Fitxes d'assessorament

Reconeixement i control de Tuta absoluta en producció ecològica

Antecedents

L'eruga o arna de la tomàtiga (Tuta absoluta) és una plaga molt nociva per a les tomatigueres que ve de sud-Amèrica i que ha anat guanyant terreny per tot allà on hi ha cultiu-hospedatge. Sobretot a la zona de llevant i migjorn de la península i a les illes la seva adaptació ha estat especialment important, establint-se a sobre altres solanàcies, com la patatera, albergíniera i silvestres (en preber no).La primera detecció a les illes fou al juliol de 2007 a Eivissa. Al març del següent any apareix a Mallorca i s'estèn per tota l'illa. A l'estiu compareix ja a Menorca i Formentera.Al tractar-se d'una plaga tan nociva per un cultiu tan estès i practicat per tot tipus de pagesos i aficionats (tomàtiga de ramellet), aviat es converteix en tema popular de debat encenent-se l'alarma front aquest insecte.Des del 2008, quan els atacs i les infestacions foren catastròfiques donat el terreny verge que es va trobar la Tuta, fins enguany, el nivell de plaga s'ha estabilitzat un poc degut a processos naturals d'equilibri natural i millor coneixement per controlar-la. No oblidem que les principals plagues pels cultius de l'illa i amb qui convivim sense més plantejaments (mosca blanca en hortícoles, cuc capgròs en fruiters de secà, varroa en apicultura, etc) també s'instal·laren per primer cop donant pas a totes les etapes d'infestació i re-equilibri, adoptant-les a partir d'aleshores a les nostres pràctiques culturals. La davallada continua del nivell de danys al llarg dels anys d'ençà es va manifestar per primer cop és símptoma d'un ajustament natural per part de la fauna auxiliar, arribarà a uns nivells tolerables, i serà, això sí, un insecte perjudicial del que sempre ens tindrem que ocupar. És per tot això que l'hem de conèixer i aprendre a controlar-la i combatre-la.

Descripció i biologia

La Tuta absoluta és un microlepidòpter de la família Gelechiidae, com l'arna de la patata. Pot tenir fins a 10 o 12 generacions a l'any i única famella adulta pot pondre entre 40 i 50 ous durant les dues setmanes de vida.Els ous són ovalats i de mida molt petita (0,2x0,4mm), inicialment de color blanc groguenc, i tornen de color taronja abans de l'eclosió. La posta la fa sobre un gran nombre de plantes, fet que augmenta el potencial perjudicial de la plaga.Les larves passes per quatre estadis, amb una mida inicial d'1mm i final de 7mm. Al principi són de color blanc crema i tornen de color verd fosc a mesura que s'alimenten de fulles. Poden pupar al terra o a la planta, protegides per un capoll sedós.Els adults fan al voltant de 7mm i són de color gris platejat, amb taques fosques a les ales. Són d'activitat nocturna i durant el dia estan amagats entre les fulles.El vol de la papallona és la principal via de dispersió de la plaga a curta distància i la fa molt difícil de controlar.Des del mes de març pot mostrar-se activitat de la plaga als hivernacles i progressivament les poblacions de l'insecte augmenten fins assolir nivells molt elevats als mesos de maig i juny, amb un gran nombre de papallones preparades per colonitzar les plantacions a l'exterior.

Fitxes d'assessorament

Danys

Ataca totes les parts de la planta, llevat de les arrels, principalment el fullam, els brots i els fruits, preferentment verds. El 90% de la posta es fa sobre les fulles. A aquestes practica mines o galeries subepidèrmiques. Inicialment semblen les fetes per minador, encara que després s'eixamplen i formen taques translúcides que arriben a deshidratar la zona. Es poden veure els excrements característics de les arnes als brots i, en seccionar-los longitudinalment, les galeries descendents. Als fruits fa les galeries al llarg del pericarpi i prefereix iniciar-les des de la zona protegida pel calze (part posterior), encara que les pot fer arreu del fruit. A vegades les restes i els excrements sobresurten exteriorment. Al fruit el pica quan és encara verd i evoluciona dins ell (no sent atracció pel fruit madur).Sorprèn la gran capacitat d'expansió, amb elevades poblacions, resistència dels adults per moure's en llagues distàncies a favor del vent, la bona adaptació a altres plantes per atacar i la capacitat per detectar-les.Completa el cicle entre 29 i 38 dies, el que suposa un alt risc d'adopció de resistències a productes inicialment efectius (exemple: 2 individus en 30 dies donen pas a 200, qui en 30 dies més suposen 20.000, qui en 30 dies més són 2 milions d'individus)No té aturades de cicle, ni a l'hivern ni a l'estiu.

Mesures culturals

És imprescindible assegurar la higiene i neteja del lloc de plantació i perifèria. És preferible evitar plantar al mateix lloc de l'any anterior. Si es van detectar danys importants és aconsellable practicar una solarització del terreny i desinfectar així aquell espai. Per temperatures de més de 60ºC tindrem el plàstic cobertor i tèrmic durant 4 setmanes com a mínim. Per temperatures de 40ºC, 6 setmanes. Per temperatures inferiors haurem de mester 8 setmanes (una solarització, per ser efectiva, s'ha de fer durant els mesos més calorosos d'estiu, així que aquell any no es podria fer cultiu de tomatiguera).Quan el nivell de dany és baix, és important eliminar els folíols, els fruits i les tiges afectades o amb presència de larves vives o crisàlides, i es dipositen en bosses de plàstic. Mai s'ha de deixar el material vegetal extret al terra ja que mantindria la població d'erugues dins la parcel·la. S'han d'eliminar les restes del cultiu i vegetació adventícia immediatament després d'acabar el cicle de cultiu. Així, interrompem el cicle de la Tuta que es pugui originar a la plantació.Quan hi ha un alt grau d’infestació de larves, tot el material afectat i les restes post collita del cultiu s’han d’arrabassar i destruir. Les mesures culturals són diferents si és plantació dins hivernacle o a l'exterior (si la neteja es fa tard o malament no es soluciona res; d'igual forma, el trampeig massiu en terrenys infectats no serveix de res).

Dins hivernacle:Verificar i assegurar tancaments fins 2 setmanes abans de la plantacióDoble porta amb càmara i trampes dins ellaRepassar els tancaments durant tot el període de cultiuProtegir els hivernacles amb malles mosquiteres ( 9 x 6 fils/ cm2)Eliminar les fulles dels passadissos

Fitxes d'assessorament

Fauna auxiliar

Els mírids (petites xinxes depredadores) com Macrolophus caliginosus i Nesidiocorus tenuis són grans consumidors d'ous de Tuta absoluta. El Trichogramma és un parasitoide d'ous que pot complementar els mírids en plantacions joves. Es poden comprar i amollar només en el cas d'hivernacles de cultius primerencs encara que hi sol haver mírids en forma salvatge, per tant, s'han de conservar, especialment evitant l'ús d'insecticides poc respectuosos. L'aplicació d'altres insecticides no recomanats per al cultiu tindrà un efecte negatiu sobre la població de fauna útil, i encara que en un primer moment elimini la plaga provocarà una recuperació amb nivells superior als que tenia. La fauna auxiliar serà nombrosa si se presenten les condicions naturals pel seu desenvolupament: gran diversitat de vegetació espontània i fauna local i la no-aplicació amb productes insecticides.

Mètodes de control; productes

Per exercir un bon control és important actuar de forma primerenca, per a la qual cosa s'han de col·locar trampes per al seguiment i recompte de les poblacions. Aquestes trampes han de ser de tipus delta amb un fons engomat i amb un atraient (feromona) per detectar els primers vols. A la vegada, s'han d'observar els símptomes a la planta: galeries a les fulles i forats d'entrada als fruits. Per a parcel·les menors de dos quartons (3.500 m2), és suficient col·locar una trampa; per a parcel·les majors necessitam dues trampes per hectàrea. Col·locar-les a l'alçada del cultiu, comptar les captures setmanalment i canviar la feromona a les sis setmanes. A part de les trampes delta també són d'ajuda al principi del cultiu les trampes adhesives, grogues i blaves, on s'hi puguin aferrar feromones.

En funció de les captures observades s'han d'aplicar les mesures de control següents:

Valors indicatius de les captures Mesures de control Risc d'atac molt baix: menys de 10 captures acumulades durant l'últim mes o menys de 3 captures per setmana.

Col·locació de trampes d'aigua (de 15 a 20 per hectàrea)

Risc d'atac moderat, danys mitjans (1ers danys a les fulles): de 4 a 30 captures per setmana.

Col·locació de trampes d'aigua (de 15 a 20 per hectàrea). Tractaments preventius periòdics amb Azadiractín o Bacillus thuringiensis cada 7 – 21 dies.

Risc d'atac elevat, danys importants: captures superiors a 30 individus per setmana.

Col·locació de trampes d'aigua (de 15 a 20 per hectàrea). Tractament de xoc amb EspinosadTractaments preventius periòdics amb Azadiractín o Bacillus thuringiensis cada 7 – 21 dies.

Fitxes d'assessorament

Vigilància d'un tècnic per si calen mesures més severes.

TractamentsSubstàncies actives Restriccions d'ús Afectació a mírids (fauna

auxiliar)

Espinosad No aplicar més de 3 tractaments durant tot el cicle de cultiu, ni més de 2 tractaments consecutius per tal d'evitar fenòmens de resistència.

No afecta els adults però sí la fertilitat de les nimfes.

Azadiractín(diferents formulats)

Se degrada molt aviat per acció de la llum i la calor

Afecta poc la supervivència i redueix la fertilitat.

Bacillus thuringiensis Se degrada amb el sol. Aplicar els tractaments al final de la jornada. Afegir olis i aplicar amb ph de 5,5 i 6,5

No afecta les poblacions de mírids.

Sofre L'aplicació en pols actua com a dissuasiu en les primeres fases de cultiu i amb caràcter preventiu.

Poc perjudicial

Tractaments primerencs a les dues primeres fases larvaries poden resoldre el problema (dins hivernacle) o suavitzar-lo prou, si el nivell inicial d'atac no és molt elevat.No emprar piretrines pel seu efecte negatiu sobre la fauna auxiliar.

Captura massiva

Quan es detecta aquesta papallona a les trampes delta ja se pot iniciar una captura massiva amb trampes d'aigua. Per fabricar les trampes d'aigua necessiatm un recipient amb capacitat de 5-6 l d'aigua (un bidó de 25 l xapat o una palangana de 40x40 cm) amb qualsevol suport que aguanti el difusor (feromona) a uns 2-3 cm de l'aigua (un filferro o un llistó, per exemple). També es comercialitzen trampes d'aigua específiques per a Tuta. Durant l'estiu és molt important mantenir el nivell de l'aigua prop del difusor. Per evitar que el lepidòpter s'escapi, hem d'afegir un cullerada d'oli vegetal o de sabó a l'ai- gua. S'han de distribuir les trampes regularment dins la parcel·la, amb una distància mínima de separació de 25 m, reforçant les entrades i els passadissos centrals. Col·locar-les aproximadament a 1,25 m d'alçada evitant que quedin cobertes per la vegetació. La densitat recomanada pot variar de 20 trampes/ha en hivernacles tancats fins a 30-40 en els cultius sense tancaments. Aquestes trampes d'aigua només són efectives a poblacions baixes, no hi ha d’haver femelles fecundades (només captura mascles) ni han de ser zones amb molta visita; a la safata d’aigua és important afegir-hi sabó. Se posen 30-40 trampes/Ha. Així i tot, la seva efectivitat a l’aire lliure és discutible, però suposa un complement més d’altres tècniques.

Fitxes d'assessorament

És molt convenient saber que aquestes trampes no atreuen més plaga (de l'exterior) a les parcel·les on es col·loquen (les femelles, causants del mal, arriben a les plantacions per olors emeses pel propi cultiu)La confusió sexual no dóna resultats fiables, és car i poc útil. Per altra banda, les trampes de llum atreuen més que no capturen.El control biològic a cultius controlats es fa amb l'introducció de dos insectes, nesidiocoris (evoluciona per sí mateix) i trichogramma (que se’l ha d’anar reposant). Són tècniques un pèl complicades i cares, justificades per plantacions profesionals.

Darreres paraules

Com a conclusió no existeix cap mètode únic de control, la higiene del sòl és imprescindible així com la intervenció de la fauna auxiliar. És d'esperar que el nivell de plaga continuï descendint fins arribar a un equilibri natural i uns nivells tolerables.L'èxit es troba amb la combinació de totes o algunes de les tècniques descrites a aquest document, junt amb el coneixement de la plaga i el manteniment d'altes taxes de biodiversitat i fauna auxiliar.

Danys en fulles

Fitxes d'assessorament

Danys en fruits

Papallona (adult) de Tuta absoluta Pupa sota una fulla

Fitxes d'assessorament

Trampes d'aigua de captura massiva

Ous repartits per fulla i flors

Larves (causants finals dels danys) Trampes delta de seguiment