A TRAVÉS DE LA LECTURA DE DIFERENTS TEXTOS HE APRÈS QUE...

L’EVIP és una assignatura per a tots els estudiants i no només per aquells que tenen un

“un do diví” o “bones mans”, atès que contribueix al seu desenvolupament integral. És

una qüestió d’actitud, tot i que l’aptitud és, evidentment, un punt a favor.

Des del Departament d’Educació, l’EVIP es treballa a partir de metodologies més aviat

reproductives que no pas creatives, ja que es considera que és una activitat manual per

'gaudir'.

L’EVIP hauria de ser reflexió, anàlisi i síntesi d’allò que es duu a terme.

L’EVIP és igual d’important que totes les altres àrees del currículum.

El principal objectiu de l’EVIP avui dia hauria de ser sensibilitzar a l’alumne per aconseguir

que no reprodueixi tal qual allò que veu. El model pot ajudar, per exemple, a desenvolupar

la capacitat d'observació, però cal tenir en compte que aquest no pot ser mai l'objectiu

educatiu.

L’accepció d’estètica no és un sinònim de bell. Fa referència a tots aquells coneixements

que provenen directament del món dels sentits.

L’aprenentatge de l’educació artística hauria de consistir no tant a com “saber fer”, sinó a

com “saber entendre” allò que s’està fent per tal d’assolir gradualment un esperit crític

argumentat.

La còpia o model és una metodologia basada en l’enfocament deductiu, lineal i pausat de

l’aprenentatge. Pot limitar la capacitat creativa de l’alumne si aquest reprodueix de forma

sistemàtica el referent en comptes de crear-ne un de propi. Es sustenta sobre les unitats

didàctiques.

1

El treball a partir de projectes suposa generar solucions de forma inductiva amb un

enfocament holístic. Aquest mètode de treball implica revisar els continguts i ensenyar a

veure, aprendre, descobrir i educar la sensibilitat.

S’haurien de complementar les dues metodologies esmentades anteriorment: les unitats

didàctiques i el treball a partir de projectes.

El mestre d’EVIP ha de:

- Ajudar a desenvolupar les capacitats visuals i creadores dels estudiants.

- Ajudar els alumnes a desenvolupar la seva sensibilitat.

- Donar importància al context cultural i històric.

- Donar més importància al procés que no al resultat.

El discurs estètic implica “veure”, “percebre” i “sentir”. Per tant, sorgeix de la interacció

dels cinc sentits que fluctuen dins d’un context determinat d’espai i de temps per generar

coneixement des del pensament.

La sensibilitat es treballa ajustant la mirada cap a l’interior d’allò que és visible; bevent de

fonts d’informació que no són purament visuals i plàstiques, com ara la filosofia i la

literatura; etc.

Els continguts distintius de l’EVIP són el pensament visual i creatiu, la intencionalitat

artística i estètica, la memòria visual, les disciplines o ciències que estudien imatges, les

arts visuals, la sensibilitat estètica, la creació d’objectes, el dibuix, etc.

El currículum de l’EVIP és molt genèric i, per aquesta raó, cada docent l’interpreta d’una

manera diferent. Tot i així, aquest document ha d’assegurar que els infants puguin

desenvolupar diferents destreses com per exemple la creativitat.

2