RDT abril 2008

R ĐT LA REVISTA DE RODA DE TER

ABRIL’08 / n 689Any LIX / 3 €

SAnTJORDI 2008

2 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Abril 2008

RĐT El Temps DemografiaEdita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Fax 93 850 04 75Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

RedaccióEstel Terricabras i Ocaña

Col·laboradorsM. Carme Balmes, Pep Bas, Laura Busquets, Núria Dalmau, El Casalot, Escola de Música “El Faristol”, GEMI, Joan Fradera, Quico García, Grup Taller de Fotografia Històrica, Sara Jordan, Àngela López París, Maria Ocaña, Miquel Pradell, Sílvia Rovira, Joan Sala, Jaume Salés Gorchs, Jaume Salés Sanjaume, Pere Serra, Miquel Rovira, Mercè Viladecàs.

Fotografia portadaÀlex SanchezFotos: Laura Busquets, Àlex Sanchez, Estel Terrica-bras, Grup Taller de Fotografia Històrica, M. Angels Roviró, Miquel Rovira, Jaume Tolosa, Montse Verda-guer, Pep Bas i Pere Serra.

Disseny inicialBisgràficMaquetacióMontse Verdaguer i MasImpressióGràfiques Roda SCPAdministració, publicitat i subscripcionsInès Fontseca i Plana (Telèfon: 93 854 02 30)

TEMPERATuREs FEbRER 2008

Màxima absoluta / ºC 25,1ºMínima absoluta / ºC -7,2ºMitjana mensual / ºC 8,9ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 10,2º

PlujA I METEoRs

Precipitació total mensual (lm2) 65,3Precipitació mitjana / 1995-2005 32,7Jornada més plujosa 30,1Precipitació acumulada. Any 2008 101,2Precipitació acumulada. Any 2007 61,2Dies de pluja 6Dies de Boira 4Dies de gelada 11Dies de rosada 14Dies de tempesta 0Dies de neu 1Vent fort>51 Km/h 5

VEnT

Ràfega màxima Km/h 77 SSW

Acter Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.astrored.net/acter

Secció meterologiawww.svt.es/meteoroda

nAIxEMEnTs

18/03/2008Adrià Villen Cebrià, fill de Xavier i Neus25/03/2008Oualid Benhammou, fill de Benaissa i Nadia27/03/2008Albert Llorà Priego, fill de Albert i Yolanda31/03/2008Roger Padrisa Camprubí, fill de Jorge i M. Carmen03/04/2008Èrik Aguayo Fernández, fill de Joan i Mont-serrat14/04/2008Edgar Aguilera Robles, fill de Serafín i Mireia17/04/2008Xènia Calero León, fill de Carlos i Eva Maria

DEFunCIons

21/03/2008Josefa Sanglas Jové, 103 anys26/03/2008Miquel Freixa Bosch, 64 anys01/04/2008Candida Alzas Ramirez, 82 anys01/04/2008Josep Corominas Padrós, 58 anys01/04/2008Manuel Serrano Damas, 72 anys

3 ~

RĐ

T

Revista Roda de Ter / Abril 2008

ÍndexAgenda CulturalDijous, 1 de maigFesta Major de les Cases noves9 h. Esmorzar. Coca amb xocolata desfeta.11 h. XXVI Homenatge a la Vellesa. Seguida-ment missa amb la col•laboració de la Coral Rocaprevera de Torelló.12 h. Concert amb l’Orquestra Montgrins. Se-guidament, vermut de germanor.16 h. Cafè i Sardanes amb les cobles Marinada i Montgrins. Lloc: Parc de Les Cases Noves.19 h. Gran Ball amb l’orquestra Montgrins. Lloc: La Carpa de Roda de TerDurant tota la tarda, els més petits es po-dran divertir amb les atraccions gratuïtes que s’instal•laran al barri.

Diumenge, 11 de maig8.30 h. 17a edició de la BTT Cases Noves

Dijous, 15 de maigsetmana de la solidaritat21 h. Video-fòrum: L’Observatori del Deute en la Globalització, a càrrec de Dani Gòmez de l’Observatori del Deute. Lloc: Sala d’actes de la Parròquia.

Dissabte, 17 de maigsetmana de la solidaritat10 h. – 13 h. Parades de comerç just. Lloc: Plaça Major.Exposició Deute Extern. Lloc: L’Església Parro-quial.

Festa del comerç11 h. II Trobada de motos. Lloc: Pavelló municipal d’esports.16 h. – 20 h. Inflables per a nens petits i grans. Lloc: Plaça Major19 h. Concurs de playbacks.

Diumenge, 18 de maigsetmana de la solidaritat9 h. Caminada per concloure la Setmana de la Solidaritat.Exposició Deute Extern. Lloc: L’Església Parro-quial.

Dia Internacional dels Museus12h. Inauguració de l’exposició “L’Esquerda, jo i la família”. Museu Arqueològic de l’EsquerdaLloc: Aula de Cultura.

Dissabte, 24 de maig16 h. Exhibició de graffitis. Lloc: Al costat de la sala Bac Art.

23 h. 1er Festival de Rap a Osona. Lloc: Bac Art

Dissabte, 31 de maig10.30 h. – 18.30 h. Taller de moviment integral: Desperta el teu cos, a càrrec de Cristina Núñez, terapeuta Corporal. Lloc: La Porxada. Més informació i inscripcions: PIAD, Can Vi-nyets.

04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

08. ACTuALITAT

25. MuSEu DE L’ESQuERDA

26. COMPREM A RODA

28. MEMÒRIA HISTÒRICA

29. OPINIó

33. ESPORTS

36. ENTREVISTA

40. SAPS QuÈ VuLL DIR?

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Abril 2008

un periodista d’un diari d’àmbit nacional explicava en la seva crònica com unes ulleres fosques no van poder dissimular les llàgrimes de Jaume Tolosa en un dels controls d’una de les proves de la mítica cursa Marathon des Sables, al desert del Sàhara. A través del periodista, Tolosa rebia els missatges d’ànims que li feia arribar la seva filla Júlia, nom que li va servir al cronista per titular un dels seus articles diaris sobre la marató. Gràcies als ànims, enmig del dolor per la duresa de la cursa, de la calor i del malestar a causa d’una indigestió, en Jaume tornava a reemprendre el viatge i aconseguia arribar en una posició immillorable.

El rodenc ha protagonitzat una gesta a l’abast de molts pocs però ho ha fet en un esport poc mediàtic, la qual cosa el seu bon resultat a la classificació general de la cursa s’ha traduït en poc espai als mitjans, fins i tot, a nivell comarcal. Des d’aquí l’animem a continuar alimentant aquest repte personal i li agraïm que la revista Roda de Ter hagi estat el primer mitjà de comunicació a qui va comunicar la in-tenció de competir als Sables. La repercusió que té a nivell mediàtic sortir en un mitjà de comunicació local no es pot comparar amb l’abast d’un diari o televisió d’àmbit nacional. Però és un mitjà molt vàlid per plasmar projectes, fites, notíci-es... relacionades amb la vida dels rodencs. En Jaume es mereixia més línies però estem segurs que la vivència que ha viscut ell, i la seva família i amics que l’han seguit des de casa, ho ha superat amb escreix.

La revista d’aquest mes se’ns ha quedat curta. Molta informació, moltes fotogra-fies, moltes col·laboracions per encabir-ho tot a les 40 pàgines. Gràcies a tots per comptar cada vegada més amb nosaltres.

Les llàgrimes d’en JaumeRĐT

5 ~

El t

ema

del

mes


Text. Estel Terricabras i Ocaña. Fotos. Àlex Sánchez

Un Sant Jordi amb dracs, contes, jocs, música i intercanvi de llibres

Un dels dracs que van participar a la cercavila que va acabar al marge esquerra del passeig del Ter.

Roda de Ter ha viscut intensament la diada de Sant Jordi amb diversos ac-tes organitzats el mateix dia 23 i durant tot el cap de setmana següent. Els alumnes del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont i del CEIP Roda de Ter, el

dimecres 23 d’abril, es van desplaçar fins el passeig del Ter per participar en el ja tradicional intercanvi de llibres per als escolars. El llarg del matí, els escolars po-dien triar el llibre que més els hi agradava i bescanviar-lo pel val que prèviament els hi havien donat a l’escola a canvi d’un llibre vell. Des de la regidoria d’Educa-ció de l’ajuntament se’ls va entregar un obsequi, una bossa amb una làmina amb un dibuix relacionat amb Sant Jordi i amb la que es podia fer un avió de paper, elaborat per la llar d’infants municipal. A la tarda, els escolars van poder gaudir de teatre. Els més petits amb l’espectacle Contes al terrat a la Porxada, i els més grans amb La biblioteca màgica, a la Carpa. El divendres 25 d’abril, al capvespre, a la sala d’actes de la biblioteca Bac de Roda, es va oferir la representació de Contes de la Rodoreda amb Pepa Lavilla. L’actriu va representar tres dones diferents i va convidar a l’espectador a gaudir dels sen-timents i emocions que caracteritzen els personatges femenins, creats per Mercè Rodoreda. El dissabte 26 d’abril, al matí, la regidoria d’Acció social, igualtat i ciu-tadania també va organitzar Fem Ikebanes, un taller d’art floral japonès, al que hi van assistir més de 30 persones. A la tarda, Floduc el bufó va explicar d’una ma-nera diferent coses perquè els més petits poguéssin descobrir l’Esquerda, amb el títol Les fabuloses històries de l’Esquerda. Els assistents també podien participar al taller Pans del món, una activitat per conèixer diferents maneres de fer pa. La regidoria de Cultura va organitzar diversos actes durant el diumenge, 27 d’abril. Al matí, a la plaça Major, ens esperava una deliciosa xocolatada desfeta amb coca. Cap a les 11, va començar la recollida de llibres vells, on seguida-ment es podien bescanviar a la Fira de l’intercanvi del llibre, la qual va ser molt concorreguda. Prèviament, des dels centres educatius de Roda ja s’havian re-

collit alguns del llibres que hi havien exposats. A les 12 del migdia, els sar-danistes van començar a ballar la dan-sa catalana, amenitzada per La Cobla Principal d’Olot. A les cinc de la tarda, la plaça Major es va omplir de dracs i cavallers que van anar amb cercavila fins al marge esquerra del passeig del Ter on hi va haver concert amb el grup Tarragonès Txala. A partir de les 8 del vespre, es va oferir un recital popular de poesia, organitzat per l’Assamblea de Joves, on es podien recitar els pro-pis poemes. Al llarg del cap de setmana, a l’Aula de Cultura hi havia l’exposició Els avis i els nens parlem dels jocs, oganitzada pel CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont i la Residència de Can Planoles.

Més fotos i informació de st. jordiEn l’edició de la revista Roda de Ter d’aquest mes podeu veure les fotografi-es de la cercavila de dracs. Les imatges i ampliació d’informació de les altres activitats de Sant Jordi es publicaran en l’edició del mes que ve.

6 ~

El t

ema

del

mes


7 ~

El t

ema

del

mes


Ricard Vilaregut / Masies de RodaL’independentisme català està millor que mai almenys això és el que sembla. Amb aquest concepte, el llibre relata les diferents etapes que ha recorregut el moviment polític i social que ha rei-vindicat aquest objectiu, amb especial atenció a Esquerra Republicana de Ca-talunya, autèntic depositari electoral d’aquest espai polític.

Però més enllà d’ ERC, també hi ha una vida, tal i com ho demostren organit-zacions com Estat Català, La Crida a la Solidaritat, las recents Candidatures d’unitat Popular (CuP) així com les múltiples i variades expressions con-fuses de un independentisme que poc a poc va deixant els marges per apro-par-se a un centralisme relatiu.

Ignasi Pujades / barcelonaContinua el documentat projecte bio-gràfic sobre Miquel Martí i Pol. Com en el primer volum, Ignasi Pujades va més enllà del simple itinerari vital i biogràfic. En aquest segon volum, Ignasi Pujades aporta un element que serà fonemantal en el futur dels estudis literaris sobre Miquel Martí i Pol: la relació amorosa del poeta amb Anna, documentada per una nodrida correspondència epistolar. Aquesta relació amorosa , en bona part furtiva perquè tots dos eren casats, és el tema d’un dels pomes més sòlids i rodons de Miquel Martí i Pol, Lletra a Anna. El gruix més important d’aquestes car-tes d’amor, cabdals per comprendre el poeta, es publiquen en aquest segon volum de la biografia.

josep solé / Roda de Ter.En aquest llibre, el rodenc Josep Solé ha plasmat totes les vivències del seu recorregut amb bibicleta de munta-nya, des de Roda de Ter fins a Lourdes, seguint els Pirineus d’est a oest per la cara sud i la tornada d’oest a est per la cara del nord.

Josep Solé i la “Jaumeta”, la seva bi-cilceta, viuen una experiència única, amb aventures, anèctodes, dies de sol i pluja. Amb el trajecte de la lectura del llibre descobrireu paisatges únics i ra-cons desconeguts, experimentareu les sensacions de fer una ruta com la que va fer Solé, durant les seves vacances de l’agost del 2007. Els divuit ports de Lourdes el podeu trobar a tots els qui-oscos de Roda de Ter.

“El llarg viatge (1957-1969)”, d’Ignasi Pujades

“Els divuit ports de Lourdes”, de Josep Solé

“Breve guía del independentismo catalán”, de Ricard Vilaregut

8 ~

Act

ualit

atRevista Roda de Ter / Abril 2008

Text: Montse Verdaguer i Mas. Fotos: Àlex Sánchez i Montse Verdaguer

A Roda de Ter, una biblioteca amb una “singularitat exclusiva”

La directora de la biblioteca, Núria Aguilar, amb Jordi Labòria, Anna Falguera i l’alcalde de Roda, Antoni Llach, durant la visita a les instal·lacions el mateix dia de la inauguració..

Després de setmanes amb operaris a munt i avall per acabar d’ultimar les obres de la biblioteca de Roda, el nou centre cultural va estar impecable per la inauguració que es va fer el dissabte 12 d’abril. Va ser un dia fred

però a dins la biblioteca l’ambient era calorós per la gran quantitat de persones que van aplegar-se, sobretot, a l’acte d’inauguració que es va fer a la tarda. S’es-perava la presència del ja expresident de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, però el mateix dia es confirmava la notícia que seria el nou ministre de Treball i Immigració del govern Zapatero. Per aquest motiu, el va substituir el diputat de l’Àrea de Coopertació i Desenvolupament, Jordi Labòria. El diputat va destacar que sigui una biblioteca amb una “singularitat exclusiva” per comp-tar amb el dipòsit del llegat del poeta Miquel Martí i Pol. També hi va assistir la directora general de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya, Anna Falguera, a més de l’alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach, i la regidora de Cultura, Francesca Costa, entre d’altres representants de la política local. La biblioteca de Roda forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Bar-celona i comparteix edifici amb el teatre Eliseu –pendent de remodelació- que en conjunt configuren el Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter. Durant tot el dia es va fer jornada de portes obertes amb actes com el racó de la dedicatòria on els visitants podien escriure quatre ratlles en un llibre d’honor i a mesura que anaven entrant se’ls tirava una fotografia de record que es podien endur a casa. Els més petits també s’ho van passar d’allò més bé amb els contes que va explicar Jordi Tonietti. El punt i final de la jornada el va posar el recital de cançó francesa amb el músic rodenc Xavier Baurier, amb l’acompanyament de Josep Roma (clarinet) i la presentació del recital a càrrec de Ramon Martí i Pol. Per sorpresa de molts, Baurier va cantar en solitari temes dels grans autors de la cançó francesca com Brel, Moustaki davant un auditori entregat que va demos-trar saber-se a la perfecció L’important c’est la rose de Gilbert Bécaud.

El loGoTIP suGGEREIx unEs ARCADEs o un llIbRE obERT

En motiu de la inauguració del nou es-pai, s’ha creat un logotip tant del centre cultural com del teatre i de la bibliote-ca, dissenyats per l’empresa vigatana Eumogràfic. La imatge que identifica la biblioteca Bac de Roda parteix de la unió dels fragments de les inicials B de Biblioteca, B de Bach i R de Roda, utilitzant una tipografia de formes ar-rodonides i amables que suggereixen unes arcades o bé un llibre obert. Pel que fa al color utilitzat, s’ha escollit el verd ja que és el color que domina a l’interior de la biblioteca.

9 ~

Act

ualit

at


10 ~

Act

ualit


Text i Foto. Montse Verdaguer i Mas

L’equip de govern vota en contra de les tres mocions d’ERC al ple

Els regidors de l’equip de govern d’IPR-PSC i CiU i els del grup municipal d’ERC en el ple d’abril, on es va estrenar la nova secretària de l’Ajuntament de Roda, Montserrat Tintó.

El principal grup de l’oposició de l’Ajuntament de Roda de Ter, Esquerra Republicana de Catalunya, va presentar tres mocions en el ple del mes d’abril, celebrat el passat dimarts dia 15. L’equip de govern, format per In-

dependent pel Progrés de Roda-PSC i Convergència i unió, va votar en contra de les tres mocions per considerar que són propostes “que ja tenim contemplades”. La primera moció que es va presentar feia referència a l’ampliació del dipòsit de l’aigua. Segons ERC, Roda té una capacitat de subministrament aproximat de 24 hores i “en cas d’estar més de 24 hores sense rebre aigua de la planta potabilitza-dora el poble es quedaria sense aigua”. ERC va demanar en caràcter d’urgència l’ampliació del dipòsit per tenir aigua de reserva i donar més pressió d’aigua a les vivendes. L’alcalde, Antoni Llach, va dir que la proposta ja està contemplada en el pla director i va demanar a ERC que no fes alarmisme perquè Roda té l’aigua garantida per molt temps i va recordar que hi ha un acord amb el Consell Co-marcal d’Osona.La segona moció demanava obrir els jardins de La Blava a la població. Per ERC, davant la necessitat d’arreglar les tanques de la fàbrica, proposava que aquest tancament es fes al voltant de les naus i poder deixar els jardins oberts i comu-nicar el passeig del Ter amb les Tres fonts. Llach va explicar que efectivament es faria un procés de tancament millor però “afavorir que la gent entri als jardins seria provocar la possiblitat que algú es fes molt mal”.Pel que fa la tercera moció, ERC va proposar que els plens municipals es retrans-metin en directa per Ràdio Roda com a una “mesura concreta de participació ciutadana”. La regidora de Mitjans de Comunicació, Francesca Costa, va explicar que ja està previst dins el pla de treball de Ràdio Roda per aquest any però que, en aquests moments, no es compta amb els mitjans tècnics necessaris. Recordem que a finals de la legislatura passada es va fer una prova pilot de retransmissió dels plens però es va comprovar que es necessitva una mínima inversió per po-der-ho tirar endavant perquè els mitjans amb els que es compta actualment són insuficients per oferir una òptima qualitat de so.En el ple d’abril es va estrenar Montserrrat Tintó i Gimbernat com a secretària-interventora del consistori rodenc. Tintó, doctora en Dret, és funcionària habili-tada nacional i ocupa la plaça després de guanyar el concurs unitari.

AlTREs PunTs DE l’oRDRE DEl DIA DEl PlE D’AbRIl

L’ordre del dia del ple d’abril tenia un total de 13 punts. Es va aprovar la con-cessió de compatibilitat a la secretaria-interventora municipal, Montserrat Tintó, per tal de poder exercir un se-gon lloc de treball en el sector públic, a temps parcial, com a professora de dret administratiu a la Facultat de Dret de la universitat Pompeu Fabra. Tam-bé es va aprovar una proposta per a la creació d’una comissió per l’estudi i l’elaboració de l’ordenança municipal de circulació de vehicles i vianants. Al ple també es va votar a favor de l’ampliació de la freqüència dels ser-veis ferroviaris i per a la millora dels eixos ferroviaris d’interconnesió co-mercal i territorial. En el punt 11, es va donar compte de les subvencions ja que el departament d’Educació de la Generalitat ha atorgat 93.600 euros per al finançament de la llar d’infants per al curs 2007-2008. L’últim punt abans dels precs i preguntes va ser do-nar compte de la liquidació del pres-supost de l’exercici 2007. En els precs i preguntes, ERC va demanar quants nínxols es gasten cada any a Roda i va advertir que només en queden 7.

11 ~

Act

ualit

at


En la societat actual, els ciutadans tenim el deure de pagar impostos i taxes i el dret de rebre uns serveis. Part d’aquests impostos i taxes els paguem als ajuntament i són una de les vies de finançament amb què compten

els consistoris. A més dels impostos que recapten directament del ciutadà (com l’impost de circulació o l’Impost de Béns Immobles, entre d’altres), una altra font important d’ingressos prové de l’Impost d’Activitat Econòmica (IAE) que paguen les empreses. una tercera via de finançament prové de les subvencions que els atorguen altres administracions públiques com pot ser Generalitat de Catalunya o Diputació de Barcelona. Així ens ho explica el regidor d’Hisenda i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Roda de Ter, Esteve Franch (Ciu), a la pregunta de “Quins impostos paguem els ciutadans i quins serveis rebem?”. Franch afegeix que “també tenim ingressos per les obres que s’estan realitzant al municipi, a través dels permisos d’obra que es demanen a l’ajuntament”. De totes maneres, Franch adverteix que aquesta via de finançament ha disminuït en relació els anys anteriors. El primer tinent d’alcalde apunta altres impostos i taxes com la de les escombraries, l’aigua... Però puntualitza que, per exemple, “l’aigua no la cobra l’ajuntament perquè hi ha una empresa que té la concessió i es fa càr-rec del cobrament i del subministrament”. Però, i quins serveis rebem, que de-

Quins impostos paguem i quins serveis rebem de l’ajuntament?

La biblioteca de Roda i les obres del nucli antic són dues de les inversions més recents del consistori rodenc.

Text. Redacció RĐT

penguin directament de l’ajuntament i que siguin totalment gratuïts? Esteve Franch comença a fer una llista de ser-veis: la neteja viària, el manteniment de parcs i jardins, l’enllumenat públic, pavellons municipals, camp de futbol, vigilants municipals, la brigada muni-cipal, els serveis socials... I “quan s’han pagat aquests serveis, la resta de diners els invertim en obres”. Franch fa refe-rència a les inversions que realitza el consistori en obres públiques com pot ser la nova biblioteca i la rehabilitació del nucli antic, per posar dos exemples recents. Hi ha una altra llista de serveis que, l’ajuntament en paga una part, però que per poder-nos-en beneficiar sí que hem de pagar una taxa: la reco-llida d’escombraries, la llar d’infants, l’escola de música, el cementiri... Però Franch explica que l’ajuntament “no hi pot guanyar ni perdre diners, tal i com estipula la llei” i afegeix que “a vegades aconseguim algunes subven-cions i un cop descomptades del cost que suposa el servei, es calcula el que han de pagar els ciutadans”. “Procurem que aquests serveis quedin coberts per així disposar de més diners per poder invertir en obres i serveis per a tots els rodencs”. I obre un altre parèntesi per puntualitzar que les subvencions que rep l’ajuntament “s’han de destinar al projecte per al qual s’han demanat els diners, per tant, no es poden fer servir per altres despeses ni serveis”.

Si vols ser subscriptor o anunciant de la revista Roda de Ter contacta amb nosaltres al telèfon 93 854 02 30 o al carrer Ramon Martí, 42 baixos de Roda de Ter

R ĐT

12 ~

Act

ualit


La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Roda de Ter vol con-tribuir a potenciar l’estalvi d’aigua, i per aquest motiu, regalarà als veïns mecanismes airejadors d’aixeta, com-prant la revista Roda de Ter del mes de maig.El consum d’aigua es pot disminuir amb aquests dispositius estalviadors fins al 50%. Són petits elements que es poden incorporar a les aixetes, amb una instal•lació molt senzilla i un fun-cionament que encara ho és més: bar-regen aire amb aigua, fins i tot quan la pressió és baixa, i les gotes d’aigua surten en forma de perles. Substituei-xen els filtres habituals de les aixetes i eviten la sensació de pèrdua de cabal. Cal afrontar la manca d’aigua i la se-quera d’una manera responsable, fent un consum racional i utilitzant l’aigua estrictament necessària.En resum, recordeu que no podem llençar ni una gota aigua, tots en som responsables!

Fa tres anys que el règim pluviomètric està per sota de les mitjanes climàtiques. L’any 2007 va ser el més sec de la sèrie climàtica començada l’any 1995 amb un total acumulat anual de 517.8 mm/lm2, és a dir, que faltaven 219.6 mm/lm2 per arribar a la mitja habitual (737.4 mm/lm2). El resultat és una dura i persistent se-quera que dóna com a resultat la forta baixada de les reserves d’aigua, en aquest cas de l’embassament de Sau. Com es pot veure a la fotografia, feta el dia 6 d’abril de 2008, només estava a un 13.6%. És el nivell més baix des de la inauguració del pantà l’any 1962. Nombrosos visitants es van acostar fins a les ruïnes de Sant Romà de Sau en una imatge històrica que no es volien perdre. Si voleu veure més fotografies entreu al web de l’observatori http://www.svt.es/meteoroda.

Molts visitants a Sant Romà de Sau

Text i foto. Joan Fradera i Nogué

Un estalviador d’aigua de regal

Després d’un mes de l’inici de la recollida porta a porta de totes les fracci-ons de residus, és el moment de fer una primera valoració del servei. La millor manera d’avaluar la recollida és mirant el nombre d’incidències.

Des del mes de juny de 2007 s’han anat registrant les incidències diariament. Els primers resultats van ser alarmants, ja que, de mitjana hi havia uns 80 habitatges (d’un total de 2200) que treien les bosses en un dia incorrecte. El mes de juliol, es va començar a fer trucades informatives als domicilis i quatre mesos després només es detectaven uns 15 casos diaris. La previsió de la regido-ria de Serveis era que, amb l’ampliació del servei porta a porta, podria augmentar el nombre d’incidències. Per tal d’evitar-ho es van posar en marxa una sèrie d’ac-tuacions com ara les reunions informatives, a les quals va assistir un terç de la població i d’altres mesures que s’han pres durant el passat mes: s’han repartit 350 cubells als domicilis que ho han sol.licitat i 130 als comerços; s’han fet visites per-

Text. Àngela lópez Paris. Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Roda de Ter.

sonalitzades a tots els habitatges que no van assistir a les reunions i se’ls ha fet entrega els imans, assegurant que tothom està ben informat; finalment, s’ha millorat el sistema de comunica-ció amb l’empresa de recollida, amb notificació immediata de qualsevol incidència. Tot aquest esforç s’ha vist recompen-sat amb una resposta molt positiva per part de la població i, actualment, la mitjana d’incidències ha baixat a 8 casos per dia de recollida.

Baixen les incidències en la recollida porta a porta

13 ~

Act

ualit

at


L’equip de govern, format per IPR-PSC i Ciu, de l’Ajuntament de Roda de Ter va assegurar en el ple del mes d’abril que “estudiarem i donarem res-posta” a les signatures de 960 veïns que es van entrar el mateix dia del ple a

les oficines municipals i que acompanyaven la carta que reclama una rebaixa en el preu de la taxa d’escombraries. Per la seva part, tal i com es va fer públic en una nota de premsa, l’equip de govern considera que el preu de la taxa d’escombrari-es que paguen els veïns de la població per al servei de recollida “no és desorbitat”, tenint en compte el servei que es presta i l’import que paguen altres municipis veïns. Segons explica el regidor d’Hisenda, Esteve Franch, l’import de la taxa ha augmentat en només 7 euros en relació a la taxa de l’any passat i posa d’exemples municipis com Manlleu (113 euros), Vic (106 euros), Calldetenes (109,34 eu-ros), L’Esquirol (134 euros) o Les Masies de Roda (110 euros) que situen la taxa d’escombraries per sobre dels 101 euros que es paguen a Roda de Ter. El regidor d’Hisenda afirma que la mitjana comarcal de la taxa està en 104 euros, “per sobre del que paguem a Roda”.

Franch recorda que “cada vegada produïm més deixalles perquè som més habi-tants” tot i que “cada vegada es redueix més el volum de deixalles que van a parar a l’abocador d’Orís”. Franch fa referència al nou sistema de recollida de deixalles que va aplicar l’Ajuntament de Roda de Ter a mitjans de la legislatura passada que consistia en un sistema mixt de recollida. Des del març, l’ajuntament ha apostat definitivament pel porta a porta, per la qual cosa s’hi ha afegit la recollida domiciliària del multiproducte.

Esteve Franch explica que la finalitat d’aquest canvi contribueix en un millor reciclatge de les deixalles i també resolt el problema que ocasionaven els con-tenidors als carrers tant per l’impacte visual, l’ocupació d’espai i les possibles males olors. Segons Franch, les jornades informatives que es van organitzar per presentar la campanya Fem-la rodar més van comptar amb una bona resposta i acceptació per part dels assistents i assegura que des de l’ajuntament sempre s’ha estat obert a parlar sobre aquesta qüestió. El regidor d’Hisenda recorda que la campanya de signatures ha estat endegada per un grup de veïns que s’amaga en l’anonimat.

La taxa d’escombraries de Roda, per sota de la mitjana osonenca

Imatge de la campanya “Fem-la rodar més” que s’ha utilitzat per informar sobre l’ampliació del porta a porta..

Text. Redacció RĐT

Han estat un total de 960 veïns els que s’han adherit a la campanya endegada per recollir signatures en contra de l’augment de la taxa d’escombraries. Aquestes signatures s’han adjuntat a una carta anònima que s’havia re-partit a diverses botigues de Roda de Ter i el dimarts 15 d’abril es van en-trar a l’ajuntament. El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, principal grup de l’oposició del con-sistori rodenc, va fer de portaveu del grup de veïns que han presentat les signatures fent arribar la carta al ple d’abril. ERC va llegir públicament la carta i va demanar a l’equip de govern que “escoltin a aquest clam popular i revisin la decisió d’augmentar la taxa d’escombraries”.

Segons l’equip de govern, Roda de Ter ha millorat substancialment el servei de recollida de residus amb la implantació del porta a porta i s’han afegit nous serveis com ara el de dei-xalleria, recollida setmanal d’andrò-mines, recollida d’olis de cuina usats i servei de recollida d’excrements de gossos. “Amb els 101 euros que paga cada domicili a l’any, en concepte de residus, no es cobreixen les despeses” asseguren. L’any 2000, tan sols una setena part dels residus es recollida separadament i la resta anava a parar a l’abocador. Actualment, gràcies al porta a porta, sis setenes parts es des-tinen a diferents plantes de tractament per al seu posterior aprofitament, tal i com s’explica des dels serveis tècnics de Medi Ambient de l’ajuntament.

ERC, portaveu dels veïns que es queixen per la puja de la taxa

14 ~

Act

ualit


Durant la inauguració de la Biblioteca Bac de Roda, el dis-sabte 12 d’abril, es va poder veure una exposició amb uns muntatges fotogràfics que mostraven als veïns com queda-ria el recobriment de l’ascensor que connectarà el passeig del Ter amb la plaça de l’església. Es va presentar l’ascensor amb tres acabats diferents: pedra, vidre o acer corten. Al costat del panell amb les fotografies, hi havien unes pape-retes amb les tres opcions on els visitants podien marcar la que més els agradava i dipositar-ho en una búsica. Estem a l’espera dels resultats d’aquesta consulta popular.

Pedra, vidre o acer corten? Text. Redacció RĐT

A Roda de Ter es posaran en marxa dues promocions de pisos de protecció oficial situats als subsectors 1 i 2 del Pla Parcial número 3 de l’Esquerda. Això vol dir 64 vivendes repartides en quatre blocs de 16 pisos cadascun. Els habi-tatges del subsector 1 estaran gestionats per una societat cooperativa a qui l’ajuntament vendrà els terrenys per un valor de 315.000 euros. L’obra s’adjudicarà a una societat cooperativa, la qual s’encarregarà de gestionar el procés de construcció de les obres i els pisos es vendran entre els so-cis de la cooperativa, els quals per poder-hi accedir hauran de complir un seguit de requisits. Pel que fa a la promoció del subsector 2, es tracta d’uns habitatges que seran de llo-guer. L’ajuntament cedirà els terrenys al Consell Comarcal d’Osona, qui s’encarregarà de la construcció dels habitatges i posterior gestió, contractació del lloguer i manteniment dels pisos, tal i com estipula el conveni de col·laboració en-tre el departament de Medi Ambient i Habitatge i el Consell per a la construcció d’uns 141 habitatges amb protecció ofi-cial a 7 municipis d’Osona.

Dues promocions de pisos de protecció oficial a Roda

El municipi de Roda de Ter rebrà un total de 600.000 euros provinents del Pla Únic d’Obres i Serveis (Pu-OSC) per finançar part dels projectes de rehabilitació

del nucli antic i del teatre Eliseu. Pel que fa a la primera obra, que té un cost de més d’1,8 milions d’euros, la Gene-ralitat hi destinarà 450.000 euros, mentre que per al teatre (amb un projecte de rehabilitació que puja més de 2 milions d’euros) seran 150.000 euros. El regidor d’urbanisme, Al-bert Serra, assegura que presentaran al·legacions al respecte per considerar insuficient l’import de la subvenció per al projecte de rehabilitació del teatre, tenint en compte també que s’amplia el període de la convocatòria. Entre les principals novetats del PuOSC 2008-2012, que impulsa la Direcció General d’Administració Local del De-partament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, destaca l’ampliació de la convocatòria actual de 4 a 5 anys per millorar la planificació i deslligar la pre-sentació de sol·licituds de la celebració d’eleccions locals. A Osona i durant aquest període, el PuOSC aportarà una subvenció total de 25,9 milions d’euros de 140 projectes per valor de 119’5 milions d’euros.

Les subvencions del PUOSC Text. Redacció RĐT

15 ~

Act

ualit

at


A l’espera que el CEIP Roda de Ter pu-gui comptar amb un edifici definitiu per als seus alumnes i potser perquè aquesta espera no es faci tan llarga, s’ha començat un procés per escollir nom a l’escola d’educació infantil i primària. Tal i com ha explicat la di-rectora del centre, Mercè Sala, s’ha creat una comissió formada per repre-sentants de pares i mares d’alumnes, a més de professorat i direcció del cen-tre, per trobar un nom a l’escola. Sala explica que, de moment, s’està en una primera fase que consisteix en que tot-hom qui ho vulgui presenti propostes de possibles noms. un cop recollides aquestes propostes es farà un procés de cribatge i es pas-sarà a la fase de votacions on alumnes, pares, mares i professors podran par-ticipar en l’elecció del nom de l’esco-la. Mercè Sala ha explicat que aquesta iniciativa ha sorgit dels mateixos fami-liars i de la necessitat de poder dotar a l’escola d’un nom per anomenar-la i que tant podria fer referència a un per-sonatge, un lloc geogràfic...

L’abril ha estat mes de caminades al centres d’ensenyament de Roda de Ter. Els primers van ser la gent del CEIP Roda de Ter que no van estar de gaire sort amb el temps que va fer a la tarda i vespre del dissabte 12 d’abril. El

temps va aguantar per poder fer la caminada però el fred i les gotes de pluja van obligar a acabar la botifarrada dins les aules de l’escola, tal i com es veu en la fotografia de Joan Fradera. Van comptar amb una assistència d’unes 80 perso-nes. Però el dia següent, el temps va acompanyar i molt a la caminada del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont. Tot i que el diumenge 13 d’abril es va llevar una mica gris, els participants a la caminada van ensopegar un bon dia i es va comp-tar amb l’assistència d’unes 200 persones. L’Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Martí i Pol també va organitzar la seva caminada, el diumenge dia 20.

Caminades dels centres escolarsUn nom per al CEIP Roda de Ter

Ja es coneixen les dades de les preinscripcions per al curs 2008-2009 en els centres d’ensenyament d’Educació Infantil i Primària de Roda de Ter. Les preinscripcions es van tancar el passat 4 d’abril, i segons les sol·licituds pre-

sentades, hi ha alumnes suficients per mantenir les quatres línies de P3. Des del curs 2007-2008, Roda de Ter compta ja amb 4 línies de P3, tal i com queda esti-pulat per llei, tenint en compte que es marca un màxim de 22 alumnes per aula. Al CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont es van preinscriure 39 alumnes i al CEIP Roda de Ter, un total de 34, dels quals 32 inscripcions corresponien a P3. Tots els alumnes podran entrar al centre escollit en primera opció, tal i com han informat fonts de les mateixes escoles. El fet que el CEIP Roda de Ter torni a tenir 2 línies de P3 fa encara més evident la manca d’espai que pateixen tant alumnes com pro-fessors en els locals provisionals de les antigues Escoles Parroquials de Sant Joan que ocupen des de fa tres cursos. L’Ajuntament de Roda de Ter està pendent de

Text. Montse Verdaguer i Mas.

diversos tràmits urbanístics, els quals un cop solucionats permetran entre-gar els terrenys a la Generalitat per a construir-hi el centre definitiu. A l’IES Miquel Martí i Pol hi ha hagut 69 pre-inscripcions a 1r d’ESO. Pel que fa a la llar d’infants municipal, el període de presentació de les sol·licituds s’obra del 5 al 16 de maig. A Batxillerat i als Cicles Formatius de Grau Mig, les sol-licituds s’han de presentar entre el 13 i 23 de maig; i pel Grau Superior, entre el 26 de maig i 6 de juny.

El proper curs també hi ha quatre línies de P3, a les escoles de Roda

16 ~

Act

ualit


Amb el mes de maig s’acosta el final del curs escolar. Per als alumnes que cursen 2n de Batxillerat, a l’horitzó comencen a entreveure’s les Proves d’Accés a la uni-versitat (PAu), més conegudes com Selectivitat. Treure una bona nota és molt important per poder escollir carrera però, és clar, endevinar la carrera que esculls també ho és. La majoria d’alumnes han de prendre una de les decisions més relle-

Arriba l’hora d’escollir la carrera universitàriaText. Estel Terricabras i Montse Verdaguer

vants del seu futur amb només 18 anys i amb l’interrogant de si t’agradarà o no la professió. us oferim tres exem-ples de joves rodencs que també van haver d’escollir. I amb encert.

“Sóc llicenciat en enginyeria tècnica en Informàtica i Sistemes per la uni-versitat Politècnica de Catalunya. Ac-tualment visc a Barcelona i treballo a Fundació puntCAT en tasques d’ad-ministració de sistemes i desenvolu-pament de nous projectes. Molt abans d’escollir carrera ja m’agradava la in-formàtica. A més, era la que m’hi veia més preparat per a enfrontar-m’hi. És una carrera que ara mateix et pot obrir moltes portes a feines en llocs força di-versos. M’ha ajudat molt no esperar a començar a agafar experiència profes-sional havent acabat la carrera. Hi ha moltes coses que no s’ensenyen només amb la teoria. No és una feina monò-tona, sinó que permet anar canviant cap a nous projectes. He d’estar al dia de com evolucionen les noves tecno-logies.”

“Vaig escollir la carrera de Medici-na perquè sempre m’havien agradat les ciències i, a més, m’agrada la part humana de la medicina. Crec que és una bona opció professional, tot i que és una carrera molt dura, a la que has de dedicar moltes hores d’estudi però al final val la pena. La carrera són 6 anys, es fan 2 anys a les aules de l’Au-tònoma i després 4 anys en un centre hospitalari, això permet que facis mol-tes hores de pràctiques i surtis bastant ben preparat. Vaig fer les pràctiques a l’Hospital Vall d’Hebron. Pel que fa les sortides professional, es pot exercir de metge (fent l’especialitat via MIR), en la recerca biomèdica i de professor. És una feina molt agraïda ja que estàs en contacte amb la gent però també es fan moltíssimes hores de feina i moltes guàrdies”.

“Sempre m’ha agradat molt l’esport i era una bona opció per ajuntar el que m’agradava i el fet de seguir estudi-ant. A més, les sortides que em dóna m’agraden i m’interessen. El que ens ensenyen durant la carrera és una base sòlida i forta amb la qual ens poguem seguir formant dia a dia i ja per al nos-tre compte. Pots treballar de professor d’Educació Física en un institut, de preparador f ísic d’algun club esportiu, pots treballar en un centre de fitness, i també en el control i gestió de tota la part esportiva d’un poble... És una car-rera amb moltes sortides professionals i algunes amb les quals et pots guanyar molt bé la vida. Però hi ha molta com-petència i també dificultat per entrar en determinades feines com clubs de futbol amb potencial.

Arantxa Vistós i Faja /25 anys / Medicina

Albert Soler i Collell / 22 anys/ Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Josep Masoliver i Puig /25 anys / Informàtica

17 ~

Act

ualit

at


El Projecte Ergon és un programa curricular que cursen alguns alumnes de 4t d’ESO i, excepcionalment de 3r d’ESO, de l’Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. Consisteix en combinar les

hores de classe ordinàries amb una part pràctica que es desenvolupa fora del centre, en empreses col•laboradores. Enguany, 12 alumnes realitzen les 10 hores setmanals de pràctiques d’acord amb les seves inquietuds laborals.Aquest projecte té una antiguitat de 5 anys d’història. En principi, es va concebre com a una experiència trimestral, però ben aviat ens vam adonar dels avantatges que suposava per als alumnes. Aquests coneixen de ben a prop el món laboral i s’adonen de la importància de la formació acadèmica per millorar el seu rendi-ment professional. Pel que fa als hàbits, els alumnes aprenen a ser més respon-sables i autònoms. Els nois i noies del Projecte Ergon acaben, si s’esforcen en el seu rendiment, amb el graduat de Secundària i moltes vegades amb feina en la mateixa empresa on fan les pràctiques. Per a alguns d’ells l’experiència els obre les portes de noves feines i noves possibilitats.Des de l’IES es fa un seguiment exhaustiu de cadascun d’aquest alumnes, la pro-fessora responsable del projecte s’entrevista amb els empresaris i en fa un control quinzenal. A la pàgina web del centre www.xtec.cat/iesmartipol trobareu tota

Projecte Ergon, un pas cap a la inserció laboral d’alumnes de l’IES

Els alumnes del projecte: L.Goldin, M.Boudrich, O.Gallach, E.Martos, J.Escarrabill, G.Vergés, M.Fernández, M.Puigvila, E.Benito, J.Padrós, A.Portet, M.Palomares i falta H. Ahallaoui.

Text. Núria Dalmau. Professora IES Miquel Martí i Pol. Coordinadora Projecte Ergon. Foto. Montse Verdaguer i Mas

la informació històrica del projecte i, properament, una borsa de treball on poder contactar empresaris i alumnes.Des d’aquí volem agrair la bona dispo-sició de totes les empreses que s’han implicat durant aquests anys en el Projecte Ergon. Aquest any, al programa Ergon hi han participat les següents empreses: Isern, la Brigada municipal de l’Ajun-tament de Roda de Ter, Divic, Mobles Escarrabill, Auto Reparació Blanco, Farmàcia Torrent, revista Roda de Ter, Ràdio Roda, Fusteria Martos, Prat Cavalleria, Llar d’Infants Municipal, Residència Can Planoles, Automòbils Roda Motor, Fusteria Molera i Forn Bon Matí.

18 ~

Act

ualit


Les Cases Noves ja ho té tot a punt per celebrar una nova edició de la festa del seu barri. Els actes es faran el di-jous, 1 de maig, i començaran al matí degustant una xo-colata desfeta amb coca, es seguirà el programa d’actes celebrant el XXVI Homenatge a la Vellesa i desprès tots cap a la missa solemne que comptarà amb la presència i col•laboració de la Coral Rocaprevera de Torelló, abans del tradicional vermut. A la tarda, havent dinat al parc de Les Cases Noves, un bon cafetó per a tothom, seguida-ment les sardanes interpretades per les cobles Marinada i Montgrins i per finalitzar la festa, Gran Ball a la Carpa de Roda amb l’orquestra Montgrins. Durant tota la tarda del dijous 1 de maig, els més petits es podran divertir a les atraccions gratuïtes que s’instal•laran al barri.

El primer Festival de música Rap a Osona tindrà lloc el dia 24 de maig a la Sala Bac Art de Roda de Ter i comptarà amb una exhibició de graffiti i les actuacions de 5 bandes. A les 4 de la tarda, començarà l’exhibició de graffiti. Es farà al carrer del costat de la sala, i anirà a càrrec del grup osonenc NGFX. Els concerts començaran a les 11 del vespre, i comp-taran amb les actuacions de Teko, un MC de Tarragona que es va donar a conèixer notablement amb la seva primera maqueta “Vertigo” i amb les seves aparicions a les diferents Batalles d’MC a nivell espanyol. El segon grup serà Víctimas de la Monotonía, un grup d’Osona que fa poc va presentar la seva segona maqueta “frío”. Tot seguit hi haurà l’actuació de Shinoflow & Ehler Danloss, dos MC, que s’uniran per oferir un concert únic, combinant les cançons del disc “El presidente de los estados de ánimo” de Shinoflow amb les del madrileny Ehler Danloss. La quarta actuació de la nit la protagonitzaran els saragos-sans Huellas de Barro, sobradament coneguts en l’escena per la potència dels seus directes, algunes aparicions en di-ferents recopilatoris de Rap i per el fort èxit del seu maxi i més recentment del seu disc “revuelta”. Per últim es podrà gaudir de l’increïble Rapsusklei, un MC mític amb més de 15 maquetes i 3 discos, que vindrà acompanyat de la banda de reggae Jahsta. El preu de les entrades serà de 15€ anti-cipada i 18€ a taquilla, i es podran comprar a les botigues Rock & Clàssics i Martulina Divina de Vic, al Mallot de la Margot, al bar Brindis de Manlleu, i al bar Desdelafinestra de Roda de Ter.

En motiu del 20è aniversari del Museu Arqueològic de l’Esquerda, un grup de sis alumnes de 1r de Batxillerat de l’IES Miquel Martí i Pol ha elaborat un programa informatiu a l’emisso-ra municipal Ràdio Roda (107.6 FM). Al llarg de 40 minuts, els joves expli-quen què es pot veure al museu, fan una breu aproximació a la cronologia i a la història del jaciment i comenten les activitats que organitza el museu per al proper trimestre. Mitjançant la bibiliografia i documentació que se’ls ha proporcionat, els alumnes han ela-borat ells mateixos el guió del progra-

Nova edició de la festa del barri de Les Cases Noves

El primer Festival de Rap a Osona té lloc a Roda

20 anys del Museu de l’Esquerda

Del 12 al 18 de maig el Grup de 3r Món organitza la Setma-na de la Solidaritat i el Comerç Just. Amb el lema “Deute extern, deute etern” es proposa donar a conèixer les causes del deute extern i quines actuacions es poden fer per con-donar-lo. Es acostar el comerç just al poble com a forma de viure un consum més responsable i solidari. Durant la set-mana hi haurà una exposició sobre el deute extern i es faran activitats amb els alumnes de les escoles. Per consultar els actes, mireu l’agenda cultural de la pàgina 3.

Setmana de la solidaritat

ma. Per completar i actualitzar la informació, han preparat tres entrevistes a les directores del jaciment: Montserrat Rocafiguera, de l’àrea ibèrica, i Imma Ollich, de l’àrea medieval; i també a la directora del Museu Arqueològic, Maria Ocaña. Laura Busquets ha estat l’encarregada de coordinar aquesta iniciativa.

19 ~

Act

ualit

at


Va ser el dimecres 2 d’abril que els alumnes del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont van sortir al programa de TV3 No em ratllis!. Ho esperàvem amb candeletes i no ens van decepci-onar perquè a més de protagonitzar intervencions d’allò més divertides la veritat és que van sortir moltíssim, tant en els vídeos que s’havien anat a gravar feia setmanes a l’escola com en el mateix plató, al costat de Júlia Otero. Van ser 11 alumnes els que van anar al plató de TV3 el dimecres 26 de març. a gravar el que va ser l’últim programa, en el que van parlar de Catalunya i de les seves tradicions. A la foto, podeu veure els 17 alumnes que van partici-par en la gravació dels vídeos, amb la samarreta del No em ratllís! .

Els alumnes rodencs del “No em ratllis!” de TV3

La tradició de les caramelles tal i com vau poder llegir a l’edició del mes de març del Roda de Ter, ve marcada des del segle XVI; eren cançons satíriques que es cantaven per Pasqua Florida, als carrers i places de les poblacions. Amb el temps hi ha hagut èpoques en què s’ha perdut més i èpoques en què s’ha fet més ressò. Els membres de l’entitat El Casalot de Roda de Ter, per primera vegada, amb els quasi 15 anys que porten de trajectòria van voler sortir al carrer i fer la cantada de Caramelles. El dilluns de Pasqua al matí els nens i nenes, pares i mares i mo-

Les caramelles d’El Casalot

nitors, es van reunir al barri de la Creu i Fontanelles on van cantar la prime-ra caramella i van seguir el recorregut endisans-se cap al centre del poble. Montserrat Pladelasala va ser la perso-na que va ensenyar i dirigir les cançons a la canalla que hi va participar.

20 ~

Act

ualit


Ràdio Roda està preparant l’emissió d’un programa especial de Cafè i Sardanes amb la novetat que es farà a l’aire lliure i que es podrà comptar amb l’assistència de públic. Josep Verdaguer i Freixas vol obsequiar als seus fidels oients amb aquest programa el diumenge 18 de maig, de 9 del matí a 12 del migdia, en directe des de la Porxada de Can Planoles. Amics i oients de Ràdio Roda podran assistir a la Porxada per presenciar com es fa el programa sardanista i ballar les sardanes que en Josep Verdaguer i l’Àngel Capdeferro tin-dran preparades. Hi haurà diversos convidats i premis.

Des de la regidora d’Igualtat d’Oportunitats de l’Ajuntament de Roda de Ter s’han organitzat tres tallers en aquest primer semestre de l’any, adreçats a les dones de Roda. El primer es va fer el mes de febrer i tractava de l’autoestima. El segon ta-ller s’ha fet aquest mes d’abril i el tema escollit ha estat l’art de les ikebanes. I, el tercer, tindrà lloc el maig i porta per títol Desperta el teu cos. Taller de moviment integral. Per a més informació, consulteu l’agenda de la pàgina 3.Des de la regidoria s’explica que “serà una proposta nova per a totes nosaltres; un treball f ísic per donar vitalitat al cos: un taller de moviment integral”. Des del diàleg i l’experiència compartida, des de la creativitat o des de la consciència del propi cos, totes aquestes propostes tenen en comú la inten-cionalitat de promoure el nostre benestar f ísic i emocional i crear, a més, espais de relació i vincles entre les dones. Des de la regidoria s’assegura que “Fins ara, tots els tallers que hem anat organitzant, han tingut una molt bona acolli-da. Potser perquè moltes dones trobem interessant prendre consciència de qui som, del que vivim i de com ho vivim. Perquè cada vegada som més les que valorem poder dispo-sar d’un temps i un espai propi per gaudir de la relació”.Si tens inquietuds o ganes de fer coses noves o proposar, pots fer arribar les teves propostes al Punt d’Informació i Atenció a la Dona (Can Vinyets - 93 854 03 77).

“Cafè i Sardanes” es farà amb públic a la Porxada

Organitzen un taller de moviment integral

El programa literari de Ràdio Roda Bagatges va emetre la seva edició número 130, el dia 17 d’abril. Al ser uns dies abans de la Diada de Sant Jordi, Joan Palmarola i David Tona van preparar un programa especial de poemes però desmarcant-se de la temàtica amorosa. Bagatges s’emet en directe els dijous, cada quinze dies, a 9 a 10 del vespre.

“Bagatges” fa un programa especial de Sant Jordi

El dissabte 19 d’abril va començar un nou espai a Ràdio Roda, presentat per Olga Ballús. L’espai divulgatiu, que té una durada aproximada d’uns 10 minuts, porta per títol La recomanació de l’Olga i aproparà a l’oient temes diferents cada setmana: llibres, novetats musicals, receptes de cuines, propostes per a viatjar. Ho podeu escoltar els dissabtes i di-marts, a partir de les 11 del máti; i els dijous, a partir de les 4 de la tarda al 107.6 de la FM.

La recomanació de l’Olga Ballús, a Ràdio Roda

El programa Pasaporte Rioplatense participarà en els I Premis per a la diversitat que es celebraran el 28 de maig. Aquest espai, dirigit i presentat per Andrea González, es va emetre per Ràdio Roda des de finals del 2004 fins el febrer del 2006 i acostava als oients de l’emissora l’enyorança de la seva autora cap al seu país d’orígen, uruguay.

Pasaporte Rioplatense

21 ~

Act

ualit

at


El Celler Vall Llach, de Porrera, del cantant Lluís Llach, ha convocat un premi amb motiu del desè aniversari: el Cer-tamen Terra i Cultura, Premi Miquel Martí i Pol per a can-çons amb música original basada en un poema en llengua catalana. Les composicions es poden presentar fins l’11 de setembre. Celler Vall Llach neix el 1998 pel desig de Llach d’emprendre una aventura més personal que la que va de-senvolupar junt a Josep-Lluís Pérez a Cims de Porrera.

El passat dimenge 20 d’abril vam celebrar la Mijacada Diocesana a Roda de Ter. La Mijacada és una trobada de tots els Mijacs de la diòcesi (Osona, Ripollès, Bages i l’Anoia), un aplec de més de 250 persones de 12 centres

diferents, hi havia 116 nens, 80 adolescents i 83 monitors. Va ser una diada d’allò més profitosa. En principi, el lloc de concentració era el Passeig del Ter però per causes meteorològiques es va haver de fer a la carpa.Tot va començar a les 10 del matí. Durant la primera hora; és a dir, fins a les 11, tots els centres s’havien d’inscriure i esmorzar. un cop enllestit això, van comen-çar les presentacions. Els primers a fer-ho van ser els de Llufa, dos nens i dos monitors de cada centre d’Osona que s’encarreguen de muntar les mijacades, i després, tots els centres, un per un. La presentació consistia en agafar una cançó i versionar-ne una estrofa. Van ser molt divertides. A les 12 del migdia va començar el que tothom estava esperant, l’activitat que consistia en una gimcana per tot el poble de Roda. Durant aquesta estona el temps es va aguantar. Es van dividir tots els nens i monitors en 8 grups, se’ls va repartir una cartolina a cada grup per saber on eren les proves... i a voltar! La gimcana va acabar al voltant de 2/4 de 2 del migdia, quan tots ens vam tornar a reunir a la carpa per fer la celebració que va anar a càrrec de Pep Aleró, conciliari

El celler Vall Llach convocaun premi Martí i Pol

Més de 250 persones a la Mijacada

Des de la delegació local de l’Associació de Donants de Sant d’Osona ens recorden que el proper 31 de maig hi ha una nova acapta de sang: “us heu parat mai a pensar que les coses importants de la vida com estimar o pensar no n’hi ha prou amb fer-les una sola vegada? Tampoc n’hi ha prou amb donar sang una sola vegada. Per això us esperem el proper dissabte 31 de maig al Centre d’Atenció Primària de Roda, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Vine, t’hi esperem”.

El 31 de maig, acapta de sang al CAP de Roda

Text i fotos. Els monitors i monitores de El Casalot.

diocesà i rector de Centelles. Desprès, tots junts vam dinar.A les 4 de la tarda, ens esperava una al-tra gimcana, aquesta organitzada pels del Bages. Aquesta sí que la vam haver de fer dins de la carpa perquè se’ns va posar a ploure. Va durar més o menys una hora i mitja (com la del matí). un cop finalitzada, vam berenar i la gent ja va començar a marxar; excepte uns quants, que ens vam quedar a recollirParal•lelament a tot això, els adoles-cents dels nostres centres ens van acompanyar però amb activitats pre-perades per i per a ells. Al matí, des-prés de les representacions, van fer una gimcana de 6 proves, també sobre el medi ambient. A la tarda, es van re-unir als locals del Casalot, perquè a la carpa no hi cabíem tots, i van fer dife-rents jocs. Cada centre va donar el mi-llor de sí mateix. Vam acabar cansats, però amb una satisfecció molt gran per com havia anat tot. Va ser un dia inoblidable ja que poques vegades es veuen tants nens i nenes junts gaudint i passant-s’ho bé. A més, vam tenir la sort de poder acollir aquesta trobada al nostre poble: Roda de Ter.Aprofitem per agrair a l’ajuntament les facilitats que ens ha posat per po-der fer la Mijacada, als pares i mares del Casalot per la seva ajuda i a tots els rodencs i rodenques per ajudar-nos a demostrar que Roda és un poble de categoria.

22 ~

Act

ualit


La Festa del Comerç, organitzada per l’Associació Roda de Comerciants (ARC), arriba a la seva cinquena edició i està previst que es celebri el dissabte dia 17 de maig, a la plaça Major amb la següent programació: repetim tro-bada de motos, no només Harley Da-vidson sinó Customs també ja que en la passada edició la majoria de parti-cipants muntaven aquesta marca, amb esmorzar de pagès prèvia inscripció i pagament dels participants, inflables (petits i grans), concurs de playbacks i un espectacle per a tots els públics, també s’exposaran les fotos de les an-teriors festes i campanyes. Programació.- a les 11h II Trobada de motos - de 16h a 20h inflables per nens petits i grans a la Plaça Major- a les 17h exhibició de bicicletes de trial amb nens.- a les 19h el concurs de playbacks Hi haurà servei de bar amb beures i entrepans a la carpa d’ARC.

Veïns del barri Sant Sebastià es van dirigir a la redacció de la revis-ta Roda de Ter per denunciar l’estat en què va quedar el parc del bar-ri després de la nit del dissabte 29 de març. Segons els mateixos veïns,

la matinada del dissabte a diumenge els va ser dif ícil poder dormir pel so-roll amb la música alta i els crits i xerramenta que feien diversos joves que es van reunir a la plaça del barri. Els veïns afectats afegeixen que, a més, “quan vam obrir la finestra el diumenge al matí vam veure un panorama desolador amb diverses resta de deixalles”. Els veïns asseguren que “tots hem sigut jo-ves però no val deixar tantes deixalles i fer tanta disbauxa mentre els veïns dormen” i demanen més civisme. Per fer-nos una idea de l’impacte visual que va quedar al barri el dia següent, els veïns ens han cedit aquesta fotografia.

Soroll i deixalles al barri Sant Sebastià

5a edició de la Festa del Comerç

La revista Roda de Ter convoca un concurs per escollir la fotografia de por-tada de l’edició extraordinària de festa major que es publicarà a principis de setembre del 2008. S’hi poden presentar fotografies relacionades amb el

poble de Roda de Ter (paisatges, festes majors, llocs concrets...). Han de ser foto-grafies inèdites i que no hagin estat premiades en cap altra convocatòria ni en cap altre concurs pendent de veredicte. Les fotografies han d’estar fetes per persones nascudes o residents a la comarca d’Osona. Els originals s’han de presentar en blanc i negre i cada participant podrà concursar amb un màxim de tres fotografi-es. Els originals s’han de presentar personalment a la redacció de la revista Roda de Ter (C.Ramon Martí, 42 bx – 08510 Roda de Ter, telèfon 93 854 02 30) o per correu postal a les oficines municipals de l’Ajuntament de Roda de Ter (Plaça Major, 4 – 08510 Roda de Ter). El termini d’admissió es tancarà el dilluns 30 de juny de 2008, a les 3 de la tarda.

Text. Redacció RĐT.

Els membres del jurat seran Francesca Costa i Mulas, Àlex Sánchez i Mon-tero, Montse Verdaguer i Mas, i dos membres més que es faran públics el dia del veredicte. El premi no podrà ser compartit en cap cas; però a judici del jurat es podrà declarar desert. El jurat farà públic el resultat del veredicte en una informació publicada en l’edició del mes de juliol de la revista Roda de Ter. Podeu consultar les bases ínte-gres a la pàgina web de l’Ajuntament de Roda de Ter: www.rodadeter.cat.

La revista RĐT convoca un concurs per la portada de festa major

23 ~

Act

ualit

at


un total de 45 alumnes i professors de l’Escola Intermunicipal de Música El Faristol van participar, el passat 29 de març, en el concert organitzat al Palau Sant Jordi de Barcelona per commemorar el 15è aniversari de

l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM). Alumnes de clarinet, flauta de bec, violoncel, guitarra, guitarra elèctrica, bateria i cor, els quals havien estat preparant durant dos mesos la cantata Els quatre elements, van interpretar-la juntament amb uns 4.000 alumnes d’instrument, cor o dansa, d’edats compreses entre els 7 i els 75 anys, i provinents de 68 escoles de música de tot Catalunya, 3 d’elles de la comarca d’Osona (Manlleu, Vic i Roda de Ter-l’Esquirol). La cantata estava integrada per 12 peces creades pel compositor i pianista Al-bert Guinovart, 4 d’elles amb textos del poeta Miquel Desclot, i va estar dirigida pel compositor i director d’orquestra Salvador Brotons. Guinovart participà al concert acompanyant al piano. Les peces es van interpretar per seccions instru-mentals, cadascuna de les quals representava un element: la corda era la terra, el vent simbolitzava l’aire; la percussió, el foc; i la veu, l’aigua. Hi va haver també la intervenció d’alumnes d’instruments tradicionals que van oferir una paràfrasi so-

Els alumnes de l’escola de música actuen al Palau Sant Jordi

Un moment de l’actuació dels alumnes de l’Escola de Música El Faristol al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Text. Montse Gabarrós. Escola de Música El Farsitol.

bre els 4 elements. El final de la cantata era un tutti on totes les seccions toca-ven juntes. Els 4 grups convidats que s’havien fet càrrec de les MasterClass en cada un dels assajos -Virus String Quartet, en corda; Spanish Brass, en vent; Tactequeté, en percussió; i Vox Alba, en veu– també van participar en el concert.Des de l’Escola de Música creiem que col•laborar en un acte així ha estat una gran experiència, no tan sols per als professors i alumnes sinó també per als familiars que van venir al concert. Segons molts d’ells va ser una vivència realment intensa i emotiva.

24 ~

Act

ualit


Tal i com molts vareu poder comprovar, el passat 12 d’abril el vam dedicar al GEMI. El vam voler acomiadar amb una tarda plena d’activitats dedi-cades als nens (i no tan nens). Després de començar amb algun joc per

escalfar motors, vam gaudir de l’actuació d’en Jaume Barri que va fer que, des dels més petits als més grans, ens ho passéssim d’allò més bé. Vam córrer, riure, saltar, ballar... però el més important és que vam dir FINS AVIAT al GEMI amb l’alegria i l’optimisme que l’ha caracteritzat fins ara. Els protagonistes de la nit, en canvi, van ser els monitors i monitores que han passat per l’entitat. Després d’atipar-nos amb un bon sopar, vam recordar vells temps amb un recull dels ja mítics passes de diapositives de totes les colònies al llarg d’aquests 35 anys. No vam voler ser menys que la mainada i tots plegats vam participar en un seguit de proves i jocs que van omplir la nit d’espectacle i diversió. Ens en vam anar a casa amb certa melancolia, però amb un somriure als llavis d’orgull i d’esperança, pensant que qui sap si algun dia els nostres fills i tots els nens i joves de Roda podran tornar a gaudir de tot el que nosaltres hem viscut al GEMI. Gràcies a tots i a totes els que han construït el GEMI al llarg d’aquests 35 anys!

GEMI, fins aviat!

Imatge de les colònies del GEMI de l’any 2005.

Text i fotos. Els monitors del GEMI.

Tot això ho expliquem al costat d’una piscina d’un càmping on fem les últi-mes colònies del GEMI, de moment. Avui ens han dit que el GEMI es que-da en pausa. Per això escrivim aquest text, per recordar els moments diver-tits del GEMI. El GEMI va començar amb molta penya. A poc a poc, vam anar perdent gent, fins avui que som set persones, quatre monitores i tres tendes. Nosaltres no som les més ade-quades per fer l’escrit perquè no vam començar el GEMI, però us podem explicar moments bons perquè els gaudiu.

un any, quasi tots vam plorar perquè ens van fer un terror a la casa i un al-tre, amb un home psicòpata creat per nosaltres, en Titan Teklon Grauvell. Aquell mateix any vam dormir vuit persones en quatre llits. Va ser molt divertit, i a l’hora molt estressant! En unes altres colònies vam fer un cap d’any a ple estiu: uns fèiem anuncis, els altres notícies i nosaltres un ball. Tam-bé vam fer un carnaval: uns érem indis, uns altres monjos i uns altres Fitness Gemi. Però, aquest any ha estat el més especial, el més diferent, perquè hem anat de càmping a Sta. Maria de Mer-lès. Ara sabem què és anar de càm-ping… Incomodíssimmmm! Per culpa de les arrels del terra i les esterilles! Hem tingut molts monitors diferents, però les monitores que ens han sapi-gut aguantar millor són les d’aquest any perquè tot i que no les hem deixat dormir, no ens han castigat!

Només ens queda dir una cosa: VISCA EL GEMI!

Les nenes expliquen les colònies 2007

Foto de família que es van fer els monitors a la festa del GEMI del passat 12 d’abril..

25 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Text i fotos. Maria Ocaña i Subirana. Museu Arqueològic de l’Esquerda.

Restauració de la necròpolis, al jaciment de l’Esquerda

Treballs d’excavació a la zona oest de la Necròpolis.

Des d’abans de Setmana Santa, la restauradora Sílvia Cano de l’empresa Gamarra&García, treballa en la primera fase de la restauració del jaciment de l’Esquerda, que correspon a la zona de la necròpolis. Els treballs consisteixen en la ne-teja de totes les tombes que hi ha a la zona nord de l’església de Sant Pere, eliminant herbes i també la terra acumulada durant els anys, l’aplicació d’un hidrofugant, una substàn-cia que impermeabilitza la roca, i la col•locació de sepiolita, una graveta que ha de permetre absorbir l’aigua per tal que les tombes no quedin plenes i d’aquesta manera, a l’hivern, quan es produeixen les glaçades que congelen aquesta ai-gua, l’efecte de dilatació que fa el gel no malmeti la pedra.També es restaurarà la paret que separa aquestes tombes de la plaça. El projecte de consolidació i conservació del jaciment de l’Esquerda va ser encarregat l’any 2007 per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte és una diagnosi exhaustiva de l’estat de conservació en què es troba el jaciment de l’Es-querda, els punts més sensibles, les causes de la degradació del jaciment i un seguit de solucions al respecte. Està pensat en diferents fases d’execució. Es treballa amb el màxim de respecte a l’aspecte de les estructures arqueològiques pen-sant també, amb el paisatge i l’entorn de l’Esquerda.

Per tal de poder restaurar tota la zona de necròpolis, com-presa entre la paret de l’església i de la plaça, s’ha procedit a excavar les restes -molt alterades per les excavacions dels anys seixanta- del cantó oest. La sorpresa va sorgir perquè sempre s’havia pensat que pràcticament no quedava res in situ en aquesta zona, però en canvi, l’estratrigrafia que resta-va (de 20 a 30 cm de profunditat) amagava encara les restes de 19 tombes antropomorfes, més o menys alterades. Ara s’estan realitzant les corresponents anàlisis antropològiques i es podran caracteritzar millor els individus localitzats, per bé que hi havia enterraments infantils i també d’adults. Els membres de l’equip d’excavacions de l’Esquerda, Antònia Díaz, Albert Pratdesaba, M. Àngels Pujol i Àlex Valenzuela amb Imma Ollich, han treballat en l’excavació.

Preinscripció per a la campanya d’excavacions 2008Els estudiants d’història i altres persones interessades po-den passar pel Museu de l’Esquerda per formalitzar la seva preisncripció. La campanya d’enguany tindrà lloc entre el 18 i el 30 d’agost. L’imprès també es pot obtenir a la pàgina web : www.lesquerda.cat. El termini de preinscripció acaba-rà el 31 de maig.

Estem acabant de preparar els actes per a la commemora-ció del Dia Internacional dels Museus. Enguany hi haurà Jornada de Portes Obertes el dissabte 17 de maig, de 6 de la tarda a 8 del vespre i el diumenge 18, de 12 a 2 del migdia. Esperem poder presentar l’exposició: L’Esquerda, jo i la fa-mília, també dintre d’aquest mateix cap de setmana. Com cada any es podrà veure la joia del Museu.

18 de maig: Dia Internacional dels Museus

La restauradora netejant l’interior de les tombes.

26 ~

Co

mp

rem

a R

od

aRevista Roda de Ter / Abril 2008

Electrodomèstics Isern és un gran ne-goci familiar amb molts anys d’histò-ria. L’any 1952, Ramon Isern i Oliver va crear la primera empresa sota el nom d’Isern. una botiga on només es comercialitzavan transistors, tal i com corresponia a l’època. Paral.lelament, la Carme, esposa d’en Ramon, va obrir una botiga de roba, la qual amb el pas dels anys es va convertir en un taller de confecció d’uniformes laborals des-tinada a servir els treballadors de La Blava i de Can Puigneró. L’any 1973 les botigues d’en Ramon i de la Carme es van fusionar, creant així la botiga més gran de Roda, situada al carrer del Pont. L’any 1982 van fer un salt

a gran escala obrint una nova botiga Isern, d’electrodomèstics i videoclub, incorporant-se el negoci també els fills: en Marià, en Ramon i la Laia, que actualment estan al capdavant del ne-goci familiar de Vic, un negoci molt més extens que el de Roda, amb gent molt qualificada per aconsellar als cli-ents sobre les noves tecnologies. L’any 1989, coincidint amb la Festa Major de Roda, es va inaugurar l’actual botiga de Roda, ubicada a l’Avinguda Diputació. En aquesta època actual és on tots co-neixem a la Dolors Aligué, esposa de Ramon Isern (fill) i actual responsable de la botiga de Roda de Ter.La Dolors, filla de Sant Hipòlit de Vol-tegà, s’havia dedicat tota la vida a la confecció fins al moment en què va conèixer el seu home i es va introdu-ir en el món de l’electrodomèstic. Ella ens confesa “que el principi no m’agra-dava gens el tracte amb la gent, en can-vi ara no ho canviaria per res del món, estic encantada”.Dolors Aligué recorda que a l’inici de quedar-se sola a la botiga, la gent no li tenia prou confiança. Assegura que els clients li deien “diga-li amb en Ra-

Isern Electrodomèstics, de generació a generació

Nom del comerçIsern ElectrodomèsticsNom de la persona responsableDolors AliguéAdreçaDiputació, 10Any d’inauguració1989Què comercialitzenTot tipus d’equipament de la llar: màquines de rentar roba, neveres, petits electrodomèstics, te-levisions, telefonia mòvil, noves tecnologies...

Text i foto. Estel Terricabras i Ocaña.

mon que he vingut, ell em recomena-va això o allò”. La Dolors feia llargues llistes que a la nit, després de la feina, comentava amb el seu marit: “Per sort, ara els temps ja han canviat molt”, assegura la Dolors. Ens acomiadem de la Dolors i de la Mercè, dependenta d’Isern, amb la sensació de necessitar tota la revista sencera per poder ex-plicar la llarga trajectòria de la família Isern. Però l’espai és limitat!

El QÜEsTIonARI

El millor dia de la setmana.Depèn de les setmanes. Puc dir que es nota si és final o principi de mes. I si et toqués la loteria...?No ho he pensat mai gaire perquè la veritat és que hi jugo poc. Bàsicament hi jugo per Nadal i amb una butlleta molt millonària no em puc fer. De to-tes maneres, continuaria treballant, m’agrada molt la feina que faig.bossa de roba o bossa de plàstic.Nosaltres sempre hem donat als clients bossa de plàstic, principalment perquè tenint dues botigues ja fem bosses amb el logotip de l’empresa. Així també és una manera de fer publicitat. Defineix ARC.Associació de comerciants nascuda per afavorir que els clients es quedin el poble.El client perfecte.Tot client per mi és perfecte. El que veus que es deixa aconsellar i t’està agraït pel que li has aconsellat.una anècdota.Va venir una senyora a comprar un te-lèfon mòbil d’alta gama. Em va dir que ella el volia bo perquè en tenia molta cura i mai li queia a terra. Va comprar el telèfon i just quan el té a les mans, li cau a terra.

27 ~

Co

mp

rem

a R

od

a


El 23 d’abril del 2001, la Mercè Molas i Pujol va obrir per primera vegada les portes del seu negoci. Anys abans aquest negoci ja havia estat en fucio-namet per familiars d’en Joan Ribas i Guardiola, marit de la Mercè Molas. Del 1925 al 1941 hi havia hagut una botiga que estava regentada per en Pau Ribas i Rosanas, besavi d’en Joan. Del 1941 al 1961 la portava una tieta del pare d’en Joan, la Ramona Ribas i Vila. Durant els anys següents i fins el 2001 la botiga va estar tancada. La Mercè i en Joan sempre els hi havia picat la curiositat de tenir una botiga, així que quan la Mercè es va quedar sense feina, per cessament de l’empre-

sa on treballava, van decidir tornar a obrir les portes del local. En un primer moment no tenien clar quin article to-carien però van ser unes amigues de la família especialistes amb el tema que els van aconsellar la llenceria. En Joan ens explica que “una de la sort més gran que vam tenir és el local propi, perquè sinó a Roda costa molt tirar endavant, nosaltres el que volem és tocar el producte bé i especialitzar-nos amb uns quants productes, afirmar la Mercè. A Mercè Llenceria hi trobem tot tipus de roba interior, d’hivern, d’estiu, d’ho-me, de dona, per a petits i a per grans, amb tot tipus de marques i preus asse-quibles per a tothom. Fa pocs mesos que han incorporat una novetat al seu estoc, la marca Calvin Klein. “Aquesta prestigiosa marca fa un estudi a nivell de tot el poble abans que puguis ven-dre els seus productes”, ens explica en Joan. Deixant a banda aquest gran ventall d’articles que hi podem trobar tam-bé tenen el servei d’arranjament. Les seves prespectives de futur són anar especialitzant-se amb diferent tipus

Mercè Llenceria, especialistes en roba interior per a dona i home

Nom del comerçMercè LlenceriaNom de la persona responsableMercè Molas i PujolAdreçaRamon Martí, 38Any d’Inauguració2001Què comercialitzenRoba interior: pijames, banyadors, mitges, entre d’altres articles com complements de bany.

Text i foto. Estel Terricabras i Ocaña.

de marques. La seva clientela, afirmen que és molta i molt variada, a part de la gent de Roda també tenen molts cli-ents de pobles veïns. Asseguren que el que faltaria a Roda és que “ens acabés-sim de creure que a Roda hi tenim de tot”. Amb aquesta afirmació tan con-tundent ens acomiadem d’en Joan i la Mercè.

El QÜEsTIonARI

El millor dia de la setmana?El dia que el carrer no està tancat per obres.I si et toqués la loteria...?Faria la botiga ben gran i maca.bossa de roba o bossa de plàstic?De roba, tot i que els articles que no-saltres entreguem van amb caixa de cartró. Les bosses que tenim nosal-tres són de paper. Ara la gent ja està més conscienciada, molts clients ja em diuen: “No, la bossa no, que ja porto bossa de roba”. S’ha notat molt amb aquests últims temps.Defineix ARC.una de les més de 40 associacions que hi ha aquí a Roda.El client perfecte?El que ve amb les idees fixes, el que ja sap el que vol. Et faciliten molt la fei-na.una anècdota?L’anècdota és generacional. Venen jo-vent aquí que són nois i demanen un tanga. Si a darrera hi ha gent esperant que són de diferent edat se sorprenen que els nois en portin i demanen: “Els nois també porten tanga?”. Jo els hi contesto que sí, que ara això és nor-mal.Quin és el producte estrella del teu negoci?La roba íntima de dona.

28 ~

Mem

òri

a hi

stò

rica


Des del taller de fotografia històrica de Roda us volem convidar a partici-par de la segona edició de l’exposició “Desvetllem la memòria històrica de Roda”. El treball de recerca de fotografies antigues iniciat durant el

mes de novembre ha finalitzat aquest mes de febrer. Després de trobar-nos cada dimecres de 4 a 6 de la tarda, s’han recollit un total de 278 fotografies de diferents temàtiques que il•lustren com era la vida a Roda de Ter en el passat. En aquest treball hi han participat una trentena de persones. La majoria hi ha participat aportant fotografies i ajudant en la documentació de les imatges. D’altres, hi han col•laborat cedint les seves fotografies als assistents del taller perquè des d’allà es documentessin.Donat que la participació i la motivació d’aquesta segona edició del taller han estat molt positives, des de la Regidoria d’Acció Social i Ciutadania s’ha decidit crear una segona exposició fotogràfica. A l’igual que l’any passat, els mateixos participants del taller són els qui han fet la tria i classificació de les fotografies que s’exposaran, la cerca de documentació històrica, i amb la visita dels centres escolars a l’exposició, també explicaran als més joves com es vivia fa uns anys.

La segona exposició de la memòria històrica ja està a punt

Els participants del taller de fotografia històrica de Roda es reuneixen cada diemcres, de 4 a 6 de la tarda, a l’edifici de Can Planoles.

Text. Cristina Bertran i Prat. Dinamitzadora comunitària.

Els resultats d’aquest treball els po-dreu veure del 9 al 25 de maig a l’es-pai polivalent de la biblioteca nova. A l’exposició es poden trobar tretze eixos temàtics ben diversos, des de llocs emblemàtics de Roda -que de ben segur us ajudarà a recuperar algun record- fins a personatges rodencs del segle passat. Animem a tothom a visi-tar l’exposició i a aportar més informa-ció de les imatges exposades. Agrair a les persones que assisteixen al taller la seva participació i el seu entusiasme, ja que sense elles no hagués estat pos-sible fer una tasca tant important com és la recuperació de la nostra història.

29 ~

Op

inió


En el número 683 de la revista Roda de Ter, correspo-nent al mes d’octubre de 2007, i sota el títol “Torna a començar el taller de fotografia històrica”, inseriu

tres fotografies de grups d’escolars amb els seus mestres respectius. El peu que heu posat a una d’elles diu “1927 Es-cola Sr. Sebastianet” i a mi em sembla que aquesta data no pot ser possible. Segons tinc entès, l’escola del Sr. Sebastia-net al carrer Bac de Roda no va començar fins l’any 1930 i, per tant, aquesta data de 1927 no pot ser correcta. Per sort, buscant entre el meu arxiu, he trobat una còpia de l’escrit que el mestre Sr. Sebastianet va enviar a l’Alcalde de la vila, posant-li en coneixement que el dia 1 del mes de setembre de 1930 tindria lloc l’obertura de la seva Escola Particular (Carrer Bach de Roda, 4, 1r i 2n.), i , al mateix temps, con-vidava el consistori a una visita a l’escola. (També hi ha una nota manuscrita de l’Ajuntament que sembla indicar que accepten la invitació i posa “Diumenge, de 12 a 12 ½”, com podeu comprovar vosaltres mateixos).

us faig la mercè d’una fotocòpia d’aquest document que corrobora el que explico, datat el dia 27 d’agost de 1930, per si el voleu incorporar al vostre arxiu.

De totes maneres, això no desdiu de la labor tan estimable que esteu fent, però com que es dóna el cas que el RODA DE TER és font de consulta per futures històries rodenques, és molt convenient que, si hi ha alguna errada, es corregeixi, amb l’únic fi de no desorientar els futurs historiadors.

una forta encaixada.

Text. Jaume Salés Sanjaume

Als amics del Taller de Fotografia Històrica

Senyora directora de la residència Can Planoles de Roda de Ter, a través d’aquest escrit, us vull agrair, molt sincerament, el tracte i comportament que tot el

personal d’aquesta residència ha tingut envers als meus pa-res, Lluís Muntadas i Tecla Coll, al llarg de tots aquests anys que han estat amb vosaltres. Tanmateix, i a nivell personal i també en nom de la meva dona, vull donar-vos les gràcies, tant per la vostra professionalitat com el caliu humà que sempre hem trobat amb totes les relacions mantingudes en aquest llarg període. Gràcies a l’anterior directora Pilar i al seu equip. Gràcies a l’Agnès Cristina i a tot al teu personal que ha estat relacionat amb els pares, des d’infermeres, cui-dadores, personal de cuina i voluntàries.Permeteu-me que faci un agraïment públic i molt especial a la voluntària Antònia Subirana, la meva cosina, per tot el que ha fet per als meus pares, al llarg d’aquests anys, els ha bolcat en tot moment la seva empenta, força i el seu amor i actitud sempre positiva.

Barcelona, 26 de març del 2008

Text. Ramon Muntadas Coll

Agraïment a la residència de Can Planoles

30 ~

Op

inió


L’ajuntament ens posa a l’abast de tots els que tenim gossos bosses per collir-los les caques, ens avisen que els portem amb la cadena, i t’adones de pobres animal, que corren sols, esmaperduts, que escampen allà on poden, i els seus amos amb tota la frescura.

Sempre m’han fet molta ràbia aquests comportaments incí-vics, i encara que hi vull contribuir, no sóc prou valenta per encarar-me amb la gent. Ens costa de creure. Si et posen a l’abast solucions i les facilitats ajuden a tenir un poble més net...penso que no costa pas tant de creure, i això val per llaunes, papers a terra, escopinades... Penso que s’haurien d’endurir els càstigs, gossos i gats acampen per allà on po-den, hauria de passar de tant en tant una furgoneta, els seus amos ja procurarien de venir-los a recollir.

També parlo per als que embruten parets amb pintades fe-tes a posta i de mal gust, per al jovent que després d’una disbauxa llencen botelles i llaunes, faria que ho netegessin, i els que fan mal bé faroles, bancs i demés, els faria que ho paguéssin. Com voleu que s’esmenin, en la vida s’ha de tro-bar les conseqüències dels teus actes!

una ministra de Defensa, i a més embarassada. un ministeri per treballar la igualtat entre els homes i les dones. Fòrums i revistes adreçades a les dones. I la magnífica festa de Sant Jordi, una rosa per a la dona, un llibre per a l’home.

Arran del moviment que sembla haver-hi amb la qüestió de la dona últimament el meu cap és un no parar de preguntes que semblen no trobar resposta. Algunes ja les tinc des de petita... Mai he entès perquè a la dona se li ha de regalar una flor, que acabarà pansida en dies, mentre que ells reben un llibre que no caduca i que es pot llegir i rellegir eternament. És aquest un primer símptome de diferència?

Sóc dona i ho sóc per què la genètica és així. Dos segons més tard i potser seria un home. Mai ho sabré... Sóc dona i em sorprenen algunes notícies que demostren que per aquest fet sempre trobaré impediments que em permetin portar a terme tots els meus objectius. Sóc dona i em reben-ta la violència domèstica que acaba amb altres dones ferides o mortes. Sóc dona i no m’agrada que per aquest fet se’m condemni a haver de portar a terme unes accions, com si em vinguessin estipulades, i em fa ràbia els comentaris de la gent, sobretot altres dones, que no entenen certes decisions que prenem.

Però també em molesta la violència psicològica que mol-tes dones exerceixen sobre els homes i que no trascendeix perquè no es pot demostrar. I m’indigna que treballant per la igualtat encara marquem més les diferències. I no entenc aquest feminisme radical que em fa sentir estranya amb mi mateixa i violenta a molts companys masculins que no te-nen res en contra les dones.

Estem a mil anys llum de la igualtat. Potser el problema està en que ens entossudim en dir-nos homes i dones i oblidem que en el fons, tots som persones!

Vull un poble net...La dona, la rosai les ministresText. Sara Jordan i Suriñach

Caminant, caminant, vaig adonar-me de com tot ha anat canviant... Allà on hi havia camps, muntanyetes petites, ara està ple de cases amb jardinets. El poble ha canviat, i jo estic trista perquè estem perdent trossos de molt bona terra, tot asfalt, voreres que no estan acabades, urbanitzacions plenes de cotxes, piscines i jardins plens de plantes, que crec que si preguntéssiu als propietaris no sabrien dir-vos ni el nom de les seves plantes.

És molt trist com va canviant tot pel paviment. El nostre poble, al centre, hi ha cases buides, pisos vells. No podem fer alguna cosa? Hem d’anar a les afores i aixafar la nostra terra. Jo crec que d’aquí uns quants anys tot l’asfalt que hem produït serà una contaminació i no em ve de nou tot aquest canvi climàtic. una societat que té per Déu l’economia amb el disbarat només de construir no pot portat bones conse-qüències a la nostra mare terra!

Caminant, caminant...Text. Mª Carme Autet

Text. Mercè Viladecàs

31 ~

Op

inió


Ja tenim biblioteca. No és que no en tinguéssim, tots ho sabem, però ara com cal, adequada al present. A punt de celebrar els cent anys de la creació de la xarxa, iniciada

i creada per Enric Prat de la Riba en l’època de la Manco-munitat de Catalunya, convenia adaptar-la a la modernitat i fer-la pràctica d’acord amb l’evolució del segle. A l’ensems d’activar la vida local i cutural, ha servit per rehabilitar l’edi-fici emblemàtic del teatre, al centre neuràlgic del poble que després de llarga crisi de la debacle de la cinematografia, reduïda pràcticament a capitals de comarca, podia haver desaparegut. L’Ajuntament, amb bon criteri, adquirí el local i avui no només ha reeixit com a biblioteca sinó que en un futur no gaire llarg creiem tornarà a ser seu de l’espectacle en totes les seves variants.Tot això no hauria estat possible sense la visió de la socie-tat civil de més de vuitanta anys enrera, concretada en una simbiosis de tots els diversos estaments de la vila i en aquest cas particular en l’afany de superació d’uns treballadors que sota el mestratge del patrici Ferran Alsina fundaren la pri-mera Cooperativa Textil de l’Estat. D’ells sorgí la idea del teatre i futur centre d’oci i ciutadania a la qual s’hi afegí l’ín-clit Dr. Josep Caminals, cedint-los-hi els terrenys per bastir i materialitzar el seu projecte a la nomenada Torre dels Ca-nons, restes de les minses muralles rodenques de l’antigor.Com totes les grans coses, grans a la categoria de Roda, no hi mancaren dificultats de tota mena, però d’ acord amb la dita que quant més dif ícil és una cosa més val el qui la gua-nya, hem de convenir que són mereixedors d’un homenatge ni que sigui només moral els qui amb ferma mà i sentit de futur no només ens deixaren un llegat urbanístic de primer ordre sinó un exemple de superació en tots els àmbits i que moltes vegades ens costa d’imitar.Sortiria de l’extensió d’un article raonar i aprofundir sobre el tema i la responsabilitat cívica de la generació de la qual en som hereus. No s’ha explicat mai prou bé arrel de tràgi-ques circumstàncies que molts encara recordem i d’altres obliden per no haver-les viscudes, la tasca feta pels rodencs els anys trenta quan la nostra vila reflectia nítidament el seu progrés, la seva força i liberalisme en una plana on la boira ho difuminava tot i el sol no lluïa com hauria hagut de ser. Tornem a la biblioteca de quin motiu inconscientment pot-ser ens n’hem apartat. No ha de ser només un magatzem de llibres, cosa que seria absurd i de poc prestigi per a nosal-tres, sinó que l’hem de fer servir, omplir-la de contingut i convertir-la en el centre de les nostres inquietuds i coneixe-ments, aprofitar-ne els serveis tècnics que ens ofereix.És el nostre repte i el nostre camí. No vacil•lem i siguem dignes de tots aquells rodencs que amb sacrifici però amb il•lusions han fet possible materialitzar en nosaltres els seus somnis obrint-nos insospitats horitzons.

Admirats polítics, sociòlegs,economistes, periodistes i demés llumeneres: Sóc una persona compromesa amb el futur del meu país que no ha sabut però pas-

sar del batxillerat, i encara del de abans de la societat del coneixement, per tant em veig incapacitat d’emprendre la decisió adequada sense el vostre mestratge, tot i que, per les meves limitacions, em costa molt de seguir-vos.A tall d’exemple, els hi proposo les meves darreres confu-sions: amb l’aigua, només m’ha quedat clar que s’havia de treure d’on fos però no he entès si havia de suposar que a l’Ebre en quedava prou per a nosaltres encara que no per als valencians; si els francesos estaven esperant amb candale-tes que els buidéssim “el Roine” o si la podríem treure del mar, en el cas de trobar una energia “sostenible” per a les dessaladores. Que aquesta és un altra: no podem cremar combustibles fòssils per allò del canvi climàtic, amb nucle-ars? No, gràcies. De tota la vida, els molins de vent fan molt lleig i maten ocells, per portar-la de França s’han d’estendre línies d’alta tensió, i això ni aquí ni enlloc.Però, això sí, no se’ls acudeixi deixar-nos sense aigua ni sen-se llum perquè no podríem remuntar de cap manera aques-ta crisis que ens ha vingut tant de nou. Quan semblava que l’únic problema que teníem era l’elevat preu de l’habitatge, resulta que ens hem enfonsat en la misèria quan ha comen-çat a baixar. Vés per on, es veu que algú ha venut fins i tot el que no podia cobrar i ha revenut: una mena de negoci piramidal a lo bèstia, i si a aquest simplista missatger, li podria semblar que s’havien d’agafar als culpables i fer-los tornar l’embutxacat, doncs no, cal pagar-ho entre tots i tal dia farà un any.No els segueixo senyors, per això els hi prego que, tan bon punt trobin la manera que fins i tot jo els pugui entendre, m’ho facin saber per tal de poder-los seguir amb la màxima eficàcia. No tinguin pressa, els esperaré, llegint escriptors que m’interessen, escoltant músics que m’emocionen, con-templant paisatges que m’embadaleixen i admirant senyores que, com que poca cosa més em queda ja per oferir que la meva admiració, tampoc cal concretar. Atentament.

Biblioteca Senyors expertsText. Miquel PradellText. Joan Sala i Pujol

Noces d’or

Els matrimonis que aquest any compleixin els 50 anys del seu casament i desitgin participar en l’Homenatge de les Noces d’Or que organitza la regidoria d’Acció Social, Igual-tat i Ciutadania de l’Ajuntament de Roda poden inscriure’s a Can Vinyets, de 9 del matí a 1 del migdia, abans del dia 16 de maig i presentar la fotocòpia del llibre de família.

32 ~

Op

inió


“Els Alcaldes es manifesten contra la MAT”, “Els veïns, amb l’Alcalde al capdavant, es manifesten contra el nou sistema d’urgències mèdiques”, “Alcaldes d’Osona reclamen la millo-ra i el desdoblament de la línia de ferrocarril Vic-Puigcerdà”, “Els Alcaldes de Vic, Manlleu, Torelló, Taradell i Centelles, aposten per la creació del metro comarcal per millorar el servei de transport públic”, ... I l’Alcalde de Roda? On és? Ni l’esmenta cap notícia, ni se’l veu a cap fotografia. Qui vetlla per les necessitats i els interessos dels rodencs? Els afers co-marcals afecten per igual la qualitat de vida dels veïns que les qüestions del poble. Per influir cal ser-hi i, quan sigui necessari, informar i mobilitzar la gent. L’absència no és el millor camí.

no, no i noTres van ser les mocions que el nostre grup va presentar en el darrer ple del mes d’abril.La primera moció, per iniciar els tràmits necessaris per ampliar el dipòsit d’aigua del Coll de Roda, l’actual només garanteix el subministrament per 28 hores en cas d’avaria o contingència greu, per millorar la pressió de l’aigua a les cases del barri i per la construcció d’un nou dipòsit al Puig-cebró. El pla director ja reconeix la necessitat d’endegar aquesta obra, però no parla de terminis, per tant cal po-sar-se mans a la feina i començar. La resposta de l’equip de govern va ser NO, ja saben que cal fer-ho, però no s’hi volen comprometre. Per què ho hem proposat nosaltres potser? Haurem de seguir confiant en la sort i que res no falli. I els veïns que no tenen prou pressió que s’aguantin.La segona moció, per obrir els jardins de La Blava i poder-hi accedir des de la Plaça de Les Tres Fonts i el Passeig del Ter. Aturat el projecte de desenvolupament urbanístic de La Blava per l’informe desfavorable de l’ACA (Agència Catala-na de l’Aigua), i mentre no es desencalla el tema, cal refer urgentment els tancaments per evitar-ne accidents. Posats, per tant, a fer les tanques noves, es podrien fer més a prop de les naus i així els veïns podríem gaudir d’una part dels jardins, que ja són patrimoni del poble. La resposta va tor-nar a ser NO, refaran la tanca, això diuen, però tancant tot el recinte, com ara, els veïns ens ho haurem de mirar de lluny, com ara, els motius per desestimar la nostra proposta peregrins, com sempre.En la tercera moció proposàvem la retransmissió per la ràdio dels plens. Sempre hem cregut que cal apropar la política a la gent, sempre hem dit que remoure tots els entrebancs per tal que els veïns sentin els afers públics com a propis hauria de ser objectiu prioritari. Ja ens van tombar la moció per

donar la paraula als veïns al final dels plens, aquesta moció de la retransmissió per la ràdio hauria fet possible una altra via pel coneixement i la informació. La resposta del govern va ser altre cop que NO, problemes tècnics diuen, qüestió de prioritats i de voluntat, diem nosaltres.

Ja és sabut que per presentar una moció cal tenir una idea i un projecte, el grup de Ciu en tota la legislatura anterior va presentar-ne una, nosaltres en aquesta ja en portem sis, per bé que els resultats són força decebedors, perdem 5 a 1, cinc NO i un SÍ no és un bon resultat però continuarem insistint. Al capdavall, com heu pogut veure en les que hem explicat en aquest text, totes les mocions les presentem amb l’ànim de millorar el poble i la qualitat de vida dels rodencs. Seguirem així.

960 rodencs diuen no a l’augment de la taxa d’escom-braries.El passat 15 de març un grup de veïns va entrar al registre municipal una carta, recolzada per 960 signatures, mostrant un desacord contundent per l’augment excessiu de la taxa de recollida de deixalles. Ens varen demanar que la presen-téssim al ple, i així ho varem fer. Si la nostra proposta de donar la paraula als veïns al final del ple s’hagués acceptat, ho haurien pogut fer ells directament. Al contrari del que diu el govern, aquesta és una qüestió de fons no de forma, repercutir en la butxaca de la gent la major part de les des-peses per intentar eixugar el dèficit és propi dels partits de dretes d’ideologia liberal. L’augment dels impostos directes afavoreix els que més tenen i perjudica als més necessitats. No podem estar d’acord amb l’argument del senyor Alcalde quan diu que tot i ser un vuit per cent d’augment, només són set euros l’any. Quan han augmentat els sous aquest any? Pensa vostè que l’única cosa que ha pujat de preu és això? No recorda que vostès també han apujat, molt per so-bre de l’IPC, la llar d’infants i l’escola de música? Desconeix l’increment brutal que ha experimentat el cost de la vida?Mentre això passava, el regidor de Serveis, el més directa-ment afectat per la decisió, afirmava que hi ha altres pobles que paguen més, gran argument, és a dir, que tots tranquils que n’hi ha de pitjors. Mil rodencs li diuen que no ho ha fet bé i, per a ell, mil rodencs s’equivoquen. Molt bona senyor regidor, molt bona. Per cert en el ple li varem dir que un dels semàfors de les escoles està espatllat, vostè va dir que ja ho sabia i que aviat s’arranjaria, passats 6 dies continua espatllat. Senyor regidor, quina part de la paraula “espatllat” no entén?

L’home absentText. Grup Municipal d’ERC

33 ~

Esp

ort

s


El Centre Esportiu Roda ha celebrat aquest mes, concretament el dissabte dia 26 d’abril, la cinquena gran Festa del Futbol amb la presència de més de 300 persones, entre jugadors, tècnics, socis i directius. L’edició més par-

ticipativa de totes que com va dir el seu president, Pere Serra, demostra que el club “és més viu que mai”. Després del sopar es va fer la quina popular que com cada any va repartir infinat de regals de comerços i indústries que des de fa onze anys col·laboren amb el club. I com és habitual en aquesta festa, es van obsequiar a tots els jugadors presents a la festa, i es va guardonar un jugador de cada equip amb el trofeu al fair-play. Els guardonats van ser: Raquel Sánchez (fèmines), Joel Márquez (prebenjamí B), Miquel Martínez (prebenjamí A), Guillem Mata (ben-jamí C), Sergi López (benjamí B), Guillem Arumí (benjamí A), Bilal Coucou (ale-ví B), Sergi Verdaguer (aleví A), Guillem Jiménez (infantil), Raimon Roma (cadet B), Antoni Leiva (cadet A), Andrid Yamiel (juvenil) i Jordi Salés (primer equip).

Emotiu homenatge a lluís jordánLa nota més emotiva de la festa del futbol del CE Roda va ser quan la Junta Direc-tiva li va retre un homenatge popular a Lluís Jordán, pels seus anys de dedicació a l’entitat. Era el secret més ben guardat de la nit que es va desvetllar entre bingo i bingo. Lluís Jordán, que seia molt a prop de l’escenari, no en sabia res, i quan per megafonia es va anomenar el seu nom i de fons sonava la cançó Amics per

Més de 300 persones a la Festa del Futbol del Centre Esportiu Roda

El primer equip del CE Roda depèn d’ell mateix

Text: Redacció RDT. Foto: Estel Terricabras i Ocaña

Queden quatre jornades perquè s’acabi el campionat de Lliga, i el Roda depèn d’ell mateix per eludir el descens. A més, el Roda té un partit ajornat al camp del Riuprimer que es jugarà el dijous 15 de maig a partir d’un quart de vuit del ves-pre. Això vol dir que són cinc partits i quinze punts en joc; dos partits a casa i tres a fora. Per encarar aquest sprint final, l’entitat ha fet un esforç i s’ha fet amb tres reforços importants, un defensa David Montero, un migcampista que ja havia estat el club Isaac Castiñeira i un punta el davanter del Sant Feliu Sasserra Dani González. Però tot i aquests fitxatges els resultats no són tan positius com s’es-perava. Després de guanyar amb comoditat al Calldetenes per 2 a 0 i empatar a 2 gols a la Gleva, quan en temps de descompte es guanyava, el darrer enfrontament

a casa amb el Sant Vicenç va suposar un pas enrere el caure derrotat per 0 a 1. Ara l’equip té dos enfrontaments amb rivals directes. Primer juga al camp del cuer Borgonyà, després rep el Santperenca que està a dos punts per sobre, torna jugar a casa amb l’At-lètic Rodenc i acaba la Lliga a Santa Eugènia. Entremig, el partit ajornat amb el Riuprimer.

sempre, el públic de peus li va regalar una sonada ovació. Lluís Jordán, visi-blement emocionat, pujava l’escenari i després de rebre el caliu del seu públic va agraïr aquest reconeixement amb l’actual Junta Directiva al seu costat. Va demanar col·laboració a tothom per tirar el club endavant i va recor-dar els seus inicis fent d’entrenador al club i el suport que sempre ha rebut de tothom. Jordán va recordar que ha fet de tot el club menys de jugador i va tenir un re-cord molt especial per en Joan Toll del que va dir havia estat “el meu mestre i el que va donar una personalitat espe-cial al Roda del que encara ens n’estem beneficiant”. un escut del CE Roda ta-llat en alumini va ser el testimoni de l’homenatge.

34 ~

Esp

ort

sRevista Roda de Ter / Abril 2008

El diumenge 13 d’abril, abans del par-tit de Lliga que enfrontava el Roda i el Calldetenes, es va disputar un partit amistós entre els equips prebenjamins del CE Roda i el RCD Espanyol. Tot i ser un partit d’exhibició, va ser d’allò més disputat amb una gran remuntada de l’equip que entrenen en Dani Arqu-és i en Gerard Vergés. Els periquitos guanyaven 0 a 3 i el Roda va aconse-guir empatar el matx i tenir opcions de victòria fins el final. Després de dues avantatges més de l’equip “perico”, el final el Roda va aconseguir un empat a 5 històric que els protagonistes re-cordaran sempre. Aquests són els ju-gadors que van disputar el partit:RCD Espanyol- Xavier Trapero, Dani Rodríguez, Gonzalo Gràcia, Òscar

El dia 13 d’abril, el CE Roda va fer un homenatge a l’atle-ta rodenc Jaume Tolosa pel seu bon paper a la Marathon des Sables. Abans del partit de Lliga de 2a Regional entre el Roda i el Calldetenes, Tolosa va sortir al mig del camp enmig del passadís que li van fer els dos equips i va fer la sacada d’honor. Després, el president de l’entitat, Pere Serra li va entregar l’escut de plata de l’entitat i un diploma acre-ditatiu recordant la gesta.

Homenatge del CE Roda a Jaume Tolosa

El prebenjamí A del CE Roda empata amb l’EspanyolText i foto. Redacció RDT

Martínez, Iker Muñoz, Sergi Serrano, Alejandro Campuzano, Miquel Quesada i Joan Altimira.CE Roda - Pere Tuneu, Juli Albareda, Arnau Fabra, Marc Lara, Bernat Quinta-na, Gerard Vila, Joel Rodríguez, Nil Fabregó, Marc Gorgals, Marc Vila, Miquel Martínez i Ton Jordà.

35 ~

Esp

ort

s


Els equips d’hoquei del Club Patí Roda segueixen aconseguint èxits. L’equip prebenjamí i el benjamí van participar per setmana santa com a convidats en un torneig a Pamplona. Tot i jugar contra equips de categoria superior, els dos equips van esgrimir un gran nivell sota la atenta mirada del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Alberto Paniagua, que va felicitar als rodencs per la bona tasca en la pro-moció i formació de joves jugadors.

Després de l’excursió a Pamplona, els equips base del CP Roda han aconse-guit acabar la lliga regular com a cam-pions en les tres categories comarcals, prebenjamí i benjamí, aquests últims amb un últim partit espectacular i emocionant a Arenys de Munt.

Les grans protagonistes d’aquesta tem-porada també son les noies de l’equip femení que amb una progressió cons-tant s’ha convertit en un equip molt competitiu i després de finalitzar la lliga regular en els llocs capdavanters, a la nova Copa Federació es troben en el tercer lloc de la classificació provi-sional.

Nou èxit de l’hoquei baseText i fotos. Miquel Rovira

36 ~

L’e

ntre

vist

aRevista Roda de Ter / Abril 2008

És la marató de la sorra, la prova d’autosuficiència més dura del món que es va fer del 30 de març al 5 d’abril. La mítica carrera pel desert del Sàhara va recórrer, en la seva 23a edició, 240 quilòmetres i va acollir més de 850 corredors. Jaume Tolosa va quedar en 55a posició de la general i el 8è d’entre els participants espanyols. Va fer un temps de 29 hores i 31 minuts i va arribar només 10 hores més tard que el primer classificat. Diu que li va agradar tant, que repetirà. Tolosa farà una xerrada des-prés de l’estiu per explicar-nos l’experiència amb pèls i senyals. Us oferim l’entrevista com a primer tast.

Els resultats han estat els que t’esperaves?M’esperava fer un bon paper, calculava sobre els cent pri-mers, però no m’esperava fer tan bon paper. Per mi és una recompensa brutal després de tant sacrifici i hores entre-nant, tenint en compte que ho faig com a hobbie. A més, la meva feina m’absorbeix moltes hores diàries, de dilluns a dissabte, i tinc una família...Com t’has trobat físicament?Perfecte. Vaig començar molt conservador, potser va ser el secret, mai vaig forçar la màquina els primers dies i, per tant, vaig fer una aclimatació molt bona. On es marquen les diferències és en les etapes últimes que són les més llargues i dures.I psicològicament?Molt bé, vaig gaudir-ho com un nen. Ajuda el fet d’estar físicament més bé, que no vol dir que no hi hagin hagut moments de patiment físic, de patiment agònic i de dir “que dur que és”. Durant l’etapa llarga vaig passar un moment bastant dur per culpa de l’alimentació, vaig estar dues hores caminant completament marejat, crec que vaig desvariejar una mica i tot. Fins que no em vaig provocar el vòmit no em vaig posar una mica a to, i en canvi va ser una etapa on vaig fer un cop molt dur a la classificació perquè vaig arribar al 48. Només penso què hagués pogut passar si no hagués tingut aquell malestar d’aquelles dues hores i el que vaig ar-ribar a perdre. El cos és brutal com es recupera. Els últims 8 quilòmetres els vaig fer en menys de 40 minuts i semblava que no podia ser per com m’havia trobat i, sobre sorra, vaig córrer a una velocitat de 12 per hora! Descobreixes coses que no t’imaginaves que podies fer.Has arribat al límit de les teves possibilitats? Aquelles dues hores jo crec que sí. Veies que la gent et pas-sava per un cantó i per un altre i que tu no podies fer-hi res. El llindar del dolor el tinc alt, sóc capaç de patir, accepto límits de patiment que altre gent no pot. Aquest any hi ha

hagut un 10% d’abandonaments i prou, la gent cada vegada hi va més preparada.la millor posició que vas fer?A l’etapa marató, que és la penúltima. Vaig dir: “Aquí no paro i provo a veure on puc arribar”, i vaig arribar el 34. Vaig passar per davant de gent professional, suposo que ells van pensar: “On va aquest infeliç, ja caurà”. I no. Vaig aguantar bé, vaig acabar molt fort i amb una sensació que ja em podien posar més quilometres.Amb quines condicions corríeu?Calor extrema, sortíem a les 9 del matí a 30 ºC, entre les 12 i les 2 arribàvem cada dia entre el 47 i 49 ºC. Tot i les condi-cions extremes, també ho disfrutes, encara que sembla di-fícil d’entendre. I a la nit, fred. No és que siguin les nit molt fredes però el contrast entre el dia i la nit fa que el teu cos tingui una sotragada brutal. De gana jo no n’he passat, vaig calcular molt bé el que m’enduia. Em vaig mentalitzar que havia de viure amb això i si no tens teca per què vols gana? Vaig menjar bé? Doncs no, però alimentava. Era només una setmana, això es fàcil de superar.Explica’ns la sensació de quan acabes l’última prova i arribes a la línia de meta.Brutal, però hi hauràs d’anar-hi, no t’ho puc explicar. És el que has estat somiant tant temps. L’arribada l’havia visualit-zada mil vegades i era allà, era cert, ho estava vivint. Acabar Sables va ser molt bo, de veritat. L’últim dia, la prova dels 17 quilòmetres, vaig preferir sortir ràpid però tranquil, consci-ent en tot monent de l’arribada i viure-la. I no la vaig ni fil-mar. Vaig pensar que era un error ja que havia decidit fer-la tranquil, vaig guardar la càmara a la butxaca i vaig entrar tot sol. Per sort en Xavier Aldekoa, periodista de La Vanguar-dia, va filmar la meva arribada. A més, està a la pàgina web del Sables i una foto meva fixa amb la medalla.Que l’exjugador del FC barcelona luis Enrique partici-pés en aquesta cursa, com ho valores?

Jaume Tolosa: “L’any que ve vull tornar a la Marathon des Sables”

El rodenc Jaume Tolosa, de 41 anys, no és corredor professional i ha participat per primera vegada a la Marathon des Sables. Ha estat un repte personal que ha superat i amb molt bona nota.

Text. Montse Verdaguer i Mas. Foto: Cedida per Jaume Tolosa

37 ~

L’e

ntre

vist

a


Perfecte, si no hagués estat per Luis Enrique, els mitjans de comunicació no n’haurien parlat ni de la meitat, d’aquesta cursa. A l’entrevista a un diari esportiu, l’exfutbolista va dir que era la prova més dura de la seva vida i que havia passat una setmana a l’infern. Què és el millor de Marathon des sables?El bon rotllo. A part dels participants que hi assistien pro-fessionalment, que van allà perquè es guanyen la vida amb això, hi havia molta altra gent com jo que l’anaven a fer per primera vegada. La Maraton des Sables no és una cursa que el seu objectiu final sigui la competició. Tots anàvem a fer el millor paper possible. una cosa és competir mentre dura l’etapa però llavors has de viure el Sables, estar amb la gent, ajudar uns als altres, parlar, conviure.En què t’ha sorprès?Sobretot, veure l’orgull de la gent, gent destrossada física i psíquicament que l’endemà tornava a sortir.Què hi ha després de sables?Hi ha moltes coses per fer, esportivament parlant. Hi ha al-tres maratons arreu del món que són també molt atractives. Però el proper objectiu així bèstia seria córrer 42 maratons l’any que faig 42 anys, des del dia que els faig fins el dia que en faig 43.I repetiràs sables?Si no passa res, sí. Si puc l’any que ve. Però és un enrenou, no només econòmic, que personalment m’ha sortit tot pa-gat gràcies als esponsors, sinó també a nivell de família, de feina. Però quan vaig arribar la meva família em deien: “L’any que ve al Sables!”. Perquè s’ho han passat molt bé seguint-me des de casa, sobretot la meva filla la Júlia, que m’ha fet de “cap de premsa”. Ella s’encarregava de reenviar a familiar i amics l’únic e-mail al dia que podia enviar. He rebut correus electrònics de gent que no conec de res, de Roda, d’Osona... donant-me ànims. Això m’ajudava molt i m’animaven perquè torni a repetir l’experiència.

Jaume Tolosa té 41 anys, està casat, té dues filles i treballa. No és corredor professional. La Marathon des Sables ha estat un repte personal que ha superat amb nota alta.

Etapa 4. 75,45 km

Bona nit família, he acabat fa 2 hores la NONSTOP de 75,45km. Estic re-ventat ja que ha estat duríssima, més muntanyes i més altes que ahir, km i km de sorra tova, a les 2h, 48° al sol i a més el ritme que he portat crec que ha estat molt alt. Només he tingut un problema: al migdia, que tenia gana, he menjat 4 barretes de cop, que m’han fet un tap a l’estómac que no podia ni caminar, marejat i amb mal estar però quan m’ha passat he tornat a anar bé i he quedat molt bé a la classificació: el 48. Penseu que quan no podia, pensava en vosaltres i en els mails que m’envieu, i en que sabia que esperaveu que ho fés bé i em feia tirar endevant, m’ha ajudat molt. He fet vídeos i fotos que flipareu. És brutal. Ara vaig a dormir que estic baldat, em fan mal parts del cos que no sabia ni que existien.

Etapa 3. 40,5 km

Avui hem fet 40,5 km duríssims, km i km de dunes que no s’acabaven mai i he pujat i baixat muntanyes amb desnivells de 25% i segons l’organització a les 2 del migdia estàvem a 55° al sol. Per fer-vos idea de la duresa, 2,5 km més que ahir i he fet just una hora més, però estic content perquè em trobo molt fort i no massa cansat, i això serà bo per afrontar demà els 75 km de l’etapa llarga. L’ambient al campament es boníssim, tots som conscients de que és dur i tothom ajuda tothom, i això fa que l’esforç es porti millor però el que realment ajuda són els mails que rebo al vespre, s’agraeixen molt i van molt bé per anar a dormir, no trobes el terra tant dur. Avui he quedat el 114, i de classificació general estic al 100. Estic molt bé.

Etapa 2. 38 km

He acabat la 2a etapa molt bé, anant tranqui i resulta que he sigut el 73. L’etapa no tant dura però molta calor, al migdia 48º C, poca broma. Avui el recorregut era tot un treball de cap, ja que era bastant pla i la vista es perdia quilòmetres enllà fent efecte miratge, això i la calor han provocat bastant mal a molta gent, però jo estic bé i molt animat. En Xavier Aldekoa de la Vanguardia m’ha trobat al km 24 i m’ha dit que la Júlia havia enviat un mis-satge d’ànims per mi, això m’ha fet arribar al final juntament amb els mails d’ahir. Espero que arribi el vespre perquè ens donin els d’avui.

Tres dels e-mails de jaume Tolosa, des del sàhara.Per a més informació: jaumetolosa.blogspot.com

38 ~

Esp

ort

sRevista Roda de Ter / Abril 2008

La jugadora rodenca, Queralt Ayme-ric, actualment al Club Bàsquet To-relló, ha estat convocada per l’equip Solsona/Torelló Bàsquet Femení per participar en la final a quatre dels Campionats de Catalunya de Bàsquet, en la categoria de Cadet Femení Prefe-rent, que es disputarà a Pineda de Mar del 2 al 4 de maig del 2008. Els quatre primers classificats de la lliga dispu-taran aquesta final, enfrontant-se tots contra tots, per assolir així el campio-nat de Catalunya, i optar per una de les dues places que donen accés a les fases de sectors per anar al campionat d’Es-panya. Queralt Aymerich juga amb el cadet femení del Club Bàsquet Torelló a nivell A2; però amb el seu esforç i entrega als entrenaments ha aconse-guit fer-se un lloc i anar convocada en varies ocasions amb l’equip Solsona/

Queralt Aymerich participaràals Campionats de Catalunya de Bàsquet, del 2 al 4 de maigText. Redacció RĐT.

El diumenge 11 de maig tindrà lloc la 17ª Pedalada BTT de les Cases Noves (Roda de Ter – Les Masies de Roda), una prova consolidada en el calendari de la bicicleta de muntanya de la co-marca. La sortida serà a 2/4 de 9 del matí i hi ha previstos dos recorreguts, un de 50 quilòmetres i un altre de 22. L’inscripció la podeu formular anti-cipada amb el preu de 12 euros (els federats) i 18 euros (no federats) o el mateix dia de la pedalada de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del matí, al preu de 18 euros (federats) i 23 euros (no federats). Les inscripcions es tancaran als 400 participants. Per participar a la peda-lada és imprescindible l’ús del casc. Per a més informació, adreceu-vos a: [email protected] o consultar la pàgina web: www.bttca-sesnoves.com.

Nova edició de la BTT Cases NovesText. Redacció RĐT

Torelló, així com realitzar un dels tres entrenaments setmanals amb aquest equip. Molta sort!

39 ~

RĐ

T


RĐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


que ja es feia fa cent cinquanta anys!

Ferradures de barra, d’ou, de cor, compensades ...Sí, i per conèixer tot això cal una for-mació teòrica important. I, a més, com que és una feina de formació continua-da, sempre van sortint materials nous: plantilles, silicones... I un bon treball d’equip amb els veterinaris.

sou molts els que ho estudieu?Actualment, som catorze de tot Ca-talunya. El que passa és que, normal-ment, solen acabar només quatre o cinc estudiants. Catalunya és capda-vantera en aquests estudis, els quals tenen una durada de dos anys i mig. A Espanya, en canvi, fan cursets de només un o dos mesos, poca cosa. A Catalunya hi ha un nivell de ferratge extraordinari.

les ferradures no es deuen pas ven-dre per números, com les sabates.Les mecanitzades, sí. Cada cavall té un número però després les has d’acabar d’adaptar segons si són per a les mans o per als peus, dreta o esquerra...

Es queixa el cavall si li fas mal?I tant! No hi estan gaire a fer-te volar, no! A alguns, els més esverats, fins se’ls ha de punxar abans de començar a remenar-los ... o posar-hi pit i collons i fer-ho com pots!

no en tenim ni idea dels estudis de ferrador. Il•lustra’ns.

Tenim una part teòrica, amb estudis de veterinària, història del ferrament i l’assignatura de gimnàs; i la part pràc-tica, amb moltes hores de forja i pràc-tica de ferrament amb potes mortes.

Gimnàs?!I tant, per aprendre postures correctes, pels estiraments de l’esquena ... És una feina que casca perquè has d’estar en una postura que és molt dolenta: tot el sant dia amb la postura del caganer!

Més bé entre cavalls que entre per-sones?Home, no!; més bé entre persones. Els cavalls són la feina i quan acabes, n’es-tàs tan fart, de cavalls, que ja en tens ben prou.

Curiosa la teva fal•lera de voler ser ferrador.Des de petit em tiraven bastant els cavalls i, si em volia dedicar a aquest món, el que no em temptava gens era fer de mosso ni haver de netejar la quadra i preparar un cavall perquè el munti un altre.

I, és clar, massa alt per ser joquei...Això! Sempre que venia el ferrer a Can Malgoig em tenia intrigat. És una feina que és molt maca, un ofici tradicional

Vols dir que els indis els ferraven aquells magnífics cavalls?No, els cavalls de muntanya no hi van pas, de ferrats. Però per a un cavall que treballi és imprescindible. Si no se’ls ferrés, se’ls aniria gastant el casc fins a quedar amb carn viva. Sí, sí, ja es diu que ferrar és un mal necessari.

no es deu pas esperar el dia dels To-nis per estrenar ferradures?Només faltaria! Si vols fer-ho bé has de ferrar-los cada sis, set o vuit setmanes. Hi ha ferradures que t’aguanten dues ferrades i cavalls que te les deixen pri-mes com paper de fumar.

El cavall sap el que se li fa?Normalment, sí. Et veuen arribar i sembla que et diguin: “Guaita’l, ja ve el ferrador a remenar!”

És un ofici ple de futur.I tant! Hi ha un boom: sembla que tot-hom ha de muntar a cavall!

Ho deixem aquí. no acabaríem. l’entusiasme amb què ens parla fa evident el gust que sent per aquest ofici –el de ferrador- i per aquest món –el dels cavalls. Abans de do-nar-ho per acabat, l’ula –com el co-neixen els amics- ens ensenya una obra de forja sortida de les seves mans. També n’està satisfet. saps què vull dir?

“Hi ha un boom: sembla que tothom ha de muntar a cavall”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Oleguer Curriu i Martí / Aprenent de ferrador Vaig néixer a Vic el 17 de maig del 88, a l’Hospital General, com tants rodencs / De moment, sóc aprenent de ferrador / Treballo quatre hores al matí i després vaig a l’escola ECAE –Escola de Capacitació Agrària Eqüestre- a l’Hospitalet / Aficions? Empaitar alguna noia, conduir i muntar a cavall, tot i que m’he hagut de vendre el cavall per falta de temps.

RDT abril 2008

Documents

Transcript of RDT abril 2008