1

LITERATURA GREGA I: GRANS OBRES Resum de correlació fets històrics / literatura (Font: T. Whitmarsh 2004, modificada en alguns punts) A.- Època arcaica

segle VIII aC història literatura

1. Grècia és una sèrie de poleis independents, governades per aristòcrates.

1. Primera aparició de l’alfabet grec (adaptat del fenici), però poesia oral.

2. Fundació del primer festival panhel·lènic, els Jocs Olímpics (776 aC). 3. Primer signe de desenvolupament col·lectiu: el combat hoplític, és a dir, un conjunt de soldats armats lluitant junts.

2. Tradicions homèrica i hesiòdica comencen a agafar forma, sobre models poètics anteriors de la Mediterrània i de l’est.

4. Inicis de la colonització grega: Itàlia, Sicília i Pròxim Orient. segle VII aC

1. Apareix la primera tirania: Fedó d’Argos (?). Règims de tiranies.

1. Inici de composició de poemes homèrics i hesiòdics (?).

2. Expansió militar d’Esparta. 3. Primeres expedicions a Egipte. 2. Primers poetes lírics (d’entre els conservats):

Iàmbics i elegíacs: Arquíloc de Paros, Tirteu i Alcman d’Esparta, Semònides d’Amorgos.

(fin.) Safo i Alceu comencen a compondre

4. Desenvolupament arquitectura: temple dòric. (fin.) Primeres monedes i ceràmica de figures negres.

segle VI aC 1. Soló introdueix reformes radicals a la política i la legislació ateneses (p.ex. abolició esclavitud per deutes).

1. Poetes lírics i elegíacs: Soló, Anacreont de Teos, Simònides de Ceos i gran part del corpus teognidi (Teognis de Mègara)

2. Ascens de l’imperi persa, amb Cirus el Gran: els perses ja dominen la costa oest d’Àsia Menor, incloses algunes ciutats gregues.

2. Inici de la ‘revolució jònia’: racionalització científica a Àsia Menor: Tales de Milet, Anaximandre i Anaximenes.

B. Època clàssica

segle V aC història literatura

1. Reformes de Clístenes a Atenes (508): democràcia atenesa. 1. Drama atenès: tragèdia (Èsquil, Sòfocles, Eurípides), drama satíric (els mateixos i altres), comèdia (Aristòfanes, i altres).

2. Revolta jònia fallida contra domini persa. 2. Literatura en prosa seguint la línia racional: filòsofs Protàgoras i Demòcrit; textos mèdics (Hipòcrates); hitoriadors (Herodot i Tucídides).

3. Primera invasió persa de Grècia repel·lida per forces unides (Marató 490); segona invasió repel·lida 480-479.

3. Sòcrates actiu (executat 399). Primers oradors i sofistes: Gòrgias, Lísias.

4. Fundació de a Lliga Dèlia (475), que esdevindrà imperi atenès, trasllat del tresor de Delos al Partenó. Pèricles figura central entre 461 i 429. Guerra del Peloponès entre aliats d’Esparta i d’Atenes,

entre 431 i 404, que acaba amb desfeta d’Atenes.

4. Molta lírica i elegia: Píndar de Tebes, Baquílides de Ceos; epigrama de Simònides de Ceos que celebra la mort a la batalla de les Termòpiles.

segle IV aC 1. Batalla de Leuctra (371): Tebes trenca el domini espartà. 1. Atenes, centre literari i cultural indiscutible:

Filòsofs: Plató i Aristòtil; Xenofont, també biògraf i historiador.

Isòcrates: orador, teòric, propagandista, cartes. Oratòria: Demòstenes i Esquines. Comèdia Nova: Menandre.

2. Filip II esdevé rei de Macedònia (359), i domina Grècia en vèncer Atenes i Tebes a la batalla de Queronea (338). 3. Alexandre succeeix Filip (336), conquesta el Pròxim Orient i arriba al Punjab. Fundació d’Alexandria (331). Mort d’Alexandre (323) i fragmentació del seu imperi.

2

C. Època hel·lenística segle III aC

història literatura 1. Enfrontaments molt complexos (militars, diplomàtics, culturals) entre els diferents reialmes hel·lenísitcs; participació creixent de Roma.

1. Ptolomeu I funda el Mousaion a Alexandria: Poetes alexandrins: Filetas, Cal·límac, Teòcrit, Apol·loni,

Herodas (?). Filologia sobre text homèric i altres: Zenòdot, Apol·oni,

Aristarc, Aristòfanes. 2. Comèdia Nova continua. 3. En filosofia dominen epicurisme (fundat per Epicur a finals s. IV) i estoicisme (fundat per Zenó també a finals IV).

segle II aC 1. Creix el domini de Roma a la zona: Macedònia (149-8) i Pèrgam passen a ser súbdits de Roma; el general romà Mummi arrasa Corint (146).

1. Polibi escriu història de Roma. 2. Continuitat poesia hel·lenística: epigrames, Moscos, Bió (?).

segle I aC 1. Creix el domini de Roma a tot el Mediterrani (malgrat el caos intern). Batalla d’Actium (31): Octavi derrota Antoni i Cleopatra,

s’annexa Egipte, s’auto-proclama ‘august’ (27) i esdevé el primer emperador romà.

1. Gran prosa històrica i geogràfica (Estrabó, Diodor de Sicília). 2. Dionís d’Halicarnàs: crític literari i historiador. 3. Molta producció d’epigrames, molts dedicats a patrons romans (Antípatre, Crinàgoras, etc.)

D. Època imperial

segle I dC història literatura

1. Consolidació del poder imperial de Roma, tot i caos a Roma i guerra civil (69) revoltes jueves entre 66 i 73.

1. Primeres novel·les (d’entre les conservades): Caritó i Xenofont d’Efès (?). 2. Escriptorss jueus: l’historiador Flavi Josep i el filòsof platònic Filó. 3. (fin.) Sofista-filòsof Dió Crisòstom; historiador i filòsof Plutarc.

segle II dC 1. Pax Romana. Emperadors filhel·lènics: Hadrià (117-138), Antoní Pius (138-161) i Marc Aureli (161-180).

1. Filosofia: Epictet; Marc Aureli. 2. Historiografia: Arrià, Apià. 3. Novel·les: Aquil·les Taci, Longus. 4. Literatura de viatges: Pausànias.

2. Creix el nombre de cirstians. 5. Sàtira: Llucià. 6. Sofistes excel·lents: Eli Arístides, Favorí, Polemó. 7. Autors cristians: Justí, Climent. 8. Escrits de medicina: Galè.

segle III dC 1. Pau fins a la meitat de segle, després ‘crisi del s. III’: inestablitat i molta successió d’emperadors.

1. Ateneu i el Banquet de sofistes (s. II ?). 2. Filòstrat, escritor prolífic. 3. Historiografia: Cassi Dió, Herodià. 4. Filosofia: Sext Empíric, Plotí. 5. Autors cristians: Orígens.

segle IV dC 1. Constantí proclama el cristianisme religió oficial de Roma (312) i així roman. breu interrupció sota Julià l’Apòstata (360-363).

1. Novel·la: Heliodor (?) 2. Pagans: escrits de l’emperador Julià i de Libani d’Antioquia. 3. Cristians: poesia i cartes de Gregori Nazianzè; cartes i assajos de Símac.