Propuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo uso
40
La proposta de sistema de dipòsit per a envasos d'un sol ús Barcelona, 26 de gener de 2012
Transcript of Propuesta de un Sistema de Retorno para envases de un solo uso
La proposta de sistema de dipòsit per a envasos d'un sol ús
Barcelona, 26 de gener de 2012
Què és Retorna
Retorna és una iniciativa sense ànim de lucre integrada per la indústria del reciclatge, ONG ambientals, sindicats i associacions de consumidors.
Avançar cap al residu zero: reutilització i reciclatge
Retorna està impulsada per:
Com hauria de ser un sistema de gestió de residus d'envasos?● Prevenció de residus / impacte ambiental● Màxims nivells de recuperació● Menor cost possible per envàs recuperat● Responsabilitat del productor● Incentivar la participació ciutadana
2 3 4 51
Quins resultats tenen els SIG?
● No han aconseguit limitar el creixement dels residus d'envasos
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 20101.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
1.800.000
2.000.000
2.200.000
2.400.000
2.600.000
2.800.000
3.000.000
vidre plàstic metalls
tone
lada
s
1,4%
14,3%
5%
12,9%
24,6%
8,7%
3 4 51 2
Quins resultats tenen els SIG?
● Estan estancats en nivells baixos de recollida selectiva
Fuente: elaboración propia a partir de datos de Cicloplast (2009), Ecoacero, Arpal i Ecovidrio (2010)
3 4 51 2
plàstic acer alumini vidre0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
216.81764.388 3.501
709.996
RS municipal* altres tractaments
tone
s
Quins resultats tenen els SIG?
● Estan estancats...
Font: Ecoembes 2010
3 4 51 2
Quin cost tenen els SIG?
● Per envasos de begudes● 0,67 cèntims per envàs posat al mercat● 1,91 cèntims per envàs recollit selectivament● 2,61 euros / habitant / any
alumini acer plàstic bric vidre0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
cost punt verd
cènt
ims
3 4 51 2
Qui és responsable de la gestió dels residus d'envasos?
● La major part recau sobre els ens locals
Fuente: elaboración propia a partir de datos de Cicloplast, Ecoacero, Arpal i Ecovidrio (2008)
3 4 51 2
plàstic acer alumini vidre0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
78%
78%
79%
53%
RS municipal* altres tractaments
tone
s
No dóna resposta a les necessitats de neteja de l'espai públic No soluciona l'abandonament d'envasos
3 4 51 2
La major part de càrrega econòmica recau en els ens locals
Fa recaure gran part dels costos sobre els ens locals:
– Cost d'abocament i incineració (inclosos cànons) dels envasos no recollits selectivament.
– Cost proporcional de neteja viària i recollida de papereres
– Cost proporcional de neteja de platges
– Cost d'oportunitat de l'ocupació de la via pública per contenidors d'envasos
3 4 51 2
Baixa qualitat dels materials
● “Las fundiciones están incrementando los estándares mínimos de calidad de la chatarra que entra a fundición”.
● “La “chatarra de botes (envases)” presenta problemas por el estaño y los impropios que lleva agregados”.
● “El mercado de productos reciclados: mito o realidad”. Ecoembes, 2003.
● “Sin embargo, miembros de la aduana brasileña subrayaron la presencia en los residuos de etiquetas identificativas de Ecoembes, el Sistema Integrado de Gestión (SIG) responsable de gestionar los envases y embalajes mediante acuerdos con las comunidades autónomas y los municipios”.
● Levante-EMV, 10/09/11
3 4 51 2
Com hauria de ser un sistema de gestió de residus d'envasos?● Prevenció de residus / impacte ambiental● Màxims nivells de recuperació● Menor cost possible per envàs recuperat● Responsabilitat del productor● Incentivar la participació ciutadana
3 4 51 2
Com hauria de ser un sistema de gestió de residus d'envasos?● Prevenció de residus / impacte ambiental● Màxims nivells de recuperació● Menor cost possible per envàs recuperat● Responsabilitat del productor● Incentivar la participació ciutadana
3 4 51 2
Com hauria de ser un sistema de gestió de residus d'envasos?● Prevenció de residus / impacte ambiental● Màxims nivells de recuperació● Menor cost possible per envàs recuperat● Responsabilitat del productor● Incentivar la participació ciutadana
3 4 51 2
Com hauria de ser un sistema de gestió de residus d'envasos?● Prevenció de residus / impacte ambiental● Màxims nivells de recuperació● Menor cost possible per envàs recuperat● Responsabilitat del productor● Incentivar la participació ciutadana
3 4 51 2
Com hauria de ser un sistema de gestió de residus d'envasos?● Prevenció de residus / impacte ambiental● Màxims nivells de recuperació● Menor cost possible per envàs recuperat● Responsabilitat del productor● Incentivar la participació ciutadana
3 4 51 2
Com hauria de ser un sistema de gestió de residus d'envasos?● Prevenció de residus / impacte ambiental● Màxims nivells de recuperació● Menor cost possible per envàs recuperat● Responsabilitat del productor● Incentivar la participació ciutadana
3 4 51 2
La proposta de Retorna és: Dipòsit sobre:
Productes de gran consum: aigua, refrescos, cervesa i sucs. Principals envasos d'un sol ús: ampolles de plàstic, vidre,
llaunes i brics Import: 25 cèntims
Retorn a supermercats i comerç tradicional (amb compensació)
18.000.000.000 envasos anuals
51.000.000 milions d'envasos al dia!!!
El SDDR soluciona la gestió dels envasos de begudes
4 51 2 3
El sistema de retorn
4 51 2 3
latas refresco agua (1,5l) agua (5l) agua (8l) refresco plàstico (1,5l)
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
contenidor groc (Catalunya) dipòsit (Noruega)
• L'incentiu comporta alts nivells de retorn– Desaparició d'envasos en espais públics
– Prevenció i reducció de residus.
• Augment de 600.000 tones recollides selectiva
Els SDDR tenen alts nivells de recollida selectiva
Fuente: elaboración propia a partir de UPC, 2006 y Norsk Resirk
51 2 3 4
Incrementa la qualitat
● Millor qualitat = major preu de venda
vidrio PET HDPE Aluminio Acero0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
SIG 2011 SDDR 2011
€/to
nela
da
51 2 3 4
Un sistema reconegut per la UE
● Es parteix d'experiències contrastades i del reconeixement de la UE.
● Comunicació respecto sistemes de dipòsit (2009/C 107/01)
● Estudi d'harmonització del dipòsit per a llaunes.
51 2 3 4
Valoració ciutadana: l'SDDR és ben rebut
Actualmente, la mitad de los ciudadanos tienen dudas sobre el contenedor adecuado donde depositar los residuos.
Actualmente, más del 50% de los ciudadanos perciben que el nivel de información en gestión de residuos es insuficiente.
Si se implantara el SDDR 9 de cada 10 consumidores lo adoptaría y colaboraría.
El 90% de los consumidores suscriben que el SDDR es un avance para la sociedad.
Fuente: Estudio sobre la acogida del sistema SDDR en España. CECU, 2011. http://retorna.org/mm/files/InformeEncuestaSDDR.pdf
51 2 3 4
Anàlisi de cicle de vida (ACV)
● Realitzat per Inèdit (UAB)● Objectiu: valorar l'impacte ambiental en totes
les fases de recollida i tractament de residus
ACV: límits del sistema No es contemplen el
procés de reciclatge ni de fabricació de l'envàs.
Unitat funcional: una tona de material (PET, llaunes i bric) a portes del reciclador.
51 2 3 4
ACV: Punts clau
L'SDDR és el sistema amb menor impacte ambiental per a la recollida i tractament dels residus d'envasos de begudes
La compactació en origen dels envasos degut a la recollida mitjançant màquines compactadores és clau per a aquesta reducció d'impacte.
Es poden evitar 320 kg de CO2-eq per tona d'envasos desviada del SIG al SDDR (47% reducció de la contribució al canvi climàtic)
En el cas de contaminants atmosfèrics i transport urbà, el SDDR (amb logística inversa) permet reduir la contaminació atmosfèrica. En general, tots els contaminants analitzats (inclosos NOx i partícules) presenten entre un 18 i un 90% menys d'emissions a igual quantitat de residus d'envasos transportada.
font: Análisis de Ciclo de Vida de la gestión de residuos de envases de PET, latas y bricks mediante SIG y SDDR en España. Inèdit, 2011. http://retorna.org/mm/file/Documentacion/febrero2011_estudiocompletoACV.pdf
51 2 3 4
Creació de llocs de treball
● Realitzat per ISTAS-CCOO
51 2 3 4
http://retorna.org/mm/file/Documentacion/EstudioEmpleo.pdf
Objectius
● Identificació de nous/existents jaciments d'ocupació
● Quantificació de llocs de treball● Fase d'implantació i fase d'explotació
51 2 3 4
Creació de llocs de treball
Creació de llocs de treball
51 2 3 4
Estudi de costos econòmics
● Realitzat per Eunomia.
Què és Eunomia?
Eunomia és una consultoria amb seu a Bristol (Regne Unit). Les seves àrees de treball principals són:
– Gestió de residus
– Energia baixa en carboni
– Eficiència dels recursos
– Mitigació del canvi climàtic
Alguns clients:Govern britànic:●Defra●DECC●DCLG●Agència de Combustibles Renovables●Comitè sobre el Canvi Climàtic●Agència Ambiental●WRAP●Oficina del Gabinet●Govern de l'Assemblea de Gal·les●Govern Escocès●Departament de Medi Ambient d'Irlanda del Nord
Administracions internacionals:●Comissió Europea●OCDE●Departament de Medi Ambient, Patrimoni i Govern Local (Irlanda)●Eurostat
Objectius de l'informe
● Objectiu: Analitzar els impactes econòmics de la implantació d'un SDDR a nivell estatal:
1. L'efecte net sobre els productors dels costos que tindria passar d'un SIG a un SDDR.
2. L'impacte econòmic sobre els detallistes.
3. Els beneficis econòmics per als pressupostos de les administracions locals.
4. El cost potencial per als consumidors.
Costes del sistema. Hipòtesis considerades
● 20 cèntims de dipòsit● 89% de retorn● Punts de retorn: 182.000● 24.000 màquines instal·lades● 79% retorn automàtic / 21% manual ● Retorn al mateix lloc on s'han comprat● Compensació de 4 cèntims pel comerç per envàs
recollit
51 2 3 4
Hipòtesis utilitzades: sistemes de retorn
● Retorn manual●Determinació visual dels envasos subjectes a retorn del dipòsit.
● Emmagatzematge dels envasos sense compactar en sacs especials, segellat i identificació amb un codi de barres.
● Lliurament dels sacs al gestor del sistema.
● Retorn automàtic:● Reconeixen els envasos retornats.● Classifiquen i compacten el material, reduint el espai d'emmagatzematge i optimitzant el seu transport.
●Lliuren un cupó per l'import del dipòsit dels envasos que es pot fer efectiu a la caixa del establiment.
●Lliurament dels materials separats al gestor del sistema.
Product RVMs Manual
Vidre ≤ 0,5 l 2.134 475
Vidre> 0,5 l 374 83
PET / HDPE ≤ 0,5 l 1.339 375
PET / HDPE> 0,5 l 2.652 742
Llaunes (de Fe) 3.899 938
Llaunes (alumini) 975 235
Brics de ≤ 0,5 l 1.067 343
Brics de> 0,5 l 404 130
total 12.844 3.321
79% automàtic21% manual
Costes del sistema. Resultats
● 1,45 cèntims / envàs recollit selectivament● Punt verd: 1,91 cèntims / envàs recollit
● 24% més barat que el punt verd
51 2 3 4
SIG SDDR0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
cost per unitat posada al mercat cost per unitat recolllida selectivament
cènt
ims
Costes del sistema. Impactes
● Envasadors: de 0,67 a 1,3 cèntims / envàs● 111 milions
● Comerços: ingrés de 4 cèntims per envàs recollit● 648 milions (400-60.000 euros/establiment)
● Ens locals: estalvi de costos● 57-93 milions● 1,4 euros / hab
● Consumidors: de 2,6 a 4,9 euros / any● Del 35% al 89% de recollida selectiva
51 2 3 4
Estalvis pels ens locals i contribuents
-80
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
-43
-67
0-14
-11
Recollides selectives Deixalleries
Neteja viària Recollides comercials
● Redueix costos: Estalvi per al municipi (i el contribuent) derivat de la disminució de:● Envasos en contenidors de resta● Neteja viària i recollida en papereres● Deixalleries● (no s'hi inclou neteja de platges).
● Eficiència: menor necessitat d'abocadors i incineradores● L'estalvi total suposa entre 57 milions i 93 milions anuals. ● S'hi podria afegir un estalvi d'entre 11 milions i 15 milions anuals per a la reducció dels costos
de recollida i tractament dels residus comercials.● A tenir en compte:
● Existeix frau/envasos comercials (50% del contenidor groc)● S'ha fet servir la hipòtesi conservadora que els SIG cobreixen íntegrament els costos
dels ens locals.
Com hauria de ser un sistema de gestió de residus d'envasos?● Prevenció de residus / impacte ambiental● Màxims nivells de recuperació● Menor cost possible per envàs recuperat● Responsabilitat del productor● Incentiva la participació ciutadana
2 3 4 51
Resposta del govern alemany al grup verd sobre els impactes del SDDR● "El Govern ha encarregat una avaluació integral del sistema de dipòsit i remetrà aquest informe al
Parlament molt aviat. Inclou una guia de futures mesures per optimitzar-lo encara més. "● "La introducció del dipòsit ha suposat un gran avenç pel que fa a la reducció de les escombraries i
l'eficiència dels recursos. Les escombraries a les ciutats i zones rurals s'ha reduït significativament. El PET provinent d'envasos seleccionats obté preus de mercat favorables en el mercat de materials secundaris i és molt sol·licitat com a matèria primera per produir PET reciclat ".
● "En els segments de mercat de cerveses i mixtos la quota de reutilitzables s'ha estabilitzat de manera duradora, des de 2008 fins 2009 s'ha incrementat de nou i de moment està en un 88,5%. Abans de la introducció del dipòsit s'havia reduït a un 68%. Quant a l'aigua mineral i les begudes sense alcohol, però, la quota ha disminuït després d'experimentar un augment temporal ".
● "Es pot afirmar que els efectes positius [del sistema de dipòsit] han atenuat els efectes negatius de la baixa quota de mercat de reutilitzables d'aigua i refrescos."
● Budestagsdrucksache 17/8069 (20/12/11)● http://dip.bundestag.de/btd/17/082/1708254.pdf
