAL
SANCIONAR
ENTORN
VERBAL
JOC
AMBIENT TREBALL
EL CÀSTIGEL CÀSTIGÉs la pràctica d’imposar
quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte
no convenient
¿?¿?MAI CASTIGAR FÍSICAMENTE
MAI AGREDIR VERBALMENT
6-10 ANYS6-10 ANYSAugment de l’esquelet (extremitats inferiors).
No hi ha diferències significatives segons sexe.
Consolidació de la sociabilitat (deixa de ser
egocèntric).
11-13 ANYS (pubertat)11-13 ANYS (pubertat)
Increment del teixit muscular en els nois, augmentant el perímetre escapular, i de l’adipós en les noies, augmentant el perímetre dels malucs.
Augment de les hormones sexuals
14-17 ANYS (adolescència)14-17 ANYS (adolescència)
Dinàmica de grups intensa, rica, i conflictiva
ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇAASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇA
L’INCREMENT DE LA MASSA MUSCULAR VA ACOMPANYAT DE L’INCREMENT DE LA FORÇA
(Fleishman,1964; Rarick, 1980)
LA PRÀCTICA ESPORTIVA INCREMENTA ELS NIVELLS DE FORÇA DELS NENS
(Mandel, 1984; Paritzcova 1973)
ELS NENS NO GAUDEIXEN DE LA BASE HORMONAL ADEQUADA FINS LA PUBERTAT
RISC DE LESIONS PER FRACTURES
LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS SÓN ESTÍMULS SUFICIENTS PEL
DESENVOLUPAMENT DE LA FORÇA
ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIAASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA
DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA
( Zaichkowsky 1980)
LES PRÀCTIQUES DE LLARGA DURADA AMB NENS ES REDUEIXEN A MINUTS(9-10minuts)
(Diem 1978)
CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS FACTORS MOTIVACIONALS, DONCS ES TRACTA D’UNA
QUALITAT PSICOFÍSICA.
EL TREBALL DE RESISTÈNCIA ABANS DE LA PUBERTAD NO SUPOSA MILLORES A
L’ADOLESCÈNCIA.
ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITATASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITAT
LES MILLORES DE LA FLEXIBILITAT EN L’EDAT PREPUBERAL PROVOQUEN RESERVES PER A L’EDAT ADULTA...però compte amb el
perill de sobrepassar els límits.
(Mandel 1984)
CÀRREGA FÍSICA EXTERNA
1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA
APROXIMADAMENT 10.000m. (Martínez (2004): 11240m; Drust (1995): 10104m.; Pirnay (1993)...
2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA
Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras, O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren
diferències entre la primera i la segona part d’un partit.
3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP
CENTRALS 7759m ds 521
LATERALS 8245m ds 816
MITJOS 9805m ds 710
DAVANTERS 8397m ds 710
(Reilly i Thomas 1976)
ELS MITJOS SÓN, EN TERMES GENERALS, ELS QUE RECORREN MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS ESPECÍFICS PODEN ALTERAR ELS RESULTATS
4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS
735,11+/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT (ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994)
32% CAMINANT- 42% TROTANT
11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES
5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10
SALTS : 8,5+/-4
CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8
SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):
-Central 12
-Pivot defensiu 15
-Interior 30
-Davanter 20-30
“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O
ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
CÀRREGA FÍSICA INTERNA
INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...
250
225
200
175
150
125
100
75
50
25
00:00:00 0:20:00 0:40:00 1:00:00 1:20:00 1:40:00
RC / ppm
Tiempo
Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]Potencia [Vatios]
PersonaEjercicioDeporte
Nota
FechaHoraDuración
Selección
EquipoCadenciaPotencia
Velocidad
Distancia
Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3
F.C.PALAFRUGELL03/08/2005 08:46 p.mFUTBOL
08:46:05 p.m03/08/2005
1:50:20.0
0:00:00 - 1:50:20 (1:50:20.0)
Equipo Polar
149 / 194 80 - 160
80 - 160 80 - 160
1 25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
Tiempo: 0:00:00 RC: 0 ppm Velocidad: 0.0 km/h
Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm Potencia: 0 Vatios
“TODOS LOS ENTRENADORES HABLAN DE MOVIMIENTO, SOBRE CORRER
MUCHO. YO DIGO QUE NO ES NECESARIO CORRER TANTO. EL
FUTBOL ES UN JUEGO QUE SE JUEGA CON EL CEREBRO. DEBES ESTAR EN
EL LUGAR ADECUADO, EN EL MOMENTO ADECUADO, NI DEMASIADO
PRONTO NI DEMASIADO TARDE”.
Johan Cruyff
LA CONDICIÓ FÍSICA
RESISTÈNCIA RESISTÈNCIA CAPACITAT FÍSICA I PSÍQUICA DE SUPORTAR LA
FATIGA. Weineck (1992)
CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓ
En funció de la via metabòlica utilitzada ens trobarem amb resistència aeròbica i resistència anaeròbica.
A través de la via aeròbica existeix suficient oxigen per a la oxidaciódels àcids grassos i del glucogen. En l’anaeròbica l’obtenció d’energias’obté sense la presencia d’oxigen.
ANAERÒBICAANAERÒBICA AERÒBICA AERÒBICA
ALÀCTICA LÀCTICA GLUCÍDICA LIPÍDICA
0 5" 10" 45" 2' 10'-15' 30'-90' Hores
Potència PotènciaPotènciaCapacitat Capacitat Capacitat Endurance
Modelat
CompeticióDE CONTROL
IntensiuLes pauses de
recuperació són completes
De repeticions:llarg, mig i curt
Intensiu / Extensiu
Les pauses de recuperació són
incompletes
Interválic:llarg, mig i curt
Existeixen pauses de recuperació entre els
esforçosFRACCIONATS
Variable (Fartlek)
Intensiu / Extensiu
Es porta a terme sense pauses de
recuperació
Harmònic
CONTINUS
CaracterístiquesMÈTODES
MÈTODES D’ENTRENAMENTMÈTODES D’ENTRENAMENT
F
LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL
“La capacitat condicional que permet al futbolista suportar física i psíquicament els esforços derivats de les exigències variables que requereix la dinàmica del joc, mantenint el nivell rendiment adequat, en cada moment del partit i al llarg de tot el període competitiu”. Arjol (2004)
OBJECTIUSOBJECTIUS
1. INCREMENTAR LA CAPACITAT FÍSICA.
2. MILLORAR LA CAPACITAT DE RECUPERACIÓ.
3. REDUIR EL RISC DE LESIONS.
4. INCREMENT DE LA RESISTÈNCIA PSÍQUICA.
5. REDUCCIÓ D’ERRORS TÈCNICS I TÀCTICS.
6. VELOCITAT DE REACCIÓ CONSTANTMENT ALTA.
7. SALUT MÉS ESTABLE.
GENERAL I Escassa o nul·la relació amb el futbol. (ex: cursa)
GENERAL II
Apareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals.
DIRIGIDABusca millorar la resistència d’acord amb les necessitats generals del futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...)
ESPECÍFICA Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els diferents tipus de resistència necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc
COMPETICIÓ Crear situacions simuladores preferencials
•Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc. •Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de metes (porteries) •Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar un temps determinat...) •Delimitar zones de llançament obligatòries. •Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el desenvolupament del joc. •Obligar a los jugadores a mantenir una distància determinada amb els seus companys
EN RELACIÓ A L’ESPAI
•Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex: xut). •Limitar el temps de possessió de pilota. •Limitar el temps de permanència en determinades •Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme. •Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits a 10’...). •Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de joc. •Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons)•Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objetius
EN RELACIÓ AL TEMPS
•Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de puntuació en la porteria, etc.) •Jugar amb una part de les regle4s per simplificar-lo. •Introduir algunes normes para centrar-nos en determinats aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el nombre de passades abans de xutar a portería...)
EN RELACIÓ AL
REGLAMENT
•Modificar el número, forma, tamany o composició del mòbil. •Determinar el número de contactes i la forma de contacte amb la pilota. •Plantejar situacions que condicionen l’ús de determinades tècniques: passar con el interior...
EN RELACIÓ A LA TÈCNICA
Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat numèrica). •Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors (atac, defensa, semioposició, neutra). •Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex: còrner...) •Establir un sistema de joc. •Establir canvis de joc davant determinades circumstàncies.
EN RELACIÓ A LA TÀCTICA
FORÇA FORÇA CAPACITAT DEL SISTEMA
NEUROMUSCULAR DE SUPERAR RESISTÈNCIES A TRAVÉS DE L’ACTIVITAT
MUSCULAR (TREBALL CONCÈNTRIC), ACTUAR EN CONTRA DE LES MATEIXES
(TREBALL EXCÈNTRIC), O BÉ MANTENIR-LES (TREBALL ISOMÈTRIC).
Grosser i Muller (1989)
CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓ
SEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓSEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓ
•ISOMÈTRICA
•ISOTÒNICA: CONCÈNTRICA, EXCÈNTRICA,
SEGONS LA RESISTÈNCIA SUPERADASEGONS LA RESISTÈNCIA SUPERADA
•MÀXIMA
•RESISTÈNCIA
•VELOCITAT
FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FORÇAFORÇA
ESTRUCTURALS
NERVIOSOS
ESTIRAMENT
HIPERTROFIA
FIBRES RÀPIDES
RECLUTAMENT
COORDINACIÓ
SINCRONITZACIÓ
REFLEX MIOTÀTIC
ELASTICITAT
EVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT DE LA FORÇA
EL NEN/A INCREMENTARÀ ELS SEUS NIVELLS DE FORÇA AMB
* L’augment de la massa muscular, producte del creixement.* Millora de la coordinació motora, a partir de la millora dels paràmetres coordinatius.* Influència de les hormones, sobretot a partir de la secreció de la testosterona.* Efectivitat de les palanques. Durant el creixement els ossos creixen de forma prèvia als músculs, fet que condiciona una menor efectivitat de les palanques motores.
ENTRENAMENT DE LA FORÇAENTRENAMENT DE LA FORÇA
MÀXIMA
EXPLOSIVA
RESISTÈNCIA
Esforços repetits de Zatsiorsky,supersèries, pre i post fatiga, piramidals....
Esforços dinàmics, pliometria, contrastos, series repetides, pujades, arrastres, llastrats, dispositius elàstics
Circuits intervàlics extensius i intensius, exercicis d’autocàrrega
COMPTE!!!!!COMPTE!!!!!
ABDOMINALSABDOMINALS
EXERCICIS
FLEXIBILITATFLEXIBILITAT
CAPACITAT DE MOVIMENT MÀXIM
D’UNA ARTICULACIÓ
NO CONFONDRE AMB:
-ELASTICITAT: Capacitat que té un cos per retornar a la seva posició de repòs un cop s’aturin les forces que l’han deformat.
-STIFFNESS: Mesura de rigidesa muscular (estructura
poc flexible).
FACTORS BÀSICS QUE DETERMINEN LA MOBILITAT D’UN SEGMENT ARTICULAR
COMPONENT MUSCULAR
COMPONENT ARTICULAR
El to de la musculatura que es troba implicada en la direcció del moviment
La forma de les superfícies dels ossos i limitacions que aporta el sistema de lligaments
DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITATDETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT
MECÀNICSMECÀNICS
ELASTICITAT (elastina)
RIGIDESA (colagen)
NEUROFISIOLÓGICSNEUROFISIOLÓGICS
ESTIMULACIÓ NERVIOSA
RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXOS MUSCULARS
EXTERNSEXTERNSSEXE, EDAT, HORA DEL
DIA, TEMPERATURA
MÈTODES D’ENTRENAMENTMÈTODES D’ENTRENAMENT
SOBRE EL COMPONENT MUSCULAR
•Estàtic passiu
•Passiu assistit
•Bob Anderson
•FNP
•3-S Holt
SOBRE EL COMPONENT LLIGAMENTÓS
•Dinàmics: Rebots
•Estàtics passius i assistitsNO AMB NENS
NO AMB NENS
Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular
i generar efecte de relaxació muscular
Entre 12 i 20” d’estirament es produeixen les adaptacions més
importants a nivell neuromuscular, mostrant els màxims beneficis als 30”, sense efectes diferents si l’estirament es manté 60” o més. (Beualieu(1981), Madding et al.
(1987), Bandy, Iron y Briggler (1997)
ESTÀTIC PASSIUESTÀTIC PASSIU
PASSIU- ASSISTITPASSIU- ASSISTIT
Similar a l’anterior, però en aquest cas s’utilitza un element extern que permet incrementar la mobilitat.
ANDERSONANDERSON
FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF)PROPIOCEPTIVA (PNF)
20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE DE RELAXACIÓ +
REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR
3-S DE HOLT3-S DE HOLT
20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6”) + CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL ANTAGONISTA (6”) + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA
ANTERIOR
MÈTODES DINÀMICSMÈTODES DINÀMICS
REBOTS, BALANCEIG, LLANÇAMENTS, TRACCIONS
Permetre la realització dels gestos tècnics.
Prevenir lesions per sobreestirament
Assolir un correcte equilibri artromuscular
Recuperar l’estat del múscul
MÈTODES D’ESTIRAMENTS A UTILITZAR:
A L’INICI DE L’ESCALFAMENT
CAP. És necessari incrementar la temperatura corporal i muscular abans de procedir a un estirament eficaç
-Per assolir el grau de mobilitat i extensibilitat muscular adequat per a la realització de gestos tècnics i prevenir lesions....... ESTÀTIC- PASSIU.
-Per preparar la musculatura, sol·licitant contractibilitat i elasticitat..... DINÀMICS (¿?)
AL FINAL DE L’ESCALFAMENT
PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT
Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament de la flexibilitat (Nelson,1986; Andel,1997; Kjaer et al,2003)
PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT EN INFANTILS
A partir de l’estirament estàtic relaxat i de l’stretching de Bob Anderson. (Desaconsellats els que incideixen sobre el component lligamentós)
VELOCITATVELOCITAT
LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE
DE REACCIÓ
GESTUAL
CÍCLICA
FACTORS DELS QUALS DEPÈN LA VELOCITAT
DE REACCIÓDE REACCIÓ
Percepció de l’estímul a través dels òrgans sensorials especialitzats.
Transmissió de l’impuls nerviós des de l’òrgan sensorial fins al sistema nerviós central. Elaboració de l’ordre motora. Transmissió de l’impuls des del sistema nerviós central fins al múscul.
L’estimulació de les diferents unitat motores implicades.
ACÍCLICAACÍCLICA
CÍCLICACÍCLICA
Factors neuronals i factors inter intra musculars
+ La força i la resistència
MECANISME DE PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
Anàlisi Comparació
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu
LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS
El jugador s’ha de fixar en:
CATEGORIES D’INFORMACIÓ
ADVERSARIS
COMPANYS TEMPS
ESPAI
PILOTA
REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES
Directa, dels companys, i intencions
Situacions i intencions
De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques
Camp i joc proper
Del partit i de la acció concreta
Ubicació i perillositat
ANTICIPACIÓ
COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET
GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL
Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)
APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ
MECANISME DE DECISIÓ
LES MEVES CAPACITATS
MEMÒRIA
Codi Perceptiu
Contrastació
OBJECTIU DE LA
ACCIÓ QUÈ?
PROGRAMA D’ACCIÓ
COM?
MECANISME D’EXECUCIÓ
SISTEMA NEUROMUSCULAR
GEST
RECOMANACIONS I EXEMPLES RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE PRÀCTICS DEL TREBALL DE
VELOCITATVELOCITAT
S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT
NO ÉS RECOMANABLE ENTRENAR-LA AMB FATIGA
EL MILLOR ÉS UBICAR-LA A L’INICI DE LA SESSIÓ
MÉS RECOMANACIONS EN LA METODOLOGIA DEL TREBALL DE VELOCITAT
EN LA CAPACITAT DE DESPLAÇAMENT
1- UTILITZAR EXERCICIS SIMPLES QUE FACILITIN LA MÀXIMA PRODUCCIÓ I GESTIÓ ENERGÈTICA.
2- LA MILLORA DE LA VELOCITAT ACÍCLICA HA DE PRECEDIR A LA VELOCITAT CÍCLICA.
3- DURADA DELS EXERCICIS ENTRE 3” I 6”
4- DURANT LA MATEIXA SESSIÓ ÉS RECOMANABLE UTILITZAR NIVELLS D’INTENSITAT SUBMÀXIMA, MÀXIMA I SUPRAMÀXIMA.
5- LA PROGRESSIÓ HA D’ANAR DE DESPLAÇAMENT RECTILINIS CAP A COMBINACIÓ COMPLEXA D’ACCIONS CÍCLIQUES (CANVIS DIRECCIÓ)
6- EVITAR EXERCICIS DE FLEXIBILITAT PRÈVIA EN L’ESCALFAMENT.
Font: Portolés,J.
NO PODEM DEIXAR DE BANDA L’ESTABILITAT CORPORAL
Tindrà influència sobre els canvis de direcció i recuperació de la verticalitat.
Ens servirà com a transmissor de forces (cadera)...aturar-arrancar, girs, rotacions, salts, aixecar-se, acceleracions...
Interessant treballar abdominals i propiocepció
CAPACITAT DE REPETIR ACCIONS MÀXIMES (RESISTÈNCIA A LA VELOCITAT)
Progressar de 7-8 repeticions fins a 12-14 (Bompa 1990). La recuperació entre les repeticions (si són curtes) estarà al voltant de 30” (Fox, E. 1984)
EXERCICIS
LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN MOVIMENT (això suposa un component de càlcul de trajectòria i d’interceptació)
LA REACCIÓ VISUAL ES SITUA AL VOLTANT DE 200 milisegons...DAVANT D’UN LLANÇAMENT A 10m. A UNA VELOCITAT DE 75Km/h EL PORTER HA D’INICIAR ABANS EL MOVIMENT... REACCIONEN DAVANT D’INDICIS EN LA PART INICIAL
DEL VOL DE LA PILOTA (més fàcil fer lectures horitzontals que verticals).
PROPOSAR EXERCICIS ON SIGUI CAPAÇ DE RECTIFICAR MOVIMENTS INICIATS
TREBALL DEL CÀLCUL DE TRAJECTÒRIES AMB OCLUSIÓ PARCIAL, FOCALITZACIÓ ESTRETA I AMPLA...
