PROJECTE DE DIRECCIÓ - escolamassanet.com-4-2015.pdf · direcció de l'Escola Nova de Maçanet de...
Transcript of PROJECTE DE DIRECCIÓ - escolamassanet.com-4-2015.pdf · direcció de l'Escola Nova de Maçanet de...
PROJECTE DE DIRECCIÓ
Codi del centre: 17008547
Nom del centre: Escola Nova de Maçanet de la Selva
Servei Territorial: Girona
Població: Maçanet de la Selva
Període: 2015- 2019
Nom i cognoms Núria de Gil i Capella
DNI 37690459Z
2
Índex
0.-Motivació.................................................................................................................
1.-Plantejament institucional. objectius del projecte de direcció..........................
2.-Anàlisi de les singularitats del centre i de l'entorn.............................................
3- El DAFO............................................................................................................
4.- Objectius, línies estratègiques i indicadors........................................................
5.- Lideratge distributiu i recursos............................................................................
6.-Mecanismes d'autoavaluació sistemàtica i rendiment de comptes..................
7.-Bibliografia..............................................................................................................
-Annex 1. Millora dels resultats de competències bàsiques externes i internes
-Annex 2. Cohesió social. Índex de participació......................................................
-Annex 3. Anàlisi DAFO..............................................................................................
3 4 6 17 18 24 29 30 31 35 43
3
Motivació
La nostra escola és un projecte en construcció, en el sentit més ampli de la paraula, donat
que no només hem estrenat edifici, sinó que en aquests quatre anys d'història, l'equip
humà que la forma ha afrontat el repte de crear unes línies pedagògiques per a la
construcció del Projecte Educatiu.
Hem tingut la sort de participar en aquesta construcció sense càrregues històriques, en
projectar la imatge d’una l'escola que no existia. Ha estat un repte i un honor poder
participar d'aquesta experiència. Els mestres i les mestres que hem format, i formem, el
claustre de l'Escola Nova de Maçanet de la Selva hem aportat el nostre bagatge
professional, les nostres reflexions sobre l'educació, les nostres vivències i coneixements.
Desenvolupem la nostra tasca amb la il·lusió pròpia de les coses noves, amb una energia
i participació desbordant. Som conscients de la importància del moment, de la capacitat
que tenim per la innovació i de la possibilitat d'adaptar l'educació de la nostra mainada a
la societat actual.
En aquests quatre anys, hem pogut començar a formar un equip professional cohesionat
gràcies a la possibilitat que ofereix l'Administració educativa de proposar places
estructurals, la confirmació de places provisionals, en comissió de serveis i el
nomenaments d'altres que s'han incorporat plena i activament al nostre projecte compartit.
Cal destacar la importància de la participació de les famílies en aquest projecte. Famílies
que en un principi depositen la seva confiança en un projecte desconegut, en una
organització de persones que vetllaran per l'educació dels seus fills i filles i que,
posteriorment, han obert el camí a noves famílies que s'han incorporat a la nostra
Comunitat.
L'acollida ha estat, i és, un factor clau per a la cohesió del nostre alumnat, de les seves
famílies i dels professionals que s'han anat incorporant a la vida de l'escola, establint una
forma de fer participativa i afectuosa.
4
També cal agrair les persones que ens han format, assessorat i acompanyat en aquest
camí que hem iniciat. No volem oblidar, la importància del paper de l’Administració i la
Inspecció educativa al llarg d'aquests primers anys que ens ha acompanyat, assessorant -
nos i guiant-nos, en situacions noves per nosaltres.
Tots aquests aspectes sorgeixen d'una reflexió inicial de l'equip directiu que ha gestionat
el centre aquests primers quatre cursos de la seva història i que veu que la feina tot just
acaba de començar, que cal consolidar molts aspectes i que es veu amb ganes i coratge
per afrontar el lideratge de l'escola al llarg dels propers quatre cursos
És per tot això que presento, junt amb l'equip del qual he format part, candidatura a la
direcció de l'Escola Nova de Maçanet de la Selva pel període 2015-2019.
1.-Plantejament institucional. objectius del projecte de direcció
Seguint la filosofia que recull el projecte de direcció que vàrem presentar pel període
2011-2015, per iniciar l’escola com equip directiu basada en:
•Corresponsabilització, participació i implicació de tots els sectors educatius que
actuen en el centre.
•Cogestió i colideratge per part de l’equip directiu i dels diferents sectors de la
comunitat educativa
•Voluntat de canvi en les dinàmiques del nostre entorn
•Flexibilitat en els plantejaments i estructures per incentivar i promoure iniciatives que
permetin assolir els objectius adequant-se a les necessitats del centre.
• Innovació educativa per ajustar les respostes als nous reptes educatius.
• Qualitat educativa com element bàsic per la igualtat d’oportunitats i èxit per a tothom.
• Confiança, reflexió, diàleg i consens com a instruments bàsics pel treball i
aprenentatge en xarxa.
• Coordinació perquè tots els agents que intervenen s’hi sentin vinculats, identificats i
compromesos.
5
• Millora com a resultat d’una cultura avaluativa constant.
Continuem en aquesta línia i compartim la idea de funció directiva com un element
dinamitzador, encaminat a la consecució d’una organització creativa, dinàmica i flexible.
Creiem que la comunicació ha estat, al llarg d'aquest període de gestió que acabem,
oberta i fluida en totes les direccions, per afavorir el procés constant de retroalimentació,
que és el que ens permet un major desenvolupament i flexibilitat del centre. D’això se’n
dedueix la importància que té per a nosaltres crear canals d’informació entre tots els
membres de la comunitat educativa.
Considerem necessari l’hàbit de la avaluació, concebuda com una actitud reflexiva i
dinamitzant de l’acció directiva..
Pensem que la planificació és essencial per qualsevol gestió de qualitat i l'hem introduït en
el nostre mètode de treball.
Aquests seran els principis que regeixen i regiran la nostra intervenció:
Com a Comunitat d’Aprenentatge, el model d’organització que proposem és el
participatiu on la informació tingui els dos camins: anada i tornada, perquè
aquesta coordinació i procés de retroalimentació siguin reals..
La idea de Comunitat d’Aprenentatge implica una organització oberta, per això un
dels objectius d’aquest projecte és donar un impuls en l’obertura del centre a
l’entorn i a altres institucions amb les quals poder compartir experiències,
col·laborar i organitzar activitats de forma creativa.
L’escola fa de l’aprenentatge el vincle de connexió que ens uneix, ens estimula
i ens fa millors, per això un dels objectius és potenciar la implicació de l’entorn en
els diferents projectes i processos formatius.
Participació i consens són elements que hem utilitzat des del principi del nostre
funcionament. Tant en l’elaboració dels instruments metodològics com en la presa de
decisions, també en les actuacions que es portin d’ara en endavant.
6
Sempre hem volgut crear un clima de responsabilitat, honestedat i transparència. Aquests
factors ajuden a que tots els membres de la comunitat tinguin el sentiment de pertinença
al col·lectiu, que ningú se senti exclòs.
2.-Anàlisi de les singularitats del centre i de l'entorn
2.1.-Entorn del centre
El Centre està ubicat a la població de Maçanet de la Selva que a la plana de la comarca
de La Selva. El municipi té uns 7.000 habitants. El poble comprèn el nucli urbà i els seus
vuit veïnats: Comajuliana, lʼEstany, Marata, Miquel Ferrer, Pibitller, Puig Marí, Pujol i
Soliva, i comprèn també la parròquia de Martorell i tres grans urbanitzacions: Residencial
Park, Montbarbat i Masaltaba.
Les infraestructures i serveis es concentren en el nucli de la població. Hi ha dues escoles
públiques de primària (3-12 anys), un institut amb l’ESO, una llar d’infants municipal, una
biblioteca municipal, un centre cultural, una escola de música i una escola d’adults.
Un 50% de la població del municipi es dispersa per les diferents urbanitzacions, veïnats i
cases de pagès.
Es pot considerar que 1/3 de la població escolar depèn del desplaçament motoritzat per
anar a l’escola degut al lloc de residència. Hi ha un deficient servei de transport públic al
municipi per comunicar el nucli urbà amb les zones residencials i les disseminades.
Per altra banda gran part de la població migrada es concentra a les urbanitzacions i com a
conseqüència el procés d’integració i cohesió social és més complexa.
El nivell d’instrucció de la població és majoritàriament mig-baix i els nivell mig-alt i alt
estan per sota de la mitjana comarcal.
Finalment, l’impacte de la crisi econòmica situa la taxa d’atur prop del 40% de la població
activa.
7
2.2.- La nostra petita història
Des de l’inici del centre, el curs 2011, amb molta il·lusió vam iniciar el projecte
d’innovació en Comunitat d’Aprenentatge. Aquest projecte ha transformat el centre,
durant els tres primers anys, amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit educatiu de l’alumnat.
Gràcies aquest procés hem gaudit de la participació de les famílies i del voluntariat per
condicionar l’escola en un moment de crisi, a més d’establir mecanismes de solidaritat i
desenvolupar les activitat d’èxit a les aules.
Aquesta transformació ha aportat una millora en l’organització, en la gestió del centre i en
els diferents espais. Així com també una forta cohesió entre famílies i professorat, en
benefici de la mainada, a través de les comissions mixtes i de les activitats dins l’aula del
voluntariat.
2.3.- Tipologia de centre
L’escola va començar com un desglossament de l’escola Sant Jordi amb una línia
complerta d’Educació Infantil i Primària, excepte P-3 que s’inicia amb dues línies. Hem
anat creixent any darrera any la segona línia i en aquests moments el nombre d’unitats és
de sis classes a Educació Infantil i 7 classes a Primària.
Actualment el nombre d’alumnat en el centre és 262 distribuït de la següent manera:
Grups Alumnat
Educació Infantil total 108
P-3 A 21
P-3 B 19
P-4 A 14
P-4 B 14
P-5 A 18
P-5 B 22
Primària total 154
1r A 21
1r B 20
2n 26
3r 23
4t 23
5è 16
6è 25
8
2.4.- -Recursos
Edifici . És un Centre de nova creació. Inaugurat el curs 2011-2012. Està situat al límit del
nucli urbà, a la urbanització Bellavista. Els espais són funcionals, ben dissenyats, cosa
que facilita la mobilitat i l’organització del centre. Diuen que és un equipament intel·ligent.
En teoria ell sol renova l’aire, regula la calefacció , controla les llums, etc , en definitiva,
allò que correspon al segle XXI.
Personals. La plantilla docent en aquests moments és de 20 mestres , entre jornades
senceres i reduïdes, una vetlladora i un membre de l’EAP a càrrec del Departament
d’educació de la Generalitat. També comptem amb els serveis d’una logopeda a càrrec de
l’Ajuntament.
El Consell Comarcal de la Selva gestiona el servei socioeducatiu, el menjador i transport
escolar.
L’AFA realitza les activitats extraescolars i servei d’acollida.
També tenim gràcies al voluntariat servei de biblioteca tutoritzada gratuïta per a primària a
la tarda, fora de l’horari lectiu.
2.5.-Projectes pedagògics i innovació
Els projectes han estat línies de treball que ens han ajudat a construir un espai
d’aprenentatge per afavorir l’èxit educatiu i personal de tota la mainada.
En aquest sentit ser Comunitat d’aprenentatge ens ajudat en la participació i la
implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles, a l’hora en una canvi de
funcionament d’organització de les aules a través de les activitats d’èxit ( grups interactius,
tertúlies literàries, biblioteca tutoritzada i formació de famílies)
La creativitat i les intel·ligències múltiples en la reflexió pedagògica del procés
d’aprenentatge a través de la ciència, les matemàtiques i el medi. També del
9
desenvolupament integral en l’àmbit artístic a partir dels ambients en Educació Infantil i
tallers en educació primària.
La pedagogia sistèmica en el treball de l’educació emocional que ens ajudat a tenir
estratègies en la convivència entre adults i en les aules
2.6.-Desenvolupament pedagògic. l’aprenentatge i les franges horàries
Per tal de desenvolupar les diferents dinàmiques pedagògiques del nostre projecte,
distribuïm l’horari, sempre tenint en compte la legalitat marcada, en quatre grans franges a
partir de la qual hi ha variacions en funció de la l’etapa, el cicle i la plantilla. Aquestes
franges són:
-Franja de treball d’habilitats.
Lectura diària:
La finalitat és tractar de fer activitats de lectura comprensiva, d'una manera seqüencial.
Per aquest motiu realitzem mitja hora diària de lectura comprensiva i hem iniciat una
selecció de lectures de diferents tipologies i temes.
Operacions i càlcul mental:
Multitud d'actes quotidians exigeixen realitzar ràpids càlculs matemàtics. No obstant això,
deduir la volta d'una compra, un descompte en un comerç i altres operacions, són més
fàcils de resoldre si s'aprenen i apliquen diferents estratègies i tècniques de càlcul mental.
Ortografia
En el treball ortogràfic a demés d’un llibret de normes i els dictats, estem introduït el
mètode Gabarró. Es treballa setmanalment.
-Franja de treball per projectes.
Es tracta d’aprendre a investigar per contestar-se a qüestions com: Què sé d’aquest
tema?, Què m’agradaria saber?, Com ho puc fer per saber-ho?, Qui em pot ajudar?,
10
Quins llibres puc consultar?, Com ho puc aprendre?, Com ho puc explicar?.....planificació,
presa de decisions, recerca d’informació... participació en la construcció del coneixement.
Les àrees que s’inclou en els projectes
Temes de Naturals i Socials.
Temes artístics (corrents artístics, pintors, arquitectes, escultors, músics...)
Una tipologia textual català
Un experiment científic
Activitats de matemàtiques
Anglès. Treball oral i escrit de vocabulari i tipologies textuals
- Franja de tallers expressius a Primària o ambients E. Infantil
-Tallers expressius a Primària
Si volem conèixer necessitem un llenguatge per representar el món, necessitem
contenidors per les nostres idees, que molt sovint són les paraules, però que també poden
ser les imatges, sons o moviments, perquè a mesura que anem construint imatges, sons o
moviments, anem construint coneixement.
Amb aquesta filosofia es desenvolupen els tallers expressius a primària com a diferents
llenguatges que ajuden a construir altres mirades del coneixement i a l’hora al
desenvolupament harmònic i integral de la mainada.
-Ambients a Educació Infantil
El treball mitjançant els ambients d’aprenentatge consisteix, bàsicament, en una manera
diferent d’organitzar l’alumnat, l’espai i els materials per tal de propiciar i construir un lloc
d’aprenentatge que sorgeixi espontàniament. En aquest ambient la mainada és la
protagonista i constructora del seu propi aprenentatge. El paper del mestre o de la mestra
és d’acompanyament i es basa fonamentalment en organitzar i afavorir aquest
aprenentatge. Mitjançant aquesta orientació pedagògica volem que l’alumnat participi
d’una manera més activa, lliure, constructiva i creativa que li ajudi a reflexionar i
11
preguntar-se el perquè de les coses com a principi de l’aprenentatge escolar i del
creixement com a persona.
Els nens i nenes s’agrupen per inter-nivells de P-3, P-4 i P-5 i van passant al llarg del curs
pels diferents ambients. Aquests són el d’experimentació, el de construccions, la caseta,
el de personatges, l’artístic, el musical i el de la llum.
-Especialitats i activitats d’èxit s’intercalen per facilitar l’organització i la
planificació amb el voluntariat.
-Grups interactius:
Els grups interactius és una forma d'organització d'aula on es realitzen agrupacions
heterogènies. En cada grup es realitza una activitat concreta curta de temps mentre una
persona adulta (voluntària, familiar, un altre professorat o professional d'un altre àmbit)
tutoritza el grup assegurant que treballen l'activitat i que es desenvolupa l’aprenentatge
entre iguals. Cada grup canvia d'activitat quan passa un temps prèviament determinat pel
professor o la professora. Al final de la sessió, han pogut realitzar 4 o 5 activitats diferents.
-Tertúlies literàries
El funcionament de les tertúlies dialògiques es basa en els principis del diàleg dialògic o
entre iguals i es desenvolupen a partir de les millors creacions de la humanitat de la
literatura.
-Biblioteca tutoritzada
La implicació de les famílies, del voluntariat possibiliten l'ampliació d’activitats més enllà
de l’horari lectiu. En l’espai de la biblioteca i amb la presència de la persona adulta que
l'acompanyen a l’hora de realitzar diferents activitats de deures, treballs en grup, lectures,
etc. D'aquesta manera s'accelera el seu aprenentatge i es creen interaccions que
afavoreixen la confiança, la pertinença a la comunitat i la millora del clima de convivència
en el centre.
12
-Anglès. L’hem introduït des d’Educació Infantil i a primària a més de l’hora d’angles
integrem aquesta llengua en els projectes per aconseguir la millora de la competència
oral
2.7.-Tractament de la diversitat a l’escola
El nostre objectiu primordial és atendre la diversitat dins l’àmbit ordinari.
La Comissió per l’Atenció a la Diversitat (CAD)
Per tal d’ajustar les respostes educatives a les necessitats d’aquests alumnes i poder, per
tant, afavorir progressivament la seva integració activa dins el grup de companys i
dinàmica de la classe cal analitzar i avaluar quines son aquestes necessitats. La Comissió
per l’atenció a la diversitat - formada per cap d’estudis, assessora psicopedagògica,
mestre/a d’E.E i el professorat coordinador de cicles - és l’espai per fer el seguiment dels
alumnes amb dificultats i de coordinació pels diferents professionals on es comenten els
casos i es proposen criteris a seguir per la intervenció tant a nivell de centre com a nivell
de suport extern si és el cas.
Funcionament de la CAD:
La periodicitat de les reunions de la CAD serà d’un cop al mes.
Prèviament, a les reunions de la CAD, es fan reunions de cicle per parlar entre els
diferents mestres del cicle, dels temes o situacions que preocupen d’un o més casos
concrets.
Les reunions de la CAD és tracta d’un espai institucional on es tracten temes
psicopedagògics, s’analitzen les barreres a l’aprenentatge i a la participació que
emergeixen a partir de la posada en comú del treball a les diferents aules.
També es tracta de discutir casos concrets. Veure quins són els problemes més urgents i
com organitzar-nos per donar-hi resposta.
13
2.8.- Organització pedagògica interna
Per tal de garantir la consolidació dels aprenentatges dels diferents cicle i del seguiment
de l’alumnat a primària hem distribuït els cicles de la manera següent: Educació Infantil
Primer cicle de primària (1r, 2n i 3r) i Segon Cicle de primària (4t, 5è i 6è)
2.9.-Treball d’equip
El mestre o la mestra, aïllat, pot fer ben poca cosa per a l’educació de l’alumnat, hem de
pensar quines metodologies ens ajudaran a fer la nostra tasca d’educadors i creiem que
ens cal un treball coordinat, articulant la diversitat amb la cultura de la col·laboració.
Per crear aquesta dinàmica en el treball pedagògic és clau el treball en equip. En aquest
sentit t
-El Consell de direcció
On està representats el diferents cicles. Es reuneix un cop cada quinze dies per coordinar,
dinamitzar debats, rebre idees, preparar claustres,..
-Comissions mixtes
Dins del marc de la Comunitat d’aprenentatge les comissions mixtes estan composades
per famílies, Professorat i voluntariat.
La seva finalitat es desenvolupar els diferents projectes aprovats en el Planari en grups de
treball.
-Formació del Professorat
La formació i reflexió compartida per crear el projecte curricular de centre esdevé un
element important. És per aquest motiu que el realitzem dins de les hores de
permanència al centre. docent, així com.
Ho treballem a partir de:
La necessitat de crear un espai de debat pedagògic en el sí del claustre
La importància del coneixement compartit.
L’ intercanvi d’experiències, l’autoavaluació i l’avaluació de resultats
14
La reflexió i formació i com element de millora continuada de les bones
pràctiques educatives.
Formació feta al llarg dels 4 anys (2011-2015) Cursos La formació Formadors i formadores i col·laboracions
2011-2012 Sensibilització en comunitats d’aprenentatge Compartit amb l’escola St. Jordi Assessorament d’en Marius Martínez
La dislèxia Xerrada d’Elsa Fernández. Psicopedagoga de l’EAP
2012-2013
Transformació en Comunitat d’aprenentatge Assessorament de: Ramón Flecha. Oscar Garcia, Patricia Melgar i Elena Duque de la UdG
Programació de la Setmana Jocs Cooperatius i Coeducatius (compartit amb el SES)
-Grup de treball coordinat pel nostre Equip Directiu
2013-2014
Consolidació Comunitat d’aprenentatges -Assessorament de: Oscar Garcia, Patricia Melgar i Elena Duque de la UdG
Programació de la Setmana de la Ciència (compartit amb l’escola St. Jordi i el SES)
Grup de treball coordinat pel nostre Equip Directiu amb: -Assessorament d’en David Vilalta de l’ICE de la UAB -Col·laboració Josep Rey del museu de les matemàtiques . -Col·laboració Mireia Bragulat biòloga
Curs de Coeducació del “Instituto de la mujer” Assessorament de Gloria Serrato
Dificultats en el procés d’aprenentatge Assessorament de l’Associació del TDH del Maresme. Cristina marqués.
2014-2015
FIC de Matemàtiques Coordinat pel nostre Equip Directiu amb: -Assessorament d’en David Vilalta de l’ICE de la UAB -Col·laboració Josep Rey del museu de les matemàtiques . -Col·laboració Mireia Bragulat biòloga -Col·laboració de la Carme Alemany mestra jubilada ex-directora de l'escola pública
Dipsalut projecte “Sigues tu” Assessorament de Cristina Bota de la Fundació de l’Esplai
Per últim també cal esmentar l’assistència al grup de treball de pedagogia sistèmica per
equip directius de l’ICE de la UAB a càrrec de Mercè Traveset i Carles Parellada sobre
lideratge i desenvolupament del currículum.
2.10.- Anàlisi dels documents
Elaboració del PEC i dels diferents documents que el conformen
El document del qual vam partir, i que plasma les línies directrius del projecte que s’ha
estat seguint fins aleshores va ser el Projecte de Direcció de la Núria de Gil que va
presentar quan es va inaugurar l’escola.
Tota la documentació, en ser un centre nou, s’ha elaborat de nou, alguna d’aquesta ja
l’hem aprovat i d’altre estem en el procés.
En aquest sentit el PEC, com a document marc que recull tot el sistema documental del
centre, encara no s’ha acabat d’elaborar.
15
Segons la normativa vigent, la formulació dels projectes educatius dels centres correspon
al claustre del professorat, a iniciativa del director o directora i amb la participació dels
professionals d’atenció educativa”. I a més “ En els centres públics el Consell Escolar de
Centre té la competència decisòria d’aprovar el projecte educatiu”
És important la implicació de la comunitat educativa en la elaboració del Projecte Educatiu
per l’èxit de la seva aplicació.
Quant a la resta de documents el procés és el que segueix,
2.11.- Organització
L’organització i el seu funcionament ens ajudat molt el seu desenvolupament ser
Comunitat d’Aprenentatge i algunes eines de la pedagogia sistèmica.
CURSOS Documents 2011
2012 2012 2013
2013 2014
2014 2015
PEC
PD X
PGC X X X X
Memòria final curs X X X X
NOFC X
Projecte Lingüístic
Acord de correspon.
PAT
PAD X
Pla tutorial
Pla d’acollida X
Carta de compromís X
Pla d’emergència X X X X
Pla TAC X
16
2.12.- Els indicadors de progrés d’aquests quatre anys
-En la millora de resultats
Durant aquests quatre anys hem recollit els resultats educatius a traves de les
competències bàsiques en les proves externes de sisè, les internes de cinquè i a nivell
comarcal a segon de primària.
El resultats d’aquests reflecteixen que el rendiment del alumnat, d’acord amb les proves
de competències externes i internes, ha anat millorant sobre la mitjana de Catalunya en
les àrees de llengua catalana, castellana, matemàtiques i en llengua anglesa. Quan fem
DELEGADES
de
famílies d’aula
Consell de
direcció
17
l’anàlisi de la distribució de l’alumnat hem augmentat en la franja mitja però encara hi ha
un altra grup (aproximadament un 25%) amb uns resultats molt baixos sobretot en
expressió escrita.
Continuar millorant els resultats globals ha de ser un punt prioritari en els propers anys.
-En la millora de la cohesió social
Participació
Hi ha un progrés favorable en la participació del Plenari, de les reunions de família, del
voluntariat, de delegades de famílies d’aula i de les eleccions al Consell Escolar.
-Enquesta a la comunitat de diagnosi del centre
Segons els resultats de la diagnosi podem deduir:
Els nostres punts forts són:
- La capacitat d’acollida
- La participació
- La implicació amb les famílies
Els nostres punts febles són:
- Els materials i activitats concretes a l’aula.
- La coordinació de les activitats entre els mestres i l’ús del material
- Desenvolupar les activitats amb les entitats de l’entorn
*Totes aquestes dades estan recollides en els annex-1 i 2
3-El DAFO
En una taula o quadre de doble entrada que concreta la valoració dels punts forts i febles
del centre educatiu en relació amb les amenaces i oportunitats de l’entorn per tal d’ajudar
a establir els objectius i les estratègies del centre
Hem partit del recull de les valoracions del Claustre a través dels Cicles i del Consell
escolar donant les següent resultat:
18
*Tot el procediment de l’anàlisi DAFO per la interpretació global de les valoracions
efectuades per arribar a una primera proposta d’objectius i estratègies està en
l’Annex 3.
4.- Objectius, línies estratègiques i indicadors
Els hem establert els objectius, les estratègies, els indicadors i les activitats del Projecte
de Direcció dels propers anys a partir de l’anàlisi dels següents aspectes:
1.-L’avaluació diagnostica de la situació actual i dels indicadors dels resultats
competencials, de participació i el qüestionari de satisfacció per un costat.
2.-Els resultats de l’anàlisi DAFO
En aquest sentit hem afegit un objectiu als dos que marca el Departament, la relació amb
l’entorn com aspecte rellevant a treballar en aquests propers cursos, donat que es
manifesta com una oportunitat de desenvolupament del Projecte Educatiu del centre.
EXTERNS
AMENACES OPORTUNITATS
A1.-Dificultats amb relació amb l’Ajuntament A2.-Inestabilitat de la Plantilla A3.-Dispersió de la població en urbanitzacions i veïnats A4.-Nivell sòcio-cultural baix de les famílies
B1.-Entorn natural B2.-Associacions culturals del poble B3.-Biblioteca municipal B4.-Bona disposició per la comunicació entre els centres educatius de la localitat.
INTERNS
PUNTS FORTS (FORTALESES) PUNTS FEBLES (DEBILITATS)
C1.-L’edifici nou i els seus espais C2.-Funcionament en Comunitat d’Aprenentatge amb la participació de les famílies i del voluntariat. C3.-Activitats d’èxit: grups interactius, tertúlies literàries, biblioteca tutoritzada, formació de famílies,.. C4.-Intel·ligències múltiples amb el treball per projectes, els tallers expressius i els ambients C5.-Formació del professorat continuada. C6.-Interès per la innovació i avaluació
D1.-Curta trajectòria del centre D2.-Falta acabar de perfilar aspectes pedagògics que ajudin a crear línia d’escola. D3.-Falta de recursos didàctics D4.-Assolir les competències bàsiques.
19
4.1.-Objectiu per la millora de resultats
OBJECTIU 1 : MILLORAR ELS RESULTATS.
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
1.2
Desenvolupar el treball competencial a través dels projectes, tallers expressius i ambients
Equip directiu, Consell directiu i equip docent
Increment d’un 5% en els resultats de les proves de CCBB internes i externes en matemàtiques i llengües en el nivells mitjos.
Curs1 15-16
Curs2 16-17
Curs3 17-18
Curs4 18-19
0% 2% 2% 1%
ACTIVITATS
1.2.1 -Partint dels acords continuar desenvolupant el treball per projectes tenint en compte, les matemàtiques, la ciència i la cultura utilitzant espais com el laboratori, l’hort i l’entorn
X
X
X
X
1.2.2 - Mantenir i millorar les exposicions orals dels projectes a companys, companyes i famílies
X
X
X
X
1.2.3 -Desenvolupar el treball d’expressió oral en llengua anglesa en els projectes
X
X
X
X
1.2.4 -Mantenir i millorar el tallers expressius de primària i les exposicions a les famílies modificant l’organització
X X X X
1.2.5 -Mantenir i millorar el funcionament dels ambients d’Educació Infantil
X X X X
OBJECTIU 1 : MILLORAR ELS RESULTATS.
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
1.1
Potenciar les activitats d’èxit
Equip directiu, Consell directiu, equip docent, comissió biblioteca i formació de famílies
Increment d’un 5% en els resultats de les proves de CCBB internes i externes en matemàtiques i llengües en el nivells mitjos.
Curs1 15-16
Curs2 16-17
Curs3 17-18
Curs4 18-19
0% 2% 2% 1%
ACTIVITATS
1.1.1 Grups interactius: Consolidar el funcionament en activitats de les àrees instrumentals de llengua i matemàtiques.
X
X
X
X
1.1.2 Tertúlies literàries: Sistematitzar de manera progressiva al llarg de l’Educació Infantil i primària les lectures dels autors de la literatura clàssica
X
X
X
X
1.1.3 Biblioteca tutoritzada: Incentivar la participació de l’alumnat a través de l’acció tutorial.
X
X
X
X
1.1.4 Formació de famílies a través de les tertúlies: Mantenir les en horari lectiu i introduir progressivament la tertúlia literària dinamitzar i coordinar activitats dissenyades per la formació de famílies.
X X X X
20
OBJECTIU 1 : MILLORAR ELS RESULTATS.
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
1.3 -Reflexionar, planificar, avaluar, promocionar i acreditar per competències i capacitats les àrees de matemàtiques i llengües.
Equip directiu, Consell directiu i equip docent
-Millora dels resultats en un 5% en els nivells mitjos, de les proves competencials internes i externes en matemàtiques i llengües
Curs1 15-16
Curs2 16-17
Curs3 17-18
Curs4 18-19
0% 2% 2% 1%
ACTIVITATS
1.3.1 -Mates: Partint de la reflexió de la pràctica docent matemàtica planificar i avaluar competencialment.
X X X X
1.3.2 - Lectura: Continuar acordant el treball en les diferents tipologies de text: planificant, coordinant i avaluant les diferents llengües.
X X X X
1.3.3 -Expressió escrita: Continuar acordant el treball en les diferents tipologies de text: planificant, coordinant i avaluant les diferents llengües.
X X X X
1.3.4 -Mantenir i millorar el Pla de funcionament de la CAD i acordar criteris de promoció i acreditació d’etapes i cicles.
X
X
OBJECTIU 1 : MILLORAR ELS RESULTATS.
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
1.4 -. Desenvolupar i fer el seguiment del Pla d’acció tutorial
- Equip directiu, Consell directiu, tutores i tutors
Document de Pla d’Acció tutorial aprovat pel Claustre i Consell Escolar
Curs 15-16
Curs 16-17
Curs 17-18
Curs 18-19
ACTIVITATS
1.4.1 Assemblees. Treballar a través del diàleg dialògic el funcionament i la planificació del projecte del pati, de resolució de conflictes, d’ajuda entre iguals, d’hàbits de treball, revisió normativa de convivència,..
X
X
1.4.2 Educació emocional i en valors. Continuar el programa ”Sigues tu” , avaluar el seu funcionament i acordar la planificació del treball d’habilitats emocionals
X X
1.4.3 Tutoria individualitzada. Treballar de manera individualitzada les necessitats de la mainada a partir de cinquè
X X
1.4.4 Entrevistes famílies. -Aplicar el guió consensuat d’entrevista al llarg del curs i quan hi ha una nova incorporació, avaluar-lo i incloure noves propostes. -Diferenciar les entrevistes quan hi ha un canvi de tutor o tutora o quan es fa seguiment.
X
X
21
4.2.- Objectius pel desenvolupament i l’aplicació del projecte educatiu
OBJECTIU 2 : COHESIÓ SOCIAL
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
2.1 Consolidar la comunitat d’aprenentatge amb participació i cohesió.
Equip directiu, Consell de direcció, Gestora
-Augment en un 11% de satisfacció del funcionament de la Comunitat d’Aprenentatge a través d’una enquesta.
Curs 15-16
Curs 16-17
Curs 17-18
Curs 18-19
5% 6%
ACTIVITATS
2.1.1 Mantenir i millorar el funcionament de les Comissions mixtes, Gestora i Plenari :
X X
2.1.2 Mantenir i millorar el funcionament de la xarxa de delegades o delegats de famílies
X X
2.1.3 Voluntariat: Mantenir el protocol, adequar un espai de trobada i treball i estendre informació a estudiants del poble i universitat, jubilats i d’altres actius del poble.
X X
2.1.4 Organitzar trobades amb de famílies amb finalitats educatives, formatives i de lleure
X X
OBJECTIU 2 : COHESIÓ SOCIAL
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
2.2 Acabar d’elaborar i aprovar el Projecte Educatiu
Equip Directiu, Consell de Direcció, Consell Escolar.
Document debatut per la comunitat i aprovat pel Claustre i pel Consell escolar
Curs
Curs
Curs
Curs
15-16 16-17 17-18
18-19
ACTIVITATS FET
2.2.1 Definir la missió, visió i objectius del Projecte educatiu X
2.2.2 Acabar d’elaborar i aprovar el projecte curricular del centre X X X
2.2.3 Acabar d’elaborar el pla d’acció tutorial X X
2.2.4 Acabar el projecte lingüístic X X X
OBJECTIU 3 : TREBALLAR AMB TOTS ELS AGENTS EDUCATIUS QUE OPEREN EN EL MUNICIPI PER
ENFORTINT LA RELACIÓ I LA INTERACCIÓ ENTRE ELS CENTRES EDUCATIUS I L’ENTORN.
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
3.2 Aprofitar les entitats i institucions socials de l’entorn per desenvolupar el treball educatiu.
Equip directiu, Consell de direcció, Equip docent, Gestora
Increment d’un 15% en la participació de les entitats i institucions en el desenvolupament del treball educatiu
Curs 15-16
Curs 16-17
Curs 17-18
Curs 18-19
3% 5% 5% 2%
ACTIVITATS
3.2.1 Donar a conèixer al professorat les entitats i associacions del municipi
X X X X
3.2.2 Treballar de manera coordinada amb la nova biblioteca per desenvolupar diverses activitats d’aprenentatge, de formació i lúdiques.
X X X X
3.2.3 Desenvolupar un treball coordinat amb les diferents associacions (Taller d’història, El Ginjol, Amics de l’esport...)per aprofundir en el coneixement del nostre entorn cultural, històric i social.
X X X X
3.2.4 Aconseguir voluntariat de les associacions del poble, donant a conèixer la Comunitat d’Aprenentatge i les activitats de l’escola.
X X X X
OBJECTIU 3 : TREBALLAR AMB TOTS ELS AGENTS EDUCATIUS QUE OPEREN EN EL MUNICIPI PER ENFORTINT LA RELACIÓ I LA INTERACCIÓ ENTRE ELS CENTRES EDUCATIUS I L’ENTORN.
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
3.1
Aprofitar l’entorn natural en el funcionament de la Comunitat d’Aprenentatge per millorar l’arrelament.
Equip directiu, Consell de direcció, Equip docent, Gestora
Increment d’un 25% del coneixement de l’entorn natural a través d’un qüestionari
Curs 2015-2016
Curs 2016-2017
Curs 2017-2018
Curs 2018-2019
3% 10% 10% 2%
ACTIVITATS
3.1.1 Desenvolupar l’estudi dels continguts de medi natural i social relacionats amb el nostre entorn, a través dels projectes.
X X X X
3.1.2 Aprofitar els coneixements de les famílies de l’escola sobre l’entorn natural que ens envolta per desenvolupar-los en l’estudi dels continguts de medi natural i social
X
X
X
X
3.1.3 Integrar dins de la formació del professorat el coneixement de l’entorn.
X
X
X
X
3.1.4 Integrar dins de la formació de famílies el coneixement de l’entorn. X X X X
23
4.3.- Objectiu del treball en equip
OBJECTIU 4 : COHESIONAR L’ EQUIP DOCENT PER FACILITAR EL TREBALL D’EQUIP
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
4.1 Treballar per l’estabilitat de la plantilla
Equip directiu, Consell de direcció
Incrementar un 20% l’estabilitat de la plantilla. Partim d’un 30% de plantilla estable.
Curs 15-16
Curs 16-17
Curs 17-18
Curs 18-19
8% 2% 8% 2%
ACTIVITATS
4.1.1 Desenvolupar l’acolliment del professorat nou, donant a conèixer el projecte i funcionament del centre i adequar els diferents espais de treball i descans del professorat
X X X X
4.1.2 La formació com espai de reflexió, aprenentatge, intercanvi i avaluació, dins l’horari de permanència al centre.
X X X X
4.1.3 Repartiment de responsabilitats per la participació i implicació en el funcionament del centre a través del Consell de direcció i Coordinacions de comissions mixtes
X X X X
4.1.4 Utilitzar les eines legals per estabilitzar plantilles com les places estructurals i intervenció en la definició dels llocs de treball
X X X X
OBJECTIU 3 : TREBALLAR AMB TOTS ELS AGENTS EDUCATIUS QUE OPEREN EN EL MUNICIPI PER ENFORTINT LA RELACIÓ I LA INTERACCIÓ ENTRE ELS CENTRES EDUCATIUS I L’ENTORN.
ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS
3.3 Potenciar la creació del Consell Escolar Municipal
Equip Directiu, Consell direcció, A.F.A, Gestora
Increment d’un 10% en les actuacions conjuntes dels diferents centres educatius de la localitat.
Curs 15-16
Curs 16-17
Curs 17-18
Curs 18-19
2% 3% 3% 2%
ACTIVITATS
3.3.1 Potenciar els desenvolupament d’activitats conjuntes entre els centres educatius de la localitat.
X X X X
3.3.2 Potenciar trobades i activitats conjuntes de les diferents associacions de famílies dels diferents centres educatius
X X X X
3.3.3 Elaborar un pla d’actuacions conjuntes per facilitar el pas entre la Llar d’Infants i Educació Infantil de la localitat
X X X X
3.3.4 Elaborar un pla d’actuacions conjuntes per facilitar el pas entre la Primària i l’Institut de la localitat
X X X X
5.- Lideratge distributiu i recursos
Partim de la base d’un equip humà en el qual tots els membres participen, en el que cada òrgan és responsable de la seva func ió i en
el que s’han d’estimular i recolzar les iniciatives , per tant creiem en un lideratge distribuït. Per això comptem amb ànim i estil
negociador i la nostra intenció la de definir i delegar tasques, atribucions i responsabilitats. En aquest sentit fem la següent proposta
de recursos, accions i responsables per aconseguir els diferents objectius. Per últim, cal tenir en compte que en aquest plantejament
el treball en equip es desenvolupa de manera transversal a traves del consell de direcció i les comissions mixtes
LA MILLORA DELS RESULTATS
Recursos Accions Curs 1 Curs 2 Curs 3 Curs 4 Responsables
Gestió i Coordinació pedagògica
Coordinar i gestionar com equip directiu ampliat els aspectes pedagògics i els recursos necessaris en funció de la implantació progressiva de la segona línia i de la dinàmica de treball competencial.
X X X X Equip directiu i Consell Direcció
Claustres pedagògics
-Actualitzar l’espai competencial de la botiga X Equip directiu i el Consell de Direcció -Desenvolupar nous espais competencials com restaurant,... X X X
-Redistribuir i dotar els diferents ambients pel treball de capacitats.
X X X X
-Dotar progressivament de material didàctic i fungible per desenvolupar els diferents aprenentatges
X X X X
Comissions mixtes
-Continuar la dotació i adequació dels espais del laboratori, biblioteca, polivalent, pati i hort
X X X X Comissions de Laboratori, Biblioteca i Desenvolupament integral i valors (Festes, Hort i Pati)
-Dotar de manera progressiva pissarres digitals a espais compartits i aules de segon cicle.
X
X
X
X Comissió de Comunicació
-Augmentar el nombre de portàtils en el centre. X X X X
-Augmentar les hores de dedicació a EE en funció de les noves necessitats.
X X X X Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD)
-Augmentar hores d’anglès per desenvolupar el projecte lingüístic.
X X X X Comissió LIC
Formació del professorat Interna de Centre
-Mantenir la formació del professorat dins de l’horari de permanència en el centre com espai de reflexió, anàlisi i millora de la practica docent.
X X X X Equip directiu
25
Setmana Cultural
-Potenciar un espai de reflexió, aprofundiment i intercanvi d’experiències educatives que ens ajudi a millorar la practica educativa i a contribuir en una dinàmica de treball que potencií una línia de treball com a escola.
X X X X Claustre i equip directiu
Sortides
-Sortida anual fora de la localitat lligada als projectes que realitza tots els grups classe.
X
X
X
X
Els diferents cicles
Activitats culturals
-Xerrades en relació a la seguretat, a la salut i medi ambient en coordinació amb Mossos, Policia local, al centre sanitari local, al Consell Comarcal, amb la Diputació i associacions
X X X X Cap d’estudis i Claustre
-Espectacles teatrals en les diferents llegües que desenvolupem en el centre(Català, castellà i anglès)
X X X X
Suports socioeducatius
-Activitat de suport complementari en coordinació amb el Consell Comarcal
X X X X Cap d’estudis
L’APLICAIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE DE CENTRE. LA COHESIÓ SOCIAL
Recursos Accions Curs 1 Curs 2 Curs 3 Curs 4 Responsables
Formació alumnat
Formació mediació X X X X Cap d’estudis
Comissions mixtes
-Mantenir el protocol del voluntariat, impulsar l’increment d’aquest dins de la comunitat i la seva formació.
X X X X Comissió de Voluntariat
-Actualitzar el Pla de funcionament, els espais, la seva dotació en funció de les noves necessitats i l’augment de comensals.
X
X
X
X Comissió de Menjador
-Reorganitzar l’espai del rober i les activitats en funció de les necessitats.
X X X X Comissió de Fons solidari
-Adaptar l’oferta a les necessitats i adequar els espais necessaris.
X
X
X
X
Comissió extraescolars
-Gestionar la demanda de material en funció de les necessitats i elaborar projecte de funcionament.
X X X X Comissió Material pedagògic
-Introduir sortides familiars, tertúlies literàries, grups interactius familiars,...i dotar del material necessari.
X X X X
26
-Activitat de convivència a final d’Educació Infantil, del Primer Cicle de Primària i del Segon Cicle de Primària. Amb una durada progressiva de dos dies, tres dies i quatre dies.
X X X X Comissió de colònies
Delegades i delegats de famílies de les diferents aules
-Mantenir la representació de dues persones delegades de famílies per grup.
X X X X Equip directiu
-Revisar, avaluar i millorar les seves funcions per la difusió de la informació i per la cohesió dels grups.
X X X X
Gestora
-Coordinar les actuacions i els recursos aprovats pel plenari i el Consell Escolar.
X X X X Equip directiu
Plenari
-Mantenir aquest espai de participació, debat i cohesió de la comunitat d’aprenentatge.
X X X X Gestora
-Millorar el seu funcionament per fer-lo més dinàmic. X X X X
Aniversaris, berenars finals de curs, campanya de fruita, taller de panellets, refrigeris famílies, menjar intercultural
-Dotar i generar espais que ajudin a la salut, a la convivència i a la cohesió en format de petits grups o grups classes tant per l’alumnat com per les famílies.
X X X X Claustre i delegades o delegats de famílies
Servei acollida
-Dotar d’un servei que ajudi a conciliar l’horari laboral i l’escolar en condicions de qualitat.
X X X X Comissió extraescolars
L’APLICAIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE DE CENTRE. EL TREBALL AMB TOTS ELS AGENTS EDUCATIUS QUE OPEREN EN EL MUNICIPI PER
ENFORTINT LA RELACIÓ I LA INTERACCIÓ ENTRE ELS CENTRES EDUCATIUS I L’ENTORN..
Recursos Accions Curs 1 Curs 2 Curs 3 Curs 4 Responsables
Formació Professorat
-Coneixement de l’entorn natural i cultural i planificació d’activitats competencials
X X X X Equip directiu i claustre del professorat
-Coneixement de les associacions del poble i coordinar activitats competencials
X X X X
Sortides
-Organitzar sortides a l’entorn lligades al coneixement del mateix i als projectes.
X X X X Claustre
27
Comissions mixtes
-Organitzar sortides a l’entorn natural i cultural de les famílies X X X X Comissió de formació de famílies
-Coordinar-se o col·laborar amb associacions i Ajuntament X
X
X
X Comissió de festes
-Difondre el projecte de Comunitat d’aprenentatge i les activitats d’èxit a les associacions locals per tal de potenciar la participació de voluntariat del poble.
X X X X Comissió de voluntariat
-Participar en el projecte bici amb les localitat veïnes de Vidreres, Sils, Riudarenes i nosaltres conjuntament amb els Ajuntaments, Consell Comarcal i Diputació per millorar les comunicacions, la cohesió i l’activitat educativa.
X X X X Comissió d’accessos i vialitat
-Coordinar-se amb l’Ajuntament per millorar els nostres accessos.
X X X X
-Coordinar-se amb les altres associacions de famílies, associacions i ajuntament
X X X X Comissió extraescolars
Col·laboració i coordinació dels centres educatius de la localitat
-Protocol de traspàs de la Llar d’Infants a l’Educació Infantil.
X X X X Equip directiu, AFA, Claustre professorat
-Protocol de traspàs de Primària a l’ESO p
X X X X
-Coordinació horaris i festes.
X X X X
-Desenvolupar activitats d’intercanvi entre alumnat, professorat i famílies.
X X X X
Col·laboració amb l’Ajuntament
-Conveni per l’ús de l’espai per les activitats que sigui necessari. X X X X Equip directiu, AFA, Claustre professorat
-Participació en activitats del poble. X X X X
-Participació coordinació amb activitats formatives. X X X X
28
-Col·laboració econòmica pels material pedagògic, tecnològic o mobiliari.
X X X X
Col·laboració entitats
-Col·laboració amb activitats conjuntes educatives de coneixement de l’entorn natural i cultural o de lleure amb la mainada i les famílies.
X X X X Equip directiu, AFA, Claustre professorat
Col·laboració amb el Consell Comarcal de la Selva
-Revisió del Pla de Funcionament del menjador a través de la comissió de menjador.
X X X X Equip directiu, AFA, Claustre professorat
-Seguiment del transport. X X X X
-Participació amb algunes activitats educatives X X X X
29
6.-Mecanismes d'autoavaluació sistemàtica i rendiment de comptes
Com hem vist, el projecte s’ha elaborat en base a una avaluació diagnòstica i un anàlisi d’AFO
que ens ha aportat una visió global de la nostra realitat i alhora una orientació per la millora tant
pedagògica com organitzativa.
Tot aquest procés té la intencionalitat d’integrar l’avaluació com a part del treball per la millora de
la qualitat educativa i entrar en el cicle avaluatiu de la planificació del projecte educatiu del
centre. Comença amb una avaluació global diagnòstica, presentada en aquest projecte, que
proposa un pla de millora a quatre anys, i finalitzarà amb una altra avaluació global per
determinar les millores obtingudes durant aquest període.
Entre aquests dos moments, avaluarem a través del Plans Anuals de Centre i la memòria de
curs. Disposarem dels indicadors en un quadre de coordinació i informació com eina de
seguiment del projecte.
També es farà un seguiment trimestral de l’evolució dels resultats i el funcionament en les
sessions d’avaluació del centre, en els Claustres i en el Consell Escolar.
Considerem l’avaluació una eina necessària per qualsevol camp d’innovació a l’escola. Aquesta
feina, però, ha de ser de compromís a llarg termini, aconseguir que l’avaluació sigui un tema
transversal. Tot plegat va lligat al currículum en competències que ens porta a consensuar entre
tot l’equip de mestres els criteris i indicadors d’avaluació.
Al llarg del curs 2017-2018, és a dir, a la meitat del projecte, es realitzarà un anàlisi DAFO de
l’estat del projecte a través del Claustre, per veure quina és la situació i quines rectificacions
hem de fer per aconseguir el objectius
Per últim es pren el compromís de divulgar aquest Projecte de Direcció, un cop hagi estat
seleccionat, a través de la web de centre, tal i com s’ha fet amb resta de documentació
aprovada.
7.-Bibliografia
Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC
núm. 5686 de 5 d’agost de 2010).
L.E.C.La Llei d'Educació de Catalunya (LEC). DOGC el 10 de juliol 2009
Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de
novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal
directiu professional docent. (DOG núm. 6824 – del 5 de març de.2015).
Resolució ENS/397/2015, de 6 de març, de convocatòria de concurs de
mèrits per seleccionar el director o directora dels centres educatius
dependents del Departament d'Ensenyament. (DOG núm. 6827 – 10 de març
de 2015).
Bosch, C., Parellada, C., Teixidor, M., i Vilalta, D.: Les escoles de nova
creació: un repte de futur per a l'educació al nostre país .Guix Infantil núm.
45. Setembre -Octubre 2008.
Guia per elaborar i aplicar un pla estratègic. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Educació Edició: Servei de Difusió i Publicacions. Juny de 2007
31
ANNEX -1 Millora dels resultats
competències bàsiques externes i internes
32
COMPETÈNCIES BÀSIQUES 6È % ASSOLIMENT ÀREES I GLOBAL Maig 2012/ Maig 2013/Maig 2014
33
AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA 5È % ASSOLIMENT ÀREES Octubre 2011/ Octubre 2012/Octubre 2013
COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2N % ASSOLIMENT ÀREES Maig 2012/ Maig 2013/Maig 2014
35
ANNEX -2 Cohesió social.
Índex de participació
36
PLENARI
Cursos Curs 11-12 Curs 12-13 Curs 13-14
Persones 103 190 215
Participació 33’6% 51’7% 57’7%
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
Anys 2011 (23-11) 2013 (16-01) 2014 (26/11)
Cens 306 367 372
Vots emesos 72 101 129
Participació 23’5% 27’52% 34’68%
VOLUNTARIAT
DELEGADES
Cursos Curs 11-12 Curs 12-13 Curs 13-14 Curs 14-15
voluntariat 20 28 38 45
Cursos Curs 11-12 Curs 12-13 Curs 13-14 Curs 14-15
Delegades 10 11 12 26
Enquesta per la comunitat de diagnosi del centre curs 2012/2013
1.-Disposem d’estratègies organitzatives i metodològiques concretes d’aula per facilitar l’acollida
de l’alumnat nou?
Molt
42%
Bastant
25%
Poc
25%
Gens
8%
2.-Preveiem actuacions per treballar la diversitat de l’alumnat, tot afavorint el coneixement mutu i
facilitant la cohesió del grup?
Molt
33%
Bastant
58%
Poc
8%
Gens
0%
3.-Disposem d’un repertori compartit de mesures, recursos i materials didàctics de totes les àrees
del currículum per atendre l’alumnat nouvingut?
Molt
17%
Bastant
25%
Poc
42%
Gens
8%
4.-Contemplem mesures d’acollida específiques per a l’alumnat que es reincorpora a l’aula després
d’un període d’absència continuat?
Molt
25%
Bastant
17%
Poc
42%
Gens
8%
38
5.-Disposem d’un protocol per informar/acompanyar el professorat o altres professionals que
intervinguin per primer cop a l’aula ?
Molt
42%
Bastant
42%
Poc
8%
Gens
0%
6.-Tenim protocol d’acollida per a tot l’alumnat, les seves famílies i per a la resta de la comunitat
educativa tant si s’incorporen a l’inici com un cop iniciat el curs ?
Molt
33%
Bastant
42%
Poc
17%
Gens
0%
7.-Contemplem el moment de preinscripció i matrícula com a part del procés d’acollida de les
noves famílies?
Molt
33%
Bastant
33%
Poc
25%
Gens
0%
8.-Tenim plantejada l’acollida com un procés gradual i ben seqüenciat?
Molt
25%
Bastant
42%
Poc
17%
Gens
8%
39
9.-Hem elaborat la carta de compromís educatiu com un document que faciliti l’acolliment de les noves
famílies i faciliti la seva implicació en els processos d’ensenyament dels seus fills/ filles en el
funcionament de centre ?
Molt
33%
Bastant
8%
Poc
42%
Gens
8%
10.-Preveiem actuacions específiques per facilitar la transició entre l’aula
d’acollida i l’aula ordinària en el cas d’alumnat nouvingut ?
Molt
25%
Bastant
0%
Poc
42%
Gens
25%
11.-Tenim una coordinació planificada entre el professorat- tutor de l'aula d'acollida
i el de l'aula ordinària?
Molt
25%
Bastant
0%
Poc
33%
Gens
33%
12.-Formem la comunitat educativa en destreses i coneixements per atendre l’alumnat nou al centre?
Molt
33%
Bastant
42%
Poc
17%
Gens
0%
40
13.-Disposem d’un repertori compartit de recursos i materials didàctics per atendre l’alumnat nouvingut ?
Molt
17%
Bastant
42%
Poc
33%
Gens
0%
14.-Tenim mecanismes específics per acollir l’alumnat i les famílies nouvingudes que arriben un
cop iniciat el curs. Activitats que hi organitza l’AFA ?
Molt
25%
Bastant
33%
Poc
33%
Gens
0%
15.-Recollim i difonem les bones pràctiques d’acollida que el centre realitza?
Molt
25%
Bastant
42%
Poc
25%
Gens
0%
16.-Impliquem les famílies en les activitats relatives a l’acollida dels nous membres de la comunitat
educativa ?
Molt
25%
Bastant
58%
Poc
8%
Gens
0%
41
17.-Promovem la participació de les famílies nouvingudes en les activitats que hi organitza l’A.F.A?
Molt
42%
Bastant
42%
Poc
8%
Gens
0%
18.-Ens coordinem amb entitats de l’entorn per dur a terme actuacions concretes per treballar els
processos d’acollida o per compartir possible informació que faciliti l’acolliment?
Molt
33%
Bastant
25%
Poc
25%
Gens
8%
19.-Potenciem que l’alumnat conegui i participi en les activitats que promouen les entitats culturals,
esportives i de lleure de l’entorn ?
Molt
33%
Bastant
42%
Poc
17%
Gens
0%
20.-Tenim en compte l’entorn del centre en la planificació d’estratègies per afavorir l’acollida/integració
de tots els membres de la comunitat educativa?
Molt
42%
Bastant
42%
Poc
8%
Gens
0%
42
21.-Tenim en compte els recursos i processos d'acollida municipals/ comarcals?
Molt
33%
Bastant
17%
Poc
42%
Gens
0%
22.-Ens coordinem amb les administracions i entitats locals per tal d’elaborar un projecte comú que
faciliti l’acollida de la població nouvinguda?
Molt
25%
Bastant
17%
Poc
42%
Gens
8%
43
ANNEX -3 Anàlisi DAFO
- DAFO -PROCEDIMENT PER LA INTERPRETACIÓ GLOBAL DE LES VALORACIONS EFECTUADES -Primer la interrelació. Hem interrelacionat els resultats de l’anàlisi interna i de l’entorn del centre, partint del resultat de l’anàlisi DAFO. -Segon valoració de les variables. Aquesta valoració la hem fet en una taula o quadre de doble entrada: en què s’encreuen les valoracions de les fortaleses i debilitats del centre amb les valoracions de les oportunitats i amenaces que pot plantejar l’entorn, que s’utilitza com a eina per ajudar en la tria de les estratègies i de les tasques més adequades per assolir els objectius. -Tercer criteris de valoració. Un cop distribuïdes les variables es fan les valoracions de cadascun dels encreuaments. Ens hem ajudat de les preguntes que apuntem en cadascun dels encreuaments següents:
EXTERNS
AMENACES OPORTUNITATS
A1.-Dificultats amb relació amb l’Ajuntament A2.-Inestabilitat de la Plantilla A3.-Dispersió de la població en urbanitzacions i veïnats A4.-Nivell sòcio-cultural baix de les famílies
B1.-Entorn natural B2.-Associacions culturals del poble B3.-Biblioteca municipal B4.-Bona disposició per la comunicació entre els centres educatius de la localitat.
INTERNS
PUNTS FORTS (FORTALESES) PUNTS FEBLES (DEBILITATS)
C1.-L’edifici nou i els seus espais C2.-Funcionament en Comunitat d’Aprenentatge amb la participació de les famílies i del voluntariat. C3.-Activitats d’èxit: grups interactius, tertúlies literàries, biblioteca tutoritzada, formació de famílies,.. C4.-Intel·ligències múltiples amb el treball per projectes, els tallers expressius i els ambients C5.-Formació del professorat continuada. C6.-Interès per la innovació i avaluació
D1.-Curta trajectòria del centre D2.-Falta acabar de perfilar aspectes pedagògics que ajudin a crear línia d’escola. D3.-Falta de recursos didàctics D4.-Assolir les competències bàsiques.
45
AMENACES OPORTUNITATS
PUNTS FORTS ESTRATÈGIES PREVENTIVES La meva fortalesa, en quina mesura pot contrarestar l’amenaça?
ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT La meva fortalesa, en quina mesura pot aprofitar-se de l’oportunitat?
PUNTS FEBLES ESTRATÈGIES D’ATENCIÓ PREFERENT Si puc capgirar la meva debilitat, en quina mesura pot contrarestar?
ESTRATÈGIES DE MILLORA Si puc capgirar la meva debilitat, en quina mesura puc aprofitar l’oportunitat?
És en aquest procés que han sorgit totes aquestes possibles actuacions entorn a:
La prevenció:
A.1/C.1.-Oferir espai A.1/C.2.-Convidar participar A.1/C.3.-Col·laborar Formació famílies ajuntament A.1/C.4.-Participar programes educació emocional A.1/C.5.-Aprofitar les activitats formatives que pot oferir l’Ajuntament com Educació emocional a través de DIPSALUT A.1/C.6.-Donar a conèixer algunes experiències a l’Ajuntament
A.2/C.1.-Espais de treball organitzats amb el professorat per tal de que siguin un reflex de la metodologia, acollidors i pràctics. A.2/C.2.-Buscar espais de trobada de professorat i famílies i voluntariat per les comissions mixtes. A.2/C.3.-Augmentar voluntariat per activitats èxit A.2/C.4.-Donar a conèixer el projecte i el funcionament del centre a les noves incorporacions. A.2/C.5.-Facilitar la formació i acreditació dins l’horari de permanència A.2/C.6.-Treball en equip, reflexió pedagògica i avaluació
A.3/C.1.-Oferir els espais per fer activitats de cohesió en el centre A.3/C.2.-Promoure les activitats de cohesió i participació de la Comunitat d’Aprenentatge. A.3/C.3.-Participació activitats lectives d’èxit. A.3/C.4.-Exposició treballs A.3/C.5.-Coneixements de les diferents urbanitzacions de Maçanet. A.3/C.6.-Sensibilització per la importància de l’educació
A.4/C.1.-Espais per la formació de famílies. A.4/C.2.-Aprenentage dialògic en la formació de famílies. A.4/C.3.-Participar en l’aprenentatge en les aules i en les comissions mixtes. A.4/C.4.-Implicació en els projectes, tallers, ambients,.. A.4/C.5.-Potenciar la formació de famílies des de la formació del professorat. A.4/C.6.-Implicar famílies en els processos d’aprenentatge dels seus fills i filles.
46
El creixement :
B.1/C.1.-Desenvolupar projecte hort i el pati B.1/C.2.-Sortides comunitat a l’entorn B.1/C.3.-Potenciar activitats lligats a l’entorn B.1/C.4.-Desenvolupament de projectes relacionats amb el coneixement entorn B.1/C.5.-Donar a conèixer l’entorn dins de la formació B.1/C.6.-Desenvolupar el treball competencial lligat a l’entorn
B.2/C.1.-Oferir espai escola a les associacions B.2/C.2.-Participar les associacions amb el funcionament de la Comunitat d’Aprenentatge. B.2/C.3.-Coordinar amb les associacions formació de famílies i aconseguir voluntariat B.2/C.4.-Projectes lligats amb les associacions. B.2/C.5.-Conèixer el professorat les associacions del poble. B.2/C.6.-Relacionar les associacions en procés d’aprenentatge.
B.3/C.1.-Intercanvi activitats B.3/C.2.-Visitar la comunitat la biblioteca B.3/C.3.-Aconseguir clàssics per les tertúlies B.3/C.4.-Participar activitats biblioteca B.3/C.5.-Conèixer la biblioteca municipal el professorat B.3/C.6.-Incorporar la biblioteca dins del treball competencial.
B.4/C.1.-Oferir espai per trobades B.4/C.2.-Potenciar el Consell Escolar municipal B.4/C.3.-Activitats conjuntes famílies dels diferents centres B.4/C.4.-Projectes esportius conjunts B.4/C.5.-Potenciar intercanvi d’experiències entre el professorat dels diferents centres del poble. B.4/C.6.-Presentació d’experiències
L’atenció preferent
A.1/D.1.-Consell escolar municipal A.1/D.2.-Donar a conèixer i aprovar els acords pedagògics a través del Consell Escolar. A.1/D.3.-Subvenció A.1/D.4.-Informar de les millores en les competències a través del Consell escolar.
A.2/D.1.-Utilitzar les eines legals per mantenir plantilla. A.2/D.2.-Acabar el Projecte educatiu i el Projecte lingüístic A.2/D.3.-Comissió de gestió i elaboració del material pedagògic. A.2/D.4.-Donar a conèixer els acords en el treball competencial, de les proves internes i el seu seguiment.
A.3/D.1.-Projectar una bona imatge del centre A.3/D.2.-Comunitat d’Aprenentatge participació i cohesió A.3/D.3.-Concienciar de la importància de la col·laboració econòmica de les famílies i buscar subvencions. A.3/D.4.-Consolidar Comunitat d’Aprenentatge amb participació i cohesió.
A.4/D.1.-Consolidar el funcionament de Comunitat d’Aprenentatge. A.4/D.2.-Consolidar les Activitats d’èxit A.4/D.3.-Reutilització, comissió d’elaboració de material didàctic, recerca de subvencions i finançament. A.4/D.4.-Potenciar activitats èxit i el treball competencial a través projectes i tallers.
47
La millora
B.1/D.1.-Aprofitar l’entorn per desenvolupar el treball de projectes per arrelar a la mainada i al centre. B.1/D.2.-aprofitar l’entorn per integrar-ho dins línia d’escola B.1/D.3.-Fer de l’entorn un recurs didàctic B.1/D.4.-Utilitzar l’entorn per desenvolupar competències
B.2/D.1.-Mantenir contactes i propostes d’activitats amb les diferents associacions B.2/D.2.-Aprofitar les associacions per desenvolupar el projecte educatiu. B.2/D.3.-Intercanvi material associacions B.2/D.4.-Aprofitar associacions pel treball competencial
B.3/D.1.-Préstec llibres i materials de consulta. B.3/D.2.-Aprofitar biblioteca en el desenvolupament de projectes B.3/D.3.-Prestec de material B.3/D.4.-Aprofitar biblioteca pel treball competencial
B.4/D.1.-Coordinar i acordar aspectes de funcionament en el Consell Municipal B.4/D.2.-Intercanviar experiències amb els altres centres que ajudi a consolidar línia i fer xarxa. B.4/D.3.-Aprofitar material que altres centres no facin servir B.4/D.4.-Tenir en compte els resultats de les competències dels altres centres.
48
-Quart hem donat una puntuació o ponderació. A cada encreuament o interrelació en funció dels criteris abans esmentats. Fetes les valoracions de la manera descrita, en cadascun dels quadrants se sumen els valors de les columnes i es calcula el seu percentatge com a relació entre la puntuació obtinguda i la màxima puntuació prevista per a cada encreuament
valor
1 AMENACES (contrarestar) OPORTUNITATS (Aprofitar)
TOTAL
%
5
P. FORTS (utilitzar)
A.1 A.2 A.3 A.4 B.1 B.2 B.3 B.4
Estratègies de prevenció Estratègies de creixement
C.1 5 5 5 5 4 4 4 4 36 90 Nivell d’utilitat de
les fortaleses
C.2 4 5 5 5 5 4 5 5 38 95
C.3 4 5 5 5 5 5 5 3 37 92,5
C.4 5 5 5 5 5 4 4 4 37 92,5
C.5 4 5 5 4 5 5 5 3 36 90
C.6 3 5 5 5 5 4 5 3
35
87,5
P. FEBLES (neutralitzar
o compensar)
Estratègies d’atenció preferent
Estratègies de millora
TOTAL
%
D.1 5 5 5 5 5 4 4 5 38 95 Nivell d’utilitat de les mancances
capgirades D.2 5 5 5 5 5 3 4 3 35 87,5
D.3 5 5 5 5 5 3 3 2 33 82,5
D.4 5 5 5 5 5 4 4 3 36 90
TOTAL 45 50 50 49 49 40 43 35
% 90 100 100 98 98 80 86 70
Capacitat per contrarestar les amenaces
Capacitat per aprofitar cada oportunitat
49
-ANÀLISI DELS RESULTATS Globals: En el primer bloc columnat, de la capacitat que pot tenir l’escola per contrarestar les amenaces si utilitza els seus punts forts i és capaç de reconvertir els seus punts febles en punts forts. En aquest sentit sembla que hem d’esmerçar esforços a neutralitzar les amenaces què poden tenir més possibilitats d’èxit ,que són amb el 100% A2 (Inestabilitat de la Plantilla), A3 (Dispersió de la població en urbanitzacions veïnats) i amb el 98% la A4 (Nivell sòcio-cultural baix de les famílies). Respecte l’amenaça A1amb el 90% (Dificultats amb la relació amb l’Ajuntament) sembla que el centre té eines per anar amortiguant. La lectura vertical del segon bloc columnat informa de la capacitat que pot tenir l’escola d’aprofitar les oportunitats si utilitza els seus punts forts i converteix els punts febles en forts. En aquest cas les oportunitats més clares són la B1 amb un 98% (Entorn natural), la B3 amb un 86% (Biblioteca municipal) i la B2 amb un 80% (Associacions culturals del poble). Per últim, també caldria tenir en compte la B4 amb un 70%( Bona disposició per la comunicació entre els centres educatius de la localitat). La lectura horitzontal del primer bloc ens informa de la utilitat de cadascun dels punts forts en relació amb les amenaces i oportunitats i, per tant, ens diu que cal tenir en compte tots els punts forts perquè estan per sobre del 80%. Per començar, el C2 amb un 95% (Funcionament en Comunitat d’Aprenentatge amb la participació de les famílies i del voluntariat.), després amb un 92,5% el C3 (Activitats d’èxit: grups interactius, tertúlies literàries, biblioteca tutoritzada, formació de famílies,.. ) i el C4 (Intel·ligències múltiples amb el treball per projectes, els tallers expressius i els ambients), seguit amb un 90% el C1 (L’edifici nou i els seus espais) i el C5 (Formació del professorat continuada.) i per últim el C6 amb un 87,5% (Interès per la innovació i avaluació). El segon bloc de la lectura horitzontal es refereix a les debilitats que val la pena reconvertir en punts forts. Els percentatges ens indiquen el nivell d’utilitat de reconvertir els punts febles en punts forts. I, per tant, val la pena prioritzar la reconversió dels diferents punts en funció del seu percentatge. Així el D1amb el 95% (Curta trajectòria del centre), seguit del D4 amb el 90% (Assolir les competències bàsiques.), després el D2 amb el 87,5%(Falta acabar de perfilar aspectes pedagògics que ajudin a crear línia d’escola.) i per últim el D3 amb el 82,5%(Falta de recursos didàctics)
50
-INTERPRETACIÓ DE LES VALORACIONS EFECTUADES PER ESTABLIR ESTRATÈGIES Les quatre estratègies que deriven de la graella DAFO responen a la descripció següent:
ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT
El centre està preparat per prevenir. Es tracta d’avançar-se a les amenaces mitjançant els aspectes positius actuals.
Representen la posició òptima per al centre. Es tracta de potenciar els aspectes positius ja presents —estratègies de qualitat—, o d’augmentar els serveis—estratègies de creixement.
ESTRATÈGIES D’ATENCIÓ PREFERENT ESTRATÈGIES DE MILLORA
El centre s’enfronta a amenaces externes sense les fortaleses internes per defensar-se. Es tracta d’una situació d’urgència.
El centre té oportunitats però sense la preparació adequada per aprofitar-les. Es tracta d’incrementar les forces aprofitant les oportunitats.
Un segon nivell d’anàlisi de la graella dóna pistes sobre quina o quines haurien d’ésser les estratègies preferents del centre educatiu. Per donar resposta a aquesta qüestió hem d’observar les dades que hi ha a les cel·les situades a la part inferior dreta de cadascun dels quatre quadrants de la graella. El valor de la suma i el percentatge més alt ens informen de les estratègies prioritàries. Com es veu en la graella següent:
51
valor
1 AMENACES (contrarestar) OPORTUNITATS (Aprofitar)
5
P. FORTS (utilitzar)
A.1 A.2 A.3 A.4 Total % B.1 B.2 B.3 B.4 Total %
Estratègies de prevenció
Estratègies de creixement
C.1 5 5 5 5 20 100 4 4 4 4 16 80
Nivell d’utilitat de les fortaleses
C.2 4 5 5 5 19 95 5 4 5 5 19 95
C.3 4 5 5 5 19 95 5 5 5 3 18 90
C.4 5 5 5 5 20 100 5 4 4 4 17 85
C.5 4 5 5 4 18 90 5 5 5 3 18 90
C.6 3 5 5 5 18 90 5 4 5 3 17 85
Total 25 30 30 29 29 26 28 22
% 83,3 100 100 96,6 96,6 86,6 93,3 73,3
P. FEBLES (neutralitzar
o compensar)
Estratègies d’atenció preferent
Estratègies de millora
D.1 5 5 5 5 20 100 5 4 4 5 18 90
Nivell d’utilitat de les mancances
capgirades
D.2 5 5 5 5 20 100 5 3 4 3 15 75
D.3 5 5 5 5 20 100 5 3 3 2 13 65
D.4 5 5 5 5 20 100 5 4 4 3 16 80
Total 20 20 20 20 20 14 15 13
% 100 100 100 100 100 70 75 65
Capacitat per contrarestar les amenaces Capacitat per aprofitar cada oportunitat
52
-Propostes d’objectius i les estratègies
-Propostes d’objectius desprès de l’anàlisi d’AFO
- Consolidar el projecte en Comunitat d’Aprenentatge, en el treball per projectes i en el foment de les intel·ligències múltiples a
través dels ambients i tallers expressius.
- Acabar de definir la línia pedagògica d’escola
- Treballar per l’estabilitat de la plantilla mantenint la formació interna de centre
- Aprofitar l’entorn com a eina pedagògica i de cohesió
-Reflexions sobre les estratègies a seguir:
a) Estratègies de creixement
Relacionades en primer lloc, amb les oportunitats i el manteniment dels punts forts En aquest sentit cal tenir en compte l’entorn
natural i cultural, les associacions, la biblioteca municipal i la bona comunicació entre els centres educatius i obrir-nos com a
Comunitat d’aprenentatge, integrar l’entorn en el funcionament i desenvolupament del projecte educatiu i en el treball d’equip
b) Estratègies de millora
Relacionades en els punts febles i les oportunitats. La curta trajectòria del centre i les competències compensar-les amb
l’obertura a l’entorn natural i cultural i la bona disposició de comunicació dels centres educatius.
c) Estratègies de prevenció
Relacionades amb les amenaces i el manteniment del punts forts . Tenir en compte la inestabilitat de la Plantilla i la dispersió
de la població en urbanitzacions i veïnats compensar-ho amb l’edifici nou i els seus espais i el treball per projectes, els tallers
expressius i els ambients.
En resum:
d) L’estratègia preferent
Seria mantenir les fortaleses per capgirar les debilitats, i a l’hora contrarestar les amenaces a fi d’aconseguir aprofitar les oportunitats
En aquest sentit l’anàlisi DAFO ressalta la necessitat de consolidar com a punt fort el projecte de Comunitat d’Aprenentatge amb la
participació de les famílies i voluntariat, el treball per projectes, els tallers expressius i els ambients i la formació del professorat
continuada per ajudar a compensar les debilitats de la curta trajectòria del centre, la millora de les competències bàsiques i acabar
de crear línia pedagògica d’escola.
Per altra banda destaca que per contrarestar les amenaces de la inestabilitat de la plantilla i la dispersió de la població hem de tenir
en compte les oportunitats que ens don l’entorn natural, les associacions culturals de poble i la bona disposició per la comunicació
entre els centres educatius.