PROVA MODEL B1 / B2

2

Àrea 1. Comprensió oral

Ací teniu el text per escrit:

La font de la «Pantera Rosa» recuperarà el color roig originalEl regidor de Desenvolupament Urbà i responsable del Cicle Integral de l’Aigua, Vicent Sarrià, s’ha reunit amb el degà del Col·legi Oficial d’Enginyeria Industrial i l’escul-tor Miquel Navarro per a adoptar les accions oportunes per a retornar a la font l’aspecte original, en color roig, i millorar-ne la il·luminació.

La font, situada al carrer de les Filipines i conegu-da popularment amb l’apel·latiu de «Pantera Rosa», fa temps que va perdre la tonalitat original en roig i l’ante-rior govern va ordenar pintar-la amb una capa de color rosat, tenint en compte el nom amb el qual és coneguda «però sense respectar el color original amb el qual l’autor la va entregar a la ciutat», ha assenyalat el regidor Sarrià.

Aquesta circumstància, unida a l’efecte del pas del temps i la ubicació en un entorn afectat per una gran pressió de trànsit rodat, «ha desdibuixat l’aspecte que hauria de lluir una de les fonts més emblemàtiques de la ciutat», ha assenyalat.

Després de la reunió amb l’autor de l’escultura font, Miquel Navarro s’ha compromés a recuperar la imatge de la font, «una imatge que no hauria d’haver perdut mai», ha afirmat.

Aprofitant la millora de l’entorn de la font que com-portarà l’execució de la primera fase del Parc Central, se’n farà una posada a punt: «es repintarà amb el color roig original i se’n millorarà la il·luminació. Així, passarà a formar part d’una de les zones més destacades de la ciutat, i es podrà contemplar amb tota l’esplendor, man-tenint-se fidel a la idea original de l’autor».

La font va ser inaugurada l’any 1984 en commemo-ració de l’arribada a València de les aigües del Xúquer a través del canal Xúquer-Túria. El nom proposat original-ment era Font Pública, però va ser ràpidament substituït per l’apel·latiu popular de «Pantera Rosa».

Vilaweb (adaptació)http://www.vilaweb.cat/noticies/la-font-de-la-pantera-rosa-recuperara-el-seu-color-roig-original/)

1  (Àudio 42) Escolta la notícia un parell de vegades. La primera per a captar-ne el sentit. Després, digues si els enunciats són verda-ders o falsos. En acabant, torna a escoltar la notícia per a resoldre els dubtes.

 a) El regidor Vicent Sarrià i l’escultor Miquel Navarro s’han reunit per a tornar al monument conegut com la «Pantera Rosa» el co-lor original: el roig.

 b) El govern anterior va ordenar pintar el monument amb el color original.

 c) El monument de la «Pantera Rosa» és una font que hi ha al carrer de les Filipines, una zona amb molt de trànsit, fet que ha contri-buït a fer que es desgaste.

 d) MiquelNavarro,l’escultoriautordela«PanteraRosa»,col·labo-rarà en la recuperació de l’aparença del monument.

 e) El projecte que pretén millorar la «Pantera Rosa» descarta cap tipus de millora del marc on es troba.

 f) Lail·luminaciódela«PanteraRosa»seràundelspuntsaperfec-cionar.

 g) L’any d’inauguració del monument fou el 1984 per tal de celebrar l’arribada a València de les aigües del Xúquer.

Àrea 1 Comprensió oral

PROVA MODEL B1 / B2

3

Àrea 2 Comprensió escrita

Àrea 2. Comprensió escrita

Lletra perfectaDe ben menut ja m’apassionaven les cançons de rock i pop. Recorde com, amb catorze anys, les influències eren les que em proporcionaven el meu germà major i els companys d’escola. Les xiques de la meua classe traduïen les lletres de Michael Jackson i les posaven en llibretes monogràfiques, amb dibuixos, colors i cors. Amb aque-lles traduccions i la falta d’atenció que tenia jo, poc vaig entendre de «Billie Jean» (1982), per exemple. Una cançó que va reflectir el moviment de les groupies, eixes joves fans disposades a tindre sexe amb els artistes després dels concerts.

«Billie Jean» fou un tema aclamat per la crítica. Esti-gué setanta-sis setmanes liderant les llistes d’èxits dels Estats Units, i si en repassem la lletra potser no era –lí-ricament– un text com per a tirar coets. En canvi, el con-tingut era bo, sobretot si el contextualitzem en l’època i el posem en boca d’una estrela de la música. Era una novetat que Michael Jackson cantara una història (pos-siblement vinculada a la seua biografia) sobre una dona que deia que tenia un fill amb el protagonista, i més en-cara si es lligava amb la vida que feien els artistes i les bogeries que arribaven a fer els fans i les fans per passar una estona a soles amb els ídols.

Sovint ens qüestionem –els qui escrivim i opinem sobre la música en valencià– què fa que la lletra d’una cançó siga especial, que ens toque la fibra i que siga capaç d’aconseguir l’excel·lència quan casa a la perfecció amb música i interpretació. Els experiments els porte al cotxe però també els he duts a classe. Alumnes que responen

amb emoció a les lletres de Tardor o que els costa barbari-tats entendre els versos d’Ona Nua. De tot hi ha. (Els qui vam aprendre literatura escoltant els versos de March amb Raimon ho vam tindre més difícil…)

Però, per què «Al país de l’olivera», d’Obrint Pas, és una gran lletra? O quines raons portaren els membres del jurat dels Premis Ovidi a premiar la surrealista i po-ètica cançó d’amor «Les amants» d’Arthur Caravan? No és fàcil trobar grans continguts en les cançons. L’origi-nalitat no sempre té el premi del públic, i crec que als grups els agrada més tocar que no compondre. Més ben dit, pensen abans en el directe, en si funcionarà la música en concert, que en la creativitat.

I hem de dir que es poden fer les dues coses. Es pot ser una banda reivindicativa, skatalítica i festera i escriu-re textos digníssims alhora. Heu escoltat «Al poble de les rondalles» de Pellikana? Ho han aconseguit. Una cançó d’amor de les més boniques que s’han escrit en els dar-rers anys, alegre i amb Castalla com a context vital. És allò que espera el seu públic, reivindiquen el sentiment de pertinença, també l’escriptor Enric Valor, i parlen d’es-tima amb la fórmula del mestissatge musical.

Més grups actuals, o que travessen un moment dolç. A qui no li ha agradat «Quan caminàvem» d’Aspencat? Un repàs tendre, combatiu i melangiós sobre tot el que fa de València una gran ciutat d’acollida per als estudiants vinguts de comarques. Perquè és clar que cantar versos d’Estellés és plaent, però també és fonamental aprendre l’ofici de poeta.

PROVA 11

Arthur Caravan.

Obrint Pas.

PROVA MODEL B1 / B2

4

Àrea 2 Comprensió escrita

Ens endinsem en el que expliquen els versos. Pot-ser «Els fills de la nit», un dels temes més reeixits dels Smoking Souls, diu molt de les generacions de pares i mares que visqueren la por, per exemple, de la dictadura, del pecat, de l’Església, del què diran al poble, sobre si tenim un comportament o altre… Una bona idea per a portar a una cançó, no?

Parlem, doncs, d’escriure bé, de tindre un lèxic acu-rat, vocabulari extens i de saber usar els mots segons en quin moment. Però el més important, almenys crec que per a la gent que consumeix molta música, és el relat: allò

que es vol explicar directament o mitjançant metàfores i símils. Després ens seduirà la música, si la cançó no té tornada, o si en té una, o fins i tot dues de ben diferenci-ades. Cal llegir molt i no pensar en el què diran els crítics o el públic. Escriure i crear amb imaginació, expandir les idees i gaudir de l’acte de la concepció textual.

Travessem moments en què la immediatesa guanya a l’art de meditar el que es vol transmetre. També en la música. Potser ha arribat el moment de frenar. D’atu-rar-se i pensar què expliquem. L’hora del desendoll. És una bona opció.

Foscos boscos de gent,cossos cegos d’amor.Quina revolta farà que jo isca al carrer?Quina revolta farà que jo isca al carrer?

Benefactors virtuals,complaença fugaç.Quina revolta farà que jo isca al carrer?Quina revolta farà que jo isca al carrer?

Dogma de la imatge,esclaus de la idea.Quina revolta farà que jo isca al carrer?Quina revolta farà que jo isca al carrer»

«El desendoll», Ona NuaVicent Xavier Contrí, revista Saó, 423

febrer del 2017

2 Tria l’opció adequada en cada cas segons el que diu el text.• Per a escriure cançons…

a) s’ha de tindre un ventall ampli de paraules a l’abast per a cada situació.

b) és imprescindible tindre a la mà els mots clau, en-cara que siguen pocs i complicats.

c) calhaver-sefixatencomescriuenaltres,comfeiaRaimon amb March.

• El grup castallut Pellikana…a) ha fet una de les cançons de desamor més belles

que s’han fet recentment.b) utilitza el poble com a rerefons en una de les últi-

mes cançons.c) deixa els temes de protesta de banda en les seues

cançons.• «Al país de l’olivera»…

a) va guanyar el Premi Ovidi a la millor lletra.b) crida l’atenció a l’autor per l’èxit assolit.c) segons l’autor, peca de previsible i tòpics.

• Vicent Xavier Contrí, l’autor…a) té clares les raons que fan que triomfe una lletra i

no una altra i en dóna les claus.b) fa provatures a la faena per tal d’entendre la potèn-

cia i l’efecte de les cançons.c) es qüestiona que March siga més fàcil que Tardor o

Ona nua.• Al món de la música…

a) el fenomen fan s’ha donat essencialment en el sec-tor femení, abans i ara.

b) les lletres de Michael Jackson van suposar un abans i un després.

c) hi ha hagut xiques que, en tant que seguidores d’un artista, estaven disposades a pegar una castanya per acostar-s’hi.

PROVA MODEL B1 / B2

5

3 Col·loca cada resposta amb la pregunta corresponent.

Liudmila Alekséieva: «A Rússia hi ha un retrocés important, es va cap a un règim autoritari»

Aquesta veterana defensora dels drets humans a Rússia reflexiona quan fa vint-i-cinc anys de la fi de l’URSSLiudmila Alekséieva (Crimea, 1927) és una de les defensores dels drets humans més veteranes de Rússia. És una de les fun-dadores del Grup Moscou-Hèlsinki –que vetla pel compliment dels Acords d’Hèlsinki a la Unió Soviètica en matèria de drets humans– i actualment la presideix.

Àrea 2 Comprensió escrita PROVA 11

Com recorda el final de l’URSS?

Ho va celebrar?

Es van complir les expectatives?

A què es dedicava quan va començar com a activista en els anys seixanta?

Vosté va haver d’emigrar. L’hi van empényer o ho va decidir?

   a) Era horrorós, aleshores quan un se n’anava era per sempre. Sabíem que no ens permetrien tornar mai més, que no veuria mai més ma mare, els amics. El 1977 no ens podíem imaginar que l’URSS s’ensorraria. Als EUA vaig ser repre-sentant del Grup Moscou-Hèlsinki i vaig poder tornar per primera vegada l’any 1990.

   b) Considerequeelsanysnoranta,bé,desdelsdarrersanysdelaperestroika,vanserelperíodedellibertatmésreal.Vacomençar a formar-se la societat civil i van aparéixer moltes organitzacions de defensa dels drets humans arreu del país.

   c) Sobretotalsamizdat(autoedicióidifusiódematerialsclandestinsdurantl’URSS).Intentàvemdefensarelsdretsdelsciutadans, però no hi havia mecanismes per a fer-ho. Va ser clau la tasca de les emissores estrangeres que emetien a l’URSS per a donar a conéixer el que denunciàvem i la situació del país, tant a dins com a fora. Érem molt conscients que qualsevol dia podríem anar a presó.

   d) No,araésimpossibleprotestar.Siesdiualgunacosaqueincomodaelpoder,etpodenacusard’extremista,decol·laborarambelterrorismeodeviolarqualsevolllei.EsclarquearaésmésfàciltreballarquedurantlaUnióSoviè-tica, però molt més difícil que als anys noranta. Hi ha un retrocés molt gran, es va cap a un règim autoritari, sobretot després de l’annexió de Crimea i de la guerra a l’est d’Ucraïna. Tot això i la campanya tan agressiva contra Occident ha provocat una divisió molt forta a la societat, entre un 15% i un 20% que estan en contra de la deriva actual i la resta.

   e) Coneixial’agentespecialdelKGBquem’espiavaicrecqueellvacontribuiraferquepoguéremmarxar.Erabonapersona i crec que va saber convéncer els caps que era millor deixar-me marxar que no arrestar-me. Ja em coneixien a Occident i hauria sigut un escàndol que em detingueren.

   f) Novamarribaraestarbé,peròdesdel2006lasituaciócadaanyempitjoraenelterrenydelsdretshumansienlescondicions en què treballen els activistes, sobretot des que es va aprovar la llei dels agents estrangers el 2014, enfoca-da a eliminar les organitzacions i la societat civil en general.

   g) No,perquèvaserdurqueGorbatxovplegaradelpoder,peròliestàvemmoltagraïtsquehagueramarxatpacífica-ment, perquè d’una altra manera hauria pogut ser una gran tragèdia. Teníem moltes esperances depositades en Borís Ieltsin.

   h) Novaigsentircapmenadellàstimaperquèl’URSSeraunestatautoritariitotsteníeml’esperançaqueapartirdellavors tot aniria més bé. A diferència del nostre president, Vladímir Putin, que diu que la desintegració de l’URSS va ser una tragèdia molt gran, jo no ho veia així.

   i) Hovaigdecidirjo,perquèel1976,quanvanàixerelGrupMoscou-Hèlsinkimacasaesvaconvertirenl’oficinadel’orga-nització.Teniaporqueamésdemitambéarrestarenelmeumaritielmeufillmenut.Totsdosvolienmarxarperpoderrealitzar-se professionalment als Estats Units i allà els va anar molt bé. No van voler tornar mai.

Va ser fàcil emigrar?

Què va sentir en marxar?

Vosté ha treballat tota la vida per a la creació de la societat civil a Rússia. En quin estat està ara?

Però pareix que a la societat li tinga igual…

natàlia Boronat, diari Ara, 24 de desembre del 2016 (adaptació)

PROVA MODEL B1 / B2

6

Àrea 3 Estructures lingüístiques

Àrea 3. Estructures lingüístiques

4 Llig el text i ompli els espais en blanc amb els pronoms corresponents.

La dona es va quedar mirant (1) com qui pensa no-dec-haver-ho-sentit-bé. Però jo vaig continuar i (2) vaig soltar la resta a foc seguit. La cara li va passar de l’estupefacció inicial a la tendresa, però tan bon punt va sentir el motiu de la visita es va instal·lar en un gest de preocupació que tenia tot l’aspecte de ser definitiu. Quan vaig acabar, es va fer un silenci més espés que l’anterior. (3) no sabia què dir i jo ja (4) havia dit tot. Enmig de totes dues hi havia una balança ben anivellada. Al seu balançó hi havia el fill, i al (5) , el senyor Alegre; al seu hi havia la infantesa, el joc, la il·lusió, i al meu hi havia la vellesa, la decrepitud, l’últim consol. La dona es debatia angoixada davant la disjuntiva. Però era una disjuntiva falsa, perquè el meu plateret estava buit.–Berto és seu –em vaig apressar a aclarir-li–. (6) en són els propietaris. No estan obligats a (7) .La dona va continuar en silenci.–No és per (8) , és pel xiquet –va dir–. Potser si…

La passejadora de gossos, de Francesc Bodí, Edicions Bromera (adaptació)

5 Tria l’opció adequada perquè el text tinga sentit:

Realment ens cal tot (1) desitgem? (2) veig estímuls que em porten a desitjar tindre alguna cosa nova. Cada pàgina de revista que passe, un nou producte que he de comprar. Cada blog que tafanege, una nova adquisició que he de fer. Cada conversa amb una amiga, un nou estri que he d’incorporar al meu món. Em sembla fantàstic habitar en un món ple d’ofertes on cada dia tinc l’oportunitat de descobrir un nou invent que mai havia desitjat. Però tinc la sensació que (3)  més em deixe dur per aquest torrent vertiginós de coses per a sumar a la meua llar, més m’allunye de la vida de veritat. Quan em parlen de totes les meravelles que es poden fer amb l’últim aparell de cuina que ha sortit al mercat, tinc la sensació que no puc viure ni un segon més sense poder-lo estrenar. Aleshores és quan arribe a casa, em pose a fer el sopar i ni m’adone que m’haja faltat. És com quan vaig a Ikea i tot m’enlluerna amb tanta intensitat que pense que és summament imprescindible que canvie el sofà, la vaixella, la taula del menjador, la cuina, l’estudi, la terrassa i el jardí… però quan arribe a casa i em pose al meu llit flonjo, sent que ja ho tinc tot i no trobe res a faltar. És (4)  que els deu succeir als nens i nenes quan van a una tenda de joguines i els envaeix aquell absolut histerisme perquè ho volen tot, però quan arriben a casa ni se’n recorden, agafen les estisores i es posen a retallar amb tota la serenitat.[…]

(5) que la cosa important és el fet i no el mètode. És a dir, és important fer les coses i no els objec-tes amb què les fem. (6) , la nostra atenció hauria d’anar centrada (7) decidim executar, no els mitjans que utilitzem per poder-les fer. És a dir, l’important és sopar, posar-nos menjar a la boca, mastegar-lo lentament, assaborir-lo, digerir-lo plenament i aprofitar-lo per recaptar energia, no si s’ha cuinat amb una crockpot, una termomix, una magimix, una cassola tradicional. […]

Perquè tot (8) ens succeeix deixa una empremta en la nostra manera de ser, (9) no succeeix amb cada nou objecte que tenim. En conseqüència, per què s’ha de destinar tanta energia als estris que podem o no posseir en comptes de destinar-la a desplegar un gran ventall d’activitats per a fer? Personalment, com més estris tinc més em complique, més disminueix la meua llibertat i més s’incrementa la meua sensació d’asfíxia. Pot semblar tot molt bonic, però sent que no va amb mi. Sincerament no va amb mi tindre, tindre i tindre, m’aliena, m’allunya del que sóc, interfereix en les meues arrels. (10) sí que va amb mi és sentir la pluja sobre la pell, respirar fons quan sóc al bosc, beure un got d’aigua quan estic morta de set, contemplar la lluna i els estels en plena nit, pentinar la meua filla cada matí. M’agradaria molt poder ser una persona que pot tindre, tindre i tindre, la cuina plena d’estris i no allunyar-se del que és. Jo no en sé. Sóc una persona que necessita percebre la vida nua per sentir-se viva. No seré la mare de casa perfecta envoltada d’artefactes d’última generació perquè se m’escapa l’ànima per la finestra i se’n va a experimentar l’última sensació.

Del blog Una família nombrosa, 9 de juliol del 2016 (adaptació)

PROVA MODEL B1 / B2

7

(1) a) allòque b) loque c) allòque d) elquè (2) a) pertot b) pertotarreu c) pelqueveig d) perloqueveig (3) a) quant b) loque c) quan d) com (4) a) allòmateix b) elmateix c) lomateix d) lamateixa (5) a) lescosesquèb) loque c) lescosesque d) allòque (6) a) perlotant b) pertant c) peratant d) peltant (7) a) aloque b) alsfetsque c) alquè d) allòque (8) a) allòque b) loque c) allòquè d) que (9) a) cosaquè b) loque c) que d) cosaque (10) a) que b) elque c) elquè d) loque

Àrea 3 Estructures lingüístiques

6 Llig el text atentament. A continuació, llig els enunciats i marca l’opció correcta d’acord amb el contingut del text.

Alzira, Catarroja i Utiel: tres exemples de ciutats lectoresTres poblacions –Alzira, Catarroja i Utiel– serviran d’exemple i model de ciutat lectora per a la resta de municipis que vulguen adherir-se al programa que impulsa la Fundació pel Llibre i la Lec-tura (FULL), amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Dimecres s’obrí el termini (1) tots els consistoris que ho vulguen puguen inscriure’s en el projecte, que tracta de compartir conclusions i idees al voltant del foment de la lectura.Els municipis que vulguen participar-hi només han de posar-se en contacte amb FULL, segons que han explicat des de la Fira del Llibre de València Jesús Figuerola, president de l’entitat, i el diputat de Cultura, Xavier Rius. Des de fa sis mesos, el programa ja té tres poblacions –Alzira, Ca-tarroja i Utiel– adherides, (2) foren seleccionades per la seua activitat local al vol-tant del foment del llibre i la lectura. En aquest sentit, la regidora de Cultura d’Alzira, Aida Gines-tar, afirma al diari que la població de la Ribera Alta manté una alta activitat cultural i, en concret, al voltant del llibre, té premis literaris, editorials i un gran nombre d’escriptors i periodistes, així com una bona xarxa d’accés al llibre amb biblioteques i llibreries. A hores d’ara, encara elaboren els dossiers que apleguen l’activitat municipal vinculada amb el sector: biblioteques, centres edu-catius i AMPA, llibreries, premis literaris (3)  s’inclouen també els organitzats per associacions, falles, etc.), clubs de lectura i persones a títol individual que tiren avant iniciatives al voltant del llibre. Una vegada elaborat, FULL s’encarrega d’analitzar i avaluar tota l’activitat lo-cal (4) potenciar i assessorar, «amb tots els recursos (5)  disposem», ha emfatitzat Figuerola, aquests models de ciutats lectores.

El projecte està plantejat perquè abaste tota la legislatura i, fins i tot, més enllà, han explicat Rius i Figuerola, ja que «del que estem segurs és que fent aquesta mena de projectes –que s’emmi-rallen en altres com el Municipi Lector a Catalunya o els britànics Book Towns– l’índex de lectura pujarà», (6) no es pot xifrar ara quin augment experimentarà. Recordem que, ac-tualment, està situat entre el 2 i el 3% en llengua pròpia. La Diputació de València posa a l’abast del programa 40.000 euros i els municipis han de completar el pressupost segons les activitats i el nombre d’habitants.

Sixto Ferrero, diari La Veu, 27 d’abril del 2017

(1) a) perquè b) perque c) perquè d) perquè(2) a) elsquals b) lesque c) què d) que(3) a) enlesquals b) enqué c) on d) enque(4) a) peraquè b) perquè c) pertalque d) pertalde(5) a) dequè b) delsque c) deque d) dequé(6) a) jaque b) perquè c) sinóque d) encaraque

PROVA 11