PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - sagraduadasapobla.com€¦ · Les famílies s’organitzen en torn a...
34
1 PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE C.P. SA GRADUADA CURS 2017-18 DATA D’APROVACIÓ: 21 DE JUNY DE 2018
Transcript of PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - sagraduadasapobla.com€¦ · Les famílies s’organitzen en torn a...
1
PROJECTE EDUCATIU DE
CENTRE
C.P. SA GRADUADA CURS 2017-18 DATA D’APROVACIÓ: 21 DE JUNY DE 2018
2
ÍNDEX:
JUSTIFICACIÓ:.......................................................................................................2
1- CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN DEL CENTRE I TRETS
D’IDENTITAT............................................................................................4
1.1- ANÀLISI DEL CONTEXT................................................................4
1.2- L’ANÀLISI DEL NOSTRE CENTRE...............................................5
1.2.1- EDIFICI I INSTALACIONS....................................................5
1.2.2- COMUNITAT EDUCATIVA ..................................................7 ● MESTRES ● ALUMNAT/FAMÍLIES ● PERSONAL NO DOCENT
1.3- RELACIÓ AMB EL MUNICIPI........................................................9 1.4- SERVEIS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.........................10 1.5- TRETS D’IDENTITAT...................................................................10
● LLENGUA VEHICULAR D’APRENENTATGE ● ACONFESSIONALITAT ● COEDUCACIÓ ● EDUCACIÓ EN VALORS ● EDUCACIÓ EN LA CONVIVÈNCIA ● EDUCACIÓ PER LA SALUT ● EDUCACIÓ PEL MEDI AMBIENT
2- VALORS I OBJECTIUS EDUCATIUS. PRIORITATS D'ACTUACIÓ...13
3- PRINCIPIS I CRITERIS BÀSICS QUE CARACTERITZEN EL CENTRE
REFERITS A LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA ...................................15
3.1- PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA.............................................15
3.2- FONAMENTS METODOLÒGICS.............................................................16
3.2.1- PRINCIPI D’EDUCACIÓ INCLUSIVA...................................................16
3.2.2- PRINCIPI D’EDUCACIÓ SIGNIFICATIVA............................................16
3.2.3- EDUCACIÓ EN VALORS......................................................................17
3.2.4- APRENDRE A APRENDRE..................................................................17
3.2.5- MOTIVACIÓ...........................................................................................18
3.2.6- TREBALL PER COMPETÈNCIES.........................................................19
3.2.7- METODOLOGIES ACTIVES..................................................................19
● APRENENTATGE COOPERATIU
● TASQUES ENRIQUIDES
● APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES
● INTEGRACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
3
● ORGANITZACIÓ D’ESPAIS/TALLERS
● PROJECTE FILOSOFIA
● LECTURA COMPARTIDA
4- PRINCIPIS I CRITERIS BÀSICS QUE CARACTERITZEN EL CENTRE REFERITS A L’AVALUACIÓ...............................................................28
4.1- QUAN AVALUAM?...................................................................................29
4.2- COM AVALUAM?.....................................................................................30
4.3- QUÈ AVALUAM?......................................................................................31
5. OBJECTIUS DEL CENTRE AMB LA FINALITAT D’ACONSEGUIR
L’ATENCIÓ EN LA DIVERSITAT.........................................................31
6. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE...............................32
6.1- ÒRGANS COL.LEGIATS................................................................32
6.2- ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT........................................33
6.3- COMISSIONS..................................................................................34
4
JUSTIFICACIÓ:
El nostre projecte educatiu pretén analitzar les necessitats i característiques
socio-culturals i educatives de l’entorn i adaptar-les al nostre centre per tal de
facilitar el procés d’ensenyança i aprenentatge dels nostres alumnes.
Durant el curs 2017-18 hem fet la revisió d’aquest document i l’hem adaptat a
les competències bàsiques establertes a la normativa vigent.
1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN DEL CENTRE I TRETS
D’IDENTITAT:
1.1 ANÀLISI DEL CONTEXT:
El nostre centre es troba situat en el terme municipal de sa Pobla, al nord de
l'illa de Mallorca. Amb una extensió de 48,53 km2. S'estén entre la serra de
Tramuntana, el Pla i la badia d'Alcúdia.
La població del municipi és de 12.000 habitants aproximadament, amb una
clara tendència creixent a partir del 1996, a conseqüència de l'augment de la
immigració. A més del nucli històric de població hi ha les zones residencials de
l'oratori de Crestatx (Crestatx, s'Obac i Son Toni). La dispersió de la població a
zones rurals és cada vegada major.
La seva situació geogràfica, a mig camí entre l'interior i la costa (9 km.), permet
que la nostra economia i les nostres gents comparteixin elements del passat,
de la nostra tradició -ben viva-, amb aspectes de la modernitat més actual. Així,
de la tradicional dedicació a l'agricultura hem passat a una diversificació més
gran de l'activitat econòmica, més atenta al sector comercial, industrial i de
serveis, i amb una clara intenció de projectar-se cap al món del turisme.
En l'actualitat constituïm una societat cada vegada més plural. La nostra escola
possibilitarà i facilitarà la participació en les institucions del nostre poble
fomentant les relacions i aprofitant els recursos dels que disposa. Contam amb
institucions de diferents àmbits.
Aquestes són les següents:
5
Institucions culturals: (Ca’n Planes -tallers d'arts plàstiques, Museu d'Art
Contemporani i Museu de la Jugueta-, Museu de sant Antoni i el dimoni, sa
Congregació -aules educatives, biblioteca i sala de projeccions)
Institucions educatives: 1 IES, 1 centre concertat d’infantil, primària i ESO, 4
centres públics d’infantil i primària i 1 escoleta municipal.
Institucions esportives: Pavelló de Ca’n Peu Blanc i el poliesportiu municipal,
amb 3 camps de futbol (gespa, gespa artificial i terra), pavelló, piscina de 50 m.,
piscina climatitzada, gimnasos, 4 pistes de tennis i àmplies zones enjardinades.
Institucions sanitàries: Centre de Salut, 5 farmàcies, assistència sanitària
privada, veterinari, anàlisi clíniques.
Institucions socials : Centre de Persones Majors, residència d'Ancians i
atenció especial als sectors més desfavorits.
Associacions diverses com Pa i Mel, Càritas, Donants de sang, Associació
contra el càncer i altres ONGs, les quals poden esser objecte de col·laboració
1.2. ANÀLISI DEL NOSTRE CENTRE:
1.2.1. EDIFICI I INSTALACIONS:
CP. Sa Graduada és de titularitat pública, depèn de la Conselleria d’Educació i
Cultura. Va ser projectat l’any 1925 per Guillem Forteza i Pinya i es va
inaugurar el 10 de setembre de 1929 amb el nom de Miquel Primo de Rivera.
L’edifici pertany a l’anomenat estil regionalista amb influència del renaixement
italià.
Es troba situat en el casc urbà del poble.
S’imparteixen dos nivells educatius: Educació Infantil i Educació Primària.
Consta de 3 unitats d’infantil i 8 unitats de Primària.
L’edifici està format per tres plantes:
PLANTA BAIXA:
● Entorn al claustre hi trobam les tres aules d’educació infantil, una aula
polivalent, 5 banys per l’alumnat ( 1 adaptat ), 1 bany per a mestres, la
6
biblioteca, la cuina, el menjador i un magatzem on es guarden recursos
materials.
● Devora l’entrada principal de l’edifici trobam la sala de professorat i l’aula
AMIPA.
● A la part de darrera l’edifici hi trobam el pati. Aquest està dividit en dos
espais. Un per l’alumnat d’educació Infantil, amb jocs infantils, destinat a
l’espai exterior i un altre per l’alumnat de primària. En aquest hi ha marcat
una pista de mini bàsquet i una de futbet.
- El gimnàs es troba en el pati.
PRIMER PIS:
● Dependències de direcció.
● Entorn al pati del claustre hi ha les aules de 1r a 6è, dues aules de tallers,
una aula d’informàtica, un espai reduït per reunions amb els membres de
l’equip de suport, dos banys per l’alumnat i un bany pels mestres.
SEGON PIS:
● Aula de música/anglès
● Magatzem amb maquinària
El centre compta amb un ascensor i amb rampes que permeten els
desplaçament de les persones que puguin tenir una mobilitat reduïda.
Actualment la nostra escola ja està completament adaptada. Tenim un nou
ascensor, uns banys nous pels nins i nines d’infantil, uns banys adaptats amb
un espai per canviar els nins i nines així com una dutxa, una nova sala
polivalent i unes rampes homologades que permeten una millor mobilitat dels
nins i nines amb dificultats motòriques. Totes aquestes millores s’han fet per
eliminar per complet les barreres arquitectòniques i permetran que tothom
pugui accedir , desplaçar-se i ser atès en el centre sense dificultats ni
limitacions.
7
1.2.2. COMUNITAT EDUCATIVA
● MESTRES:
La Plantilla del centre és:
- 4 mestres d’EI ( 4 places definitives )
- 7 de Primària ( 4 places definitives, i 3 habilitades )
- 2 anglès ( 1 plaça definitiva i 1 habilitada )
- 2 AD ( 1 definitiva i 1 habilitada )
- 1 EF
- 1 Música
- 2 PT ( 1 definitiva i 1 habilitada )
- 2 AL ( 1 definitiva i 1 habilitada )
- 1 mestra de religió ( 10 hores )
- 2 ATEs
Cal destacar que cada curs s’habiliten places degut al nombre d’alumnes i la
seva tipologia.
Al centre col·laboren altres professionals externs com són:
- EOEP (dos dies per setmana)
- PTSC ( 1 dia quinzenalment )
- Treballadora social (puntualment quan hi ha necessitats)
- ASNIMO
- Fisioterapeuta.
- ONCE.
- ASPAS -GASPAR HAUSER
-L’Institut per la la Convivència i l’Èxit Escolar
8
● L’ALUMNAT / FAMÍLIES
Vivim a una societat plural i la nostra escola n’és un clar exemple. Aquesta
diversitat cultural i religiosa es reflecteix en la procedència dels nostres
alumnes. L’alt índex d’immigració que ha experimentat el poble des d’anys
enrere es reflecteix en el nostre centre en un alt nombre d’alumnat d’altres
cultures, majoritàriament d’origen magrebí. Per altra banda hem de destacar
l’increment de famílies temporeres. També cal destacar la importància de
l’elevat nombre d’alumnat d’incorporació tardana que es van incorporant al llarg
del curs, molts d’ells sense haver estat escolaritzats anteriorment.
En aquests moments, el nostre centre compta amb un total 240 alumnes dels
quals 91 són de necessitats específiques de suport educatiu, el que representa
aproximadament el 38% del total de l’alumnat.
Un altre aspecte a destacar és el nivell socioeconòmic baix de moltes
d’aquestes famílies i la manca d’implicació i de valoració de l’educació dels
seus fills. Aquest fet repercuteix en la participació en les reunions i entrevistes,
participació en les sortides i en les festes, dificultats a l’hora de fer un pagament
econòmic, la manca de relació entre els companys fora d’horari escolar, ...
Ràtios per aules: la mitjana d’alumnes per aula a Infantil és de 25 alumnes i a
Primària és de 27 alumnes per aula. Per tant, la majoria de cursos es troben
per sobre de la màxima establerta per llei.
Les famílies s’organitzen en torn a l’ AMIPA que a través de la Junta Directiva
participa activament com a òrgan consultiu i col.laborador en l’organització
general del centre. Proposen les activitats de caràcter lúdic i extraescolar , així
com ajuden en l’adquisició i aportació de recursos econòmics i/o didàctics.
● PERSONAL NO DOCENT
El nostre centre compta amb els serveis d’una bidell i d’una dona de neteja tots
els dies de la setmana.
9
També compta amb els serveis de dos Auxiliars Tècnic Educatius ( ATES )
amb un contracte de 7 hores diàries.
1.3 . RELACIÓ AMB EL MUNICIPI
És un dels objectius del nostre centre tenir una bona relació amb les
institucions i entitats locals i participar en les activitats que proposen i s'hi
adhereix, en la mida que ens és possible, a les propostes que des de
l'Ajuntament o des d'altres entitats ens arriben.
Entre aquestes activitats destaquen:
● Programa d'educació ambiental
● Participació Art and Kids
● Participació a la Fira de Tardor
● Participació en la setmana de la joventut
● Participació en les activitats de Sant Jordi organitzades per l'Ajuntament
● Participació en el Concurs de Narrativa Infantil
● Participació en la Mostra de Teresetes
● Visites a la Biblioteca Municipal
El POLICIA TUTOR del poble fa intervencions en moments puntuals destinades
a:
● Famílies: entrega domicili personal de cartes informatives
● Alumnes: intervenció en situacions de conflicte i absentisme
● Grup: sessions d’educació vial i xerrades sobre temes de bulling, noves
tecnologies,...
Els SERVEIS SOCIALS del poble gestionen totes les demandes de l’alumnat
amb risc social. Es reuneixen amb els diferents membres de la comunitat
educativa sempre que és necessari. També s’encarreguen de fer visites a
domicili. S’encarreguen de fer l’informe socioeducatiu de l’alumnat de nova
matrícula ( alumnat de 3 anys i alumnat nou vingut ).
Trimestralment fan un seguiment amb les tutores de l’alumnat nou vingut. Fan
l’acompanyament de les famílies d’alumnat nouvingut al centre per realitzar el
10
procés de matrícula i trimestralment realitzen un seguiment amb les tutores de
l’alumnat nou vingut.
L’ASSOCIACIÓ PA I MEL s’encarrega de gestionar el temps d’oci dels nins i
nines de Sa Pobla. Durant les vacances de Nadal, Pasqua i l’estiu organitza
estades per facilitar a les families del poble un espai educatiu on deixar els
seus fills durant la jornada de treball.
El CENTRE DE SALUT, juntament amb l’escola, treballen en campanyes per a
la prevenció de malalties i pel foment d’hàbits saludables. Anualment es fan
campanyes de vacunació marcades pel calendari de la Conselleria de Sanitat.
1.4. SERVEIS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
ESCOLA MATINERA: Servei de guarda dels alumnes abans del període lectiu
de les 7:30 a les 9:00. L’APIMA del centre és l’encarregada de gestionar
aquesta activitat mitjançant l’empresa “ Escull “ .
MENJADOR ESCOLAR: des del curs 2017/18 l’empresa que gestiona aquest
servei és “Comensals S.L.”. L’horari és de 14:00 h a 16:00 h. Compta amb
l’atenció de dues monitores contractades per l’empresa i els dos ATEs del
centre.
EXTRAESCOLARS: estan gestionades per l’APIMA del centre mitjançant
l’empresa “ Escull “ que fa l’aportació dels monitors necessaris per dur a terme
les activitats proposades.
1.5. TRETS D’IDENTITAT:
● LLENGUA VEHICULAR D’APRENENTATGE
La llengua vehicular del nostre centre és el català tal com consta en el nostre
Projecte Lingüístic. El català serà la llengua que es farà servir tant en el procés
d’ensenyament- aprenentatge com en les comunicacions amb les famílies. Es
11
facilitarà l’ajuda necessària a les famílies que tenguin problemes de
comprensió.
● ACONFESSIONALITAT
El nostre centre ideològicament és plural, laic i aconfessional.
Intentam inculcar als infants el respecte a totes les ideologies i a totes les
creences, perquè puguin formar progressivament els seus criteris i analitzar la
realitat des de diferents enfocaments i punts de vista i prendre decisions
responsables.
La nostra és una escola pública i laica que ofereix l’assignatura de religió com a
optativa segons la normativa legal establerta. Així doncs, les famílies poden
elegir entre religió i activitats alternatives d’estudi (treball de normes, hàbits,...)
en matricular els seus fills/es al centre.
● COEDUCACIÓ
D’acord amb la igualtat de drets i amb la no discriminació, l’ensenyament que
hem d’impartir als infants ha d’esser igual i no sexista i l’hem de desenvolupar
en el marc de la coeducació. Hem de treballar per eliminar les discriminacions
per raó de sexe i no hem d’incórrer en tabús ni mites, ni hem apel·lar als rols
tradicionals i diferenciats entre home i dona.
● EDUCACIÓ EN VALORS
No sols hem de transmetre coneixements sinó que hem d’educar en valors,
valors universals que compartim i que consideram vàlids per a la societat a què
aspiram. Ha de ser un objectiu fonamental formar els alumnes en l’àmbit d’uns
valors i d’unes normes de convivència al centre, que a la vegada defineixen un
model de societat dins el qual sigui possible dur-les a terme. Els principis
següents han de definir la interrelació entre els pares, els mestres i els alumnes
a la institució escolar:
Solidaritat
Pluralisme ideològic
Creença en la llibertat de les persones
Educació no discriminatòria
Pacifisme
12
Respecte per la natura
L’escola inclusiva
La cultura de l’esforç
● EDUCACIÓ EN LA CONVIVÈNCIA
Un dels objectius bàsics de l’educació ha de ser ensenyar a esser, aprendre a
viure i a conviure, ha de fomentar i liderar la convivència, tant a l’interior del
centre educatiu com a l’entorn immediat.
És bàsic per a la convivència que parlem molt i que escoltem més, i que ho
farem en un to optimista i positiu. El diàleg suposa tenir un actitud d'escolta
activa i estar disposat a canviar d'opinió davant els arguments de l'altre. Cal
posar l'accent en les relacions i en tot allò que ens uneix més que en el que ens
separa.
El conflicte és inevitable i forma part de les relacions socials d'una societat
oberta i complexa. Cal afrontar cada conflicte des de la singularitat, evitar les
generalitzacions, i cal fer-ho a partir de la cultura de la mediació.
● EDUCACIÓ PER LA SALUT
Consideram molt important aconseguir que el nostre alumnat sigui conscient de
la importància de l’adquisió d’hàbits saludables que incidiran directament en la
seva salut i en el seu benestar físic i emocional. Els principals objectius són:
- Fomentar l’exercici físic
- Fomentar l’alimentació saludable
- Aconseguir una gestió adequada de les emocions
- Despertar la consciència de la necessitat de crear hàbits de salut i
d’activitat física, no tant sols als alumnes, sinó, també a mestres i
famílies
- Minimitzar riscs a l’hora de circular dins i fora de l’escola
EDUCACIÓ PEL MEDI AMBIENT
Consideram prioritari que la nostra comunitat educativa:
13
- Adquireixi major sensibilitat i consciència de l’entorn en general i dels seus problemes.
- Adquireixi uns valors de protecció del medi ambient, els quals els motivin de tal manera que puguin participar activament en la millora i la protecció d’aquest.
- Ajudar a adquirir les aptituds necessàries per determinar i resoldre problemes ambientals.
2- VALORS I OBJECTIUS EDUCATIUS. PRIORITATS D'ACTUACIÓ
El nostre objectiu prioritari és oferir una educació de qualitat que contribueixi a
conformar una societat plural, lliure i solidària, capaç d’integrar les dimensions
individual i comunitària des del respecte i des de la valoració del patrimoni
natural, històric, lingüístic i cultural. Una educació basada en l’adquisició de les
competències bàsiques que contribueixen al desenvolupament personal de
l’alumnat, a la pràctica de la ciutadania activa, per a una futura a la incorporació
a la vida adulta de manera satisfactòria i al desenvolupament de l’aprenentatge
al llarg de tota la vida. Potenciarem el desenvolupament integral dels nostres
alumnes tenint en compte tots els aspectes de la seva personalitat (capacitats
intel.lectuals, físiques, emocionals, relacionals...).
Les nostres prioritats són les següents:
● Oferir una educació capaç de respondre a les necessitats canviants i a
les demandes que plantegen les persones i els grups socials. Fomentar
l’educació en valors per formar els i les nostres alumnes com a persones
per poder conviure a la societat.
● Que tots els components de la comunitat educativa col·laborin per
aconseguir aquest objectiu tan ambiciós.
● El català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és la llengua
normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del
sistema educatiu. En finalitzar l'ensenyament obligatori, s'ha de garantir
el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana. A més, també
14
s’han d’assolir els objectius de cada etapa pel que fa a l’aprenentatge
d’almenys una llengua estrangera
● La inclusió educativa com a principi que regeix l’escolarització i l’atenció
educativa de tots els alumnes i, en particular, dels que es poden trobar
en l’aprenentatge i la participació amb més barreres o dificultats
associades a les seves condicions personals, familiars o socials.
● La innovació metodològica i didàctica a les aules per adquirir les
competències bàsiques que han de contribuir al desenvolupament
personal de tots i cadascun dels alumnes. Elaborarem programacions
diversificades i inclourem cada vegada més activitats que donin cabuda
a totes les particularitats del nostre alumnat ( espais, tallers, projectes,
grups cooperatius, tallers internivell, ...).. Propiciarem la unificació de
línies metodològiques comuns de centre per potenciar l’escola que
volem.. Propiciarem la implicació activa dels i les alumnes en el seu
aprenentatge, donant-los espais i oportunitats per a fer-ho.
● La lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les àrees i
matèries curriculars i la consolidació d'un temps de lectura independent,
diària i reflexiva, que formi lectors capaços d'accedir al contingut de
qualsevol text i que valorin l'hàbit lector.
● L’atenció individualitzada per atendre les necessitats i característiques
individuals de tots i cadascun dels alumnes, mitjançant l’atenció
metodològica, l’orientació educativa i l’acció tutorial adequades.
● La cultura de l'avaluació de l’alumnat, dels processos d’ensenyament-
aprenentatge i de la pròpia pràctica docent sempre amb la intenció de
millorar i comprovar l’eficàcia del procés d’ensenyament-aprenentatge.
● Fomentarem la formació permanent del professorat com elements
imprescindibles per assolir els propòsits de l’educació de qualitat
mitjançant la formació en el centre. La programació d’aquesta formació
es durà a terme a partir de les necessitats detectades i amb l’objectiu
d’assolir així una línia metodològica de centre que es transfereixi dins
l'aula.
● La implicació activa dels i les alumnes en el seu aprenentatge, donant-
los espais i oportunitats per a fer-ho.
15
● La implicació i el compromís de la família en l'escolarització i el
seguiment de l'evolució acadèmica i personal de l'alumne i també la
participació en la vida del centre. Implicarem els propis alumnes i les
famílies en la dinàmica del centre donant-los la possibilitat de participar
activament en diferents moments i activitats.
● La prevenció i la reducció de l'absentisme i l'abandó escolar amb
estratègies i actuacions educatives i organitzatives que impliquin el
centre, les famílies i els serveis socials.
● El foment del gust per l’esport, els jocs l’educació artística com a
instruments de plaer, d’expressió i d’aprenentatge per a un millor
desenvolupament integral de la persona.
● La integració d’eines de tractament de la informació.
● La millora i adequació dels espais i instal·lacions comunes.
3- PRINCIPIS I CRITERIS BÀSICS QUE CARACTERITZEN EL CENTRE
REFERITS A LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Els principis i criteris sobre intervenció educativa (línies metodològiques que
han de regir els processos d’ensenyament i aprenentatge), orientació i
avaluació que s’estableixin en el PEC han de ser el marc de referència en què
s’han de basar els altres documents de caràcter curricular del centre: la
concreció curricular, les programacions docents, etc.
3.1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA:
Es fa palesa la necessitat de reflexionar sobre els canvis necessaris de les
maneres d’aprendre, ensenyar, avaluar i, en general, estructurar les relacions
educatives per educar les persones que han de viure i treballar en una societat
complexa, diversa i globalitzada, i maximitzar l’èxit escolar i la satisfacció
personal amb el coneixement i la cultura.
16
La intervenció educativa serà activa, funcional i significativa i els mestres seran
els encarregats de facilitar els aprenentatges. Aquests aprenentatges es
basaran en 4 pilars:
- Aprendre a conèixer. El que suposa aprendre a aprendre per tal d’aprofitar
les possibilitats que li ofereix l’educació.
- Aprendre a fer, per tal que sigui capaç d’ enfrontar-se a les diferents
situacions que la vida li depara.
- Aprendre a viure junts. Desenvolupant la comprensió de l’altre realitzant
projectes que els ajudi a tractar els conflictes, respectar els valors del
pluralisme, comprensió mútua i pau.
- Aprendre a ésser i actuar amb autonomia, judici, i responsabilitat personal.
3.2. FONAMENTS METODOLÒGICS:
3.2.1. EDUCACIÓ INCLUSIVA:
● L’accés a l’educació per a tots amb igualtat d’oportunitats. L’escola
actuarà com element compensador de les desigualtats personals,
econòmiques i socials, fent les adaptacions curriculars necessàries,
incloent cada vegada més activitats que donin cabuda a totes les
particularitats del nostre alumnat.
Flexibilització dels ensenyaments mínims per tal que s’adaptin a les
necessitats individuals dels alumnes, potenciant l’autonomia .
● La diversitat com una oportunitat per millorar i aprendre dels altres
● L’atenció individualitzada per atendre les necessitats i característiques
individuals de tots i cadascun dels alumnes, mitjançant l’atenció
metodològica, l’orientació educativa i l’acció tutorial adequades.
3.2.2. EDUCACIÓ SIGNIFICATIVA:
La comunitat educativa a d’afavorir el desenvolupament personal i social amb
mètodes interactius i constructivistes, sempre partint d’un aprenentatge
significatiu, el qual requereix partir dels coneixements previs dels alumnes per
anar enriquint els seus esquemes de coneixement.
17
3.2.3 EDUCACIÓ EN VALORS
Educam en valors amb l’objectiu de donar elements als alumnes perquè siguin
capaços de viure plenament i de manera feliç i perquè puguin contribuir al
benestar dels qui els envolten, tant dels qui els són més propers com dels qui,
desconeguts, els són més llunyans.
En el món complex d’avui és imprescindible treballar actituds i valors que
contribueixin a la convivència, al respecte dels drets de les persones i a
l’assoliment d’unes condicions de vida dignes per a tothom. Els alumnes, en el
marc d’una escola inclusiva, han d’aprendre a ser competents per viure i
conviure d’acord amb els valors propis d’una societat democràtica: la llibertat i
la responsabilitat personal, la solidaritat, el respecte, la igualtat i l’equitat.
Volem promoure en els alumnes les habilitats de pensament i de raonament
que promoguin un pensament independent i autònom que pugui contrastar de
manera crítica les opinions dels altres.
Per tant estructuram l’educació en valors en quatre grans blocs:
- aprendre a ser i a pensar
- aprendre a actuar de manera autònoma i coherent
- aprendre a conviure
- aprendre a ser ciutadans responsables en un món global
3.2.4. APRENDRE A APRENDRE:
Aprendre a aprendre permet treballar les habilitats necessàries per conduir el
propi aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada
vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats.
En ser competent en aquest àmbit l'alumne regula el propi aprenentatge.
Aquesta metodologia d’aprenentatge es basa en:
- Reconèixer les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques): ser
conscient dels processos i de les estratègies necessàries per desenvolupar
les pròpies possibilitats
18
- Disposar d’un sentiment de competència personal: Tenir voluntat per
superar els obstacles i per afrontar nous reptes d’aprenentatge.
- Adquirir autonomia en l’aprenentatge: Aplicar els nous coneixements i
capacitats a situacions semblants i contextos diversos; Aprendre de i amb
els altres; Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els
aprenentatges previs i amb l’experiència personal.
- Organitzar i planificar els aprenentatges i la pròpia feina: Emprar tècniques i
hàbits de treball individual i cooperatiu.
- Manifestar interès per la feina ben feta.
3.2.5. MOTIVACIÓ
A nivell psicològic, la motivació és un procés intern –un estat mental– que
activa, dirigeix i ens permet mantenir una conducta adequada per a la
consecució d’un objectiu concret.
Algunes orientacions per millorar la motivació dels alumnes són:
● Dissenyar tasques variades, realitzar treballs per projectes.
● Utilitzar l'aprenentatge cooperatiu en lloc de l'aprenentatge competitiu.
● Estimular el conflicte cognitiu.
● El rol de l’aprenent és de participar en la presa de decisions i això propicia
la responsabilitat i la maduresa tant personal com intel·lectual.
● Lloar el treball ben fet, reconèixer l’esforç i el progrés individual, i
recompensar-lo.
● Fer que les tasques acadèmiques siguin interessants.
● Fer servir fórmules d’agrupament flexibles i heterogènies que fomentin la
cooperació i ofereixin oportunitats de millora a tots els membres del grup.
● Avaluar tenint en compte criteris de progrés individual i fomentar
l’autoavaluació.
● Programar horaris que s’adeqüin als diferents ritmes d’aprenentatge.
19
3.2.6. TREBALL PER COMPETÈNCIES:
La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de les capacitats de
les persones per poder actuar adequadament i amb eficàcia fa que sigui
imprescindible centrar el currículum en les competències bàsiques.
La finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desenvolupament
de les competències bàsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les
àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i , a la
vegada, cada una de les competències bàsiques s’assolirà com a
conseqüència del treball de les distintes àrees.
Cal contemplar dos tipus de competències bàsiques:
Competències transversals:
1- competència comunicativa, lingüística i audiovisual
2- competència artística i cultural
3- competència tractament de la informació i competència digital
4- competència matemàtica
5- competència en aprendre a aprendre
6- competència en autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7- competència en el coneixement i la interacció en el món físic
8- competència social i ciutadana
3.2.7. METODOLOGIES ACTIVES:
Per poder posar en pràctica i desenvolupar els nostres principis metodològics
hem iniciat un canvi metodològic que té la finalitat de concloure en una línia
metodològica que ens identifiqui i ens defineixi com a centre.
La finalitat d’aquest canvi és aprendre més i millor i, sobretot, tenir la capacitat
d'aprendre sempre, en qualsevol moment i lloc. Aquesta és la base del
paradigma que es dibuixa per a l'educació del segle XXI que molts centres
posen ja en pràctica a través de les denominades metodologies actives.
20
Les nostres programacions inclouen metodologies actives que desenvolupen
en els nostres alumnes les distintes capacitats, competències i intel·ligències.
Busquem promoure el raonament crític, la creativitat, adquirir l’hàbit per al
treball en equip, la capacitat per a aprendre a aprendre i l’habilitat per a
afrontar els problemes i la presa de decisions.
Aquestes metodologies actives que incorporam en les nostres programacions
són:
● APRENENTATGE COOPERATIU:
L’Aprenentatge Cooperatiu com a metodologia de treball que permet enfortit les
relacions, el lideratge, la comunicació, les habilitats socials i la personalització
de l’aprenentatge. Treballem junts per a aconseguir objectius compartits.
Les característiques de l’aprenentatge cooperatiu són:
- Interdependència positiva.
- Responsabilitat individual.
- Desenvolupament d’habilitats interpersonals i de petit grup.
● TASQUES ENRIQUIDES:
Si el que volem és afavorir a les aules el desenvolupament de les
competències bàsiques i de les específiques de l’àrea que es treballa, ens cal
la creació de situacions d’aprenentatge en les que l’alumnat pugui construir
amb el professorat el coneixement. Aquestes situacions han de presentar unes
característiques que podem agrupar sota el terme de tasques riques.. Les
tasques riques es caracteritzen per, entre d’altres:
- Presentar situacions contextualitzades, pròximes a l’alumnat que les ha
d’afrontar
- Generar actituds de curiositat i d’interès per la seva resolució
- Ser obertes, permetent abordatges diferents per part d’alumnes diferents
- Tenir resultats obtinguts per camins diversos
21
- Presentar la informació inicial usant representacions diverses
- Afavorir la generació d’opinions personals i crítiques
- Facilitar l’intercanvi d’aquestes opinions en petits grups.
● APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES:
El treball per projectes és una opció metodològica que pretén fomentar entre
els alumnes un tipus diferent d’aprenentatge, centrat en les seves pròpies
motivacions, on els propis alumnes es qüestionen un tema d’estudi, fan una
cerca d’informació (llibres, revistes, enciclopèdies, Internet etc.), reelaboren
aquesta informació i la sistematitzen.
● INTEGRAR LES TECNOLOGIES D’INFORMACIÓ I
COMUNICACIÓ:
La integració d’eines de tractament de la informació ens possibiliten un canvi
metodològic, ens ajuden a què l’alumne sigui agent del seu aprenentatge i
permeten un treball interdisciplinar motivant i enriquidor per l’alumnat.
● ORGANITZACIÓ D’ESPAIS I TALLERS
- ESPAIS DE JOC COMPARTIT D’INFANTIL:
Els espais de joc compartit són zones de joc on els infants de 3, 4 i 5 anys es
troben amb diferents propostes d’aprenentatge.
Aquesta metodologia permet:
• atendre les necessitats i els interessos dels infants.
• fomentar l’autonomia.
• respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.
• fomentar l’aprenentatge a través del joc programat amb objectius del
currículum.
• unificar espais de joc (racons), la qual cosa permet aprofitar recursos.
• baixar la ràtio, la qual cosa permet dur a terme una atenció més
personalitzada.
• Aprendre a aprendre. A partir dels propis interessos i necessitats
• Aprendre dels altres i amb els altres.
22
• Permet una observació dels infants més directa i minuciosa.
Els espais de joc compartit están distribuits de la següents manera:
● 3 anys: espai de llengua.
● 4 anys: espai de construccions.
● 5 anys: espai d’art.
● Menjador: espai simbòlic
● Aula auxiliar: espai d’experimentació i matemàtiques
● Espai exterior: pati
*La mestra especialista en llengua estrangera serà l’encarregada de l’espai
simbòlic i de l’espai exterior (alternant-se trimestralment) i l’anglès serà la
llengua de comunicació als respectius espais.
Els objectius generals dels espais de joc compartit són:
1) Aprendre a aprendre, és a dir que l’infant sigui el propi constructor del
seu aprenentatge.
2) Millorar la qualitat dels recursos, dels materials i de l’ espai.
3) Disposar d’espais més amplis i funcionals.
4) Aprendre a interaccionar autònomament entre els infants de diferents
edats i en diferents espais.
5) Fomentar la responsabilitat i l’autonomia.
6) Aprendre a resoldre conflictes autònomament.
7) Fomentar la cooperació i l’ajuda entre iguals.
8) Reduir la ràtio d’alumnes la qual cosa permet una atenció més
individualitzada.
23
- ESPAIS D'APRENENTATGE/ TALLERS CICLE INICIAL
JUSTIFICACIÓ
1- Afavorir la socialització i la inclusivitat, menor nombre d’alumnes permet major atenció a la diversitat i que puguin gaudir d’un temps lúdic de més qualitat
2-Aconseguir un espai més on els valors de respecte, tolerància, acceptació de l’altre, amb el que som iguals i diferents...determinin les nostres relacions.
3-Replantejament metodològic en relació a l’actitud dels alumnes davant de l’ensenyament i aprenentatge.
4-Viure en el moment present, deixant-se dur per les sensacions i emocions que acompanyen el joc i destinar un temps a gaudir del joc.
5-Respectar el ritme de cadascú.
6-Desenvolupar aptituds no estrictament acadèmiques.
7-Rompre la dinàmica habitual del grup classe tant pels continguts treballats com pel clima de llibertat que es crea.
8-Afavorir el desenvolupament integral de l’alumne posant al descobert altres aptituds, altres capacitats i altres actituds.
9- Adquirir hàbits d’ordre.
10- Desenvolupar el pensament lògic.
11-És una manera d’aprofitar la seva capacitat lúdica per abordar els diferents aprenentatges.
12- Dóna la possibilitat, la majoria de vegades, de refer el treball tantes vegades com ho necessiti ja que la majoria d’aquests són manipulables. com a conseqüència l’ajuda a perdre la por i a millorar la seva autoestima.
OBJECTIUS
E nostre projecte té com objectius principals:
o Desenvolupar els hàbits socials; compartir espais, jocs, joguines, posar-se d’acord els uns amb els altres, establir normes de comportament i de joc…
o Respectar a les persones, els materials i les normes dels jocs.
o Establir diàlegs i intercanviar coneixements.
o Mostrar interès en saber i descobrir.
o Aplicar els continguts treballats al joc corresponent.
o Seguir i respectar tots els passos pertinents per entrar al taller.
PAPER DEL MESTRE DINS L’ESPAI
Permetre que el nin treballi sol.
Animar als infants a descobrir nous jocs.
24
Donar ajuda als que ho necessiten.
Participar d’algun joc explicant el seu funcionament si hi ha dubtes.
Vetllar pel bon ús del material.
Valorar la necessitat de renovar els jocs o ampliar l’oferta.
Recordar les normes si es fa necessari.
Observar i prendre nota dels aspectes més rellevants.
Emplenar registres d’avaluació.
És convenient pel seguiment fer reunions de coordinació entre el professorat dels diferents espais i prendre acta de les reunions (coordinadors de cicle).
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Comparteix espais.
- Comparteix jocs i joguines.
- Prefereix joc individual o col·lectiu.
- Respecta les persones.
- Respecta els materials
- Respecta les normes dels jocs.
- Estableix diàlegs i intercanvia coneixements.
- Fa preguntes.
- Aplica els continguts treballats al joc corresponent.
- Segueix i respecta tots els passos pertinents per entrar a l’espai.
- TALLERS CICLE SUPERIOR
JUSTIFICACIÓ
El treball per tallers suposa plantejar a l’alumnat:
Propostes que afavoreixen la socialització i la integració, el menor nombre
d’alumnes permet major atenció a la diversitat i que puguin gaudir d’un temps
lúdic i educatiu de més qualitat.
Propostes grupals que impliquen un treball en equip, un treball de forma
cooperativa on totes les opinions compten i són respectades i valorades. Amb
25
això s’aconsegueix un espai més on els valors de respecte, tolerància,
acceptació de l’altre, amb el que som iguals i diferents.
Propostes que requereixen un respecte de l’espai, de les normes i dels
companys/es.
Propostes fonamentalment pràctiques, manipulatives i creatives, en les quals
es plantegen situacions en les quals l’alumnat ha d’observar, llegir, investigar,
fer-se preguntes, pensar possibles solucions, resoldre de forma pràctica les
qüestions plantejades i treure conclusions.
Propostes que fomenten l’expressió oral, creant situacions en les que els nins i
nines hauran d’explicar amb les seves paraules els seus coneixements previs,
els procediments que s’han seguit i els resultats o les conclusions obtingudes.
Establir diàlegs i intercanviar coneixements.
Propostes obertes que respecten el ritme de cadascú.
Propostes que afavoreixen el desenvolupament integral de l’alumne posant al
descobert altres aptituds, altres capacitats i altres actituds.
Propostes que impliquen un treball inter disciplinar i competencial
Propostes en les que l’alumnat aprèn dels companys i no només de l’adult.
Propostes lúdiques i motivadores que ajuden a l’alumnat a adquirir eines i
estratègies per aprendre a aprendre.
● PROJECTE FILOSOFIA
Durant l’etapa d’ E.I. la filosofia 3/18 forma part de la nostra programació de
cicle, ja sigui, a través d’art, rondalles, jocs, contes,…Volem treballar les àrees
de comprensió, anàlisi i resolució de problemes.
26
OBJECTIUS
Els objectius generals d’aquesta activitat són:
1. -Millorar el raonament de l’alumnat (establir classificacions, donar
explicacions, definir, descriure un fet,…)
2. -Apropar-se a les cultures d’altres països i tradicions a través dels
contes.
3. -Desenvolupar la imaginació i la fantasia.
4. -Ser capaç de traduir els coneixements adquirits a diferents llenguatges
(plàstic, oral, musical, corporal,…).
5. -Potenciar el diàleg com a eina per arribar a acords, per posar-se al lloc
de l’altre, per desenvolupar un pensament crític (COMUNITAT DE
RECERCA).
L’activitat normalment comença amb L’ARRIBADA d’un personatge conductor
de les sessions que cada setmana ens deixa els contes, les endevinalles, els
jocs, alguna sorpresa, mapes,…
Què fa el mestre conductor? Ha d’intentar que l’infant arribi per ell mateix a
donar respostes cada vegada més coherents, ajustades i no contradictòries. Ha
d’intentar fer participar a tots els infants dins les seves possibilitats i reconduir
la sessió quan sigui necessari.
L’organització de les sessions de filosofia normalment segueixen sempre una
mateixa estructura: es comença amb un recordatori de la sessió anterior per
continuar a través d’una conversa en la qual els infants van donant les seves
idees, coneixements, opinions,.... Abans de finalitzar es fa una representació ja
sigui individual, petit i/o gran grup d’algun aspecte en concret de la sessió, ja
sigui d’un nou aprenentatge, de creences, opinions,... a través de diferents
llenguatges (escrit, oral, artístic).
Per tal que les sessions avancin, introduirem de manera progressiva unes
normes:
1. Quan vulguis xerrar aixeca la mà.
2. No parlis mentre parla un altre nen o nena.
3. Parla alt i clar perquè et puguin entendre.
4. Pensa el que vols dir abans de demanar paraula.
27
5. Escolta els teus companys amb atenció.
6. Tracta bé els altres nins i nines.
7. Fes preguntes.
L’organització de les sessions de filosofia normalment segueixen sempre una
mateixa estructura: es comença amb un recordatori de la sessió anterior per
continuar a través d’una conversa en la qual els infants van donant les seves
idees, coneixements, opinions,.... Abans de finalitzar es fa una representació ja
sigui individual, petit i/o gran grup d’algun aspecte en concret de la sessió, ja
sigui d’un nou aprenentatge, de creences, opinions,... a través de diferents
llenguatges (escrit, oral, artístic).
● LECTURA COMPARTIDA ( APADRINAMENT LECTOR )
.
Aquest projecte neix amb l’objectiu de practicar la lectura i d’afavorir la
motivació dels petits, per descomptat amb la supervisió de les tutores.
A grans trets, l’experiència consisteix en que els alumnes de sisè/5è/4t de
primària ajuden a llegir els companys de 6è d’educació infantil i de 1r i 2n de
Primària de forma individualitzada.
A cada alumne de sisè (padrí) se li assigna un alumne de primer (fillol), amb
l’objectiu que la lectura d’acompanyament per part del padrí i activa per part del
fillol, ajudi a aquest darrer a la consolidació de la lectura.
S’inicia en el tercer trimestre amb una freqüència d’una hora setmanal i es
Comença amb una festa de benvinguda, on es coneixeran els padrins i els
fillols i es signaran els contractes.
Les lectures proposades corresponen a diferents tipus de textos: invitacions,
cartells, llistes, receptes, etc i segueixen una mateixa estructura : conversar
abans de la lectura sobre algun aspecte concret de la imatge que identifica la
lectura posterior, llegir la lectura i en acabar han de contestar unes preguntes
de comprensió.
En fa una avaluació de cada sessió sobre els següents aspectes: dificultats,
comprensió i l’interès en la lectura.
28
Aquestes parelles treballaran juntes tot el trimestre ja que han signat un
contracte de compromís per participar en aquesta activitat, això afavoreix que
s'estableixi una relació personal afectiva.
L'espai destinat a dur-ho a terme són les respectives aules.
Objectius de l’activitat
– Afavorir la relació i comunicació entre l’alumnat de diferents cicles, creant
caliu d’escola.
– Afavorir l’aprenentatge basat en l’ajut entre iguals.
– Assumir el compromís i la responsabilitat de vetllar pel benestar i el progrés
dels més petits.
– Fer créixer l’amor propi dels alumnes de sisè, fent-los protagonistes del
progrés del seu fillol.
– Fomentar actituds d’interès envers la llengua.
– Fer avançar l’aprenentatge de la lectura dels nens de primer.
– Educar en el respecte, tenint en compte les peculiaritats de cada persona.
– Gaudir de l’ensenyament i de l’aprenentatge.
4. PRINCIPIS I CRITERIS BÀSICS QUE CARACTERITZEN EL CENTRE
REFERITS A L’AVALUACIÓ
Entenem l’avaluació
● com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les
dificultats i els errors i trobar camins per superar-los (avaluació formativa o
formadora), per tal que cadascun dels alumnes aprengui d’una forma
significativa i funcional.
● avaluació com a mitjà per saber quins han estat els resultats de
l’aprenentatge, tant per comprovar si s’han assolit els objectius i identificar
el que encara falta per aprendre, com per acreditar els resultats. A més, la
informació obtinguda serà útil per avaluar la qualitat del procés
29
d’ensenyament aplicat i identificar els aspectes a millorar quan es torna a
posar en pràctica. L’avaluació que es fa en finalitzar l’aprenentatge entorn
d’una temàtica específica ha de ser de tipus competencial i s’han de poder
identificar progressos en components específics de cada competència
bàsica (CB ).
4.1. QUAN AVALUAM:
Abans, durant i al final del procés d’e-a
Avaluació inicial: Identificant les necessitats educatives de cada alumne.
Permet valorar la situació de cada alumne i del grup abans d’iniciar el procés
d’E-A. Partir d’una avaluació inicial ens donarà el punt de partida per plantejar
els objectius que s’han d’aconseguir.
Avaluació contínua i formativa: Permet al professorat fer el seguiment del
procés d’ E-A: l’adequació, l’organització dels temps i de les tasques, la
capacitat de veure i fer veure les dificultats, de fer front als obstacles per
adaptar la seqüència didàctica a les necessitats d’aprenentatge de l'alumnat.
L’avaluació durant el procés d’aprenentatge ha de tenir en compte els
progressos en l’assoliment de competències i la consecució d’objectius,
l’autonomia i la planificació a l’hora de fer les tasques proposades.
Avaluació sumativa: permet valorar els resultats obtinguts al final del procés
d’ensenyament/aprenentatge i valorar les diferències entre el punt de partida i
el final. L’avaluació final ha de ser global i comprovar el desenvolupament de
les competències partint de situacions o problemes en què hagin d’aplicar els
coneixements apresos per donar-hi resposta.
30
4.2. COM AVALUAM:
L’observació directa, el registre d’activitats, l’esforç i l’interès que demostra
l’alumne esdevenen pilars bàsics.
És convenient que els alumnes participin del propi procés d’avaluació i que
aprenguin a autoavaluar-se, així com també que coneguin els criteris amb què
se’ls ha d’avaluar.
Durant el procés d’aprenentatge, el docent ha de canviar les estratègies
metodològiques i adaptar-les al ritme d’aprenentatge del grup si detecta que els
alumnes no aconsegueixen assolir els objectius proposats i exigits en els
estàndards.
És tant important o més, avaluar el procés que l’alumnat ha seguit per a
aprendre com els continguts apresos.
És importantíssim adaptar l’avaluació tenint en compte les necessitats
individuals dels alumnes.
● Instruments d'avaluació que permeten avaluar l’assoliment de les
competències i dels objectius del currículum per part de l'alumnat:
- Diari de classe (registre que cada alumne fa en el seu quadern del que
ha après )
- Portafolis o carpeta d'aprenentatge (diferents activitats que fa l'alumne al
llarg de l'aprenentatge d'un tema )
- Proves orals i escrites individuals
- Treball de grup
- Registre d’observació directe i sistemàtica de l’actitud i el comportament
de l’alumne
- Registre d’observació directa i sistemàtica de les intervencions de
l’alumnat durant les sessions
- Graelles d'autoavaluació
- Rúbriques
- Registre d’observació directa i sistemàtica de les intervencions de
l’alumnat durant les sessions
31
4.3. QUÈ AVALUAM:
Alumnat: l’adquisició de les competències bàsiques, l’assimilació dels
continguts treballats, les seves capacitats, els seus avanços i possibles
dificultats detectades, les relacions amb els altres, l’esforç, interessos i actituds.
L´avaluació de la tasca realitzada pels alumnes es basa en l´observació
sistemàtica de les estratègies posades a la pràctica per cada alumne i el
seguiment de la seva evolució. Aquesta observació del procés i no tan sols del
resultat dona informació de com ajudar els infants a superar dificultats i
avançar en la construcció del seu coneixement. Per poder veure, després d´un
determinat període, si els alumnes van desenvolupant les seues capacitats en
tots els àmbits d´aprenentatge.
Personal docent : avaluació de la pròpia tasca docent: manera en que
plantejam les activitats a l´aula, clima relacional i afectiu que cream dins
l’aula ( actitud, relació mestre/alumne ) organització de l’espai ( l’eficàcia de
la distribució, organització dels espais és fonamental per poder organitzar el
treball ja sigui individual i/o petit gran grup) i del temps ( temporalització ) ,
material (moltes activitats requereixen de la disposició de materials, per tant
avaluarem la disponibilitat i eficàcia de tot allò que tenim i la necessitat
d’adquirir-ne de nou), metodologia utilitzada.
L´avaluació no sols s’ha de fer en relació amb l´alumnat, sinó també en relació
al procés d´ensenyament que portem a terme i al tipus d´intervenció,
organització, materials, espais utilitzats i la manera en que plantejem les
activitats a l´aula.
5. OBJECTIUS DEL CENTRE AMB LA FINALITAT D’ACONSEGUIR
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Partim del model d’escola inclusiva, entenent-la com aquella que ofereix a tot
l’alumnat, l’oportunitat de continuar sent membre de l’escola ordinària i
aprendre juntament amb els seus companys.
Objectius:
32
a) Realitzar el suport de manera inclusiva
b) Designar els membres de l’equip de suport a un cicle determinat.
c) Aplicar mesures metodològiques i d’organització per atendre la diversitat
dels alumnes
d) Fer un seguiment global dels processos d’aprenentatge de l’alumnat per
a detectar les dificultats i les necessitats especials, a fi d’articular les
respostes educatives i demanar, en el seu cas, els oportuns
assessorament i suports
e) Coordinar amb els mestres especialistes i de suport les programacions
d’aula, especialment en tot allò que faci referència a les respostes
educatives davant necessitats educatives especials o de suport
6. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE
6.1. ÓRGANS COL.LEGIATS:
- CONSELL ESCOLAR
El Consell Escolar del nostre centre està format per:- Director/a.- Cap
d’estudis.- Secretari/a amb veu, sense vot.-Representant de l’Ajuntament.-
Cinc mestres.- Cinc mares/pares ( un/a AMIPA i quatre elegits).
L’ordre del dia de les reunions es donarà a conèixer als seus membres , en
forma de convocatòria, amb una setmana d’antelació, amb la documentació
necessària, i amb 48 hores d’antelació si la reunió és extraordinària.
- CLAUSTRE DEL PROFESSORAT
Forma part del claustre tot el professorat del centre. Té la responsabilitat de
planificar, coordinar, decidir i informar de tots els aspectes docents. L’ordre del
dia de les reunions es donarà com a mínim amb 48 hores d’antelació juntament
amb la convocatòria feta per la direcció del centre. Es reunirà al menys amb
una periodicitat trimestral en les convocatòries ordinàries i sempre que es
consideri necessari en les convocatòries extraordinàries. L’assistència és
obligatòria i se´n farà acta. Les reunions es celebraran de les 14 a les 15 hores
el dia de la setmana assignat a la PGA. Les votacions es faran a mà alçada, a
33
excepció de les que es demani expressament que es realitzin mitjançant vot
secret. Si la reunió no acaba dins l’horari establert, es continuarà la sessió la
setmana següent.
6.2. ORGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
- COORDINACIÓ EQUIPS DE CICLE
Són els òrgans de coordinació horitzontal de l’acció educativa del professorat.
Estan formats tutors/es i altre professorat amb incidència al cicle.
Tots els equips de cicle tenen un coordinador/a de cicle que és
encarregat/da de coordinar les activitats complementàries i d’estendre acta de
les reunions.
- COORDINACIÓ EQUIP DE SUPORT
Els membres de l’equip de suport es reuniran setmanalment i quan sigui
necessari en funció de les necessitats i demandes del centre. A aquestes
reunions assisteixen tots els membres de l’equip de suport, l’orientadora de
l’EOEP i la PTSC quinzenalment.
Pel que fa a les diferents informacions externes ( metges, psicòlegs externs,
eoep,...) que arriben a l'escola sobre qualsevol alumne/a, el primer en rebre
aquesta informació serà equip de suport, depèn de quin servei extern sigui i de
la informació a tractar.
L’encarregat/da de fer el traspàs de la informació rellevant de la reunió de
l’Equip de Suport als diferents tutors serà el membre de l’equip adscrit a cada
cicle, com també recollir les demandes del seu cicle.
La coordinadora de l’equip de suport citarà a les famílies de l’alumnat NESE.
34
6.3. COMISSIONS
Comissió de Pla lector (llegim en parella, apadrinament lector, dinamització de
biblioteca )
Comissió de Canvi Metodològic
Comissió de Vida Saludable
Altres comissions
