Què entenem per sostenibilitat? Breu recorregut per la...
-
Upload
phungthuan -
Category
Documents
-
view
219 -
download
2
Transcript of Què entenem per sostenibilitat? Breu recorregut per la...
Què entenem per sostenibilitat? Breu recorregut per la història del concepte
1944
1948
1952
1956
1960
1964
1968
1972
1976
1980
1984
1988
1992
1996
2000
2004
2008
2012
Capitalisme fordista (pacte capital-treball) i Guerra Freda (conflicte de blocs).
Capitalisme financer global (neoliberalisme), final de la Guerra Freda i irrupció de microconflictes i guerra global permanent. A partir de 2007 s’inicia la crisi sistèmica global.
Sistema Bretton Woods (governança del capital internacional), Nacions Unides (gestores de l’ordre social) i institucions guerreres (OTAN i Pacte de Varsovia)
Les velles colònies es converteixen en Tercer Món
objecte de disputa geopolítica entre blocs.
El 1960 el petroli es converteix en el principal combustible. Els Trenta Gloriosos coincideixen amb un període de preus barats dels combustibles i de la resta de matèries primeres.
Acceleració del deteriorament ecològic.
Ruptura Bretton Woods, inauguració del RDWS (Rpegim Dólar Wall Street). Domini financer com forma de control socioespacial crisi del Deute
i Consens de Washington
Expansió de les lògiques financeres, domini de les corporacions transnacionals, comerç internacional. Irrupció dels gegants perifèrics: Xina (fàbrica global). Crisis financieres en el Sud Global, potent bombolla financero-immobiliària (2001-2007) i crisi sistèmica global.
Crisi de governabilitat: revoltes i conflictes armats a la perifèria i lluita social en els espais centrals(Maig 1968).
Anys 1970: “Crisis del petroli” i augment del preu del barril. Anys 1980: entren en joc nous jaciments fora del control de l’OPEP (s’inicien els 20 anys de petroli barat). Crisis ecològiques: Union Carbide (Bhopal, 1984), Txernòbil (1986), Exxon Valdez (1989)
Crisi de la “vella esquerra” i consens en torn al projecte neoliberal. Aparició del moviment de moviments. Atemptats 11S i Guerra Global. Crisi: Moviment Indignats.
Final del petroli barat i guerres per petroli. La degradació ecològica planetària se dispara.
1968
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
Límits al creixement: preocupació sobre l’esgotament dels recursos (procés econòmic com un procés entròpic)
Conferència de NU sobre el Medi Ambient Humà (Estocolm , 1972). Ecodesenvolupament (1974): Reflexió crítica sobre les regles del joc capitalista.
“20 anys de petroli barat”: pas de les preocupacions dels límits al creixement a la dels residus i contaminació. S’acusa a la pobresa com responsable de la crisi ecològica expansió del capital com a solució. Món unipolar (hegemonia EUA) després de la caiguda de la URSS (1989)
1983: CMMAD (Comisión Mundial de Medio Ambiente y Desarrollo) presidida por Gro Harlem Brundtland.
1987: Informe Brundtland que define el concepto de Desarrollo Sostenible (DS).
Rio 1992: Cimera de la Terra. Apoteosi del DS. Clima triomfal del capitalisme, paper rellevant dels lobbies i es consolida l’agenda de la liberalització comercial (OMC, 1995). Agenda 21, Convenis de Biodiversitat i Canvi Climàtic, Protocol de Boscos.
Final del petroli barat i guerres pels recursos. Entren en joc els gegants asiàtics. Crisi socioecològica, forta expansió del capitalisme financer global i crisi sistèmica global a partir de 2007.
Joburg 2002: Cimera del DS. Triomf del màrqueting verd (retrocés dels acords Tipus I i ascens dels Tipus II). Agenda WEHAB. Ritual propagandístic amb forta presència d’ETN
Rio+20 (2012): Green Economy. Front a la crisi nova ronda d’acumulació per despossessió aprofundiment de la mercantilització i financiarització de la natura.
Reflexió en torn als límits de la tecnociència i els límits biofísics a l’acumulació
S’imposa el dogma neoliberal –contrarrevolució Thatcher i Reagan-.
Globalització dolça: financiarització i expansió comercial.
Globalització dura: guerra global i bombolla
Crisi global
1) Desmaterialització (decoupling) menor càrrega política i restringit al camp tecnocràtic
• Desmaterialització dèbil o relativa: descens de requeriments materials i energètics per unitat de PIB.
• Desmaterialització forta o absoluta: reducció absoluta de la utilització de materials i energia.
Davant l'esgotament / manipulació del concepte de sostenibilitat apareixen dos conceptes nous:
2) Decreixement concepte polèmic, forta càrrega política i difícilment
apropiable per part del poder
Sistema Econòmic
Sistema Social
Sistema Ecológico
Per alguns se tracta de concebre un equilibri entre diferents sistemes (tres potes).
• Però: – Noció mecanicista.
– Elements separats.
– Concepte de externalidad procedent de la economia convencional (y física newtoniana)
– No implica una revisió del sistema socioeconòmic.
Recursos naturals
Recursos degradats
Energia Solar
reciclatge
Drets de propietat, distribució del
poder i de l´ingrés.
SISTEMA ECONÒMIC
Eenrgia solar i industrial Energia degradada
Energia tèrmica
Noció de sistema econòmic: inserit dins de la biosfera.
BIOSFERA
ACTIVITATS HUMANES
ESFERA
ECONÒMICA
Figura 1. R. Passet (1996); Figura 2. J. Martínez-Alier i J. Roca (2000)
Sostenibilitat Dèbil
Sostenibilitat Forta
Capital Natural; Capital Manufacturat;
Capital Humà
Substituts Complementaris
Sistema Econòmic Autònom i independent Dins de la Biosfera i
depenent
Commensurabilitat Alta Dèbil
Mesures Monetàries
(Anàlisis Cost Benefici) Biofísiques
(també monetàries)
Resiliència dels ecosistemes Alta Baixa i/o Moderada
Tecnologia Optimista Poca confiança i
moderadament optimista
Impactes Ambientals Externalitats Irreversibilitat i incertesa
Generacions futures Descompta el Futur Principi de Precaució
Instruments Mecanismes de mercat Actuació política y control
del mercat. Democràcia participativa.
La metàfora de la línia de flotació (Plimsoll Line) de Herman E. Daly
Escala: Límits biofísics al creixement. Equitat: Límits ètico-socials al creixement.
Metàfora de la línia de
flotació
Estat 1
Estat 2 Estat 3
A més de l’escala i ‘equitat, Daly planteja que la sostenibilitat ha de cobrir també la dimensió de l’eficiència en l’assignació i distribució dels recursos, per la qual cosa el mercat hi pot jugar un important paper, PERÒ també altres institucions, i a més és recomanable.
Principis operatius de la sostenibilitat (Daly, 1990)
1.L’economia ha de ser indefinidament autoreproductiva.
1.Biosfera com a font essencial de la vida: Principi d’irreversibilitat zero
Això implica reduir a zero les intervencions acumulatives i els danys irreversibles.
1.Només dels recursos naturals inesgotables (a escala humana) no es deriva cap principi limitatiu. No obstant, cal tenir present que fins i tot els recursos naturals inesgotables no es poden explotar il·limitadament, com ens recorda la Llei de l’Entropia.
1.Recursos naturals renovables: Principi de recol·lecció sostenible. Les taxes de recol·lecció han de ser iguals a les taxes de regeneració d’aquests recursos.
1.Recursos no renovables: Principi de Buidatge Sostenible. Quan la taxa de buidatge sigui igual a la taxa de creació de substituts renovables.
1.Contaminació i residus: Principi de l’emissió sostenible. Les taxes d’emissió de residus han de ser iguals a les capacitats naturals d’assimilació dels ecosistemes als que s’emeten aquells residus (i emissió zero de residus no biodegradables).
1.Principi de selecció sostenible de tecnologies, afavorint tecnologies que augmentin la productivitat dels recursos front a les tecnologies que incrementin la quantitat extreta de recursos.
1.Principi de Precaució per tal de fer front a les condicions d’incertesa i complexitat a les que s’enfronta la humanitat.
1.Desenvolupament sostenible no com un principi purament tècnic sinó com un principi ètico-normatiu.
“La sostenibilitat o sustentabilitat no es pot entendre en cap cas com un principi purament tècnic, sinó com un principi ètico-normatiu, que inclou característiques necessàries, junt amb d’altres que són desitjables, i per tant no se pot construir segons una versió única; és un procés més que un estat”
Jorge Riechmann 1995:31.