IÒNICA COVALENT MOLECULAR

COVALENT ATÒMICA

METÀL·LICA

ASPECTEIDEFORMABILITAT

Sòlids cristal·linsdurs: enllaços molt forts fràgils. quan colpegem un cristall desplacem una fila i enfrontem ions de signes contraris, el cristall es trenca degut a les repulsions entre aquests ions.

-normalment són gasos o líquids. - els sòlids moleculars són: * molls: les molècules s’uneixen per forces intermoleculars * molt deformables al poder desplaçar-se unes molècules damunt d’altres.

-sòlids cristal·lins -molt durs: enllaços molt forts entre àtoms, no es formen molècules.

- lluentor metàl·lic- sòlids dúctils (facilitat per a formar fils molt prims) i mal·leables (facilitat per a formar làmines molt primes). - la seua duresa depèn del seu punt de fusió.

PUNT DEFUSIÓ

molt elevat ja que les unions entre els ions (per forces elèctriques) són molt forts, l’enllaç es forma en totes direccions i es requereix mota energia per véncer-les.

baix, ja que las forces intermoleculars són dèbils, i en la fusió es separen entre sí les molècules però no aplega a trencar-se el fort enllaç covalent que manté units als àtoms en la molècula.

molt alt: per a passar de l’estat sòlid al líquid hi ha que trencar els enllaços covalents que mantenen units als àtoms en el cristall..

alt ja que cada ió esta envoltat fortament per molts altres ions. Quants més electrons aporte un metall , més fort serà l’enllaç i per tant més alt el punt de fusió, per això els metalls alcalins i alcalinoterris que només aporten 1 o 2 electrons són molls.

CONDUCTIVITAT ENESTAT SÒLID

no, ja que ni els ions, ni els electrons tenen mobilitat (enllaç localitzat), no podent-se transportar la càrrega..

no condueixen el corrent elèctric en cap estat ja que els electrons estan fortament localitzats en els enllaços i no hi ha ions.

condueixen en qualsevol estat ja que els electrons estan deslocalitzats i es mouen lliurement

CONDUCTIVITATFOS OEN DISSOLUCIÓ

si: els ions queden lliures, i al moure’s transporten la càrrega.

SOLUBILITATEN DISSOLVENTSPOLARS (AIGUA)

si: les molècules polars interaccionen elèctricament amb els ions de la xarxa fins arrancar-los, quan passen a dissolució els ions s’envolten d’un cert nombre de molècules polars orientades.

es produeix la dissolució per intercanvi de molècules del dissolvent per molècules de la substància (vencent forces intermoleculars) sent aquest intercanvi més favorable quan més es semblen entre sí les molècules del dissolvent i les de la substància.-només les substàncies formades per molècules polars .

no es dissolen en cap dissolvent comú a no ser que es produïsca una reacció química que puga trencar els forts enllaços covalents que uneixen als àtoms en el cristall.

no es dissolen en cap dissolvent comú a no ser que es produïsca una reacció química entre el metall i el dissolvent

SOLUBILITATEN DISSOLVENTSNO POLARS (BENZÈ)

no: la interacció anterior no és possible. només les substàncies covalents formades per molècules apolars..