Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament

PROJECTE

LINGÜÍSTIC

DE CENTRE

Escola Josep Manuel Peramàs

1. Marc legal La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, en el seu Títol II Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya estableix el règim lingüístic del sistema educatiu i a l' article 14 determina que els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre. El projecte s’ha d’ajustar al que estableixen els articles 10, 11, 12 i 16 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, i l'article 5.1.e) del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009). Títol II, Del règim lingüístic dels sistema educatiu de Catalunya (articles 9 a 18). Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC núm.5686, de 5.8.2010). Article 5.1. 2. Introducció El projecte lingüístic de centre defineix la llengua catalana com a eix vertebrador de l’ escola, on es treballa el plurilingüisme com a element característic del centre. El projecte estableix les pautes d’ús de les llengües per a totes les persones membres de la comunitat educativa. Cal tenir en compte que aquestes pautes afectaran als alumnes, mestres, però també a les famílies, monitors, personal de menjador, personal no docent, etc. La pròpia aplicació del projecte ha de garantir els mecanismes per fer una bona difusió del mateix a tota la comunitat educativa. Es tracta d’un projecte integrador que vol donar valor a totes les llengües com a font de coneixement i valor cultural, que permet millorar els aprenentatges i en general millorar la formació de les persones. Entenem el coneixement de diverses llengües com un valor que es complementa i que ens dóna més eines per entendre allò que ens envolta. Malgrat tot, i degut a la diagnosi del projecte i del propi ideari de l’escola definit en el PEC, s’estableixen algunes mesures prioritàries envers l’ús d’una llengua respecte l’altra. És necessari aplicar estratègies de compensació i impuls per afavorir la llengua pròpia quan aquesta es troba en una situació de poc ús real per part de les famílies del centre.

3. Diagnosi del context del centre La diagnosi del projecte s’ha portat a terme en dues fases. Durant el curs 2014/15 s’han recollit les dades dels alumnes i les seves famílies. Ha estat una tasca que s’ha portat a terme des de les tutories mitjançant les entrevistes que s’han fet al llarg del curs. Les dades recollides han estat classificades en 5 grans blocs, el personal, el context/família, les extraescolars de l’alumne, la situació del pare i la situació de la mare. De cada un dels indicadors recollits, s’ha fet un recull per nivells, de P3 fins a 6è i també un segon recull general de centre. Aquesta doble visió permet observar les diferències entre les promocions i a la vegada la situació general de l’escola per cada una de les qüestions plantejades. La finalitat ha estat tenir una diagnosi el més completa possible. El contrast de les dades dels diferents àmbits, ha permès portar a terme una anàlisi completa de la situació lingüística de l’alumnat i les seves famílies. Bloc 1. Situació lingüística de l’alumne a).- Quina és la teva primera llengua?

Els resultats ens constaten que el 55% de l’alumnat del centre considera el castellà la seva primera llengua. En segon lloc el 20% de l’alumnat té com a primera llengua l’àrab, el 15% de l’alumnat el català, el 7% llengües africanes i el 3% altres llengües, bàsicament el xinès. b).- Quina llengua parles amb la teva mare?

Els resultats ens constaten que el 51% de l’alumnat del centre parlen amb la seva mare en castellà. En segon lloc el 21% de l’alumnat ho fan en català, el 19% de l’alumnat utilitzen l’àrab, el 6% llengües africanes i el 3% altres llengües.

c).- Quina llengua parles amb el teu pare? Els resultats ens constaten que el 56% de l’alumnat del centre parlen amb el seu pare en castellà. En segon lloc el 18% de l’alumnat ho fan en àrab, el 17% de l’alumnat utilitzen el català, el 6% llengües africanes i el 3% altres llengües.

d).- Quina llengua parleu amb els teus germans?

Els resultats ens constaten que el 63% de l’alumnat del centre parlen amb els germans en castellà. En segon lloc el 21% de l’alumnat ho fan en català, l’11% de l’alumnat utilitzen l’àrab, el 3% llengües africanes i el 2% altres llengües.

Anàlisi global del bloc 1 sobre la situació lingüís tica de l’alumne

Els resultats mostren que el 15% de l’alumnat tenen com a primera llengua el català pel darrera del castellà i l’àrab. Es dibuixa, per tant, una situació inicial que marca el punt de partida del PLC. A l’apartat b (llengua que parles amb la mare) observem un petit increment de l’ús del català per part de la mare que pot ser motivat per una major implicació de les mares en el procés educatiu durant els primers anys d’escolarització. La influència de l’escola també es posa de manifest en l’apartat d ( la llengua utilitzada entre germans) on el català, passa a ser la segona llengua més utilitzada pel darrera del castellà tot i ser el català, la llengua vehicular i d’aprenentatge. En aquest apartat, la llengua que parlen entre germans, queda clarament de manifest la diferència d’ús del català entre els més petits de l’escola, fins a 2n utilitzen més el català com a llengua de comunicació i a partir de Cicle Mitjà augmenta l’ús del castellà. Caldria analitzar aquí la influència que l’entorn exerceix en la utilització de la llengua a partir del moment en que els alumnes comencen a ser més autònoms i tenen contacte directe amb el seu entorn més proper; el carrer, el parc, el barri, on la realitat lingüística és ben diferent de l’àmbit escolar.

Es pot concloure aquest primer bloc afirmant que el perfil lingüístic de l’alumnat de la nostra escola és, majoritàriament, de nens que no tenen com a primera llengua el català i que el primer contacte el fan quan inicien l’etapa escolar. Utilitzant el català, com a llengua vehicular i d’aprenentatge, els hi permet comunicar-se i relacionar-se en l’entorn escolar i, tal i com es constata, l'utilitzen en la relació entre germans amb els quals el comparteixen com a llengua escolar.

Bloc 2. La familia a).- Quina és la primera llengua del teu pare?

Els resultats ens constaten que el 49% dels pares de l’alumnat del centre tenen com a primera llengua el castellà. En segon lloc el 27% dels pares la seva primera llengua és l’àrab, el 12% dels pares és el català, el 7% llengües africanes i el 5% altres llengües.

b) Quina és la primera llengua de la teva mare?

Els resultats ens constaten que el 49% de les mares de l’alumnat del centre tenen com a primera llengua el castellà. En segon lloc el 25% de les mares la seva primera llengua és l’àrab, el 13% de les mares és el català, el 7% llengües africanes i el 6% altres llengües.

c).- Quina llengua parlen entre el pare i la mare?

Els resultats ens constaten que el 56% dels pares l’alumnat del centre parlen castellà entre ells. Un 25% ho fan en àrab, un 8% en català, el 6% llengües africanes i el 5% altres llengües.

d)-En quina lengua és el canal de TV que es mira normalment a casa?

Els resultats ens constaten que el 69% de les famílies del centre miren canals en castellà. Un 23% ho miren en català, un 6% en àrab, l’1% llengües africanes i l’1% altres llengües.

e).- Quina llengua utilitzeu normalment per a navegar per internet?

Els resultats ens constaten que el 73% de les famílies del centre naveguen per internet castellà. Un 19% ho fan en català, un 5% en altres i un 3% en àrab. Anàlisi global del bloc 2, ka família

En l’entorn familiar, el català es utilitzat en tercer lloc pel darrera del castellà i de l’àrab, donat l’origen de les famílies. Pel que fa als Canals de TV i internet, el català té més presència pel darrera del castellà, però s’observa un descens en l’ús dels Canals en català per part dels alumnes de cursos superiors, això pot estar determinat per l’oferta de programació en TV per a les diferents edats.

Es pot concloure dient que tot i partir d’una realitat on el català està poc present en l’entorn familiar, es valora positivament la influencia de la TV en l’ús del català amb els petits . Pel que fa a internet, pensem que l’escola té una bona eina a través de la seva web per a iniciar i animar a les famílies a participar i compartir alhora que orienta oferint recursos educatius que tenen com a llengua vehicular el català.

Bloc 3: Activitats extrescolars de l’alumne a).- Fas alguna activitat esportiva? Quina llengua fas servir?

Els resultats ens constaten que el 63% dels alumnes del centre fan alguna activitat extraescolar en català. Un 27% ho fan en castellà i un 6% en altres llengues.

b).- Assisteixes a classes de repàs ? Quina ? En quina llengua ?

Els resultats ens constaten que el 49% dels alumnes del centre fan classes de repàs en català. El 16% ho fan en castellà, el 13% en àrab i l’11% en altres llengües.

c).-Vas a classes per aprendre especialment alguna llengua?

Els resultats ens constaten que el 46% dels alumnes del centre va a classes per a aprendre anglès. Un 32% ho fan per aprendre àrab, un 3% per aprendre català i un 19 % per a aprendre altres llengües.

d).-Fas alguna activitat extraescolar? Quina? En quina llengua?

Els resultats ens constaten que el 67% de l’alumnat del centre fan alguna activitat extraescolar en català. Un 27% ho fan en castellà i un 5% en altres llengües.

Anàlisi global del bloc 3, activitats extraescolar de l’alumne

Dins aquest bloc observem un increment de l’ús de català pel que fa a les activitats esportives,

extraescolars i classes de repàs. Caldria, doncs, tenir en compte aquesta dada com un fet

positiu donat que fomenten i reforcen l’ús del català. El que no queda reflectit és que el perfil

de l’alumnat que utilitza aquests recursos no és sempre el que més ho necessita donat que

aquestes activitats requereixen una despesa econòmica. Cal valorar el paper important que té

el Pla Català de l’Esport pel que fa a la difusió i pràctica d’esports utilitzant com a llengua

vehicular el català.

Bloc 4: Domini lingüístic de la mare. a).- Entendre’l

Els resultats ens constaten que el 93% de les mares de l’alumnat del centre entenen el castellà. Un 74% entenen el català, un 30% entenen altres llengües, un 19% entenen l’anglès i un 19% entenen l’àrab. b).- Parlar-lo

Els resultats ens constaten que el 88% de les mares de l’alumnat del centre parlen el castellà. Un 52% parlen el català, un 27% parlen altres llengües, un 18% parlen àrab i un 10% parlen anglès.

c).- Llegir-lo

Els resultats ens constaten que el 83% de les mares de l’alumnat del centre saben llegir el castellà. Un 66% saben llegir el català, un 25% llegeixen altres llengües, un 16% llegeixen àrab i un 14% saben llegir l’anglès.

d).-Escriure’l

Els resultats ens constaten que el 80% de les mares de l’alumnat del centre saben escriure el castellà. Un 53% saben escriure el català, un 22% escriuen altres llengües, un 15% escriuen l’àrab i un 12% saben llegir l’anglès.

Bloc 5: Domini lingüístic del pare a).-Entendre’l

Els resultats ens constaten que el 89% dels pares de l’alumnat del centre saben entenen el castellà. Un 72% entenen el català, un 23% entenen altres llengües, un 20% entenen l’àrab i un 19% entenen l’anglès.

b).- Parlar-lo.

Els resultats ens constaten que el 87% dels pares de l’alumnat del centre parlen el castellà. Un 54% parlen el català, un 21% parlen altres llengües, un 19% parlen àrab i un 12% parlen anglès.

c).- Llegir-lo

Els resultats ens constaten que el 80% dels pares de l’alumnat del centre saben llegir el castellà. Un 63% saben llegir el català, un 19% llegeixen altres llengües, un 18% llegeixen àrab i un 15% saben llegir l’anglès.

d).- Escriure’l

Els resultats ens constaten que el 77% dels pares de l’alumnat del centre saben escriure el castellà. Un 49% saben escriure el català, un 18% escriuen altres llengües, un 18% escriuen l’àrab i un 12% saben llegir l’anglès. Anàlisi global dels blocs 4 i 5, domini lingüístic del pare i de la mare.

Les dades dels dos blocs són molt similars. Els resultats de l’enquesta apunten que un alt percentatge de pares i mares entenen el català encara que no tots el parlen donat que hi ha un predomini del castellà com a llengua de comunicació. Un 52% de les mares i un 54% dels pares afirmen que el llegeixen i un 53% de les mares i un 49% dels pares l’escriuen. Si analitzem les edat mitjana de la pares i mares de l’escola, tret dels estrangers, haurien de tenir domini del català donat que dins de l’escolaritat obligatòria ho han fet com àrea.

4. El tractament de la llengua catalana. Programes d’i mmersió lingüística Tenint en compte la realitat lingüística de l’alumnat del centre i el seu entorn, l’escola porta a terme estratègies educatives d’immersió lingüística que asseguren l’ús intensiu de la llengua catalana com a llengua vehicular del centre. La llengua catalana és la llengua vehicular del centre. És la llengua d’aprenentatge amb la qual s’impartiran totes les àrees a excepció de l’àrea de llengua castellana, l’àrea de llengua anglesa i les àrees que, segons el pla pel plurilingüisme que es porta a terme a l’escola, es decideixin com a àrees que s’impartiran en llengua anglesa. La llengua catalana s’usarà en totes les activitats internes i extrernes de centre, reunions, exposicions orals, materials didàctics, llibres de text, comunicats, informació digital i en general en totes aquelles comunicacions relacionades amb el centre. Aquesta situació no contradiu l’ús d’alguna altra llengua quan es justifica dins el marc d’aplicació de l’aprenentatge plurilingüe de l’escola. Es tindran en compte mesures més específiques d’immersió en la llengua catalana amb els alumnes de P3 que s’incorporen de nou al centre. Una part molt significativa d’aquests no han tingut cap contacte amb la llengua catalana. Es disposaran, en funció dels propis recursos de que es disposi, mesures com:

o Suport de la mediadora intercultural durant les primeres setmanes del curs.

o Suport dels mediadors en les entrevistes amb aquelles famílies que s’esdevingui necessari.

o Tenir present l’ús de suports visuals de manera permanent i intensiva per afavorir la comprensió de l’expressió oral.

o Treballar el vocabulari bàsic de la llengua catalana a partir de fets vivencials i quotidians dels alumnes.

o Impulsar l’ús de la llengua catalana a partir de contes, teatre, notícies i altres recursos que poden ser motivadors pels alumnes.

o Afavorir els espais de conversa amb col·laboració de les famílies. Per part dels mestres es tindrà en compte mantenir sempre una actitud activa per afavorir l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits:

o Comunicar-se en català amb tots els membres de la comunitat educatva. o Animar als alumnes que utilitzin el català en els espais oberts com els

patis, entrades, sortides, menjador, etc. o Afavorir l’ús d’un vocabulari i estructures que els faciliti la comprensió. o Recomanar que els alumnes usin els recursos del seu context en català,

televisió, jocs, internet, biblioteca, festes populars, etc. o Donar bons models d’expressió oral en català als alumnes.

5. Objectius respecte l’adquisició de les llengües D’acord amb les programacions i les metodologies emprades en els diferents nivells de les etapes d’infantil i primària, s’estableixen els objectius següents: Els alumnes en acabar l’etapa ha de ser capaços de:

o Dominar la llengua catalana i castellana com a llengua de comunicació, cohesió i aprenentatge.

o Conèixer la llengua anglesa per tal d'esdevenir usuaris i aprenents

capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural.

o Comprendre missatges escrits bàsics i establir relacions entre llengües

romàniques.

o Tenir una actitud oberta, respectar les llengües i cultures presents en l'entorn on viuen i interessar-s'hi, i també ho han de fer respecte d'altres de més llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai

o Desenvolupar la competència audiovisual amb la consciència de la

importància de l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació i la influència que els missatges audiovisuals i els seus llenguatges tenen en els nous sistemes de comunicació que configuren moltes de les realitats d'aquest món plural i divers.

6. Procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua c astellana Malgrat en la diagnosi del projecte, ha quedat palesa la major presència del castellà en el context de l’alumnat, l’activitat diària i continuada amb l’alumnat demostra que sovint els models no són de tot correctes, s’evidencien moltes mancances en volcabulari, estructures, expressió oral i escrita, hàbilt lector, etc. És necessari tenir present aquestes circumstàncies per treballar de manera específica i continuada en aquets àmbits fonamentals de la llengua castellana des dels inicis de l’escolarització obligatòria. Es tindrà molt present a les programacions coordinar el treball de les estructures comunes lingüístiques respecte el català. La programació de les dues llengües es coordinarà de manera sistemàtica. S’evitaran les repeticions d’alguns continguts, i en tot cas es reforçaran els continguts d’una llengua envers l’altra.

Es tindrà en compte en les programacions aquells aspectes que són propis de la llengua castellana. Es treballaran de manera específica per assegurar la competència lingüística de l’alumnat en llengua castellana en acabar l’etapa.

. 7. Tractament de la diversitat lingüística de l’alumna t El centre, en el marc del PAD i més concretament en les reunions de la CAD, s’establiran les mesures de les quals es disposin per tractar les diferents situacions lingüístiques de l’alumnat. Es distribuiran, en funció dels propis recursos, hores d’atenció lingüística a aquells alumnes nouvinguts que desconeguin la llengua catalana o en tinguin un domini escàs. Des del centre es farà el possible per optimitzar els recursos que es puguin dedicar a l’aula d’acollida, suport lingüístic, Suport Escolar Personalitzat, SEP, de llengua, tractament específic d’educació especial en llengües, desdoblaments en algunes de les classes de llengua, doblatges dins el grup classe, etc. Aquestes mesures es revisaran amb periodicitat trimestral. En les avaluacions de cada un dels nivells i en les pròpies reunions dels equips docents es portarà a terme una anàlisi de l’efectivitat i impacte dels recursos orientats a atendre la diversitat lingüística. Les propostes de millora es recolliran i s’exposaran a les reunions de la CAD, on es prendran les decisions oportunes. 8. L’atenció a l’alumnat nouvingut que desconeix la ll engua Anualment es determinaran les necessitats de l’alumnat nouvingut, diferenciant aquells alumnes estrictament nouvinguts respecte aquells alumnes que necessiten un suport lingüístic específic. En els alumnes nouvinguts se’ls oferirà unes hores d’aula d’acollida, sempre condicionades als recursos dels quals disposi el centre. Serà una atenció horària continuada dins l’horari lectiu, on de manera personalitzada o en petit grup, es treballaran les estructures bàsiques de la llengua catalana. També es tindrà en compte el reforç del lèxic que els permeti afavorir la comprensió del treball de la resta d’àrees del currículum. Els alumnes nouvinguts se’ls confeccionarà un Pla Individualitzat on es detallaran els objectius relacionats amb les àrees on se’ls adapti el currículum. Es farà el seguiment i propostes de canvi en les avaluacions i es prendran les decisions en el marc de les reunions de la CAD.

9. Ús de les tecnologies de l’aprenentatge i coneixeme nt, TAC Un dels trets diferencials de l’escola és l’ús de les TAC com a recurs per afavorir l’aprenentatge. L’ús de l’aula d’informàtica, portàtils a l’aula, pissarres digitals, tauletes digitals, etc, són eines quotidianes en la vida escolar dels nostres alumnes. En aquests entorns d’aprenentatge s’afavorirà l’ús de la llengua catalana, sempre que sigui possible. S’exploraran i oferiran als alumnes els recursos digitals en llengua catalana. També es tindrà en compte, l’ús de les TAC com a recurs per a treballar el plurilingüisme. Malgrat que es prioritza l’ús de la llengua catalana, no s’obviaran els materials o activitats TAC en altres llengües, quan no existeixin en català. Es treballarà la seva comprensió i s’afavorirà el caràcter multilingüe que també es treballa al centre com a element diferencial. El centre es caracteritza per treballar de manera activa i continuada amb diferents recursos tecnològics d’aprenentatge i coneixement; PDI, portàtils, tauletes,... 10. Projecte per l’escola plurilingüe El projecte educatiu de centre, defineix com una de les línies pedagògiques del centre l’impuls del treball de la llengua anglesa. Des de P3 i fins a 6è es programen diferents actuacions de manera continuada al llarg dels cursos per tal de treballar de manera específica la llengua anglesa. Les actuacions que es programen són:

o Colònies de P5 en llengua anglesa o Tallers setmanals de primària en anglès o Visual i plàstica en anglès a cicle mitjà i superior. o Actuacions concretes en anglès a les àrees de música i educació física. o Activitat anual, “English Day” a cicle inicial

Les actuacions s’emmarquen en una metodologia, AICLE, Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua, que es fonamenta en principis com l’ús de la llengua anglesa per aprendre continguts propis d’una altra àrea, entendre la llengua com un objecte de comprensió i comunicació, les àrees que es fan en llengua anglesa condicionaran el propi contingut lingüístic que caldrà treballar, com el vocabulari específic, estructures gramaticals..., la fluïdesa en la l’ús de la llengua pren una gran importància respecte a la precisió gramatical o lingüística, etc.

11. Tractament de les llengües en les activitats no doc ents En les activitats de menjador, extraescolars o altres serveis que s’ofereixin al centre es compliran els mateixos criteris lingüístics que s’especifiquen en el projecte. Per assegurar l’aplicació del mateix es farà un seguiment a les reunions de coordinació amb els responsables dels diferents serveis. Es traspassaran anualment les característiques generals del projecte i es vetllarà pel compliment o coherència de tots els referents respecte el desenvolupament lingüístic. Els responsables dels serveis que s’ofereixen al centre contemplaran de manera específica en el seu projecte educatiu el tractament de les llengües d’acord amb el PLC. Aquests projectes actualitzats seran lliurats a la direcció del centre abans d’iniciar el curs per la seva aprovació. De la mateixa manera totes les activitats i comunicats per part de l’AMPA hauran d’ajustar-se al marc determinat pel PLC. 12. Treball amb les entitats de l’entorn o activitats c omplementàries i

actuacions del Pla Educatiu d’Entorn. En les activitats complementàries que es programin des del centre es tindrà present l’ús de les llengües, sempre que sigui possible es prioritzarà la llengua catalana. Les sortides d’un dia que es pogramen trimestralment a l’escola, les audicions, teatres, etc es vetllarà per tal que siguin en català. Seran excepcions aquelles activitats complementàries programades des de l’àrea d’anglès. Les festes i altres activitats culturals també es planificaran tenint present l’ús prioriotari de la llengua catalana. També es tindrà present l’ús de la llengua en les activitats que s’ofereixen des de l’Ajuntament o altres administracions, activitats com la piscina de cicle inicial, educació viària a tota la primària, etc. Igualment en les activitats que estan emmarcades en el Pla Català d’Esport a l’Escola o Pla Educatiu d’Entorn es vetllarà per tal que la llengua vehicular de les mateixes sigui el català, tant per part dels monitors com per part dels alumnes. També es buscarà la col·laboració amb entitats de fora de centre i vinculades al barri per donar un impuls al coneixement de la llengua catalana i en general a l’aprenentatge de les llengües tal com defineix el PLC.