Endormiscat i pròxim al país dels somnis jeia jo, estirat damunt la gespai vés, una papallona mig arrossegada per la fresca de la brisca matinera ballava al girientorn del meu nas. El cos era tan fi com el pètal d’una flor, vellutat i recobert per una veladura fosca i polsosa, les ales vibraven estremint-se i eren clivellades d’or. Em saludà arrissant les antenes al parar-se’m tímidament sobre la punta del nas.

Realçada davant un blau tan net i fi, brillava igual que una brossa en el crepuscle, bornejant el meu nas altre cop. - Saps de veritat qui sóc jo, papallona? - Vaig preguntar-li amb esperança

Realçada davant un blau tan net i fi, brillava igual que una brossa en el crepuscle, bornejant el meu nas altre cop. - Saps de veritat qui sóc jo, papallona? - Vaig preguntar-li amb esperança

La sobtada sorpresa no fou obstacle perquè un plaent somriure se'm dibuixés al rostre. - Papallona què hi fas en un dia tan ventós? - li vaig preguntar - Agafaràs un constipat i et moriràs molt abans del teu dia assenyalat -

La sobtada sorpresa no fou obstacle perquè un plaent somriure se'm dibuixés al rostre. - Papallona què hi fas en un dia tan ventós? - li vaig preguntar - Agafaràs un constipat i et moriràs molt abans del teu dia assenyalat -La mort pren tot el que l'home conserva – digué la papallona - i menysprea tot el que l'home malgasta. Bufa, bufa ventet de ponent fins que se'm tallin les galtes.Jo m'escalfo en el foc de la vida - -

La mort pren tot el que l'home conserva – digué la papallona - i menysprea tot el que l'home malgasta. Bufa, bufa ventet de ponent fins que se'm tallin les galtes.Jo m'escalfo en el foc de la vida - -

Feu una pausa per respirar agitant les ales de perfil al vent

i afegí, decidida a continuar la cantarella

Feu una pausa per respirar agitant les ales de perfil al vent

i afegí, decidida a continuar la cantarella

Pinós, centre de Catalunyabressol de tants records

amb indecisió, les potetes em palpaven però no s'hi acabava d'estar. Vana papallona encisadapel reclam del color...

Vaig sospirar mentre m’alçava, a l'ensems divertit iVaig sospirar mentre m’alçava, a l'ensems divertit idisgustat – disgustat – M’està ben emprat, - M’està ben emprat, - remugava per a miremugava per a mimateix. - mateix. - És absurd creure’t que una papallona tinguiÉs absurd creure’t que una papallona tinguiel sentit de la vida. Ja veig que tot el que saben iel sentit de la vida. Ja veig que tot el que saben iparlotegen són cançons i poesies i, talment com lesparlotegen són cançons i poesies i, talment com lescotorres i periquitos, qualsevol cosa que s’escoltin,cotorres i periquitos, qualsevol cosa que s’escoltin,te la refregaran desprès, sense solta ni volta. Tenente la refregaran desprès, sense solta ni volta. Tenenbones intencions, això sí, però no perseverança. I...,bones intencions, això sí, però no perseverança. I...,maleïda falta que els hi fa, desprès de tot, si la sevamaleïda falta que els hi fa, desprès de tot, si la sevavida és tan curta. – vida és tan curta. – Vaig concloure escèptic.Vaig concloure escèptic.

Vaig sospirar mentre m’alçava, a l'ensems divertit iVaig sospirar mentre m’alçava, a l'ensems divertit idisgustat – disgustat – M’està ben emprat, - M’està ben emprat, - remugava per a miremugava per a mimateix. - mateix. - És absurd creure’t que una papallona tinguiÉs absurd creure’t que una papallona tinguiel sentit de la vida. Ja veig que tot el que saben iel sentit de la vida. Ja veig que tot el que saben iparlotegen són cançons i poesies i, talment com lesparlotegen són cançons i poesies i, talment com lescotorres i periquitos, qualsevol cosa que s’escoltin,cotorres i periquitos, qualsevol cosa que s’escoltin,te la refregaran desprès, sense solta ni volta. Tenente la refregaran desprès, sense solta ni volta. Tenenbones intencions, això sí, però no perseverança. I...,bones intencions, això sí, però no perseverança. I...,maleïda falta que els hi fa, desprès de tot, si la sevamaleïda falta que els hi fa, desprès de tot, si la sevavida és tan curta. – vida és tan curta. – Vaig concloure escèptic.Vaig concloure escèptic.

La papallona s'estufava davant meucantant amb veu de falset

Entre el pedruscall de la garriga, la florida farigola hoperfumava tot i una bellugadissa sargantana cuitacorrents,se m’escapava de la vista. - Papallona,papallona, la lluna mai l’has vist i el sol et pot arrossinar- vaig comentar-li sorneguer.Les ales, enribetades de delicades venes negres,contrastaven amb els núvols que corrien enlaireparcel·lant un minúscul trocet de cel, ben a mesura deles nostres petiteses. Engolfant-se en seguici d’aquellventijol una mica impertinent i juganer, va cridar-meencara, mentre s’esmunyia amunt

Entre el pedruscall de la garriga, la florida farigola hoperfumava tot i una bellugadissa sargantana cuitacorrents,se m’escapava de la vista. - Papallona,papallona, la lluna mai l’has vist i el sol et pot arrossinar- vaig comentar-li sorneguer.Les ales, enribetades de delicades venes negres,contrastaven amb els núvols que corrien enlaireparcel·lant un minúscul trocet de cel, ben a mesura deles nostres petiteses. Engolfant-se en seguici d’aquellventijol una mica impertinent i juganer, va cridar-meencara, mentre s’esmunyia amunt

- La terra és un jardí, sens dubte tu has de ser flor del meu La terra és un jardí, sens dubte tu has de ser flor del meu món – S’arremolinà en un dels vèrtexs de l’aire, entremaliat món – S’arremolinà en un dels vèrtexs de l’aire, entremaliat com els gargots d'un dibuix de nen i va desaparèixer, lluny.com els gargots d'un dibuix de nen i va desaparèixer, lluny.La papallona i l'home en l'auto complaença, divergiren un La papallona i l'home en l'auto complaença, divergiren un cop finit aquell insòlit intent de diàleg. Cadascú s'endinsa en elcop finit aquell insòlit intent de diàleg. Cadascú s'endinsa en elque li era propi per no trobar-se mai més.que li era propi per no trobar-se mai més.El sol ja escalfava i el pastor m'alça la ma saludant-me,El sol ja escalfava i el pastor m'alça la ma saludant-me,caminant ben viu, darrera els esquellots i la fresa del remat caminant ben viu, darrera els esquellots i la fresa del remat que enfilava rost amuntque enfilava rost amunt

- Està ben tocat del bolet, aquest xicot de Barcelona! -- Està ben tocat del bolet, aquest xicot de Barcelona! -

- La terra és un jardí, sens dubte tu has de ser flor del meu La terra és un jardí, sens dubte tu has de ser flor del meu món – S’arremolinà en un dels vèrtexs de l’aire, entremaliat món – S’arremolinà en un dels vèrtexs de l’aire, entremaliat com els gargots d'un dibuix de nen i va desaparèixer, lluny.com els gargots d'un dibuix de nen i va desaparèixer, lluny.La papallona i l'home en l'auto complaença, divergiren un La papallona i l'home en l'auto complaença, divergiren un cop finit aquell insòlit intent de diàleg. Cadascú s'endinsa en elcop finit aquell insòlit intent de diàleg. Cadascú s'endinsa en elque li era propi per no trobar-se mai més.que li era propi per no trobar-se mai més.El sol ja escalfava i el pastor m'alça la ma saludant-me,El sol ja escalfava i el pastor m'alça la ma saludant-me,caminant ben viu, darrera els esquellots i la fresa del remat caminant ben viu, darrera els esquellots i la fresa del remat que enfilava rost amuntque enfilava rost amunt

- Està ben tocat del bolet, aquest xicot de Barcelona! -- Està ben tocat del bolet, aquest xicot de Barcelona! -

Ramon (Pinós 1988)Ramon (Pinós 1988)Dedicat a la meva filla Ginesta quan llegíem els poetes a l’ombra dels pinsDedicat a la meva filla Ginesta quan llegíem els poetes a l’ombra dels pins

Encara que, sí tingui sentit, jugant, jugant,expressament, hem fet un deliciós trencadís oralamb les cantarelles populars dels nensi els poemes d’en Tomàs Garcés, Carles Riba,Joan Vinyoli i Joan Maragall. I és que...a la que parlen, les papallones, són així d’imprevisibles

Encara que, sí tingui sentit, jugant, jugant,expressament, hem fet un deliciós trencadís oralamb les cantarelles populars dels nensi els poemes d’en Tomàs Garcés, Carles Riba,Joan Vinyoli i Joan Maragall. I és que...a la que parlen, les papallones, són així d’imprevisibles