REDACCIONS ALUMNES TEMA 1

Els recurs a la creació de personatges fantasmal no és estrany en el món literari. ¿En coneixes algun altre cas dins de la literatura o en el cinema? El  Dr.  Malcom  Crowe  és  un  conegut  psicòleg    infantil  de  Philadelphia obsessionat amb el dolorós record d'un jove pacient desequilibrat a què va ser  incapaç d'ajudar. Cole Sear és un aterrit  i confús xiquet de 8 anys que necessita tractament:Pot veure als espírits caminant per ahí, inclús parlant, i Crowe veu l'oportunitat de redimir‐se fent tot el que es puga per ajudar‐lo. No  obstant  això,  el  psicòleg  infantil  no  està  preparat  per  a  conéixer  la terrible  veritat  sobre  el  don  sobrenatural  del  seu  pacient:  rep  visites  no desitjades d'esperits.Al principi el Dr. Malcom no el creu, però a poc a poc es  va  donant  compte  que  el  que  el  xiquet  diu  és  veritat.  En  l'intens  i esgarrifós final el Dr. descobrix enmig de la seua sorpresa que ell mateix és un mort. 

©Fernández, Iris La pel∙lícula Casper: La  senyora Crittenden contracta al doctor Harvey, perquè exorcitze  la mansió  de Whipstaff,  en  la  que    on    habiten  quatre  fantasmes.  Tres d'ells; Fuet, Tuf i Gordy no toleren als mortals dins de la casa i tenen un sentit de l'humor tan negre que espanta als més atrevits. Amb ells viu el seu nebot Casper,  jove, amistós  i  fart dels  seus oncles. Crittenden vol trobar  un  tresor  amagat  en  l'edifici.  Quelcom  que  oculta  al  doctor Harvey,  que  es  presenta  en  la mansió  amb  la  seua  filla Kat,  una  jove adolescent somiadora. La filla de Harvey i Casper es comencen a portar magníficament des de molt prompte. Ambdós són adolescents  i tenen problemes per a relacionar‐se. De Casper fuig tot el món perquè és un fantasma i de Kat, en quant s'assabenten de la professió de son pare. El fantasma  i  la  jove  són  dos  ànimes  bessones  que  entren  en  continu conflicte amb els seus respectius parents per qualsevol cosa.  ©Romano, Marta 

Alumnes Segon de Batxillerat 2010-2011 IES CLOT DE L’ILLOT

El conte de Nadal, en la què un milionari odia estes festes i també als pobres. Ell pensa que ells NO REPETIR PRONOMS haurien de ser morts per a rebaixar  la població. Té una empresa, en  la qual en este dia decidix donar‐lo  lliure als  seus empleats  i  rebutja  la  invitació del seu nebot per a  celebrar amb ell  i  la  seua  família el nadal. Mentres està en sa casa és visitat per una fantasma, que  li diu. “ que es va a quedar  com   ES QUEDARÀ AMB ell  sinó  canvia  i que  vindran altres fantasmes: Passat, Present  i Futur. Arriba el  fantasma del Passat  i  li mostra  els  seus  anys  en  l'escola  i  veia  com  son  pare  el  tenia abandonat. El fantasma  li va dir que havia de mantindre relació amb el  seu  nebot,  perquè  sinó  es  quedaria  a  soles. Més  tard,  arriba  el fantasma  del  Present,  el  qual  li  ensenya  com  conviuen  els  seus empleats//  i com gaudixen d'estes festes. I finalment el fantasma del futur, que  li  revelarà    la gent  contenta  a  causa de  la  seua mort. Al despertar veu que tot és un somni i que encara és nadal i comença a tindre una vida generosa i amable. 

© Molina, María 

En la literatura i en el cinema,moltes vegades utilitzen aquest recurs. Jo pense  ,que  a  la  gent  li  pareix  interessant  i  divertit  i  sobretot  molt misteriós per això té tant d’èxit aquest recurs.  Jo conec una pel∙lícula on hi ha un personatge d’aquest tipus.  La pel∙lícula es crida Ghost i aquest personatge és Sam, un home que viu molt  feliç  amb  la  seua  noia Molly,l’únic  problema  és  que  Sam  és  un home que no sap expresar els seus sentiments. Una nit són atacats per un sicari i quan Sam intenta defendre’s se n’adona que  li han disparat  ,que esta mort  i que és un  fantasma. Una vegada que accepta aquest fet, Sam descobrix que Molly esta en perill, ja  que  el  seu  “millor  amic”  està  al  seu  costat  i  és  aquest,  el  que  va contractar al sicari.  Sam busca una mèdium per a comunicar‐se amb Molly  i encara que al principi no es creu res, finalment se n’adona de que és Sam el que està al seu costat  i que  l’ home que tant ajuda  li dóna és un falsant  i que és per la seua culpa que Sam es va morir. Una  vegada  que Molly  està  salvada  i  que  Sam  ha  fet  l’últim  que  li quedava per fer, deixa el món dels vius.  ©Miralles, Bárbara 

Alumnes Segon de Batxillerat 2010-2011 IES CLOT DE L’ILLOT

Un  dels  personatges  que més  intriga m’  ha  despertat  és  el  de  Laín Coubert, personatge secundarii de la novel∙la L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón.  Aquest  personatge  està  acompanyat,  contínuament,  d’un  rastre d’incertesa i terror, Laín Coubert al  llibre representa la figura del diable, però  la seua  identitat REAL no es desvela  fins a  la  fi de LA història. Ell apareix  intermitentment  al  llibre  i es mencionat  sense estar  implícit  a l’acció. Amb aquest misteriós personatge l’autor pot fer la novel∙la més interessant i ens manté en suspens durant el transcurs del conflicte. Fins el desenllaç el seu vertader nom  i  la seua procedència no són més que incògnites quasi impossibles d’esbrinar.  El protagonista de la història a poc  a poc  investiga prop de  aquest personatge  i nosaltres descobrim que  darrere  del  seu  estrany  nom  i  la  seua  fantasmagòrica  aparença, s’encontra l’element que fa que tota la trama tinga sentit complet.  ©Muela, Álvaro 

 El  recurs  d’utilitzar  personatges  fantasmals  en  la  literatura  o  en  el cinema és molt freqüent, supose que és perque li dóna un aire d’interés o de curiositat al  text o  la pel∙licula,  ja que ens agrada aquelles  coses que  estan més  enllà  del  natural.  Jo  per  exemple,  fa molt  que  estic enganxada  a  una  sèrie  de  televisiò,  anomenada:  Entre  Fantasmes.  Es tracta d’una xica anomenada Melinda, que pot veure als fantasmes des què  era xicoteta. Ella s’encarrega d’ajudar‐los a que vegen fins a la llum, a  on  han  d’estar  tots  els  morts.  El  problema  és  que  hi  ha  alguns fantasmes que tenen alguns assumptes pendents amb els vius, pel que no  poden  anar‐se’n  en  pau.  Melinda  els  ajuda  a  resoldre  tots  els problemes o assumptes pendents a la terra, per què els fantasmes vajan el més aviat possible fins a la llum i fent que aquestes fantasmes troben la  seua  pau  interior  i  es  retroben  amb  els  seus  éssers  estimats  que havien mort abans.   ©Romero, Sara 

Alumnes Segon de Batxillerat 2010-2011 IES CLOT DE L’ILLOT

Alumnes Segon de Batxillerat 2010-2011 IES CLOT DE L’ILLOT

Recorde  una  pel∙lícula  que  es  deia  “El  Crit”,  el  protagonista  era  un xiquet que  junt  la seua mare havien mort feia anys. A sa casa ara vivia una dona major que necessitava que algú  la cuidara. Els serveis socials envien a una xica  jove que només entrar a  la casa comença a escoltar crits estranys. Un dia la xica s´adona que en el pis de dalt hi havien unes escales que donaven a una habitació tancada i decideix investigar. Quan obri la porta de l´habitació es troba que està buida, però s´escolten veus demanant ajuda, és el xiquet que vol que descobrisca qui els va matar. La xica comença a  investigar  i esbrina que en eixa casa va morir molta gent  i que va ser el pare el qui els va matar.El xiquet  li diu que fins que no es vengue no la deixarà tranquil∙la, i ella al final consegueix matar al pare. Pocs dies després  apareix  al periòdic que una dona havia  segut ingressada  a  un  hospital perquè deia que  a  sa  casa  se  li  apareixia  un xiquet que duia anys mort demanant‐li que acabara amb el seu assassí. I així acaba la pel∙lícula amb la dona al psiquiàtric i tots creient que estava boja.  ©Sola,María 

∙ Dins del cinema, una pel∙licula anomenada L’orfanat.  Laura  i  Carlos,  un  matrimoni  amb  un  fill  petit,  Simó,  es  disposa  a inaugurar una miniresidència per a nens discapacitats, situada als afores d'una  localitat  costanera.  L'antic  casalot,  recondicionat  per  a  la  seva nova  funció, va  ser  la  seu anys enrere un orfenat, entre  les parets va créixer  Laura.  Simó  té  el  costum  de  jugar  amb  els  seus  "amics invisibles".  El  que  els  seus  pares  consideren  una  afició més  o menys inofensiva, però que hauria de ser eradicada, creix de grau quan el noi assegura tenir com a companys dels seus jocs a antics habitants del lloc. Es  produix  una  discursió  entre  Laura  i  el  seu  fill,  que  acaba  amb  la inexplicable  desaparició  d'aquest  últim.  Els  esforços  de  la  policia  per trobar el seu parader es revelen  inútils,  i  la mare, convençuda que per explicar els  fets no  són  suficients  les explicacions purament  racionals, confia en l'ajuda d'un equip de espiritistes. Finalment moren el fill y s’ha mare, i les fantasmes no existien, era tot imaginació.  ©Toledo, Alba