PROJECTE LINGSTIC 2014/15 CEIP GABRIEL COMAS I RIBAS

PREMBUL

Larticle 18 de la Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica disposa que tots elsalumnes tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la

castellana, i larticle 19 continua establint que la llengua i la literatura catalanes, amb especial

atenci a les aportacions de les Illes Balears, han de ser ensenyades obligatriament a tots els

nivells, graus i modalitats de lensenyament no universitari.

A l' article 20 encomana al govern l'adopci de les mesures necessries per garantir que

els escolars de les illes balears puguin utilitzar normalment i correctament el catal i el castell al

final del perode d'escolaritat obligatria.

El juny de 1996 es va dur a terme la Conferncia Mundial de Drets Lingstics amb elsuport tcnic i moral de la UNESCO. All s'aprov la Declaraci Universal de Drets Lingstics que

a l' article 1.2 declara que els drets lingstics sn alhora individuals i collectius. A ms a l'article

3.2 afirma que tothom t dret a l' ensenyament de la llengua i cultura prpies. Finalment a l'article

12 afirma que tothom t dret a desenvolupar totes les activitats en la seva llengua, si s llengua

prpia del territori on resideix.

Llei Orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de lEstatut dautonomia de les IllesBalears, diu a l' article 4 que la llengua catalana, prpia de les Illes Balears, tindr, juntament amb

la castellana, el carcter didioma oficial, i que tots tenen el dret de conixer-la i dusar-la, i ning

no podr ser discriminat per causa de lidioma. Aix mateix especifica que les institucions de les

Illes Balears garantiran ls normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessries

per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena

de les dues llenges quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

A partir del curs 1985/86 es va anar introduint el catal al centre de manera gradual, a

petici de les famlies. Aquest procs va estar totalment consensuat per tota la comunitat

educativa, destacant el clima de dileg i desenvolupat en un ambient absent de problemes.

El nostre PLC va prendre forma com a document complet, el curs 1999-2000, en un

procs llarg, on totes les qestions foren tractades i consensuades per Claustre i aprovades per

Consell Escolar.

L' organitzaci i ordenaci dels objectius s' adequa a una mateixa seqenciaci, a uns

plantejaments didctics comuns i al fet que sn dues llenges properes.

L'angls s l' idioma estranger pel que va optar el nostre centre. A ms del que marcava la

llei a partir del curs 98/99 es va introduir, aquesta llengua, encara que no com a mnim prescriptiu

a 1r cicle de Primria. De llavors en s'ha vengut desenvolupant gradualment des d' Ed. Infantil

fins a Ed. Primria.

Al llarg de tots aquests anys hem aconseguit, com escola, l' objectiu fonamental que t

com a intenci que els nostres alumnes assoleixin un domini equiparable de les dues llenges,

catal i castell. Aix queda reflectit als resultats de les proves IAQSE, en les tres llenges

d'aprenentatge : catal, castell i angls.

RESULTATS PROVES IAQSE

Competncia Global nostre centre Global Illes Balears

Participaci

lingstica angls 76,80% 53,10% 98,00%lingstica catal 81,80% 61,90% 96,00%lingstica castell 89,10% 62,00% 98,00%

La qesti del tractament i ls de les llenges oficials de les Illes Balears aix com del seu

model lingstic, no ha provocat ni conflictes, ni distorsions en relaci als resultats, a la

convivncia al nostre centre o a les relacions amb el nostre entorn.

Prova d'aix s que pel curs 2014/15 el 97,6% de famlies han sollicitat que el seu fill/filla

rebi la llengua de primer ensenyament en catal.

Com a docents estam d'acord amb el fet de millorar la competncia lingstica en una

llengua estrangera, concretament angls. Ara b consideram que pretendre ampliar aquesta

competncia sense tenir un pla de formaci clar i adequat, sense recursos econmics suficients

que permetin ampliar les dotacions de recursos humans al nostre centre s com fer retxes dins l'

aigua. s una utopia.

Per tot aix volem manifestar que el Claustre d'aquest centre est en desacord amb elDecret 15/2013 de 19 d'abril i l'Ordre de la consellera d'Educaci, Cultura i Universitats de 9 de

maig de 2014 pels quals es regula el tractament integrat de llenges als centres docents no

universitaris de les Illes Balears, perqu limita leducaci en catal, dificultant enormementlobjectiu daconseguir que els escolars, i a la llarga la societat, coneguin adequadament lallengua prpia . A ms aquest decret i tot el seu desplegament t l'oposici de la Mesa sectorialdeducaci, dels representants dels professors, de l'associaci de directors, de la Universitat de

les Illes Balears, de la Federaci de pares i mares i del Consell escolar de les Illes Balears i

l'Assemblea de Docents.

Per tant, aquest projecte es presenta per imperatiu legal i sense renunciar aldret d'autonomia de centre, amb la no aprovaci per part del claustre per mancad'adequaci pedaggica.

1.- Criteris generals i actuacions generals i especfiques per a les adequacions delprocs d'ensenyament de i en llenges a la realitat econmica i cultural del centre.

ANLISI DEL CONTEXT

La majoria de les famlies de lescola es troba en una situaci socioeconmica mitja.

Tots els nostres alumnes, dins el centre, empren el catal com a llengua vehicular, dirigint-

se als mestres i als companys dins l' aula, sense cap dificultat. A l' esplai i amb les famlies de

vegades parlen en castell entre ells, aix com alguns alumnes d'infantil que ho fan en el joc

simblic.

Actualment tenim dues aules a cada nivell educatiu d'Ed. Infantil i d'Ed. Primria,

exceptuant a 4t i 6 d'Ed. Infantil i a 4t d'Ed. Primria que sn tres grups.

En total tenim 21 unitats.

Comptam amb un total de 471 alumnes, 167 a Educaci Infantil i 304 a Educaci Primria.

D' aquests un 7,15% sn de Necessitats Educatives Especials o tenen algun programa de

refor.

Hi ha un 5,47% que procedeix d'altres pasos, principalment Regne Unit, Alemanya i

Bolvia.

El 100% rep ensenyament de Llengua anglesa . De 4t EI a 6 EP.

La mitja d'alumnes per professor s de 21 a Ed. Infantil i 24 a Ed. Primria.

Existeixen a lescola dos equips docents, que es corresponen amb les etapes educatives

del centre: lequip docent deducaci infantil i lequip docent deducaci primria, amb un

coordinador a Ed. Infantil, i tres a primria, un a cada cicle, a ms un de l' equip de suport i un

d'especialistes.

Personal del centre:

EDUCACI INFANTIL 8 mestres ( definitives) + 2 (interines)EDUCACI PRIMRIA 10 mestres ( nou sn definitius i un en comissi

de serveis)EDUCACI FSICA 3 mestres (2 sn tutors)( tots definitius)MSICA 1 mestre ( definitiu)LLENGUA ANGLESA 3 mestres ( 1 s tutora) ( definitives)ORIENTADORA 1 ( 1 vegada/setmana + 1 quinzenal) ( depn

EOEP )PTSC QuinzenalmentPEDAGOGIA TERAPUTICA 1,5 mestres ( 1 s itinerant tres dies al nostre

centre, interina, l' altra definitiva)AL 1 mestra ( definitiva)ATE 1,5( personal laboral inter, la mitja plaa itinera

3 dies al nostre centre)FISIOTERAPEUTA 1 ( 2h setmanals) ( personal laboral inter)EQUIP DIRECTIU DIRECTORA mestra E. Primria(definitiva)

CAP D'ESTUDIS mestra E. Primria( definitiva)SECRETRIA mestra E. Primria i AD(definitiva)

TRETS D'IDENTITAT

Som una escola mallorquina que t com a llengua vehicular el catal des de lany 1986.

Lestudi de les altres llenges del currculum, la llengua castellana i langlesa estan igualment

presents tal com queda reflectit al nostre Projecte Lingstic vigent fins ara.

El nostre ideari educatiu est reflectit en el PEC . Aix mateix podem dir que ens basam en

una educaci que fomenta:la coeducaci, la convivncia, les interrelacions entre tots els membres

de la comunitat educativa, el dileg i lintercanvi didees entre tothom com a font denriquiment

personal i social, la integraci, la participaci amb les distintes entitats del municipi, la cultura de

lesfor,

El nostre centre s comarcal, rep alumnes d'Esporles ( SEsgleieta, Ses Rotgetes, Es

Verger), Banyalbufar i Estellencs.

ADEQUACIONS DEL PROCS D'ENSENYAMENT DE I EN LLENGES A LA REALITATECONMICA I CULTURAL DEL CENTRE I AL QUE ESTABLEIX EL DECRET 15/2013.

A partir de tot lo exposat anteriorment, la proposta de TIL, per imperatiu legal, per al nostre

centre que, partint de la realitat socioeconmica i cultural, aix com dels resultats de les

avaluacions externes sobre el grau de competncia lingstica dels alumnes en les tres llenges,

mantengui els trets fonamentals definits en el projecte lingstic en vigor fins el moment, que

durant tots aquests anys s'ha mostrat molt efica per aconseguir resultats positius tant pel que fa

l'aprenentatge del castell, com del catal i el de l' angls; i que a partir d'ara es reforci en la

mesura de les possibilitats del centre l'aprenentatge de l'angls com a primera llengua estrangera.

2.- Concreci de les rees, matries, mduls o mbits de coneixement impartits encada una de les llenges el curs 13/14.

Curs 2014/15

4t EI 5 EI 6 EI

REES Cat Cast Ang1,5*

Cat Cast Ang1,5*

Cat Cast Ang1,5*

Taller de castell: contes, danses, receptes de cuina, jocs,...

1,5 1,5

LL. ANGLESA 1,5 1,5 1,5La resta d'activitats

18,5 18,5 20

Curs 2014/15

1r(LOMCE)

2n 3r(LOMCE)

4t 5(LOMCE)

6

REES Cat

7*

Cast7*

Ang4*

Cat

7*

Cast7*

Ang4*

Cat

7*

Cast7*

Ang4*

Cat

7*

Cast7*

Ang4*

Cat

7*

Cast7*

Ang5*

Cat

7*

Cast7*

Ang5*

CATAL 4 4 3,5 3,5 3,5 3,5CASTELL 4 4 3,5 3,5 3,5 3,5LL. ANGLESA 2 1,5 2,5 2 3 3EF 2 2 0,5 2 2 2 2MSICA 1 1 1 1 1 1PLSTICA 1 1,5 1 1,5 1 1RELIGI/ALTERNATIVA

1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5

MATEMTIQUES

4 3,5 4 4 0,5 3,5 3,5

MEDI (NAT/SOC a LOMCE)

2 0'50'5

2 1 3 0,250,25

3 0,5 2 0'50'5

2,5 1

TOTAL 11,5

7 4 11,5

7 4 11,5

7 4 11,5

7 4 10,5

7 5 10,5

7 5

*Cmput horari mnim setmanal .

3.- Criteris per a l' atenci especfica dels alumnes d'incorporaci tardana ambdficit de coneixements en alguna o ambdues llenges oficials.

Objectius:-Aconseguir que tot l'alumnat, independentment de la seva llengua familiar, assoleixi una

competncia comunicativa per tal de que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catal

i el castell.

-Fomentar la inclusi social i escolar de tot l'alumnat ja que si es coneix la llengua de

relaci es podran comunicar i seguir els aprenentatges escolars.

Per aix es far una planificaci metodolgica de l'ensenyament de les llenges pel

alumnes d'incorporaci tardana tenint en compte el context sociolingstic on es troben.

Antecedents:Es troben a l'apartat :La immersi lingstica dels alumnes no catalano parlants del

Projecte lingstic del nostre centre on es detallen les orientacions a seguir.

El nostre centre ha de respondre als nous reptes que es plantegen quan un alumne

nouvingut arriba i s per aix que hi ha organitzades un ventall d'activitats d'acollida per construir

una escola de qualitat, arrelada al nostre entorn i oberta al mn.

La nostra escola t una experincia acumulada que cal aprofitar i tamb hem de saber

adaptar-nos a les noves necessitats que puguin sorgir revisant i adaptant el que calgui per tal

d'acompanyar l'alumne durant tot aquest procs.

Metodologia: Acollida a les famlies:

*Reunions informatives abans de comenar l'escolaritat per tal de conixer la realitat del

nostre centre.

*Reunions amb els tutors i mestres implicats per a que els pares coneguin el procs i els

avenos que fan els infants per adquirir la llengua.

Acollida de l'alumne:*Garantir en tot moment una actitud i motivaci favorables per part de tot l'alumnat tant

dins l'aula ordinria com dins l'aula d'acollida.

*Definir els objectius de nivell o cicle pel que fa a l'adquisici de la llengua als quals han

d'arribar.

*Definir estratgies didctiques adequades a les necessitats reals de cada nin.

*Fomentar situacions participatives de l'alumnat nouvingut fent un recull d'orientacions

didctiques que fomentin l'expressi oral i escrita i que coneguin tots els professors per

poder aplicar-les a les diferents situacions comunicatives de l'escola.

*Tenir especial atenci amb cada alumne nouvingut per facilitar el progrs i el domini de la

llengua ja que l'aprenentatge d'una nova llengua s un procs llarg i complex.

*Fer un seguiment i avaluaci individualitzats de les competncies oral i escrita de cada

alumne.

4.- Criteris de coordinaci entre les rees o els departaments implicats en el procsd'ensenyament- aprenentatge en llengua estrangera.

Els que es considerin oportuns i es puguin dur a terme.

5.- Mecanismes de seguiment i avaluaci dels resultats en competncieslingstiques de l'alumnat i del Projecte TIL.

- Es far a dos nivells: A partir de l'anlisi dels resultats acadmics ordinaris d'avaluaci i de

l'anlisi dels resultats dels nostres alumnes en passar a primer d'ESO. Com es fa sempre.

- Seguiment i avaluaci del projecte TIL: Aquest projecte es revisar, i actualitzar si cal,

anualment i com a mnim cada 4 anys.

7.- Procediment seguit per la informaci a les famlies en relaci amb la propostadel projecte.

El projecte es donar a conixer a les famlia remetent-los a la plana web del nostre centre

i comunicant el calendari i la informaci del procs, mitjanant carta.

El projecte es publicar als taulells d'anuncis del centre i a la nostra plana web.

Annex 2.- Relaci de docents habilitats per impartir matries no lingstiques enLlengua estrangera.

Nivell rea / matria / mdul / mbit deconeixement / bloc de contingut

Nom i llinatges del professoratCodi despecialitat Habilitaci

Plaa quota

Esporles 9/06/2014