Recull de

Premsa

DIMARTS16 17 DE MAIG DEL 2016Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Panorama POLÍTICAEl tauler català 3 Les estratègies Pàgines 16 a 18 LLL

Metamorfosi convergentCDC persegueix recuperar el vot de centre marcant distàncies amb la CUP i el discurs més ‘colauista’

El llast de la corrupció i les retallades, sumat a la pugna amb ERC, marquen l’estratègia a seguir

Els mals auguris demoscòpics que han anat confirmant les successives cites electorals, el desgast d’una mar-ca condicionada per les retallades aplicades pels dos gabinets d’Artur Mas i per la plaga de la corrupció per-sonificada en el seu fundador, Jordi Pujol, així com la competició indis-simulada del seu soci de Govern, ERC, per guanyar-li la partida en el camp sobiranista, obliguen Conver-gència a reinventar-se. I aquest no és un verb triat a l’atzar. La majoria dels seus dirigents, co-mençant pel mateix Mas i el seu suc-cessor en la presidència de la Gene-ralitat de Catalunya, Carles Puigde-mont, són partidaris de crear un nou partit que permeti incorporar saba nova entre les bases i els simpa-titzants. L’última paraula la tindran els militants dissabte. Però, més en-llà dels discursos, ¿en què es concre-tarà aquesta mutació?

L’OBJECTIU

«Construir un projecte des de zero»Per aconseguir el seu propòsit, la cúpula planteja «construir des de zero» una nova organització, i ai-xò implica des de modificar l’actu-al estructura de les sectorials fins a veure com des de l’independentis-me es pot guanyar espai cap al cen-tre. «Som un partit desdibuixat ide-ològicament i això no és bo per al pa-ís», descriu un dels dirigents. La majoria dels quadros actuals tenen clar que no poden abando-nar l’aposta que s’ha fet per la se-cessió. Però també hi ha qui, com és el cas de Germà Gordó, exconseller de Justícia i actualment diputat de Junts pel Sí, considera que el nexe dels diferents corrents que convi-uen al partit pot ser el sobiranisme, i no necessàriament l’independen-tisme. Encara que situat als antípodes ideològics, un dels exemples que se citen per explicar com un partit pot començar de nou és la transforma-

grat la crisi permanent en què sem-bla instal·lada, també a nivell euro-peu. El debat que hi ha ara en el si del Govern respecte a la possibilitat d’apujar l’IRPF a les rendes més al-tes és una mostra que el catecisme econòmic de CDC tampoc és el d’Es-querra, i menys quan hi ha una cita electoral ben a prop. LA GESTIÓ

Girar full de l’etapa de les tisorades El primer Govern d’Artur Mas va pre-sumir de ser l’únic Executiu dispo-sat a no maquillar els pressupostos i intentar complir amb els ferris cri-teris de dèficit imposats per Brussel-les. L’herència del tripartit obligava a agafar la tisora, però l’ímpetu per retallar li va passar factura. «Segura-ment hem fet el que havíem de fer, però ha semblat que ens agradava», resumeix gràficament un estrateg convergent. El cert és que els ajun-taments, molts d’ells governats per CDC, han capejat les conseqüènci-

33 Els responsables territorials de CDC, després de la reunió d’ahir a la seu convergent per preparar el ‘superdissabte’, en què es decidirà el futur del partit i el candidat del 26-J.

FERRAN SENDRA

ció del PSUC en Iniciativa, creada el 1987 després de la decadència en què es va sumir el comunisme cata-là a principis dels 80. En el cas d’Ini-ciativa, la incorporació de l’ecologis-me com a senya d’identitat també li va permetre créixer.

EL ‘TARGET’

Tornar a atraure les classes mitjanesConvergència havia sigut tradicio-nalment el partit de referència de les classes mitjanes catalanes. Pe-rò aquest partit ja no és el que era, i les classes mitjanes, tampoc ho són. La crisi, l’aparició de noves for-ces i la irrupció del debat sobiranis-ta han influït en l’estratègia de les formacions que abans dominaven amb comoditat el tauler polític, ja fos el català o el del Congrés dels Di-putats. CDC busca el seu espai entre l’«esquerra dogmàtica», aquella que, segons el tòpic (o no), se situa per sobre del bé i del mal, i una dre-ta de perfil més espanyolista amb

la qual és clar que tampoc s’identi-fica. Que la classe mitjana és dife-rent de la que en el seu moment po-dia votar per sistema aquelles sigles més tradicionals és evident. Un es-tudi de l’Institut Valencià d’Investi-gacions Econòmiques i la Fundació BBVA certifica que, en nou anys (2004-2013), 3,5 milions d’espanyols han deixat de pertànyer a aquest grup de població. No hi ha dades di-ferenciades per a Catalunya, però les xifres d’atur (l’EPA del mes d’abril va situar la taxa de desocupació en el 17,4%) i de pobresa (hi ha 113.000 famílies sense ingressos) servirien per fer-se una idea que la piràmide, també aquí, s’ha eixamplat per la part baixa. L’objectiu de CDC és insistir en el fet que les seves receptes econò-miques no tenen res a veure amb l’anticapitalisme de la CUP ni tam-poc amb els vaivens de marques en auge com la d’Ada Colau. «Ser un empresari no és delicte i nosaltres no creiem tampoc en les societats subsidiades», insisteixen a la seu del carrer de Còrsega. La seva alter-nativa és la socialdemocràcia, mal-

NEUS

Tomàs

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

489000

87909

Diario

1244 CM² - 117%

22588 €

16-17

España

17 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS 1717 DE MAIG DEL 2016

El tauler català 3 Les estratègies Pàgines 16 a 18 LLL

es de la crisi econòmica amb millor fortuna electoral. És el que al partit hi ha qui defineix com la gestió de les emocions. A aquestes altures, també s’assu-meix que recolzar la reforma labo-ral del PP va ser un error i que l’ar-gument que aquest partit a priori sempre està a favor dels canvis legis-latius d’aquest tipus, siguin com si-guin, ja no serveix. Una altra cosa és que CDC manté la seva defensa del lliure mercat regulat i conside-ra que «no totes les bates blanques han de ser funcionaris», en referèn-cia als polèmics consorcis sanitaris que amb tant afany va defensar en el seu moment l’ara ja exconseller Boi Ruiz.

ELS ESCÀNDOLS

Deixar anar el llast de Pujol i família «No és la corrupció, és Pujol». D’a-questa manera s’explica a la seu de CDC com encara fa mal la confessió de l’expresident i totes les informa-cions que han anat apareixent so-bre els presumptes delictes come-sos per la seva prole (una «organitza-ció» amb comportaments similars als dels grups criminals, segons sos-té el jutge). Pujol és el fundador del partit i és molt difícil superar aquest estigma per més que l’argument ofi-cial insisteixi que s’han de circums-criure les seves actuacions il·legals a l’àmbit estrictament familiar. A CDC asseguren que el cas 3%, la trama de presumptes comissions il·legals, no acabarà en un cas de fi-nançament il·legal del partit. També donen per superat el cas Palau, mal-grat els indicis que la justícia afir-ma que hi va haver «desviament de fons», que podrien ser irregulars, de Ferrovial al partit a través de la seva fundació. L’ús del condicional està justificat pel fet que sis anys després de destapar-se l’escàndol encara no s’ha celebrat el judici.

EL NOU EQUIP

Pendents de Mas, atents a Turull¿I qui serà l’encarregat de pilotar aquesta nova etapa? Mas segueix sense revelar quin paper vol tenir després del congrés, però ha demos-trat que el de gerro xinès no va amb ell. El seu futur pot condicionar el de Puigdemont, que vol implicar-se en la renovació encara que no és clar amb quins galons a nivell intern. A falta de veure quina estructura es configura, quedin-se amb el nom de Jordi Turull, apreciat per bona part de la direcció i que guanya punts per formar equip amb Neus Munté. Miquel Buch, el president de l’ACM, és un dels preferits pels més joves. El diputat David Bonvehí és un altre dels valors en alça. El paper que pot tenir Gordó és una incògni-ta ja que és el que fa més temps que busca suports per liderar la nova etapa, encara que els seus ressorts estan més en la vella guàrdia que en la nova. H

tota la nit electoral. Finalment se’l van endur els socialistes, fet que va permetre a Carme Chacón conso-lar-se almenys amb el fet que el PSC va guanyar en vots els convergents i van empatar en escons (un a Lleida i vuit en el total de Catalunya).

Electors confosos

La foto final hauria sigut diferent si només una quarta part dels 4.867 electors lleidatans d’Unió s’ha-guessin decantat pels seus exsocis de CDC, que almenys haurien que-dat tercers a Catalunya. També bus-cant el consol, la direcció conver-gent al·lega que hi va haver votants del seu partit que es van confondre de papereta per culpa de les sigles i, en lloc de la de DiL, van agafar la d’UDC, fet que els va poder restar al-gun diputat. Posats a buscar arguments, tam-bé en pot trobar el PPC. Els popu-lars van perdre el 20-D l’escó que tenien a Lleida –una de les tres cir-cumscripcions, juntament amb Gi-puzkoa i Girona, on no va obtenir representació– i per al 26-J s’hi bol-caran per intentar recuperar la pla-ça. Sospesen fins i tot la possibilitat que l’única visita a Catalunya que faci Mariano Rajoy en campanya sigui en aquella província. Com en la resta de forces, només sumant a les seves files un bon nombre dels exvotants d’Unió podrien superar els seus rivals. En tot cas, el líder d’Unió, Ramon Espadaler, ha de-manat als seus fidels que considerin l’opció de «votar en blanc» perquè cap de les opcions que es presen-ten «recull els elements essenci-als» dels plantejaments d’UDC. H

Un cop confirmat per part d’Unió que no es presentarà a les elecci-ons generals del 26-J, les hosts d’al-tres partits ja tenen tot el camp lliure per intentar aconseguir els vots que els democristians van ob-tenir als comicis del 20-D. Van ser 65.388 a tot Catalunya, 353.000 menys que el PPC, l’última força que va aconseguir representació, i només 22.000 més que el PACMA, que el va guanyar fins i tot en dese-nes de municipis. Però per poques que siguin, les 65.388 paperetes que va aconse-guir la candidatura que encapça-lava Josep Antoni Duran Lleida po-den servir per remoure el tauler al centredreta. D’acord amb els resul-tats dels últims comicis, almenys un parell d’escons poden canviar de bàndol si Convergència, Ciuta-dans i el PPC conquisten els elec-tors orfes d’Unió.

El peix al cove

A la circumscripció de Barcelona es juga una de les partides. El partit d’Albert Rivera va treure 387.000 vots i quatre escons en les últimes generals en aquesta província. Li van faltar al voltant de 15.000 vots per arrabassar-li al PPC l’úl-tim dels 31 seients que es disputa-ven en aquesta zona. Va ser el par-tit que va estar més a prop d’acon-seguir-ho, d’aquí que els estrategs de la força taronja tinguin molt presents les 48.326 paperetes bar-celonines que va obtenir Unió. Per pescar en aquestes aigües (i tam-bé a les de CDC), Ciutadans inten-

tar mostrar a Catalunya una imat-ge menys dura en l’eix identitari –no amaga la seva espanyolitat però evita grans escarafalls com abans–, mentre que en el flanc socioeconò-mic intenta seduir el catalanisme moderat de dretes erigint-se en el nou abanderat del peix al cove: per exemple, ja fa temps que prome-ten que ells seran els abanderats en les reclamacions sobre un nou mo-del de finançament autonòmic, po-sició a la qual han renunciat els so-biranistes. L’altra gran batalla es disputa a Lleida, on Convergència va ser la que va estar més a prop d’augmentar la seva representació. El partit d’Artur Mas, llavors amb la marca Demo-cràcia i Llibertat, va aconseguir en aquesta circumscripció 48.289 vots i un escó, i es va quedar a poc més de 1.000 sufragis d’obtenir un altre di-putat que va estar molt rifat durant

RAFA JULVEBARCELONA

Espadaler ha demanat als seus ‘fidels’ que sospesin la possibilitat de «votar en blanc»

A la recerca dels ‘orfes’ d’UnióCDC, PPC i C’s es disputen els 65.000 vots que van aconseguir els democristians el 20-D H El seu destí arran de la renúncia d’UDC a concórrer el 26-J pot modificar el repartiment final d’escons

Segons les dades de desembre, la clau estarà a les circumscripcions de BCN i Lleida

RESULTATS A CATALUNYA EL 20-D

¿QUÈ HAURIA PASSAT SI TOT EL VOT D’UNIÓ A LLEIDA*

L’HAGUÉS SUMAT...?

¿QUÈ HAURIA PASSAT SI TOT EL VOT D’UNIÓ A BARCELONA*

L’HAGUÉS SUMAT ...?

EL PREAT VOT D’UNIÓ

CONVERGÈNCIA (DIL el 20-D)

48.289

VOTS EL 20-D A LLEIDA

53.156AMB EL VOLT D’UNIÓ SUMAT (+4.867)

ESCONS EL 20-D A LLEIDA

ESCONS AMB EL VOT D’UNIÓ SUMAT

CIUTADANSPP

567.253 vots

8 escons

1

2 (+1)

17.897

22.764

00

0

22.360

27.227

1 (+1)

378.723

VOTS EL 20-D A BARCELONA

427.049AMB EL VOT D’UNIÓ SUMAT (+48.326)

ESCONS EL 20-D A BARCELONA

ESCONS AMB EL VOT D’UNIÓ SUMAT

(probablement, l’escóguanyat l’hi haurien pres al PP)

(probablement, l’escó guanyat l’hi haurien pres al PSC)

4

5 (+1)(=)(=)

5 (+1)

4 4

4

387.062

435.388

321.980

370.306CIUTADANS

490.772 vots

5 escons

PP

418.369 vots

5 escons

UNIÓ

65.388 vots

BarcelonaTarragonaGironaLleida

*Barcelona i Lleida són les dues circumscripcions on el desviament del vot d’Unió podria haver variat més el repartiment d’escons

48.3266.3245.8714.8670 escons CONVERGÈNCIACONVERGÈNCIA CIUTADANS PP

Font: Elaboració pròpia EL PERIÓDICO

(a 1.000 vots d’aconseguir un altre escó a Lleida)

(a 15.000 vots d’aconseguir un altre escó a Barcelona)

33 Ramon Espadaler, durant una reunió de la cúpula d’Unió, a l’abril.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

489000

87909

Diario

1244 CM² - 117%

22588 €

16-17

España

17 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

En l’univers del liedCl~ssica

JUSTO BARRANCO

E1 cicle ECHO Rising Stars -enqub els principals auditoris eu-ropeus nominen cada any a unselecte grup d’estrelles emer-gents i les promocionen- portaaquest vespre al Petit Palau al jo-ve bariton alemany BenjaminAppl, que junt amb el pianistaJames Baillieu far~t un ampli re-corregat hist6ric pel mdn delslieder, un recorregut que inclou-r~ per descomptat Schubert iSchumann, per6 tamb~ el noru-ec Edvard Grieg, que va adoptarel lied com una de les seves prin-cipals formes expressives. I fins itot el jove compositor dels EstatsUnits Nico Muhly (1981), autorde l’6pera Two boys, coneg~t pelgran pfiblic pels seus arranja-ments i bandes sonores i que s’ha

temporanis m~s apreciats perhaver sabut renovar amb frescori intel-ligbncia els gbneres clas-sics. D’ell se n’interpretarh Thelast letter, obra encarregada pelmateix Benjamin Appl, un bari-ton que va tanir de mentor Die-trich Fischer-Dieskau i que araestudia amb Rudolf Piernay ique entre els recitals d’aquestatemporada inclou actuations alWigmore Hall i el Festival Schu-bertiade.

BENJAMIN APPL

El barltonalemany cantar~lieder deSchubert, perbtambg deljoveNico Muhly

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

147 CM² - 13%

3640 €

46

España

17 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Diari de Girona ■DILLUNS, 16 DE MAIG DE 201646

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

La casa de cultura Les Bernardesde Salt presenta aquest maig novesexposicions per explorar tres gransàmbits amb artistes locals: el treballamb vídeo d’Ivó Vinuesa, la foto-grafia de Joan Comalat i la pinturade Jordi Amagat.

Tres mostres que tenen com a

comú denominador «la varietatde disciplines i un equilibri entretres artistes consagrats al territori»,segons el director del centre, RobertFàbregas.

El cineasta resident a Pontós,Ivó Vinuesa (Barcelona, 1975), queexposa a la sala 29 m2, presentaBona Nit, un film sobre la immi-gració des d’un punt de vista insò-lit i universal: La cançó de bressol.D’uns 15 minuts de durada, el vídeoconté gravacions de cançons bres-sol de diferents nacionalitats deSalt, un dels municipis on es parlenmés llengües.

A partir de la compilació d’a-questes cançons i continguts orals,Vinuesa traça «un retrat poètic debarris amb alts índexs d’immigra-ció donant veus a les dones i maresque sovint no tenen visibilitat i sónles autèntiques protagonistes d’a-

questa història». El vídeo es pot veu-re de l’11 al 31 de maig.

El fotògraf Joan Comalat (Giro-na, 1953) trasllada l’espectador a«un món abstracte, suggeridor,misteriós i còsmic» a través de l’ex-posició Fotogramies, una mostra de

fotogrames que es pot visitar perprimera vegada a la Sala BernardesPhoto del 2 de maig al 30 de juny.

Comalat fa aquesta exposicióamb objectes quotidians que ell haanat trobant pel carrer i les imatgessón fetes sense càmera, sense ne-gatiu ni targetes digitals. «A travésd’una ampliadora antiga i una llumvermella, tal com es revelava ambles antigues fotos, he fet aquesttreball analògic», destaca el fotògraf.

El pintor Jordi Amagat (les Pla-nes d’Hostoles, 1956) estrena a laSala Sant Jordi Intuïcions i Meta-morfosis, una mostra on destaca lasensibilitat fantasiosa de l’artistaper traslladar el rigor del Renaixe-ment i la seva percepció arquitec-tònica. Una mena de salt al «Ma-nierisme» per convidar el visitant areflexionar mitjançant un estudi del’espai i les tres dimensions. «Seriencom tastets de la meva evolució».L’obra del pintor es pot veure del 9de maig al 30 de juny.

GIRONA | DdG

Una triple exposició a LesBernardes té com aprotagonistes Ivó Vinuesa,Joan Comalat i Jordi Amagat

La cançó de bressolen cent llengües deSalt al film «Bona Nit»

L’exposició fotogràfica de Joan Comalat a Les Bernardes de Salt.

JOAN COMALAT

Torroella de Montgrí es converti-rà el cap de setmana del 20 al 22 demaig en la capital del cant coral ca-talà amb motiu de la primera edi-ció de L'Empordà Canta. Es tractad'un festival impulsat pel Cor An-selm Viola amb el suport de l'Ajun-tament, que preveu prop de 20 ac-tivitats diferents entre concerts, ta-llers, visites guiades, i exposicions endiferents escenaris de la vila.

Entre els plats forts de l'esdeve-niment hi ha el concert inaugural,a càrrec d'In Crescendo (guanya-dors del concurs Oh Happy Day!) iel concert del cor Jove de l'Orfeó Ca-talà. Amdues actuacions es faran al'Espai Ter. També destaca l'estrenade la cantata infantil «No vola capvaca».

L'Empordà Canta és un projec-te sorgit de la suma de moltes vo-luntats, explica Maria José Toleda-no, que coordina el festival junta-ment amb l'equip tècnic de l'Ajun-tament. «Darrere del projecte hiha un equip humà capitanejat pelpresident del Cor Anselm Viola,Fonsu Margall, i seguit dels canta-ires, mares, pares i col·laboradorsil·lusionats amb l'esdeveniment»,afegeix.

Toledano comenta que L'Em-pordà Canta neix com una iniciati-va per fer una gran festa del cant co-ral, que pugui arribar a tothom.«Des de bon començament, ensvam imaginar un festival per a totesles edats, amb activitats professio-nals i amateurs, i tot amb un caireproper. A partir d'aquí hem orga-nitzat un cartell de concerts de pri-mer nivell amb cors professionals,una cantata on comparteixen es-cenari alumnes de l'escola CEIPGuillem de Montgrí amb d'altres es-coles de música del voltant, una tro-bada de cors joves a través de la Fe-deració de Cors Joves de Catalunya,

i concerts per a descoberta dels ra-cons de la vila amb cors de totes lesedats i tipus», comenta la coordi-nadora.

Toledano és també l'autora de la

partitura de la cantata infantil «Novola cap vaca». Aquesta iniciativapretén fer de nexe entre els alumnesde primària i els cantaires de cors in-fantils i escoles de música.

«És l'activitat que té més volumi és especialment motivador perquèarribem a un grup de nens que so-vint tenen la música i el cant coralmolt lluny per motius molt diversos,

a vegades perquè fan altres activi-tats, d'altres perquè el desconeixen»,explica. A banda de la música com-posta per Toledano, el projecte in-corpora un conte de Jordi Fenosa,il·lustracions de Marta Montañá, icompta amb col·laboracions demolts professors d'escoles.

Amb l'eslògan «Viu la veu a Tor-roella de Montgrí», la primera edi-ció de L’Empordà Canta se suma ala intensa activitat musical que esdesenvolupa en aquesta poblaciódel Baix Empordà.

El Cor Anselm ViolaEl Cor Anselm Viola, promotor del’Empordà Canta, també tindrà unprotagonisme especial, amb una ex-posició a la Capella de Sant Antoni,elaborada per Albert Cucurella, undels seus components. El Cor An-selm Viola, precisament, és un ex-ponent de l’evolució del movimentcoral a Catalunya. Nascut, l’any1977 a redós de la parròquia de SantGenís, va ser creat per uns cantairesque havien format part dels Orfeonscreats en temps de la Mancomuni-tat de Catalunya. 

A poc a poc  passa a ser un Corgestionat pels mateixos cantairesque han gestionat la marxa de l’en-titat durant 30 anys. A partir del‘any 2012 es van posar en marxa elscors Niudenotes i Móndeveus perdonar un nou bri d’aire al cor i im-pulsar els grups infantil i juvenil.

Amb L’Empordà Canta, els or-ganitzadors volen integrar als prin-cipals agents que impulsen l’activi-tat coral a Catalunya: AgrupacióCoral de les Comarques Gironi-nes, Federació de Cors de Clavé, Fe-deració de Corals Juvenils de Cata-lunya, Federació Catalana d’EntitatsCorals,  Moviment Coral Català,Federació Catalana de Pueri Can-tores i el Secretariat de Corals In-fantils de Catalunya.

TORROELLA DE MONTGRÍ | O.P. L'Empordà Canta convertiràTorroella de Montgrí en lacapital de la música coral In Crescendo i el Cor Jove de l'Orfeó Català, caps de cartell de la

primera edició del festival, que se celebrarà del 20 al 22 de maig

El cor In Crescendo farà el concert inaugural del festival, el 20 de maig.

DdG

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

34000

5517

Diario

728 CM² - 65%

1592 €

46

España

16 Mayo, 2016

ORFEO CATALA

No és una pel·lícula, ni una obra de teatre, malgrat el peculiar escena-ri. Però sí que constitueix un autèn-tic viatge en el temps. Més de 2.000 anys enrere. Cap al primer imperi xinès. El Coliseum (Gran Via, 595) manté fins a l’1 de juny la seva in-creïble transformació en museu, o millor encara, en camp d’exca-vació arqueològica, gràcies a l’ex-posició itinerant Terracota Army, els guerrers de Xian, que es pot visitar com a molt per 12 euros, el preu de l’entrada més cara. Un complet documental sobre el jaciment de Xian i el seu increï-ble Exèrcit de 7.000 figures de ter-racota de mida natural obre el ca-mí. Després, el visitant accedeix a la platea plena de vitrines amb re-produccions d’algunes figures i pe-ces del jaciment. «Quan la gent pregunta per què no exposem els originals, els expli-quem que tampoc es poden por-tar les piràmides d’Egipte», expli-ca Cynthia González, a punt de fi-nalitzar Arqueologia a la UB. Ella és una de les guies que rep els visi-tants i els passeja entre els guerrers de fang.

ÓSCAR HERNÁNDEZBARCELONA

Viatge a la Xina imperialUna exposició dels guerrers de Xian ensenya els secrets de l’excavació en un Coliseum museïtzat H Grup Balaña vol portar més mostres a l’edifici de la Gran Via

L’arquer, el carreter, el general... Totes les figures amb cares diferents. I entre elles, objectes curiosos com un mirall del segle III aC de bronze polit. ¿El primer del món? Després d’aquest recorregut per una platea sense butaques s’accedeix a l’esce-nari convertit en un fossat amb dese-nes de figures, com en l’excavació.

EIXAMPLE

33 Realisme 8 Simulació de l’excavació a l’escenari del Coliseum.

JOAN CORTADELLAS

Districtes

Els visitants poden aclarir els seus dubtes. «Els nens pregunten més per les armes, mentre que els grans, per les cares dels guerrers. La canalla també vol saber què por-ten els soldats sota la roba», explica González que il·lustra el recorregut amb anècdotes sobre el període del primer emperador, Qin Shi Huang, que va unificar la moneda i els pe-sos i mesures, i va manar construir 5.000 quilòmetres de carreteres, tot i que també va ordenar milers d’exe-cucions, com les dels que van cons-truir el mausoleu.

Visita consular

El cònsol de la Xina a Barcelona, Tang Heng, es declara encantat després d’haver visitat l’exposició. «Volem promoure iniciatives culturals com aquesta perquè Espanya i la Xina te-nen llarguíssimes històries per com-partir», diu. Però la mostra del Coliseum és d’iniciativa privada. «Ens va sem-blar una activitat molt interessant i vam oferir als seus promotors el Co-liseum on a més a més de teatre i música, volem oferir més exposici-ons», afegeix Maria José Balañá, di-rectora general de Grup Balaña. H

Els nens pregunten per les armes i els adults, per les cares dels soldats

TelèfonsEmergències 112Urgències mèdiques 061Creu Roja 93.300.65.65

Clínic 93.227.54.00Sant Pau 93.291.91.91Vall d’Hebron 93.274.60.00Sant Joan de Déu 93.280.40.00Mossos d’Esquadra 112

Guàrdia Urbana 092Policia Nacional 091Bombers-urgències 080Inf. ciutadana 012TMB 93.298.70.00

Inf. Renfe 902.320.320Rodalies Renfe 900.410.041Inf. aeroport 902.404.704Inf. port 93.298.60.00Ferrocarrils Gen. 93.205.15.15

FarmàciesTelèfon 93.244.07.10www.farmaceuticonline.cat

Ràdio Taxi 93.303.30.33Taxi Minusv. 93.420.80.88Serv. Funer. BCN 902.076.902Àltima Serv. Funer. 902.230.238Síndic de Greuges 900.124.124

NOU BARRIS q Eric Viles, 33 anys, fisioterapeuta i osteòpata, a la plaça de Sóller: «Als matins em puc encarregar de treure Django [un gos d’un any] perquè la majoria de les consultes les tinc a la tarda. Tinc el despatx compartit a la rambla del Poblenou. No sé si al meu barri, a Porta, funcionaria de la mateixa manera. En general, la gent desconeix què fem, o ens confonen amb massatgistes. Els fisios i els osteòpates, carreres sanitàries de tres i quatre anys, ens dediquem bàsicament a la rehabilitació. Tracta sobretot persones que passen moltes hores davant l’ordinador, que pateixen molt d’estrès i que tenen problemes de son».

IDA JANSON

URBANITES PER LUIS BENAVIDES

«A FISIOTERAPEUTES I OSTEÒPATESENS CONFONEN AMB MASSATGISTES»

SARRIÀ-SANT GERVASI 3 Di-jous arrenca la festa major del barri de les Tres Torres, que du-rarà fins al diumenge 29. Els pri-mers actes es portaran a terme al Centre Cívic Pere Pruna (Gandu-xer, 130). A les 19.00 hores s’in-augurarà una mostra de ceràmi-ca polonesa. Després hi haurà un concert d’homenatge al pianista Carlos Gustavino.

Tret de sortida de les festes deles Tres Torres

CIUTAT VELLA 3 Veïns de l’en-torn del Palau de la Música han iniciat una recollida de firmes i peticions a Change.org per evi-tar que es tregui l’escultura Car-mela de la plaça de Lluís Millet. Els firmants al·leguen que l’obra dóna més encant a la zona. De moment, l’ajuntament no s’ha plantejat mantenir-la.

Petició veïnal per mantenir ‘Carmela’ a Lluís Millet

EIXAMPLE 3 Els alumnes de l’es-cola Entença s’instal·laran de forma provisional en uns mò-duls prefabricats que s’ubicaran al recinte de l’Escola Industri-al (Urgell, 187). Està previst que la ubicació es mantingui un mí-nim de sis anys. El destí definitiu de l’escola serà el solar de la pre-só Model.

L’escola Entença s’instal·larà a l’Escola Industrial

SANT ANDREU 3 Ja estan en marxa les obres per enllaçar el carrer de Biscaia i la Meridia-na a través de la plaça de la Gui-neu. Les reformes inclouen la de-molició dels murs de la plaça i la instal·lació d’un pas de cinc metres d’ample. La intervenció s’acabarà d’aquí un mes.

Obres per connectar el carrer de Biscaia amb la Meridiana

DILLUNS36 16 DE MAIG DEL 2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

489000

87909

Diario

106 CM² - 10%

1930 €

36

España

16 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L’Empord Cantaomplir Torroelladecant coral[] La primera edici6 del festival, que es far el cap desetmana vinent, reivindica aquesta mdsica corn un granpatrimoni immaterial de la cultura popular catalana

Corals altres formacionsCors infantils

Eloi CampsTORROE//A DE MONTGRi

E1 cap de setmana vhmnt,Torroena de Montgri sarala capital catalana del cantcoral. La pr~era edici5 deL’EmpordA Canta, festivaldedicat a aquest tipus demtisica, programar~t deldivendres 20 al diumenge22 desenes d’actuacionsde corals d’arreu de Cata-lunya. Irapulsat pel CarAnselm Viola de Torroella,arab el suport de l’Ajunta-ment de Ton~oella i lacol.laboraci6 de la Diputa-ci6 i el Departament deCultura, L’EmpordS~ Can-ta vol esdevenir un puntde trobada per al movi-ment coral catal~t i, alhora,fomentar el cant coralcom una expressi6 de lacultura popular i tradicio-nalcatalana. En total, m~sd’una vintena de fo~vaa-cions entre cors infantils,juvenilsi adults, i els nomsdestacats d’ln Crescendo iel Cor Jove del’Orfe6 Cata-lh, passaran per To~woella.

Maria Joss Toledano,directora artistica del fes-tival, destacala riquesa de

la programaci6. "En elm6n coral ja es fan troba-des, per6 s6n m6s aviatmonotem~tiques. Nosal-tres apostem per ]a trans-versalitat", explica. Aixi, aL’Empot<l~ Canta es po-dr~ escoltar mfisica coralclAssica, antiga, religiosa,etc. L’objectiu de fons 6s"donar a con~ixer la im-port~mia del cant coral,molt atTelat a ]a culturacatalana", afirma Toleda-no, que agracix el suportde les federacions de corsde Catalunya a l’hora demuntar aquest festivalpioner i que es vol conver-tir en referbncia.

La presentaci6 deL’Empordh Canta es farS.el divendres 20 ales 9 delvespre a l’Auditori de l’Es-pal Ter arab l’actuaci5 deljove corln Crescendo (15 17 etwos). E1 mateix dia les 8 delvespre s’inaugura]’exposici5 La histSria delCorAnselm Viola, a la ca-pe]la de Sant Antoni, ontamb(~ es facA una mostrade federacions i agrupa-cions corals catalanes.Format el 1977 amb can-talres que havien partici-

pat en els orfeons de laMancomunitat de Catalu-nya, l’agrupaci6 pren elnom d’Anselm Viola, com-positor i pedagog torroe-llenc del segle xvm que vaestar vinculat a l’escola deMontserrat.

Dissabte 22 6s el diam6s intens del festival. Almatihi hanrh les trobadesde corejoves alMuseu delaMediterr~ula (10 h) i cors infantils al conventdels Agustins (12 h) i unamosVca de federacions iagrupacions corals catala-nes an l’exposici5 sobre elCor Anselm ~ola (a parLirde les 10 h). La plaqa delMestre Pan ser~t el marcdel taller de mtisica i veuen famflia d’l 1 a I del mig-dia (gratu’it). Tamb6 d’l a l ide 5 a6 de latardaesfaran visites guiades pelpoble amb l’acompanya-merit dels Joglars de Ripo-llet i les Veus de] Vall~s.Les activitats de tarda co-men~;aran ales tres arabels concerts de sobretautadels Cors Joves de Catalu-nya -federaci5 que agrupales entitats coralsjoves delpals ales Dlaces del Mes-

Corals i escoles participants del primer L’Empord Canta

Cor els Virolets de I’Escola de mdsica dePalafrugellEscola de m6sica Tutti de la BisbalCor de I’escola de m6sica de la SocietatCoral el VallOs de RipolletCor Niudenotes de Torroella de Montgri

Corsjoves

Cor del conservatori de Girona IsaacAIb~nizCor 5isvuitcinc de Sant Feliu de LlobregatCot Artnou de GranollersCor de I’Orfe6 Atl~.ntida de Barcelona,Cot Mondeveus de Torroella de Montgri

EL PUNT AVUI ~

In CrescendoCor Jove de I’Orfe6 Catal~Cor Carreras i Dasas de la Bisbald’Empord~

Cor Ver~elitana de VersesCot Sota Palau de BlanesCot Nit de Juny de PalafrusellCot Veus del Vall~s de RipolletCor de Rupi~Cot Scat Cat’ de Torrelles (Rossell6)Cor tradicional El Vall~s de Ripollst

Cot del Recer de Torroella de MontsriCor Yes the MusicCor Veus de I’EstartitCoral Anselm Viola de Torroella deMontsriCor de CamprodonSonanaixi de Torroella de MontgriCot Les Vox de la Bisbal d’Empord~

Cantaires del Montsri

tre Pere Rigau, d’EmestLluch i de la Vfla. Despr6s,a la pla(;a de la V’fia hi hau-r~t el concert dels Cors Jo-ves de Catalunya, que in-terpretaran can~ons llati-noamericanes que bantreballat durant el darrercm~ (18.30 h). Ales 7, mateix lloc, els alumnesde 3r i ~!t de l’escola Gui-llem de Montgrl, junta-ment amb els corsiescolesde mfisiea que pm~icipen

a la trobada, faran ]a can-tata de l’obra No vola capvaca, composta per Tole-dano, escrita per Jordi Fe-nosa i amb il-lustracionsde Marta Montafih. La jor-nada es clanrA arab el con-cert delCor Jove del’Orfe6Catal~ a l’Espal Ter (10 12 euros).

Diumenge 23, el Cerea-sons portarh la mfisica co-ral a diversos racons de lalocalitat. Entre les 11 i les

18.30, catorze formacionscantacan repeu%ides perdiverses places, el PalauLo Mirador, la fundaci5Mascort, la fnndaci5 V’fiaCasas, el Cine Peti~ i l’Es-gl~sia de Sant Gehis. Laprimera edici5 de UEm-pord~ Canta s’acomiadar~arab la cantada d’havane-res i cremat a chrrec delsCantaires del Montgrl alpati del Museu de la Medi-tereAnia (18 h). ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

62000

9191

Diario

761 CM² - 71%

2916 €

24

España

16 Mayo, 2016

ORFEO CATALA

38 LAVANGUARDIA DILLUNS, 16MAIG 2016

CITES de la setmana

ÀLEX GARCIA

LA NIT DELSMUSEUSDISSABTE 21/V

Torna LaNit delsMuseus, que aquestany es durà a termedurant el vespre i lanit de dissabte queve, dia 21 demaig, adiferentsmuseusde Barcelona,l’Hospitalet, Bada­lona, Cornellà,Esplugues, SantAdrià i Santa Colo­ma. Aquest any hiha un extens pro­grama d’exposici­ons, concerts, dan­sa, visites concerta­des, tallers iactivitats familiarsque faran demane­ra simultània 83museus i centresentre les set delvespre i la una de lamatinada.

PEP TOSAR, EN GRAN. Pep Tosarporta per fi un dels seus projec­tes al TeatreNacional deCatalu­nya:Qui bones obres farà, basadamolt lliurement enL’hort dels ci­rerers, de Txékhov. Amb ni mésni menys que onze actors, entreels quals Imma Colomer, XaviSáez i el mateix Tosar, narra lahistòria d’una companyia teatralque ha d’abandonar la sala on hatreballat els últims 40 anys. Is’acomiadarà representant Lagavina, també de Txékhov, es­clar. Tot un cant a un teatre envies de desaparició.TNC. DEL 19/V AL 12/VI

DESPRÉS DEL TERROR. Víctimes,botxins, violència i perdó. Fer­ran Madico dirigeix a l’EspaiLliure En veu baixa, una obra del’irlandès Owen McCafferty quenarra la trobada en un pub de

Belfast de dos homes de mitjanaedat que van ser víctima i botxíels anys d’atemptats terroristes aIrlanda del Nord. Just aquellanit, el 8 de març del 2009, Irlan­da del Nord i Polònia es juguenla classificació per a la copa delmón i esclata la violència a la ciu­tat.LLIURE DE MONTJUÏC. DEL 18/V AL 12/VI

SÍ... O NO.Torna a la Sala Munta­nerPerunsí operunno, unapeçadeNathalie Sarraute sobre la ve­ritat de les paraules que ja va serel 2014 al mateix teatre de l’Ei­xample dirigida per Ramon Si­mó. Però si llavors els intèrpretseren Lluís Soler i Xavier Boada,aquesta vegada a Boada el subs­titueix Manel Barceló. Que do­nen vida a dos vells amics que,en una conversa anodina, entrenen una batalla dialèctica ambpostures irreconciliables.SALA MUNTANER. DEL 18/V AL 19/VI

TeatreJUSTO BARRANCO

ROMEU, JULIETA... I LACROIX. ElGran Teatre del Liceu es fica deple en la història romàntica perexcel∙lència, la deRomeu i Julie­ta, amb I Capuletti e iMontecchi,de Vicenzo Bellini. I ho fa nimésni menys que amb dues divescom la mezzosoprano Joyce Di­Donatto, interpretant Romeu, ila soprano Patrizia Ciofi, com aJulieta. I tots amb vestuari delfrancès Christian Lacroix.LICEU. DEL 17/V A L’1/VI

TOTES LES ‘GOYESCAS’. El Palaucommemora el centenari de lamort d’Enric Granados amb al­guns dels talents espanyols mésdestacats. Aquest dimecres el pi­anista Luis Fernando Pérez in­terpretarà obres de Mompou,Albéniz i la integral de lesGoyes­cas de Granados.PALAU DE LA MÚSICA. 18/V

SEMPRE BACH. L’Auditori s’haproposat oferir la integral delsConcerts de Brandenburg i de lesSuites per a orquestra de JohannSebastian Bach, dos compendisinstrumentals que constitueixenla conclusió de l’obra orquestraldel Barroc i representen el tretde sortida a les noves formes quees desenvoluparan al Classicis­me. L’Akademie für Alte Musikde Berlín n’interpreta aquest di­jous els concerts 2, 4 i 5 i tambéles suites 1 i 3.L’AUDITORI. 19/V

L’OBC I SHOSTAKOVICH. Vassily Si­naiskydirigeix aquest capde set­mana l’OBC amb el repte de laSimfonia Leningrad, de Xostakó­vitx, escrita mentre l’autor i laseva família eren a la ciutat pa­tint el setge nazi. Música ambmajúscules per cridar contra laguerra.L’AUDITORI. DEL 20 AL 22/V

ClàssicaMARICEL CHAVARRÍA

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Áltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

IX Cursa LaMaquinista per laIntegració. El centre comercialLa Maquinista, juntamentamb el Districte de Sant An-dreu, organitza aquesta cursa.Carrer de la República Dominica­na (de 9 a 12 hores). 11 euros.

Pop, Rock, Folk & Beermut.Concert a càrrec d’Elena Oli-ver, veu i percussió, i VíctorAiza, guitarra, veu, percussió ibaix.Craft Barcelona. Paradís, 4 (13hores). Entrada gratuïta.

WTF. Cita clàssica amb el jazzcoordinada per AurelioSantos.Jamboree. Plaça Reial, 17 (20hores). 5 euros.

Mestres del jazz. Nova sessiód’aquest cicle dedicat a gransmestres que han marcat lahistòria d’aquest estil i que,d’una manera o altra, hanrepercutit en la nostra.JazzSi Club. Requesens, 2 (20.30hores). 8 euros.

Música en viu, swing. Concert acàrrec d’Agustí Burriel, veu,Dave Mitchell, guitarra, Ber-nat Font, piano, i QueraltCamps, contrabaix.Milano Cocktail Bar. RondaUniversitat, 35 (21 hores).Entrada gratuïta, cal consumir.

Música peruana. Concert acàrrec de Juliette & Afroperu-vianbcn (Kote Aguirre, teclats,Pablo Ramírez Casas, calaix ipercussions, i Juliette Robles,veu).La Caja Fuerte. Bruniquer, 57(21 hores). Taquilla inversa.

Tango. Concert a càrrec deSandra Aurora &WilfridoDomínguez.Gipsy Lou. Ferlandina, 55 (21.30hores). 4 euros.

Hip­hop sessions. Concertsamb Escandaloso Expósito+Hartosopas + JP Balcazar+Carlos Falanga.23 Robadors. Robadors, 23 (22hores). 4 euros.

Jazz. Concert amb Pere FerrerTrio.JazzMan. Roger de Flor, 238 (22hores).

RIPOLL (Ripollès)Ripoll, bressol de Catalunya.Visita guiada.Monestir de Ripoll i Centre d’In­terpretació. Plaça Abat Oliba, s/n(d’11.30 a 13 h). 8.80 euros.

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA D’AVUI

SI DESITJA PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL

DE LA VANGUARDIA, ENTREUI CREEU­VOS UN COMPTE A:

WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

PORTABELLA VISITA TÀPIES. En elmarc de l’exposicióAntoni Tàpi­es. Col∙lecció 1955­1965, la Funda­ció ha programat una conversaamb Pere Portabella, que vamantenir una relació d’amistatamb l’artista des de la joventut.Tàpies va col∙laborar en algunade les seves pel∙lícules i va elabo­rar el cartell del filmNo compteuamb els dits (No conteis con losdedos). L’activitat és gratuïta, pe­rò és necessària la reserva prèvia(tel. 93­207­58­62 /reserves@ftapies.com)FUNDACIÓ TÀPIES. BARCELONA. 17/V. 19 H

UNA MIRADA AL VELL CONTINENTE.Torna DOCfield, el festival defotografia documental i fotope­riodisme que, en la seva quartaedició i sota la direcció artísticade Natasha Christia, qüestional’essència i els valors del Vell

Continent. El certamen portaper títol Lost in translation i in­clou trenta exposicions gratuïtesen diferents centres d’art, galeri­es, centres cívics, centres de fo­tografia i altres espais culturalsde la ciutat. El tret de sortida tin­drà lloc dijous al Palau Robert,on espresenta la col∙lectivaL’ho­me europeu, amb obres deMichal Iwanowski, Piero Mar­tinello, Dana Popa i FranceKeysern.DIVERSOS ESPAIS. BARCELONA. DEL 19/V AL19/VII

EL GRAU ZERO DE LES IMATGES. L’ar­tista belga Pieter Vermeersch(1973) presenta a la BlueprojectFoundation una instal∙lació in­èdita, pensada específicamentper a aquest espai, en què refle­xiona sobre el que anomena “elgrau zero de les imatges”.BLUEPROJECT FOUNDATION. BARCELONA. DEL20/V AL 9/X

ArtTERESA SESÉ

MIG SEGLE DE REGGAE.La llegendà­ria banda jamaicana Skatalites famés demig segle que està activa,s’ha convertit en referència de lamúsica reggae pràcticament desdels inicis. La formació, en quèno falta Doreen Shaffer, anome­nada la reina de l’ska, presenta elseu recent àlbum Platinum ska.SALA APOLO. 16/V. 20 HORES. 15 I 18 €

POPCATALÀDELSSEIXANTA.Uncon­cert sens dubte excepcional aL’Auditori per presentar el con­tingut i els executants del disc­projecte La pols i l’era, concebuti dut a la pràctica perGuillaminoi Oriol de Balanzó. Una recupe­ració actualitzada del pop catalàdels seixanta, amb l’actuació deNúria Feliu, JoanColomo,NúriaGraham, Francesc Burull, LitaTorelló, Martí Sales...L’AUDITORI. 18/V. 21 HORES. 18 €

PUNK LOCAL SENSE PREJUDICIS. Pro­teínic doble concert de duesbandes catalanes queveuenmoltclar el rock sense intermediaris.Mentre que L’HereuEscampa jafa uns quants anys que són a l’es­cena, estan cridant molt l’aten­ció els joves Power Burkas, ques’acaben d’estrenar amb Llargavida al tarannà, en què hi hapunk, garage, power pop i hard­core atapeït de saba fresca.SIDECAR. 19/V. 21 HORES. 8 €

FLAMENC REGENERADOR. El cicleCiutat Flamenco torna a la citahabitual amb l’aficionat curiós iexigent. Entre les apostes que fahi ha el projecteMáquinas y fla­mencas, amb la veu d’El Niño deElche, el toc de Raúl Cantizano iel piano d’Alejandro Rojas­Mar­cos.MERCAT DE LES FLORS. 19/V. 21.30 HORES.25 €

MúsicaESTEBAN LINÉS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

941 CM² - 83%

23240 €

38

España

16 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ripoll, lallana i l’arbreEl Cercle Filatèlic i Numismàtic commemora els 50anys de la Festa Nacional de la Llana i el centenarid’una altra celebració emblemàtica, la de l’Arbre

TEXT XAVIER ROMERO

His

tori

ador

i pe

riod

ista

Els nois es van situar allà on els vanindicar. De mica en mica, amb unpunt de timidesa, van anar treientels instruments de la funda. Havienarribat sense despertar l’interès de

gaire ningú, fins que la gent es va adonar queells eren els músics.

– No són molt joves, aquesta mainada?– Prou! Però al seu poble diuen que són

molt bons.– Aviat ho sabrem.Miquel Serra Bonal va néixer a Peralada el

1867 i, de jove, va començar a estudiar músi-ca sota les ordres del mestre Jaume Cervera,

que des del 1882 dirigia l’escola de músi-ca del municipi. El centre docent havia

estat impulsat pel comte de Perala-da, Tomàs de Rocabertí, i, sobretot,

pel seu germà, Antoni –comte deSavallà–, advocat, home de lletresi responsable que a les darreriesdel segle XIX aquella localitatempordanesa es convertís en uncentre cultural de referència a les

terres gironines. Miquel Serra va escollir el con-

trabaix com a instrument i; a més, esva dedicar a la composició d’obres per

a coral, caramelles i sardanes. Quan vahaver acabat els estudis, va seguir a l’escolade música com a docent. Als 23 anys, junta-ment amb altres antics alumnes del centre,va fundar la Principal de Peralada. Entre elsmembres de la flamant formació hi havia elseu germà Josep Serra Bonal, set anys mésjove que ell, que acabaria esdevenint un delscompositors més importants del món sarda-nístic de la seva època.

La Principal de Peralada es va situar comuna de les millors del país de seguida. El 1894,per exemple, va fer una sèrie de concerts alsmillors cafès de Barcelona, que van enamo-rar la crítica. El 1902 va guanyar el premi delconcurs de cobles sardanistes ex-aequoambla Principal de La Bisbal i, cinc anys més tard,van rebre el Primer Premi d’Honor. La sevaculminació va arribar el 1914, quan la Prin-cipal de Peralada va acompanyar l’Orfeó Ca-talà en una gira internacional que va dur-losa París i Londres.

Poc després, Josep va rellevar en la direc-ció de la cobla a Miquel, que es va dedicarmés a la composició. Es conserven disset sar-danes signades per ell. Es poden citar Cap ala posta, Alegre festa, Bressant l’infantó, Per-les del bosc, Davallant de l’aplec, Plany d’unaverge, Retorn de primavera o Guspires cata-lanes, que els estudiosos apunten com unade les primeres sardanes enregistrades endisc de la història, l’any 1908.

Miquel Serra Bonal va morir el 1922 a lalocalitat que l’havia vist néixer, als 55 anys. ◗

TEXT XAVIER CARMANIUMAINADÉ*

Miquel SerraBonal

14

Diu

men

ge, 1

5 de

mai

g de

201

6D

omin

ical

Co

l·le

ccio

nis

me

C

ww

w.c

atal

unya

post

al.c

at

Gir

on

ins

de

l Se

gle

XIX

G

Fidel com cada any per aquestes dates a la cita amb la seva vila i a re-cor dar els més importants fets històrics, el Cercle Filatèlic i Numismàticripollès dedica l’exposició general del col·leccionisme al naixement fa50 anys de la Festa de la Llana –de la mà del Centre d’Iniciatives i Tu-risme– i al centenari d’una altra festa molt popular a la capital del Ri-

pollès, la de l’Arbre, per a la qual cosa han gaudit també de la valuosa col·laboraciódels escolars, els guanyadors de cada centre del concurs de dibuix d’un arbreobtindran com a premi un segell postal personalitzat que s’emetrà en un full glo-bal.

Aquest proper dissabte dia 21, a la Sala Abat Senjust i a les 19 hores, serà in-augurada la XLV exhibició filatèlica i numismàtica, un acte en el decurs del qualseran presentats els segells, mata-segells i postals commemoratives, a més delliurar-se els premis del concurs de dibuix. Els Follets hi cantaran a continua-ció. L’endemà, diumenge, el president de la Generalitat, Carles Pu-igdemont, acompanyat de les au-toritats assistents a la Festa dela Llana i Casament a Pagès,visitaran l’exposició. Per altrabanda, tant dissabte com di-umenge funcionarà l’estafetatemporal de Correus.

En Filatèlia, hi participen:Fernando Palomeque, PereSubirà, M. Pilar Martínez, JacobPieter Dekker, Josep Costa, An-tonio Moreno i Antonio Ma-queda. En l’apartat Numismàti-ca, Joan Tarré, Josep Fajula i Jo-sep Castellà. En altres col·lec-cionismes, Maria Bertran, M.Teresa Roura i M. Dolors Guix. Hiseran mostrats, així mateix, els di-buixos finalistes del concurs es-colar.

La revista/butlletí del Cercleeditada amb aquest motiu ofereixels articles força ben documentatsi il·lustrats: Cinquanta anys reme-morant les tradicions de la nostravila, de Mireia Llagostera; Mont-serrat Gudiol: La senzillesa i la ti-midesa d’una gran artista, de Ma-ria Moreno; Els 100 anys de la Fes-ta de l’Arbre i la importància dels bos-cos i els arbres, de FerranGonzález-Prat; Vinye-tes de les Valls de Ribesi Núria, de Joan Molina;Enters fiscals d’Espa-nya, de Jordi Camp-derrós; i Variants i er-rors d’encunyació enles monedes, de JoanTarré.

El col·lectiu decol·leccionistes de Ri-poll, durant moltsanys feliçment presi-dit per Carme Font,continua essent unreferent en tot el con-text nacional per laperseverança, l’entu-siasme i la vocacióde servei vers la resta de la seva societat local, via col·la-boració amb les altres entitats i institucions. Felicitats, doncs, i un cop més, alCercle de Ripoll per aquesta feixuga però inestimable tasca que porta desen-volupant des de fa prop de mig segle. ◗

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOMINICAL

34000

5942

Semanal

336 CM² - 30%

1058 €

15

España

15 Mayo, 2016

ORFEO CATALA

La Filharmbnica de Viena arribade forma inesperada per mar

Critica

XAVIER CESTERBARCELONA

Filharm(~nica de VienaPALAU DE LA HOSICA 12 DE MAIG

La posici6 de Barcelona corn a em-pori dels creuers ha guanyat una di-mensi5 imprevista amb l’arribadaper mar de tota una Filharmbnicade Viena. E1 conjunt 6s una de lesatraccions d’una travessia de 10 di-es per la Mediterrtmia, amb inicii fi-nal a Palma, que inclou, a m6s d’as-sajos, sessions de cambra i recitalsde figures corn Bernarda Fink o Ra-mSnVargas, concerts a terraferma.Si el primer, a Livorno, estava did-git per Zubin Mehta, el segon, al Pa-lau de la Mfisica, va comptar amb ellideratge del concertino Rainer Ho-neck. Tot plegat, per una forquillade preus que va dels 3.750 als 8.380euros.

La sessi5 al Palau va ser curiosa,ja d’entrada per l’hora inusual, lesdeu de la nit. E1Mein Scbiff3 va ar-ribar al vespre carregat d’un p~blicmultinacional (centreeuropeu, asi-htic illatinoamerich, sobretot) dele-rSs de fotografiar l’edifici de Dom~-nech i Montaner. Els melbmans lo-cals van ser minoria, perqu~, tot ique es va obrir a la venda el segon

pis, el concert semblava clandesti:gens de publicitat, ni tan sols pro-grama de mh. Aixb no va impedirque la sessi6 fos de gran nivell.

L’ espurnejantSimfonian~Jm. 5deSchubert va ser m6s que un simpleaperitiu, arab una orquestra que nomostrava cap simptoma de mareigcausat per la navegaci6. La calidesade la corda i l’encfs de la fusta vancontribuir a una lectura din~micaque nom6s per certa rigidesa en lestransicions podia fer lamentar l’ab-sbncia de director. E1 clima distbs esva mantenir en les Zigeunermelodi-en opus 55 de Dvorfik, ocasi6 perfec-ta per gaudir d’un bar/ton ben car deveure, Thomas Hampson. E1 can-tant nord-americhva copsar a la per-fecci6 el carhcter d’aquesta visi6 ide-alitzada de la vida nbmada dels gita-nos combinant, amb un cant franc,expansi6 i recolliment (en especial,en la nosthlgicaAls die alte Mutter),ben embolcallat per l’hhbil orques-traci6 de Sylvie Bodorovfi. Rheinle-gendchen, del Des Knaben Wunder-born de Mahler, ens va permetregaudir una mica m6s de Hampson.Les turbul6ncies postromhntiquesde la VerM(irte Nacht de SchSnbergvan ser el vehicle immillorable per-qu~ la corda de la Filharmbnica deViena desplegu6s de forma abrusa-dora tota la seva opul~ncia. Va que-dar clar que l’orquestra no estava devacances,~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

119000

12978

Diario

193 CM² - 23%

926 €

48

España

14 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DISSABTE, 14MAIG 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 45

de maig, en el qual cantarà Grana­dos,Ravel,HändeloRossini.“Si Bellini no hagués optat per

aquestes dues veus –continua lacantant– s’hauria perdut el bell en­trellaçament dels dos registres fe­meninsquepermomentsnoetdei­

xen saber qui està cantant”. I Ciofiafegeix:“Senttanjoveselsencaixenveus femenines. Són com dos ado­lescents,unacosa tendra”.Amb tot, cal no oblidar queBelli­

ni no va escollir els noms delsamantscomatítolde l’obra, sinóelsseus llinatges, cosa que dóna unaideadecomel llibretde Romanire­calca l’estat de guerra permanententre les dues famílies nobles mésque lahistòriad’amordels joves.Per Frizza, “aquesta és la millor

obra de Bellini,més queNorma. Ladiferènciaésqueenaquestarecorrea una senzillesa harmònica en l’or­questra. Fa de la senzillesa la gran­

desade lamúsica, ambaquella lleu­geresa, un final tràgic enquè lamú­sica es va apagant... És d’unamodernitat tal que encara perviuavui dia. Aquest final abans es can­viava, perquè les dives volien unacosaapoteòsicaperpoder­s’hi lluir,ioptavenpelfinaldel’òperadeVac­cai.Peròarahocomprenem:Belliniera un avançat, i va ser injustamentmaltractat. Es va confondre senzi­llesaambmúsicadepocvalor”.El segon repartiment d’aquest

Bellini, que s’ha representat 24 ve­gades al Liceu –l’última el 1985–,l’assumeixen la mezzo Silvia TroSantafé i la soprano Ekaterina Siu­rina.AntonioSiragusa iCelsoAlbe­lo canten el paper de Tebaldo, i Si­mónOrfila, eldeCapelio.c

Elmestre RiccardoFrizza ha optat per ferla primera versió deltítol, en què a Romeul’interpreta unamezzo

MAITE CRUZ

Dones senseveu. En elmuntatge deVincent Boussardcada dona del corporta un vestitdiferent, “per

compensar el fetque la partiturano els dónapràcticamentveu”. Almig, JoyceDiDonato trans­vestida de Romeu

FeliçcreuermusicalFilharmònicadeViena

Solista:ThomasHampsonConcertinodirector:R.HoneckLlocidata:MMReisege­sellschaft.Palaude laMúsica(12/V/2016)

JORGE DE PERSIA

Un desembarcament poc usual,però molt eficaç i atractiu. Cen­tenarsde turistesd’uncreuernofeien fotos a les il∙luminades fa­çanes del Palau de la Música.Vist desdel carrer semblavaunaescena cinematogràfica: vestitsdenit i flaixos.Enaquest creuer,amésdeferelqueéshabitual,elsviatgers assisteixen a concertsde la Filharmònica de Viena aFlorència i a Barcelona. A Flo­rència l’orquestra es trobavaamb Zubin Mehta i em temoque, bé, “com que ells ja conei­xen el programa...”, però al deBarcelona sí quehi vahaver ele­mentsd’interès.En primer lloc, no hi va haver

director, algú que coordinés itreballés a través del gest, sinóque elmateix concertino dirigiala peça. És ben sabut que fins itot,almenysal’èpocadeBeetho­ven, les orquestres es dirigiendes del primer violí i/o des delclavecí. Però enaquest cas es to­caven la Simfonia núm. 5 deSchubert (del 1816, quan Beet­hoven ja havia acabat la Vuite­

na), les Melodies tziganas deDvorak i Nit transfigurada deSchönberg,moltposteriors.Era un programa pensat, sens

dubte,desdelpuntdevistaartís­tic, però també per optimitzar ipoderprescindirdedirector.Ai­xí,aquestaversiódelaCinquenadeSchubertvaresultarmoltgra­taiacceptable,jaqueésundiàlegfluid entre fustes i corda, i en ai­xòels filharmònicsdeViena sónmagistrals: naturalitat, homoge­neïtat a la corda alta, uns baixos(només 3 contrabaixos i quatrevioloncels) rotunds, i un fraseigsobre el quan no cal dir res, ex­pressiu,musical,schubertià.Cu­riosament, Schubert va escriurela peça pensant en la petita or­questra d’un amic amb què es­trenava algunes obres, i on ellmateix tocava, sense necessitatdedirector.Algunesde les sevessimfonies no les va arribar a es­coltar, i aquesta es va estrenarmolts anys després de la sevamort.Les Gipsy Songs de Dvorak,

van tenir una molt bona versióorquestral amb la veu de Tho­mas Hampson, de bona projec­ció, encaraquesense rastrede laductilitatquedemana lapartitu­ramés enllà de les notes, és a dirsense estil. Finalment, la versiód’orquestra de cordes de la NitTransfigurada, romantitzada iamb detalls fantàstics d’aquestacordaprivilegiadadelsdeViena.Totunprivilegi.c

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

Visiteu-nos aPrincipals mitjans patrocinadorsL’Auditori és un consorci de

www.auditori.cat

MÚSICAANTIGA

DIJOUS19 MAIG20.30hEntradesa partir de10€

20152016

CONCERTSDEBRANDENBURG:AKADEMIE FÜRALTE MUSIK BERLINBACH:» Concerts de Brandenburg 2, 4 i 5» Suites per a orquestra 1 i 3

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

634000

131497

Diario

204 CM² - 18%

5364 €

45

España

14 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

la setmana de

Joan Tarrida

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

634000

131497

Semanal

332 CM² - 30%

8400 €

2-3

España

14 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Actual director i accionista de Galaxia Gutenberg, una editorial dedicada a publicartant assaig com ficci6 de qualitat, es dedica al m6n del llibre des dels quinze anys,quan va entrar a ~eballar en tma impremta

DIUMENGE 15 DIMARTS 17 DIJOUS 3.9’HOMELAND’ (’IRAQ YEAR ZERO’) FUNDAEI(~ JOAN MIR(~

L’editor recomana, a qui li agrada Vol recuperar un documental que L’editor defensa que "la Fundael senderisme, aquesta calqada el va impactm’, Homeland (Iraq ci6 Mir6 gs un dels millorsque uneix Sant Salvador de Bia- year zero), de12015, dirigit per espais expositius de Bm’celonanya i Smut Pau de Segdries. "En Abbas Fat~del. Estructurat en dues rant per l’edifici corn pel lloc oJaquesta ~poca de l’any, la Garrot- parts, abans i despr4s de la invasi6 es troba"; i assegnlra que un bo~xa ~s un bon lloe per caminar", de12003, diu que aquest "testimo- motiu per mrnar a aquest espaapunta Joan Tarrida, que opta per ni de la vida a l’Iraq durant els dissenyat per Sert i situat en ~aquesta ruta tant "pel carni en si" filtims mesos de Saddam i l’arriba- vessant de Montjuic ds con~i-com "per la possibilitat de cami- da de les tropes nord-americanes" xer "la nova mirada sobrenar sobre una via constrtfida pels ajuda a entendre "que les coses l’obra de Mird" que ofereixromans com un ramal de la Via sdn molt complexes ires no 6s amb la renovaci6 de la sevaAugnsta, i que es conserva encara com ens arriba a travds dels relats col-lecci6 permanent que reu-en algnns trams", establerts", neix unes 150 obres.

NURIA CUADRADO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

634000

131497

Semanal

332 CM² - 30%

8400 €

2-3

España

14 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

GU~A [ pag-49Los pianos vuelven a tomarlas calles de Cervera con el’Maria Canals porta cua’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

88000

9286

Diario

571 CM² - 68%

3066 €

1,49

España

14 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MOSICA CERTAMENES

Los pianos reinan en CerveraUn millar de personas se atrevieron a tocar dos de estos instrumentos durantetodo el dia [I "El Maria Casals porta cua" rinde tambi~n homenaje a granados

La figura del compositor leridano Enric Granados fue recordada en el certamen.

Los m~s pequef~os, disfrutando de una de las muchas actividades de la jornada.

SEGRE T~.RR EGAI CERVERA I Aquellos que se pasea-ron ayer pot Cervera pudierongozar de la mfisica del piano, obien escochindola o interpre-tindola, gracias al concursoMaria Canals que instal6 dosgrandes pianos de cola en tresplazas de la ciudad (Joan Salaty Universitat, uno, y otto en laMajor). Durante toda la jornadamils de un millar de personas seacercaron a estos instrumentosy los pudieron tocar. Entre lasactividades organizadas cabedestacar el especticulo infantilcon el que la compafila CampiQui Pugui explic6 la obra y vidadel compositor de Lleida EnricGranados. Coincidiendo con elcentenario de la mnerte de estemfisico, ayer tambi6n se instal6una exposicidn didictica en laplaza Major.E1 gerente del concurso MariaCanals, Jordi Vivancos, destac6ayer que "el objetivo es acercarla mtisica del piano a la ciudada-nla a partir de una accidn muyparticipativa y transversal".Entre los participantes habfalos alumnos de las escuelas einstitutos de Cervera, de la es-cuela Ramon Fans Esteve deGuissona, del conservatoriode la capital de la Segarra, as/como miembros de diferentesentidades locales.Este afio, la iniciativa que llevapot tRulo El Maria Canals por-ta cua, se hizo coincidir con la8 Trobada de Pianistes de Po-nent, que por la tarde interpre-taron a la obra pedag6gica deEnric Granados en la plaza de laUniversitat. E1 certamen estabaprevisto que finalizara con unrecital de Luls Gran6.E1 presupuesto de las activida-des de Cervera de 5.000 eurosy se enmarcan en la 62 edici6ndel Concurs de Mfisica MariaCanals celebrado hace unas se-manas en el Palau de la Mtlsicade Barcelona.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

88000

9286

Diario

571 CM² - 68%

3066 €

1,49

España

14 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ESPECTACLESDiari de Sabadell 47Dissabte, 14 de maig del 2016

«Me’n vaig amb la sensació de plenitud»

CARLES CASCÓN

Dijous passat, uns dies més tard d’aquest comiat celebrat amb excel·lents crítiques, Vila i Casañas atenia amablement DS al cafè del Palau de la Música, ja més relaxat.

Un comiat a 18 anys al front de l’Orfeó Català!Aquest era l’últim concert que els dirigia, sí, però seguiré fins el juliol, preparant el cor per una gira per Itàlia amb la No-vena Simfonia de Beethoven [que dirigirà Daniele Gatti amb la Mahler Chamber Orchestra] i l’any que ve estaré com a principal director convidat del Cor de Cambra, així que em queda segur un any més vincu-lat a la institució.

Amb quines emocions te’n vas? Com et sents ara ma-teix?

Amb una sensació de plenitud. Una plenitud sincera, d’haver superat molts reptes i, després d’afrontar crisis, de deixar-ho amb una molt bona salut, tant humana com de les instituci-ons. Home, mai pots dir que has fet els deures al cent per cent, però puc dir «quina sort que he tingut!». Nostàlgia, tris-tesa...? Sí, però.. encara els veig! (somriu).

Amb el concert de diumenge començaven, de fet, els actes commemoratius del 125è ani-versari de l’Orfeó. Ara vindran el Réquiem de Verdi amb la London Symphony, el de Fau-ré... Tot un emblema?És una institució antiga, gran i complexa, a nivell logístic: té un cor professional, un cor amateur i una escola.

A més del teu Te deum, cant d’acció de gràcies per a cor i mezzosoprano, diumenge era

Si altres vegades et guia més l’estètica, aquí el punt de par-tida ha estat més humà que musical. Em van donar una lli-bertat total i tots els mitjans (cor, orquestra Camera Musi-cae, solistes..!), i et preguntes «què vols explicar?» Jo tenia una idea clara: una ‘reacció’ en el moment en què vivim, amb tanta informació que ens col·lapsa, fins i tot anímica-ment, amb notícies molt nega-tives... Arriba un moment en què t’aïlles del món, tot i que

re any i sempre en progressió, dels concerts de Sant Esteve. Cada cop millors. Sempre que ho recordo m’esborrono!

També hi ha hagut moments difícils, sobretot un. Podem dir que al cas Millet s’ha pas-sat pàgina?Portes enfora... sí. La institu-ció ha treballat bé per recu-perar la credibilitat. Però la pàgina no està passada, deixa una ferida interna que va fent el seu procés. Superat, no. As-sumit, en tot cas.

Com serà el teu dia a dia? Projectes de futur?Segueixo de professor de di-recció de cor a l’ESMUC i, a part d’aquest any de director convidat del cor i preparant els cantants, diguem que se-rà l’any en què ‘muntaré la meva empresa’, perquè m’en-tenguin. Tinc el repte de ges-tionar el meu propi potencial. M’agradaria se un director que convidin arreu del món i poten-ciar un gènere que m’agrada: «literatura per a cor i orques-tra». I postular-me per dirigir obres simfonico-corals.

Recordem que vas fundar i dirigir uns anys el cor Lieder Càmera de Sabadell.Setze anys! Va ser la meva mi-llor escola. És el meu cor de l’ànima. El meu fill coral n

cor. Té molt carisma i capaci-tat de treball, i tinc molt bona entesa amb ell.

Els grans moments d’aquests 18 anys i escaig?N’hi ha molts però em quedo amb tres: The Musicmakers, d’Edward Elgar, amb l’OBC diri-gida per Franz-Paul Decker –jo recordo flipar amb la música!–; la gira per Itàlia i Holanda amb Frans Brüggen amb La Creació de Haydn; i la vivència, any re-

ANTONI BUFILL

El director sabadellenc, ovacionat al concert de comiat amb l’Orfeó Català, diumenge passat al Palau de la Música Catalana

JOSEP VILA I CASAÑAS DIRECTOR DE L’ORFEÓ CATALÀ I DEL COR DE CAMBRA DEL PALAU

Gran director de corsDes del 1998 ha dirigit l’Orfeó Català i des de 2011 també el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Josep Vila i Casañas (Sabadell, 1966) és un dels més reconeguts de Catalunya i l’Estat, i amb una intens treball compositiu. Va fundar i dirigir el cor Lieder Càmera de Sabadell i també ha estat la batuta de la Coral Càrmina i el Coro de RTVE. Com a convidat, el Coro Nacional de España, l’Orfeón Donostiarra o el Franz Liszt de Budapest.

DSENTREVISTA

en aquest ‘magma’ hi ha co-ses boniques, és clar. Al final, els problemes del món venen de l’acumulació de riquesa que nodreix els conflictes.

Com vas triar textos d’autors d’èpoques tan diferents?Vaig parlar amb Miquel Des-clot, el meu ‘assessor literari’ habitual, em va passar molts textos i vam anar triant. Jo par-lo sis idiomes europeus, sem-pre m’han interessat molt les llengües, i volia fer una obra que no fos només per un dia, sinó que arribés a tot arreu. Espero –ho intentaré– que tin-gui més recorregut, i sempre es podrà dir que ho ha estre-nat un dels millors cors d’Eu-ropa.

Els textos s’entrecreuen, per exemple amb el «Joy in the ecstasy of life!» de Whitman.Tots parlen d’actituds, de posi-cionament davant la vida. Són sis llengües més el llatí, que en fan set, un número de sim-bologia especial. I les llengües comporten pau, comprensió, enriquiment, obertura de mi-res... Per mi l’essència de la felicitat humana és la comuni-cació.

Et substituirà a la direcció Si-mon HalseyQue sigui ell és un honor i diu molt de l’estat que deixem el

Diumenge passat el sabadellenc Josep Vila i Casañas s’acomiadava com a director titular de l’Orfeó Català amb un intens i emotiu concert al Palau de la Música on van interpretar dues obres seves, una d’elles d’estrena: Veni Creator Spiritus, dedicada a l’Orfeó pel seu 125è aniversari.

l’estrena de Veni Creator Spi-ritus. Una obra on creues els versos bíblics en llatí cantats pel cor amb textos d’autors universals (Ramon Llull, Dan-te, Walt Whitman, Christine de Pisan, sant Joan de la Creu i Friedrich Hölderlin), i en els idiomes originals, cantats pels solistes. S’ha dit que, enlloc de música descriptiva, l’has escrita des de l’emoció i la invocació d’uns valors...

Enric Granados, el músic que va crear l’escola de piano moderna a Catalunya13 maig, 2016 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

El dia 24 de març de 1916 va morir al canal de la Mànega el músic i pianista Enric Granados. El vaixell

en què viatjava, el Sussex, va ser torpedinat per un submarí alemany. La notícia de la seva desaparició

va commocionar el món cultural i musical, no només de Barcelona i Catalunya, sinó d’arreu del món.

Amb motiu del centenari de la mort del compositor, al Foyer del Palau de la Música Catalana es presenta

una mostra de documents sobre Granados, organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

Enric Granados i Campiña va néixer a Lleida el 27 de juliol de 1867 i era el tercer fill del matrimoni

format per Calixto Granados i Enriqueta Campiña. El pare, d’origen cubà —aleshores Cuba encara era

territori espanyol—, era capità de l’exèrcit. La mare era càntabra. El fet que el pare fos militar va fer que

el petit Enric visqués els primers anys de la seva vida a Santa Cruz de Tenerife, on el pare havia estat

destinat com a governador militar. Quan Enric Granados tenia 7 anys, la família es va traslladar definitivament a Barcelona. Va ser aquí que, quan va veure la predisposició del nen per la música, un

company del pare, Josep Junceda, que era el capità de la banda militar, li va donar les primeres classes de solfeig. Els progressos van ser notables i ràpids i ben aviat va rebre classes de piano del

mestre Francesc Xavier Jurnet.

A 13 anys, Enric Granados ja guanyava diners com a pianista, i a 15 anys, quan va morir el seu

pare, va haver de posar-se al capdavant de la família i fer costat a la seva mare. Va tocar el piano en alguns cafès per guanyar-se la vida mentre seguia estudiant a l’Acadèmia Pujol, amb el mestre

Joan Baptista Pujol, aleshores considerat el millor professor de piano de Barcelona. En aquesta

acadèmia van estudiar també altres grans músics coetanis de Granados, com Isaac Albéniz, Joaquim

Malats, Carles Vidiella o Ricard Viñes, amb la majoria dels quals va fer amistat. I amb tres d’ells, Viñes,

Malats i Albéniz, va coincidir entre els anys 1887 i 1889 a París, on va perfeccionar els estudis de piano amb el professor Charles Bériot. Aquesta estada a la capital francesa va ser possible gràcies al

mecenatge d’Eduard Conde, propietari dels magatzems El Siglo, als fills del qual el músic havia donat

classes.

Follow us

Les entrades més vistes

Cómo enviar quejas, incidencias y sugerencias al Ayuntamiento5 juliol, 2011 | Tu Ayuntamiento | 42 Comentaris

Com enviar queixes, incidències i suggeriments a l’Ajuntament5 juliol, 2011 | El teu Ajuntament | 74 Comentaris

A Barcelona nativity scene technique that has achieved worldwide recognition19 desembre, 2014 | Barcelona People, Unknown City |

Publica un comentari

Núvol d'etiquetes

montjuïc Gràcia cultura Tibidabo barri gòtic

ciutat vella història Poblenou 22@ Muhba

Google Maps Sagrada Família córrer Gaudí

Mobile World Congress cinema música

Sant Andreu de Palomar festa major TMB call raval tradicions

sants Barceloneta art itineraris llibres Ajuntament metro

exposicions eixample TIC sant martí Sant Andreu Android

atletisme rambla Les Corts fotografia Arquitectura

Somorrostro MNAC modernisme rutes

www.barcelona.cat Català

Cerca:

QUI SOM? INSÒLITDescobreix

la ciutat

FEM XARXAL’escena

barcelonina a la xarxa

ACTUALITATLes notícies de la

ciutat

EL TEU AJUNTAMENTIniciatives

municipals

BARCELONINSIniciatives

ciutadanes

CCOOLleure Educatiu

LleureEducatiu5 hours ago

@barcelona_cat Això és cinisme pur i dur, si tant us

preocupen els infants destineu diners públics i no ho deixeu

en mans de la "caritat"

Fundació Pere Tarrés

Fundperetarres5 hours ago

@barcelona_cat gràcies pel vostre recolzament!

#Ajudalsacréixer #bcnestiu http://t.co/u2nKzrSFLf

Barcelona

barcelona_cat5 hours ago

D'aquí una estona comença la #BDW13 al @dhub_bcn!

@BCD_Barcelona (@ Disseny Hub Barcelona - @dhub_bcn)

http://t.co/czVJzWnBtk

Pàgina 1 de 4Enric Granados, el músic que va crear l’escola de piano moderna a Catalunya | Blog...

17/05/2016http://lameva.barcelona.cat/barcelonablog/destacat/enric-granados-el-music-que-va-cr...

Un parell d’anys després de tornar a Barcelona, va fundar l’Acadèmia Granados, on no només es

feien classes sinó també s’organitzaven concerts, conferències i col·loquis, i va ser punt de

trobada d’intel·lectuals de l’època. El músic va obrir l’acadèmia al carrer de Fontanella, però després la

va traslladar a la cantonada dels carrers de Girona i Casp, i l’any 1912, gràcies al suport econòmic del

Dr. Salvador Andreu, va inaugurar la Sala Granados al número 18 de l’avinguda del Tibidabo. Granados

va destacar també molt en la faceta de pedagog i va perfeccionar l’ús de la tècnica del pedal. Fins i tot

va publicar, els anys 1905 i 1913, dos manuals sobre aquesta tècnica. En morir el pianista, el seu

deixeble més destacat, Frank Marshall, va assumir la direcció de l’acadèmia, que poc després va passar

a dir-se Acadèmia Marshall, nom que manté actualment.

Granados va col·laborar amb els músics més destacats de la seva època a escala internacional, i

va mantenir també relació amb l’Orfeó Català i amb entitats com la Societat de Concerts Clàssics i

l’Associació de Música da Camera. De fet està considerat el creador de l’escola pianística moderna

a Catalunya i per la seva acadèmia van passar noms com Conxita Badia, Mercè Moner, Francesca

Madriguera, Anna March, José Iturbi, Ferran Via, Juli Pons, Baltasar Samper, el mateix Frank Marshall o

Alicia de Larrocha, que va succeir Marshall en la direcció de l’acadèmia.

A la mostra que hi ha al Foyer del Palau de la Música Catalana s’explica: “La seva obra palesa un fort

influx postromàntic i una predilecció per les petites formes, a diferència de molts compositors

modernistes coetanis. En la seva obra es percep la inspiració de compositors romàntics europeus de la

primera meitat del segle XIX”. Va composar peces per a piano, cançons, música de cambra i per a

orquestra i també obres escèniques. Entre els artistes amb qui va col·laborar hi ha Apel·les Mestres, de

qui va musicar textos.

Entre les obres més conegudes de Granados hi ha les Danses espanyoles i Goyescas, que va composar

inspirant-se en les pintures de Goya, a qui admirava profundament. Aquesta darrera obra era,

inicialment, una suite per a piano, que més endavant va transformar en una òpera, l’estrena de la qual

va tenir una certa incidència en la seva mort prematura, perquè va ser en el viatge de tornada dels

Estats Units, on se n’havia celebrat l’estrena mundial, que va ser torpedinat el vaixell en què viatjaven

Granados i la seva dona, Empar Gal. A més, es va donar la tràgica circumstància que van haver de

canviar la data i el recorregut del viatge a causa de la invitació que va rebre del president Wilson,

que va convidar-lo a tocar a la Casa Blanca; per això no van fer el viatge de tornada directe des

d’Amèrica i creuaven el canal de la Mànega amb el Sussex.

Pàgina 2 de 4Enric Granados, el músic que va crear l’escola de piano moderna a Catalunya | Blog...

17/05/2016http://lameva.barcelona.cat/barcelonablog/destacat/enric-granados-el-music-que-va-cr...

Sembla que Granados era un bon nedador i que en un primer moment s’havia salvat, però va

llançar-se de nou a l’aigua per salvar la seva dona, i van acabar morint tots dos. La seva mort va tenir

una gran repercussió internacional. A la mostra de documents que es pot visitar al Foyer del Palau de la

Música Catalana fins al dia 3 de juliol de 2016, s’hi pot veure algun dels telegrames que va enviar l’Orfeó

Català a entitats i institucions d’arreu del món per recaptar diners per als sis fills d’entre 14 i 22 anys que

va deixar orfes Enric Granados. A les vitrines que hi ha al Foyer també es poden contemplar programes

de concerts organitzats en homenatge al músic català, entre els quals destaca en el que van participar,

entre altres, Maria Barrientos i Pau Casals i que es va celebrar al Metropolitan Opera House, a Nova

York, el mateix teatre on pocs mesos abans s’havia celebrat l’estrena mundial de l’òpera Goyescas.

La mostra inclou documents del Centre de Documentació de l’Orfeó Català, del Museu de la Música de

Barcelona, de l’Acadèmia Marshall, dels arxius de l’SGAE i d’Alicia de Larrocha i de la Biblioteca de

Catalunya.

Peus de foto: Enric Granados assegut davant el seu escriptori de vímet amb un rotlle de pianola. Autor

desconegut. Museu de la Música de Barcelona. | Retrat d’Enric Granados al piano acompanyat dels seus

alumnes. Autor desconegut. Museu de la Música de Barcelona. | El músic, al piano, acompanyat d’amics

a l’Acadèmia Granados, l’any 1910. Autor: J. Brangulí. Arxiu fotogràfic del Palau de la Música Catalana –

CEDOC. | Enric Granados recolzat en un escriptori. Foto: Studio of Novella. Museu de la Música de

Barcelona. | Les famílies Granados i Casals davant de la Vil·la Casals. El Vendrell, 1912. Autor

desconegut. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. | Acte d’homenatge en memòria d’Enric Granados al Cercle

de Belles Arts. Abril del 1916. Autor: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. | Circular enviada

per l’Orfeó Català per informar de l’obertura de la subscripció internacional per als orfes de Granados.

CEDOC.

Twitejar

Pàgina 3 de 4Enric Granados, el músic que va crear l’escola de piano moderna a Catalunya | Blog...

17/05/2016http://lameva.barcelona.cat/barcelonablog/destacat/enric-granados-el-music-que-va-cr...