Generalitat de CatalunyaDepartament d'Agricultura,

Ramaderia i PescaDirecció General de Pesca

i Afers Marítims

Recomanacions d’utilitzacióde la moto nàutica

1

Aquest manual ha estat editat amb el suport i la col·laboració de la Federació Catalana deMotonàutica, l’Associació d’Indústries Nàutiques, la Comissió Nacional d’Empreses del Sector deMotos Aquàtiques, l’Associació Catalana d’Escoles Nàutiques i la Unió Catalana d’Escoles delMar.Es tracta de la versió 1.0 d’aquest manual, en el decurs de la realització dels cursos es podràampliar o modificar el seu contingut, atenent a les necessitats que vagin sorgint de la pràctica del’activitat.

2

RECOMANACIONS D'UTILITZACIÓ DE LA MOTO NÀUTICA

L'/LA USUARI/ÀRIA

LA MOTO NÀUTICA

LA NAVEGACIÓ

INTRODUCCIÓ

La persona que utilitza una moto nàutica ha de conèixer algunes qüestionsimportants per a la seva seguretat i la dels altres, així com per al respecte delmedi ambient. En aquest manual desenvolupem aquestes qüestions des d'un puntde vista general. La seva lectura atenta ha de completar-se amb la dels manualsde seguretat i manteniment que els fabricants lliuren amb les motos nàutiques.

Legislació bàsica relacionada amb l’ús de les motos nàutiques:

• Ordre de 16 de desembre de 1998, del Ministeri de Foment, per la qual esregula el procediment abreujat de registre i matriculació de les motosnàutiques (BOE núm. 11 del 13.01.99).

• Reial decret 259/2002, de 8 de març, pel qual s’actualitzen les mesures deseguretat en l’ús de les motos nàutiques (BOE núm. 61 del 12.03.02).

• Correccions d’errors al Reial decret 259/2002 (BOE. Núm 86 del 10/04/02)

• Decret que ha de regular l’autorització i el funcionament dels centres depràctiques de motos, i els cursos pràctics (en preparació).

La primera part d'aquestes recomanacions és comuna a les titulacions depatró/ona de motos nàutiques B i A (PMNB i PMNA, respectivament).

La segona part d'aquestes recomanacions és exclusiva per a la titulació depatró/ona de motos nàutiques A.

Per facilitar l’estudi d’aquest manual hem assenyalat ambel símbol de la dreta els punts essencials que s’han de teniren compte en el moment de preparar l’examen per obtenirla titulació que habilita per a la conducció de les motosnàutiques.

3

PRIMERA PART(patrons/ones de motos nàutiques B i A)

NOMENCLATURA

A continuació s'inclou un petit glosari de termes mariners que s'acostumen a ferservir en el món de la nàutica

• Les dimensions principals d’una embarcació, des d’un gran vaixell fins a unamoto nàutica, són les següents:

• L’eslora: és la llargada de l’embarcació.

• La mànega: és l’amplària de l’embarcació.

• El calat: és la distància vertical des de la quilla o part baixa de l’embarcaciófins a la línia de flotació.

• A la mar s’utilitzen, com a unitat de distància, la milla nàutica, que equival a1852 metres, i, com a unitat de velocitat, el nus, que és una milla per hora, ésa dir: 1,852 km/h.

• La línia de flotació: és la intersecció del costat de l’embarcació amb lasuperfície de l’aigua.

• L’obra viva: és la part submergida de l’embarcació, la que queda per sota de lalínia de flotació.

• L’obra morta: és la part de l’embarcació que queda fora de l’aigua.

• La proa: és la part davantera de l’embarcació en el sentit normal de la marxa.

• La popa: és la part posterior de l’embarcació en el sentit normal de la marxa.

• La part dreta de l’embarcació, considerada en el sentit normal de la marxa,s’anomena estribord i la part esquerra, babord.

• Les mures: són les parts corbades dels costats a la part de la proa. Les aletes:són les parts corbades dels costats a la part de la popa.

• El través: és la direcció perpendicular a la línia proa popa de l’embarcació.

• La marcació: és l’angle que forma la línia proa-popa amb la visual a unobjecte.

• La demora: és l’angle que forma la línia nord-sud amb la visual a un objecte.

4

L'/LA USUARI/ÀRIA

Els requisits legals

• La legislació espanyola estableix en 18 anys l'edat mínima per governar lesmotos nàutiques.

• Els/Les menors que hagin complert setze anys poden fer-ho sempre quedisposin del consentiment escrit dels seus pares o tutors.

• Les motos nàutiques poden ser governades amb qualsevol dels títols denàutica d’esbarjo: patró/ona de navegació bàsica, patró/ona d’embarcacionsd’esbarjo, patró/ona de iot i capità/ana de iot. A més el RD 259/2002 estableixels següents títols específics:

1. Autorització federativa de patró/ona de moto nàutica C (atorgat per laFederació de Motonàutica i per governar motos de potència de menys de 55CV)

2. Patró/ona de moto nàutica B (expedit per la Direcció General de Pesca i AfersMarítims i per governar motos de potència superior a 55 CV i inferior a 110CV)

3. Patró/ona de moto nàutica A (expedit per la Direcció General de Pesca i AfersMarítims i per governar motos de potència igual o superior a 110 CV)

Equipament

• En qualsevol circumstància, tant el/la conductor/a com el/s passatger/s hand'utilitzar una armilla salvavides homologada per l’autoritat corresponentsegons la nacionalitat del/de la propietari/ària, excepte si posseeix el marcat deconformitat CE, amb un mínim de 100 Nde flotabilitat. L’armilla haurà de disposard’un xiulet per cridar l’atenció.

La utilització d'una armilla salvavides nosols és obligatòria, sinó que, a més, laseva seguretat en depèn.

NOTA:

El seient de la moto nàutica NO és unsistema de flotació.

- Es recomana també la utilització deprotecció addicional.

- Protecció ocular (ulleres). Lesesquitxades d'aigua poden interferiren la visió.

5

- Protecció per als peus. El calçat adequat us protegeix els peus i us evitarelliscar en recolzar-los a la moto nàutica.

- Guants. Us permeten millorar l'agafament de les mans als comandamentsquan aquests estan molls.

- Vestit sec o semisec. Us protegeix de la radiació solar i manté latemperatura del cos.

Actitud

• El sentit comú i el respecte als altres han de guiar sempre l'/la usuari/ària de lamoto nàutica.

• La manejabilitat i la mida petita de la moto nàutica us permeten efectuarmaniobres que poden no ser previsibles per als/a les usuaris/àries de les altresembarcacions.

• Per això, abans de realitzar qualsevol canvi de direcció, és de vital importànciaobservar al vostre voltant per comprovar què pot fer-se amb total seguretat,sense interferir en la marxa d'una embarcació... o d'una altra moto nàutica.

• Durant la conducció és molt important observar que no hi ha obstacles contraels quals podríeu xocar.

• Mai ha de conduir-se una moto nàutica sota la influència de l'alcohol o desubstàncies que alterin la capacitat de percepció, ja que això us afectaria eltemps de reacció i podríeu sofrir o causar un accident.

• També podeu caure a l'aigua i no ser capaços/capaces de reaccionar peraquest motiu.

• Les motos nàutiques compleixen amb la normativa aplicable en matèria denivell sonor. Això no obstant, us aconsellem que eviteu navegar a velocitatselevades a prop d'altres embarcacions. La vostra navegació serà méssilenciosa i més segura.

• No llenceu escombraries i eviteu qualsevol tipus de vessament a l’aigua.

• Abans de prestar la moto nàutica a familiars o amics, assegureu-vos queconeixen les normes d'utilització i el funcionament de la moto nàutica. Moltsaccidents ocorren en ésser utilitzada la moto nàutica per una persona diferentdel/de la seu/seva propietari/ària.

LA MOTO NÀUTICA

Identificació

• Les motos nàutiques s’identifiquen pel seu número de sèrie.

6

• Addicionalment, el fabricant/importador de la moto nàutica us ha de lliurar uncertificat d'importació, en el qual ha de constar la marca i el model de la motonàutica així com el seu número de sèrie.

• La moto nàutica ha de ser registrada i matriculada a les capitanies marítimesde primera categoria (segons l’Ordre de 16 de desembre de 1998 del Ministeride Foment).

Allí, li assignaran:

⇒ Un número de la matrícula. Haurà d'anar pintada o fixada a ambdóscostats de la moto nàutica.

⇒ Document acreditatiu del registre de la moto nàutica.

• Igualment, les motos nàutiques hauran de tenir el marcat CE de conformitatd’acord amb el Reial decret 297/1998 de 27 de febrer, BOE núm. 61, de 12 demarç de 1998.

Assegurança obligatòria

• A Espanya és obligatori subscriure una assegurança de responsabilitat civil(tercers) de 336.566,77 euros (Reial decret 607/1999, de 16 d’abril, BOE núm.103, de 30 d’abril de 1999).

Documentació a bord

• Heu de mantenir a bord de la moto nàutica els documents acreditatius delregistre de la moto i de l’existència de la pòlissa d’assegurança i de la sevavigència (últim rebut).

• A més les motos han de portar adherida la placa plastificada de normes deseguretat detallada al RD 259/2002. En aquesta placa hi han de constar lesespecificacions següents:

Ø Període de navegació: diürn

Ø Velocitat màxima 3 nusos en:

7

a) canals i ports esportius

b) canals de llençament i avarada de platges abalisades

c) zones de bany de platges no abalisades extremant precaucionsamb possibles banyistes

d) accés perpendicular a la platga quan no hi hagi abalisament

Ø Ús obligatori d’armilla salvavides

Ø Obligació de:

a) estar matriculada d’acord amb l’Ordre de 16 de desembre de1998, per la qual es regula el procediment abreujat de registre imatriculació de motos nàutiques

b) disposar de pòlissa d’assegurança d’acord amb el Reial decret607/1999, de 16 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del’assegurança de responsabilitat civil de subscripció obligatòriaper a embarcacions d’esbarjo o esportives

Ø Prohibició de:

a) navegació dintre de les zones de bany abalisades

b) apropar-se a menys de 50 metres a una altra moto, artefacteflotant, vaixells o embarcacions, i s’ha d’evitar la zona de vaixellsfondejats

c) avançaments en excursions col·lectives

d) navegació dintre dels recintes portuaris, excepte ports esportius

Ø Zona de navegació:

a) motos particulars o llogades per dies o per hores amb títol, ollogades en la modalitat d’excursions col·lectives en navegació:

v fora de la línia d’abalisament de les platges

v allunyat dels circuits de lloguer

v si no hi ha abalisament, a més de 200 metres de la platja

v accés a la platja: pels canals de llançament i avaradaabalisats. Si no n’hi ha, perpendicular a la platja.

b) motos de lloguer per hores o fracció:

v per l’interior del circuit abalisat (excepte excursionscol·lectives)

v totes les motos amb el mateix sentit de gir

v distància mínima entre motos: 50 metres

v ús inadequat: parada remota del motor i retirada de la moto

8

Advertiments de seguretat sobre la moto nàutica

Informació del fabricant. Manual de seguretat i manteniment. Etiquetes sobre lamoto nàutica

• El manual de seguretat i manteniment que us lliura el fabricant juntament ambla moto nàutica conté nombrosos advertiments destinats a protegir-vos, avostè i a la moto nàutica.

• La lectura atenta és imprescindible abans de començar a operar amb la motonàutica.

• En diverses zones de la moto nàutica han estat disposades etiquetes quecontenen instruccions i advertiments importants.

• És imprescindible que llegiu i seguiu totes i cada una d'elles curosament abansde començar a operar amb la moto nàutica.

• Si no compreneu algun dels conceptes descrits al manual o a les etiquetes,dirigiu-vos al concessionari de la marca i demaneu que us l’expliquin.

Interruptor de seguretat

• La moto nàutica disposa d'un interruptor de seguretat, perquè el motor es pariimmediatament si el/la conductor/a cau a l'aigua.

Per a això, heu de subjectar al canell o a l'armilla salvavides l'extrem lliure delcap que parteix de l’interruptor de seguretat esmentat.

• Desconnecteu sempre l'interruptor de seguretat en abandonar l'embarcació oen realitzar qualsevol intervenció en els seus òrgans mecànics. Així evitareuque es produeixi una engegada fortuïta.

9

Principi de funcionament de la moto nàutica

• El motor de la moto nàutica està directament connectat a un arbre detransmissió que, al seu torn, fa girar un sistema d'impulsió, constituït per unahèlix interna (bomba impulsora). Aquesta crea un corrent d'aigua a alta pressióque és expulsada a través d'una tovera a la part posterior de la moto nàutica.

• El corrent d'aigua expulsat per la tovera impulsa la moto nàutica cap endavant.

• En pressionar l'accelerador, el motor gira més ràpid i la moto nàutica avançaamb major velocitat.

Accelerador

• El comandament de l'accelerador és una palanca de tipus gallet col·locada al'extrem dret del manillar. En pressionar-la, accionem l'accelerador; en deixar-la anar, una molla la fa tornar a la posició de repòs.

• Precaució: No accioneu l'accelerador quan elmotor no està en marxa. En molts modelsestarà subministrant combustible a través dela bomba d'acceleració, amb el risc d'ofegar elmotor i que aquest no arrenqui.

• Per arrencar el motor, premeu el botód'engegada i manteniu-lo fins que el motor hagi començat a funcionar. Deixeu-lo anar immediatament després.

• Per parar el motor, deixeu anar l'accelerador per complet, premeu el botód'aturada i desconnecteu l'interruptor de seguretat.

Direcció

• La direcció de la moto nàutica es controla girant el manillar. Girant la direcció aestribord, la moto nàutica es dirigeix a estribord i, a la inversa, a babord.

El manillar actua sobre la tovera de sortida del raig d'aigua fent-la girar peraconseguir així el gir de la moto nàutica.

10

• És important destacar que la moto nàutica gira gràcies al raig d'aigua. Peraquesta raó per mantenir la direcció, heu d'accelerar. Per exemple, la millormanera d'evitar un obstacle immediat no és deixar anar l'accelerador, heud’aplicar l'accelerador i girar el manillar.

La moto nàutica no disposa d'un timó per als canvis de direcció. El raig d'aiguaés l'encarregat d'aquesta comesa.

Precaucions

• El raig d'aigua produït per la bomba és expulsat a través de la tovera a granvelocitat i pot produir danys a les persones que es troben a l'aigua a prop de lamoto nàutica. També resulta perillós en cas de caiguda d'un passatger per lapart d'enrere. Si aquesta situació es produís, deixeu anar immediatamentl'accelerador per evitar danys.

• A la part inferior del buc de la moto nàutica,a la zona de la bomba impulsora, es troba lareixeta d'admissió de la bomba d'impulsió,encarregada d'evitar que la bombaimpulsora i els usuaris de la moto nàuticapuguin entrar en contacte.

• Si la moto ha estat a la platja o reposant enaigües poc profundes, cal treure la sorra opetites pedres abans d'arrencar el motor. Podeu retirar la sorra movent la partposterior de la moto amunt i avall perquè la zona de la bomba s'esbandeixi ambel moviment de l'aigua.

• Si haguessin quedat algues o rebuigsenredats a la zona de l'admissió de labomba d'impulsió, retireu-los sempredesprés d'assegurar-vos que el motor estàparat, l'interruptor de seguretat i, si éspossible, amb la bateria desconnectada.

Comprovacions abans d'arrencar

ATENCIÓ: Feu totes les comprovacions amb l'interruptor de seguretatdesconnectat.

• Els elements que heu de comprovar són els següents:

- Compartiment del motor (verifiqueu que no hi hagi fugues decombustible/olor)

- Marxa enrere (en models que equipin aquest dispositiu)

- Accelerador

- Direcció

11

- Extintor (Recordeu també comprovar-ne freqüentment la data decaducitat.)

- Interruptors i botons

- Interruptor de seguretat

- Col·locació del seient

- Tapa del motor

- Tapa del portaequipatge

- Separador aigua/combustible (Purgueu-lo si cal.)

- Nivell de líquid de la bateria

- Nivells de combustible i oli

- Presa d'aigua de la bomba d'impulsió

- Buc (danys, esquerdes)

- Sentina (Buideu-la. Comproveu que els taps estan fixats.)

Al manual de manteniment i seguretat de la moto nàutica, trobareu la descripciódels diferents elements que es detallen a continuació i la manera decomprovar-ne i ajustar-ne el funcionament.

Operacions després d'utilitzar la moto nàutica

• Després d'utilitzar la moto nàutica al mar, heu de rentar-la amb aigua dolça ilubrificar-la per neutralitzar els efectes corrosius de l'aigua salada.

• Al manual de manteniment i seguretat de la moto nàutica està indicat com hoheu de fer.

Marxa enrere

• Consulteu el manual de manteniment i seguretat si el vostre model equipamarxa enrere, allí està indicat el costat al qual ha de girar-se el manillar perdirigir la part posterior de la moto nàutica cap a estribord o cap a babord (cadamodel té les seves particularitats).

• El pas de marxa cap avant a marxa enrere ha de fer-se sempre amb el motoral ralentí.

• El major rendiment de la marxa enrere s'obté incrementant la velocitat delmotor just per sobre del ralentí. Un motor massa revolucionat crearàturbulències i reduirà l'eficàcia de la marxa enrere.

• Podeu provar de donar petits cops d'accelerador per retrocedir.

• No intenteu posar la marxa enrere mentre circuleu cap avant. Podria danyar-seel sistema o podríeu perdre el control de la moto nàutica i sofrir, vostè i el/spassatger/s una forta caiguda.

12

Passatgers

• No sobrepasseu la capacitat màxima de passatgers de la moto nàutica.

• La conducció d'una moto nàutica varia amb més d'una persona a bord.

• Es recomana que el/la conductor/a desenvolupi experiència en la conducció ensolitari abans de portar passatgers.

• Tot/a passatger/a ha de portar posat el mateix equip obligatori i recomanat queper al/a la conductor/a.

• El/s passatger/s ha/n d'anar fermament subjecte/s a la cintura del/de laconductor/a o a la corretja del seient i mantenir els peus en els estreps.

• No porteu un/a passatger/a els peus del/de la qual no arribin als estreps enanar-hi assegut/uda sobre el seient de la moto nàutica.

• Tingueu sempre present/s el/els passatger/s abans d'engegar la moto nàutica.

• Les dones embarassades han de consultar amb el/la seu/seva metge/essaabans de navegar en una moto nàutica.

Accessoris

• Els accessoris i càrrega de qualsevol tipus que transporteu a la moto nàuticapoden afectar l'equilibri i la seva estabilitat.

• Distribuïu de forma homogènia la càrrega a la moto nàutica i no supereu elslímits màxims de càrrega recomanats pel fabricant.

Per proveir-vos de combustible

• Actueu sempre amb precaució extrema quan manipuleu gasolina.

• No fumeu, ni permeteu que altres ho facin, a l'àrea, o a prop d'ella, on esproveeix o on s'emmagatzema la gasolina.

• Utilitzeu el tipus de gasolina i oli que el fabricant recomana.

• Utilitzeu gasolina nova que hagi estat emmagatzemada en un contenidor net.Per obtenir el màxim rendiment, adquiriu només la que necessiteu per ferfuncionar la moto nàutica més o menys un mes.

• Proveïu-vos sempre amb el motor aturat i a l'exterior o lloc ben ventilat.

• No supereu la capacitat del dipòsit (no empleneu el coll del dipòsit).

• En el moment de proveir-vos, manteniu la moto en posició horitzontal.Tanqueu la vàlvula de combustible i retireu el tap del dipòsit amb compte.

13

• Eviteu vessar gasolina utilitzant un embut. Si es produís algun vessament,netegeu-lo immediatament.

Equip d'emergència a bord

Extintor i consells en cas de foc a bord

• Es recomana portar un extintor homologat a bord.

• Sapigueu com accedir a ell a la moto nàutica i familiaritzeu-vos amb el seumaneig abans de fer-vos a l'aigua.

• Si veieu que no us és possible extingir un foc, allunyeu-vos de la moto tanràpid com pugueu.

• Demaneu ajuda a una altra embarcació o als que es troben en terra.

Un altre equip

En cas d'emergència pot ser d'utilitat el següent:

• Un telèfon mòbil (quan es navega a prop de la costa). Porteu la bateriacarregada i memoritzeu el telèfon d'emergències marítimes (900 202 202). Unadaptador per a la bateria de la moto nàutica també és interessant.

• Es pot utilitzar un VHF portàtil (canal 16 per emergències i canal 9, utilitzatpels clubs nàutics).

• Un conjunt d'eines per dur a terme el manteniment bàsic de la moto nàutica iper seleccionar petites avaries (demaneu consell al concessionari sobre lesmés adequades).

• Un litre d'oli per al motor

• Un litre d'aigua potable

• Aliments d'alt contingut energètic

• Un cap per remolcar

• Crema protectora solar

• Una farmaciola de primers auxilis

• Algunes emergències poden evitar-se mitjançant la previsió. Procureu utilitzar,i que els passatgers utilitzin, l'equip personal adequat a la temperatura del'aigua en la qual estigueu navegant. D'aquesta manera, si caieu a l'aigua,evitareu o retardareu l'aparició de la hipotèrmia.

(La hipotèrmia es produeix quan el cos perd calor a un ritme superior al quepot produir-lo. Es produeixen tremolors violents, confusió i pèrdua de mobilitatcorporal).

14

LA NAVEGACIÓ

Abans de començar a navegar, heu de conèixer l'organització que la MarinaMercant posa a la vostra disposició per a situacions d'emergència i la normativaque s'aplica a la navegació amb motos nàutiques.

Oganització de la Marina Mercant. Capitanies marítimes. Salvament Marítim.

La Direcció General de la Marina Mercant, del Ministeri de Foment, ésl'encarregada, entre altres funcions, de l'ordenació general de la navegaciómarítima i de la flota civil espanyola, així com de les qüestions relacionades ambla seguretat de la vida humana al mar i de la navegació.

Les capitanies marítimes, entre altres funcions, actuen en coordinació amb laDirecció General de la Marina Mercant pel que fa a la seguretat i el medi ambientmarítim.

La Societat de Salvament i Seguretat Marítima (Salvament Marítim) ésl'encarregada de la prestació de serveis de recerca, rescat i salvament marítim,així com prevenció i lluita contra la contaminació.

Salvament Marítim té centres coordinats que funcionen les 24 hores del dia.S'entra en contacte a través de les freqüències de socors 2.182 kHz i canal 16 deVHF. En trucada selectiva digital a 2.187,5 kHz i canal 70 de VHF. Per telèfon, altelèfon d'emergències marítimes: 900 202 202.

Precaucions abans de sortir de travessia. Emergències

A la mar, si apareixen dificultats, no podem "aparcar" la moto nàutica a la vorera osota d'un pont i esperar que passin o que ens arribi ajut.

És fonamental, per tant, abans de fer-se a la mar, prendre unes precaucions deles quals depèn la vostra seguretat.

Previsió del temps

• Informeu-vos de la previsió meteorològica de la zona que planegeu recórrer.

• Eviteu la sortida en cas de mal temps o mala visibilitat.

• Als següents telèfons d'informació meteorològica us informaran del temps a lescostes espanyoles.

93 444 51 00 Servei Meteorològic de Catalunya

93 201 71 71 Telèfon del Mar per Catalunya

906.365.370 Balears

906.365.371 Mediterrània

906.365.372 Cantàbric i Galícia

906.365.373 Canàries i Andalusia Occidental

15

• A Internet podeu trobar informació del temps a la web de l’Institut Nacional deMeteorologia (www.inm.es) i del Institut Català de Meteorologia(www.gencat.es/servmet)

• Deixeu informació a terra dels vostres plans de navegació i de lescaracterístiques de la vostra embarcació: a la Capitania Marítima, al vostreclub nàutic, a familiars o amics. No altereu aquest pla si no és en cas de forçamajor.

Autonomia de la moto nàutica

• Tingueu sempre present el consum de la moto nàutica.

• Mai consumiu més de la meitat del dipòsit de gasolina en el recorregutd'anada, ja que podeu quedar-vos sense combustible a la tornada.

Comprovacions mecàniques abans de partir

• Realitzeu les comprovacions mecàniques segons es descriu en l'apartat titulatComprovacions abans d'arrencar.

• Comproveu l'equip d'emergència a bord (vegeu l’apartat corresponent).

• Assegureu-vos que, vostè i el/s passatger/s, porteu l'equip adequat alrecorregut, temperatura de l'aigua i meteorologia previstos.

Emergències

• Si heu pres les precaucions necessàries abans de començar a navegar,estareu en millors condicions per resoldre les situacions d'emergència que espuguin produir.

• IMPORTANT: Si teniu problemes, no us separeu de la moto nàutica. Maiintenteu arribar a la costa nedant.

• Tracteu d'evitar la hipotèrmia mantenint-vos a bord de la moto nàutica o, siaixò no fos possible, sense treure-us l'armilla salvavides, recolliu els genollsfins al pit i envolteu-los amb els braços. D'aquesta forma reduireu la pèrdua decalor corporal.

• Feu tot el possible per demanar ajuda a altres embarcacions.

• Si és possible, utilitzeu el telèfon mòbil (o el VHF portàtil) per avisar SalvamentMarítim.

• Si, vostè o el/s passatger/s, heu sofert danys físics, intenteu estabilitzar lasituació.

• Si la moto nàutica ha sofert una avaria o danys, comproveu els punts descritsal manual de seguretat i manteniment de la moto nàutica i eviteu tot tipus

16

d'intervencions que puguin suposar un risc per a vostè o el/s passatger/s dedescàrrega elèctrica, explosió o altres danys físics.

• En general, manteniu la serenitat, adopteu les decisions que us permetin, avostè i al/s passatger/s, mantenir-vos en les millors condicions fins a ésserrescatat/s.

Maniobres amb la moto nàutica

Botar la moto nàutica

• No feu funcionar mai la moto per aigüesla profunditat de les quals no superi els60 cm. Porteu-la empenyent fins a unazona de profunditat major quel'especificada i balancegeu la partposterior amunt i avall per expulsar lasorra abans de pujar a la moto.

Pujar a la moto nàutica

ATENCIÓ: sempre, abans de pujar a la moto nàutica, el motor ha d'estar apagat.

• Si la profunditat de l'aigua no supera la de lavostra cintura podeu abordar la moto per lapart posterior o per un dels costats.

• En pujar a la moto nàutica des d'un moll,poseu un peu a la zona dels estreps méspropera, lentament, i alhora, mentre ussubjecteu al manillar, transferiu el pes del coscap a l'altre costat, de manera que equilibreula moto nàutica.

Passeu l'altre peu per sobre del seient icol·loqueu-lo sobre l'altra plataforma del’estrep.

• En aigües profundes, nedeu cap a la part posterior de l’embarcació, agafeul'agafador i impulseu-vos cap amunt fins que el genoll pugui assolir laplataforma d'abordatge, agafeu la corretja del seient i incorporeu-vos fins aasseure-us sobre el seient.

• El/s passatger/s pujaran de la mateixa manera descrita mentre el/laconductor/a se situa al més a prop possible del quadre de comandament, pertal de mantenir l'equilibri.

17

El passatger pot col·laborar subjectant l'embarcació en un dels costats mentreel/la conductor/a hi puja.

Engegada del motor

• Recordeu que el motor només ha de posar-se enmarxa quan la profunditat superi els 60 cm, perevitar l'entrada de sorra o petites pedres a la bombaimpulsora, ja que hi ha risc de produir danys a lamoto i/o en el sistema de refrigeració.

• Abans d'arrencar, conductor/a i passatgers hand'estar a bord i amb els peus fermament recolzatssobre les plataformes dels estreps, ja que, per lescaracterístiques del sistema de propulsió de la motonàutica, en posar-se en marxa el motor,immediatament es produirà una empenta cap

endavant que pot desequilibrar-ne els ocupants.

• El procediment per a la posada en marxa del motor és el següent:

• Si la moto nàutica porta vàlvula de combustible, poseu-la en la posició ON.

ATENCIÓ: No arrenqueu mai el motor fins que tots els passatgers estiguin a bordi perfectament subjectats.

- Fixeu l'extrem lliure de l'interruptor deseguretat al canell o armilla salvavidesi introduïu l'altre extrem a l'allotjamentcorresponent a la moto.

• Si la moto nàutica està equipada ambcarburadors i el motor està fred:

- Accioneu a fons el comandament del'estrangulador.

- Premeu el botó d'engegada i, quan elmotor es posi en marxa, col·loqueu elcomandament de l'estrangulador a lameitat del seu recorregut. En alguns models pot ser necessari també accionarlleugerament l'accelerador.

- Segons s'escalfa el motor, reduïu progressivament l'accionament del'estrangulador.

• Si la moto nàutica està equipada amb carburadors i el motor està calent:

- No utilitzeu l'estrangulador i accelereu lleugerament.

• Si la moto nàutica està equipada amb injecció:

- No accelereu per arrencar ni en fred ni en calent.

18

Detenir la moto nàutica

• La moto nàutica no té frens, es deté gràcies a la resistència de l'aigua.

• La distància de detenció ve determinada per la velocitat, el pes, les condicionsde l'aigua, la velocitat i la direcció del vent, així com pels corrents. Heu de saberque, a velocitat màxima, pot arribar a recórrer més de 90 metres des quedeixeu anar l'accelerador.

• Procureu familiaritzar-vos amb les distàncies de parada en diferentscondicions.

• Deixeu anar l'accelerador a una distància suficient, abans del lloc pensat perparar, de manera que es detingui abans d’arribar-hi, per a després aproximar-vos-hi a baixa velocitat.

• Recordeu que, en deixar anar l'accelerador, perdeu completament la capacitatde governar la direcció de la moto.

• Sempre tingueu present que, si la profunditat és inferior als 60 cm, heu dedetenir el motor i remolcar manualment la moto per evitar danys en el sistemade propulsió.

• Conductor/a i passatgers han de mantenir peus, braços i mans dins de la motonàutica en l'aproximació a un moll o objecte fix o flotant, per evitar el risc deferir-vos en el contacte amb ell.

Parar el motor

La moto nàutica necessita del motor per mantenir el control direccional, peraquest motiu el motor ha de funcionar fins que la moto nàutica s'hagi detingut.

• El procediment per parar el motor és el següent:

- Deixeu anar completament l'accelerador.

- Premeu el botó d'atur.

- Desconnecteu l'interruptor de seguretat.

Girs

• La direcció de la moto nàutica requereix l'ús de l'accelerador (empenyimentdes de la bomba d'impulsió) i el manillar.

• Un gran empenyiment (gran accionament de l'accelerador) provoca un gir mésbrusc, mentre que un empenyiment menor (menor accionament del'accelerador) fa girar la moto més suaument.

• I, sens dubte, en deixar anar l'accelerador, es perd totalment la capacitat degirar.

19

• ATENCIÓ: un/a conductor/a poc experimentat/ada tendeix a deixar anarl'accelerador en intentar evitar un obstacle. No oblideu utilitzar l'accelerador pergirar.

• Efectuar girs bruscos a altes velocitats pot provocar la pèrdua del control de lamoto i potser llançat a l'aigua l’/els ocupant/s. Per tant, procureu realitzar girssuaus, especialment a alta velocitat.

• Mireu cap enrere sempre abans de girar per evitar una col·lisió amb una altraembarcació o moto nàutica.

Moto nàutica bolcada. Moto nàutica submergida

• Si la moto bolqués i el motor continués en marxa, per evitar un rescalfamentdel motor que podria produir una avaria greu, atureu-lo immediatament.

• Redreceu la moto girant-la en el sentit recomanat pel fabricant per al model(en uns models és en el sentit de les agulles del rellotge vista des d'enrere; enaltres, al contrari), sempre després d'assegurar-vos que el motor està apagat.

• Abans d'arrencar una altra vegada, premeu el botó de buidatge per eliminarl'aigua que hagi pogut entrar al casc.

• Premeu el botó d'engegada. Si passats uns instants, el motor no arrenqués, nocontinueu intentant-ho, pot estar inundat i podríeu ocasionar una avaria greu.Si això succeís, treieu la moto de l'aigua i porteu-la immediatament a unconcessionari de la seva marca. En cas que romangués l'aigua a l'interior delmotor, poden ocasionar-se avaries greus.

• Si teniu coneixements mecànics, podeu realitzar el procediment descrit pelfabricant al manual de seguretat i manteniment del seu model.

Remolcat de la moto a l'aigua

• Les motos nàutiques disposen d'un orifici o ganxo de remolc a proa per lligarun cap de remolc.

• Seguiu les instruccions quant a velocitat i precaucions especifica el fabricant almanual de seguretat i manteniment del seu model.

Esquí aquàtic

• Per poder arrossegar un/a esquiador/a, la vostra moto nàutica ha de tenir unacapacitat d'almenys tres persones –conductor/a, observador/a, esquiador/a- iestar equipada per a això.

• L'observador/a ha d'anar assegut/uda darrere del/de la conductor/a, mirant capa popa, amb l'esquena recolzada fermament contra la del/de la conductor/a i

20

subjecte/a amb les mans al seient de la moto nàutica, de manera que puguiveure a tota hora l'esquiador/a.

• Tots, conductor/a, observador/a i esquiador/a han de portar l'equipamentobligatori i recomanat per a la moto nàutica.

• La moto nàutica té un comportament diferent quan s'arrossega un/aesquiador/a. Heu de tenir-ho en compte per realitzar sempre maniobres mésàmplies en aquestes situacions.

• De vegades és difícil identificar un/a esquiador/a que ha caigut a l'aigua, pertant, torneu sempre ràpidament al/a la seu/seva esquiador/a quan aixòsucceeixi.

Navegació en aigües tempestuoses. Creuant ones

• El RD 259/2002 estableix que les motos s’han d’utilitzar amb bon temps i bonavisibilitat, per tant s’han d’evitar les condicions adverses climatològiques i de lamar.

• No heu d'utilitzar la moto nàutica per saltar ones.

• Tant per creuar les ones o l'estela d'una altra embarcació, heu de reduir lavelocitat i estar preparat/ada per girar i/o equilibrar la moto nàutica segons lanecessitat.

• En creuar esteles d'altres embarcacions, procureu mantenir una distància deseguretat amb l'embarcació que navega davant. Una distància excessivamentreduïda és perillosa i pot disgustar els passatgers de l'altra embarcació.

• Quan es condueix en qualsevol de les condicions descrites, si no actueu comus recomanem, correu el risc de colpejar-vos el cos o la cara, amb el manillar ola mateixa moto, i provocar-vos ferides o sortir llançat/ada de la moto. Tornar apujar-hi en aquestes condicions us resultaria més difícil.

Zones de navegació. Abalisament de platges. Zones de banyabalisades i sense abalisar

• No es pot navegar en les zones reservades als banyistes que estiguinabalisades. D’aquestes àrees només es poden utilitzar els canals abalisats persortir de o entrar a la mar i a una velocitat màxima de 3 nusos. L’abalisamentde les platges s’ha de realitzar mitjançant boies esfèriques de color groc de 60cm de diàmetre fondejades a distàncies no superiors a 200 m. Els canals depas han de tenir una amplada variable d’entre 25 i 50 m. El seu traçat, tret decasos excepcionals, ha de ser perpendicular a la vora. L’entrada en aquestscanals ha d’estar abalisada amb dues boies que, venint de la mar, han de ser:cònica de color verd, a estribord, i cilíndrica de color vermell, a babord. Elscostats dels canals transversals de pas s’han d’abalisar amb les mateixes

21

boies de color groc fondejades cada 10 m si el canal voreja o atravessa unaàrea de protecció de banyistes, i cada 25 m en els altres casos.

• En els trams de costa que no estiguin abalisats com a zona de bany s'entendràque aquesta ocupa una franja de mar de 200 metres. En aquestes àrees, perentrar a la mar o anar cap a terra, s’ha de seguir una trajectòria perpendiculara la línia de costa i amb una velocitat màxima de 3 nusos.

• No navegar en les proximitats de circuits d’empreses de lloguer de motos od’excursions col·lectives organitzades per aquestes. S’ha de romandre a mésde 50 m de qualsevol altra moto, objecte flotant o embarcació.

• Deixeu distàncies amples amb els pescadors.

• No s’ha de navegar en zones acotades per regates.

Ports i zones d'ancoratge

• Heu d'evitar la navegació amb la moto nàutica a l'interior dels ports i als seuscanals d'accés (excepte als esportius i amb una velocitat màxima de 3 nusos),i a les zones d'ancoratge.

Excursions col·lectives

• No s’han de realitzar avançaments quan es realitzin excursions col·lectives.

Navegació nocturna

• No està permès navegar de nit amb una moto nàutica. Navegueu solamententre una hora posterior a l’orto i una hora anterior a l'ocàs.

Remolc i transport

• No està permès realitzar transport ni remolc de passatgers en règim comercial,ni remolcar o arrossegar altres objectes flotants.

Submarinistes

Els submarinistes han d'assenyalar la seva presència:

• Cas de busseig lliure: amb una boia color taronja

• Cas de pesca submarina: una boia a remolc amb labandera A del Codi Internacional de Senyals (blava iblanca) o també una boia a remolc vermella amb franja

22

blanca i/o bandera vermella amb franja blanca.

• Cas d’escafandrisme: les embarcacions de suport hauran de portarl’esmentada bandera A i se’ls haurà de donar un resguard de 25 m.

Extremeu les precaucions quan diviseu alguna d'aquestes indicacions o algunsubmarinista que no les utilitzi.

Reglament d’abalisament i Reglament internacional per a prevenirabordatges (RIPA) (Per patró/ona de moto nàutica B)

Reglament d’abalisament

1. Definició del sentit convencional d'abalisament

Marques laterals, utilitzades generalment per a canals ben definits, associades aun sentit convencional de l'abalisament. Aquestes marques indiquen els costatsde babord i estribord del camí que s'ha de seguir. A la bifurcació d'un canal potutilitzar-se una marca lateral modificada per indicar el canal principal.

El sentit convencional de l'abalisament, que s'ha d'indicar en els documentsnàutics apropiats, pot ser:

1.1. El sentit general que segueix el navegant que procedeix d'alta mar quans'aproxima a un port, riu, estuari o via navegable.

El sentit determinat per les autoritats competents, prèvia consulta si escau, ambels països veïns. En principi, convé que segueixi els voltants de les masses deterra en el sentit de les agulles del rellotge.

2. Descripció de les marques laterals

2.1. Marques de babord

Color: vermell

Forma (boies): cilíndrica, de castellet o de pal

Marca del topall (si en té): un cilindre vermell

Llum (si en té): color, vermell

Ritme: qualsevol, excepte el descrit a la secció 2.3

23

2.2. Marques d'estribord

Color: verd

Forma (boies): cònica, de castellet o de pal

Marca de topall (si en té): un con verd amb el vèrtex capamunt

Llum (si en té): color, verd

Ritme: qualsevol, excepte el descrit a la secció 2.3

2.3. Marques de bifurcació

En el punt de bifurcació d'un canal, seguint el sentit convencional d'abalisament,es pot indicar el canal principal mitjançant una marca lateral de babord o estribordmodificada de la manera següent:

2.3.1. Canal principal a estribord

Color: vermell amb una banda ampla horitzontalverda

Forma (boies): cilíndrica, de castellet o de pal

Marca de topall (si en té): un cilindre vermell

Llum (si en té): color, vermell

Ritme: grups de dos més un llampecs. GpD (2+1)

2.3.2. Canal principal a babord

Color: verd amb una banda ampla horitzontalvermella

Forma (boies): cònica, de castellet o de pal

Marca de topall (si en té): un con verd amb el vèrtex cap amunt

Llum (si en té): color, verd.

Ritme: grups de dos més un llampecs. GpD (2+1)

24

3. Marques de perill aïllat

3.1. Definició de les marques de perill aïllat

Una marca de perill aïllat és una marca col·locada o fondejada sobre un perill al’entorn del qual les aigües són navegables.

3.2. Descripció de les marques de perill aïllat

Marca de topall (b): dues esferes negres sobreposades.

Color: negre amb una o més bandes amples horitzontalsvermelles.

Forma: a escollir, però sense que pugui prestar-se aconfusió amb les marques laterals. Són preferibles lesformes de castellet o de pal.

Llum (si en té): color, blanc

Ritme: grup de dos llampecs GpD (2)

(b) La marca de topall, formada per dues esferes sobreposades, és lacaracterística diürna més important de tota marca de perill aïllat. S'haurà d'utilitzarsempre que es pugui i serà tan gran com sigui possible, hi haurà una claraseparació entre les dues esferes.

Reglament internacional per prevenir abordatges (RIPA)

A continuació es reprodueix la part del Reglament internacional per prevenirabordatges (RIPA) que està especificada com a part del programa per a l’obtenciódels títols de patró/ona de motos nàutiques B i patró/ona de motos nàutiques Asegons el RD 259/2002.

Aquest reglament és una reproducció literal de les diferents regles i s’hanrespectat els termes originals de la redacció oficial. S’ha de tenir en compte que elReglament internacional per prevenir abordatges (RIPA) és el reglament que s’had’aplicar a les motos nàutiques (que s’han de considerar com a vaixell depropulsió mecànica) tot i que, originàriament va ésser redactat per regular el tràficde vaixells de tots tipus i dimensions i, per tant, s’hi ha d’extreure només aquellainformació que pugui ser rellevant per a la pràctica específica de la navegacióamb motos nàutiques.

25

REGLA 3

Definicions generals

Als efectes d'aquest Reglament, excepte quan s'indiqui el contrari, cal tenir encompte:

a) La paraula vaixell designa tota classe d'embarcacions, incloses lesembarcacions sense desplaçament i els hidroavions, utilitzades o que puguinser utilitzades com a mitjà de transport sobre l'aigua.

b) L'expressió vaixell de propulsió mecànica es refereix a tot vaixell mogut peruna màquina.

c) L'expressió vaixell de vela fa referència a tot vaixell que navega a velasempre que la seva maquinària propulsora, si en porta, no s'utilitzi.

d) L'expressió vaixell dedicat a la pesca es refereix a tot vaixell que estàpescant amb xarxes, línies, aparells de ròssec o altres arts de pesca querestringeixin la seva maniobrabilitat; aquesta expressió no inclou els vaixellsque pesquin amb curricà o un altre art de pesca que no en restringeixi laseva maniobrabilitat.

e) La paraula hidroavió designa tota aeronau projectada per maniobrar sobreles aigües.

f) L'expressió vaixell sense govern es refereix a tot vaixell que per qualsevolcircumstància excepcional és incapaç de maniobrar de la forma exigida peraquest Reglament i consegüentment no pot apartar-se de la derrota d'unaltre vaixell.

g) L'expressió vaixell amb capacitat de maniobra restringida inclourà, però nos'hi limitarà, tot vaixell que per la naturalesa del seu treball té reduïda la sevacapacitat per maniobrar de la forma exigida per aquest Reglament i, per tant,no pot apartar-se de la derrota de l'altre vaixell.

Es considerarà que tenen restringida la seva capacitat de maniobra els vaixellssegüents:

1. Vaixells dedicats a col·locar, reparar o recollir marques de navegació,cables o conductes submarins.

2. Vaixells dedicats a dragatges, treballs hidrogràfics, oceanogràfics ooperacions submarines.

3. Vaixells en navegació que s'estiguin proveint de combustible o quetransbordin càrrega, provisions o persones.

4. Vaixells dedicats al llançament o a la recuperació d'aeronaus.

5. Vaixells dedicats a operacions de neteja de mines.

26

6. Vaixells dedicats a operacions de remolc que per la seva naturalesarestringeixin fortament la capacitat del vaixell remolcador i del seuremolc per apartar-se de la seva derrota.

h) L'expressió vaixell de capacitat restringida pel seu calat designa un vaixell depropulsió mecànica que, per raó del seu calat en relació amb la profunditat iamplada disponibles d'aigua navegable, té molt restringida la seva capacitatd'apartar-se de la derrota que està seguint.

i) L'expressió en navegació s'aplica a un vaixell que no està ni fondejat niamarrat a terra, ni avarat.

j) Per eslora i mànega s'entendrà l'eslora total i la mànega màxima del vaixell.

k) S'entendrà que els vaixells estan a la vista l'un de l'altre únicament quan unpot ser observat visualment des de l'altre.

l) L'expressió visibilitat reduïda fa referència a tota condició en què la visibilitatestà disminuïda per boira, boirina, neu, forts xàfecs, tempestats de sorra oqualssevol altres causes anàlogues.

REGLA 5

Vigilància

Tots els vaixells mantindran en tot moment una vigiliància visual i eficaç.Utilitzaran per a això tots els mitjans disponibles que siguin a les circumstàncies icondicions del moment, per avaluar plenament la situació i el risc de l’abordatge.

REGLA 6

Velocitat de seguretat

Tot vaixell navegarà en tot moment a una velocitat de seguretat que permetiexecutar la maniobra adequada i eficaç per evitar l’abordatge a la distància quesigui apropiada a les circumstàncies i condició del moment.

Per determinar la velocitat de seguretat es tindran en compte, (entre d’altres, elsfactors següents:

a) A tots els vaixells :

1. L’estat de la visibilitat.

2. La densitat de trànsit, incloses les concentracions de vaixells de pesca o dequalsevol altra classe.

3. La maniobrabilitat del vaixell, tenint molt en compte la distància de parada ila capacitat de gir en les condicions del moment.

4. De nit, l’existència de resplendor, per exemple, la produïda per llums deterra o pel reflex dels llums propis.

27

5. L’estat del vent, del mar i del corrent i la proximitat de perills a la navegació.

6. El calat, en relació amb la profunditat disponible d’aigua.

REGLA 7

Risc d’abordatge

a) Cada vaixell farà ús de tots els mitjans de què disposi a bord i que siguinapropiats a les circumstàncies i condicions del moment, per determinar siexisteix risc d’abordatge. En cas de dubte, es considerarà que el riscexisteix.

d) Per determinar si existeix riscd’abordatge es tindran encompte, entre altres, lessegüents consideracions:

1) Es considerarà queexisteix riscd’abordatge, si lademora o la marcaciód’un vaixell ques’aproxima no varia deforma apreciable.

2) En alguns casos potexistir risc encara quesigui evident unavariació apreciable dela demora o marcació ,en particular enaproximar-se a unvaixell gran, a unremolc o a qualsevolvaixell a molt curtadistància.

28

REGLA 8

Maniobres per evitar l’abordatge

a) Si les circumstàncies del cas ho permeten, tota maniobra que s'efectuï perevitar un abordatge es portarà a terme de forma clara, amb la degudaantelació i respectant les bones pràctiques marineres.

b) Si les circumstàncies del cas ho permeten, els canvis de rumb i/o velocitatque s’efectuïn per evitar un abordatge seran suficientment amplis perquèpuguin ser fàcilment percebuts per un altre vaixell que els observi visualmento mitjançant el radar. Caldrà evitar una successió de petits canvis de rumbi/o velocitat.

c) Si hi ha espai suficient, la maniobra de canviar només de rumb pot ser lamés eficaç per evitar una situació d’aproximació excessiva, amb la condicióque es faci amb bastant antelació, que sigui considerable i no produeixi unanova situació d’aproximació excessiva.

d) La maniobra que s’efectuï per evitar un abordatge es farà de manera que elvaixell passi a una distància segura de l’altre. L’eficàcia de la maniobras’haurà d’anar comprovant fins que l’altre vaixell hagi passat i estigui enfranquia.

e) Si és necessari, amb l’objecte d’evitar l’abordatge o de disposar de méstemps per estudiar la situació, el vaixell reduirà la seva velocitat o suprimiràtota la seva arrencada parant o invertint els seus mitjans de propulsió.

REGLA 9

Canals angostos

a) Els vaixells que naveguin al llarg d’un canal o pas angost es mantindran almés a prop possible del límit exterior del pas o canal que quedi a estribord,sempre que puguin fer-ho sense que això comporti perill.

b) Els vaixells d’eslora inferior a 20 metres o els vaixells de vela no destorbaranel pas d’un vaixell que només pugui navegar amb seguretat dins d’un pas ocanal angost.

c) Els vaixells dedicats a la pesca no destorbaran el trànsit de cap altre vaixellque navegui dins d’un pas o canal angost.

d) Els vaixells no creuaran un pas o canal angost, si en fer-ho destorben eltrànsit de l’altre vaixell que només pot navegar amb seguretat dintre d’aquestpas o canal. Aquest altre vaixell podrà emprar el senyal acústic prescrit en laregla 34.d si dubta de la intenció del vaixell que creua.

29

(Regla 34.d: Quan diversos vaixells a la vista els uns dels altres s'aproximin, i perqualsevol causa algun d'ells no entengui les accions o intencions de l'altre o tinguidubtes sobre si l'altre està efectuant la maniobra adequada per evitar I'abordatge,el vaixell que dubta indicarà immediatament aquest dubte emetent com a mínimcinc xiulades curtes i ràpides. Aquest senyal podrà ser complementat amb unsenyal lluminós d'un mínim de cinc llampecs curts i ràpids.)

e) 1) En un pas o canal angost, quan únicament sigui possible avançar si elvaixell aconseguit maniobra per permetre l’avançament amb seguretat, elvaixell que avança haurà d’indicar la seva intenció fent sonar el senyaladequat prescrit a la regla 34.c.1. El vaixell aconseguit donarà la sevaconformitat fent sonar el senyal adequat prescrit a la regla 34.c.2 imaniobrant per permetre l’avançament amb seguretat. Si té dubtes, podràemprar el senyal acústic prescrit a la regla 34.d.

2) Aquesta regla no eximeix el vaixell que avança de les seves obligacionssegons la regla 13.

(Regla 34.c.: Quan dos vaixells es trobin a la vista I'un de l'altre en un pas o canalangost:

1) El vaixell que pretengui avançar l'altre haurà d'indicar (encompliment de la regla 9.e.1 la seva intenció fent els següents senyalsamb el xiulet:

- Dues xiulades llargues seguides d'una curta per indicar «Pretencavançar-lo per la seva banda d'estribord».

- Dues xiulades llargues seguides de dues curtes per indicar«Pretenc avançar-lo per la seva banda de babord».

2) EI vaixell que s'aconsegueix indicarà la seva conformitat (encompliment de la regla 9.e.1), fent el següent senyal amb el xiulet:

- Una xiulada llarga, una de curta, una de llarga i una de curta ambaquest ordre)

f) Els vaixells que s’aproximen a una recolzada o zona de pas o canal angostdes d’on, perquè està obstaculitzada la visió, no es puguin veure altresvaixells, navegaran alerta i amb precaució fent sonar el senyal adequatprescrit a la regla 34.e (e. Els vaixells que s'aproximin a una recolzada ozona de pas o canal des d'on no puguin veure altres vaixells perquè estàobstaculitzada la faran sonar una xiulada llarga. Aquest senyal seràcontestat amb una pitada llarga per qualsevol vaixell que s'aproximi, quepugui estar dins l'abast acústic a l'altre costat de la recolzada o darrerel'obstrucció.

g) Sempre que les circumstàncies ho permetin, els vaixells evitaran de fondejaren un pas o canal angost.

30

REGLA 13

Vaixell que avança

a) No obstant el que disposenles regles de la part B,seccions 1 i 2, tot vaixellque n'avanci un altre esmantindrà apartat de laderrota del vaixellaconseguit.

b) Es considerarà vaixell queavança, tot vaixell que s'aproximi a un altre venint des d'una marcació majorde 22,5° a popa del través d'aquest últim, és a dir, que es trobi en unaposició respecte del vaixell aconseguit que de nit només li sigui possibleveure el llum d'abast d'aquest vaixell i cap dels seus llums de costat.

c) Quan un vaixell dubti de si està avançant o no un altre vaixell, consideraràque ho està fent i actuarà com a vaixell que avança.

d) Cap variació posterior de la marcació entre els dos vaixells farà del vaixellque avança un vaixell que creua, en el sentit que es dóna en aquestReglament, ni el dispensarà de la seva obligació de mantenir-se apartat delvaixell aconseguit, fins que l'hagi avançat completament i es trobi enfranquia.

REGLA 14

Situació de «rumbs trobats proa a proa»

a) Quan dos vaixells depropulsió mecànica naveguinde rumbs trobats proa a proaa rumbs oposats o quasioposats, amb riscd'abordatge, cada un d'ellscaurà a estribord de formaque passi per la banda de babord de I'altre.

b) Es considerarà que aquesta situació existeix quan un vaixell en vegi un altreper la seva proa o gairebé per la seva proa de forma que, de nit, veuria elsllums de topall d'ambdós pals de l'altre alineats o quasi alineats i/o els dosllums de costat, i de la, observaria l'altre vaixell sota l'angle d'aparençacorresponent.

c) Quan un vaixell dubti de si existeix aquesta situació, suposarà que existeix iactuarà en conseqüència.

31

REGLA 15

Situació d'encreuament

Quan dos vaixells de propulsiómecànica es creuen amb riscd'abordatge, el vaixell que tinguia l'altre a estribord es mantindràapartat de la derrota d'aquest, isi les circumstàncies hopermeten, evitarà tallar-li laproa.

REGLA 16

Maniobra del vaixell que «cedeix el pas»

Tot vaixell que estigui obligat a mantenir-se apartat de la derrota d'un altre vaixellmaniobrarà, sempre que sigui possible, amb anticipació suficient i de formadecidida per quedar ben franc de l'altre.

REGLA 17

Maniobra del vaixell que «segueix a rumb»

a) 1) Quan un dels dos vaixells hagi de mantenir-se apartat de la derrota del'altre, aquest últim mantindrà el rumb i la velocitat.

2) No obstant això, aquest altre vaixell pot actuar per evitar l'abordatge ambla seva maniobra, tan aviat com li resulti evident que el vaixell que hauriad'apartar-se no actua de la forma preceptuada per aquest Reglament.

b) Quan per qualsevol causa, el vaixell que ha de mantenir el seu rumb i laseva velocitat es trobi tan pròxim de l'altre que no es pugui evitar l'abordatgenomés amb la maniobra del vaixell que cedeix el pas, el primer executarà lamaniobra que vagi més bé per evitar l'abordatge.

c) Un vaixell de propulsió mecànica que maniobri en una situaciód'encreuament, d'acord amb el paràgraf a) 2) d'aquesta regla, per evitarl'abordatge amb un altre vaixell de propulsió mecànica, no canviarà el seu

32

rumb a babord per maniobrar a un vaixell que es trobi en aquesta mateixabanda, si les circumstàncies ho permeten.

d) Aquesta regla no eximeix el vaixell que cedeix el pas de la seva obligació demantenir-se apartat de la derrota de l'altre.

REGLA 18

Obligacions entre categories de vaixells

Sense perjudici del que disposen les regles 9, 10 i 13:

a) Els vaixells de propulsió mecànica en navegació es mantindran apartats dela derrota:

1) d'un vaixell sense govern

2) d'un vaixell amb capacitat de maniobra restringida

3) d'un vaixell dedicat a la pesca

4) d'un vaixell de vela

d) 1) Tot vaixell que no sigui un vaixell sense govern o un vaixell amb capacitatde maniobra restringida evitarà, si les circumstàncies del cas o permeten,destorbar el trànsit segur d'un vaixell amb capacitat de maniobra restringidapel seu calat.

2) Un vaixell amb capacitat de maniobra restringida pel seu calat navegaràamb gran precaució, tenint molt en compte la seva situació especial.

REGLA 19

Conducta dels vaixells en condicions de visibilitat reduïda

a) Aquesta regla és d'aplicació als vaixells que no estiguin a la vista l'un del'altre quan naveguin a prop o en una zona de visibilitat reduïda.

b) Tots els vaixells navegaran a una velocitat de seguretat adaptada a lescircumstàncies i condicions de visibilitat reduïda del moment. Els vaixells depropulsió mecànica tindran les seves màquines preparades per maniobrarimmediatament.

33

c) Tots els vaixells prendran en consideració les circumstàncies de visibilitatreduïda del moment en complir les regles de la secció 1 d'aquesta part.

d) Sempre que sigui possible s'evitarà el següent:

1) Un canvi de rumb a babord per a un vaixell situat a proa del través,excepte quan l'altre vaixell estigui essent avançat.

2) Un canvi de rumb dirigit cap a un vaixell situat al través o a popa deltravés.

e) Excepte en els casos en què s'hagi comprovat que no existeix riscd'abordatge, tot vaixell que senti, des de proa del seu través, el senyal deboira d'un altre vaixell, o que no pugui evitar una situació d'aproximacióexcessiva amb un altre vaixell situat a proa del seu través, haurà de reduir laseva velocitat fins a la mínima de govern. Si cal, suprimirà tota la sevaarrencada i en tot cas navegarà amb extremada precaució fins quedesaparegui el perill d'abordatge.

34

SEGONA PART(patrons/ones de motos nàutiques A)

Reglament d’abalisament i Reglament internacional per a prevenirabordatges (RIPA) (Per patró/ona de moto nàutica A)

Reglament d’abalisament

1. Marques cardinals

1.1. Definició dels quadrants i de les marques cardinals.

1.1.1. Els quatre quadrants (nord, sud, est i oest) estan limitats per lesdemores vertaderes NW-NE, NE-SE, SE-SW, SW-NW, preses des del puntque interessa abalisar.

1.1.2. Una marca cardinal rep el nom del quadrant en el qual està colocada.

1.1.3. El nom d'una marca cardinal indica que s'ha de passar pel quadrantcorresponent a aquest nom.

35

2. Utilització de les marques cardinals.

Una marca cardinal pot ser utilitzada, per exemple:

2.1. Per indicar que les aigües més profundes d'aquesta zona es troben elquadrant corresponent al nom de la marca.

2.2. Per indicar el costat pel qual s'ha de passar per salvar un perill.

2.3. Per cridar l'atenció sobre una configuració especial d'un canal, com arauna recolzada, una confluència, una bifurcació o l'extrem d'un baix fons.

3. Descripció de les marques cardinals

3.1. Marca cardinal nord

Marca de topall (a): dos cons negres sobreposats amb elsvèrtexs cap amunt

Color: negre sobre groc

Forma: de castellet o de pal

Llum (si en té): color, blanc

Ritme: centellejant ràpid continu Rp o centellejant continu Ct

3.2. Marca cardinal est

Marca de topall (a): dos cons negres sobreposats, oposatsper les bases

Color: negre amb una ampla banda horitzontal groga

Forma: de castellet o de pal

Llum (si en té): color, blanc

Ritme: centellejant ràpid de grups de tres centelleigs GpRp (3) cada cinc segons ocentellejant de grups de tres centelleigs GpCt (3) cada 10 segons

3.3. Marca cardinal sud

Marca de topall: dos cons negres sobreposats amb elsvèrtexs cap avall

Color: groc sobre negre

Forma: de castellet o de pal

Llum (si en té): color, blanc

Ritme: centellejant ràpid de grups de 6 centelleigs GpRp (6) més un centelleigllarg cada 10 segons o centellejant de grups de sis centelleigs GpCt (6) més uncentelleig llarg cada 15 segons

36

3.4. Marca cardinal oest

Marca de topall (a): dos cons negres sobreposats, oposatspels vèrtexs

Color: groc amb una ampla banda horitzontal negra

Forma: de castellet o de pal

Llum (si en té): color, blanc

Ritme: centellejant ràpid de grups de nou centelleigs GpRp (9) cada deu segons ocentellejant de grups de nou centelleigs GpCï (9) cada quinze segons

(a) La marca de topall, formada per dos cons sobreposats, és la característicadiürna més important de tota marca cardinal. S'haurà d'utilitzar sempre que espugui i serà tan gran com sigui possible, hi haurà una clara separació entre elsdos cons.

NOTA: El ritme centellejant ràpid és el d'un llum que produeix 120 o 100 llampecsper minut.

El ritme centellejant és el d'un llum que produeix 60 o 50 llampecs per minut.

El llampec llarg és el que té una duració de llum de dos segons com a mínim.

2. Marques d'aigües navegables

2.1. Definició de les marques d'aigües navegables

Les marques d'aigües navegables serveixen per indicar que les aigües sónnavegables a l’entorn de les marques; inclouen les marques que defineixen elseixos dels canals i les marques de centre de canal. Aquestes marques podentambé utilitzar-se per indicar un punt de recalada, quan aquest no estigui indicatper una marca cardinal o lateral.

2.2. Descripció de les marques d'aigües navegables

Color: vetes verticals vermelles i blanques

Forma: esfèrica; també de castellet o de pal amb unamarca de topall esfèrica

Marca de topall (si en té): color: una esfera vermella

Ritme: isofase, d'ocultacions, un llampec llarg cada 10 segons o el senyal Morse«A» : • − (1 llampec curt seguit d'un de llarg)

37

3. Marques especials

3.1. Definició de les marques especials

Aquestes marques no tenen per objecte principal ajudar en la navegació, sinóindicar zones o configuracions especials esmentades en els documents nàuticsapropiats, per exemple:

3.1.1. Marques d'un «Sistema d'adquisició de dades oceanogràfiques(SADO)»

3.1.2. Marques de separació del trànsit on l'abalisament convencional delcanal pugui prestar-se a confusió

3.1.3. Marques indicadores d'abocadors

3.1.4. Marques indicadores de zones d'exercicis militars

3.1.5. Marques per indicar la presència de cables o conductes submarins

3.1.6. Marques per indicar les zones dedicades a l'esplai

3.2. Descripció de les marques especials

Color: groc

Forma: de lliure elecció, però que no es presti aconfusió amb les marques per ajudar en la navegació

Marca de topall (si en té): aspa groga

Llum (si en té): color, groc

Ritme: qualsevol, excepte els esmentats a lesseccions 3, 4 o 5

3.3. Altres marques especials

L'Administració competent pot establir marques especials diferents de lesenumerades en el paràgraf 6.1 i descrites en el paràgraf 6.2 per afrontarcircumstàncies especials

Aquestes marques no es prestaran a confusió amb les marques destinades a lanavegació. Hauran de figurar a les publicacions nàutiques adequades i posar-seen coneixement de l'Associació Internacional de Senyalització Marítima (AISM),tan aviat com sigui possible.

38

Reglament internacional per prevenir abordatges (RIPA)

REGLA 36

Senyals per cridar l'atenció

Qualsevol vaixell que necessiti cridar l'atenció d'un altre podrà fer senyalslluminosos o acústics que no puguin confondre's amb cap dels senyals autoritzatsen qualsevol altra d'aquestes regles, o dirigir el feix de llum del seu projector en ladirecció del perill, fent-ho de forma que no molesti altres vaixells.

Tot llum que s'utilitzi per cridar l'atenció d'un altre vaixell no s'haurà de poderconfondre amb cap ajuda a la navegació. Als efectes d'aquesta regla, s'evitarà lautilització de llums intermitents o giratoris de gran intensitat, com els llumsestroboscòpics.

REGLA 37

Senyals de perill

Quan un vaixell estigui en perill i necessiti ajuda, utilitzarà o exhibirà elssenyals prescrits a l'annex IV d'aquest Reglament.

ANNEX IV

SENYALS DE PERILL

1) Els senyals següents utilitzats o exhibits junts o per separat indiquen perill inecessitat d'ajuda.

a) Un tret de canó o un altre senyal detonant repetits a intervals d'un minutaproximadament.

b) Un so continu produït per qualsevol aparell de senyals acústics de boira.

c) Coets o granades que desprenguin estrelles vermelles, llançats un a un ia intervals curts.

d) Un senyal emès per radiotelegrafia o per qualsevol altre mitjà o sistemade senyals consistent en el grup ... — — — ... (S.O.S.) del codi Morse.

e) Un senyal emès per radiotelefonia consistent en la paraula «MAYDAY».

f) El senyal de perill «NC» del Codi Internacional de Senyals.

g) Un senyal consistent en una bandera quadrada que tingui a sobre o asota una bola o un objecte anàleg.

h) Flamarades a bord (com les produïdes en cremar un barril de brea,petroli, etc.).

39

i) Un coet-bengala amb paracaigudes o una bengala de mà que produeixiuna llum vermella.

j) Un senyal fumífer que produeixi una densa fumarada de color taronja.

k) Moviments repetits i lents, pujant 1 baixant els braços estesoslateralment.

l) Senyals transmesos per radiobalises indicadores de la posició en casd'emergència.

2) Està prohibit utilitzar o exhibir qualsevol dels senyals anteriors, excepte perindicar perill i necessitat d'ajuda, així com utilitzar qualsevol senyal que puguiconfondre's amb els anteriors.

3) Es recorden les seccions corresponents del Codi Internacional de Senyals, delManual de Cerca i Salvament per a vaixells mercants i dels següents senyals:

a) Un tros de lona de color taronja amb un quadrat negre i un cercle o unaltre símbol pertinent (per a identificació des de l'aire).

b) Una marca que colori l'aigua.

Habilitats i velocitat. Risc de les velocitats altes

• Alguns models de motos aquàtiques tenen la capacitat de navegar a altavelocitat.

• Per poder fer-ho amb la major seguretat, les condicions han de ser les ideals i,a més, no ha d’estar prohibit.

• La capacitat de reacció es veu disminuïda quan es navega a alta velocitat, esrequereix major espai per realitzar les maniobres així com per detenir-se.

• També disminueix la capacitat d’apreciar obstacles o banyistes.

• Per aquests motius l’adaptació i domini de la moto aquàtica per part del/de lapatró/ona i la seva concentració en la navegació ha de ser major a altavelocitat.

• Així mateix, teniu en compte que la força generada en tots els/les ocupants dela moto aquàtica en girar, negociar onades o esteles, aigües tempestuoses ocaure de la moto aquàtica, és major a altes velocitats i pot causar lesions deconsideració.

• El comportament de la moto aquàtica en la navegació a alta velocitat es veumodificat quan transporta passatgers, per la qual cosa no ha de practicar-sesense l’experiència deguda.

40

• Efectuar girs bruscos a altes velocitats pot provocar la pèrdua del control de lamoto i, potser, llançar a l’aigua els/les seus/seves ocupants. Per tant, procureurealitzar girs suaus, especialment a alta velocitat.

Navegació amb altres persones a bord

Heu de tenir presents les qüestions següents quan navegueu amb altrespersones a bord:

• El raig d’aigua produït per la bomba és expulsat a través de la tovera a granvelocitat i pot produir danys a les persones que es troben a l’aigua a prop de lamoto náutica.

• També és perillós en el cas d’una caiguda d’un/a passatger/a per la part deldarrere.

• No sobrepasseu la capacitat màxima de passatgers de la vostra motoaquàtica.

• La conducció d’una moto aquàtica varia amb més d’una persona a bord.

• Es recomana que el/la conductor/a desenvolupi experiència en la conducció ensolitari abans de portar passatgers.

• Tot/a passatger/a ha de portar posat el mateix equip obligatori i recomanat queper al/a la conductor/a.

• El/La passatger/a ha d’anar fermament subjecte/a a la cintura del/de laconductor/a o a la corretja del seient i mantenir els peus sobre les plataformesdels estreps.

• No porteu una/a passatger/a els peus del/de la qual no arribin a lesplataformes dels estreps en anar assegut sobre el seient de la moto aquàtica.

• Estigueu sempre pendent del/s vostre/s passatger/s abans d’arrencar la motoaquàtica.

• Les dones embarassades han de consultar-ho amb el/la seu/seva metge/essaabans de navegar amb una moto aquàtica.