Ramon Llull, Venècia, Gènova i la Mediter rània§ó 2008.pdfde matisar una mica: en efecte,...
Transcript of Ramon Llull, Venècia, Gènova i la Mediter rània§ó 2008.pdfde matisar una mica: en efecte,...
Ramon Llull, Venècia, Gènova i la MediterràniaPATRIZIO RIGOBONLliçó inaugural
<Ramon Llull viatja a Tunis.Detall d’una miniatura del Breviculum,antologia de textos lul·lians de Thomas Le Myésier, s. XIV.St. Peter perg. 92.
ACTE D’INAUGURACIÓ DEL CURS 2008-2009DELS ESTUDIS EN LLENGUA CATALANAA L’EXTERIOR
7 de novembre de 2008Universitat de les Illes Balears
Ramon Llull, Venècia, Gènova i la MediterràniaPATRIZIO RIGOBONLliçó inaugural
Abans que res, volia agrair a l’Institut Ramon Llull i a la Xarxa Vives
d’Uni versitats la invitació a obrir, per primera vegada amb un acte ofi-
cial, els cursos en llengua catalana a les universitats estrangeres aquí
representades en llur màxim nivell. Amb l’Institut Ramon Llull tenim
una col·laboració valuosa, i per a nosaltres imprescindible, que conti-
nuarà i s’eixamplarà amb l’objectiu comú de la difusió del coneixe-
ment de la llengua i de la cultura de parla catalana arreu del món i,
atès que treballo a Itàlia, al meu país especialment. I això ho dic com
a professor de català a la Università Ca’ Foscari de Venècia i com a pre-
sident de l’Associazione Italiana di Studi Catalani. I aquesta no és l’òb-
via retòrica que es fa servir en aquestes ocasions, sinó un projecte,
una tasca que duem a terme des de fa temps i que ara pot tenir una
realització concreta. Doncs em va semblar adient, tenint en compte
tots els elements i sobretot que ens trobem a Mallorca, fer una «lectio»
sobre el personatge més important de les lletres catalanes (i important
també dins la cultura europea) que ha marcat amb la seva presència
el nostre continent (i més concretament la Mediterrània) entre els
segles XIII i XIV: Ramon Llull. Jo no en sóc cap especialista, però darre-
rament he estudiat amb la filòloga Marcella Ciceri una obra, gairebé
desconeguda, que ens dóna una imatge ben clara del que era a l’època
del Doctor Illuminatus la nostra mar, tot encaixant perfectament amb
la filosofia lul·liana tal com es pot desprendre de les obres més cone-
gudes i estudiades. Ho faig amb molt de gust a Mallorca, per a mi una
mena d’ entelèquia lul·liana, perquè va ser en una visita amb moto al
Puig de Randa, fa ja molts anys, quan vaig copsar amb més exactitud
l’abast de la mirada cultural d’aquest terciari franciscà mallorquí, tot
i que dissortadament, malgrat el lloc, no em va ser suggerida cap Art.
7
mica del filòsof, com s’esdevé amb els personatges universals que per-
tanyen a tothom). Dins aquest llibre, l’oient curiós podrà trobar tota
la informació bibliogràfica i també reflexions més detallades sobre
l’esmentada obra. Nogensmenys, hem aprofitat aquesta avinentesa
per afegir-hi algunes noves observacions juntament amb algunes cites
de la bibliografia més recent. Efectivament, els textos lul·lians adme-
ten una aproximació hermenèutica «in progress», segons les adquisi-
cions de les investigacions que es vagin fent. Dèiem abans, que la
Consolatio Venetorum és un diàleg, una forma molt típica del temps
i de la retòrica de la persuasió. Podem dir, doncs, que no hi ha cap
dubte que entre els dos personatges que dialoguen (el mateix
Raymundus i el venecià Petrus: d’ara endavant citarem l’obra en l’ori-
ginal llatí) el que té la raó és naturalment Raymundus i el que està
equivocat és Petrus. Però en quines circumstàncies neix aquesta obra?
Quan el pare Miquel Batllori la cita en un conegut article seu diu: «El
8 de septiembre de 1298 la escuadra veneciana es vencida por la geno-
vesa en Curzola, junto a la Dalmacia. Muchos venecianos –entre ellos
Marco Polo– han caído prisioneros de los genoveses. Ramon Llull, al
saberlo, escribe a los vencidos su sentidísima Consolatio venetorum et
totius gentis desolatae, fechada en diciembre de aquel mismo año»2.
Aquestes informacions que ens dóna el preclar jesuïta ara s’haurien
de matisar una mica: en efecte, sembla molt dubtós que Marco Polo
hagi lluitat a la batalla de Curzola i, encara que molt probable, no és
totalment segur que sigui precisament aquesta batalla l’origen indi-
recte de la Consolatio. Aquesta connexió l’estableix el pare Mittarelli
al segle XVIII dient que «alludit Raymundus ad navalem cladem, quam
a Januensibus passi fuerant Veneti» que s’esdevingué aquell any 1298.
El Puig de Randa, que té un origen llegendari ben conegut pels habi-
tants de l’illa, ha esdevingut des de llavors un lloc literari que és un
preclar testimoni de la universalitat de Mallorca dins el món mediter -
rani que l’envolta: aquesta universalitat és eficaçment representada
per les idees de Ramon Llull sobre l’aprenentatge de les llengües. Parlar
llengües forasteres significa poder llegir directament obres, significa
debatre per a convertir fent servir la raó. Un lloc i un projecte ben
escaients per a la inauguració que fem avui dels cursos en llengua
catalana a les universitats estrangeres. El títol que proposa la meva
xerrada podria contenir l’obra sencera del Doctor Illuminatus, inabas-
table fins i tot per als especialistes més autoritzats: he de dir que el
meu propòsit és molt més modest, fer conèixer el contingut d’una obra,
sense prescindir de les necessàries al·lusions a algunes de les obres
coetànies i precedents escrites pel gran mallorquí. Es tracta d’un breu
text, un diàleg, escrit en llatí, el llatí de Llull, amb un senyor de Venècia
que es diu Pere, sobre un problema moral i polític amb Gènova. L’obra
es titula Consolatio Venetorum (i un dels dos manuscrits que ens
transmeten l’obra, aclareix aquest títol universalitzant-lo amb l’incís:
et totius gentis desolatae). S’ha de dir que aquest diàleg, posterior al
més conegut Arbre de filosofia d’amor (amb què alguns l’han confós),
tracta totes les parts que constitueixen el títol d’aquesta comunicació
i no crec que n’hi hagi d’altres que s’hi cenyeixin tan exactament, mal-
grat que les dues ciutats esmentades i d’altres, sense parlar del món
mediterrani, ocupen un lloc fonamental en moltes de les obres lul·lia-
nes. Els resultats de la meva investigació es troben en un volum publi-
cat per l’editorial Antenore-Salerno dins una col·lecció que es diu
Biblioteca Veneta1 (o sigui que els venecians ens hem apropiat una
98
1 LLULL, Ramon. Consolatio Venetorum, text crític de Marcella Ciceri, introducció, traducciói edició a cura de Patrizio Rigobon, presentació d’Eugenio Burgio, Biblioteca Veneta, 27, Pàdua-Roma, Antenore-Salerno, 2008, p. LXX-80.
2 BATLLORI, Miquel. «El lulismo en Italia. (Ensayo de síntesis)» a Revista de filosofía, Institutode filosofía Luis Vives, núm. 5, Madrid, 1943, p. 271.
a Venècia com a Gènova i la ciutat adriàtica, després de moltes victò-
ries contra els genovesos, ha perdut una important contesa naval.
Destaquen, doncs, dos aspectes d’aquest breu diàleg: la qüestió,
podríem dir-ne, moral de la consolació de l’amic d’en Llull que plora
desesperat; i la política, és a dir pacificar les dues ciutats enemigues.
Aquests dos aspectes no van mai per separat a l’obra del Doctor
Illuminatus i és un element que nosaltres avui, fills més o menys del
pensament de Maquiavel, podríem considerar utòpic o, si més no, poc
realista. La batalla de Curzola, segons les cròniques d’ambdós bàndols,
va ser una autèntica carnisseria: les aigües de l’Adriàtic, potser la menys
«mediterrània» de les diverses parts del Mare Nostrum, es van omplir
de cadàvers. Set mil venecians (segons fonts genoveses) i un nombre
semblant de presoners (no més enllà dels quatre mil segons algunes
fonts venecianes). Una batalla impressionant amb més d’un parell de
centenars de galeres involucrades que no significa un veritable punt
d’inflexió en les relacions venecianogenoveses, perquè tant els ven-
cedors com els vençuts es van trobar amb menys forces i més pro-
blemes que abans de la batalla. Llull, quan Pere li recorda la maldat
dels genovesos contra els presoners venecians i concretament contra
el seu germà, repassa una mica la història de les relacions, diguem-ne
bèl·liques, entre les dues ciutats: «Veneti et Pisani in Acon Januenses
devicerunt etiam in mari aliquo, et per suam superbiam turrim, quam
habuerunt in Acon, dirruerunt, et per suam superbiam et vanaglo-
riam lapides ad Venetiam et Pisam portaverunt»6, així que els vene-
cians (i els pisans, per cert) no es van portar millor quan guanyaren
els genovesos a Sant Joan d’Acre. Amb aquestes intervencions Llull
se situa de forma equidistant entre les dues «invidiosissimas civita-
Hem de donar les gràcies al molt poc citat Mittarelli, perquè és ell qui
va descobrir aquesta obra de Llull dins la desapareguda biblioteca di
San Michele in Isola, a prop de Murano, illa pròxima a la ciutat de
Venècia, i qui en va fer també la primera atribució al Beat: «pignus dare-
mus Raymundum hunc, qui se facit Parisiensem, esse Raymundum
Lullum, cum hocce stylum redoleat ceterorum operum Lulli, & cha-
racterem exprimat hujus illustris viri, qui circa hoc tempus florebat,
multaque scribebat»3. S’ha de precisar això perquè, més d’un segle
després, el francès Barthélemy Hauréau, en descobrir el segon manus-
crit (tot i que n’ignorava el primer), se’n va atribuir tots els mèrits:
«Nous avons donc à nous féliciter d’en avoir fait la découverte»4.
Gairebé tot el que s’ha escrit sobre la Consolatio ve de les molt apre-
ciables Notices de Hauréau dins el llarg estudi dels manuscrits llatins
de la Bibliothèque Nationale, els quals transcriuen només una petita
part del diàleg. La mateixa història crítica d’aquesta obra consolatò-
ria, per bé que no tan llarga i abundosa, ens porta a les ciutats italia-
nes esmentades i a París, on Ramon Llull va topar amb Petrus el
venecià: «In quodam prato iuxta Parisium Raymundus quemdam
Venetum invenit qui Petrus nomine vocabatur, qui flendo et suspi-
rando quasdam litteras legebat, quas sibi quidam frater suus Janue
incarceratus transmiserat, in quibus litteris continebatur quomodo
Januenses devicerant Venetos et quomodo multos occiderant et mul-
tos in carcere detinuerant»5. Aquesta és la situació: Pere el venecià
està trist, perquè el seu germà, presoner dels genovesos, s’ho passa
molt malament, per dir-ho així, a Gènova. Vet aquí la primera imatge
de la situació política de finals del segle XIII: la gran enemistat, per
raons sobretot comercials, entre Venècia i Gènova. Llull té amics tant
1110
3 Bibliotheca Codicum manuscriptorum monasterii S. Michaelis Venetiarum prope Murianumuna cum appendice librorum impressorum seculi XV. Opus posthumum Johannis-BenedictiMittarelli veneti abbatis ex-generalis Benedectino-Camaldulensis, Venècia, 1779, extypographia Fentiana: sumptibus praefati monasterii, col. 999.
4 Notices et extraits de quelques manuscrits latins de la Bibliothèque Nationale, t. IV, París, C. Klincksieck, 1892, p. 292 i, més recentment, Farnborough, 1967. La cita es refereix naturalment a l’edició parisenca.
5 Consolatio venetorum, op. cit., p. 2. Totes les cites de l’obra vénen de l’edició citada a la nota número 1.
6 Ibid., p. 14.
tians del seu temps, va voler aprendre l’àrab per tal de posar-se en con-
tacte directe amb aquesta cultura i, segons el model hermenèutic
d’Arkoun, plantejant també una mena de distinció entre les llengües:
«l’intervention de Lulle recevra sa vraie portée dans le cadre d’une cri-
tique antropophilosophique des cultures [...] des langues privilégiées
(sacrée et sacralisantes) et des langues minorisées»9. En aquest sentit,
la proposta del Beat és summament moderna i profitosa per al conei-
xement de les llengües. «Llull es val d’un modus loquendi arabicus i
és poliglot per raons estratègiques»10, com diu Annemarie C. Mayer.
Així, la Mediterrània de Llull és plural i complexa i prescindeix de tot
dogmatisme. Parlàvem abans de la qüestió moral i política dins la
Consolatio: la consolació per a Llull no pot més que venir de Déu
mateix i té en si mateixa, en aquest cas concret, un valor polític, si
pensem que l’actitud de Venècia envers Gènova la representa preci-
sament Pere. Per això, assevera Llull franciscanament «omnis desola-
tio multiplicat laborem et malum, e contrario, omnis consolatio
multiplicat pacem et bonum»11, allò que s’està jugant no és ja una con-
solació individual d’un home (encara que molt amic de l’autor), sinó
la pau entre dues importants ciutats de la Mediterrània. Amb quina
finalitat? Els cristians han d’estar units perquè Llull «che amava l’uno
e l’altro popolo delle due celebri Repubbliche, ove contava molti
amici e ammiratori, volle tentare di riappatumarli pel bene della
Cristianità»12 o sigui posar-los d’acord per tal que els cristians pogues-
sin parlar amb una única veu als sarraïns. Fins ara hi ha una part vene-
ciana dominant dins el diàleg. Llegim les queixes d’un venecià (després
veurem si és possible determinar la historicitat d’aquest personatge)
i les objeccions de Llull a la conducta veneciana i també a la genovesa.
tes diu vehementerque grassantes» a la Mediterrània. I la raó és que
al Doctor Illuminatus no li interessa tan sols una consolació moral
(que es pot obtenir millor mitjançant un acord total amb les queixes
de l’interlocutor), sinó també l’assoliment d’un objectiu polític, com
veurem aviat. Del diàleg es dedueix, com hem vist, un coneixement
de la història de la presència cristiana a la Mediterrània meridional.
Es manifesta en aquesta obra d’una forma ben patent un dels clàssics
elements de l’ideari del Beat: la conversió dels infidels amb eines pre-
dominantment culturals. Així ho diu al diàleg que aquí ens interessa:
«Adhuc patientiam habet dominus noster Ihesus Xristus in hoc quod
Sarraceni Terram Sanctam detinent in qua natus fuit, nutritus et mor-
tuus. Quoniam dicimus Sarraceni detinent ad dedecus ipsius sicut et
sancte fidei cristiane. Nec Cristiani curant vel vim faciunt, quam facere
deberent, in recuperando Terram Sanctam»7. Hem dit abans «predo-
minantment», perquè aquí es fa referència a una actuació mitjançant
la força que també formava part de les seves conviccions. Això òbvia-
ment s’ha estudiat i explicat des d’un punt de vista històric: nosaltres
no volem pas silenciar aquest aspecte que avui rebutgem. Tanmateix,
ens sembla que molts elements lul·lians són avui útils i efectius per
al diàleg intramediterrani. En una recent contribució ho subratlla
Mohamed Arkoun, historiador del pensament islàmic d’origen alge-
rià. Llull coneixia l’obra de molts pensadors musulmans de la seva
època i en va fer servir algunes idees per tal de trobar una veritat soli-
dària i compartida: «Il a investi les apports pertinents de cette culture
pour mettre en place une méthode et des catégories de pensée englo-
bantes pour une quête solidaire de la verité»8, tot subratllant com a
tret diferencial que, altrament a com ho feien els intel·lectuals cris-
1312
7 Ibid., p. 42.8 «Repenser l’espace méditerranéen: au-delà des dialogues interreligieux et interculturelsdissertatifs» a Quaderns de la Mediterrània, núm. 9 (monogràfic: «Ramon Llull and Islam,the Beginning of the Dialogue»), Barcelona, Institut Europeu de la Mediterrània, 2008, p. 182.
9 Ibid., p. 185.10 «Un viatger entre móns» a Jordi Jané i Lligé - Johannes Kabatek (eds.), Fronteres entre
l’universal i el particular en la literatura catalana, «Beihefte zur Zeitschrift für Katalanistik, 6»,Aachen, Shaker Verlag, 2007, p. 70.
11 Op. cit., p. 20. 12 GOLUBOVICH, Girolamo. Biblioteca Bio-bibliografica della Terra Santa e dell’ Oriente francescano,
t. I (1215-1300), Florència, Quaracchi, 1906, p. 390.
Janue. Et ipse est potens in civitate Januensi et est homo discretus,
propter que poterit et sciet pacem tractare et ipsam ad finem ducere
cum adiutorio Dei»15. Aquesta cita força llarga em sembla prou clara
i necessària: el que vol el Beat és tant la consolació de l’amic venecià
com la pau entre Venècia i Gènova. A més a més, la pau és un valor
absolut que s’ha de buscar per a la serenitat, la consolació i les rela-
cions entre entitats polítiques, encara que a Llull no se li escapava
la finalitat utilitarista del seu al·legat pacifista. El Beat sembla creure
que la pau perpètuano és senzillament un tractat (i faig servir el lèxic
de la coneguda obra kantiana), un acord que s’ha de buscar entre els
estats sigui com sigui: és sobretot un moviment que neix dins l’home
i de la seva conversió, no tan sols una conversió de fe, sinó també aní-
mica. Donar un nom al personatge venecià que parla amb el Doctor
Illuminatus ens sembla important i no una tasca exclusivament eru-
dita. A començament del segle passat, un historiador italià, Sante
Ferrari16, va fer una proposta que semblava escaient: es podria trac-
tar de Pietro d’Abano. Aquesta identificació la va acceptar més recent-
ment Franco Alessio17. No ens endinsem en les raons que al·leguen
els estudiosos esmentats, només diem que compartim les crítiques
fetes pel medievalista italià Giorgio Cracco que suggereix un altre per-
sonatge històric, és a dir, Pietro Zeno que, com diu l’historiador italià,
«a Venezia operava in quegli anni, con massime responsabilità di
governo»18. Tot i que els arguments contra Pietro d’Abano tenen una
evident vigència, no sembla gens clara la identitat de Pietro Zeno,
que ha estat estudiada per Albert Soler: la qüestió de l’homonímia,
ja assenyalada per Cracco, dificulta la identificació d’aquest perso-
natge, ja citat per Llull en una dedicatòria potser autògrafa, al dux
15
A la part final de la Consolatio apareix el nom d’un prohom genovès,
prou conegut dins el cercle dels estudiosos del Beat: Perceval Spinola.
Hi ha molts documents sobre les relacions d’amistat entre Llull i aquest
membre del conegut llinatge genovès, sobretot el testament del Beat
on és citat com a destinatari d’algunes de les més importants obres
lul·lianes esmentades al mateix testament: «Item mando fieri de omni-
bus supradictis libris unum alium librum in uno volumine in perga-
meno scriptum in latino quem dimito et mando miti apud Januam
misser Persiual Espinola»13. No hi ha cap mena de dubte que Llull va
enviar obres seves al prohom genovès i que amb aquest havia travat
una estreta relació d’amistat. A la Consolatio diu textualment que
Spinola «est valde bonus et discretus, [et] est multum amicus meus
[...]. Est etiam de nobilioribus hominibus et de nobiliori genere qui sit
Janue, et est amator boni et sibi malum displicet, [et] minime fuit in
captione Venetorum, immo credo quod magnam de illis habet pieta-
tem»14. La presència d’aquest personatge històric ens pot fer deduir
que també el Pere del diàleg és un individu real, que deu tenir un paper
important dins la societat veneciana. Altrament no tindria sentit donar
indicacions tan concretes a una personalitat fictícia o literària: «Unde,
tu ibis cum hoc libro ad eum et ipsum rogabis propter Déum et suam
bonitatem, et propter meum amorem, quod diligat bonum Venetorum
et odiat eorum malum, cum ita sit quod bonum amari debeat et malum
odiri, et quod ipse te iuvet ad consolandum Venetos cum hoc libro et
cum aliis libris quos habet de me, qui boni sunt ad consolandum. Item,
dices ei quod ipse se intromittat quantum potest ad tractandum et
faciendum pacem inter Januenses et Venetos, quoniam circa aliud
negotium non posset melius laborare quod melius foret ad honorem
14
13 BOFARULL Y SANS, Francisco. «El testamento de Ramón Llull y la escuela luliana en Barcelona. Memoria leída en la Real Academia de Buenas Letras [...] el día 15 de Enero de 1894», a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t.V, Barcelona, Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepús, 1896, p. 454.
14 Op. cit., p. 62.
15 Ibid.16 Per la biografia i els escrits de Pietro d’Abano vegeu les notes i comentaris del volum
«I tempi, la vita, le dottrine di Pietro d’Abano» a Memorie della R. Accademia dei Lincei, Roma, 1918, p. 650-653.
17 «Filosofia e scienza. Pietro d’Abano» a Storia della cultura veneta, v. 2, Il Trecento, Vicenza,Neri Pozza, 1976, p. 176.
18 «Mercanti in crisi: realtà economiche e riflessi emotivi nella Venezia del tardo duecento» a Giorgio Gracco, Andrea Castagnetti i Silvana Collodo, Studi sul medioevo veneto, Torí,1981, p. 18.
concatenati et per vestros inimicos mortales possessi! Ah, femine con-
sanguinee, filii et filie Venetorum qui in bello mortui sunt et illorum
qui sunt Janue incarcerati, quantum estis inhonorate, tristes, irate et
pauperes et absque amicis! Ah, pueri orfani, ubi sunt patres vestri qui
procuraverunt quod vos divites essetis in hoc mundo et honorati»21.
Aparentment, la riquesa, els diners, són l’únic mòbil de la vida d’un
noble venecià de finals del segle XIII. Aquesta desesperada i buida
exclamació de Pere el venecià és l’exacta antífrasi dels «ubi sunt»
morals de la tradició clàssica. El Beat considera que Pere hauria d’a-
grair a Déu l’empresonament dels venecians, perquè d’aquesta manera
no poden pecar. Vet aquí una altra imatge molt eficaç de la Venècia
de llavors: «Tu, Petre [...] plangis de inhonore tui fratris et tuorum con-
sanguineorum qui incarcerati sunt et non consideras dedecus quod
Deo faciebant cum fuerant Venetie in plateis, loquentes vanitates, et
considerantes quomodo peccatum facere possent. Et habebant vanam
gloriam, avaritiam et superbiam propter que omnia magis de inho-
nore tunc faciebant quam est dedecus de quo tu dixisti. Quoniam, si
bene considerare velis, multo melior est carcer cum patientia, caritate,
spe et humilitate quam prosperitates, superbia et vana gloria in illis
hominibus qui sunt extra carcerem in peccato aut intra portas et vias
peccati»22. Parlar de ximpleries a les places venecianes (els «campi»)
per passar el temps i pensar com pecar és una imatge molt moderna
que té ara una molt respectable tradició literària la qual, ben cert, no
concerneix tan sols a la ciutat de la llacuna. Aquesta modernitat és
evidentment molt relativa, atès que només podien viure segons aquests
criteris una minoria de persones. Però Llull critica l’estil venecià,
perquè impedeix la consolació de l’afligit Pere. Es tracta d’una feblesa
17
Pietro Gradenigo d’un còdex venecià que conté diverses obres del
Beat, on diu: «Ego magister Raymundus Lul cathalanus transmitto [...]
istum librum [et] supplico quod nobilis vir dominus Petrus Geno pos-
sit habere ussum de ipso»19. De fet hi ha almenys tres personatges
contemporanis amb el mateix nom i «en la majoria dels casos no es
pot precisar a quin dels tres es refereix la informació ni fer una hipò-
tesi amb un mínim de fonament sobre qui pot haver estat l’amic de
Llull»20. Com sovint passa en les coses de la història, no es pot donar
cap resposta certa: la pau o la guerra a la Mediterrània poden també
dependre d’un desconegut. És la venjança de la història de les col·lec-
tivitats: fins i tot els prohoms de la noblesa poden caure en l’oblit.
Abans d’acabar el nostre ràpid recorregut lul·lià a través de les dues
ciutats mediterrànies i de tot allò que voreja el mateix mar, voldria
encara aprofitar l’avinentesa per tractar molt de passada la imatge que
tant de Venècia com de Gènova es pot desprendre d’aquesta breu obra.
Diria que es tracta més aviat d’una opinió crítica sobre la manera de
ser de la ciutat i dels seus ciutadans (avaluació que l’autor fa natural-
ment amb vistes a la finalitat consolatòria que es proposa). Venècia
viu sobre una idea de l’honor que és superficial i errònia. Aquest honor
es basa en la importància dels diners dins aquella societat de comer-
ciants i botiguers. En una de les més llargues intervencions afirma
Pere (que, s’ha de dir, parla molt menys que el Beat): «Ah, honor quem
civitas Venetensis habere consuevit, ubi es et quare Venetia te perdi-
dit, cum ita diu te possederit? Et que erit illa dies quod Venetia te recu-
perabit? Ah, frater mi et consanguinei qui ita honorifice in vestris
domibus et plateis esse consuevistis et ita inducti et habundantes in
divitiis, quantum estis inhonorati et vituperati, existentes in cathenis
16
19 OBRADOR I BENASSAR, Mateu. «Ramon Llull en Venecia. Reseña de los códices e impresoslulianos existentes en la biblioteca veneciana de San Marcos» a Boletín de la SociedadArqueológica Luliana, Palma de Mallorca, maig de 1900, p. 303.
20 «Vadunt plus inter Sarracenos et Tartaros: Ramon Llull i Venècia» a Intel·lectuals i escriptorsa la baixa Edat Mitjana, Lola Badia i Albert Soler (eds.), Barcelona, Curial-Publicacions del’Abadia de Montserrat, 1994, p. 57.
21 Op. cit., p. 48. 22 Ibid., p. 52.
on hi ha discòrdia i enfrontaments interns. Una mena d’ètica de la traï-
ció, impossible dins la ciutat de Venècia, que perjudica la possibilitat
de tenir una relació amistosa i fer la pau amb Gènova. Impossibilitat
que afecta tota la Mediterrània on, a les sospites entre móns semblants
al nord, s’afegeixen, al sud, raons de diversitat lingüística i religiosa,
problemes que Llull va voler resoldre, sense èxit. No sabem si fou grà-
cies també a aquesta Consolatio que Venècia i Gènova signaren el
25 de maig de 1299 a Milà un acord de pau. Sí que sabem segur que
fou una pau feble i conflictiva: Llull, tot i que no pensava segons
patrons maquiavelians, no va poder convèncer els seus interlocutors
directes i indirectes de la superioritat de la Prudentia damunt la
Fortuna i la Ira, del seny damunt la rauxa.
Moltes gràcies.
19
moral que perjudica també l’eficàcia política de la mateixa consolació.
Tot i això, Llull reconeix que els genovesos han de tenir por de la jus-
tícia de Déu per com s’estan portant amb els venecians «Quoniam
propter malum, quod Januenses fecerunt Venetis, oportet quod ipsi
timorem habeant de iustitia Dei. Veneti vero, qui gravamina et damna
a Januensibus acceperunt, timorem de iustitia Dei pro gravaminibus
et damnis acceptis habere non debent»23. Els venecians ja han estat
castigats, però damunt els genovesos, que s’estan portant molt mala-
ment, caurà la Ira de Déu. Pere, en canvi, ens recorda un dels tòpics
que circulaven sobre els genovesos: llur supèrbia. Per això, la derrota
dels venecians la volgué el dimoni i no Déu: «et quia Januenses sunt
homines mali et superbi, quia ipsi per superbiam suam Pysam et
Venetiam destruxerunt, et Veneti sunt homines humiles et boni et de
bonis moribus, ideo devictio, mors et incarceratio Venetorum non sunt
operatio Dei, sed operatio diaboli qui malus est et superbus»24.
L’enemic és senzillament el mal, i la guerra dels venecians i dels
pisans és una guerra contra aquest mal. A causa de la supèrbia dels
seus habitants, a Gènova hi ha guerres civils, perquè entre ells són
enemics i, si són enemics entre ells, no es pot esperar que siguin amics
dels venecians: «cum ita sit quod per eorum superbiam et malam
voluntatem, quam habent invicem inter se, sibi ipsis sunt contrarii et
inimici. Quoniam si ipsi inter se sunt inimici, qui amici debent esse,
quomodo pacem facerent et amicitiam cum Venetis?»25. És ben inte-
ressant aquesta objecció proposada per Pere el venecià i que té els
trets d’una superficial antropologia: els enemics han d’ésser necessà-
riament fora de l’àmbit de la mateixa ciutat i dels seus propis habi-
tants. Els enemics es troben a l’exterior. Ben sospitosa és aquella ciutat
18
23 Ibid., p. 6.24 Ibid., p. 14.25 Ibid., p. 38.
XARXA VIVES D’UNIVERSITATS · UNIVERSITAT ABAT OLIBA CEU · UNIVERSITAT AUTÒNOMA
DE BARCELONA · UNIVERSITAT D’ALACANT · UNIVERSITAT D’ANDORRA · UNIVERSITAT DE
BARCELONA · UNIVERSITAT DE GIRONA · UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS · UNIVERSI-
TAT DE LLEIDA · UNIVERSITAT DE PERPINYÀ VIA DOMITIA · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA · UNI-
VERSITAT DE VIC · UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA · UNIVERSITAT JAUME I ·
UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ D’ELX · UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA · UNIVER-
SITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA · UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA · UNIVERSI-
TAT POMPEU FABRA · UNIVERSITAT RAMON LLULL · UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
UNIVERSITATS AMB ESTUDIS CATALANS A L’EXTERIOR · ALBERT-LUDWIGS-UNIVERSITÄT
FREIBURG · BROWN UNIVERSITY · CAMERON UNIVERSITY · CARDIFF UNIVERSITY · CENTRAL
INSTITUTE OF ENGLISH AND FOREIGN LANGUAGES (CIEFL) · CHRISTIAN-ALBRECHTS-
UNIVERSITÄT · EBERHARD-KARLS UNIVERSITÄT TÜBINGEN · ECOLE NORMALE SUPÉRIEURE
LETTRES ET SCIENCES HUMAINES · EÖTVOS LORÁND TUDOMANYEGYETEM (ELTE) · EUS-
KAL HERRIKO UNIBERTSITATEA · FOLKEUNIVERSITET I BERGEN · FREIE UNIVERSITÄT BER-
LIN · GEORG-AUGUST-UNIVERSITÄT GÖTTINGEN · GEORGETOWN UNIVERSITY · GLENDON
COLLEGE, YORK UNIVERSITY · HANKUK UNIVERSITY OF FOREIGN STUDIES · HARVARD UNI-
VERSITY · HELSINGIN YLIOPISTO · HUMBOLDT UNIVERSITÄT ZU BERLIN · INDIANA UNIVER-
SITY · JOHANN WOLFGANG GOETHE-UNIVERSITÄT · JOHANNES GUTENBERG-UNIVERSITÄT
MAINZ · JULIUS-MAXIMILIANS-UNIVERSITÄT WÜRZBURG · KATHOLISCHE UNIVERSITÄT
EICHSTÄTT-INGOLSTADT (BAVIERA) · KING’S COLLEGE UNIVERSITY OF LONDON · LA TROBE
UNIVERSITY · LUDWIG-MAXIMILIANS-UNIVERSITÄT-MÜNCHEN ·MOSKOVSKII GOSSUDARS-
TVENNYI UNIVERSITEIT IM LOMONOSSOV ·NEW YORK UNIVERSITY · PHILIPPS-UNIVERSITÄT
MARBURG · PONTIFICIA UNIVERSIDAD CATÓLICA DE CHILE · QUEEN MARY UNIVERSITY OF
LONDON · RHEINISCHE FRIEDRICH-WILHEMS-UNIVERSITÄT BONN · RUHR-UNIVERSITÄT
BOCHUM · RUSSIAN STATE UNIVERSITY FOR THE HUMANITIES (RGGU) · SANKTPETERBURGS-
KII GOSSUDARSTVENNYI UNIVERSITET · STANFORD UNIVERSITY · SVEUCILISTE U ZADRU ·
SZEGEDI TUDOMÁNYEGYETEM · TARTU ÜLIKOOL · TECHNISCHE UNIVERSITÄT BRAUN -
SCHWEIG · THE HEBREW UNIVERSITY OF JERUSALEM · THE STATE UNIVERSITY OF NEW
21
LLIER III ·UNIVERSITÉ RENNES 2 HAUTE BRETAGNE ·UNIVERSITÉ STENDHAL-GRENOBLE III
· UNIVERSITEIT VAN AMSTERDAM · UNIVERSITY COLLEGE CORK · UNIVERSITY OF BIRMING-
HAM · UNIVERSITY OF BRISTOL · UNIVERSITY OF CALGARY · UNIVERSITY OF CALIFORNIA AT
BERKELEY · UNIVERSITY OF CALIFORNIA LOS ANGELES (UCLA) · UNIVERSITY OF CALIFOR-
NIA, SANTA BARBARA · UNIVERSITY OF CAMBRIDGE · UNIVERSITY OF CHICAGO · UNIVER-
SITY OF COLUMBIA · UNIVERSITY OF DURHAM · UNIVERSITY OF EXETER · UNIVERSITY OF
FLORIDA · UNIVERSITY OF GLASGOW · UNIVERSITY OF ILLINOIS AT URBANA-CHAMPAIGN ·
UNIVERSITY OF KENT AT CANTERBURY · UNIVERSITY OF LANCASTER · UNIVERSITY OF LEEDS
· UNIVERSITY OF LEICESTER · UNIVERSITY OF LIVERPOOL · UNIVERSITY OF MANCHESTER ·
UNIVERSITY OF MASSACHUSSETS · UNIVERSITY OF NEWCASTLE · UNIVERSITY OF OXFORD
· UNIVERSITY OF RICHMOND · UNIVERSITY OF TEHRAN · UNIVERSITY OF TORONTO · UNI-
VERSITY OF WALES, BANGOR · UNIVERSITY OF WALES-SWANSEA · UNIVERSITY OF WOLVER-
HAMPTON · UNIVERZITA KARLOVA V PRAZE · UNIVERZITA PALACKÉHO V OLOMOUCI · UNI-
VERZITET U BEOGRADU · UNIWERSYTET JAGIELLONSKI · UNIWERSYTETU IM. ADAMA
MICKIEWICZA · UPPSALA UNIVERSITET · VANDERBILT UNIVERSITY · VRIJE UNIVERSITEIT
VAN BRUSSEL ·WIRTSCHAFTS UNIVERSITÄT WIEN
ASSOCIACIONS DE CATALANÍSTICA · ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE LLENGUA I LITERATURA
CATALANES · ANGLO-CATALAN SOCIETY · ASSOCIAZIONE ITALIANA DI STUDI CATALANI ·
ASSOCIATION FRANÇAISE DES CATALANISTES · NORTH-AMERICAN CATALAN SOCIETY
· DEUTSCHER KATALANISTENVERBAND E.V.
CENTRES D’ESTUDIS CATALANS · CENTRE D’ÉTUDES CATALANES - UNIVERSITÉ PARIS IV-
SORBONNE · JOAN COROMINES VISITING CHAIR OF CATALAN STUDIES - UNIVERSITY OF
CHICAGO · FORSCHUNGSSTELLE KATALANISTIK - JOHANN WOLFGANG GOETHE-UNIVERSITÄT
· RESEARCH CENTER FOR CATALAN STUDIES - QUEEN MARY UNIVERSITY OF LONDON ·
GINEBRE SERRA VISITING CHAIR - STANFORD UNIVERSITY · LONDON SCHOOL OF ECONO-
MICS AND POLITICAL SCIENCE
YORK AT BUFFALO · THE UNIVERSITY OF SHEFFIELD · UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE
MADRID· UNIVERSIDAD DE ALCALÁ DE HENARES · UNIVERSIDAD DE CHILE · UNIVERSI-
DAD DE GRANADA · UNIVERSIDAD DE GUADALAJARA · UNIVERSIDAD DE LA HABANA ·
UNIVERSIDAD DE LA REPÚBLICA · UNIVERSIDAD DE MURCIA · UNIVERSIDAD DE OVIEDO
· UNIVERSIDAD DE SALAMANCA · UNIVERSIDAD DE VIGO · UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA ·
UNIVERSIDAD DEL ACONCAGUA · UNIVERSIDAD DEL PACÍFICO · UNIVERSIDAD NACIONAL
AUTÓNOMA DE MÉXICO · UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN A DISTANCIA · UNIVER-
SIDAD NACIONAL DE ROSARIO · UNIVERSIDAD NACIONAL DEL LITORAL · UNIVERSIDADE DE
SANTIAGO DE COMPOSTELA · UNIVERSIDADE DE SAO PAULO · UNIVERSIDADE DO MINHO ·
UNIVERSIDADE NOVA DE LISBOA · UNIVERSITÀ CA’ FOSCARI DI VENEZIA · UNIVERSITÀ DEGLI
STUDI DI BOLOGNA · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI CAGLIARI · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI
FIRENZE · UNIVERSITÁ DEGLI STUDI DI MILANO · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI NAPOLI-FEDE-
RICO II · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI NAPOLI “L’ORIENTALE” · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI
PAVIA ·UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI PISA ·UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI SASSARI ·UNIVERSITÀ
DEGLI STUDI DI TORINO · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI TRENTO · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI
DI TRIESTE · UNIVERSITÀ DEGLI STUDI SUOR ORSOLA BENINCASA · UNIVERSITÀ ROMA III ·
UNIVERSITÄT BASEL ·UNIVERSITAT BIELEFELD ·UNIVERSITÄT BREMEN ·UNIVERSITAT DEGLI
STUDI DI MESSINA ·UNIVERSITÄT DES SAARLANDES ·UNIVERSITÄT HAMBURG ·UNIVERSITÄT
HEIDELBERG · UNIVERSITÄT KONSTANZ · UNIVERSITÄT MANNHEIM · UNIVERSITÄT MARTIN
LUTHER · UNIVERSITAT MASARYK DE BRNO · UNIVERSITÄT MÜNSTER · UNIVERSITÄT SALZ-
BURG · UNIVERSITÄT SIEGEN · UNIVERSITÄT STUTTGART · UNIVERSITÄT WIEN · UNIVERSITÄT
ZU KÖLN · UNIVERSITÄT ZÜRICH · UNIVERSITATEA DIN BUCURESTI · UNIVERSITÉ CHARLES
DE GAULLE LILLE 3 · UNIVERSITÉ DE BOURGOGNE · UNIVERSITÉ DE BRETAGNE-SUD ·
UNIVERSITÉ DE FRIBOURG SUISSE · UNIVERSITÉ DE LA SORBONNE NOUVELLE (PARIS III)
· UNIVERSITÉ DE MONTRÉAL · UNIVERSITÉ DE PICARDIE-JULES VERNE · UNIVERSITÉ DE
PROVENCE AIX-MARSEILLE · UNIVERSITÉ DE REIMS CHAMPAGNE-ARDENNE · UNIVERSITÉ
DE TOULOUSE-LE MIRAIL · UNIVERSITÉ DE YAOUNDÉ · UNIVERSITÉ DU LITTORAL-CÔTE
D’OPALE · UNIVERSITÉ JEAN MONNET-SAINT ETIENNE · UNIVERSITÉ LUMIÈRE-LYON 2
· UNIVERSITÉ MICHEL DE MONTAIGNE BORDEAUX 3 · UNIVERSITÉ NANTERRE-PARIS X ·
UNIVERSITÉ PARIS 8 (VINCENNES-SAINT DENIS) · UNIVERSITÉ PAUL VALÉRY-MONTPE-
2322
PUBLICA:
Institut Ramon Llull Xarxa Vives d’Universitats
DISSENY:
Saura-Torrente,Edicions de l’Eixample
IL·LUSTRACIÓ:
Badische Landesbibliothek, Karlsruhe
IMPRESSIÓ:
Grup 3
Dip. leg.: B-
www.llull.catwww.vives.org