PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi...

32
PUJOLBOIRA JARDINS SECRETS 1981 - 2011 OBRES DE GRAN FORMAT Casa de Cultura de Girona de l’1 al 30 de setembre de 2011

Transcript of PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi...

Page 1: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

P U J O L B O I R A

JARDINS SECRETS1 9 8 1 - 2 0 1 1

O B R E S D E G R A N F O R M AT

Casa de Cultura de Gironade l ’1 al 30 de setembre de 2011

Page 2: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

Empordà, gravat 1981

Page 3: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

L’any 2005 el pintor Pujol Boira em va demanar si volia presentar-li una exposició que feia en una galeria de Girona. En l’obra presentada hi havia una sèrie de constants: el món clàssic, la Mediterrània, la naturalesa.I en ells la fi gura humana que hi apareixia, estava immersa en el paisatge, com un element més. Sense el protagonisme de la fi gura humana sobre la naturalesa que tenia en el primer renaixement, i que la pintura del segle XVI es va cuidar de transformar. La llum i els colors característics de la pintura de Pujol Boira defi nien el seu art. En les obres d’aquella exposició ja s’introduïen alguns elements que ara en l’exposició actual veurem més desenvolupats, com peixos, cargols, que ens feien pensar en cert surrealisme.

L’exposició que avui presentem, ja a fi nals del 2011, comença amb una obra antiga. Una obra realitzada el 1981, en la que ja hi són presents les constants posteriors. És un paisatge d’ample visió amb un horitzó molt llunyà, emmarcat per dos elements que centren la composició, en la que hi trobem una fi gura femenina en unes arquitectures dins un paisatge que ens porta molt enllà. La llum és uniforme, i de color daurat tenyeix, difuminant, paisatge i fi gura.

En les obres a partir de 1990, el color canvia i la llum també. Apareix el blau que serà una de les característiques de la pintura de Pujol Boira, i els elements representats adquireixen una major descripció. Els símbols com el cigne, apareixen en obres de grans dimensions, com Mediterrània, on la llum evoluciona determinant com tres parts en el quadre. Els objectes, en que s’hi inclou una fi gura s’ordenen seguint criteris plàstics, no realistes, però amb una gran fuga central cap a l’infi nit que determinen les arquitectures i el terra de la glorieta.

La llum es converteix en l’element defi nidor d’aquestes obres. Així la llum daurada envaeix obres com Sobretaula i Pou. De vegades és el blau, com a Bany i Pescadors. També en el titulat Punxenc, on la sirena es converteix aquí en la dona cargol de mar, entrant així en els refl exos del surrealisme que caracteritza a molts artistes de l’Empordà.Del període 2002 a 2004 s’exposen sis obres. Representen la màxima expressió, dins l’obra del pintor, d’aquell tema constant de situar la fi gura humana com un element més dins el paisatge. Són les obres que representen les Quatre Estacions, i els paisatges de Cala Pi i Arbreda. El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una fi gura sembla que centri un quadre, aquesta es desdibuixa i s’inclou en el paisatge, com a Primavera. El símbol de la bicicleta, que Josep Maria Cadena (2007) interpretava com el camí del pintor cap a l’infi nit, apareix a Tardor. En canvi a l’Estiu, un paisatge amb fi gures ens fa pensar en obres dels impressionistes francesos.Un conjunt d’obres refl ecteixen interiors. Són catorze obres realitzades entre 2007 i 2010 que responen a títols com la sèrie del Pintor i model, Cadaqués, L’Escala, La taula parada, Paisatge damunt la taula, El ventall vermell, Interior en groc i Interior en blau.En elles la llum ho tenyeix tot, i les fi gures s’inclouen en el conjunt de manera que caldrà anomenar-les interior amb fi gures i objectes, i no fi gures en un interior. Doncs és la llum que defi neix d’aquests interiors i fa que aquests en l’ambient que creen predominin per sobre de tot els elements representats. La concreció

Page 4: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una
Page 5: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

es fa en tot cas en les natures mortes i alguns objectes, que destaquen pel canvi de color. Són els característics blaus, i el groc i el vermell, els colors de la pintura de Pujol Boira. És aquesta mateixa llum la que determina els plans en la composició del quadres, de caràcter plàstic, independent de la visió de la realitat.

De 2011 són dues obres: Noia corrent pel jardí i La sortida del laberint. S’intensifi ca el surrealisme, i si abans el trobàvem en detalls i elements concrets, aquí el món clàssic present en la pintura de Pujol Boira es transforma en un paisatge surrealista. Figures com estàtues clàssiques, tors i cap esculpit, es situen en paisatges d’arbres i formes naturals juntament amb arquitectures estranyes que no podem identifi car. Però és també la llum la que defi neix una atmosfera en certa manera irreal en aquestes dues pintures.

Completen el conjunt una sèrie de catorze escultures de petit format, d’entre 12 i 36 cm d’alçada. D’alguna manera són formes que ja hem vist en la seva pintura: són fi gures femenines que surten de formes vegetals, els seus pits s’han convertit en petxines, una d’elles surt d’un cargol. La lluna apareix de vegades, molt petita però present. D’altres vegades la dona cus en una taula o màquina, o apareix amb un cèrcol, element present també en la pintura. Són fi gures no clàssiques, estilitzades.

Presideix l’exposició El peix de les cinc cues. És un tronc d’arbre, amb una forma determinada, al que s’hi han incorporat peces de metall que representen la cua, i el cap també metàl·lic amb la petita lluna incorporada. És l’objet trouvé convertit en obra d’art. Si en la seva pintura dóna la seva visió de la naturalesa, aquí la incorpora directament.

Veiem en la pintura de Pujol Boira una continuïtat de temàtica, l’home immers en la natura pròpia del Mediterrani, i formalment un predomini de la llum que determina cada obra, amb uns colors propis que defi nei xen tota la seva pintura. En les darreres obres però el caràcter surrealista s’accentua. Estem davant un llenguatge propi, que defi neix una poètica concreta, la de Pujol Boira.

Eduard Carbonell

Page 6: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una
Page 7: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

1986. La pluja 300 x 200 cm

Page 8: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

1996. Mediterrània

Page 9: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

700 x 200 cm

Page 10: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2000. Sobretaula 130 x 162 cm 2002. Hort 130 x 162 cm

Page 11: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2002. Oberta 130 x 162 cm 2002. Bany 130 x 162 cm

Page 12: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2002. Pescadors 160 x 132 cm

Page 13: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2003. Punxenc 130 x 162 cm

Page 14: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2004. Primavera 200 x 200 cm

Page 15: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2004. Estiu 200 x 200 cm

Page 16: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2004. Tardor 200 x 200 cm

Page 17: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2005. Hivern 200 x 200 cm

Page 18: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2004. Terrassa 130 x 162 cm

Page 19: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2008. La taula parada 116 x 89 cm

Page 20: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2008. Interior en blau 150 x 150 cm

Page 21: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2008. Interior en groc 150 x 150 cm

Page 22: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2008. Paisatge damunt la taula 130 x 162 cm

Page 23: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2010. Cadaqués 130 x 97 cm

Page 24: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una
Page 25: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2011. La sortida del laberint 250 x 200 cm

Page 26: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

2011. Noia corrent per un jardí 200 x 250 cm

Page 27: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

PUJOLBOIRAHISTÒRIA

Page 28: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una
Page 29: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

DADES BIOGRÀFIQUES: 1949 Neix a Barcelona. 1967 Ingressa a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics Massana de Barcelona.1968 Es fa membre del Cercle Artístic Sant Lluc i fa el seu primer viatge a París. 1969 Estada a París on freqüenta els tallers de l’American Center i de La Grande Ghaumière.Al mateix temps s’inscriu a l’École Supe-rieure de Dessin et Peinture de la ville de Paris, també es fa Copista del Louvre. Primera exposició individual. 1970 Torna a Barcelona i comença a treballar a l’estudi del carrer Jocs Florals. Fa el Servei militar. 1973 Realitza murals al fresc al Monestir Romànic de St.Cugat del Vallès, a l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània. 1974 Es trasllada a viure al poble d’Ordis, a l’Alt Empordà. 1975 S’inicia, de manera autodidacta, en el gravat a l’aiguafort. A partir d’aquesta data, incorpora el gravat dins la seva obra. 1976 Es trasllada a viure a Albons, al Baix Empordà. 1977 Treballs en ceràmica. Treballs amb torn i murals en gres. 1981 Realitza sèries d’escultures en bron-ze. 1984 Funda el Grup 69 conjuntament amb Ansón, Lluís Roura, Ministral i Lleixà. Treballs en grup. 1985 Primer Llibre Monogràfic. 1987 Construeix un nou taller a Albons. 1990 Publica Empordà, Somnis, Pintures, amb 100 il.lustracions en color, en una monografia que recull els seus darrers treballs. 1992 Treballa en gravats de gran for-mat i en la sèrie Mediterraneum, que formarà part de la propera monografia. 1993 El Consell d’Europa el convida a fer una exposició individual a Estrasburg, que la mateixa és exposada també al Parlament Europeu. 1994 Rep l’encàrrec de realitzar un projecte de pintures murals per a l’esglèsia de Sta.Coloma de Farners. 1997 Realitza projec-tes d’escultures públiques. 1998 Publica Mediterrània llibre amb 200 dels seus darrers treballs. Publica CIRC, llibre de treballs sobre paper que recull les seves impressions de la convivència en el circ Raluy. 1999 S’inicien les pintures murals de l’Esglèsia Parroquial de Santa Coloma de Farners. 2001 Realitzades en diferents espais, les pintures murals arriben a la tercera fase. 2002-2004 Realitza escultures públiques personals i activitats d’intervenció com a membre del grup 69. Dóna conferències a la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP). 2005 Publica “Elogi del passeig”, resum dels treballs des del 2002. 2006 Col.labora amb la Fundació Josep Carreras i la Fundació Sant Vicens de Paul. També amb la Fundació Vicens Ferrer. El consell d’Europa selecciona un quadre seu com a Nadala. 2008 Realitza el timpà de l’Esglèsia Parroquial de Sant Pere de Figueres en bronze i ceràmica. 2009 Ilustra els contes PAPALLONES A LA PANXA i ELS ROMANS DESEMBARQUEN A EMPÚRIES escrits per Francesc Pujol.

Page 30: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

E X P O S I C I O N S I N D I V I D U A L S

1969 Sala d´Art Ciutat. Manresa (Barcelona)1970 Galeria Sant Roc. Valls (Tarragona)1971 Galeria Les Voltes. Olot (Girona) Sala d´exposicions Casino Prado. Sitges (Barcelona) Sala d´exposicions A.A.M. l´Hospitalet (Barcelona) Galeria Agora-3. Sitges (Barcelona) Galeria Taller de Picasso (Barcelona)1972 Galeria Agora-3. Sitges (Barcelona) Galeria Estudi d´Art. St.Cugat del Vallès (Barcelona)1973 Sala d´exposicions Ateneu Barcelonès (Barcelona)1974 Galeria Taller de Picasso (Barcelona) Galeria Estudi d´Art. St.Cugat (Barcelona)1976 Galeria Francesc Armengol. Olot (Girona) Galeria Begur. Begur (Girona)1977 Galeria Seny (Barcelona) Galeria Art-3. Figueres (Girona) Galeria Joan Massanet. Figueres (Girona)1978 Galeria Kildoran (Barcelona)1979 Galeria Palau de Caramany (Girona) Galeria Matisse (Barcelona)1981 Galeria Lleonart (Barcelona)1982 Galeria Lleonart (Barcelona) Galeria Massanet. Figueres (Girona)1983 Galeria Palafrugell-Art (Girona) Galeria Lleonart (Barcelona)1984 Galeria Palau de Caramany (Girona) Galeria Sala Clarà. Olot (Girona)1985 Galeria Art. Figueres (Girona)1986 Galeria Palau de Caramany (Girona) Galeria Gràfi ca-4 (Barcelona) Galeria Llevant. Llafranc (Girona) Galeria Art. Figueres (Girona)1987 Galeria Vayreda. Olot (Girona) Galeria Athenea (Barcelona) Galeria Rebull. Reus (Tarragona) Galeria Gràfi ca-4 (Barcelona) Fira Internacional Lineart Ghent (Bèlgica) Sala d´exposicions l´Aliança. Cadaqués (Girona)1988 Galeria Ton-Art. Zürich (Suïssa) Galeria la Tralia. Vic (Barcelona) Galeria Vilaclara. La Bisbal (Girona) Fira Internacional Lineart Ghent (Bèlgica)1989 Georgian Gallery. Hasselt (Bèlgica) Pinacoteca Municipal de TossaTossa (Girona) Galeria Rebull. Reus (Tarragona) Galeria Palau de Caramany (Girona) Galeria Llevant. Llafranc (Girona) Fira Internacional Lineart Ghent (Bèlgica)1990 Palau de Caramany (Girona) Galeria Art. Figueres (Girona) Sala Vayreda. Olot (Girona) Galeria Avinyó. Peralada (Girona)

Monestir de Vilabertran. Vilabertran (Girona) Tour de Lepreux. Aosta (Itàlia) Fira Internacional Lineart Ghent (Bèlgica)1991 Galeria Horrach-Moya. Palma de Mallorca (Mallorca) Galeria am Goldenen Boden. Wil (Suïssa) Emannuelle Traets Gallery. Knocke-Zoute (Bèlgica) Hotel Imperial. Sétè (França) Museu de l´Empordà. Figueres (Girona)1992 Galeria Llevant. Llafranc (Girona) Galeria Richard. Zürich (Suïssa)1993 Galeria Horrach-Moya (Palma de Mallorca) Galeria Casrey (Barcelona) Albons Calm Hotel. Albons (Girona) Palais de l´Europe (Strasbourg) Parlament Europeu (Strasbourg)1994 Galeria am Goldenen Boden. Wil (Suïssa) Païssa de´n Ciset. Albons (Girona)1995 Fontana d´Or (Girona) Fort de Bellegarde. Perthus (França) Galeria Richard Küsnacht. Zürich (Suïssa) Sala Fortuny (Barcelona)1996 Galeria Horrach Moya (Palma de Mallorca) Galerie Am Goldenen Boden Wil ( Suissa) 276 Acuarelas Calm Hotel. Albons (Girona) Galeria Arcadi Calzada. Olot (Girona)1997 Castell de Benedormiens. Castell d´Aro (Girona) Galeria l´Arcada. Blanes (Girona)1998 Sala Fortuny (Barcelona)1999 Galeria Artnau (Girona)2000 Galeria l’Arcada. Blanes (Girona)2001 Ajuntament de l’Escala (Girona)2002 Galeria El Claustre. Figueres (Girona) Fons d’Art. Olot (Girona)2003 Gargon Art Gallery (València) Hotel Albons. Albons (Girona)2004 Galeria Mediterrànea (Mallorca) Galeria Lleonart (Barcelona) Galeria Art al Set (Andorra)2005 Galeria El Claustre (Girona) Galeria Fons d’Art (Olot) Galeria El Claustre (Figueres)2006 Fòrum Berger. Vilafranca del Penedès (Barcelona) Sala Rusiñol. St. Cugat del Vallès (Barcelona)2007 Galerie26, Paris (França) Galerie La Pleiade, Grenoble (França)2008 Galeria El Claustre. Figueres (Girona)2009 Galeria Fons d’Art. Olot (Girona)2010 Galerie Ruth Köppel, Leuthenegg (Suissa) Galeria El Claustre (Girona)2011 Galerie La Pleiade, Grenoble (França) Casa de Cultura (Girona)

Page 31: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una
Page 32: PUJOLBOIRA · 2015. 2. 26. · El mar, els arbres del paisatge del pintor, la sorra, envolten fi gures que de vegades no tenen relació entre elles; com passa a Hivern. Quan una

© Imatges: Ramon Pujol Boira © Text: Eduard Carbonell

Edita: Fundació Casa de Cultura de Girona Fundació Fita Realització: Pujolboira www.pujolboira.com Impressió: Gràfiques Alzamora Dip. Leg.: GI-1048/11 ISBN: 84-8067-121-7