QUADERN DE CAMP DE L'HORT ECOLÒGIC

QUADERN DE CAM P DEL CURS AGRICULTURA ECOLÒGICA (TLB 47/10) Gener-Maig 2011

IMFE Mas Carandell Barri del Carme (Reus)

INTRODUCCIÓ

Contextualització del treball

L IMFE Mas Carandell, un any més, porta a terme un nou programa d actuacions formatives i ocupacionals al barri del Carme de Reus en el marc del projecte Treball als Barris. En el marc d aquest projecte des de fa cinc anys es desenvolupen actuacions complementàries a la llei de barris que a partir del 2004 planificava una actuació integral en aquest entorn mitjançant el finançament del Servei d Ocupació de Catalunya, Fons Social Europeu i Ajuntament de Reus.

Un dels programes a desenvolupar dins l actual convocatòria de Treball als Barris 2010 és l acció integrada d agricultura ecològica. Es tracta d un curs de formació de 300 hores, adreçat a 15 persones, que combina la formació professionalitzadora i la formació en competències bàsiques per a la millora de l ocupabilitat de les persones.

Les classes teòriques es desenvolupen al Mas Carandell Centre, mentre que les pràctiques es duen a terme a l Institut d Horticultura de Reus. Concretament l activitat d horta ecològica (condicionament del terreny, sembra i plantació de verdures de temporada, manteniment i collita) es realitza en una extensió de 1000m2 annexa al jardí botànic de l institut i està acreditada per el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Les pràctiques de viverisme, es desenvolupen als hivernacles del centre i en aquest cas es preparen substrats per plantar, es seleccionen i es sembren les llavors, se n fa el manteniment i es trasplanten els plançons a l hort.

A partir d aquesta pràctica compartida entre tots, i amb tot l entusiasme dipositat en tots els coneixements apresos al llarg del curs, es va decidir dur a terme un projecte que fós de tots i totes i que pogués ser aprofitat per qualsevol persona que es volgués iniciar en el món de l agricultura ecològica. I d aquesta manera va sorgir la iniciativa d escriure una guia de l hort ecològic de temporada, que en definitiva era una manera de plasmar tots els coneixements i la pràctica apresa durant els sis mesos que dura el curs.

Principis bàsics de l agricultura ecològica

A principis de la segona guerra mundial, del moviment agrícola conegut com la revolució verda, hem pogut presenciar el desenvolupament d una agricultura que més que convencional, es podria denominar industrialitzada. Nom que respon

fonamentalment al subministrament d adobs químics i pesticides, a la producció de noves varietats d aspecte més atractiu i a la progressiva mecanització de la forma de cultiu més practicada: el monocultiu. La qual cosa va donar lloc a un sorprenent increment dels rendiments per unitat de superfície, fet que va fer creure al sector agrícola que en les futures generacions es produiria el mateix efecte. Però veritablement l efecte més immediat ha estat la necessitat d intensificar l adob químic i la utilització de productes fitosanitaris, la qual cosa porta a l enriquiment de les industries dedicades a la fabricació dels productes citats anteriorment i a la inevitable degradació de l ecosistema.

Dit d una manera senzilla, l agricultura ecològica és un sistema de producció agrícola que proporciona al consumidor aliments frescos, sabrosos i autèntics al temps que respecta els cicles vitals dels sistemes naturals. Per això, l agricultura ecològica es basa en una sèrie d objectius i principis, així com en unes pràctiques comunes dissenyades per minimitzar l impacte humà en el medi ambient, mentre s assegura que el sistema agrícola funcioni de la forma més natural possible.

Els aliments ecològics locals de temporada creixen amb adobs naturals, no s utilitzen productes químics i es cultiven respectant el medi ambient. Cada estació té les seves fruites i verdures, ja que són més gustoses, més saludables i més barates. Amb l agricultura ecològica aprenem a treballar i a adobar la terra, a sembrar, a plantar el cultiu, a cuidar-lo, a combatre les plagues, a collir i a guardar els aliments. El sistemes de comercialització dels aliments ecològics són les petites produccions, com poden ser els mercats locals, les cistelles a domicili, venda entre pagesos, restauració, escoles i menjadors públics. Però també existeix la possibilitat de comercialitzar els aliments ecològics a les grans produccions, que és el cas dels majoristes. Aquí podem trobar Cal Valls i Hortec.

FAVA Vicia fava Histal

Varietat de fava amb tavelles molt llargues. Una selecció molt homogènia desenvolupada a partir de la varietat de població Aguadulce. És una planta alta, amb 4-5 tiges fortes i grosses. De fulles grans amb folíols ovalats. Beines extra llargues de 30-33 cm de llarg i de 3 cm d ample i que contenen 7-8 grans. És una varietat semiprecoç, madura 3-4 dies abans que Aguadulce, amb bona resistència al fred.

QUADRE RESUM ... DIA: 08-02-11 DIA: 01-03-11 DIA: 03-03-11 DIA: 10-03-11 DIA: 24-03-11 Sembra 151 faves en la zona 1.

Germinació de la majoria de plantes.

Descrostem el terreny. Encoixinem amb palla.

Fem l herba a mà.

DIA: 29-03-11 DIA: 14-04-11 DIA: 05-05-11 DIA: 10-05-11 DIA: Encoixinem amb palla per 2a vegada.

Floreixen les faveres i fem l herba a mà.

Les primeres faves ja estan formades.

Primera collita de faves.

DATA: 08-02-2011

LLUNARI: Creixent Ascendent. Dia fulla

DADES METEOROLÒGIQUES:

TEMPERATURA ºC: 12.5 5.8

PLUJA: L/M2

FEINA DESCRIPCIÓ DE LA FEINA FETA OBSERVACIONS

Sembrem llavors de fava

- Sembrem 151 faves de la varietat Histal a la zona 1. Sembrem 7 fileres posant 2 llavors per forat

cada 50 cm. A 3cm de profunditat.

DATA: 01-03-2011

LLUNARI: Minvant - Ascendent. Dia arrel


TEMPERATURA ºC: 4,6 16,7

PLUJA: 0,2 l/m2

VENT: WNW


Germinació de la majoria

de faves

-Desprès de 3 setmanes de la sembra germinen el 90% de les faves Podríem haver avançat la germinació posant les llavors en remull 24 hores abans de la sembra.

DATA: 03-03-2011

LLUNARI: Minvant - ascendent. Dia fruit.



PLUJA: 3,6 l/m2

VENT: WNW


Primera descrostada del

terreny

Com que ja veiem les faves, descrostem amb l'escardador tota la parada per controlar les males herbes i per airejar i esponjar el terreny.

La terra és molt argilosa i es compacta amb facilitat per tant és important no trepitjar-la quan és molla i escardar sovint per evitar que faci crosta.

DATA: 10-03-2011

LLUNARI: Creixent minvant. Dia arrel



PLUJA: 0 l/m2

VENT: WOW


Encoixinem amb palla Desfem una bala de palla i estenem uns 5 cm de gruix per tot el terreny de les faves procurant que la planta no tingui palla al damunt.

DATA: 24-03-2011

LLUNARI: Minvant descendent. Dia fulla



PLUJA: l/m2


Fem l herba a mà

En les línies de les faves traiem a mà les herbes que han sortit entre la palla.

Si les bales de palla venen amb molt de gra, desprès d haver encoixinat caldrà treure les plantes de blat que germinen.

DATA: 29-03-2011

LLUNARI: Minvant ascendent. Dia arrel



PLUJA: l/m2


Encoixinem amb palla

per segona vegada

Tornem a posar palla per omplir els llocs on no n hi ha i anem arrencant les herbes que hi trobem.

DATA: 14-04-2011

LLUNARI: Creixent Descendent. Dia fruit



PLUJA: l/m2


Floreixen la majoria de

faves. Fem l herba

Les faveres comencen a treure el primer pom de flors, aprofitem per fer l herba a mà.

DATA: 05-05-2011

LLUNARI: Creixent ascendent. Dia arrel



PLUJA: l/m2


Les primeres faves ja estan

formades

Desprès de tres setmanes de la floració ja hi han algunes faves formades

Esperem per collir fins que els grans tinguin una bona mida

ENCIAM MARAVELLA Lactuca Sativa Capitata

Maravella

És una varietat d enciam que forma un cabdell dens. És especialment gros, i presenta una forma arrissada de color verd, que es va tornant de color més intens a mesura que arriba a les extremitats, on finalment presenta una coloració vermellosa. Ofereix una textura molt cruixent. L aigua es percep molt més que en altres enciams, a més a més és molt dolç i sucós, però amb un toc lleugerament astringent, es a dir que produeix una sensació d amargor i d aspror.

QUADRE RESUM ... DIA: 22/2/2011 DIA: 1/3/2011 DIA: 8/3/2011 DIA: 24/3/2011 DIA: 29/3/2011 Plantació d enciams meravella i fulla de roure

Plantació d enciams meravella i romana

Plantació d enciams Fer l`herba Plantació d enciams llengua de mula i morella

DIA: 31/3/2011 DIA: 12/4/2011 DIA: 26/4/2011 DIA: DIA:

Plantació d enciam meravella

Primeres collites Seguim la collita

DATA: 22-02-2011

LLUNARI: Minvant - Descendent


TEMPERATURA ºC: 20,6 - 12,6

PLUJA: L/M2


Plantem 50 unitats d enciams variats

a la zona 4

Plantem enciams meravella, fulla de roure, fulla de roure blanca i lollo rosa a una distància de 20 cm entre ells i de 40 entre les línies.

DIETARI DEL CULTIU DE L ENCIAM

DATA: 01-03-2011

LLUNARI: Minvant - Ascendent



PLUJA: 0,2 l/m2


Plantem 50 unitats d enciams variats

a la zona 4

Plantem enciams meravella i romana.

DATA: 03-03-2011

LLUNARI: Minvant Ascendent. Dia flor



PLUJA: 3.6 l/m2


Escardem per fer l herva

Passem l escardador per a descrostar la tierra i eliminar les herves que surten entre els enciams.

DATA: 08-03-2011




PLUJA: l/m2


Plantem 60 unitats d enciams variats a la

zona 4

Plantem 30 enciams romana i 30 cabdells, aquests últims els separem uns 10 cm entre ells.

DATA: 29-03-2011

LLUNARI: Minvant Ascendent. Dia arrel



PLUJA: l/m2


Plantem encians llengua de mula i

morella

Aquests enciams són fets per nosaltres a partir de llavors de les Refardes . Vam fer sembra en safata (amb turba i compost) i desprès vam trasplantar-los en testos.

Són varietats antigues recuperades.

DATA: 24-03-2011

LLUNARI: Minvant Descendent. Dia fulla



PLUJA: l/m2


Fem l herva amb l escardador i a mà

Passem l escardador entre les línies dels enciams i arrenquem a mà la que surt dins de les línies.

DATA: 31-03-2011




PLUJA: l/m2.


Plantem 100 unitats d enciam a la zona 2.

Plantem enciams meravella a la zona 2 per a omplir espais que han quedat buits.

DATA: 12-04-2011

LLUNARI: Creixent Descendent. Dia fulla



PLUJA: l/m2


Collim enciams meravella i fulla de roure.

Els primers enciams plantats ja tenen bona mida per collir-los.

DATA: 26-04-2011




PLUJA: 13.8 l/m2


Collim enciams meravella, fulla de roure, lollo i romana.

Els collim tallant arran de terra i deixant les arrels al terra per a que es descomposin.

COL Brassica oleracea Col del País

Varietat de peu curt, cabdell voluminós de forma cònica i molt compacte, les fulles les té rugoses tirant cap a llises, la recollida es fa a l hivern a l estiu. És molt rústica i de gran rendiment.

QUADRE RESUM ... DIA: 15-02-11 DIA: 17-02-11 DIA: 03-03-11 DIA: 24-03-11 DIA: 29-03-11 Plantem 50 cols a la zona 1.

Plantem 50 cols a la zona 3.

Encoixinem amb palla. Escardem per fer l herba.

Tornem a encoixinar amb palla.

DIA: 12-04-11 DIA: 03-05-11 DIA: Fem l herba a mà. Primera collita de cols.

DATA: 15-02-2011

LLUNARI: Creixent Descendent. Dia flor



PLUJA: 0.8 l/M2


Plantem 50 cols del país a la zona 1

Plantem dues fileres a 50 cm de separació i les cols a 50 cm entre elles. Les enterrem fins al coll vigilant de no enterrar l ull de la col.

DIETARI DEL CULTIU DE LES COLS

DATA: 17-02-2011

LLUNARI: Creixent Descendent. Dia fulla.



PLUJA: 0.2 l/m2


Plantem 50 cols del país a la zona 3

Plantem dues fileres a 50 cm de separació i les cols a 50 cm entre elles.

DATA: 03-03-2011




PLUJA: 3.6 l/m2


Encoixinem amb palla la zona 1

Posem palla a totes les cols per a que es mantingui la humitat i no surtin les males herbes.

DATA: 24-03-2011




PLUJA: l/m2


Escardem per fer l herba a la zona 3

En aquesta zona passem l escardador per a descrostar la terra i eliminar l herba.

DATA: 12-04-2011




PLUJA: l/m2


Fem l herba a ma entre les cols de la zona 3

Fem l herba a ma per a deixar les cols netes per a que no els hi facin competència.

Mentre traiem l herba aprofitem per retirar erugues de la col que trobem en algunes cols aïllades.

DATA: 29-03-2011




PLUJA: l/m2


Segon encoixinat amb palla a la zona 1

Fem un segon encoixinat per a tapar els espais que ja no en queda. .

DATA: 03-05-2011

LLUNARI: Creixent Ascendent. Dia fruit



PLUJA: l/m2


Fem la primera collita

Algunes cols ja tenen el cabdell ben format i algunes estan sent atacades per la eruga de la col.

ESPINAC Espinacea olareacea Butterfly

Planta de peu voluminós amb fulles carnoses de gran tamany i de color verd fosc. Bona resistència a l espigat i apta per a tot temps, especialment per a collir a primavera. Varietat molt productiva.

QUADRE RESUM ... DIA: 10-02-11 DIA: 22-02-11 DIA: 24-02-11 DIA: 17-03-11 DIA: 24-03-11 Sembra d espinacs a la zona 4.

Germinació de la majoria de plantes.

Escardem per a fer l herba.

Aclarim els espinacs Escardem per a fer l herba

DIA: 12-04-11 DIA: 26-04-11 DIA: 28-04-11 Primera collita d espinacs.

Segona collida d espinacs.

Última collida d espinacs.

DATA: 10-02-2011




PLUJA: 3,6 L/M2

VENT: WSW


Sembrem llavors

d espinac Butterfly

- Marquem 18 línies de sembra amb cordill blanc amb una separació de 30 cm. Fem un solc de 3 cm de fondària i sembrem les llavors en filera. Finalment cobrim amb terra i reguem.

DIETARI DEL CULTIU DELS ESPINACS

DATA: 22-02-2011

LLUNARI: Minvant - Descendent. Dia arrel



PLUJA: l/m2

VENT: WNW



d espinacs

Surten la majoria de plantes de manera una mica irregular. Varem fer les línies amb diferents fondàries i per això no surten tots els espinacs alhora, cal vigilar en el moment de la sembra.

DATA: 24-02-2011




PLUJA: l/m2

VENT: WNW



terreny

Com que ja veiem els espinacs, descrostem amb l'escardador tota la parada per controlar les males herbes i per airejar i esponjar el terreny.


DATA: 17-03-2011

LLUNARI: Creixent descendent. Dia fruit



PLUJA: 0 l/m2

VENT: WNW


Aclarim els espinacs Traiem les plantes més petites dels llocs on hi ha més densitat, així deixem espai per a que la resta creixin millor.

Cal anar amb compte de no trencar les arrels dels espinacs que deixem.

DATA: 12-04-2011




PLUJA: l/m2


Primera collita Collim els primers espinacs arrencant tota la planta i tallant posteriorment les arrels.

DATA: 24-03-2011

LLUNARI: Minvant Descendent. Dia fulla.



PLUJA: l/m2

VENT: NNE


Escardem per fer

l herba

Passem l escardador per a treure l herba, trencar la crosta i oxigenar el terreny.

El treball del terra s ha de fer molt superficial per no trencar les arrels dels espinacs.

DATA: 26-04-2011

LLUNARI: Minvant - Ascendent. Dia arrel.



PLUJA: 13.8 l/m2


Segona collita Fem una altra collita arrencant tota la planta i tallant posteriorment les arrels.

Veiem que algunes fulles estan tacades per fongs, comencen a pujar les temperatures.

DATA: 28-04-2011

LLUNARI: Minvant Ascendent. Dia flor.



PLUJA: 0.2 l/m2


Última collita Acabem de collir tota la parada i deixem sobre el terra les fulles i plantes que estan malament.

Ho collim tot perquè tenim moltes plantes que s estan espigant.

CEBA Allium cepa CEBA BAVOSA

Varietat de dia curt i de cicle molt primerenc. Bulbs amb bona mida, amb forma de con invertit apuntant cap a la zona radicular, amb poques capes exteriors de color coure i carn blanca. Aptitud per a la conservació d uns 3 mesos. Els hi agrada els sòls amb textura mitja i cal mantenir el terra lliure de males herbes.

QUADRE RESUM ... DIA: 15-02-11 DIA: 17-02-11 DIA: 22-02-11 DIA: 03-03-11 DIA: 24-03-11 Plantem 100 cebes a la zona 1.

Plantem 200 cebes a la zona 2.

Plantem 200 cebes a la zona 2.

Escardem per fer l herba.


DIA: 12-04-11 DIA: 26-04-11 DIA: Fem l herba a mà. Primera collita de les

cebes.

DATA: 15-02-2011

LLUNARI: Creixent Descendent. Dia flor



PLUJA: 0.8 l/M2


Plantem 100 cebes bavoses a la zona 1

Plantem dues fileres a 50 cm de separació i posem cebes cada 10 cm a banda i banda del tub de reg.

Les plantem fins a la meitat del bulb. Abans de plantar-les els hi tallem una part de les fulles i de les arrels per a que agafin millor.

DIETARI DEL CULTIU DE LES CEBES

DATA: 17-02-2011




PLUJA: 0.2 l/m2





DATA: 22-02-2011

LLUNARI: Minvant Descendent. Dia arrel



PLUJA: l/m2





DATA: 03-03-2011




PLUJA: 3.6 l/m2


Escardem per fer l herba

Passem l escardador per a descrostar la terra i eliminar l herba.

DATA: 12-04-2011




PLUJA: l/m2


Fem l herba a mà Fem l herba a ma per a deixar les cebes netes per a que no els hi facin competència.

DATA: 24-03-2011




PLUJA: l/m2



Tornem a passar l escardador per controlar l herba fins que el cultiu estigui més desenvolupat.

DATA: 26-04-2011

LLUNARI:.Minvant Ascendent. Dia arrel



PLUJA: 13.8 l/m2


Fem la primera collita

Algunes cebes ja tenen el bulb ben format i algunes tenen fulles seques per l atac d algun fong.

PATATA Solanum Tuberosum Kennebec

La patata té el color de pell groga, el color de la carn és blanca. Té la forma del tubercle ovoide curta, la talla és molt llarga i el fullatge és semi-erecte. El cicle de de vida de la patata és semitardà i el seu rendiment és bo. Laptitud culinària és de carn fina i de bon comportament en la cocció.

QUADRE RESUM ... DIA: 10/02/2011 DIA: 15/02/2011 DIA: 17/03/2011 DIA: 24/03/2011 DIA: 14/04/2011 Preparació dels solcs de la patata.

Sembrar la patata (25Kg).

Germinació de la majoria de patates.

Treure les males herbes i descrostar la terra.

Calcem les patates amb la biciaixada.

DIA: 05/05/2011 DIA: 27/05/2011 DIA: DIA: DIA:

Floració de la majoria de patateres.

Collita de totes les patates

DATA: 10-02-2011




PLUJA: 3,6 L/M2

VENT: WSW


Preparació dels solcs

per sembrar

Vam passar el motocultor pel terreny i vam obrir el solc per la plantació de la patata.

Per a fer els solcs utilitzem la biciaixada amb el surcador.

DIETARI DEL CULTIU DE LA PATATA

DATA: 15-02-2011




PLUJA: 0,8 l/m2

VENT: WSW


Sembra de patata

(25 Kg)

Fem un solc de 20- 25 cm de fons i sembrarem mitja patata per solc amb una distància de trenta centímetres, ho cobrim de terra i posem el tub de reg.

Tallem les patates de sembra deixant com a mínim un parell d ulls a cada tros, de cada una en surten dues o tres parts. Les patates estàn poc grillades.

DATA: 17-03-2011

LLUNARI: Creixent i descendent. Dia fruit



PLUJA: 4,0 l/m2

VENT: WNW


Germinació de la majoria de patates

Comencem a veure les primeres patateres. Han estat força temps a sortir perquè les vàrem sembrar molt aviat i les patates no estaven gens grillades.

DATA: 24-03-2011

LLUNARI: Minvant i descendent. Dia fulla



PLUJA: 0 l/m2

VENT: NNE


Traiem les males herbes

i descrostem la terra

Amb el tallant de la biciaixada, l escardador, vàrem descrostar la terra de la zona de les patates i al mateix temps que treiem les males herbes.

DATA: 05-05-2011

LLUNARI: Creixent - Ascendent. Dia arrel.



PLUJA: l/m2


Floració de la majoria de patateres

Ja veiem les flors blanques a més de la meitat de les patatares.

DATA: 14-04-2011

LLUNARI: Creixent i descendent. Dia fruit



PLUJA: l/m2


Calcem les patateres Estovem la terra d entre les línies amb l aixada i passem desprès amb la biciaixada i el surcador per a calçar les patateres.

BLEDES Beta vulgaris var. cicla BLEDA

Varietat de fulles molt abundants, erectes i grans, amb un color verd groguenc i amb penques molt amples i carnoses. Varietat molt rústica i resistent a l espigat.

QUADRE RESUM ... DIA: 17-02-11 DIA: 01-03-11 DIA: 03-03-11 DIA: 24-03-11 DIA: 24-04-11 Plantem 50 bledes a la zona 4

Plantem 50 bledes a la zona 4



Posem les trampes pels caragols.

DIA: 12-04-11 DIA: DIA: Primera collita

DATA: 17-02-2011




PLUJA: 0.2 l/M2



Plantem dues fileres a 50 cm de separació i posem bledes cada 30 cm. Les plantem vigilant de no tapar les fulletes de l ull.

DIETARI DEL CULTIU DE LES BLEDES

DATA: 01-03-2011




PLUJA: 0.2 l/m2



Plantem dues fileres a 50 cm de separació i posem bledes cada 30 cm. Les plantem vigilant de no tapar les fulletes de l ull.

DATA: 03-03-2011




PLUJA: 3.6 l/m2



Passem l escardador per a descrostar la terra i eliminar l herba

DATA: 24-03-2011




PLUJA: l/m2


Escardem per fer l herba i posem trampa

per cargols

Les bledes ja comencen a tenir una bona mida i cal eliminar les herbes per aconseguir que el cultiu s estableixi sense competència. També posem culs de garrafa tallats entre les bledes i els omplim amb cervesa i aigua.

Posem tres trampes al llarg de la filera de bledes perquè evitar que els caragols segueixin foradant les fulles.

DATA: 12-04-2011




PLUJA: l/m2


Primera collita de bledes

Collim les fulles de fora que ja tenen una bona mida. Deixem les fulles més joves de dins la planta per a poder seguir collint.

PASTANAGA Daucus carota NANTESA

Varietat d arrel de llargària mitja (15 cm*18 cm), de forma cilíndrica amb l extrem arrodonit i sense cor. La pell és fina i de color taronja fort. Fullatge mitjanament desenvolupat. De cicle mitjà, li convenen terres lleugeres i ben adobades. És convenient aclarir les plantes deixant-ne una cada 6 o 7 cm.

QUADRE RESUM ... DIA: 10-02-11 DIA: 24-02-11 DIA: 08-03-11 DIA: 10-03-11 DIA: 22-03-11 Sembra de 4 línies a la Z.2

Sembra de 2 línies a la Z.2

Germinen de la majoria de plantes. Zona 2

Sembra de 4 línies a la zona 5

Germinen la majoria de plantes. Zona 5

DIA: 24-03-11 DIA: 05-04-11 DIA: 12 i 26-04-11 DIA: DIA: Escardem per fer l herba

Fem l herba a mà Fem l herba a mà

DATA: 17-02-2011




PLUJA: 0.2 L/M2


Sembrem 4 línies de

pastanaga Nantesa.

Marquem 4 línies d 1cm de fondària amb una separació de 20 cm entre les línies, a la zona 2 . Sembrem les llavors a mà intentant tirar la quantitat exacta de llavors, desprès enterrem les llavors amb una fina capa de terra i ho tapem amb manta tèrmica.

DIETARI DEL CULTIU DE LES PASTANAGUES

DATA: 24-02-2011




PLUJA: l/m2



pastanaga Nantesa.

Marquem 2 línies d 1cm de fondària amb una separació de 20 cm entre les línies, a la zona 2 .Tapem les llavors amb una fina capa de terra i ho tapem amb manta tèrmica.

.

Aquesta sembra la fem sobre un bancal elevat.

DATA: 08-03-2011




PLUJA: l/m2


Comença a germinar la

pastanaga de la zona 2.

Surten gran part de les pastanagues, juntament amb altres herbes que traiem a mà..

DATA: 10-03-2011

LLUNARI: Creixent Ascendent. Dia fruit.



PLUJA: l/m2



pastanaga a la zona 5.

Al bancal elevat on hi ha els porros hi sembrem 4 línies de pastanaga.

DATA: 24-03-2011

LLUNARI: Minvant Descendent. Dia fulla.


TEMPERATURA ºC:

PLUJA: 4.0 l/m2


Escardem per fer

l herba.

Passem l escardador entre les línies (20 cm) I fem l herba de dins de les línies a mà.

DATA: 22-03-2011




PLUJA: l/m2


Germinen les pastan. de

la zona 5.

Surten molt uniformes i sense herbes. La cobertura de compost resulta molt efectiva.

DATA: 05-04-2011




PLUJA: l/m2


Escardem per fer

l herba

Passem l escardador entre les línies (20 cm) I fem l herba de dins de les línies a mà.

És un cultiu que requereix fer molts cops l herba fins que no creix I fa ombra a la resta d herbes.

DATA: 12-04-2011




PLUJA: l/m2


Fem l herba a mà. Necessitem fer l herba a mà per evitar la competència amb les pastanagues.

DATA: 26-04-2011

LLUNARI: Minvant Ascendent. Dia arrel.



PLUJA: 13.8 l/m2


Fem l herba a mà. El cultiu ja està ben establert i és la última vegada que fem l herba.

PÈSOL

Pisum sativum

TÉLÉVISION

Varietat de origen francès el cicle es semitardà pròxim a tardà planta d'altura seminana (75 cm) fulles de color verd blavosa 14 -16 nusos la 1 flor. La forma de les tavelles es lleugerament corbada de extremitat amb punta de color verd fosc es bastant llarga (11'5cm) 6-8 grans per tavella En estat sec el gra de forma irregular i superfície rugosa sobre 280 grams el pes de 1000 grams. És una varietat amb aptitud per la congelació.

falta

QUADRE RESUM ... DIA: 10/02/2011 DIA: 01/03/2011 DIA: 03/03/2011 DIA: 10/03/2011 DIA: 17/03/2011 Sembrem la llavor del pèsol.

Germinació dels pèsols.

Primera descrostada del terreny dels pèsols.

Encoixinem amb palla els pèsols.

Entutorem els pèsols amb canyes i cordill.

DIA: 31-03-11 DIA: 12-04-11 DIA: 26-04-11 DIA: 10-05-11 DIA:

Tornem a encoixinar amb palla els pèsols.

Fem l herba a mà. Floració de la majoria de pèsols.

Primera collita de pèsols

DATA: 10-02-2011




PLUJA: 3,6 L/M2

VENT: WSW


Sembrem llavors de

pèsol

- Marquem les 7 línies de sembra amb cordill blanc amb una separació de 50 cm. Fem un solc de 5 cm de fondària i sembrem una llavor cada 3 cm. Finalment cobrim amb terra i posem el tub de reg.

Per facilitar la germinació podríem haver posat les llavors en remull 24 hores abans.

DIETARI DEL CULTIU DEL PÈSOL

DATA: 01-03-2011




PLUJA: 0,2 l/m2

VENT: WNW



de pèsols

-Desprès de 3 setmanes de la sembra germinen el 90% dels pèsols Hem posat canyes amb cinta de vídeo per evitar que els ocells puguin ocasionar desperfectes en la plantació. Ja es detecten algunes plantes amb fulles picades per ocells.

DATA: 03-03-2011

LLUNARI: Minvant - ascendent. Dia fruit.



PLUJA: 3,6 l/m2

VENT: WNW



terreny

Com que ja veiem els pèsols, descrostem amb l'escardador tota la parada per controlar les males herbes i per airejar i esponjar el terreny.


DATA: 10-03-2011

LLUNARI: Creixent minvant. Dia arrel



PLUJA: 0 l/m2

VENT: WOW


Encoixinem amb palla Desfem una bala de palla i estenem uns 5 cm de gruix per tot el terreny dels pèsols procurant que la planta no tingui palla al damunt.

Cal anar amb compte de no cobrir les plantes de pèsol amb la palla.

DATA: 26-04-2011




PLUJA: 13.8 l/m2


Floreixen la majoria dels

pèsols

Ja veiem les flors de la majoria de plantes

DATA: 17-03-2011

LLUNARI: Creixent

descendent. Dia fruit



PLUJA: 0 l/m2

VENT: WNW


Entutorem els pèsols En les línies dels pèsols posem canya de bambú d'uns 70 cm d'alt amb dues filades de cordill tensat, per a que els pèsols s'hi enfilin.

Cal enfilar les pesoleres per evitar que les flors i les tavelles estiguin en contacte amb el terra

DATA: 31-03-2011




PLUJA: 0.2 l/m2


Tornem a encoixinar Desfem una bala de palla i estenem uns 5 cm de gruix per tot el terreny dels pèsols procurant que la planta no tingui palla al damunt.

Repetim la encoixinada per a omplir els forats on no hi ha palla.

DATA: 12-04-2011




PLUJA: l/m2


Fem l herba a mà

Traiem les herbes que surten entre les plantes per a evitar la competència per l aigua i els nutrients.

MONGETA Phaseolus Vulgaris Delinel

Mongeta de mata baixa, molt vigorosa amb facilitat pel quallat i entrenusos curts. El fruit és llarg i cilíndric amb color verd fosc i de llavors negres quan les deixem assecar. És força precoç i es pot sembrar al febrer en zones càlides.

QUADRE RESUM ... DIA: 17-02-2011 DIA: 01-03-2011 Dia: 24-03-2011 DIA: 31-03-2011 DIA: 05-04-2011 Sembra de dues safates a l hivernacle.

Plantació d un bancal elevat a la zona 5.

Escardem per fer l herba Plantació de 45 plantes a la zona 3.

Ensofrada a les mongetes . Zona 3

DIA: 11/04/2011 DIA: 26/04/2011 DIA: 03/04/2011 DIA: 10/04/2011 DIA: 17/05/2011

Fem l herba a mà. Comencen la floració Comencen a formar-se les primeres mongetes

Primera collita de mongetes Plena collita i seguim...

DATA: 17-02-2011




PLUJA: 0.2 L/M2


Sembrem dues safates a

l hivernacle

Sembrem una llavor per alvèol, ho reguem i ho deixem a l hivernacle. Les safates són de 70 alvèols i estan plenes de

substrat preparat a base de turba negra i compost.

DIETARI DEL CULTIU DE LES MONGETES

DATA: 03-03-2011




PLUJA: 3,6 l/m2

VENT: WNW


Trasplant a l hort de les

dues safates de mongeta

Trasplantem al bancal elevat de la zona 5 les dues safates, posem les plantes cada 20 cm.

Caldria cobrir-les amb alguna protecció perquè les nits encara són massa fredes per la mongeta.

DATA: 24-03-2011

LLUNARI: Minvant - descendent. Dia fulla.



PLUJA: l/m2


Escardem per fer

l herba

Passem l'escardador per tota la parada per controlar les males herbes sense trepitjar la terra del bancal elevat.

DATA: 31-03-2011

LLUNARI: Minvant Ascendent. Dia Flor.



PLUJA: 0.2 l/m2


Plantem 45 unitats de mongetes

Plantem 45 mongeteres comprades al planter a la zona 3, a la vora de les patates que fan bona associació. Les posem cada 20 cm.

DATA: 12-04-2011




PLUJA: l/m2


Fem l herba a mà.

Anem traient les herbes que hi han entre les mongeteres a mà. Tenim molta jonça i cal mantener-la a ratlla fins que les mongetes estiguin grans i ja no els hi facin competència.

DATA: 05-04-2011




PLUJA: l/m2


Ensofrat Algunes mongetes han agafat fongs i els hi posem sofre en pols a primera hora.

Cal ensofrar a primera hora per a que la rosada ajudi a enganxar la pols de sofre.

DATA: 26-04-2011




PLUJA: 13.8 l/m2


Floreixen la majoria de

les mongetes

Comencem a veure les primeres flors.

DATA: 03-05-2011




PLUJA: l/m2


Ja apareixen les

primeres mongetes

Ja veiem les primeres flors fecundades amb la petita mongeta al darrera.

DATA: 10-05-2011




PLUJA: l/m2


Primera collita de

mongetes

Collim uns 4 Kg de mongetes tendres.

CARBASSÓ Cucurbita pepo CARBASSÓ VELLEZA NEGRA

Planta sense ramificacions, molt precoç, fruits molt fins, allargats, d extrems arrodonits i de color verd fosc. És molt productiva i mentre es van collint els carbassons no para de fructificar. Fruits de carn gustosa i delicada.

QUADRE RESUM ... DIA: 08-03-11 DIA: 08-03-11 DIA: 22-03-11 DIA: 24-03-11 DIA: 05-04-11 Construïm un minihivernacle.

Plantem 12 carbassons a la zona 3 (protegits)

Plantem 10 carbassons més a la zona 3


Ensofrem els carbassons.

DIA: 12-04-11 DIA: 14-04-11 DIA: 03-05-11 Fem l herba a mà. Floració dels

carbassons Primera collita de carbassons.

DATA: 08-03-2011




PLUJA: l/M2


Construïm un minihivernacle

Amb tubs de goteig vells i canyestes de bambú fem els arcs de l hivernacle, ho lliguem tot amb cordill per agruantar l estructura i ho tapem amb manta tèrmica.

Posem manta tèrmica perquè aguanta la temperatura més estable al llarg del dia que el plàstic.

DIETARI DEL CULTIU DELS CARBASSONS

DATA: 08-03-2011




PLUJA: l/m2


Plantem 12 carbassons a la zona 5

Plantem una filera de carbassons cada 80 cm. Posem compost a cada forat alhora de plantar-los.

DATA: 22-03-2011




PLUJA: 4.0 l/m2


Plantem 10 carbassons a la zona 3

Plantem una filera de carbassons cada 80 cm. Posem compost a cada forat alhora de plantar-los.

DATA: 24-03-2011




PLUJA: l/m2



Amb els carbassons només cal fer l herba al principi perquè un cop crescuts el gran fullatge que tenen fa molta ombra i impedeix que surti l herba.

DATA: 05-04-2011




PLUJA: l/m2


Ensofrem els carbassons

A primera hora del matí tirem pols de sofre per totes les plantes de carbassó. Ensofrem perquè amb les plujes de l abril i les calors podem tenir atacs de oïdi a les fulles.

DATA: 12-04-2011

LLUNARI: Creixent Descendent.Dia fulla



PLUJA: l/m2


Fem l herba a mà Les plantes ja són grans i fer la última desherbada a mà per deixar neta la parada.

DATA: 14-04-2011

LLUNARI: Creixent Descendent. Dia fruit



PLUJA: l/m2


Comencen a florir els carbassons

Observem les primeres flors femenines.

DATA: 03-05-2011

LLUNARI: Minvant Ascendent. Dia fruit



PLUJA: l/m2


Primera collita de carbassons

Com que és molt aviat les primeres flors normalment no es pol·linitzen bé i els fruits surten deformats.

TOMÀQUETS Lycopersicon esculentum

Cor de Bou, Banach i bombeta groc.

Cor de Bou: Varietat de fruits grossos, carnosos i molt dolços d un color, vermell intens i de baixa producció.

Banach: Plantes molt altes amb fulles grans i doblegades cap al nervi. Els fruits són de tipus 3 caires, aplastat i amb tendència a l esberlat. El color dels fruits és vermell de la base i verd als lloms de la part superior.

Bombeta goc: Planta vigorosa, bona producció i de fruits petits molt dolços, en forma de bombeta i de color groc.

QUADRE RESUM ... DIA: 10-03-11 DIA: 22-03-11 DIA: 31-03-11 DIA: 05-04-11 DIA: 05-04-11 Plantem tomàquets del Benach

Plantem tomàquet Cor de Bou

Plantem tomàquet Bombeta groc i Cor de Bou

Primera poda dels brots i escardada del terreny

Ensofrem les tomateres

DIA: 28-04-11 DIA: 03-05-11 Entutorem les tomateres

Primeres flors cuallades

DATA: 10-03-2011




PLUJA: l/M2


Plantem tomàquet del Banach

Plantem 30 unitats de tomàquets a la zona 5. Les plantem en dues files separades 50 cm i entre elles també les plantem cada 50 cm.

DIETARI DEL CULTIU DELS TOMÀQUETS

DATA: 22-03-2011




PLUJA: l/m2


Plantem tomàquet Cor de Bou

En plantem 8 unitats i les plantem a la mateixa parada que les anteriors i de la mateixa manera.

DATA: 24-03-2011




PLUJA: l/m2



Aprofitem per treure l herba a mà i deixar les tomateres a punt per podar-les i entutorar-les.

DATA: 31-03-2011




PLUJA: 0.2 l/m2


Plantem tomàquet Cor de Bou i bombeta groc

Plantem quatre fileres cada 50 cm i posem unes 70 unitats cada 50 cm a la zona 3.

Les associem amb les mongetes per un costat i amb cols per un altre.

DATA: 05-04-2011




PLUJA: l/m2


Podem les tomateres

Tallem els brots que els hi surten a les tomateres entre la tija i la fulla, deixant un únic tronc principal.

Just desprès de podar és convenient ensofrar per evitar les entrades de fongs per ferides.

DATA: 05-04-2011




PLUJA: l/m2


Ensofrem les tomateres

A primera hora del matí tirem pols de sofre per totes les plantes de tomàquet.

. Ensofrem perquè amb les plujes de l abril i les calors podem tenir atacs de fongs a les fulles.

DATA: 28-04-2011




PLUJA: 0.2 l/m2


Entutorem les tomateres amb

canyes

Lliguem les tomateres a les canyes i les agrupem de tres en tres. Posem el cordill per sota dels rams de flors per a que s aguantin bé els fruits.

DATA: 03-05-2011

LLUNARI:Creixent Ascendent. Dia fruit



PLUJA: l/m2


Primeres flors quallades

Ja veiem les primeres flors que han estat pol·linitzades i mostren petits tomàquets.

PORRO Allium ampeloprasum var. Porrum Família de les liliàcies

COGOMBRE Cucumis sativus Família de les cucurbitàcies

SÍNDRIA DEL PAÍS Citrillus Lanatus T

Família de les cucurbitàcies

QUADERN DE CAMP DE L'HORT ECOLÒGIC

Documents

Transcript of QUADERN DE CAMP DE L'HORT ECOLÒGIC