PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA...

156
IES MADINA MAYURQA PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA CURS 2017-2018

Transcript of PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA...

Page 1: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

IES MADINA MAYURQA

PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

CURS 2017-2018

Page 2: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

ÍNDEX 1- Organització del Departament ............................................................................ pàg. 4

2- PROGRAMACIÓ D'ESO: Introducció (BOIB) ................................................. pàg. 4

2.1- Finalitat de l’assignatura ..................................................................... pàg. 4

2.2- Estructura del currículum .................................................................... pàg. 5

3. Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències............ pàg. 7

4. Objectius específics de l'ESO................................................................................ pàg. 9

5. Continguts avaluables per a l'ESO .................................................................... pàg. 10 5.1- Primer cicle (per a 1r i 3r del'ESO) .................................................................. pàg. 10

5.2 - Quart curs ........................................................................................................ pàg. 12

5.3- Continguts temporalitzats de 1r d'ESO .................................................. pàg. 21

5.4- Continguts temporalitzats de 2n d'ESO .................................................. pàg. 63

5.5- Continguts temporalitzats de 3r d'ESO .................................................. pàg. 69

5.6- Continguts temporalitzats de 4t d'ESO ................................................... pàg. 80

5.7- Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge per a l'ESO ................................ pàg. 98

5.8- Criterios de calificación que se aplicarán ............................................................... pàg. 104

5.8.1- 1º ESO ..................................................................................................... pàg. 104

5.8.2- 2º ESO ..................................................................................................... pàg. 104

5.8.3- 3º ESO ..................................................................................................... pàg. 105

5.8.4- 4º ESO ..................................................................................................... pàg. 105

5.9- Alumnes amb la matèria pendent ........................................................................... pàg. 107

6- Orientacions metodològiques (BOIB) ................................................................. pàg. 107

6.1. Mètodes i propostes didàctiques ............................................................. pàg. 107

6.2. Recursos didàctics ................................................................................... pàg. 107

6.3. Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments ................................ pàg. 107

6.4. Tractament disciplinari ........................................................................... pàg. 108

6.5. Avaluació ................................................................................................ pàg. 109

6.6. El paper dels docents .............................................................................. pàg. 109

6.7. Participació de les famílies ..................................................................... pàg. 110

7- Materials, recursos didàctics i llibres de text ..................................................... pàg. 110

7.1- Lectures obligatories ESO ................................................................................... pag. 111

ooo///00***00///ooo

8- PROGRAMACIO DE BATXILLERAT ........................................................... pag. 113

8.1- Finalitat de l’assignatura ......................................................................... pàg. 114

8.2- Estructura del currículum ........................................................................ pàg. 114

8.3. Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències... pàg. 115

8.4. Objectius específics de ....................................................................................... pàg. 116

8.5. Continguts avaluables per al BATXILLERAT ............................................... pàg. 117

8.5.1- Continguts, criteris d’avaluació i estàndars d’ aprenentatge avaluables de 1r de Batx pàg. 117

8.5.2- Temporalizació de 1r de BATXILLERAT .................................................... pàg. 123

8.5.3- Continguts, criteris d’avaluació i estàndars d’ aprenentatge avaluables de 2n de Batx pàg. 124

8.5.4- Temporalizació de 2º BATXILLERAT .........................................……......... pàg. 130

Page 3: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

8.6- Procediments i instruments d'avaluacio ........................................................... pàg. 131

8.6.1- Criteris de qualificació que s'aplicaran ............................................................... pàg. 131

8.7- Recuperació de la matèria pendent ....................................................................pàg. 131

8.8- Orientacions metodològiques ............................................................................. pàg. 132

8.8.1. Mètodes i propostes didàctiques ............................................................. pàg. 132

8.8.2. Recursos didàctics ................................................................................... pàg. 132

8.8.3. Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments ................................. pàg. 132 8.8.4. Tractament disciplinari ............................................................................ pàg. 132

8.8.5. Avaluació ................................................................................................. pàg. 133

8.8.6. El paper dels docents ............................................................................... pàg. 133

8.9.7. Participació de les famílies ...................................................................... pàg. 134

8-9- Materials, recursos didàctics i llibres de text..................................................... pàg. 135

8-10- Lectures obligatories de Batxillerat.................................................................. pàg. 135

9- Annexos: Assignatures optatives i projectes diversos............................................ pàg. 131

9.1- Projecte 1r ESO ................................................................................................... pàg. 132

9.2- Projecte 2n ESO .................................................................................................... pàg. 135

9.3- Projecte 3r ESO I................................................................................................... pàg. 139

Projecte 3r ESO II ................................................................................................. pàg. 145

9.4- Programació de Literatura Universal ................................................................. pàg. 151

10- Activitats complementàries i extraescolars. ......................................................... pàg. 156

Page 4: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

1- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT

Composició del departament i assignació de matèries i cursos

PROFESSORAT i càrreg: Materia/es impartides Cursos i grups

Mercè Bonnín Socias - Lengua Castellana y Literatura 3º ESO

- Lengua Castellana y Literatura 4º ESO

3º A,B,C,D

4t D

Carme Cardona Catalán

Tutora 4t C

- Lengua Castellana y Literatura 4º ESO

- Desdoble de 1º Bachillerato (quincenal)

- Proyecto-taller 3º ESO

4t C

1º A, B, C, D

3º A, B, D

Mª Milagros Dueñas Tur

Cap departaments

Tutora 4t B

- Lengua Castellana y Literatura 4t ESO

- Lengua Castellana y Literatura 2º Bchto

4t ESO A, B, E

2º Bchto. B

Gloria Estarellas Negre

Tutora 1r A

- Lengua Castellana y Literatura 1º ESO

- Repàs

1º ESO A,B,C,D

Jerònima Martorell Vanrell - Lengua y Literatura Castellana 1º Bchto

- Lengua Castellana y Literatura 2º ESO (flex)

- Proyecto-taller 3º ESO

1º A, B, C, D

Nivel bajo

3º C

Silvia Pastor Saco

(coordinadora de biblioteca

- Lengua Castellana y Literatura 2º ESO (flex)

- Lengua y Literatura Castellana 2º Bchto

- Desdoble de 4º ESO (quincenal)

Nivel alto

2º Bchto A, C, D

4t ESO A, B, C, D

Mª José Rodríguez Buitrago - Lengua Castellana y Literatura 2º ESO

Nivel medio

2- PROGRAMACIÓ DE L'ESO. Introducció:

2.1- Finalitat de l’assignatura. La finalitat de l’educació secundària obligatòria s’ha de centrar a aconseguir que els alumnes

adquireixin els elements bàsics de la cultura, especialment en els aspectes humanístic, artístic,

científic i tecnològic; que desenvolupin i consolidin hàbits d’estudi i de treball a fi de preparar-los

per a la seva incorporació a estudis posteriors i per a la inserció laboral i formal per a l’exercici dels

seus drets i obligacions a la vida com a ciutadans. És evident que, per a la consecució d’aquests

objectius generals, la importància de la matèria de llengua castellana i literatura no tan sols radica

en els continguts, sinó que és fonamental com a instrument per adquirir i consolidar altres

coneixements. De tots els objectius de l’etapa, el que té més rellevància per a la matèria és el que es refereix a

comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les dues llengües oficials de la

Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i

l’estudi de la literatura. Així, la matèria ha de pivotar al voltant de la competència comunicativa, vertader eix que ha

d’articular el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta competència —que s’ha de preveure en

tots els vessants: pragmàtic, lingüístic, sociolingüístic i literari— s’entén com la capacitat

d’adquirir les eines i els coneixements necessaris per comportar-se de manera eficaç i

adequada en una determinada situació comunicativa. Fins ara, el sistema educatiu se centrava

fonamentalment en la comprensió i l’expressió escrites, que són necessàries, però tenint en compte

el desenvolupament de les societats modernes, l’oralitat esdevé un dels elements fonamentals per

articular aquest currículum. En definitiva, la comprensió i l’expressió oral i escrita són les claus que

han de servir als alumnes no tan sols en l’àmbit escolar, sinó també en la seva incorporació a la vida

Page 5: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

familiar, social i professional. És a dir, al desenvolupament integral com a persones.

La finalitat de la matèria és la reflexió —que s’ha iniciat a primària i que és, per tant, progressiva

— en dos sentits, lingüístic i literari. La reflexió lingüística implica el coneixement de la pròpia

llengua, del seu funcionament i dels processos de producció de textos adequats a les diferents

situacions comunicatives, a més de la comprensió de produccions alienes i de l’autocorrecció i

autoavaluació de les pròpies. Per la seva banda, la reflexió literària suposa la lectura, comprensió i

interpretació de textos literaris, a través dels quals s’enriqueixen les pròpies possibilitats

expressives, crítiques i creatives i es fomenta l’hàbit de la lectura. D’aquesta manera, el fenomen

literari, lligat al context històric en què es produeix, afavoreix el desenvolupament de l’individu i el

coneixement de la realitat que l’envolta.

És obvi que no es pot ensenyar llengua sense tenir-ne en compte l’ús social, és a dir, sense

adoptar un enfocament comunicatiu i funcional, que permeti als alumnes utilitzar-la de forma

adient en diferents àmbits: privats i públics, familiars i escolars. Les destreses discursives que

es donen en l’àmbit personal, acadèmic, social i dels mitjans de comunicació requereixen

procediments i coneixements específics de la llengua, tant pel que fa als elements formals com pel

que es refereix a la realitat sociolingüística.

2.2- Estructura del currículum La presentació dels continguts en aquest currículum no obeeix a una organització jeràrquica sinó

que respon a una adquisició progressiva dels aspectes lingüístics i literaris que s’han d’assolir al

final de l’etapa. Es tracta que els professors adaptin l’ordre dels continguts a la realitat de l’aula, tot

tenint en compte la diversitat i les necessitats dels alumnes.En l’exercici de l’autonomia de centre,

correspon al departament didàctic distribuir els continguts entre els diferents cursos del

primer cicle de l’educació secundària obligatòria.

El currículum està estructurat en quatre blocs: “Bloc 1. Comunicació oral: escoltar i parlar”,

“Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure”, “Bloc 3. Coneixement de la llengua” i “Bloc 4.

Educació literària”. S’ha d’insistir, en tot cas, que l’enfocament ha de ser comunicatiu i no

merament memorístic, sempre sense perdre de vista que l’objectiu bàsic és la comunicació efectiva

en tots els vessants (social, personal, literari...).

a) Bloc 1. Comunicació oral: escoltar i parlar. Aquest primer bloc, per la seva banda, es divideix

en dos eixos. El primer, escoltar, implica la comprensió, la interpretació i la valoració de

diversos tipus de textos en relació al seu àmbit d’ús. Es tracta que els alumnes, de forma

progressiva, adquireixin les destreses necessàries per poder afrontar les diferents situacions que es

donen a la vida real i que impliquen una escolta activa. Escoltant i valorant les produccions orals

d’altres s’obtenen estratègies útils per a la futura producció de textos orals. Parlar, que és el

contingut central de la segona part d’aquest bloc, implica planificar el discurs tenint en compte la

situació comunicativa i, al mateix temps, avaluar les pròpies produccions és la forma de millorarles.

Aquest primer bloc, en fi, no tan sols inclou la necessitat de produir i comprendre textos, sinó

també d’extreure’n uns valors de respecte que s’han de consolidar durant tota l’etapa. Els debats,

els col·loquis i les conversacions espontànies impliquen unes normes bàsiques d’interacció,

intervenció i cortesia que ajuden a assolir objectius essencials de l’ensenyament secundari

obligatori, com ara la resolució pacífica de conflictes, el rebuig a qualsevol mena d’estereotip i la

discriminació en general. En aquest sentit, els professors haurien d’aprofitar, per a les seves

programacions i unitats didàctiques, textos, situacions i temes d’actualitat per generar situacions que

facilitin l’adquisició dels continguts d’aquest bloc.

La progressivitat que demana aquest enfocament s’ha de basar en l’ús de les fonts d’informació i de

les tecnologies de la informació i la comunicació. Si, per exemple, al primer curs es pot demanar a

l’alumne una exposició oral planificada d’un minut, a quart es podria treballar l’exposició oral en

grup utilitzant les TIC (vídeos, presentacions...), a fi que l’explicació de certs continguts recaigui en

els alumnes. D’aquesta manera, el professor coordina i l’aprenentatge és cooperatiu.

b) Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure. El segon bloc, ―Comunicació escrita: llegir i

escriure‖, es vertebra entorn de la lectura, la comprensió, la interpretació i la valoració de

textos escrits de diferent tipologia (narració, descripció, instrucció, exposició i argumentació,

Page 6: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

sense oblidar el diàleg), tot procurant que els textos tractin temes actuals i que siguin exemples que

provenen de tots els àmbits de la vida quotidiana. Aquestes dues destreses, llegir i escriure, tenen

valor instrumental i són la base per a l’adquisició i consolidació de nous aprenentatges, com ja s’ha

assenyalat. Es tracta no tan sols de llegir per obtenir informació, sinó també de llegir per millorar la

competència lingüística i de llegir com a font de gaudi. En definitiva, s’ha de despertar l’esperit

crític de l’alumne, qui ha de ser capaç d’arribar al missatge final del discurs, a allò implícit: el

subtext.

Pel que fa a la comunicació escrita, la producció de textos implica el coneixement i l’ús de

tècniques i estratègies que facilitin el procés d’escriptura. Òbviament, no tan sols han d’estar

relacionats amb l’àmbit acadèmic, sinó també amb l’àmbit personal i social. Es preveu, per tant, la

diversitat de la tipologia textual. En qualsevol dels casos, ensenyar a escriure suposa, en primer lloc,

ensenyar que escriure és un procés tripartit, on la planificació, la redacció a partir d’un

esborrany i la revisió són necessàries per a la producció d’un text definitiu, independentment

del context (familiar, acadèmic, administratiu, social o professional). La finalitat d’aquest procés és

arribar a un punt en què l’alumne sigui capaç de valorar la composició escrita, per una banda com a

font d’informació i aprenentatge, i, per una altra, com a forma de comunicar la seva pròpia

experiència vital.

c) Bloc 3. Coneixement de la llengua. Els eixos fonamentals al voltant dels quals s’estructura el

tercer bloc, ―Coneixement de la llengua‖ són la paraula, les relacions gramaticals, el discurs i les

varietats de la llengua. Partint de l’observació reflexiva de la paraula s’arriba als valors que aporta a

l’oració, al text i al discurs, amb la finalitat que els alumnes siguin capaços d’entendre qualsevol

tipus de manifestació i els valors significatius i expressius dels mots que la conformen.

Amb tot, la progressivitat es manifesta en uns continguts que, partint de les categories gramaticals,

arriba, a quart, a l’oració complexa, passant pel nivell lexicosemàntic. El primer subapartat, la

paraula, té com a objectiu el domini, per part dels alumnes, dels continguts i la terminologia bàsics

de la gramàtica. En qualsevol cas, aquests coneixements gramaticals no es poden convertir

només en teoria perquè no tenen sentit per se. És la reflexió sobre la llengua i, sobretot, l’ús

correcte que se’n fa el que justifica la inclusió d’aquest bloc en el currículum. Se centra bàsicament

en qüestions morfològiques, qüestions sintàctiques, i posa especial esment en el grau de

complexitat amb què se seqüencien els continguts. A més, el fet de viure en una comunitat amb dues

llengües oficials facilita la coordinació a l’hora de tractar els continguts gramaticals; així, per

exemple, no és necessari explicar la classificació del substantiu a les dues matèries, sinó que, partint

de les explicacions que s’hagin vist en una, l’altra pot reconduir l’explicació a les especificitats que

li són pròpies. Aquesta economia de recursos suposa que es puguin reforçar coneixements de la

pròpia matèria a la vegada que es facilita l’aprenentatge d’altres llengües.

La norma gramatical i ortogràfica, juntament amb la cohesió, la coherència i l’adequació són

els pilars en què es fonamenta qualsevol tipus de discurs tant oral com escrit i, per tant, són la

base dels dos darrers subapartats d’aquest bloc.

d) Bloc 4. Educació literària. El darrer bloc del currículum, ―Educació literària‖, s’aborda des

d’una triple perspectiva: pla lector, introducció a la literatura a través dels textos i creació pròpia.

Aquest bloc pretén consolidar els hàbits de lectura, tot facilitant unes eines que han de servir per a

un procés de formació lectora que s’ha d’aprofitar al llarg de la vida. És a dir, es tracta de crear

futurs lectors, oferint un ventall de textos literaris amb la finalitat que, en la lectura, la comprensió i

la interpretació, cada alumne pugui trobar la motivació que el farà lector habitual.

El pla lector esdevé bàsic. Que els alumnes arribin a llegir voluntàriament, i amb aprofitament i

plaer, obres de la literatura espanyola, catalana, universal i juvenil de tots els temps, només

s’aconsegueix si hom té les eines necessàries per fer front a una lectura profitosa i crítica. Aquesta

autonomia lectora ha de partir de la base d’uns coneixements dels gèneres literaris i les seves

convencions, com sempre amb progressivitat, i de la història de la literatura, que s’ha d’abordar

mitjançant la lectura, l’explicació i la comprensió de fragments o textos complets de la literatura

espanyola.

La fita final del bloc ―Educació literària‖ recau en la producció de textos d’intenció literària. A

Page 7: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

partir de les lectures fetes i de les convencions d’un gènere es tracta d’afavorir l’escriptura creativa i

lúdica com a instrument de comunicació que serveix de forma efectiva per analitzar i regular les

emocions i els sentiments propis.

En conclusió, la matèria llengua castellana i literatura ha de facilitar les eines per al

desenvolupament de les habilitats lingüístiques i comunicatives que es necessiten no tan sols en

l’àmbit acadèmic, sinó també en el familiar, el social i el professional. Això demana la reflexió

sobre els mecanismes d’ús de la pròpia llengua i la capacitat d’interpretar i valorar des d’un esperit

crític.

3. CONTRIBUCIÓ DE L’ASSIGNATURA AL

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES a) La competència amb una correlació més directa amb les matèries lingüístiques és,

òbviament, la competència en comunicació lingüística, la qual es refereix a l’ús del

llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita. En conseqüència, és important

que els alumnes treballin, per una banda, la competència oral d’expressió i comprensió

d’idees i d’opinions i, per una altra, la competència escrita entesa com a producció.

Així, la competència en comunicació lingüística suposa parlar i escoltar, llegir i escriure,

comprendre i opinar. A partir d’aquests sis procediments, els continguts han d’anar

adreçats a l’adquisició d’aquelles habilitats que configuren aquesta competència:

comprensió de textos orals i escrits i elaboració d’escrits —adequats al context— amb

correcció gramatical, ortogràfica i precisió lèxica.

La competència en comunicació lingüística s’estructura en cinc dimensions. La primera, la

comprensió oral, està lligada, sobretot, a dos àmbits d’ús de la llengua: el de les relacions

interpersonals i el dels mitjans de comunicació. La segona, la comprensió escrita,

concentra destreses bàsiques per al tractament i la selecció de la informació, cabdals en la

societat del coneixement. La tercera i la quarta, l’expressió oral i l’expressió escrita,

demanen l’ús de les habilitats inherents a la producció de discursos orals i escrits diversos,

cohesionats, coherents i adequats a les diferents situacions comunicatives. La darrera

dimensió, la interacció oral, està lligada al respecte de les normes reguladores dels

intercanvis comunicatius.

Aquesta competència, que no és exclusiva de les matèries lingüístiques, s’ha de preveure a

totes les matèries. En altres paraules, ensenyar llengua és feina de tots els professors, que

han de fer seu el principi d’aconseguir que l’alumne assoleixi el nivell d’expressió i

comprensió que és l’objectiu darrer de cada etapa educativa. Perquè aquest objectiu es

compleixi és essencial deixar clar que la correcció ortogràfica, per exemple, es pot treballar

i avaluar a qualsevol producció escrita.

b) La competència digital recull el conjunt de coneixements, capacitats, destreses i

habilitats, a més de valors i actituds, per a la utilització estratègica de la informació i la

comunicació en contextos i amb eines propis de les tecnologies digitals. Esdevenen un nou

camp per a la comunicació imprescindible en les societats avançades.

Així, saber llegir i escriure (competència lingüística), no es pot deslligar de saber cercar,

seleccionar i interpretar les informacions que arriben per suports digitals. Però també

la competència digital suposa la utilització d’aplicacions informàtiques per part dels

professors i dels alumnes.

c) Ben entesa, la competència digital afavoreix la cooperació i també l’autoaprenentatge,

motiu central de la competència d’aprendre a aprendre, que s’entén com la consciència

de les pròpies capacitats i la gestió d’aquestes per al desenvolupament d’aprenentatges

de forma autònoma. Suposa partir dels coneixements previs i, amb la utilització dels

recursos i mitjans a l’abast de l’individu, desenvolupar nous aprenentatges i coneixements

lingüístics que li permetin donar resposta a les necessitats que se li presentin.

Es pot afirmar que és l’objectiu darrer de totes les competències, ja que es tracta

d’aconseguir que l’alumne sigui capaç d’ampliar i aplicar els seus coneixements no tan sols

Page 8: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

en el món acadèmic, sinó també en la resolució de situacions comunicatives de la vida

quotidiana. És, per tant, un procés de formació contínua que dóna respostes a societats en

canvi permanent.

El professor de llengua ha de dissenyar activitats encaminades a aconseguir l’ús adequat i

eficaç de les fonts d’informació. S’han d’orientar els alumnes a la recerca selectiva

d’informació, tant a partir dels mitjans tradicionals com de les noves tecnologies que ajuden

a l’aprenentatge autònom i a l’enfocament reflexiu i estratègic de la llengua. Aquesta

reflexió afavoreix l’adquisició d’uns mecanismes que es poden traslladar a l’aprenentatge

d’idiomes. És a dir, l’alumne ha d’entendre que els continguts gramaticals de què disposa en

llengua castellana o catalana són el punt de partida que li han de permetre ser competent en

anglès o alemany, per exemple.

d) Aprendre llengua contribueix directament al desenvolupament de les competències

socials i cíviques, que es poden definir com el conjunt d’habilitats i destreses per a les

relacions, la convivència, el respecte i la capacitat d’entendre’s en les societats

democràtiques, en el sentit que aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres,

a negociar, a aproximar-se a altres realitats.

L’aprenentatge de llengües està vinculat, així, amb aquesta competència. L’ús de la llengua

i les seves varietats ajuda l’alumne a prendre consciència del seu lloc com a individu

integrat dins una societat regida per uns valors ètics i culturals que s’expressen mitjançant la

paraula. Si l’expressió és el mitjà que serveix per perpetuar usos discriminatoris i

estereotips, aquesta competència està plenament adquirida en el moment en què els alumnes

reflexionen sobre aquests comportaments amb la finalitat d’eradicar-los. Entendre les

dimensions multiculturals de la nostra societat dins un món globalitzat també implica el

reconeixement de les que ens són pròpies i de l’aportació de la nostra cultura a l’entorn.

e) També les competències socials i cíviques suposen comprendre els codis de conducta i

els usos generalment acceptats a diferents societats i entorns, per exemple al món laboral.

En aquest punt, allò social convergeix amb la competència que té a veure amb el sentit

d’iniciativa i l’esperit emprenedor, que es pot definir, de forma sintètica, com l’habilitat

de transformar les idees en actes i que està relacionada amb qüestions com ara la creativitat,

la innovació, l’assumpció de riscs, l’habilitat per planificar i gestionar projectes amb la

finalitat d’aconseguir objectius, l’aprofitament de les oportunitats i la conscienciació sobre

els valors ètics.

La comunicació eficaç, tant oral com escrita, que s’ha d’afavorir des de les matèries

lingüístiques i no lingüístiques, és la base de propostes didàctiques (per exemple, projectes)

on els alumnes utilitzen les habilitats lingüístiques adquirides per crear, explicar, convèncer,

resoldre entrebancs, analitzar críticament, avaluar i autoavaluar propostes pròpies i alienes,

que es poden treballar tant de forma individual com cooperativa. Els alumnes, així,

adquireixen les eines que els han de permetre ser agents de canvi en benefici de la

societat.

f) Finalment, la competència que es refereix a la consciència i les expressions culturals ha

de permetre que els alumnes apreciïn, comprenguin i valorin de manera crítica les

manifestacions culturals i artístiques, a la vegada que s’hi familiaritzen mitjançant el

coneixement i el gaudi del patrimoni cultural. Suposa el domini de les destreses necessàries

per a l’expressió d’idees, experiències o sentiments de forma creativa.

Amb la lectura de textos i obres completes d’intenció literària es desenvolupa la capacitat

d’entendre la producció artística, de saber-la analitzar per extraure’n temes i tòpics de

validesa universal i, en darrer terme, de crear-ne de pròpies a partir de les vivències i

sentiments dels alumnes. D’altra banda, convé relacionar la literatura amb altres disciplines

artístiques i amb el context sociocultural dels textos i dels autors.

g) En definitiva, la matèria contribueix de forma essencial a l’adquisició de pràcticament

totes les competències clau. Òbviament, no totes tindran la mateixa presència als estàndards

d’aprenentatge, però, fins i tot, una competència com la matemàtica es pot abordar a les

Page 9: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

classes de llengua. Si bé és cert que aquesta darrera no es tracta de forma explícita a la

matèria, sí que té un paper rellevant, per exemple, a l’hora d’ajudar a entendre la

complexitat de les combinacions sintàctiques, ja que és necessari un raonament lògic al

voltant del qual s’estructuren les matèries científiques.

En les societats modernes, l’aprenentatge de llengües només té sentit si la seva finalitat és

fer ciutadans competents lingüísticament que puguin resoldre situacions i problemes de la

vida quotidiana. I això no s’aconsegueix amb un enfocament teòric centrat únicament en els

continguts. En aquest sentit, les competències clau han de ser el centre de la pràctica docent.

4- OBJECTIUS ESPECÍFICS D'ESO La matèria de llengua castellana i literatura de l’educació secundària obligatòria té els objectius

següents:

1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un

mateix, per participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’entesa i la mediació entre

persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i

estereotips lingüístics.

2. Aconseguir la competència comunicativa oral i escrita en llengua castellana per comunicar-se

amb els altres, per aprendre (en la cerca i l’elaboració d’informació i en la transformació dels

coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les

riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Aconseguir la competència en llengua castellana com a vehicle de comunicació parlada o escrita,

per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió i per a la

participació en les creacions culturals.

4. Emprar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la

informació i la comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats

informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.

5. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment o per escrit, de manera coherent i adequada als

contextos acadèmic, social i cultural, i adoptar una actitud respectuosa i de cooperació.

6. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i

cultural, valorar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un

mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

7. Comprendre, interpretar i valorar textos orals i escrits de diferents àmbits, tot tenint en compte les

finalitats i les situacions en què es produeixen i els elements verbals i no verbals que intervenen en

la seva recepció.

8. Comprendre i crear textos literaris emprant els coneixements bàsics sobre les convencions dels

gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, i valorar així el

coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l’experiència individual i

col·lectiva.

9. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes

d’ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència,

cohesió i correcció.

10. Conèixer la realitat plurilingüe de les Illes Balears, d’Espanya i del món actual, i valorar les

varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural i personal.

11. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge

i d’ús de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels

altres.

12. Cercar, consultar, citar i aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos, tant de

fragments com d’obres completes i d’altres fonts d’informació per adoptar una visió personal i

crítica.

13. Usar tant les fonts impreses com les digitals per obtenir, seleccionar i transmetre informació i

per produir treballs acadèmics amb rigor, claredat i coherència.

Page 10: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

14. Reflexionar, reconèixer i analitzar els diferents nivells de la llengua (fonològic, ortogràfic,

morfològic, sintàctic, lexico-semàntic i textual) i els elements que hi pertanyen per a la producció,

recepció i autocorrecció de textos.

15. Identificar la intenció comunicativa dels missatges orals i escrits, i assenyalar els mecanismes de

relació i estructura dins el text i entre el text i el seu context a fi de desenvolupar lectures crítiques

dels missatges que hi apareixen.

16. Valorar la importància d’emprar el registre lingüístic adequat a cada situació comunicativa.

17. Promoure la capacitat de reflexió sobre la unitat del fet artístic i les relacions que s’estableixen

entre la literatura i la resta de disciplines artístiques (cinema, pintura, música...).

18. Comprendre els textos representatius de la literatura en llengua castellana des de l’edat mitjana

fins a l’actualitat, reconèixer i valorar la seva intencionalitat, la relació amb el context sociocultural

i les convencions dels gèneres com a part del patrimoni comú.

19. Aplicar tècniques i estratègies (resum, esquema, mapa conceptual, esborrany...) per afavorir

l’aprenentatge i optimitzar l’estudi.

5. CONTINGUTS PER A L'ESO

5.1- Primer cicle BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: ESCOLTAR I PARLAR

Continguts

Escoltar

Comprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb l’àmbit d’ús: àmbit personal,

àmbit acadèmic/escolar i àmbit social.

Comprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb la finalitat que persegueixen:

textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i dialogats.

Observació, reflexió, comprensió i valoració del sentit global dels debats, col·loquis i converses

espontànies, de la intenció comunicativa de cada interlocutor i aplicació de les normes bàsiques

que els regulen.

Parlar

Coneixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la producció i

avaluació de textos orals.

Coneixement, ús i aplicació de les estratègies necessàries per parlar en públic: planificació del

discurs, pràctiques orals formals i informals i avaluació progressiva.

Participació en debats, col·loquis i converses espontànies mitjançant l’observació i el respecte de

les normes bàsiques d’interacció, intervenció i cortesia que regulen aquestes pràctiques orals.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR I ESCRIURE

Continguts

Llegir

Coneixement i ús de les tècniques i les estratègies necessàries per a la comprensió de textos

escrits.

Lectura, comprensió, interpretació i valoració de textos escrits d’àmbit personal, àmbit

acadèmic/escolar i àmbit social.

Lectura, comprensió i interpretació de textos narratius, descriptius, instructius, expositius,

argumentatius i dialogats. Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura,

n’organitza raonadament les idees, les exposa i respecta les dels altres.

Ús progressivament autònom dels diccionaris, de les biblioteques i de les tecnologies de la

informació i la comunicació com a font d’obtenció d’informació.

Escriure

Coneixement i ús de les tècniques i les estratègies per a la producció de textos escrits:

planificació, obtenció de dades, organització de la informació, redacció i revisió del text.

Page 11: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

L’escriptura com a procés.

Escriptura de textos relacionats amb l’àmbit personal, àmbit acadèmic/escolar i àmbit social.

Escriptura de textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i escriptura de

textos dialogats.

Interès creixent per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge i com a forma

de comunicar sentiments, experiències, coneixements i emocions.

BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Continguts

La paraula

Reconeixement, ús i explicació de les categories gramaticals: substantiu, adjectiu, determinant,

pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.

Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de la paraula. Procediments per formar

paraules.

Comprensió i interpretació dels components del significat de les paraules: denotació i connotació.

Coneixement reflexiu de les relacions semàntiques que s’estableixen entre les paraules.

Observació, reflexió i explicació dels canvis que afecten el significat de les paraules: causes i

mecanismes. Metàfora, metonímia, paraules tabú i eufemismes.

Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals reconeixent el seu valor

social i la necessitat de cenyir-s’hi per aconseguir una comunicació eficaç.

Utilització de diccionaris i altres fonts de consulta en paper i format digital sobre l’ús de la

llengua.

Les relacions gramaticals

Reconeixement, identificació i explicació de l’ús dels diferents grups de paraules: grup nominal,

adjectival, preposicional, verbal i adverbial i de les relacions que s’estableixen entre els elements

que els conformen en el marc de l’oració simple.

Reconeixement, ús i explicació dels elements constitutius de l’oració simple: subjecte i predicat.

Oracions impersonals, actives i oracions passives.

El discurs

Reconeixement, ús i explicació dels connectors textuals i dels principals mecanismes de

referència interna, tant gramaticals com lèxics.

Reconeixement, ús i explicació dels diferents recursos de modalització en funció de la persona

que parla o escriu. L’expressió de l’objectivitat i la subjectivitat a través de les modalitats

oracionals i les referències internes a l’emissor i al receptor en els textos.

Explicació progressiva de la coherència del discurs tenint en compte les relacions gramaticals i

lèxiques que s’estableixen en l’interior del text i la seva relació amb el context.

Les varietats de la llengua

Coneixement dels orígens històrics de la realitat plurilingüe d’Espanya i valoració com a font

d’enriquiment personal i com a mostra de la riquesa del nostre patrimoni històric i cultural.

BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA

Continguts

Pla lector

Lectura lliure d’obres de la literatura espanyola i universal i de la literatura juvenil com a font de

plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el desenvolupament dels

propis gusts i interessos literaris i de l’autonomia lectora.

Introducció a la literatura mitjançant els textos.

Aproximació als gèneres literaris i a les obres més representatives de la literatura espanyola des

de l’edat mitjana al Segle d’Or a través de la lectura i l’explicació de fragments significatius i, si

és el cas, textos complets.

Creació

Redacció de textos d’intenció literària a partir de la lectura de textos, segons les convencions

Page 12: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

formals del gènere i amb intenció lúdica i creativa.

Consulta i ús de fonts i recursos variats d’informació per dur a terme treballs.

5.2 - Quart curs

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: ESCOLTAR I PARLAR

Continguts

Escoltar

Comprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb l’àmbit d’ús: àmbit

personal, acadèmic, social i àmbit laboral.

Comprensió, interpretació i valoració de textos orals en relació amb la finalitat que

persegueixen: textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i dialogats.

Observació i comprensió del sentit global de debats, col·loquis, entrevistes i converses

espontànies de la intenció comunicativa de cada interlocutor i aplicació de les normes

bàsiques que regulen la comunicació.

Parlar

Coneixement i ús progressivament autònom de les estratègies necessàries per a la producció

de textos orals.

Coneixement, ús i aplicació de les estratègies necessàries per parlar en públic i dels

instruments d’autoavaluació en pràctiques orals formals o informals.

Coneixement, comparació, ús i valoració de les normes de cortesia de la comunicació oral

que regulen les converses espontànies i altres pràctiques discursives orals pròpies dels

mitjans de comunicació. El debat.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de l’àmbit personal, àmbit

acadèmic/escolar i àmbit social.

1.1. Comprèn el sentit global de textos orals propis de l’àmbit personal, acadèmic i laboral,

identifica la informació rellevant, determina el tema i reconeix la intenció comunicativa del

parlant.

1.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text i analitza fonts de

procedència no verbal.

1.3 Reté informació rellevant i extreu informacions concretes.

1.4. Distingeix les parts en les quals s’estructuren els missatges orals i la interrelació entre

discurs i context.

1.5. Distingeix entre informació i opinió en missatges procedents dels mitjans de

comunicació i entre informació i persuasió en missatges publicitaris orals, identifica les

estratègies d’emfatització i expansió.

1.6. Segueix i interpreta instruccions orals.

2. Comprendre, interpretar i valorar textos orals de diferent tipus.

2.1. Comprèn el sentit global de textos orals d’intenció narrativa, descriptiva, instructiva,

expositiva i argumentativa, identifica l’estructura, la informació rellevant, determina el tema

i reconeix la intenció comunicativa del parlant.

2.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text i analitza fonts de

Page 13: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

procedència no verbal.

2.3. Reté informació rellevant i extreu informacions concretes.

2.4. Interpreta i valora aspectes concrets del contingut de textos narratius, descriptius,

instructius, expositius i argumentatius, emet judicis raonats i els relaciona amb conceptes

personals per justificar un punt de vista particular.

2.5. Empra progressivament els instruments adequats per localitzar el significat de paraules

o enunciats desconeguts (demana ajuda, cerca en diccionaris, recorda el context en el qual

apareix...).

2.6. Resumeix textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius de forma clara,

reconeix les idees principals i integra la informació en oracions que es relacionin lògicament

i semànticament.

3. Comprendre el sentit global i la intenció de textos orals.

3.1. Escolta, observa i interpreta el sentit global de debats, col·loquis i converses

espontànies, identifica la informació rellevant, determina el tema i reconeix la intenció

comunicativa i l’actitud de cada participant, així com les diferències formals i de contingut

que regulen els intercanvis comunicatius formals i els intercanvis comunicatius espontanis.

3.2. Reconeix i explica les característiques del llenguatge conversacional (cooperació,

espontaneïtat, economia i subjectivitat) en les converses espontànies.

3.3. Observa i analitza les intervencions particulars de cada participant en un debat,

col·loqui o conversa espontània tenint en compte el to emprat, el llenguatge que utilitza, el

contingut i el grau de respecte vers les opinions dels altres.

3.4 Identifica el propòsit, la tesi i els arguments dels participants, en debats, tertúlies i

entrevistes procedents dels mitjans de comunicació audiovisual i valora de forma crítica

aspectes concrets de la forma i el contingut d’aquests textos.

3.5. Reconeix i assumeix les regles d’interacció, intervenció i cortesia que regulen els

debats i qualsevol intercanvi comunicatiu oral.

4. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament les produccions orals pròpies i alienes,

així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada...)

4.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i valora la claredat expositiva,

l’adequació, la coherència del discurs, així com la cohesió dels continguts.

4.2. Reconeix la importància dels aspectes prosòdics (entonació, pauses, to, timbre,

volum...) mirada, posicionament, llenguatge del cos, etc., gestió de temps i d’ajuts

audiovisuals en qualsevol tipus de discurs.

4.3. Reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de

l’avaluació i l’autoavaluació, i proposa solucions per millorar-les.

5. Valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre

coneixements, idees i sentiments i com a eina per regular la conducta.

5.1. Usa i valora la llengua com un mitjà per adquirir, processar i transmetre nous

coneixements; per expressar idees i sentiments i per regular la conducta.

6. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals o informals, de forma individual o en

grup.

6.1. Fa presentacions orals de forma individual o en grup, planifica el procés d’oralitat,

organitza el contingut, consulta fonts d’informació diverses, gestiona el temps, transmet la

informació de forma coherent i aprofita vídeos, enregistraments o altres suports digitals.

Page 14: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

6.2. Dur a terme intervencions no planificades, dins l’aula, i analitza i compara les

similituds i diferències entre discursos formals i discursos espontanis.

6.3. Incorpora progressivament paraules pròpies del nivell formal de la llengua en les

pràctiques orals.

6.4. Pronuncia amb correcció i claredat, modula i adapta el seu missatge a la finalitat de la

pràctica oral.

6.5. Resumeix oralment exposicions, argumentacions, intervencions públiques... reconeix

les idees principals i incorpora la informació en oracions que es relacionin lògicament i

semànticament.

6.6. Aplica els coneixements gramaticals a l’avaluació i la millora de l’expressió oral,

reconeix en exposicions orals pròpies o alienes les dificultats expressives: incoherències,

repeticions, ambigüitats, impropietats lèxiques, pobresa i repetició de connectors, etc.

7. Conèixer, comparar, usar i valorar les normes de cortesia en les intervencions orals

pròpies de l’activitat acadèmica, tant espontànies com planificades, i en les pràctiques

discursives orals pròpies dels mitjans de comunicació.

7.1. Coneix, valora i aplica les normes que regeixen la cortesia en la comunicació oral.

7.2. Analitza críticament debats i tertúlies procedents dels mitjans de comunicació, hi

reconeix la validesa dels arguments i en valora críticament la forma i el contingut.

7.3. Participa activament en els debats escolars, respecta les regles d’intervenció, interacció

i cortesia que els regulen, i fa ús d’un llenguatge no discriminatori.

8. Reproduir situacions reals o imaginàries de comunicació i potencia el desenvolupament

progressiu de les habilitats socials, l’expressió verbal i no verbal i la representació de

realitats, sentiments i emocions.

8.1 Dramatitza i improvisa situacions reals o imaginàries de comunicació.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR I ESCRIURE

Continguts

Llegir

Coneixement i ús progressiu de tècniques i estratègies de comprensió escrita.

Lectura, comprensió, interpretació i valoració de textos escrits en relació amb l’àmbit

personal, àmbit acadèmic, social i àmbit laboral.

Lectura, comprensió, interpretació i valoració de textos narratius, descriptius, instructius,

expositius, argumentatius i dialogats.

Actitud progressivament crítica i reflexiva davant la lectura.

Ús progressivament autònom dels diccionaris, de les biblioteques i de les tecnologies de la

informació i la comunicació com a font d’obtenció d’informació.

Escriure

Coneixement i ús de les tècniques i estratègies per a la producció de textos escrits:

planificació, obtenció de dades, organització de la informació, redacció i revisió.

Escriptura de textos propis de l’àmbit personal, acadèmic, social i laboral.

Escriptura de textos narratius, descriptius, instructius, expositius, argumentatius i textos

dialogats.

Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com forma de

Page 15: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a instrument d’enriquiment

personal i professional.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Aplicar diferents estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos.

1.1. Comprèn textos de diversa índole, posa en pràctica diferents estratègies de lectura i

autoavaluació de la pròpia comprensió en funció de l’objectiu i el tipus de text, actualitza

coneixements previs, treballa els errors de comprensió i construeix el significat global del

text.

1.2. Localitza, relaciona i seqüencia les informacions explícites dels textos.

1.3. Infereix la informació rellevant dels textos, identifica la idea principal i les idees

secundàries i s’hi estableixen relacions.

1.4. Construeix el significat global d’un text o de frases del text i en demostra una

comprensió plena i detallada.

1.5. Fa connexions entre un text i el seu context, l’integra i l’avalua críticament, i realitza

hipòtesi sobre el mateix text.

1.6. Comprèn el significat de paraules pròpies del nivell culte de la llengua, les incorpora al

seu repertori lèxic i reconeix la importància d’enriquir el seu vocabulari per expressar-se

amb exactitud i precisió.

2. Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos orals.

2.1. Reconeix i expressa el tema, les idees principals, l’estructura i la intenció comunicativa

de textos escrits propis de l’àmbit personal, acadèmic, social i laboral, i de relacions amb

organitzacions, i identifica la tipologia textual (narració, exposició...) seleccionada,

l’organització del contingut i el format emprat.

2.2. Identifica els trets diferencials dels diversos gèneres periodístics informatius i d’opinió:

notícies, reportatges, editorials, articles i columnes, cartes al director, comentaris i crítica.

2.3. Comprèn i explica els elements verbals i els elements no verbals i la intenció

comunicativa d’un text publicitari procedent dels mitjans de comunicació.

2.4. Localitza informacions explícites en un text, les relaciona entre si i amb el context, i les

seqüencia i dedueix informacions o valoracions implícites.

2.5. Interpreta el sentit de paraules, expressions, frases o petits fragments extrets d’un text

en funció del seu sentit global.

2.6. Interpreta, explica i dedueix la informació donada en esquemes, mapes conceptuals,

diagrames, gràfics, fotografies...

3. Manifestar una actitud crítica davant la lectura de qualsevol tipus de textos o obres

literàries a través d’una lectura reflexiva que permeti identificar actituds d’acord o desacord,

respectant a tota hora les opinions dels altres.

3.1 Identifica i expressa les actituds d’acord i desacord sobre aspectes parcials o globals

d’un text.

3.2 Elabora la seva pròpia interpretació sobre el significat d’un text.

3.3 Respecta les opinions dels altres.

4. Seleccionar els coneixements que s’obtenguin de les biblioteques o de qualsevol altra

font d’informació impresa en paper o digital, i integrar-los en un procés d’aprenentatge

continu.

Page 16: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

4.1. Empra, de forma autònoma, diverses fonts d’informació i integra els coneixements

adquirits als seus discursos orals o escrits.

4.2. Coneix i empra habitualment diccionaris impresos o en versió digital, diccionaris de

dubtes i irregularitats de la llengua, etc.

4.3. Coneix el funcionament de biblioteques (escolars, locals...), així com de biblioteques

digitals i és capaç de sol·licitar llibres, vídeos... autònomament.

5. Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents

i cohesionats.

5.1. Aplica tècniques diverses per planificar els escrits: esquemes, arbres, mapes

conceptuals, etc.

5.2. Redacta esborranys de textos.

5.3. Escriu textos en diferents suports amb el registre adequat, organitza les idees amb

claredat, enllaça enunciats en seqüències lineals cohesionades i respecta les normes

ortogràfiques i gramaticals.

5.4. Revisa el text en diverses fases per aclarir problemes amb el contingut (idees,

estructura...) o la forma (puntuació, ortografia, gramàtica i presentació).

5.5. Avalua, amb l’ús de guies, la pròpia producció escrita, així com la producció escrita

dels companys.

5.6. Reescriu textos propis i aliens i aplica les propostes de millora que es dedueixen de

l’avaluació de la producció escrita.

6. Escriure textos en relació amb l’àmbit d’ús.

6.1. Redacta amb claredat i correcció textos propis de l’àmbit personal, acadèmic, social i

laboral.

6.2. Redacta amb claredat i correcció textos narratius, descriptius, instructius, expositius i

argumentatius i s’adequa als trets propis de la tipologia seleccionada.

6.3. Empra diferents i variats organitzadors textuals en els escrits.

6.4. Resumeix el contingut de tot tipus de textos, reconeix les idees principals amb

coherència i cohesió i les expressa amb un estil propi, evitant reproduir literalment les

paraules del text.

6.5. Fa esquemes i mapes conceptuals que estructurin el contingut dels textos treballats.

6.6. Explica per escrit el significat dels elements visuals que puguin aparèixer en els textos:

gràfics, imatges, etc.

7. Valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels

aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

7.1. Produeix textos diversos i reconeix en l’escriptura l’instrument que és capaç

d’organitzar el pensament.

7.2. Empra en els escrits paraules pròpies del nivell formal de la llengua incorporant-les al

seu repertori lèxic i reconeixent la importància d’enriquir el seu vocabulari per expressar-se

oralment i per escrit amb exactitud i precisió.

7.3. Valora i incorpora progressivament una actitud creativa davant la lectura i l’escriptura.

7.4. Coneix i utilitza eines de les tecnologies de la informació i la comunicació, participa,

intercanvia opinions, comenta i valora escrits aliens o escriu i dóna a conèixer els seus

propis.

Page 17: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Continguts

La paraula

Observació, reflexió i explicació dels valors expressius i de l’ús de les diferents categories

gramaticals, amb especial atenció a l’adjectiu, als diferents tipus de determinants i als

pronoms.

Observació, reflexió i explicació dels valors expressius i de l’ús de les formes verbals en

textos amb diferent intenció comunicativa.

Observació, reflexió i explicació de l’ús expressiu dels prefixos i sufixos, reconeix aquells

que tenen origen grec i llatí, i explica el significat que aporten a l’arrel lèxica i la seva

capacitat per a la formació i creació de noves paraules.

Observació, reflexió i explicació dels diferents nivells de significat de paraules i expressions

en el discurs oral o escrit.

Utilització de diccionaris i altres fonts de consulta, en paper i format digital, sobre la

normativa i l’ús no normatiu de les paraules i interpretació de les informacions lingüístiques

que proporcionen els diccionaris de la llengua: gramaticals, semàntiques, registre i ús.

Les relacions gramaticals

Observació, reflexió i explicació dels límits sintàctics i semàntics de l’oració simple i la

composta, de les paraules que relacionen els diferents grups que en formen part i dels seus

elements constitutius.

Coneixement, ús i valoració de les normes ortogràfiques i gramaticals, reconeixement del

seu valor social i la necessitat de cenyir-s’hi en l’escriptura per obtenir una comunicació

eficient.

El discurs

Observació, reflexió i explicació i ús dels trets característics que permeten diferenciar i

classificar els diferents gèneres textuals, amb especial atenció als discursos expositius i

argumentatius.

Observació, reflexió i explicació de l’ús de connectors textuals i dels principals mecanismes

de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics (el·lipsi i

substitucions mitjançant sinònims i hiperònims).

Les varietats de la llengua

Coneixement dels diferents registres i factors que incideixen en l’ús de la llengua en

diferents àmbits socials i valoració de la importància d’utilitzar el registre adequat segons

les condicions de la situació comunicativa.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Reconèixer i explicar els valors expressius que adquireixen determinades categories

gramaticals en relació amb la intenció comunicativa del text on apareixen, amb especial

atenció a adjectius, determinants i pronoms.

1.1. Explica els valors expressius que adquireixen alguns adjectius, determinants i pronoms

en relació amb la intenció comunicativa del text on apareixen.

2. Reconèixer i explicar els valors expressius que adquireixen les formes verbals en relació

amb la intenció comunicativa del text del qual formen part.

2.1. Reconeix i explica els valors expressius que adquireixen les formes verbals en relació

Page 18: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

amb la intenció comunicativa del text del qual formen part.

3. Reconèixer i explicar el significat dels principals prefixos i sufixos i les seves

possibilitats de combinació per crear noves paraules, i identifica aquells que procedeixen del

llatí i grec.

3.1. Reconeix els diferents procediments per a la formació de paraules noves i explica el

valor significatiu dels prefixos i sufixos.

3.2. Forma substantius, adjectius, verbs i adverbis a partir d’altres categories gramaticals

fent ús de diferents procediments lingüístics.

3.3. Coneix el significat dels principals prefixos i sufixos d’origen grecollatí i els utilitza per

deduir el significat de paraules desconegudes.

4. Identificar els diferents nivells de significat de paraules o expressions en funció de la

intenció comunicativa del discurs oral o escrit del qual formen part.

4.1. Explica tots els valors expressius de les paraules que guarden relació amb la intenció

comunicativa del text on apareixen.

4.2. Explica amb precisió el significat de paraules i usa l’accepció adequada en relació amb

el context en el qual apareixen.

5. Usar correctament i eficaçment els diccionaris i altres fonts de consulta en paper o en

format digital per resoldre dubtes sobre l’ús correcte de la llengua i per progressar en

l’aprenentatge autònom.

5.1. Utilitza els diccionaris i altres fonts de consulta en paper i format digital, resol

eficaçment els dubtes que li sorgeixen sobre l’ús correcte de la llengua i progressa en

l’aprenentatge autònom.

6. Explicar i descriure els trets que determinen els límits oracionals per reconèixer

l’estructura de les oracions compostes.

6.1. Transforma i amplia oracions simples en oracions compostes i usa connectors i altres

procediments de substitució per evitar repeticions.

6.2. Reconeix la paraula nuclear que organitza sintàcticament i semànticament un enunciat,

així com els elements que s’agrupen a l’entorn d’ella.

6.3. Reconeix l’equivalència semàntica i funcional entre l’adjectiu, el substantiu i alguns

adverbis amb oracions de relatiu, substantives i adverbials respectivament, transforma i

amplia adjectius, substantius i adverbis en oracions subordinades i les insereix com a

constituents d’una altra oració.

6.4. Utilitza de forma autònoma textos de la vida quotidiana per a l’observació, la reflexió i

l’explicació sintàctica.

7. Aplicar els coneixements sobre la llengua per resoldre problemes de comprensió i

expressió de textos orals i escrits i per a la revisió progressivament autònoma dels textos

propis i aliens.

7.1. Revisa els seus discursos orals i escrits, aplica correctament les normes ortogràfiques i

gramaticals i reconeix el seu valor social per obtenir una comunicació eficient.

8. Identificar i explicar les estructures dels diferents gèneres textuals amb especial atenció a

les estructures expositives i argumentatives per emprar-les a les seves produccions orals i

escrites.

8.1. Identifica i explica les estructures dels diferents gèneres textuals, amb especial atenció a

les expositives i argumentatives, i les utilitza a les pròpies produccions orals i escrites.

Page 19: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

8.2. Coneix els elements de la situació comunicativa que determinen els diversos usos

lingüístics: tema, propòsit, destinatari, gènere textual, etc.

8.3. Descriu els trets lingüístics més destacats de textos expositius i argumentatius i els

relaciona amb la intenció comunicativa i el context en el qual es produeixen.

8.4. Reconeix en un text, i empra a les produccions pròpies, els diferents procediments

lingüístics per a l’expressió de la subjectivitat.

9. Reconèixer en textos de diversa índole i usar a les produccions pròpies orals i escrites els

diferents connectors textuals i els principals mecanismes de referència interna, tant

gramaticals com lèxics.

9.1. Reconeix i utilitza la substitució lèxica com un procediment de cohesió textual.

9.2. Identifica, explica i empra diferents tipus de connectors de causa, conseqüència,

condició i hipòtesi, així com els mecanismes gramaticals i lèxics de referència interna que

proporcionen cohesió a un text.

10. Reconèixer i utilitzar els diferents registres lingüístics en funció dels àmbits socials,

alhora que valora la importància d’emprar el registre adequat a cada moment.

10.1. Reconeix els registres lingüístics en textos orals o escrits en funció de la intenció

comunicativa i l’ús social que en fa.

10.2. Valora la importància d’utilitzar el registre adequat a cada situació comunicativa i

l’aplica en els discursos orals i escrits que elabora.

BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA

Continguts

Pla lector

Lectura lliure d’obres de la literatura espanyola, universal i la literatura juvenil com a font

de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món per aconseguir el

desenvolupament dels propis gusts i interessos literaris i la seva autonomia lectora.

Introducció a la literatura a través dels textos.

Aproximació a les obres més representatives de la literatura espanyola dels segles XVIII,

XIX i XX als nostres dies a través de la lectura i l’explicació de fragments significatius i, si

és el cas, d’obres completes.

Creació

Redacció de textos d’intenció literària a partir de la lectura de textos del segle XX, a partir

de les convencions formals del gènere seleccionat i amb intenció lúdica i creativa.

Consulta de fonts d’informació variades per dur a terme treballs i citació adequada

d’aquestes fonts.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Afavorir la lectura i comprensió d’obres literàries de la literatura espanyola i universal de

tots els temps i de la literatura juvenil.

1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d’interès i autonomia obres literàries properes

als seus gusts i aficions.

1.2. Valora alguna de les obres de lectura lliure, resumeix el contingut, explica els aspectes

que més li criden l’atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.

1.3. Desenvolupa progressivament el propi criteri estètic amb l’única finalitat d’aconseguir

Page 20: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

el plaer per la lectura.

2. Promoure la reflexió sobre la connexió entre la literatura i la resta de les arts.

2.1. Desenvolupa progressivament la capacitat de reflexió a partir de l’observació, l’anàlisi i

l’explicació de la relació existent entre diverses manifestacions artístiques de totes les

èpoques (música, pintura, cinema...).

2.2. Reconeix i comenta la pervivència o evolució de personatges tipus, temes i formes al

llarg dels diversos períodes historicoliteraris fins a l’actualitat.

2.3. Compara textos literaris i peces dels mitjans de comunicació que responen a un mateix

tòpic, observa, analitza i explica els diferents punts de vista segons el mitjà, l’època o la

cultura i valora i critica el que llegeix o veu.

3. Fomentar el gust i l’hàbit per la lectura en tots els seus vessants: com a font d’accés al

coneixement i com a instrument de lleure i diversió que permet explorar mons diferents dels

nostres, reals o imaginaris.

3.1. Parla en classe dels llibres i comparteix les seves impressions amb els companys.

3.2. Treballa en equip determinats aspectes de les lectures proposades, o seleccionades pels

alumnes, i investiga i experimenta de forma progressivament autònoma.

3.3. Llegeix en veu alta, modula, adequa la veu, a partir d’elements de la comunicació no

verbal i potencia l’expressivitat verbal.

3.4. Dramatitza fragments literaris breus i desenvolupa progressivament l’expressió corporal

com a manifestació de sentiments i emocions i respecta les produccions dels altres.

4. Comprendre textos literaris representatius del segle XVIII als nostres dies, reconèixer la

intenció de l’autor, el tema, els trets propis del gènere a què pertany i relacionar el contingut

amb el context sociocultural i literari de l’època, o d’altres èpoques, i expressar la relació

existent amb judicis personals raonats.

4.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris representatius de la literatura del segle

XVIII als nostres dies,n’identifica el tema, en resumeix el contingut i n’interpreta el

llenguatge literari.

4.2. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l’obra, la intenció de l’autor i el

context i la pervivència de temes i formes i emet judicis personals raonats.

5. Redactar textos personals d’intenció literària segons les convencions del gènere, amb

intenció lúdica i creativa.

5.1. Redacta textos personals d’intenció literària a partir de models donats, a partir de les

convencions del gènere i amb intenció lúdica i creativa.

5.2. Desenvolupa el gust per l’escriptura com a instrument de comunicació capaç d’analitzar

i regular els propis sentiments.

6. Consultar i citar adequadament fonts d’informació variades per realitzar un treball

acadèmic en suport paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adopta un

punt de vista crític i personal i utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació.

6.1. Consulta i cita adequadament diverses fonts d’informació per desenvolupar per escrit,

amb rigor, claredat i coherència, un tema relacionat amb el currículum de literatura.

6.2. Aporta en els seus treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics

sobre les obres literàries i s’expressa amb rigor, claredat i coherència.

6.3. Empra recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per dur a

terme treballs acadèmics.

Page 21: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

5.3- CONTINGUTS TEMPORALITZATS i CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 1r d'ESO

Page 22: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 PRIMER TRIMESTRE

BLOQUE 1: ESCUCHAR Y HABLAR

CONTENIDOS

CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES

DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades

UNIDAD 1

Participación en

actividades grupales con

intención lúdica y

creativa.Interpretación y

producción de textos

orales. Aprendizaje de

estrategias para hablar

correctamente en público.

Esfuerzo por conseguir

claridad y coherencia en

las propias

comunicaciones.

Análisis y mejora de las

propias producciones

orales.

Comprender e

interpretar los roles y reglas

explícitas e implícitas en los

ejercicios y juegos en

grupo.

Interpretar y producir textos

orales adecuados a

diferentes situaciones

comunicativas de la vida

cotidiana o académica.

Comprender, valorar y

producir textos orales de

diferente tipología.

Participar en debates,

coloquios y conversaciones.

Producir textos orales

Comprende las instrucciones orales y respeta las

normas del juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Interpreta y produce textos orales narrativos siguiendo el

esquema: introducción, desarrollo y desenlace, sin

divagaciones, C. Lingüística - Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor.

Interpreta y produce textos orales narrativos con una

pronunciación clara adaptada a la finalidad del texto y

empleando un léxico adecuado. C. Sociales y cívicas - C.

Conciencia y expresiones culturales.

Analiza y reflexiona sobre su producción oral y la de otros

compañeros para mejorar sus prácticas orales. C.

Aprender a aprender - C. Sociales y cívicas.

Participa de forma respetuosa y colaborativa

en el juego El teléfono roto. A. 1, 2, 3, 4.

Realiza hipótesis y reflexiona sobre un tema

propuesto sin divagaciones, estructurando su

discurso y con un tono de voz adecuado.

Antes de leer.

Adquiere instrumentos para incorporar

progresivamente vocabulario nuevo.

Comprensión lectora A. 4 y 6.

Emplea guías para analizar sus exposiciones

orales y la de otros compañeros. Escucho y

hablo A. 4b.

Reflexiona sobre su discurso oral, detecta sus

puntos débiles y los corrige. Escucho y hablo A.

4b.

UNIDAD 2

Page 23: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

adecuados a diferentes

situaciones comunicativas

de la vida cotidiana o

académica.

Reproducir situaciones de

comunicación para el

desarrollo progresivo de

habilidades sociales y de la

expresión verbal y no

verbal.

Analizar e interpretar

adecuadamente las

producciones orales propias

y ajenas.

Comprende las instrucciones orales y respeta las

normas del juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos orales

narrativos e identifica su estructura. C. Aprender a

aprender - C. Sociales y cívicas.

Elabora relatos orales de forma planificada. C. Sentido de

iniciativa y espíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Valora activamente otras perspectivas en situaciones

comunicativas escolares. C. Sociales y cívicas.

Valora sus producciones orales y la de sus compañeros

para mejorar sus prácticas orales. C. Sentido de iniciativa

y espíritu emprendedor – C. Aprender a aprender.

Participa de forma respetuosa y colaborativa

en el juego. Las narraciones.

Escucha un texto oral de forma activa y

comprensiva y responde a una serie de

preguntas. Escucho y hablo A. 2.

Elabora un texto narrativo a partir de imágenes.

Escucho y hablo A. 3.

Narra oralmente el argumento de una película.

Escucho y hablo A. 4.

Analiza su producción oral e intenta mejorar el

orden, la claridad y la coherencia. Escucho y

hablo A. 4b.

UNIDAD 3

Page 24: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Comprende las instrucciones orales y respeta las normas

jerárquicas o de juego planteadas. C. Sociales y cívicas.

Desarrolla estrategias de escucha activa e interpreta

adecuadamente textos orales breves. C. Aprender a

aprender - C. Sociales y cívicas.

Produce textos narrativos y expresa oralmente sus

reflexiones y opiniones personales. Sentido de la iniciativa y

espíritu emprendedor - C. Sociales y cívicas.

Analiza, reflexiona y valora sus propias producciones

personales y las de sus compañeros para mejorar sus

prácticas orales. C. Aprender a aprender - C. Sociales y

cívicas.

Comprende las instrucciones del docente para

llevar a cabo un ejercicio-juego en grupo. Aire,

tierra y mar.

Escucha un texto oral de forma activa para poder

responder a un serie de preguntas

correctamente. A. 3.

Completa a partir de imágenes un relato

variando el orden temporal y apreciando las

diferencias. Escucho y hablo. A.4

Interpreta un texto oral y expone su punto de

vista respecto de lo comprendido. A. 1a.

Escucha una audición y detecta aquellos

elementos de cohesión inadecuados o repetidos.

Escucho y hablo A. 2.

UNIDAD 4

Comprende las instrucciones orales y respeta las normas

jerárquicas o de juego planteadas. C. Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos orales breves.

C. Aprender a aprender - C. Sociales y cívicas.

Expresa su opinión sobre diversos temas a partir de la

observación de información en diferentes formatos. C.

Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Interviene activamente en actos comunicativos orales. C.

Sociales y cívicas.

Analiza su producción oral atendiendo a cuestiones de

cohesión, claridad y adecuación expositiva. C. Aprender a

aprender - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Comprende las instrucciones del docente para

llevar a cabo el ejercicio-juego en grupo.

Ensalada de noticias.

Escucha una noticia radiofónica e identifica con

claridad el tema y su contenido para responder a

las preguntas de comprensión. Escucho y hablo

A. 1.

Reflexiona de forma individual sobre diferentes

temas a partir de la observación de imágenes,

videos y fotonoticias. Antes de leer A. 1,2,3,4.

Transforma una noticia escrita en radiofónica y

participa en su difusión. Escucho y hablo A. 4.

Autoevalúa su producción oral de una noticia

radiofónica centrándose en cuestiones de

claridad, entonación y adecuación al registro

estudiado. Escucho y hablo A. 4d.

Page 25: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

BLOQUE 1: ESCUCHAR Y HABLAR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 5

Participación en

actividades grupales con

intención lúdica y creativa.

Interpretación y

producción de textos orales.

Aprendizaje de

estrategias para hablar

correctamente en público.

Esfuerzo por

conseguir claridad y

coherencia en las propias

comunicaciones.

Análisis y mejora de

Comprender e

interpretar los roles y reglas

explícitas e implícitas en los

ejercicios y juegos en grupo.

Interpretar y

producir textos orales

adecuados a diferentes

situaciones comunicativas de

la vida cotidiana o

académica.

Comprender, valorar

y producir textos orales de

diferente tipología.

Participar en

Comprende las instrucciones orales y respeta las normas del juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Analiza fuentes de procedencia no verbal para inferir datos. C. Aprender a aprender.

Interpreta y produce textos orales descriptivos siguiendo un orden preciso, sin divagaciones, con una pronunciación clara adaptada a la finalidad del texto y empleando un léxico adecuado. Sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor - C. Sociales y cívicas.

Analiza y reflexiona sobre su producción oral y la de otros compañeros para mejorar sus prácticas orales. C. Aprender a aprender - C. Sociales y cívicas.

Participa de forma respetuosa y colaborativa en el juego. Arriba y abajo Pág. 93.

Escucha activamente dos audiciones y se apoya en una imagen para completar los cuadros sobre las diferentes descripciones posibles. Escucho y hablo. A. 2.

Realiza un retrato oral a partir de una imagen. Escucho y hablo A. 4

Adopta diferentes puntos de vista ante la realidad que se describe. Escucho y hablo A. 3a

y 3b.

UNIDAD 6

Page 26: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

las propias producciones

orales.

debates, coloquios y

conversaciones.

Producir textos

orales adecuados a

diferentes situaciones

comunicativas de la vida

cotidiana o académica.

Reproducir

situaciones de comunicación

para el desarrollo progresivo

de habilidades sociales y de

la expresión verbal y no

verbal.

Analizar e

interpretar adecuadamente

las producciones orales

propias y ajenas.

Comprende las instrucciones orales y respeta las normas del juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Lee textos de diversa tipología y extensión con una fluidez, entonación y dicción adecuadas. C. Conciencia y expresiones culturales.

Escucha e interpreta adecuadamente textos orales descriptivos. C. Aprender a aprender.

Produce textos orales descriptivos. C. Lingüística – C. Sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor.

Participa de forma respetuosa y colaborativa en el juego. Los números emocionados. P. 113

Lee un fragmento en voz alta con una dicción adecuada y variando la entonación según las intervenciones de cada personaje. A. 4. Escribo y hablo A.4

Escucha y comprende descripciones orales de lugares reales e imaginarios. Escucho y hablo A. 1,2,3.

Realiza la descripción oral de un lugar imaginario a partir de imágenes variadas. Escucho y hablo A. 5

UNIDAD 7

Comprende las instrucciones orales y respeta las normas del juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Comprende el sentido global de textos orales dialogados reconociendo la intención comunicativa del hablante. C. Sociales y cívicas

Interpreta, valora y produce textos orales dialogados adecuados a diferentes situaciones comunicativas de la vida cotidiana o académica. C. Sociales y cívicas - Aprender a aprender

Retiene información relevante. Aprender a aprender

Amplía conocimientos sobre diferentes áreas temáticas a partir de la consulta de webs. C. Aprender a aprender. C.

Participa de forma respetuosa y colaborativa en el juego. Rima rimando. P. 134

Deduce la intención comunicativa del hablante en diferentes diálogos. Escucho y hablo A.1 y 2.

Participa en una puesta en común sobre el desarrollo sostenible y reflexiona sobre las intervenciones ajenas aprendiendo de los demás. Escucho y hablo. A. 4b.

Presta atención a las intervenciones de sus compañeros, las respeta y reflexiona a partir de ellas sobre el tema de debate. Escucho y hablo A. 4c.

Memoriza y representa un monólogo dotando de expresividad su elocución. Escucho y hablo A.3.

Page 27: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

Digital. C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor. Busca e interpreta información en Internet sobre las características propias de los textos descriptivos. Tiching "Lenguaje no verbal". P.136.

UNIDAD 8

Comprende las instrucciones orales y respeta las normas del juego planteado. C. Sociales y cívicas.

Conversa a partir de preguntas relacionadas con la lectura del tema. C. Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos orales informativos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Realiza exposiciones orales. C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Conoce las características de textos orales diversos y puede valorar su adecuación y coherencia. C. Aprender a aprender - Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Participa de forma respetuosa y colaborativa en el juego. Hacer poesía. P. 153

Aporta su punto de vista en una serie de preguntas previas a la lectura. A. 2. Antes de leer.

Escucha una audición de forma activa para poder completar tres definiciones de oficios antiguos. Escucho y hablo. A. 1.

Escucha e interpreta adecuadamente distintos elementos de una entrevista. Escucho y hablo A.3.

Planifica una exposición oral con la entonación, la pronunciación y el tono adecuados. Escucho y hablo A. 2.

Planifica, realiza y valora una entrevista. Escucho y hablo A. 4

Analiza y valora una entrevista llevada a cabo por su compañero y propone una serie de mejoras de forma asertiva. Escucho y hablo A. 4.

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

BLOQUE 2: LEER Y ESCRIBIR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 5

Page 28: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

Conocimiento y uso de

estrategias para la comprensión

lectora.

– Lectura comprensiva, en

voz alta y en silencio, de textos

diversos.

– Interpretación y

producción de textos escritos.

– Desarrollo de estrategias de

planificación para la producción

de textos escritos.

– Consulta eficaz del

diccionario y de otras fuentes de

información.

– Interés creciente por la

composición escrita.

Desarrollar estrategias

para favorecer la

comprensión lectora.

Leer textos de forma

comprensiva y crítica.

Identificar las

características y los rasgos

estructurales de diferentes

tipologías textuales.

Interpretar y producir

textos adecuados,

coherentes y

cohesionados.

Producir textos escritos

de diferente tipología

siguiendo unas pautas

establecidas.

Ampliar el vocabulario y

Deduce el significado de términos nuevos a partir del

contexto. C. Aprender a aprender. C. Sentido de la iniciativa

y espíritu emprendedor.

Diferencia textos de diversa tipología a partir de la

comprensión de sus características. C. Aprender a

aprender.

Identifica las partes del texto descriptivo y sus rasgos

lingüísticos. C. Lingüística. C. Aprender a aprender.

Elabora textos descriptivos siguiendo una serie de

pasos para desarrollar su creatividad. C. Aprender a

aprender.

Amplía conocimientos sobre diferentes áreas temáticas

a partir de la consulta de webs. C. Aprender a aprender - C.

Digital - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor

Recurre al diccionario de forma habitual. C. Aprender a

aprender - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Realiza hipótesis sobre el significado de

algunas palabras a lo largo de la lectura y las

comprueba con el diccionario. A6.

Identifica textos narrativos y descriptivos a

partir de la lectura del tema y conoce sus

diferencias. A. 9.

Reconoce las partes del texto descriptivo y las

expresa a través de un esquema. A. 11a.

Se documenta sobre los vampiros recurriendo

a fuentes distintas y escribe descripciones de

personajes fantásticos siguiendo modelos.

Escribo A. 1a. y A. 3d.

Revisa y reescribe su texto descriptivo

siguiendo las pautas estudiadas. Escribo A. 3e,

3f.

Emplea el diccionario para resolver dudas

léxicas y ampliar su vocabulario. A. 6, 48.

UNIDAD 6

Page 29: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

la información solicitada

consultando diferentes

fuentes de forma eficaz.

Valorar la importancia de

la escritura para el

aprendizaje y el desarrollo

personal.

Identificar la intención

comunicativa de la persona

que habla o escribe.

Interpretar de forma

adecuada los discursos

orales y escritos teniendo

en cuenta los elementos

lingüísticos, las relaciones

gramaticales y léxicas, la

estructura y disposición de

los contenidos en función

de la intención

comunicativa.

Compara y relaciona los distintos elementos de un texto

descriptivo. C. Aprender a aprender.

Comprende e interpreta el contenido de textos

descriptivos. C. Aprender a aprender.

Redacta descripciones de lugares reales e imaginarios.

C. Aprender a aprender - C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor.

Analiza fuentes de procedencia no verbal para inferir

datos. C. Aprender a aprender.

Compara y relaciona dos descripciones distintas

de una misma realidad. A.12ª

Diferencia las descripciones objetivas de las

subjetivas. A10, 11.

Reconoce el orden de la descripción en un

texto. A12a

Describe distintos lugares reales y fantásticos a

partir de imágenes. Escribo 1,2,3.

UNIDAD 7

Crea imágenes mentales a lo largo de la lectura de un

texto dialogado. C. Aprender a aprender.

Identifica las características de los textos dialogados

diferenciando el estilo directo del indirecto. C. Aprender a

aprender.

Elabora textos dialogados breves usando el registro

adecuado y organizando las ideas con claridad. C. Aprender

a aprender - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Crea imágenes mentales de los personajes,

los lugares y otras circunstancias de la escena a

partir de un texto dialogado A. 4, 5 y 9

Completa un cuadro para listar y aprehender

las características de los textos dialogados. A.

11.Escribe un diálogo utilizando el estilo directo e

indirecto. Escribo. A. 2.

Planifica, escribe y revisa textos dialogados y

monólogos. Escribo A. 1 y 3

UNIDAD 8

Page 30: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

Lee un texto breve y usa técnicas de comprensión

lectora eficaces para señalar las ideas principales. C.

Lingüística.

Conoce las características de los textos explicativos. C.

Aprender a aprender.

Elabora textos expositivos propios del ámbito escolar y

personal. C. Aprender a aprender.

Amplía conocimientos sobre diferentes áreas temáticas

a partir de la consulta de webs. C. Aprender a aprender - C.

Digital - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor

Recurre al diccionario de forma habitual. C. Aprender a

aprender - C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Subraya las ideas principales de un texto y

destaca la idea principal. Comprensión lectora.

A. 4, 5.

Analiza y compara dos textos explicativos para

comprender su estructura y características. A.

10.

Analiza el lenguaje de los textos explicativos.

A.11.

Redacta y revisa textos explicativos verbales y

visuales siguiendo una serie de pautas e

indicaciones. Escribo. A. 1c, 1d.3.

Emplea recursos en las webs y diccionarios en

línea y en papel para realizar definiciones y

ampliar su vocabulario. A. 12. Escribo A.2.

Page 31: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

BLOQUE 3: CONOCIMIENTO DE LA LENGUA

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES

DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 5

– Reconocimiento, uso y

aplicación de las categorías

gramaticales.

– Reconocimiento, uso y

explicación de los elementos

constitutivos de la palabra.

Procedimientos para formar

palabras.

– Conocimiento reflexivo de

las relaciones semánticas que se

establecen entre las palabras.

– Conocimiento, uso y

valoración de las normas

ortográficas y gramaticales,

reconociendo su valor social y la

necesidad de ceñirse a ellas para

conseguir una comunicación

eficaz.

– Manejo de diccionarios y

otra fuentes de consulta en papel

y formato digital sobre el uso de

la lengua.

Aplicar los conocimientos

sobre la lengua y sus

normas de uso para

resolver problemas de

comprensión de textos

orales y escritos y para la

composición y revisión

progresivamente autónoma

de los textos propios y

ajenos.

Reconocer y analizar la

estructura de las palabras

pertenecientes a las

distintas categorías

gramaticales, distinguiendo

las flexivas de las no

flexivas.

Comprender y valorar las

relaciones de igualdad y de

contrariedad que se

establecen entre las

palabras y su uso en el

discurso oral y escrito.

Usar de forma efectiva

los diccionarios y otras

fuentes de consulta, tanto

en papel como en formato

digital para resolver dudas

en relación al manejo de la

lengua y para enriquecer el

propio vocabulario.

Identifica los diferentes tipos de adjetivos

y comprende sus usos como recurso

lingüístico y literario. C. Aprender a aprender.

Identifica gentilicios en un texto dado. C.

Lingüística

Separa sílabas correctamente. C. Aprender a

aprender.

Reconoce los adjetivos explicativos y los calificativos y los

emplea correctamente. A. 38, 39.

Relaciona los adjetivos gentilicios con sus topónimos. A. 50,

51.

Divide en sílabas un poema y crea nuevas palabras en

grupo. A. 45, 46, 47.

UNIDAD 6

Page 32: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Reconoce y usa los verbos de un texto. C.

Lingüística - C. Aprender a aprender.

Reconoce y emplea palabras sinónimas.

C. Lingüística - C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor.

Practica las normas de acentuación en

textos dados. C. Lingüística - Aprender a

aprender.

Amplía conocimientos sobre diferentes

áreas temáticas a partir de diversas fuentes

de información. C. Aprender a aprender - C.

Digital - C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor.

Identifica los verbos de un texto y clasifica las formas

personales y las no personales. A. 36, 37.

Separa la raíz y las desinencias de una serie de verbos y

los clasifica según la conjugación a la que pertenecen en una

cuadro. A. 34

Distingue entre sinónimos absolutos y relativos una serie

de pares de palabras. A. 50.

Reconoce la sílaba tónica de diversas palabras. A.45.

Busca e interpreta información en Internet sobre las

características propias de los textos descriptivos. Tiching "La

Descripción". P. 117.

UNIDAD 7

Identifica y analiza los verbos de un texto.

C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Reconoce y emplea palabras antónimas.

C. Lingüística - C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor.

Conoce las normas básicas de la

concordancia entre los elementos de la

oración. C. Lingüística -. Aprender a aprender.

Identifica los diferentes verbos de un texto y reflexiona

sobre su uso. A. 36, 37.

Distingue antónimos en una serie de pares de palabras. A.

43, 44.

Aprehende los diferentes usos del verbo haber y corrige

las incorrecciones en una serie de frases. A. 36, 37, 38.

UNIDAD 8

Conoce los tiempos verbales y reflexiona

sobre su formación. C. Lingüística - C.

Aprender a aprender.

Reflexiona sobre las irregularidades de las desinencias

verbales según el tiempo y el modo verbal. A. 25.

Page 33: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Reconoce y emplea palabras homónimas.

C. Lingüística - C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor.

Conoce las diferencias básicas entre

estructuras gramaticales concretas. C.

Aprender a aprender.

Conoce las normas de acentuación y las

aplica en sus escritos. C. Lingüística.

Identifica palabras homónimas y las emplea correctamente

en una serie de oraciones. A. 38.

Diferencia entre deber y deber de y corrige las oraciones

propuestas. A. 39.

Acentúa correctamente los diptongos y triptongos de una

serie de ejercicios. A. 36, 37.

LCL1-1 SEGUNDO TRIMESTRE

BLOQUE 4: EDUCACIÓN LITERARIA

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES

DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 5

– Introducción a la literatura a

través de los textos.

– Aproximación a los géneros

literarios y a las obras más

representativas de la literatura

española y explicación de

fragmentos significativos y, en su

caso, textos completos.

– Redacción de textos de

intención literaria a partir de la

lectura de textos utilizando las

convenciones formales del

género y con intención lúdica y

creativa.

– Lectura libre de obras de la

literatura española y universal y

de la literatura juvenil como

fuente de placer, de

enriquecimiento personal y de

conocimiento del mundo para

lograr el desarrollo de sus

propios gustos e intereses

literarios y su autonomía lectora.

Leer obras de la literatura

española y universal de

todos los tiempos y de la

literatura juvenil, cercanas a

los propios gustos y

aficiones, mostrando interés

por la lectura.

Favorecer la lectura y

comprensión obras literarias

de la literatura española y

universal de todos los

tiempos y de la literatura

juvenil, cercanas a los

propios gustos y aficiones,

contribuyendo a la

formación de la

personalidad literaria.

Promover la reflexión

sobre la conexión entre la

literatura y el resto de las

artes: música, pintura, cine,

etc., como expresión del

sentimiento humano,

Lee textos literarios breves e interpreta su

contenido. C. Lingüística – . C. Conciencia y

expresiones culturales.

Desarrolla una actitud artística y creativa

ante la escritura. C. Conciencia y

expresiones culturales - C. Sentido de

iniciativa y espíritu emprendedor.

Identifica el contenido y las características de una serie de

poemas a partir de actividades de comprensión lectora. A.

18, 19, 20, 21.

Identifica los usos simbólicos de las palabras en un texto

poético de Nicolás Guillén. A. 23, 24.

Inventa sustantivos y adjetivos de forma creativa para

describir sus personajes fantásticos. Act 37.

Page 34: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

analizando e

interrelacionando obras

(literarias, musicales,

arquitectónicas…),

personajes, temas, etc. de

todas las épocas.

Comprender textos

literarios representativos de

la literatura española

reconociendo la intención

del autor, relacionando su

contenido y su forma con

los contextos

socioculturales y literarios

de la época, identificando el

tema, reconociendo la

evolución de algunos

tópicos y formas literarias y

expresando esa relación

con juicios personales

razonados.

Redactar textos

personales de intención

literaria siguiendo las

convenciones del género,

con intención lúdica y

creativa.

Leer obras de la literatura

española y universal de

todos los tiempos y de la

literatura juvenil, cercanas a

los propios gustos.

UNIDAD 6

Lee textos literarios breves e interpreta su

contenido. C. Lingüística – C. Conciencia y

expresiones culturales.

Lee una serie de poemas y reflexiona sobre las

características de la poesía lírica respondiendo a una serie

de preguntas. A. 25, 26, 27.

Page 35: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Desarrolla progresivamente su capacidad

de reflexión, analizando algunas

manifestaciones del genero lírico. C.

Conciencia y expresiones culturales.

Desarrolla una actitud artística y creativa

ante la escritura. C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor.

Identifica y comprende una serie de metáforas a partir de la

lectura de un poema de José de Espronceda. A. 23, 24.

Practica el lenguaje poético creando oraciones a partir de la

unión de elementos reales e imaginarios. A. 20.

UNIDAD 7

Lee en alto textos líricos con fluidez,

entonación y dicción adecuadas. C.

Conciencia y expresiones culturales.

Lee y comprende poemas breves e

interpreta su contenido. C. Conciencia y

expresiones culturales - C. Aprender a

aprender.

Redacta con creatividad textos personales

de intención literaria. C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor - C. Conciencia y

expresiones culturales.

Lee textos líricos con una dicción adecuada y variando la

entonación en función de las intervenciones de cada

personaje. A. 17.

Lee un breve poema y comprende aspectos de su forma y

contenido. A. 20, 21, 22, 23, 24.

Inventa un poema a partir de un modelo, potenciando su

habilidad creativa. Act. 19..

UNIDAD 8

Lee textos de diversa tipología y

extensión con una fluidez, entonación y

dicción adecuadas. C. Conciencia y

expresiones culturales.

Elabora poemas breves de forma creativa y

personal. C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor - C. Conciencia y expresiones

culturales.

Lee sonetos y romances y responde a una serie de

preguntas para comprender su estructura, rima y

características. A. 13, 14, 19, 22, 23, 24.

Inventa una composición poética personal, potenciando su

habilidad creativa. ¡Ahora hazlo tú!.

Page 36: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 1: ESCUCHAR Y HABLAR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

Participación en

actividades grupales con

intención lúdica y creativa.

Interpretación y

producción de textos orales.

Aprendizaje de

estrategias para hablar

correctamente en público.

Esfuerzo por

conseguir claridad y

coherencia en las propias

comunicaciones.

Análisis y mejora de

las propias producciones

orales.

Comprender e

interpretar los roles y reglas

explícitas e implícitas en los

ejercicios y juegos en grupo.

Interpretar y

producir textos orales

adecuados a diferentes

situaciones comunicativas de

la vida cotidiana o

académica.

Comprender, valorar

y producir textos orales de

diferente tipología.

Participar en

debates, coloquios y

conversaciones.

Producir textos

orales adecuados a

diferentes situaciones

comunicativas de la vida

cotidiana o académica.

Reproducir

situaciones de comunicación

para el desarrollo progresivo

Interviene en debates y diálogos escuchando las

intervenciones ajenas y aprendiendo de los demás.

C. Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos orales

breves. C. Aprender a aprender.

Comprende el sentido de textos orales narrativos. C.

Lingüística

Elabora textos orales en diferentes contextos sociales

y académicos. C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor.

Pronuncia con corrección y claridad, adaptando el

mensaje a las circunstancias de la práctica oral. C.

Lingüística

Participa en una conversación sobre cartas y

mensajes electrónicos y reflexiona sobre las

intervenciones ajenas aprendiendo de los demás.

Antes de leer.

Presta atención a las intervenciones de sus

compañeros, y respeta el turno de palabra. Antes de

leer.

Reconoce los errores de la producción oral ajena y

propone soluciones para mejorarla. Escucho y hablo.

A. 1. A. 4.

Escucha e interpreta un texto narrativo oral. Escucho

y hablo. A. 5

Escucha una audición de forma activa para recordar

las ideas principales. Escucho y hablo. A. 2.

Graba un radioteatro con pronunciación y dicción

claras, trabajando en grupo e incorporando recursos

no verbales. Escucho y hablo. A. 6.

UNIDAD 10

Page 37: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

de habilidades sociales y de

la expresión verbal y no

verbal.

Analizar e

interpretar adecuadamente

las producciones orales

propias y ajenas.

Comprende e interpreta las instrucciones dadas y

las sigue respetando las normas y la jerarquía. C.

Sociales y cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos orales

breves. C. Aprender a aprender.

Produce textos orales instructivos de forma

comprensiva, coherente y sin rodeos. C. Lingüística -

C. Aprender a aprender.

Comprende el sentido de textos publicitarios. C.

Sociales y cívicas - C. Conciencia y expresiones

culturales

Sigue instrucciones orales y escritas para

desarrollar habilidades gestuales. El arca de Noé.

Escucha un texto instructivo, lo comprende y

responde cuestiones al respecto. Escucho y hablo A.

1a.

Produce indicaciones orales para guiar a un turista

por una ciudad. Escucho y hablo A. 2b.

Analiza carteles publicitarios y extrae información.

A. 26-30.

UNIDAD 11

Comprende las instrucciones dadas y las sigue

respetando las normas y la jerarquía. C. Sociales y

cívicas.

Escucha e interpreta adecuadamente textos orales

breves. C. Aprender a aprender.

Participa en debates escolares manifestando

opiniones propias y respetando las ajenas. C.

Sociales y cívicas - . C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor.

Anticipa ideas e infiere datos del emisor y del

contenido de los textos. C. Sentido de iniciativa y

Sigue instrucciones orales para desarrollar

habilidades gestuales relacionadas con los

sentimientos. Noticia viva.

Escucha de forma activa un programa de radio y

una narración y contesta una serie de preguntas de

comprensión. Escucho y hablo A.1, 3.

Entabla un debate con búsqueda previa e

información sobre un tema. Escucho y hablo A. 4.

Page 38: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

espíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Avanza hipótesis sobre un tema a partir de la

lectura del título. A. 10, 14b.

UNIDAD 12

Realiza una lectura expresiva de textos diversos,

modulando la voz y la entonación. C. Lingüística - C.

Aprender a aprender.

Escucha e interpreta adecuadamente textos orales

breves. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Habla delante de sus compañeros de manera no

planificada con corrección y coherencia. C. Sentido de

iniciativa y espíritu emprendedor.

Realiza una lectura expresiva y comprensiva de un

trabalenguas con una dicción y una entonación

adecuadas. A. Escucho y hablo A. 3b, 3c.

Lee un poema de forma expresiva y comprensiva

con una dicción y una entonación adecuadas. A.

Escucho y hablo A. 3a.

Escucha de forma activa una adivinanza y la

resuelve. Escucho y hablo A. 1a.

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 2: LEER Y ESCRIBIR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

Page 39: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

– onocimiento y uso de

estrategias para la comprensión

lectora.

– Lectura comprensiva, en

voz alta y en silencio, de textos

diversos.

– Interpretación y producción

de textos escritos.

– Desarrollo de estrategias de

planificación para la producción

de textos escritos.

– Consulta eficaz del

diccionario y de otras fuentes de

información.

– Interés creciente por la

composición escrita.

Desarrollar estrategias

para favorecer la

comprensión lectora.

Leer textos de forma

comprensiva y crítica.

Identificar las

características y los rasgos

estructurales de diferentes

tipologías textuales.

Interpretar y producir

textos adecuados,

coherentes y

cohesionados.

Producir textos escritos

de diferente tipología

siguiendo unas pautas

establecidas.

Ampliar el vocabulario y

la información solicitada

consultando diferentes

fuentes de forma eficaz.

Valorar la importancia de

la escritura para el

aprendizaje y el desarrollo

personal.

Identificar la intención

Conoce las diversas tipologías textuales C.

Lingüística - C. Aprender a aprender.

Identifica y expresa el tema, el destinatario y la

intención comunicativa de textos de distintos ámbito y

tipología. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Produce textos usando el registro adecuado según

sea la intención comunicativa. C. Lingüística - C.

Sociales y cívicas.

Redacta textos haciendo un uso adecuado de los

elementos de cohesión y respetando las normas de

puntuación y ortografía. C. Lingüística - C. Sentido de

iniciativa y espíritu emprendedor.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs y otras

fuentes de información C. Digital - C. Aprender a

aprender.

Aprende nuevas palabras a partir de la

interpretación de la etimología. C. Aprender a

aprender - C. Conciencia y expresiones culturales.

Completa un cuadro y responde a una serie de

preguntas para comprender las diferencias entre

tipologías textuales diferentes del ámbito cotidiano. A.

11.

Compara textos e identifica las diferencias en la

intención comunicativa y el tono del emisor.

Comprensión lectora. A. 4-7.

Redacta un aviso breve a partir de una serie de

imágenes. Escribo A. 1a.

Escribe correctamente correos electrónicos

adecuados a diferentes situaciones comunicativas.

Escribo A. 2

Busca información en Internet sobre un personaje

histórico y discrimina las fuentes veraces. Antes de

leer.

Reflexiona sobre la etimología de una serie de

palabras. A. 39, 40.

UNIDAD 10

Page 40: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

comunicativa de la persona

que habla o escribe.

Interpretar de forma

adecuada los discursos

orales y escritos teniendo

en cuenta los elementos

lingüísticos, las relaciones

gramaticales y léxicas, la

estructura y disposición de

los contenidos en función

de la intención

comunicativa.

Realiza una lectura comprensiva de textos

intructivos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Produce textos instructivos de diversa extensión

siguiendo los modelos trabajados. C. Lingüística - C.

Aprender a aprender

Identifica la intención comunicativa de textos. C.

Lingüística.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -

C. Aprender a aprender.

Adquiere nuevo vocabulario al analizar fuentes de

procedencia no verbal, ayudándose del diccionario.

C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor - C.

Aprender a aprender.

Lee y comprende textos diversos. A. 4-8, 11, 13, 14.

Escribe un texto instructivo siguiendo los pasos de

planificación, producción y revisión. Escribo A. 5.

Emplea los conectores textuales adecuados para

cohesionar sus textos instructivos. A. 9. Escribo A. 4.4.

Busca información en Internet sobre textos

instructivos y efectos especiales y es capaz de

discriminar las fuentes que contienen información

veraz. A. 10d, 21.

Observa un imagen y relaciona cada parte del teatro

con la palabra correspondiente. A. 18.

Se ayuda del diccionario para crear un glosario de

términos teatrales. A. 19

UNIDAD 11

Realiza una lectura comprensiva de textos

diversos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Resume textos de diversa extensión siguiendo las

instrucciones dadas. C. Lingüística - C. Aprender a

aprender.

Produce actas de diversa extensión siguiendo los

modelos trabajados. C. Lingüística - C. Sociales y

cívicas - C. Aprender a aprender.

Responde a una serie de preguntas de

comprensión tras la lectura y expone su interpretación

personal. A. 16, 17 18, 21, 24, 25, 26, 27.

Responde una serie de preguntas y comprende la

tipología textual trabajada. Comprensión lectora.

Sintetiza diversos textos según la extensión que

indique el ejercicio. A. 15, 19.

Redacta una acta siguiendo las indicaciones

pormenorizadas. Escribo. A. 1.

Page 41: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Produce normas siguiendo un procedimiento

dado. C. Lingüística - C. Sociales y cívicas - C.

Aprender a aprender.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -

C. Aprender a aprender.

Redacta normas de convivencia. Escribo. A. 2.

Se documenta sobre diversos temas. Antes de leer.

Escucho y hablo 4b1. Tiching. Amplía en la red. A. 53,

54

UNIDAD 12

Lee textos y formula hipótesis con las preguntas

de comprensión. C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor.

Anticipa ideas e infiere datos del emisor y del

contenido de los textos. C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Interpreta la información contenida en esquemas,

mapas conceptuales, imágenes... C. Aprender a

aprender.

Aplica diversas técnicas de comprensión lectora.

C. Aprender a aprender - C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor.

Amplía el vocabulario. Aprender a aprender - C.

Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Escribe textos adecuados adecuados a su

tipología y uso. C. Aprender a aprender - C. Sentido

de iniciativa y espíritu emprendedor.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -

C. Aprender a aprender.

Formula hipótesis sobre un fragmento de la

Metamorfosis de Kafka a partir de una serie de

preguntas. 12a.

Estudia diferentes tipos de esquema y emplea el más

adecuado para sintetizar un texto. Escribo. A. 3.

Interpreta y explica un mapa lingüístico de Europa. A.

19.

Elige la técnica de síntesis más adecuada para

comprender un texto. Escribo. A. 3b.

Comprende nuevo léxico y lo emplea en sus

producciones escritas y orales. A. 10.

Escribe creativamente diversos textos narrativos.

Escribo A.2b, 2c. Ahora hazlo tú.

Busca e interpreta información en Internet sobre

refranes para elaborar un refranero. A. 32.

Page 42: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 2: LEER Y ESCRIBIR

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

– Conocimiento y uso de

estrategias para la comprensión

lectora.

– Lectura comprensiva, en

voz alta y en silencio, de textos

diversos.

– Interpretación y producción

de textos escritos.

– Desarrollo de estrategias de

planificación para la producción

de textos escritos.

– Consulta eficaz del

diccionario y de otras fuentes de

información.

– Interés creciente por la

composición escrita.

Desarrollar estrategias

para favorecer la

comprensión lectora.

Leer textos de forma

comprensiva y crítica.

Identificar las

características y los rasgos

estructurales de diferentes

tipologías textuales.

Interpretar y producir

textos adecuados,

coherentes y

cohesionados.

Producir textos escritos

de diferente tipología

siguiendo unas pautas

establecidas.

Ampliar el vocabulario y

la información solicitada

consultando diferentes

fuentes de forma eficaz.

Valorar la importancia de

la escritura para el

aprendizaje y el desarrollo

personal.

Identificar la intención

Conoce las diversas tipologías textuales C.

Lingüística - C. Aprender a aprender.

Identifica y expresa el tema, el destinatario y la

intención comunicativa de textos de distintos ámbito y

tipología. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Produce textos usando el registro adecuado según

sea la intención comunicativa. C. Lingüística - C.

Sociales y cívicas.

Redacta textos haciendo un uso adecuado de los

elementos de cohesión y respetando las normas de

puntuación y ortografía. C. Lingüística - C. Sentido de

iniciativa y espíritu emprendedor.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs y otras

fuentes de información C. Digital - C. Aprender a

aprender.

Aprende nuevas palabras a partir de la

interpretación de la etimología. C. Aprender a

aprender - C. Conciencia y expresiones culturales.

Completa un cuadro y responde a una serie de

preguntas para comprender las diferencias entre

tipologías textuales diferentes del ámbito cotidiano. A.

11.

Compara textos e identifica las diferencias en la

intención comunicativa y el tono del emisor.

Comprensión lectora. A. 4-7.

Redacta un aviso breve a partir de una serie de

imágenes. Escribo A. 1a.

Escribe correctamente correos electrónicos

adecuados a diferentes situaciones comunicativas.

Escribo A. 2

Busca información en Internet sobre un personaje

histórico y discrimina las fuentes veraces. Antes de

leer.

Reflexiona sobre la etimología de una serie de

palabras. A. 39, 40.

UNIDAD 10

Page 43: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

comunicativa de la persona

que habla o escribe.

Interpretar de forma

adecuada los discursos

orales y escritos teniendo

en cuenta los elementos

lingüísticos, las relaciones

gramaticales y léxicas, la

estructura y disposición de

los contenidos en función

de la intención

comunicativa.

Realiza una lectura comprensiva de textos

intructivos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Produce textos instructivos de diversa extensión

siguiendo los modelos trabajados. C. Lingüística - C.

Aprender a aprender

Identifica la intención comunicativa de textos. C.

Lingüística.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -

C. Aprender a aprender.

Adquiere nuevo vocabulario al analizar fuentes de

procedencia no verbal, ayudándose del diccionario.

C. Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor - C.

Aprender a aprender.

Lee y comprende textos diversos. A. 4-8, 11, 13, 14.

Escribe un texto instructivo siguiendo los pasos de

planificación, producción y revisión. Escribo A. 5.

Emplea los conectores textuales adecuados para

cohesionar sus textos instructivos. A. 9. Escribo A. 4.4.

Busca información en Internet sobre textos

instructivos y efectos especiales y es capaz de

discriminar las fuentes que contienen información

veraz. A. 10d, 21.

Observa un imagen y relaciona cada parte del teatro

con la palabra correspondiente. A. 18.

Se ayuda del diccionario para crear un glosario de

términos teatrales. A. 19

UNIDAD 11

Realiza una lectura comprensiva de textos

diversos. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Resume textos de diversa extensión siguiendo las

instrucciones dadas. C. Lingüística - C. Aprender a

aprender.

Produce actas de diversa extensión siguiendo los

modelos trabajados. C. Lingüística - C. Sociales y

cívicas - C. Aprender a aprender.

Responde a una serie de preguntas de

comprensión tras la lectura y expone su interpretación

personal. A. 16, 17 18, 21, 24, 25, 26, 27.

Responde una serie de preguntas y comprende la

tipología textual trabajada. Comprensión lectora.

Sintetiza diversos textos según la extensión que

indique el ejercicio. A. 15, 19.

Redacta una acta siguiendo las indicaciones

pormenorizadas. Escribo. A. 1.

Page 44: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Produce normas siguiendo un procedimiento

dado. C. Lingüística - C. Sociales y cívicas - C.

Aprender a aprender.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -

C. Aprender a aprender.

Redacta normas de convivencia. Escribo. A. 2.

Se documenta sobre diversos temas. Antes de leer.

Escucho y hablo 4b1. Tiching. Amplía en la red. A. 53,

54

UNIDAD 12

Lee textos y formula hipótesis con las preguntas

de comprensión. C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor.

Anticipa ideas e infiere datos del emisor y del

contenido de los textos. C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Interpreta la información contenida en esquemas,

mapas conceptuales, imágenes... C. Aprender a

aprender.

Aplica diversas técnicas de comprensión lectora.

C. Aprender a aprender - C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor.

Amplía el vocabulario. Aprender a aprender - C.

Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor.

Escribe textos adecuados adecuados a su

tipología y uso. C. Aprender a aprender - C. Sentido

de iniciativa y espíritu emprendedor.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital -

C. Aprender a aprender.

Formula hipótesis sobre un fragmento de la

Metamorfosis de Kafka a partir de una serie de

preguntas. 12a.

Estudia diferentes tipos de esquema y emplea el más

adecuado para sintetizar un texto. Escribo. A. 3.

Interpreta y explica un mapa lingüístico de Europa. A.

19.

Elige la técnica de síntesis más adecuada para

comprender un texto. Escribo. A. 3b.

Comprende nuevo léxico y lo emplea en sus

producciones escritas y orales. A. 10.

Escribe creativamente diversos textos narrativos.

Escribo A.2b, 2c. Ahora hazlo tú.

Busca e interpreta información en Internet sobre

refranes para elaborar un refranero. A. 32.

Page 45: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

LOQUE 3: CONOCIMIENTO DE LA LENGUA

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES

DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades (SALVO LAS MARCADAS)

UNIDAD 9

– Reconocimiento, uso y

aplicación de las categorías

gramaticales.

– Reconocimiento, uso y

explicación de los elementos

constitutivos de la palabra.

Procedimientos para formar

palabras.

– Conocimiento reflexivo de

las relaciones semánticas que se

establecen entre las palabras.

– Conocimiento, uso y

valoración de las normas

ortográficas y gramaticales,

reconociendo su valor social y la

necesidad de ceñirse a ellas para

conseguir una comunicación

eficaz.

– Manejo de diccionarios y

otra fuentes de consulta en papel

y formato digital sobre el uso de

la lengua.

– Reconocimiento, uso y

explicación de los componentes

básicos de la oración simple:

Sujeto y Predicado (U 11).

– Conocimiento de la realidad

plurilingüe de España y su origen

histórico. Valoración como fuente

de enriquecimiento personal y

muestra de la riqueza del

patrimonio cultural y artístico (U

Aplicar los conocimientos

sobre la lengua y sus

normas de uso para

resolver problemas de

comprensión de textos

orales y escritos y para la

composición y revisión

progresivamente autónoma

de los textos propios y

ajenos.

Reconocer y analizar la

estructura de las palabras

pertenecientes a las

distintas categorías

gramaticales, distinguiendo

las flexivas de las no

flexivas.

Comprender y valorar las

relaciones de igualdad y de

contrariedad que se

establecen entre las

palabras y su uso en el

discurso oral y escrito.

Usar de forma efectiva

los diccionarios y otras

fuentes de consulta, tanto

en papel como en formato

digital para resolver dudas

en relación al manejo de la

lengua y para enriquecer el

propio vocabulario.

Identifica y emplea correctamente adverbios

y locuciones adverbiales. C. Lingüística - C.

Aprender a aprender.

Conoce y utiliza diferentes diccionarios en

línea y en papel y recurre a ellos de forma

habitual. C. Aprender a aprender - C. Digital - C.

Aprender a aprender.

Conoce las normas de acentuación y las aplica.

C. Lingüística.

Identifica y clasifica adverbios y los emplea en sus

producciones escritas. A. 25, 27.

Diferencia entre adverbios, pronombres y determinantes.

A. 31.

Usa diccionarios en línea y en papel para conocer y

discernir el significado de una serie de locuciones

adverbiales. A. 34.

Reconoce palabras con hiatos y coloca correctamente las

tildes. A 37, 38

Page 46: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

12).

Reconocer, usar y

explicar los elementos

constitutivos de la oración

simple (U 11).

Conocer la realidad

plurilingüe de España, la

distribución de sus

diferentes lenguas y

dialectos, sus orígenes y

algunos rasgos

diferenciales (U 12).

UNIDAD 10

Identifica y emplea correctamente

conjunciones, preposiciones e interjecciones. C.

Lingüística - C. Aprender a aprender

Conoce las normas de acentuación. C.

Lingüística - C. Aprender a aprender

Toma conciencia de la corrección gramatical y

ortográfica – C. Lingüística - C. Aprender a

aprender - C. Conciencia y expresiones

culturales.

Identifica las conjunciones presentes en una serie de

ejercicios y comprende su función. A. 40, 41, 43.

Señala las preposiciones presentes en textos y

ejercicios y comprende su función. A. 33, 36, 37.

Separa la raíz y los prefijos prepositivos en una serie de

palabras y deduce su significado. A. 32.

Lee una fábula y reflexiona sobre la acentuación de

monosílabos. A. 44.

Conoce el uso del acento diacrítico y diferencia pares

de palabras. A. 45, 46.

Detecta los errores en una serie de oraciones y las

corrige aplicando los conocimientos adquiridos. A. 50.

UNIDAD 11

Page 47: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Analiza y comprende la estructura básica de

la oración simple. C. Lingüística - C. Aprender a

aprender.

Aprende los diferentes tipos de modalidad

oracional. C. Lingüística - C. Aprender a

aprender.

Conoce las normas de acentuación. C.

Lingüística - C. Aprender a aprender.

Comprende y utiliza correctamente las frases

hechas. C. Lingüística.

Toma conciencia de la corrección gramatical y

ortográfica. C. Lingüística – C. Conciencia y

expresiones culturales.

Reconoce los sujetos y los predicados de una serie de

oraciones. A. 42, 43, 46.

Identifica la modalidad afirmativa, negativa y

exclamativa en una serie de oraciones y textos. A. 32, 33,

34, 36, 37 39, 41.

Conoce la acentuación de interrogativos y exclamativos.

A. 48, 49.

Comprende el significado de frases hechas por el

contexto. A. 50, 51, 52.

Detecta los errores en una serie de oraciones y las

corrige aplicando los conocimientos adquiridos. A. 55.

UNIDAD 12

Reconoce y emplea los mecanismos de

formación de palabras. C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Reconocer la realidad lingüística de España.

C. C. Sociales y cívicas.

Localiza en un mapa las distintas lenguas de

España.y reconoce los principales rasgos de

ellas a través de textos. C. Lingüística - C.

Sociales y cívicas.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

Identifica los procesos de formación de palabras nuevas

tomando como ejemplo los gentilicios. Antes de leer.

Forma nuevas palabras de forma creativa siguiendo un

modelo. Escribo A. 1.

Reflexiona sobre las diferentes lenguas que se hablan

en España. A. 23, 24, 25.

Identifica las zonas bilingües de España y señala qué

lenguas conviven. A. 27.

Page 48: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

temáticas a partir de la consulta de webs. . C.

Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor - C.

Aprender a aprender - C. Digital.

Busca en internet diferentes canciones en las lenguas

que se hablan en España. A. 25.

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 4: EDUCACIÓN LITERARIA

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES

DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

– Introducción a la literatura a

través de los textos.

– Aproximación a los géneros

literarios y a las obras más

representativas de la literatura

española y explicación de

fragmentos significativos y, en su

caso, textos completos.

– Redacción de textos de

intención literaria a partir de la

lectura de textos utilizando las

convenciones formales del

género y con intención lúdica y

creativa.

– Lectura libre de obras de la

literatura española y universal y

de la literatura juvenil como

fuente de placer, de

enriquecimiento personal y de

conocimiento del mundo para

lograr el desarrollo de sus

propios gustos e intereses

literarios y su autonomía lectora.

Leer obras de la

literatura española y

universal de todos los

tiempos y de la literatura

juvenil, cercanas a los

propios gustos y aficiones,

mostrando interés por la

lectura.

Favorecer la lectura y

comprensión obras literarias

de la literatura española y

universal de todos los

tiempos y de la literatura

juvenil, cercanas a los

propios gustos y aficiones,

contribuyendo a la

formación de la

personalidad literaria.

Promover la reflexión

sobre la conexión entre la

literatura y el resto de las

artes: música, pintura, cine,

etc., como expresión del

sentimiento humano,

analizando e

interrelacionando obras

(literarias, musicales,

arquitectónicas…),

personajes, temas, etc. de

Lee textos de diversa tipología y extensión

con una fluidez, entonación y dicción

adecuadas. C. Conciencia y expresiones

culturales.

Lee textos literarios breves e interpreta su

contenido. C. Conciencia y expresiones

culturales - C. Aprender a aprender.

Dramatiza fragmentos teatrales. C.

Conciencia y expresiones culturales

Lee textos de teatrales con una dicción adecuada y

variando la entonación en función de las intervenciones

de cada personaje. A. 17, 19.

Comprende las características de los textos teatrales y su

estructura. A. 18, 21.

Representa escenas teatrales en clase con sus

compañeros A. 19

Page 49: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

todas las épocas.

Comprender textos

literarios representativos de

la literatura española

reconociendo la intención

del autor, relacionando su

contenido y su forma con

los contextos

socioculturales y literarios

de la época, identificando el

tema, reconociendo la

evolución de algunos

tópicos y formas literarias y

expresando esa relación

con juicios personales

razonados.

Redactar textos

personales de intención

literaria siguiendo las

convenciones del género,

con intención lúdica y

creativa.

Leer obras de la

literatura española y

universal de todos los

tiempos y de la literatura

juvenil, cercanas a los

propios gustos.

UNIDAD 10

Realiza lecturas expresivas de textos

teatrales, poéticos y literarios en general. C.

Conciencia y expresiones culturales.

Dramatiza fragmentos teatrales. C.

Conciencia y expresiones culturales.

Representa un texto teatral en grupo adecuando la

expresividad y la gestualidad a la intención comunicativa

del texto. Escucho y hablo A. 4.

Page 50: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Identifica aspectos básicos de los textos

literarios. C. Conciencia y expresiones culturales.

Elabora textos teatrales breves de forma

creativa y personal. C. Conciencia y expresiones

culturales.

Conoce el lenguaje figurado y crea metáforas a partir de

una serie de cuadros y ejercicios. A. 48.

Escribe una escena teatral. A. 25

UNIDAD 11

Comprende el contenido de textos literarios

respondiendo preguntas de comprensión lectora. C.

Aprender a aprender.

Utiliza recursos TIC para afianzar

conocimientos literarios. Aprender a aprender -

C. Digital

Elabora poemas breves de forma creativa y

personal. C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor - C. Conciencia y expresiones

culturales.

Responde a una serie de preguntas de comprensión para

trabajar diferentes tipos de textos dramáticos. A. 21, 22.

Recurre a diferentes fuentes para ampliar su

conocimiento sobre Shakespeare y su obra. A. 20.

Inventa el final de un poema de Pepa Torres, potenciando

su habilidad creativa. Act. 35.

UNIDAD 12

Page 51: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Comparte su opinión y valoración de obras

literarias. C. Sociales y cívicas.

Reflexiona sobre otras manifestaciones

artísticas y su interrelación. C. Conciencia y

expresiones culturales.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs. C.

Digital.

Desarrolla una actitud artística y creativa ante

la escritura. C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor.

Comparte con los compañeros su experiencia sobre una

obra teatral a la que haya acudido fuera del ámbito

escolar. A. 14.

Visiona vídeos sobre otras manifestaciones artísticas y

completa una serie de ejercicios. Act. 16.

Representa de forma colaborativa una obra teatral breve

participando y trabajando en grupo. ¡Ahora hazlo tú!

Page 52: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 3: CONOCIMIENTO DE LA LENGUA

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Presentes en el conjunto de las 4 unidades (SALVO LAS MARCADAS)

UNIDAD 9

– Reconocimiento, uso y

aplicación de las categorías

gramaticales.

– Reconocimiento, uso y

explicación de los elementos

constitutivos de la palabra.

Procedimientos para formar

palabras.

– Conocimiento reflexivo de

las relaciones semánticas que se

establecen entre las palabras.

– Conocimiento, uso y

valoración de las normas

ortográficas y gramaticales,

reconociendo su valor social y la

necesidad de ceñirse a ellas para

conseguir una comunicación

eficaz.

– Manejo de diccionarios y

otra fuentes de consulta en papel

y formato digital sobre el uso de

la lengua.

– Reconocimiento, uso y

explicación de los componentes

básicos de la oración simple:

Sujeto y Predicado (U 11).

– Conocimiento de la realidad

plurilingüe de España y su origen

histórico. Valoración como fuente

de enriquecimiento personal y

muestra de la riqueza del

patrimonio cultural y artístico (U

Aplicar los conocimientos

sobre la lengua y sus

normas de uso para

resolver problemas de

comprensión de textos

orales y escritos y para la

composición y revisión

progresivamente autónoma

de los textos propios y

ajenos.

Reconocer y analizar la

estructura de las palabras

pertenecientes a las

distintas categorías

gramaticales, distinguiendo

las flexivas de las no

flexivas.

Comprender y valorar las

relaciones de igualdad y de

contrariedad que se

establecen entre las

palabras y su uso en el

discurso oral y escrito.

Usar de forma efectiva

los diccionarios y otras

fuentes de consulta, tanto

en papel como en formato

digital para resolver dudas

en relación al manejo de la

lengua y para enriquecer el

propio vocabulario.

Identifica y emplea correctamente adverbios y

locuciones adverbiales. C. Lingüística - C. Aprender

a aprender.

Conoce y utiliza diferentes diccionarios en línea y

en papel y recurre a ellos de forma habitual. C.

Aprender a aprender - C. Digital - C. Aprender a

aprender.

Conoce las normas de acentuación y las aplica. C.

Lingüística.

Identifica y clasifica adverbios y los emplea en sus

producciones escritas. A. 25, 27.

Diferencia entre adverbios, pronombres y

determinantes. A. 31.

Usa diccionarios en línea y en papel para conocer y

discernir el significado de una serie de locuciones

adverbiales. A. 34.

Reconoce palabras con hiatos y coloca

correctamente las tildes. A 37, 38

Page 53: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

12).

Reconocer, usar y

explicar los elementos

constitutivos de la oración

simple (U 11).

Conocer la realidad

plurilingüe de España, la

distribución de sus

diferentes lenguas y

dialectos, sus orígenes y

algunos rasgos

diferenciales (U 12).

UNIDAD 10

Identifica y emplea correctamente conjunciones,

preposiciones e interjecciones. C. Lingüística - C.

Aprender a aprender

Conoce las normas de acentuación. C.

Lingüística - C. Aprender a aprender

Toma conciencia de la corrección gramatical y

ortográfica – C. Lingüística - C. Aprender a aprender

- C. Conciencia y expresiones culturales.

Identifica las conjunciones presentes en una serie

de ejercicios y comprende su función. A. 40, 41, 43.

Señala las preposiciones presentes en textos y

ejercicios y comprende su función. A. 33, 36, 37.

Separa la raíz y los prefijos prepositivos en una

serie de palabras y deduce su significado. A. 32.

Lee una fábula y reflexiona sobre la acentuación de

monosílabos. A. 44.

Conoce el uso del acento diacrítico y diferencia

pares de palabras. A. 45, 46.

Detecta los errores en una serie de oraciones y las

corrige aplicando los conocimientos adquiridos. A. 50.

UNIDAD 11

Analiza y comprende la estructura básica de la

oración simple. C. Lingüística - C. Aprender a

aprender.

Aprende los diferentes tipos de modalidad

Reconoce los sujetos y los predicados de una serie

de oraciones. A. 42, 43, 46.

Identifica la modalidad afirmativa, negativa y

exclamativa en una serie de oraciones y textos. A. 32,

Page 54: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

oracional. C. Lingüística - C. Aprender a aprender.

Conoce las normas de acentuación. C.

Lingüística - C. Aprender a aprender.

Comprende y utiliza correctamente las frases

hechas. C. Lingüística.

Toma conciencia de la corrección gramatical y

ortográfica. C. Lingüística – C. Conciencia y

expresiones culturales.

33, 34, 36, 37 39, 41.

Conoce la acentuación de interrogativos y

exclamativos. A. 48, 49.

Comprende el significado de frases hechas por el

contexto. A. 50, 51, 52.

Detecta los errores en una serie de oraciones y las

corrige aplicando los conocimientos adquiridos. A. 55.

UNIDAD 12

Reconoce y emplea los mecanismos de

formación de palabras. C. Sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor - C. Aprender a aprender.

Reconocer la realidad lingüística de España. C.

C. Sociales y cívicas.

Localiza en un mapa las distintas lenguas de

España.y reconoce los principales rasgos de ellas a

través de textos. C. Lingüística - C. Sociales y

cívicas.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs. . C.

Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor - C.

Aprender a aprender - C. Digital.

Identifica los procesos de formación de palabras

nuevas tomando como ejemplo los gentilicios. Antes

de leer.

Forma nuevas palabras de forma creativa siguiendo

un modelo. Escribo A. 1.

Reflexiona sobre las diferentes lenguas que se

hablan en España. A. 23, 24, 25.

Identifica las zonas bilingües de España y señala

qué lenguas conviven. A. 27.

Busca en internet diferentes canciones en las

lenguas que se hablan en España. A. 25.

LCL1-1 TERCER TRIMESTRE

BLOQUE 4: EDUCACIÓN LITERARIA

CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE EVALUABLES DESCRIPTORES

Page 55: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Presentes en el conjunto de las 4 unidades UNIDAD 9

– Introducción a la literatura a

través de los textos.

– Aproximación a los géneros

literarios y a las obras más

representativas de la literatura

española y explicación de

fragmentos significativos y, en su

caso, textos completos.

– Redacción de textos de

intención literaria a partir de la

lectura de textos utilizando las

convenciones formales del

género y con intención lúdica y

creativa.

– Lectura libre de obras de la

literatura española y universal y

de la literatura juvenil como

fuente de placer, de

enriquecimiento personal y de

conocimiento del mundo para

lograr el desarrollo de sus

propios gustos e intereses

literarios y su autonomía lectora.

Leer obras de la

literatura española y

universal de todos los

tiempos y de la literatura

juvenil, cercanas a los

propios gustos y aficiones,

mostrando interés por la

lectura.

Favorecer la lectura y

comprensión obras literarias

de la literatura española y

universal de todos los

tiempos y de la literatura

juvenil, cercanas a los

propios gustos y aficiones,

contribuyendo a la

formación de la

personalidad literaria.

Promover la reflexión

sobre la conexión entre la

literatura y el resto de las

artes: música, pintura, cine,

etc., como expresión del

sentimiento humano,

analizando e

interrelacionando obras

(literarias, musicales,

arquitectónicas…),

personajes, temas, etc. de

todas las épocas.

Comprender textos

literarios representativos de

la literatura española

reconociendo la intención

del autor, relacionando su

contenido y su forma con

los contextos

Lee textos de diversa tipología y extensión con

una fluidez, entonación y dicción adecuadas. C.

Conciencia y expresiones culturales.

Lee textos literarios breves e interpreta su

contenido. C. Conciencia y expresiones culturales -

C. Aprender a aprender.

Dramatiza fragmentos teatrales. C. Conciencia y

expresiones culturales

Lee textos de teatrales con una dicción adecuada y

variando la entonación en función de las

intervenciones de cada personaje. A. 17, 19.

Comprende las características de los textos teatrales

y su estructura. A. 18, 21.

Representa escenas teatrales en clase con sus

compañeros A. 19

Page 56: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

socioculturales y literarios

de la época, identificando el

tema, reconociendo la

evolución de algunos

tópicos y formas literarias y

expresando esa relación

con juicios personales

razonados.

Redactar textos

personales de intención

literaria siguiendo las

convenciones del género,

con intención lúdica y

creativa.

Leer obras de la

literatura española y

universal de todos los

tiempos y de la literatura

juvenil, cercanas a los

propios gustos.

UNIDAD 10

Realiza lecturas expresivas de textos teatrales,

poéticos y literarios en general. C. Conciencia y

expresiones culturales.

Dramatiza fragmentos teatrales. C. Conciencia y

expresiones culturales.

Identifica aspectos básicos de los textos literarios.

C. Conciencia y expresiones culturales.

Elabora textos teatrales breves de forma creativa y

personal. C. Conciencia y expresiones culturales.

Representa un texto teatral en grupo adecuando la

expresividad y la gestualidad a la intención

comunicativa del texto. Escucho y hablo A. 4.

Conoce el lenguaje figurado y crea metáforas a partir

de una serie de cuadros y ejercicios. A. 48.

Escribe una escena teatral. A. 25

UNIDAD 11

Page 57: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Comprende el contenido de textos literarios

respondiendo preguntas de comprensión lectora. C.

Aprender a aprender.

Utiliza recursos TIC para afianzar conocimientos

literarios. Aprender a aprender - C. Digital

Elabora poemas breves de forma creativa y

personal. C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor - C. Conciencia y expresiones

culturales.

Responde a una serie de preguntas de comprensión

para trabajar diferentes tipos de textos dramáticos. A.

21, 22.

Recurre a diferentes fuentes para ampliar su

conocimiento sobre Shakespeare y su obra. A. 20.

Inventa el final de un poema de Pepa Torres,

potenciando su habilidad creativa. Act. 35.

UNIDAD 12

Comparte su opinión y valoración de obras

literarias. C. Sociales y cívicas.

Reflexiona sobre otras manifestaciones artísticas

y su interrelación. C. Conciencia y expresiones

culturales.

Amplia conocimientos sobre diferentes áreas

temáticas a partir de la consulta de webs. C. Digital.

Desarrolla una actitud artística y creativa ante la

escritura. C. Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor.

Comparte con los compañeros su experiencia sobre

una obra teatral a la que haya acudido fuera del

ámbito escolar. A. 14.

Visiona vídeos sobre otras manifestaciones artísticas

y completa una serie de ejercicios. Act. 16.

Representa de forma colaborativa una obra teatral

breve participando y trabajando en grupo. ¡Ahora

hazlo tú!

Page 58: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

5.4- CONTINGUTS TEMPORALITZATS i CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 2n

d'ESO Continguts i Criteris d’Avaluació

CONTENIDOS POR TEMAS CRITERIOS DE EVALUACIÓN Y ESTÀNDARES DE APRENDIZAJE

1ª EVALUACIÓN

UNIDAD 1. COMO LA VIDA MISMA

La comunicación: definición y tipos de

texto en función de la intención

comunicativa.

Textos biográficos orales y escritos:

comprensión y elaboración.

Características generales del lenguaje

poético.

El enunciado: frases y oraciones.

Identificación de morfemas: raíz y

afijo.

UNIDAD 2. DIME CÓMO HABLAS

Los elementos de la comunicación.

Comprensión y redacción de un texto

histórico.

Temas tradicionales de la poesía.

Identificación del sujeto y el

predicado.

Reconocimiento y empleo de sufijos y

prefijos de uso frecuente.

UNIDAD 3. CONTAR CON IMÁGENES

Familiarización con el lenguaje del

cine y el cómic.

Relato oral de argumentos e historias

1. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios del ámbito personal, académico/escolar y social.

1.1. Comprende el sentido global de textos orales propios del ámbito personal, escolar/académico y social, e identifica la

estructura, la información relevante y la intención comunicativa del hablante.

1.2. Anticipa ideas e infiere datos del emisor y del contenido del texto, y analiza fuentes de procedencia no verbal.

1.3. Retiene información relevante y extrae informaciones concretas.

1.4. Sigue e interpreta instrucciones orales y respeta la jerarquía dada.

1.5. Comprende el sentido global de textos publicitarios, informativos y de opinión procedente de los medios de

comunicación, distingue la información de la persuasión en la publicidad y la información de la opinión en noticias,

reportajes, etc., e identifica las estrategias de enfatización y de expansión.

1.6. Resume textos, de forma oral, reconoce las ideas principales y las integra, de forma clara, en oraciones que se relacionen

lógicamente y semánticamente.

2. Comprender, interpretar y valorar textos orales de diferente tipo.

2.1. Comprende el sentido global de textos orales de intención narrativa, descriptiva, instructiva, expositiva y argumentativa,

identifica la

información relevante, determina el tema y reconoce la intención comunicativa del hablante, así como la estructura y las

estrategias de

cohesión textual oral.

2.2. Anticipa ideas e infiere datos del emisor y del contenido del texto y analiza fuentes de procedencia no verbal.

2.3. Retiene información relevante y extrae informaciones concretas.

2.4. Interpreta y valora aspectos concretos del contenido y la estructura de textos narrativos, descriptivos, expositivos,

argumentativos e

instructivos, emite juicios razonados y los relaciona con conceptos personales para justificar un punto de vista particular.

2.5. Utiliza progresivamente los instrumentos adecuados para localizar el significado de palabras o enunciados desconocidos

(pide ayuda,

busca en diccionarios, recuerda el contexto en el cual aparece...).

2.6. Resume textos narrativos, descriptivos, instructivos, expositivos y argumentativos, de forma clara, reconoce las ideas

principales e

integra la información en oraciones que se relacionen lógicamente y semánticamente.

Page 59: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

de formas coherente y cohesionada.

El amor, la belleza, el desamor y la

naturaleza como temas de la poesía.

Características y elementos del Grupo

Nominal.

La derivación nominal.

UNIDAD 4. LO QUE SIENTO

Los textos descriptivos y la

descripción de sentimientos.

Expresión de los sentimientos a través

de textos orales y escritos.

El dolor y la muerte en la poesía.

El grupo adjetival y el grupo adverbial.

La formación de adjetivos.

2ª EVALUACIÓN

UNIDAD 5. HABLANDO NOS ENTENDEMOS

El diálogo narrativo y el dialogo

teatral.

Interpretación y uso de un mapa

mental.

La narración y sus elementos.

Características y elementos del grupo

verbal.

La forma de los verbos y la

conjugación verbal.

UNIDAD 6. CUÉNTAME UN CUENTO

Los textos expositivos.

Comprensión y elaboración de

exposiciones orales.

Redacción de textos expositivos.

3. Comprender el sentido global de textos orales.

3.1. Escucha, observa y explica el sentido global de debates, coloquios y conversaciones espontáneas, identifica la

información relevante,

determina el tema y reconoce la intención comunicativa y la actitud de cada participante, así como las diferencias formales y

de contenido

que regulan los intercambios comunicativos formales y los intercambios comunicativos espontáneos.

3.2. Observa y analiza las intervenciones particulares de cada participante en un debate teniendo en cuenta el tono utilizado, el

lenguaje que

se usa, el contenido y el grado de respeto hacia las opiniones de los otros.

3.3. Reconoce y asume las reglas de interacción, intervención y cortesía que regulan los debates y cualquier intercambio

comunicativo oral.

4. Valorar la importancia de la conversación en la vida social a través de la práctica de actos de habla: contar, describir, opinar,

dialogar..., en

situaciones comunicativas propias de la actividad escolar.

4.1. Interviene y valora su participación en actos comunicativos orales.

5. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la claridad expositiva, la adecuación, la coherencia y la cohesión del

contenido de las

producciones orales propias y ajenas, así como los aspectos prosódicos y los elementos no verbales (gestos, movimientos,

mirada...).

5.1. Conoce el proceso de producción de discursos orales y valora la claridad expositiva, la adecuación, y la coherencia del

discurso, así

como la cohesión de los contenidos.

5.2. Reconoce la importancia de los aspectos prosódicos del lenguaje no verbal y de la gestión de tiempo y de ayudas

audiovisuales en

cualquier tipo de discurso.

5.3. Reconoce los errores de la producción oral propia y ajena a partir de la práctica habitual de la evaluación y la

autoevaluación, y

propone soluciones para mejorarlas.

6. Aprender a hablar en público, en situaciones formales e informales, de forma individual o en grupo.

6.1. Realiza presentaciones orales.

6.2. Organiza el contenido y elabora guiones previos a la intervención oral formal, reconoce la idea central y el momento en

que se tiene

que presentar en su auditorio, así como las ideas secundarias y ejemplos que dan apoyo a su desarrollo.

6.3. Realiza intervenciones no planificadas, dentro del aula, analiza y compara las similitudes y las diferencias entre discursos

formales y

discursos espontáneos.

Page 60: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

El cuento y los cuentos tradicionales.

Los complementos del Grupo Verbal.

UNIDAD 7. A LA ORDEN DEL DÍA

Características de los textos

periodísticos: la noticia y la entrevista.

Análisis y elaboración de entrevistas

escritas y orales.,

Relatos de aventuras en la literatura:

de Homero y los cantares de gesta a la

novela de aventuras.

El atributo y el complemento

predicativo.

Palabras primitivas y palabras

derivadas.

UNIDAD 8. DE LA REALIDAD A LA FICCIÓN

Los textos de opinión: rasgos básicos

y lenguaje.

Formulación de hipótesis y opiniones

en textos escritos y orales.

La novela realista y la narrativa de

ciencia ficción.

La oración pasiva y la oración activa.

Las palabras compuestas.

3ª EVALUACIÓN

UNIDAD 9. LA OPINIÓN EN LOS MEDIOS

Géneros periodísticos de opinión:

artículo, columna y carta al director.

El género dramático y el texto teatral.

Oraciones personales e impersonales.

Análisis morfosintáctico básico y

6.4. Incorpora progresivamente palabras propias del nivel formal de la lengua en sus prácticas orales.

6.5. Pronuncia con corrección y claridad, y modula y adapta su mensaje a la finalidad de la práctica oral.

6.6. Evalúa, por medio de guías, las producciones propias y ajenas y mejora progresivamente sus prácticas discursivas.

7. Participar y valorar la intervención en debates, coloquios y conversaciones espontáneas.

7.1. Participa activamente en debates y coloquios escolares, respeta las reglas de interacción, intervención y cortesía que las

regulan,

manifiesta las opiniones y respeta las opiniones de los otros.

7.2. Se ciñe al tema, no divaga y atiende a las instrucciones del moderador en debates y coloquios.

7.3. Evalúa las intervenciones propias y ajenas.

7.4. Respeta las normas de cortesía que tienen que regular las conversaciones orales, se ajusta al turno de palabra, respeta el

espacio,

gesticula de forma adecuada, escucha activamente los otros y usa fórmulas de saludo y despedida.

8. Reproducir situaciones reales o imaginarias de comunicación, potenciar el desarrollo progresivo de las habilidades sociales,

la expresión

verbal y no verbal y la representación de realidades, sentimientos y emociones.

8.1. Dramatiza e improvisa situaciones reales o imaginarias de comunicación.

BLOQUE 2

1. Aplicar estrategias de lectura comprensiva y crítica de textos.

1.1. Pone en práctica diferentes estrategias de lectura en función del objetivo y el tipo de texto.

1.2. Comprende el significado de las palabras propias de nivel formal de la lengua y las incorpora a su repertorio léxico.

1.3. Relaciona la información explícita e implícita de un texto y la pone en relación con el contexto.

1.4. Deduce la idea principal de un texto, reconoce las ideas secundarias y comprende las relaciones que se establecen.

1.5. Hace inferencias e hipótesis sobre el sentido de una frase o de un texto que contenga diferentes matices semánticos y que

favorezcan la construcción del significado global y la evaluación crítica.

1.6. Evalúa su propio proceso de comprensión lectora haciendo uso de fichas sencillas de autoevaluación.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos.

2.1. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos escritos característicos del ámbito personal y familiar, ámbito

académico/escolar y ámbito social (medios de comunicación), identificando la tipología textual seleccionada, la organización del

contenido, las marcas lingüísticas y el formato utilizado.

2.2. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos narrativos, descriptivos, instructivos, expositivos,

argumentativos y dialogados, e identifica la tipología textual seleccionada, las marcas lingüísticas y la organización del contenido.

2.3. Localiza informaciones explícitas e implícitas en un texto, las relaciona entre sí, las secuencia y deduce informaciones o

valoraciones implícitas.

2.4. Retiene información y reconoce la idea principal y las ideas secundarias y comprende las relaciones entre estas.

Page 61: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

pautado de oraciones.

Identificación de siglas y acrónimos de

uso frecuente.

UNIDAD 10. EL MUNDO A TUS PIES

La publicidad y los anuncios:

características generales y lenguaje.

Interpretación y análisis crítico de

mensajes publicitarios.

La tragedia: características básicas,

temas y personajes.

Identificación de oraciones copulativas

y predicativas.

Escritura de palabras empleando

correctamente las grafías c, z, qu, k.

UNIDAD 11. VISUALIZAMOS LA INFORMACIÓN

Textos discontinuos: gráficos,

infografías, mapas, tablas y formularios.

Elaboración de textos discontinuos.

La comedia: temas y personajes.

Análisis morfosintáctico básico y

pautado de oraciones.

Empleo del diccionario: elementos de

una entrada del diccionario.

UNIDAD 12. ESTAMOS CONECTADOS

Familiarización con la intertextualidad.

Redacción pautada de relatos y obras

teatrales.

Personajes y estereotipos en el teatro.

Identificación de dialectos del español.

El uso de las mayúsculas.

2.5. Entiende instrucciones escritas de cierta complejidad que le permiten desarrollarse en situaciones de la vida cotidiana y en los

procesos de aprendizaje.

2.6. Interpreta, explica y deduce la información dada en diagramas, gráficas, fotografías, mapas conceptuales, esquemas...

3. Manifestar una actitud crítica ante la lectura de cualquier tipo de textos u obras literarias mediante una lectura reflexiva que

permita identificar actitudes de acuerdo o desacuerdo respetando en todo momento las opiniones de los otros.

3.1 Identifica y expresa las actitudes de acuerdo y desacuerdo sobre aspectos parciales, o globales, de un texto.

3.2. Elabora su propia interpretación sobre el significado de un texto.

3.3. Respeta las opiniones de los otros.

4. Seleccionar los conocimientos que se obtengan de las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en papel o

digital y los integra en un proceso de aprendizaje continuo.

4.1. Utiliza, de forma autónoma, varias fuentes de información incorporando los conocimientos adquiridos a sus discursos orales o

escritos.

4.2. Reconoce y maneja habitualmente diccionarios impresos o en versión digital.

4.3. Conoce el funcionamiento de bibliotecas (escolares, locales...), así como de bibliotecas digitales y es capaz de solicitar libros,

vídeos... autónomamente.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecuados, coherentes y cohesionados.

5.1. Aplica técnicas diversas para planificar los escritos: esquemas, árboles, mapas conceptuales etc. y redacta borradores de

escritura.

5.2. Escribe textos usando el registro adecuado, organiza las ideas con claridad, enlaza enunciados en secuencias lineales

cohesionadas y respeta las normas ortográficas y gramaticales.

5.3. Revisa el texto en varias fases para aclarar problemas con el contenido (ideas y estructura) o la forma (puntuación, ortografía,

gramática y presentación) y evalúa su propia producción escrita o la de los compañeros.

5.4. Reescribe textos propios y ajenos, aplica las propuestas de mejora que se deducen de la evaluación de la producción escrita, y

se ajusta a las normas ortográficas y gramaticales que permiten una comunicación fluida.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso.

6.1. Escribe textos propios del ámbito personal y familiar, escolar/académico y social imitando textos modelo.

6.2. Escribe textos narrativos, descriptivos e instructivos, expositivos, argumentativos y dialogados e imita textos modelo.

6.3. Escribe textos argumentativos con diferente organización secuencial, e incorpora diferentes tipos de argumento e imita textos

modelo.

6.4. Usa diferentes y variados organizadores textuales en las exposiciones y las argumentaciones.

6.5. Resume textos y generaliza términos que tienen rasgos en común, globaliza la información y la integra en oraciones que se

relacionan lógicamente y semánticamente, y evita parafrasear el texto resumido.

6.6. Realiza esquemas y mapas y explica por escrito el significado de los elementos visuales que pueden aparecer en los textos.

7. Valorar la importancia de la escritura como herramienta de adquisición de los aprendizajes y como estímulo del desarrollo

personal.

7.1. Produce textos diversos y reconoce en la escritura el instrumento que es capaz de organizar su pensamiento.

Page 62: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

7.2. Utiliza en los escritos palabras propias del nivel formal de la lengua, las incorpora a su repertorio léxico y reconoce la

importancia de enriquecer su vocabulario para expresarse oralmente y por escrito con exactitud y precisión.

7.3. Valora e incorpora progresivamente una actitud creativa ante la escritura.

7.4. Conoce y usa herramientas de las Tecnologías de la Información y la Comunicación, participa, intercambia opiniones, comenta y

valora escritos ajenos o escribe y da a conocer los suyos propios.

BLOC 4. EDUCACIÓN LITERARIA.CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE

. Leer obras de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la literatura juvenil, próximas a los gustos y aficiones del

alumno, y mostrar interés por la lectura.

1.1. Lee y comprende con un grado creciente de interés y autonomía obras literarias próximas a sus gustos, aficiones e intereses.

1.2. Valora alguna de las obras de lectura libre, resume el contenido, explica los aspectos que más le llaman la atención y lo que la

lectura le aporta como experiencia personal.

1.3. Desarrolla progresivamente el propio criterio estético y persigue como única finalidad el placer por la lectura.

2. Favorecer la lectura y la comprensión de obras literarias de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la literatura

juvenil, próximas a los propios gustos y aficiones, y contribuir a la formación de la personalidad literaria.

2.1. Desarrolla progresivamente la capacidad de reflexión a través de la observación, el análisis y la explicación de la relación

existente

entre varias manifestaciones artísticas de todas las épocas (música, pintura, cine...).

2.2. Reconoce y comenta la pervivencia o la evolución de personajes tipo, temas y formas a lo largo de varios periodos

histórico/literarios hasta la actualidad.

2.3 Compara textos literarios y piezas de los medios de comunicación que responden a un mismo tópico, a través de la observación,

el análisis y la explicación de los diferentes puntos de vista según el medio, la época o la cultura y valora y critica lo que lee o ve.

3. Promover la reflexión sobre la conexión entre la literatura y el resto de las artes: música, pintura, cine, etc., como expresión del

sentimiento humano, analiza e interrelaciona obras (literarias, musicales, arquitectónicas...), personajes, temas, etc., de todas las

épocas.

3.1. Habla en clase de los libros y comparte sus impresiones con los compañeros.

3.2. Trabaja en equipo determinados aspectos de las lecturas propuestas, o seleccionadas por los alumnos, e investiga y experimenta

de forma progresivamente autónoma.

3.3. Lee en voz alta, y modula, adecuando la voz, apoyándose en elementos de la comunicación no verbal y potenciando la

expresividad verbal.

3.4. Dramatiza fragmentos literarios breves, desarrolla progresivamente la expresión corporal como manifestación de sentimientos y

emociones, y respeta las producciones de los otros.

4. Fomentar el gusto y el hábito por la lectura en todas sus vertientes: como una vía de acceso al conocimiento y como instrumento de

ocio y diversión que permite explorar mundos diferentes de los nuestros, reales o imaginarios.

4.1. Lee y comprende una selección de textos literarios, en versión original o adaptados, y representativos de la literatura de la Edad

Media en el Siglo de Oro, identifica el tema, resume el contenido e interpreta el lenguaje literario.

Page 63: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

5. Comprender textos literarios representativos de la literatura de la Edad Media al Siglo de Oro, reconocer la intención del autor,

relacionar el contenido y la forma con los contextos socioculturales y literarios de la época, identificar el tema, reconocer la evolución

de algunos tópicos y formas literarias y expresar esta relación con juicios personales razonados.

5.1. Expresa la relación que existe entre el contenido de la obra, la intención del autor y el contexto y la pervivencia de temas y

formas, y emite juicios personales razonados.

6. Redactar textos personales de intención literaria siguiendo las convenciones del género, con intención lúdica y creativa.

6.1. Redacta textos personales de intención literaria a partir de modelos dados siguiendo las convenciones del género con intención

lúdica y creativa.

6.2. Desarrolla el gusto por la escritura como instrumento de comunicación capaz de analizar y regular sus sentimientos.

7. Consultar y citar adecuadamente fuentes de información variadas, para hacer un trabajo académico en formato clásico o digital

sobre un tema del currículo de literatura, adoptar un punto de vista crítico y personal y utilizando las Tecnologías de la Información y la

Comunicación.

7.1. Aporta en sus trabajos escritos u orales conclusiones y puntos de vista personales y críticos sobre las obras literarias estudiadas,

y se expresa con rigor, claridad y coherencia.

7.2. Utiliza recursos variados de las Tecnologías de la Información y la Comunicación para la realización de sus trabajos académicos.

5.5- CONTINGUTS TEMPORALITZATS i CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 3r

d'ESO PRIMER TRIMESTRE UDS.: 0, 1 y 2

Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje

Page 64: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

PRIMER TRIMESTRE UDS.: 0, 1 y 2 Bloque 1. Comunicación oral: escuchar y hablar

- Comprensión, interpretación y valoración de textos orales en relación con la finalidad que persiguen: textos propagandísticos, instructivos y expositivos.

- Observación, comprensión, reflexión y valoración del sentido global de los debates, coloquios y conversaciones espontáneas, de la intención comunicativa de cada interlocutor y de la aplicación de las normas básicas que los regulan.

- Comprender una entrevista digital.

- Comprender un texto instructivo (instrucciones de cámara fotográfica).

- Participación en debates, coloquios y conversaciones espontáneas observando y respetando las normas básicas de interacción, intervención y cortesía que regulan estas prácticas orales.

- La tertulia literaria.

- El debate.

1. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios del ámbito personal, académico/escolar y social.

2. 2. Comprender, interpretar y valorar textos orales de diferente tipo.

3. 4. Valorar la importancia de la conversación en la vida social practicando actos de habla: contando, describiendo, opinando, dialogando…, en situaciones comunicativas propias de la actividad escolar.

5. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la claridad expositiva, la adecuación, coherencia y cohesión del contenido de las producciones orales propias y ajenas, así como los aspectos prosódicos y los elementos no verbales (gestos, movimientos, mirada…).

6. Aprender a hablar en público, en situaciones formales e informales, de forma individual o en grupo.

7. Participar y valorar la intervención en debates, coloquios y conversaciones espontáneas.

1.1. Comprende el sentido global de textos orales propios del ámbito personal, escolar/académico y social, identificando la estructura, la información relevante y la intención comunicativa del hablante. (AA y CL)

1.2. Anticipa ideas e infiere datos del emisor y del contenido del texto, analizando fuentes de procedencia no verbal. (AA y CL)

1.3. Retiene información relevante y extrae informaciones concretas. (CL)

1.4. Sigue e interpreta instrucciones orales respetando la jerarquía dada. (CL)

3.2. Observa y analiza las intervenciones particulares de cada participante en un debate teniendo en cuenta el tono empleado, el lenguaje que se utiliza, el contenido y el grado de respeto hacia las opiniones de los demás. (CL y CSC)

4.1. Interviene y valora su participación en actos comunicativos orales. (CL y CSC)

5.1. Conoce el proceso de producción de discursos orales, valorando la claridad expositiva, la adecuación y la coherencia del discurso, así como la cohesión de los contenidos. (CL)

6.2. Organiza el contenido y elabora guiones previos a la intervención oral formal seleccionando la idea central y el momento en el que va a ser presentada a su auditorio, así como las ideas secundarias y ejemplos que van a apoyar su desarrollo. (AA y CL)

7.1. Participa activamente en debates, coloquios… escolares, respetando las reglas de interacción, intervención y cortesía que los regulan, manifestando sus opiniones y respetando las opiniones de los demás. (CL y CSC)

Bloque 2. Comunicación escrita: leer y escribir

- Lectura de los siguientes textos y actividades asociadas de comprensión lectora:

1. Aplicar estrategias de lectura comprensiva y crítica de textos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos.

3. Manifestar una actitud crítica ante la

1.1. Pone en práctica diferentes estrategias de lectura en función del objetivo y el tipo de texto. (CL)

1.2. Comprende el significado de las palabras propias de nivel formal de la lengua incorporándolas a su repertorio léxico. (CL) 1.3. Relaciona la información explícita e implícita de un texto poniéndola en relación con el contexto. (CL)

1.4. Deduce la idea principal de un texto y reconoce las ideas secundarias comprendiendo

Page 65: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

PRIMER TRIMESTRE UDS.: 0, 1 y 2 - «Adiós a una maestra del

realismo y la fantasía»

- «La magia de los libros»

- «¿Lees en la Red?»

- Breve recorrido por los textos expositivos y narrativos.

- Lectura, comprensión e interpretación de textos narrativos y periodísticos:

- El reportaje.

- La crónica.

- Interés creciente por la composición escrita como fuente de información y aprendizaje y como forma de comunicar sentimientos, experiencias, conocimientos y emociones.

lectura de cualquier tipo de textos u obras literarias a través de una lectura reflexiva que permita identificar posturas de acuerdo o de desacuerdo, respetando en todo momento las opiniones de los demás.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecuados, coherentes y cohesionados.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso.

7. Valorar la importancia de la escritura como herramienta de adquisición de los aprendizajes y como estímulo del desarrollo personal.

las relaciones que se establecen entre ellas. (AA y CL)

2.1. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos escritos propios del ámbito personal y familiar, académico y escolar, y social, identificando la tipología textual seleccionada, la organización del contenido, las marcas lingüísticas y el formato utilizado. (CL) 2.2. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos narrativos, descriptivos, instructivos, expositivos, argumentativos y dialogados, identificando la tipología textual seleccionada, las marcas lingüísticas y la organización del contenido. (CL)

3.3. Respeta las opiniones de los demás. (CSC)

5.2. Escribe textos usando el registro adecuado, organizando las ideas con claridad, enlazando enunciados en secuencias lineales cohesionadas y respetando las normas gramaticales y ortográficas. (CL)

6.1. Escribe textos propios del ámbito personal y familiar, escolar/académico y social, imitando textos modelo. (CL)

6.3. Escribe textos argumentativos con diferente organización secuencial, incorporando diferentes tipos de argumento, imitando textos modelo. (CL)

6.4. Utiliza diferentes y variados organizadores textuales en las exposiciones y argumentaciones. (CL)

7.3. Valora e incorpora progresivamente una actitud creativa ante la escritura. (CL y CEC)

Bloque 3. Conocimiento de la lengua

- Reconocimiento, uso y explicación de los elementos constitutivos de la palabra.

- Conocimiento reflexivo de las relaciones semánticas que se establecen entre las palabras.

- Conocimiento, uso y valoración de las normas ortográficas y gramaticales reconociendo su valor social y la necesidad de ceñirse a ellas para conseguir una comunicación eficaz.

- Tilde en diptongos, triptongos e hiatos.

- Casos de acentuación

1. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y sus normas de uso para resolver problemas de comprensión de textos orales y escritos y para la composición y revisión progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos, utilizando la terminología gramatical necesaria para la explicación de los diversos usos de la lengua.

2. Reconocer y analizar la estructura de las palabras pertenecientes a las distintas categorías gramaticales, distinguiendo las flexivas de las no flexivas.

6. Usar de forma efectiva los diccionarios y otras fuentes de consulta, tanto en papel como en formato digital, para resolver dudas en relación con el manejo de la

1.1. Reconoce y explica el uso de las categorías gramaticales en los textos, utilizando este conocimiento para corregir errores de concordancia en textos propios y ajenos. (CL)

1.2. Reconoce y corrige errores ortográficos y gramaticales en textos propios y ajenos aplicando los conocimientos adquiridos para mejorar la producción de textos verbales en sus producciones orales y escritas. (CL)

2.1. Reconoce y explica los elementos constitutivos de la palabra (raíz y afijos), aplicando este conocimiento a la mejora de la comprensión de textos escritos y al enriquecimiento de su vocabulario activo. (CL)

6.1. Utiliza fuentes variadas de consulta en formatos diversos para resolver sus dudas sobre el uso de la lengua y para ampliar su vocabulario. (AA, CL y CD)

7.1. Identifica los diferentes grupos de palabras en frases y textos, diferenciando la palabra nuclear del resto de palabras y explicando su funcionamiento en el marco de la oración simple. (CL)

7.2. Reconoce y explica en los textos el funcionamiento sintáctico del verbo a partir de su significado, distinguiendo los grupos de palabras que pueden funcionar como

Page 66: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

PRIMER TRIMESTRE UDS.: 0, 1 y 2 especial.

- Reconocimiento, identificación y explicación del uso de los distintos grupos de palabras:

- Sintagma nominal.

- Sintagma verbal.

- Conocimiento de los orígenes históricos del léxico castellano.

lengua y para enriquecer el propio vocabulario.

7. Observar, reconocer y explicar los usos de los grupos nominales, adjetivales, verbales, preposicionales y adverbiales dentro del marco de la oración simple.

12. Conocer la realidad plurilingüe de España, la distribución geográfica de sus diferentes lenguas y dialectos, sus orígenes históricos y algunos de sus rasgos diferenciales.

complementos verbales argumentales y adjuntos. (CL)

12.1. Localiza en un mapa las distintas lenguas de España y explica alguna de sus características diferenciales comparando varios textos, reconociendo sus orígenes históricos y describiendo algunos de sus rasgos diferenciales. (CL)

Bloque 4. Educación literaria

– Lectura libre de obras de la literatura española y universal y de la literatura juvenil como fuente de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo para lograr el desarrollo de sus propios gustos e intereses literarios y su autonomía lectora.

– Redacción de textos de intención literaria a partir de la lectura de textos, utilizando las convenciones formales del género y con intención lúdica y creativa.

– Consulta y utilización de fuentes y recursos variados de información para la realización de trabajos.

1. Leer obras de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la literatura juvenil, cercanas a los propios gustos y aficiones, mostrando interés por la lectura.

4. Fomentar el gusto y el hábito por la lectura en todas sus vertientes: como fuente de acceso al conocimiento y como instrumento de ocio y diversión que permite explorar mundos diferentes a los nuestros, reales o imaginarios.

6. Redactar textos personales de intención literaria siguiendo las convenciones del género, con intención lúdica y creativa.

7. Consultar y citar adecuadamente fuentes de información variadas, para realizar un trabajo académico en soporte papel o digital sobre un tema del currículo de literatura, adoptando un punto de vista crítico y personal y utilizando las tecnologías de la información.

1.1. Lee y comprende con un grado creciente de interés y autonomía obras literarias cercanas a sus gustos, aficiones e intereses. (CL)

1.2. Valora alguna de las obras de lectura libre, resumiendo el contenido, explicando los aspectos que más le han llamado la atención y lo que la lectura le ha aportado como experiencia personal. (CL y CEC)

1.3. Desarrolla progresivamente su propio criterio estético, persiguiendo como única finalidad el placer por la lectura. (CL y CEC)

6.1. Redacta textos personales de intención literaria a partir de modelos dados, siguiendo las convenciones del género, con intención lúdica y creativa. (CL y CEC)

7.2. Utiliza recursos variados de las tecnologías de la información y la comunicación para la realización de sus trabajos académicos. (CL y CD)

SEGUNDO TRIMESTRE UDS.: 3, 4, 5, 6

Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje Bloque 1. Comunicación oral: escuchar y hablar

1. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios del ámbito personal, académico/escolar y social.

1.1. Comprende el sentido global de textos orales propios del ámbito personal, escolar/académico y social, identificando la estructura, la información relevante y la intención comunicativa del hablante. (AA y CL)

Page 67: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

SEGUNDO TRIMESTRE UDS.: 3, 4, 5, 6

- Comprensión, interpretación y valoración de textos orales en relación con la finalidad que persiguen: textos descriptivos, narrativos y expositivos.

- Observación, comprensión, reflexión y valoración del sentido global de los debates, coloquios y conversaciones espontáneas, de la intención comunicativa de cada interlocutor y de la aplicación de las normas básicas que los regulan.

- Participación en debates, coloquios y conversaciones espontáneas, observando y respetando las normas básicas de interacción, intervención y cortesía que regulan estas prácticas orales.

- Coloquio televisivo.

- La mesa redonda.

- Uso y aplicación de las estrategias necesarias para hablar en público.

- La narración oral.

- La crónica de un viaje.

- La exposición oral.

2. 2. Comprender, interpretar y valorar textos orales de diferente tipo.

3. Comprender el sentido global de textos orales.

5. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la claridad expositiva, la adecuación, coherencia y cohesión del contenido de las producciones orales propias y ajenas, así como los aspectos prosódicos y los elementos no verbales (gestos, movimientos, mirada…).

6. Aprender a hablar en público, en situaciones formales e informales, de forma individual o en grupo.

7. Participar y valorar la intervención en debates, coloquios y conversaciones espontáneas.

1.5. Comprende el sentido global de textos publicitarios, informativos y de opinión procedentes de los medios de comunicación, distinguiendo la información de la persuasión en la publicidad, y la información de la opinión en noticias, reportajes, etc., identificando las estrategias de enfatización y de expansión. (CL y CSC)

2.1. Comprende el sentido global de textos orales de intención narrativa, descriptiva, instructiva, expositiva y argumentativa, identificando la información relevante, determinando el tema y reconociendo la intención comunicativa del hablante, así como su estructura y las estrategias de cohesión textual oral. (CL)

2.4. Interpreta y valora aspectos concretos del contenido y de la estructura de textos narrativos, descriptivos, expositivos, argumentativos e instructivos, emitiendo juicios razonados y relacionándolos con conceptos personales para justificar un punto de vista particular. (CL)

3.2. Observa y analiza las intervenciones particulares de cada participante en un debate teniendo en cuenta el tono empleado, el lenguaje que se utiliza, el contenido y el grado de respeto hacia las opiniones de los demás. (CSC)

3.3. Reconoce y asume las reglas de interacción, intervención y cortesía que regulan los debates y cualquier intercambio comunicativo oral. (CL y CSC)

6.2. Organiza el contenido y elabora guiones previos a la intervención oral formal seleccionando la idea central y el momento en el que va a ser presentada a su auditorio, así como las ideas secundarias y ejemplos que van a apoyar su desarrollo. (CL)

7.1. Participa activamente en debates, coloquios… escolares, respetando las reglas de interacción, intervención y cortesía que los regulan, manifestando sus opiniones y respetando las opiniones de los demás. (CL y CSC)

Bloque 2. Comunicación escrita: leer y escribir

- Lectura de los siguientes textos y actividades asociadas de comprensión lectora:

- «Una aventura inesperada»

- «Misterio entre cuatro paredes»

- «Encuentra tu camino»

- «Lenguas en peligro de extinción»

1.Aplicar estrategias de lectura comprensiva y crítica de textos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos.

3. Manifestar una actitud crítica ante la lectura de cualquier tipo de textos u obras literarias a través de una lectura reflexiva que permita identificar posturas de acuerdo o de desacuerdo, respetando en todo momento las opiniones de los demás.

1.1. Pone en práctica diferentes estrategias de lectura en función del objetivo y el tipo de texto. (CL)

1.2. Comprende el significado de las palabras propias de nivel formal de la lengua incorporándolas a su repertorio léxico. (CL) 1.3. Relaciona la información explícita e implícita de un texto poniéndola en relación con el contexto. (CL)

1.4. Deduce la idea principal de un texto y reconoce las ideas secundarias comprendiendo las relaciones que se establecen entre ellas. (AA y CL)

2.1. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos escritos propios del ámbito personal y familiar, académico y escolar, y social, identificando la tipología textual seleccionada, la organización del contenido, las marcas lingüísticas y el formato utilizado.

Page 68: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

SEGUNDO TRIMESTRE UDS.: 3, 4, 5, 6

- Lectura, comprensión e interpretación de textos periodísticos, expositivos, argumentativos y persuasivos:

- La entrevista.

- El texto expositivo.

- El texto argumentativo.

- Los textos persuasivos.

- Interpretar información mediante gráficos de sectores.

- Interés creciente por la composición escrita como fuente de información y aprendizaje y como forma de comunicar sentimientos, experiencias, conocimientos y emociones.

- Utilizar los conocimientos científicos para interpretar una información meteorológica.

- Utilización progresivamente autónoma de los diccionarios, de las bibliotecas y de las tecnologías de la información y la comunicación como fuente de obtención de información.

- Acceder a información sobre comercio justo en distintos soportes y crear una campaña de sensibilización.

4. Seleccionar los conocimientos que se obtengan de las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en papel o digital, integrándolos en un proceso de aprendizaje continuo.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecuados, coherentes y

cohesionados.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso.

7. Valorar la importancia de la escritura como herramienta de adquisición de los aprendizajes y como estímulo del desarrollo personal.

(CL) 2.2. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos narrativos, descriptivos, instructivos, expositivos, argumentativos y dialogados, identificando la tipología textual seleccionada, las marcas lingüísticas y la organización del contenido. (CL) 2.5. Entiende instrucciones escritas de cierta complejidad que le permiten desenvolverse en situaciones de la vida cotidiana y en los procesos de aprendizaje. (CL)

2.6. Interpreta, explica y deduce la información dada en diagramas, gráficos, fotografías, mapas conceptuales, esquemas… (CL)

3.2. Elabora su propia interpretación sobre el significado de un texto. (CL)

4.1. Utiliza, de forma autónoma, diversas fuentes de información, integrando los conocimientos adquiridos en sus discursos orales o escritos. (CL y CD)

5.2. Revisa el texto en varias fases para aclarar problemas con el contenido (ideas y estructura) o la forma (puntuación, ortografía, gramática y presentación), evaluando su propia producción escrita o la de sus compañeros. (AA y CL)

7.1. Produce textos diversos reconociendo en la escritura el instrumento capaz de organizar su pensamiento. (AA y CL)

7.3. Valora e incorpora progresivamente una actitud creativa ante la escritura. (CL y CEC)

Bloque 3. Conocimiento de la lengua

- Reconocimiento, uso y explicación de los elementos constitutivos de la palabra.

- Lexemas y morfemas.

- Procedimientos para formar palabras.

- La derivación: prefijos y sufijos.

- Composición y parasíntesis.

1. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y sus normas de uso para resolver problemas de comprensión de textos orales y escritos y para la composición y revisión progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos, utilizando la terminología gramatical necesaria para la explicación de los diversos usos de la lengua.

2. Reconocer y analizar la estructura de las palabras pertenecientes a las distintas

1.1. Reconoce y explica el uso de las categorías gramaticales en los textos, utilizando este conocimiento para corregir errores de concordancia en textos propios y ajenos. (CL)

1.2. Reconoce y corrige errores ortográficos y gramaticales en textos propios y ajenos aplicando los conocimientos adquiridos para mejorar la producción de textos verbales en sus producciones orales y escritas. (CL)

1.3. Conoce y utiliza adecuadamente las formas verbales en sus producciones orales y escritas. (CL)

2.2. Explica los distintos procedimientos de formación de palabras, distinguiendo las compuestas, las derivadas, las siglas y los acrónimos. (CL)

5.1. Reconoce y explica el uso metafórico y metonímico de las palabras en una frase o en

Page 69: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

SEGUNDO TRIMESTRE UDS.: 3, 4, 5, 6

- Comprensión e interpretación de los componentes del significado de las palabras.

- Las relaciones semánticas.

- Los cambios semánticos.

- Conocimiento, uso y valoración de las normas ortográficas y gramaticales reconociendo su valor social y la necesidad de ceñirse a ellas para conseguir una comunicación eficaz.

- El punto, la coma y el punto y coma.

- Signos de interrogación y de exclamación, las comillas, la raya, el guion y el paréntesis.

- Uso de «b»/«v» y «g»/«j».

- Uso de «h»; «ll» e «y»; «c» y «z».

- Análisis de los distintos tipos de oraciones simples de un texto determinando, en cada caso, la estructura del predicado, con sus elementos correspondientes, y la clase de oración de que se trate.

- Coordinación y subordinación.

- La diversidad lingüística.

categorías gramaticales, distinguiendo las flexivas de las no flexivas.

5. Reconocer los diferentes cambios de significado que afectan a la palabra en el texto: metáfora, metonimia, palabras tabú y eufemismos.

8. Reconocer, usar y explicar los elementos constitutivos de la oración simple.

un texto oral o escrito. (CL)

8.1. Reconoce y explica en los textos los elementos constitutivos de la oración simple diferenciando sujeto y predicado, e interpretando la presencia o ausencia del sujeto como una marca de la actitud, objetiva o subjetiva, del emisor. (CL)

Bloque 4. Educación literaria

– Lectura libre de obras de la literatura española y universal y de la literatura juvenil como fuente de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo para lograr el desarrollo de sus propios gustos e intereses

1. Leer obras de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la literatura juvenil, cercanas a los propios gustos y aficiones, mostrando interés por la lectura.

4. Fomentar el gusto y el hábito por la lectura en todas sus vertientes: como fuente de acceso al conocimiento y como

1.1. Lee y comprende con un grado creciente de interés y autonomía obras literarias cercanas a sus gustos, aficiones e intereses. (CL)

1.2. Valora alguna de las obras de lectura libre, resumiendo el contenido, explicando los aspectos que más le han llamado la atención y lo que la lectura le ha aportado como experiencia personal. (CL y CEC)

1.3. Desarrolla progresivamente su propio criterio estético, persiguiendo como única finalidad el placer por la lectura. (CL y CEC)

6.1. Redacta textos personales de intención literaria a partir de modelos dados, siguiendo

Page 70: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

SEGUNDO TRIMESTRE UDS.: 3, 4, 5, 6

literarios y su autonomía lectora.

– Redacción de textos de intención literaria a partir de la lectura de textos, utilizando las convenciones formales del género y con intención lúdica y creativa.

- Consulta y utilización de fuentes y recursos variados de información para la realización de trabajos.

instrumento de ocio y diversión que permite explorar mundos diferentes a los nuestros, reales o imaginarios.

6. Redactar textos personales de intención literaria siguiendo las convenciones del género, con intención lúdica y creativa.

7. Consultar y citar adecuadamente fuentes de información variadas, para realizar un trabajo académico en soporte papel o digital sobre un tema del currículo de literatura, adoptando un punto de vista crítico y personal y utilizando las tecnologías de la información.

las convenciones del género, con intención lúdica y creativa. (CL y CEC)

6.2. Desarrolla el gusto por la escritura como instrumento de comunicación capaz de analizar y regular sus propios sentimientos. (CL y CSC)

7.1. Aporta en sus trabajos escritos u orales conclusiones y puntos de vista personales y críticos sobre las obras literarias estudiadas, expresándose con rigor, claridad y coherencia. (CL)

7.2. Utiliza recursos variados de las tecnologías de la información y la comunicación para la realización de sus trabajos académicos. (CL y CD)

TERCER TRIMESTRE UDS.: 7, 8, 9 y 10

Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje Bloque 1. Comunicación oral: escuchar y hablar

- Comprensión, interpretación y valoración de textos orales en relación con la finalidad que

persiguen: textos narrativos, argumentativos, informativos y expositivos.

- Observación, comprensión, reflexión y valoración del sentido global de los debates, coloquios y conversaciones espontáneas, de la intención comunicativa de cada interlocutor y de la aplicación de las normas básicas que los regulan.

- Participación en debates, coloquios y conversaciones espontáneas observando y respetando las normas básicas de interacción, intervención y cortesía que regulan

1. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios del ámbito personal, académico/escolar y social.

2. Comprender, interpretar y valorar textos orales de diferente tipo.

3. Comprender el sentido global de textos orales.

5. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la claridad expositiva, la adecuación, coherencia y cohesión del contenido de las producciones orales propias y ajenas, así como los aspectos prosódicos y los elementos no verbales (gestos, movimientos, mirada…).

6. Aprender a hablar en público, en situaciones formales e informales, de forma individual o en grupo.

7. Participar y valorar la intervención en debates, coloquios y conversaciones

1.1. Comprende el sentido global de textos orales propios del ámbito personal, escolar/académico y social, identificando la estructura, la información relevante y la intención comunicativa del hablante. (AA y CL)

1.5. Comprende el sentido global de textos publicitarios, informativos y de opinión procedentes de los medios de comunicación, distinguiendo la información de la persuasión en la publicidad, y la información de la opinión en noticias, reportajes, etc., identificando las estrategias de enfatización y de expansión. (CL y CSC)

2.1. Comprende el sentido global de textos orales de intención narrativa, descriptiva, instructiva, expositiva y argumentativa, identificando la información relevante, determinando el tema y reconociendo la intención comunicativa del hablante, así como su estructura y las estrategias

de cohesión textual oral. (CL y CSC)

2.4. Interpreta y valora aspectos concretos del contenido y de la estructura de textos narrativos, descriptivos, expositivos, argumentativos e instructivos, emitiendo juicios razonados y relacionándolos con conceptos personales para justificar un punto de vista particular. (CL y SIEE)

3.1. Escucha, observa y explica el sentido global de debates, coloquios y conversaciones espontáneas identificando la información relevante, determinando el tema y reconociendo la intención comunicativa y la postura de cada participante, así como las diferencias formales y de contenido que regulan los intercambios comunicativos formales y los intercambios comunicativos espontáneos. (CL)

Page 71: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

TERCER TRIMESTRE UDS.: 7, 8, 9 y 10

estas prácticas orales. - La conferencia.

- Uso y aplicación de las estrategias necesarias para hablar en público.

- Texto expositivo.

- Retransmitir una noticia.

- La argumentación oral.

espontáneas.

5.1. Conoce el proceso de producción de discursos orales, valorando la claridad expositiva, la adecuación y la coherencia del discurso, así como la cohesión de los contenidos. (CL)

6.4. Incorpora progresivamente palabras propias del nivel formal de la lengua en sus prácticas orales. (CL)

6.5. Pronuncia con corrección y claridad, modulando y adaptando su mensaje a la finalidad de la práctica oral. (CL)

7.1. Participa activamente en debates, coloquios… escolares, respetando las reglas de interacción, intervención y cortesía que los regulan, manifestando sus opiniones y respetando las opiniones de los demás. (CL, CSC y SIEE)

Bloque 2. Comunicación escrita: leer y escribir

- Lectura de los siguientes textos y actividades asociadas de comprensión lectora:

- «El héroe traicionado»

- «Al otro lado de la esfera»

- «Conversación en el faro»

- «La genialidad y el esfuerzo»

- Lectura, comprensión e interpretación de textos expositivos, informativos y argumentativos en distintos soportes.

- Utilización progresivamente autónoma de los diccionarios, de las bibliotecas y de las tecnologías de la información y la comunicación como fuente de obtención de información. - Interpretar información

turística en una web.

- Acceder a una web (festival de teatro), interpretar diversas informaciones y usar recursos TIC.

- Interés creciente por la composición escrita como fuente

1. Aplicar estrategias de lectura comprensiva y crítica de textos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos.

3. Manifestar una actitud crítica ante la lectura de cualquier tipo de textos u obras literarias a través de una lectura reflexiva que permita identificar posturas de acuerdo o de desacuerdo, respetando en todo momento las opiniones de los demás.

4. Seleccionar los conocimientos que se obtengan de las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en papel o digital, integrándolos en un proceso de aprendizaje continuo.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para producir textos adecuados, coherentes y cohesionados.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso.

7. Valorar la importancia de la escritura como herramienta de adquisición de los aprendizajes y como estímulo del desarrollo personal.

1.1. Pone en práctica diferentes estrategias de lectura en función del objetivo y el tipo de texto. (CL)

1.2. Comprende el significado de las palabras propias de nivel formal de la lengua incorporándolas a su repertorio léxico. (CL) 1.3. Relaciona la información explícita e implícita de un texto poniéndola en relación con el contexto. (CL)

1.4. Deduce la idea principal de un texto y reconoce las ideas secundarias comprendiendo las relaciones que se establecen entre ellas. (AA y CL)

1.5. Hace inferencias e hipótesis sobre el sentido de una frase o de un texto que contenga diferentes matices semánticos y que favorezcan la construcción del significado global y la evaluación crítica. (CL)

2.1. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos escritos propios del ámbito personal y familiar, académico y escolar, y social, identificando la tipología textual seleccionada, la organización del contenido, las marcas lingüísticas y el formato utilizado. (CL) 2.2. Reconoce y expresa el tema y la intención comunicativa de textos narrativos, descriptivos, instructivos, expositivos, argumentativos y dialogados, identificando la tipología textual seleccionada, las marcas lingüísticas y la organización del contenido. (CL) 2.3. Localiza informaciones explícitas e implícitas en un texto relacionándolas entre sí y secuenciándolas, y deduce informaciones o valoraciones implícitas. (CL)

3.3. Respeta las opiniones de los demás. (CSC)

5.2. Escribe textos usando el registro adecuado, organizando las ideas con claridad, enlazando enunciados en secuencias lineales cohesionadas y respetando las normas gramaticales y ortográficas. (CL)

5.3. Revisa el texto en varias fases para aclarar problemas con el contenido (ideas y estructura) o

la forma (puntuación, ortografía, gramática y presentación), evaluando su propia producción escrita o la de sus compañeros. (CL)

Page 72: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

TERCER TRIMESTRE UDS.: 7, 8, 9 y 10

de información y aprendizaje y como forma de comunicar sentimientos, experiencias, conocimientos y emociones.

- Comprender textos y expresar ideas y opiniones adecuadas a esa situación.

- Elaboración y presentación de monografías enriqueciendo el lenguaje verbal con dibujos, diagramas, tratamiento estadístico de la información ―si procede― o cualesquiera otros recursos de naturaleza plástica y tecnológica.

6.1. Escribe textos propios del ámbito personal y familiar, escolar/académico y social, imitando

textos modelo. (CL)

7.1. Produce textos diversos reconociendo en la escritura el instrumento que es capaz de organizar su pensamiento. (AA y CL)

7.3. Valora e incorpora progresivamente una actitud creativa ante la escritura. (CL y CEC)

Bloque 3. Conocimiento de la lengua

- Comentario de textos.

- Explicación progresiva de la coherencia del discurso teniendo en cuenta las relaciones gramaticales y léxicas que se establecen en el texto y su relación con el contexto.

- Reconocimiento, uso y explicación de los diferentes recursos de modalización en función de la persona que habla o escribe. La expresión de la objetividad y la subjetividad a través de las modalidades oracionales y las referencias internas al emisor y al receptor en los textos.

1. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y sus normas de uso para resolver problemas de comprensión de textos orales y escritos y para la composición y revisión progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos, utilizando la terminología gramatical necesaria para la explicación de los diversos usos de la lengua.

10. Identificar la intención comunicativa de la persona que habla o escribe.

11. Interpretar de forma adecuada los discursos orales y escritos teniendo en cuenta los elementos

lingüísticos, las relaciones gramaticales y léxicas, y la estructura y disposición de los contenidos en función de la intención comunicativa.

1.2. Reconoce y corrige errores ortográficos y gramaticales en textos propios y ajenos aplicando los conocimientos adquiridos para mejorar la producción de textos verbales en sus producciones orales y escritas. (CL)

10.1. Reconoce la expresión de la objetividad o subjetividad identificando las modalidades

asertivas, interrogativas, exclamativas, desiderativas, dubitativas e imperativas en relación con la intención comunicativa del emisor. (CL)

11.1. Reconoce la coherencia de un discurso atendiendo a la intención comunicativa del emisor, identificando la estructura y disposición de contenidos. (CL)

11.2. Identifica diferentes estructuras textuales: narración, descripción, explicación y diálogo, explicando los mecanismos lingüísticos que las diferencian y aplicando los conocimientos adquiridos en la producción y mejora de textos propios y ajenos. (CL)

Bloque 4. Educación literaria

– Lectura libre de obras de la literatura española y universal y de la literatura juvenil como fuente de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo para lograr el desarrollo de

1. Leer obras de la literatura española y universal de todos los tiempos y de la literatura juvenil, cercanas a los propios gustos y aficiones, mostrando interés por la lectura.

4. Fomentar el gusto y el hábito por la lectura en todas sus vertientes: como

1.2. Valora alguna de las obras de lectura libre, resumiendo el contenido, explicando los aspectos que más le han llamado la atención y lo que la lectura le ha aportado como experiencia personal. (CL y CEC)

1.3. Desarrolla progresivamente su propio criterio estético, persiguiendo como única finalidad el placer por la lectura. (CL y CEC)

2.2. Reconoce y comenta la pervivencia o evolución de personajes-tipo, temas y formas a lo largo de diversos períodos histórico-literarios hasta la actualidad. (CL y CEC)

Page 73: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

TERCER TRIMESTRE UDS.: 7, 8, 9 y 10

sus propios gustos e intereses literarios y su autonomía lectora.

– Redacción de textos de intención literaria a partir de la lectura de textos, utilizando las convenciones formales del género y con intención lúdica y creativa.

– Consulta y utilización de fuentes y recursos variados de información para la realización de trabajos.

– Aproximación a los géneros literarios y a las obras más representativas de la literatura española de la Edad Media al Siglo de Oro a través de la lectura y explicación de fragmentos significativos y, en su caso, de textos completos.

– Lectura de obras o fragmentos adecuados a la edad y relacionados con los períodos estudiados. Vinculación de los textos literarios al marco histórico y sociocultural en que se producen.

– Conocimiento de las características generales de los grandes períodos de la historia de la literatura, desde la Edad Media hasta el siglo XVIII, y acercamiento a algunos autores y obras relevantes.

fuente de acceso al conocimiento y como instrumento de ocio y diversión que permite explorar mundos diferentes a los nuestros, reales o imaginarios.

5. Comprender textos literarios representativos de la literatura de la Edad Media al Siglo de Oro,

reconociendo la intención del autor, relacionando su contenido y su forma con los contextos

socioculturales y literarios de la época, identificando el tema, reconociendo la evolución de algunos tópicos y formas literarias, y expresando esa relación con juicios personales razonados.

7. Consultar y citar adecuadamente fuentes de información variadas, para realizar un trabajo académico en soporte papel o digital sobre un tema del currículo de literatura, adoptando un punto de vista crítico y personal y utilizando las tecnologías de la información.

2.3 Compara textos literarios y piezas de los medios de comunicación que respondan a un

mismo tópico, observando, analizando y explicando los diferentes puntos de vista según el medio, la época o la cultura, y valorando y criticando lo que lee o ve. (CL y CEC)

5.1. Expresa la relación que existe entre el contenido de la obra, la intención del autor y el contexto y la pervivencia de temas y formas, emitiendo juicios personales razonados. (CL y CEC)

7.1. Aporta en sus trabajos escritos u orales conclusiones y puntos de vista personales y críticos sobre las obras literarias estudiadas, expresándose con rigor, claridad y coherencia. (CL y SIEE)

7.2. Utiliza recursos variados de las tecnologías de la información y la comunicación para la realización de sus trabajos académicos. (CL y CD)

Page 74: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

5.6- CONTINGUTS TEMPORALITZATS i CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 4t d'ESO

PRIMER TRIMESTRE Unidades didácticas en que se trabajan: 0, 1, 2, 3, 4

Competencias Contenidos Criterios de evaluación

ÁMBITO LINGÜÍSTICO

Dimensión comprensión lectora

Obtener información, interpretar y valorar el

contenido de textos escritos de la vida cotidiana, de

los medios de comunicación y académicos para

comprenderlos

Lectura y comprensión de textos escritos y

multimedia procedentes de varios ámbitos (vida

cotidiana, relaciones sociales, vida académica y

medios de comunicación) y de géneros varios (textos

narrativos, descriptivos, conversacionales, predictivos,

persuasivos, instructivos, expositivos y

argumentativos).

Análisis y comprensión de textos audiovisuales:

relaciones entre texto, elementos icónicos y

simbólicos, sonido y secuencias audiovisuales.

Busca de información aplicando estrategias de

consulta y utilización de fuentes diversas.

Aplicación de estrategias de comprensión lectora en el

análisis de textos: intención comunicativa y actitud

del hablante, ideas principales y secundarias, cuadros

sinópticos, esquemas, mapas conceptuales, redes

digitales...

1. Aplicar diferentes estrategias de comprensión lectora

para la lectura de géneros de texto narrativos, descriptivos,

conversacionales formales, predictivos, persuasivos,

instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos escritos

propios de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la

vida académica, de los medios de comunicación, del ámbito

laboral y de relaciones con organismos, captando el sentido

global, identificando la información relevante, extrayendo

informaciones concretas, haciendo inferencias,

determinando la actitud del hablante y valorando algunos

aspectos de su forma y su contenido.

3. Identificar, contrastar y seleccionar, de fuentes de

información fiables, los conocimientos que se obtengan de

las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información

impresa en papel o digital integrándolos en un proceso de

aprendizaje continuo.

4. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del

texto para resolver problemas de comprensión de textos

escritos y multimedia, y para la revisión progresivamente

autónoma de los textos propios y ajenos.

Dimensión comunicativa: expresión escrita

Planificar el escrito de acuerdo con la situación

comunicativa (receptor e intención) y a partir de la

generación de ideas y su organización.

Escribir textos de tipología diversa y en diferentes

formatos y apoyos con adecuación, coherencia,

Identificación de las características del géneros de

texto más habituales: narrativos, descriptivos,

conversacionales formales, predictivos, persuasivos,

instructivos, expositivos, argumentativos y

administrativos (carta a la administración, instancia,

currículums, solicitud de trabajo, carta de

presentación, formularios).

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para

producir textos adecuados, coherentes y cohesionados

(planificando, textualitzat, revisando y reescribiendo), e

integrando la reflexión ortográfica y gramatical en la

práctica y uso de la escritura.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso de la

Page 75: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

cohesión y corrección lingüística.

Revisar y corregir el texto para mejorarlo, y tener cura

de su presentación formal.

Concepción de la escritura como proceso que incluye

varias fases: planificación, textualització y revisión.

Conocimiento de las características de textos escritos

y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida

cotidiana, relaciones sociales, vida académica y

medios de comunicación).

Identificación de las características de textos de varios

géneros: argumentativos, currículum vitae, la

reclamación y el recurso.

Identificación de los mecanismos que aportan

adecuación, coherencia y cohesión a un texto: registro

lingüístico, adecuación léxica, ordenación y

estructuración de los contenidos, uso de conectores y

marcadores textuales y procedimientos para la

progresión del discurso.

Identificación de la escritura como un proceso:

planificación, textualització y revisión.

Conocimiento de las normas ortográficas básicas:

acentuación de diptongos e hiatos, concordancia

verbal, escritura de siglas y acrónimos, uso de la ―b‖ y

la ―v‖.

Elaboración de presentaciones escritas y multimedia:

estructuración, apoyo multimedia, utilización de

diferentes lenguajes.

vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida

académica, de los medios de comunicación, del ámbito

laboral y de relaciones con organismos, y en relación con el

fin de que persiguen (narrativos, descriptivos,

conversacionales formales, predictivos, persuasivos,

instructivos, expositivos, argumentativos y

administrativos),

siguiendo modelos.

Dimensión comunicación oral

Obtener información, interpretar y valorar textos

orales de la vida cotidiana, de los medios de

comunicación y académicos, incluyendo los

elementos

prosòdics y no verbales.

Producir textos orales de tipología diversa con

Comprensión y producción de textos orales

procedentes de varios ámbitos: vida cotidiana,

relaciones sociales, vida académica y medios de

comunicación.

Conocimiento de las características de textos escritos

y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida

cotidiana, relaciones sociales, vida académica y

8. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios

de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida

académica, de los medios de comunicación, del ámbito

laboral y de relaciones con organismos, de cualquier género

de texto estudiado, captando el sentido

global, identificando la información relevante, extrayendo

informaciones concretas, haciendo inferencias,

determinando la actitud del hablante y valorar algunos

Page 76: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

adecuación, coherencia, cohesión y corrección

lingüística, empleando los elementos prosòdics y no

verbales pertinentes.

Emplear estrategias de interacción oral de acuerdo con

la situación comunicativa para iniciar, mantener y

acabar el discurso.

medios de comunicación).

Aplicación de procesos de comprensión de textos

orales: reconocimiento, selección, interpretación,

anticipación, inferencia y retención.

Producción de interacciones orales presenciales y

multimedia: construcción de relaciones sociales en el

interior del aula y del centro; investigación y

exposición de información; asertividad y

mantenimiento de las propias ideas; debates;

estrategias comunicativas para el inicio, el

mantenimiento y la finalización de las interacciones, y

cooperación y respeto crítico hacia las diferencias de

opinión en las situaciones de trabajo cooperativo.

aspectos de su forma y suyo contenido.

9. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la

claridad expositiva, la adecuación, la coherencia y la

cohesión del contenido de las producciones orales propias y

ajenas, así como los aspectos prosòdics y los elementos no

verbales (gestos, movimientos, mirada...).

10. Aprender a hablar en público, en situaciones formales e

informales, de manera individual o en grupo, aplicando

estrategias de planificación, textualització y evaluación del

uso oral de la lengua, para discursos relacionados con el

ámbito escolar/académico y social y por discursos que

tienen como finalidad exponer y argumentar.

11. Conocer, utilizar y valorar las normas de cortesía en las

intervenciones orales propias de la actividad académica,

tanto espontáneas cómo planificadas y en las prácticas

discursivas orales, analizando en los debates y tertulias la

validez de los argumentos e interpretando de forma

crítica tanto su forma como el contenido.

12. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del

texto para resolver problemas de comprensión y expresión

de textos orales y multimedia, y para la revisión

progresivamente autónoma de los textos propios y ajenos.

Bloque transversal de conocimiento de la lengua Léxico y semántica

Conocimiento de las relaciones semánticas (polisemia,

sinonimia, antonímia y homonimia).

Identificación de los mecanismos de formación de

palabras (prefijación y sufijación).

Morfología y sintaxis

Conocimiento de las categorías gramaticales.

Page 77: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Identificación de las estructuras oracionales y los

niveles lingüísticos.

ÁMBITO DE CULTURA Y VALORES

Dimensión personal

Actuar con autonomía en la toma de decisiones y ser

responsable de los propios actos.

Cuestionarse y usar la argumentación para superar

prejuicios y consolidar el pensamiento propio.

Identificar los aspectos éticos de cada situación y dar

respuestas adecuadas y preferentemente innovadoras.

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras

personas, culturas, opciones y creencias.

Dimensión interpersonal

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras

personas, culturas, opciones y creencias.

Realizar actividades de participación y de

colaboración que promuevan actitudes de compromiso

y democráticas.

Identificación de las fases, los criterios y las

consecuencias en la toma de decisiones.

Conocimiento de los criterios de una argumentación.

Respeto por la pluralidad cultural, política, religiosa y

otras.

ÁMBITO DIGITAL

Dimensión instrumentos y aplicaciones

Seleccionar, configurar y programar dispositivos

digitales según las tareas a realizar.

Utilizar las aplicaciones de edición de textos,

presentaciones multimedia y tratamiento de datos

Conocimiento de las funcionalidades básicas de los

dispositivos y conceptos básicos de los sistemas

operativos.

Utilización de herramientas de edición de documentos

de texto, presentaciones multimedia y procesamiento

de datos numéricos.

Page 78: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

numéricos para la producción de documentos.

Utilizar las aplicaciones básicas de edición de imagen

fija, sonido e imagen en movimiento para

producciones de documentos digitales.

Dimensión tratamiento de la información y

organización de entornos de trabajo y aprendizaje

Buscar, contrastar y seleccionar información digital

adecuada para el trabajo a realizar, considerando

varias fuentes y medios digitales.

Construir nuevo conocimiento personal mediante

estrategias de tratamiento de la información con el

apoyo de aplicaciones digitales.

Organizar y utilizar un entorno personal de trabajo y

aprendizaje con herramientas digitales para

desarrollarse en la sociedad del conocimiento.

Selección y valoración de fuentes de información

digital y planificación de la busca.

Conocimiento de las herramientas de edición de

documentos de texto, presentaciones multimedia y

procesamiento de datos numéricos.

Dimensión comunicación interpersonal y colaboración

Participar en entornos de comunicación interpersonal

y publicaciones virtuales para compartir información.

Realizar actividades en grupo utilizando herramientas

y entornos virtuales de trabajo colaborativo.

Conocimiento de las herramientas de edición de

documentos de texto, presentaciones multimedia y

procesamiento de datos numéricos.

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

Dimensión ciudadanía, hábitos, civismo e identidad

digital

Fomentar hábitos de uso saludable de las TIC

vinculados a la ergonomía para la prevención de

riesgos.

Actuar de manera crítica y responsable en el uso de

las TIC, considerando aspectos éticos, legales, de

seguridad, de sostenibilidad y de identidad digital.

Utilización de los buscadores y las fuentes de

información digital con criterios de selección y

valoración.

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

Page 79: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

SEGUNDO TRIMESTRE Uniidades didácticas en que se trabajan: 5,6,7,8

Competencias Contenidos Criterios de evaluación

ÁMBITO LINGÜÍSTICO

Dimensión comprensión lectora

Obtener información, interpretar y valorar el

contenido de textos escritos de la vida cotidiana, de

los medios de comunicación y académicos para

comprenderlos.

Lectura y comprensión de textos escritos y

multimedia procedentes de varios ámbitos (vida

cotidiana, relaciones sociales, vida académica y

medios de comunicación) y de géneros varios (textos

narrativos, descriptivos, conversacionales, predictivos,

persuasivos,

instructivos, expositivos y argumentativos).

Análisis y comprensión de textos audiovisuales:

relaciones entre texto, elementos icónicos y

simbólicos, sonido y secuencias audiovisuales.

Busca de información aplicando estrategias de

consulta y utilización de fuentes diversas.

Aplicación de estrategias de comprensión lectora en el

análisis de textos: intención comunicativa y actitud

del hablante, ideas principales y secundarias, cuadros

sinópticos, esquemas, mapas conceptuales, redes

digitales...

1. Aplicar diferentes estrategias de comprensión lectora

para la lectura de géneros de texto narrativos, descriptivos,

conversacionales formales, predictivos, persuasivos,

instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos escritos

propios de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la

vida académica, de los medios de comunicación, del ámbito

laboral y de relaciones con organismos, captando el sentido

global, identificando la información relevante, extrayendo

informaciones concretas, haciendo inferencias,

determinando la actitud del hablante y valorando algunos

aspectos de su forma y su contenido.

3. Identificar, contrastar y seleccionar, de fuentes de

información fiables, los conocimientos que se obtengan de

las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información

impresa en papel o digital integrándolos en un proceso de

aprendizaje continuo.

4. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del

texto para resolver problemas de comprensión de textos

escritos y multimedia, y para la revisión progresivamente

autónoma de los textos propios y alían

Dimensión expresión escrita

Planificar el escrito de acuerdo con la situación

comunicativa (receptor e intención) y a partir de la

generación de ideas y su organización.

Escribir textos de tipología diversa y en diferentes

formatos y apoyos con adecuación, coherencia,

cohesión y corrección lingüística.

Identificación de las características del géneros de

texto más habituales: narrativos, descriptivos,

conversacionales formales, predictivos, persuasivos,

instructivos, expositivos, argumentativos y

administrativos (carta a la administración, instancia,

currículums, solicitud de trabajo, carta de presentación, formularios).

Concepción de la escritura como proceso que incluye

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para

producir textos adecuados, coherentes y cohesionados

(planificando, textualitzat, revisando y reescribiendo), e

integrando la reflexión ortográfica y gramatical en la

práctica y uso de la escritura.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso de la

vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida

académica, de los medios de comunicación, del ámbito

Page 80: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Revisar y corregir el texto para mejorarlo, y tener cura

de su presentación formal.

varias fases: planificación, textualització y revisión.

Elaboración de presentaciones escritas y audiovisuales

usando varios formatos y utilizando lenguajes

diferentes.

Conocimiento de las propiedades del texto y los

mecanismos de articulación textual. Dominio de las

estrategias de adecuación textual: registro, adecuación

y sintaxis.

Identificación de los mecanismos que aportan

coherencia y cohesión a un texto: ordenación y

estructuración de los contenidos, uso de conectores y

marcadores textuales y procedimientos para la

progresión del discurso.

Uso de las estrategias de revisión y corrección:

puntuación, párrafos y normas ortográficas con

excepciones más conocidas.

laboral y de relaciones con organismos, y en relación con el

fin de que persiguen (narrativos, descriptivos,

conversacionales formales, predictivos, persuasivos,

instructivos, expositivos, argumentativos y

administrativos),

siguiendo modelos.

7. Construir el propio entorno personal de aprendizaje

(EPA) y hacer uso de los dossieres personales de

aprendizaje o portafolis digitales para la gestión de la

información y el progreso del aprendizaje.

Dimensión comunicativa: comunicación oral

Obtener información, interpretar y valorar textos

orales de la vida cotidiana, de los medios de

comunicación y académicos, incluyendo los

elementos prosòdics y no verbales.

Producir textos orales de tipología diversa con

adecuación, coherencia, cohesión y corrección

lingüística, empleando los elementos prosòdics y no

verbales pertinentes.

Emplear estrategias de interacción oral de acuerdo con

la situación comunicativa para iniciar, mantener y

acabar el discurso.

Comprensión y producción de textos orales

procedentes de varios ámbitos: vida cotidiana,

relaciones sociales, vida académica y medios de

comunicación.

Conocimiento de las características de textos escritos

y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida

cotidiana, relaciones sociales, vida académica y

medios de comunicación).

Aplicación de procesos de comprensión de textos

orales: reconocimiento, selección, interpretación,

anticipación,

inferencia y retención.

Producción de interacciones orales presenciales y

multimedia: construcción de relaciones sociales en el

interior del aula y del centro; investigación y

8. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios

de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida

académica, de los medios de comunicación, del ámbito

laboral y de relaciones con organismos, de cualquier género

de texto estudiado, captando el sentido global, identificando

la información relevante, extrayendo informaciones

concretas, haciendo inferencias, determinando la actitud del

hablante y valorar algunos aspectos de su forma y suyo

contenido.

9. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la

claridad expositiva, la adecuación, la coherencia y la

cohesión del contenido de las producciones orales propias y

ajenas, así como los aspectos prosòdics y los elementos no

verbales (gestos, movimientos, mirada...).

10. Aprender a hablar en público, en situaciones formales e

informales, de manera individual o en grupo, aplicando

Page 81: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

exposición de información; asertividad y

mantenimiento de las propias ideas; debates;

estrategias comunicativas para el inicio, el

mantenimiento y la finalización de las interacciones, y

cooperación y respeto crítico hacia las diferencias de

opinión en las situaciones de trabajo cooperativo.

estrategias de planificación, textualització y evaluación del

uso oral de la lengua, para discursos relacionados con el

ámbito escolar/académico y social y por discursos que

tienen como finalidad exponer y argumentar.

11. Conocer, utilizar y valorar las normas de cortesía en las

intervenciones orales propias de la actividad académica,

tanto espontáneas cómo planificadas, y en las prácticas

discursivas orales, analizando en los debates y las tertulias

la validez de los argumentos e interpretando, de manera

crítica, tanto su forma como su contenido.

12. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del

texto para resolver problemas de comprensión de textos

orales y multimedia, y para la revisión progresivamente

autónoma de los textos propios y ajenos.

Dimensión literaria

Expresar, oralmente o por escrito, opiniones

razonadas sobre obras literarias, identificando

géneros, e interpretando y valorando los recursos

literarios de los textos.

Escribir textos literarios para expresar realidades,

ficciones y sentimientos.

Adquirir el hábito de la lectura como un medio para

acceder a la información y al conocimiento, y para el

goce personal, y valorar la escritura como un medio

para estructurar el pensamiento y comunicarse con los

otros.

Lectura libre de obras de la literatura castellana, y de

la literatura universal y juvenil.

Conocimiento del contexto histórico y social en que se

produjeron el Neoclasicismo y el Romanticismo, el

Realismo y el Naturalismo.

Conocimiento de los autores y las obras más

representativos del Neoclasicismo y el Romanticismo,

el Realismo y el Naturalismo.

Lectura y explicación de fragmentos significativos y,

si procede, textos completos y adaptados.

Uso de estrategias para analizar e interpretar el texto

literario antes, durando y después de la lectura.

Redacción de textos de intención literaria, a partir de

la lectura de textos de obras libres y/o de la época,

utilizando las convenciones formales del género y

13. Leer y comprender de manera autónoma obras literarias

de la literatura catalana, castellana y universal de todos los

tiempos y de la literatura juvenil, cercanas a los propios

gustos y aficiones, y mostrando interés por la lectura.

14. Leer, comprender y comentar textos representativos de

los siglos xviii, xix y xx, reconociendo la intención del

autor, el tema, los disparos propios del género al cual

pertenece y relacionando su contenido con el contexto

sociocultural y literario de la época, u otras épocas, y

expresar la relación existente con juicios personales

razonados.

15. Redactar textos personales de intención literaria, a

partir de la lectura de textos de los siglos xviii, xix y xx,

siguiendo las convenciones formales del género, y con

intención lúdica y creativa.

16. Consultar y citar adecuadamente fuentes de

información variadas, para realizar un trabajo académico en

Page 82: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

desde una perspectiva lúdica y creativa. apoyo papel o digital sobre un tema del currículum de

literatura, adoptando un punto de vista crítico y personal, y

utilizando las tecnologías de la información.

17. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del

texto para resolver problemas de comprensión y expresión

de textos literarios, y para la revisión progresivamente

autónoma de los textos propios y ajenos.

18. Valorar la importancia de la lectura y la escritura como

herramientas de adquisición de los

Aprendizajes y como estímulo del desarrollo personal.

19. Valorar la lengua oral como instrumento de aprendizaje,

como medio para transmitir

conocimientos, ideas y sentimientos y como herramienta

para el aprendizaje colaborativo y la regulación de la

conducta.

Dimensión actitudinal y plurilingüe

Adquirir el hábito de la lectura como un medio para

acceder a la información y al conocimiento, y para el

goce personal, y valorar la escritura como un medio

para estructurar el pensamiento y comunicarse con los

otros.

Implicarse activamente y reflexivamente en

interacciones orales con una actitud dialogante y de

escucha.

Conocimiento de las variedades de lengua castellana

en los diferentes territorios donde se habla

20. Reconocer, conocer, respetar y valorar la diversidad

lingüística y cultural de Europa y del

mundo.

21. Conocer y emplear los sistemas de comunicación

digitales sincrónicos o asincrònics, atendiendo

a la direccionalitat de la información, al alcance del sistema

comunicativo, al canal comunicativo y al tipo de

dispositivo que se utiliza, y tener cura de los aspectos que

afectan a la identidad digital propia y ajena.

Bloque transversal de conocimiento de la lengua Léxico y semántica

Conocimiento de las relaciones semánticas hiponímia

Page 83: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

y hiperonímia.

Identificación de los mecanismos de cambios de

significado.

Morfología y sintaxis

Conocimiento de la estructura de la subordinación

adjetiva y la subordinación adverbial.

ÁMBITO SOCIAL

Dimensión cultural y artística

Analizar las manifestaciones culturales y relacionarlas

con sus creadores y su época, para interpretar las

diversas cosmovisiones y su finalidad.

Valorar el patrimonio cultural como herencia recibida

del pasado, para defender la conservación y crear de

nuevo para las generaciones futuras.

Valorar las expresiones culturales propias para

favorecer la construcción de la identidad personal

dentro de un mundo global y diverso.

Conocimiento del contexto histórico y social en que se

produjeron el Neoclasicismo y el Romanticismo, el

Realismo y el Naturalismo.

Identificación de la importancia del legado cultural y

literario en la sociedad actual.

ÁMBITO DE CULTURA Y VALORES

Dimensión personal

Actuar con autonomía en la toma de decisiones y ser

responsable de los propios actos.

Cuestionarse y usar la argumentación para superar

prejuicios y consolidar el pensamiento propio.

Identificar los aspectos éticos de cada situación y dar

respuestas adecuadas y preferentemente innovadoras.

Identificación de las fases, los criterios y las

consecuencias en la toma de decisiones.

Conocimiento de los criterios de una argumentación.

Page 84: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras

personas, culturas, opciones y creencias.

Dimensión interpersonal

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras

personas, culturas, opciones y creencias.

Realizar actividades de participación y de

colaboración que promuevan actitudes de compromiso

y democráticas.

Respeto por la pluralidad cultural, política, religiosa y

otras.

ÁMBITO DIGITAL

Dimensión instrumentos y aplicaciones

Seleccionar, configurar y programar dispositivos

digitales según las tareas a realizar.

Utilizar las aplicaciones de edición de textos,

presentaciones multimedia y tratamiento de datos

numéricos para la producción de documentos.

Utilizar las aplicaciones básicas de edición de imagen

fija, sonido e imagen en movimiento para

producciones de documentos digitales.

Conocimiento de las funcionalidades básicas de los

dispositivos y conceptos básicos de los sistemas

operativos.

Utilización de herramientas de edición de documentos

de texto, presentaciones multimedia y procesamiento

de datos numéricos.

Dimensión comunicación interpersonal y colaboración

Participar en entornos de comunicación interpersonal

y publicaciones virtuales para compartir información.

Realizar actividades en grupo utilizando herramientas

y entornos virtuales de trabajo colaborativo.

Selección y valoración de fuentes de información

digital y planificación de la busca.

Conocimiento de las herramientas de edición de

documentos de texto, presentaciones multimedia y

procesamiento de datos numéricos.

Conocimiento de las herramientas de edición de

documentos de texto, presentaciones multimedia y

procesamiento de datos numéricos.

Page 85: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

Dimensión ciudadanía, hábitos, civismo e identidad

digital

Fomentar hábitos de uso saludable de las TIC

vinculados a la ergonomía para la prevención de

riesgos.

Actuar de manera crítica y responsable en el uso de

las TIC, considerando aspectos éticos, legales, de

seguridad, de sostenibilidad y de identidad digital.

.

TERCER TRIMESTRE Uniidades didácticas en que se trabajan: 9,10,11,12

Competencias Contenidos Criterios de evaluación

ÁMBITO LINGÜÍSTICO

Dimensión comprensión lectora

Obtener información, interpretar y valorar el

contenido de textos escritos de la vida cotidiana, de

los medios de comunicación y académicos para

comprenderlos.

Lectura y comprensión de textos escritos y

multimedia procedentes de varios ámbitos (vida

cotidiana, relaciones sociales, vida académica y

medios de comunicación) y de géneros varios (textos

narrativos, descriptivos, conversacionales, predictivos,

persuasivos, instructivos, expositivos y

argumentativos).

Análisis y comprensión de textos audiovisuales:

relaciones entre texto, elementos icónicos y

simbólicos, sonido y secuencias audiovisuales.

Busca de información aplicando estrategias de

consulta y utilización de fuentes diversas.

Aplicación de estrategias de comprensión lectora en el

análisis de textos: intención comunicativa y actitud del hablante, ideas principales y secundarias, cuadros

sinópticos, esquemas, mapas conceptuales, redes

digitales...

1. Aplicar diferentes estrategias de comprensión lectora

para la lectura de géneros de texto narrativos, descriptivos,

conversacionales formales, predictivos, persuasivos,

instructivos, expositivos, argumentativos y administrativos.

2. Leer, comprender, interpretar y valorar textos escritos

propios de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la

vida académica, de los medios de comunicación, del ámbito

laboral y de relaciones con organismos, captando el sentido

global, identificando la información relevante, extrayendo

informaciones concretas, haciendo inferencias,

determinando la actitud del hablante y valorando algunos

aspectos de su forma y su contenido.

3. Identificar, contrastar y seleccionar, de fuentes de

información fiables, los conocimientos que se obtengan de

las bibliotecas o de cualquier otra fuente de información impresa en papel o digital integrándolos en un proceso de

aprendizaje continuo.

Page 86: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

4. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del

texto para resolver problemas de comprensión de textos

escritos y multimedia, y para la revisión progresivamente

autónoma de los textos propios y ajenos.

Dimensión expresión escrita

Planificar el escrito de acuerdo con la situación

comunicativa (receptor e intención) y a partir de la

generación de ideas y su organización.

Escribir textos de tipología diversa y en diferentes

formatos y apoyos con adecuación, coherencia,

cohesión y corrección lingüística.

Revisar y corregir el texto para mejorarlo, y tener cura

de su presentación formal.

Conocimiento de las características de textos escritos

y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida

cotidiana, relaciones sociales, vida académica y

medios de comunicación).

Identificación de los mecanismos que aportan

adecuación, coherencia y cohesión a un texto: registro

lingüístico, adecuación léxica, ordenación y

estructuración de los contenidos, uso de conectores y

marcadores textuales y procedimientos para la

progresión del discurso.

Identificación de la escritura como un proceso:

planificación, textualització y revisión.

Conocimiento de las características y pautas para

elaborar un comentario de texto.

Elaboración de presentaciones escritas y multimedia:

estructuración, apoyo multimedia, utilización de

diferentes lenguajes.

5. Aplicar progresivamente las estrategias necesarias para

producir textos adecuados, coherentes y cohesionados

(planificando, textualitzat, revisando y reescribiendo), e

integrando la reflexión ortográfica y gramatical en la

práctica y uso de la escritura.

6. Escribir textos en relación con el ámbito de uso de la

vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida

académica, de los medios de comunicación, del ámbito

laboral y de relaciones con organismos, y en relación con el

fin de que persiguen (narrativos, descriptivos,

conversacionales formales, predictivos, persuasivos,

instructivos, expositivos, argumentativos y

administrativos),

siguiendo modelos.

7. Construir el propio entorno personal de aprendizaje

(EPA) y hacer uso de los dossieres personales de

aprendizaje o portafolis digitales para la gestión de la

información y el progreso del aprendizaje.

Dimensión comunicación oral

Obtener información, interpretar y valorar textos

orales de la vida cotidiana, de los medios de

comunicación y académicos, incluyendo los

elementos

prosòdics y no verbales.

Producir textos orales de tipología diversa con

adecuación, coherencia, cohesión y corrección

lingüística, empleando los elementos prosòdics y no

verbales pertinentes.

Comprensión y producción de textos orales

procedentes de varios ámbitos: vida cotidiana,

relaciones sociales, vida académica y medios de

comunicación.

Conocimiento de las características de textos escritos

y multimedia procedentes de varios ámbitos (vida

cotidiana, relaciones sociales, vida académica y

medios de comunicación).

Aplicación de procesos de comprensión de textos

orales: reconocimiento, selección, interpretación,

8. Comprender, interpretar y valorar textos orales propios

de la vida cotidiana, de las relaciones sociales, de la vida

académica, de los medios de comunicación, del ámbito

laboral y de relaciones con organismos, de cualquier género

de texto estudiado, captando el sentido

global, identificando la información relevante, extrayendo

informaciones concretas, haciendo inferencias,

determinando la actitud del hablante y valorar algunos

aspectos de su forma y suyo contenido.

9. Reconocer, interpretar y evaluar progresivamente la

claridad expositiva, la adecuación, la coherencia y la

Page 87: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Emplear estrategias de interacción oral de acuerdo con

la situación comunicativa para iniciar, mantener y

acabar el discurso.

anticipación,

inferencia y retención.

Producción de interacciones orales presenciales y

multimedia: construcción de relaciones sociales en el

interior del aula y del centro; investigación y

exposición de información; asertividad y

mantenimiento de las propias ideas; debates;

estrategias comunicativas para el inicio, el

mantenimiento y la finalización de las interacciones, y

cooperación y respeto crítico hacia las diferencias de

opinión en las situaciones de trabajo cooperativo.

cohesión del contenido de las producciones orales propias y

ajenas, así como los aspectos prosòdics y los elementos no

verbales (gestos, movimientos, mirada...).

10. Aprender a hablar en público, en situaciones formales o

informales, de manera individual o en grupo, aplicando

estrategias de planificación, textualització y evaluación del

uso oral de la lengua oral, para discursos relacionados con

el ámbito escolar o académico y social, y para discursos

que tienen como finalidad exponer y argumentar.

11. Conocer, utilizar y valorar las normas de cortesía en las

intervenciones orales propias de la actividad académica,

tanto espontáneas cómo planificadas, y en las prácticas

discursivas orales, analizando en los debates y las tertulias

la validez de los argumentos e interpretando, de manera

crítica, tanto su forma como su contenido.

12. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del

texto para resolver problemas de comprensión de textos

orales y multimedia, y para la revisión progresivamente

autónoma de los textos propios y ajenos.

Dimensión literaria

Expresar, oralmente o por escrito, opiniones

razonadas sobre obras literarias, identificando

géneros, e interpretando y valorando los recursos

literarios de los textos.

Escribir textos literarios para expresar realidades,

ficciones y sentimientos.

Adquirir el hábito de la lectura como un medio para

acceder a la información y al conocimiento, y para el

goce personal, y valorar la escritura como un medio

para estructurar el pensamiento y comunicarse c

Lectura libre de obras de la literatura castellana, y de

la literatura universal y juvenil.

Conocimiento del contexto histórico y social en que se

produjeron el Modernismo, las Vanguardias, la

literatura de posguerra, la literatura contemporánea y

la literatura hispanoamericana.

Conocimiento de los autores y las obras más

representativos del Modernismo y la Generación del

98, las Vanguardias y la Generación del 27, la

literatura de posguerra, la literatura contemporánea y

la literatura hispanoamericana.

Lectura y explicación de fragmentos significativos y,

si procede, textos completos y adaptados.

13. Leer y comprender de manera autónoma obras literarias

de la literatura catalana, castellana y universal de todos los

tiempos y de la literatura juvenil, cercanas a los propios

gustos y aficiones, y mostrando interés por la lectura.

14. Leer, comprender y comentar textos representativos de

los siglos xviii, xix y xx, reconociendo la intención del

autor, el tema, los disparos propios del género al cual

pertenece y relacionando su contenido con el contexto

sociocultural y literario de la época, u otras épocas, y

expresar la relación existente con juicios personales

razonados.

15. Redactar textos personales de intención literaria, a

partir de la lectura de textos de los siglos xviii, xix y xx,

siguiendo las convenciones formales del género, y con

Page 88: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Uso de estrategias para analizar e interpretar el texto

literario antes, durando y después de la lectura.

Redacción de textos de intención literaria, a partir de

la lectura de textos de obras libres y/o de la época,

utilizando las convenciones formales del género y

desde una perspectiva lúdica y creativa.

intención lúdica y creativa.

16. Consultar y citar adecuadamente fuentes de

información variadas, para realizar un trabajo académico en

apoyo papel o digital sobre un tema del currículum de

literatura, adoptando un punto de vista crítico y personal, y

utilizando las tecnologías de la información.

17. Emplear la reflexión gramatical a nivel de la frase y del

texto para resolver problemas de comprensión y expresión

de textos literarios, y para la revisión progresivamente

autónoma de los textos propios y ajenos.

ÁMBITO SOCIAL

Dimensión cultural y artística

Analizar las manifestaciones culturales y relacionarlas

con sus creadores y su época, para interpretar las

diversas cosmovisiones y su finalidad.

Valorar el patrimonio cultural como herencia recibida

del pasado, para defender la conservación y crear de

nuevo para las generaciones futuras.

Valorar las expresiones culturales propias para

favorecer la construcción de la identidad personal

dentro de un mundo global y diverso.

Conocimiento del contexto histórico y social en que se

produjeron el Modernismo, las Vanguardias, la

literatura de posguerra, la literatura contemporánea y

la literatura hispanoamericana.

Identificación de la importancia del legado cultural y

literario en la sociedad actual.

ÁMBITO DE CULTURA Y VALORES

Dimensión personal

Actuar con autonomía en la toma de decisiones y ser

responsable de los propios actos.

Cuestionarse y usar la argumentación para superar

prejuicios y consolidar el pensamiento propio.

Identificar los aspectos éticos de cada situación y dar

respuestas adecuadas y preferentemente innovadoras.

Identificación de las fases, los criterios y las

consecuencias en la toma de decisiones.

Conocimiento de los criterios de una argumentación.

Page 89: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras

personas, culturas, opciones y creencias.

Dimensión interpersonal

Mostrar actitudes de respeto activo hacia las otras

personas, culturas, opciones y creencias.

Realizar actividades de participación y de

colaboración que promuevan actitudes de compromiso

y democráticas.

Respeto por la pluralidad cultural, política, religiosa y

otras.

ÁMBITO DIGITAL

Dimensión instrumentos y aplicaciones

Seleccionar, configurar y programar dispositivos

digitales según las tareas a realizar.

Utilizar las aplicaciones de edición de textos,

presentaciones multimedia y tratamiento de datos

numéricos para la producción de documentos.

Utilizar las aplicaciones básicas de edición de imagen

fija, sonido e imagen en movimiento para

producciones de documentos digitales.

Conocimiento de las funcionalidades básicas de los

dispositivos y conceptos básicos de los sistemas

operativos.

Utilización de herramientas de edición de documentos

de texto, presentaciones multimedia y procesamiento

de datos numéricos.

Dimensión tratamiento de la información y

organización de entornos de trabajo y aprendizaje

Buscar, contrastar y seleccionar información digital

adecuada para el trabajo a realizar, considerando

varias fuentes y medios digitales.

Construir nuevo conocimiento personal mediante

estrategias de tratamiento de la información con el

apoyo de aplicaciones digitales.

Organizar y utilizar un entorno personal de trabajo y

Selección y valoración de fuentes de información

digital y planificación de la busca.

Conocimiento de las herramientas de edición de

documentos de texto, presentaciones multimedia y

procesamiento de datos numéricos.

Page 90: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

aprendizaje con herramientas digitales para

desarrollarse en la sociedad del conocimiento

Dimensión comunicación interpersonal y

colaboración

Participar en entornos de comunicación interpersonal

y publicaciones virtuales para compartir información.

Realizar actividades en grupo utilizando herramientas

y entornos virtuales de trabajo colaborativo.

Conocimiento de las herramientas de edición de

documentos de texto, presentaciones multimedia y

procesamiento de datos numéricos.

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

Dimensión ciudadanía, hábitos, civismo e identidad

digital

Fomentar hábitos de uso saludable de las TIC

vinculados a la ergonomía para la prevención de

riesgos.

Actuar de manera crítica y responsable en el uso de

las TIC, considerando aspectos éticos, legales, de

seguridad, de sostenibilidad y de identidad digital.

Utilización de los buscadores y las fuentes de

información digital con criterios de selección y

valoración.

Aplicación de las normas de cortesía a la red.

Page 91: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

5.7- ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE PER A L'ESO

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: ESCOLTAR I PARLAR. Criteris d’avaluació / Estàndards

d’aprenentatge avaluables

1. Comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de l’àmbit personal,

acadèmic/escolar i social. 1.1. Comprèn el sentit global de textos orals propis de l’àmbit personal, escolar/acadèmic i social, i

identifica l’estructura, la informació rellevant i la intenció comunicativa del parlant.

1.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text, i analitza fonts de

procedència no verbal.

1.3. Reté informació rellevant i extreu informacions concretes.

1.4. Segueix i interpreta instruccions orals i respecta la jerarquia donada.

1.5. Comprèn el sentit global de textos publicitaris, informatius i d’opinió procedents dels mitjans

de comunicació, distingeix la informació de la persuasió en la publicitat i la informació de l’opinió

en notícies, reportatges, etc., i identifica les estratègies d’emfatització i d’expansió.

1.6. Resumeix textos, de forma oral, reconeix les idees principals i les integra, de forma clara, en

oracions que es relacionin lògicament i semànticament.

2. Comprendre, interpretar i valorar textos orals de diferent tipus.

2.1. Comprèn el sentit global de textos orals d’intenció narrativa, descriptiva, instructiva, expositiva

i argumentativa, identifica la informació rellevant, determina el tema i reconeix la intenció

comunicativa del parlant, així com l’estructura i les estratègies de cohesió textual oral.

2.2. Anticipa idees i infereix dades de l’emissor i del contingut del text i analitza fonts de

procedència no verbal.

2.3. Reté informació rellevant i extreu informacions concretes.

2.4. Interpreta i valora aspectes concrets del contingut i l’estructura de textos narratius, descriptius,

expositius, argumentatius i instructius, emet judicis raonats i els relaciona amb conceptes personals

per justificar un punt de vista particular.

2.5. Empra progressivament els instruments adequats per localitzar el significat de paraules o

enunciats desconeguts (demana ajuda, cerca en diccionaris, recorda el context en el qual apareix...).

2.6. Resumeix textos narratius, descriptius, instructius, expositius i argumentatius, de forma clara,

reconeix les idees principals i integra la informació en oracions que es relacionin lògicament i

semànticament.

3. Comprendre el sentit global de textos orals.

3.1. Escolta, observa i explica el sentit global de debats, col·loquis i converses espontànies,

identifica la informació rellevant, determina el tema i reconeix la intenció comunicativa i l’actitud

de cada participant, així com les diferències formals i de contingut que regulen els intercanvis

comunicatius formals i els intercanvis comunicatius espontanis.

3.2. Observa i analitza les intervencions particulars de cada participant en un debat tenint en compte

el to emprat, el llenguatge que s’usa, el contingut i el grau de respecte vers les opinions dels altres.

3.3. Reconeix i assumeix les regles d’interacció, intervenció i cortesia que regulen els debats i

qualsevol intercanvi comunicatiu oral.

4. Valorar la importància de la conversa en la vida social a través de la pràctica d’actes de parla:

contar, descriure, opinar, dialogar..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.

4.1. Intervé i valora la seva participació en actes comunicatius orals.

5. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, la

coherència i la cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els

aspectes prosòdics i els elements no verbals (gests, moviments, mirada...).

5.1. Coneix el procés de producció de discursos orals i valora la claredat expositiva, l’adequació, i

la coherència del discurs, així com la cohesió dels continguts.

5.2. Reconeix la importància dels aspectes prosòdics del llenguatge no verbal i de la gestió de temps

i d’ajuts audiovisuals en qualsevol tipus de discurs.

Page 92: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

5.3. Reconeix els errors de la producció oral pròpia i aliena a partir de la pràctica habitual de

l’avaluació i l’autoavaluació, i proposa solucions per millorar-les.

6. Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de forma individual o en grup.

6.1. Realitza presentacions orals.

6.2. Organitza el contingut i elabora guions previs a la intervenció oral formal, reconeix la idea

central i el moment en què s’ha de presentar al seu auditori, així com les idees secundàries i

exemples que donen suport al seu desenvolupament.

6.3. Realitza intervencions no planificades, dins l’aula, analitza i compara les similituds i les

diferències entre discursos formals i discursos espontanis.

6.4. Incorpora progressivament paraules pròpies del nivell formal de la llengua en les seves

pràctiques orals.

6.5. Pronuncia amb correcció i claredat, i modula i adapta el seu missatge a la finalitat de la pràctica

oral.

6.6. Avalua, per mitjà de guies, les produccions pròpies i alienes i millora progressivament les seves

pràctiques discursives.

7. Participar i valorar la intervenció en debats, col·loquis i converses espontànies.

7.1. Participa activament en debats i col·loquis escolars, respecta les regles d’interacció, intervenció

i cortesia que els regulen, en manifesta les opinions i respecta les opinions dels altres.

7.2. Se cenyeix al tema, no divaga i atén les instruccions del moderador en debats i col·loquis.

7.3. Avalua les intervencions pròpies i alienes.

7.4. Respecta les normes de cortesia que han de regular les converses orals, s’ajusta al torn de

paraula, respecta l’espai, gesticula de forma adequada, escolta activament els altres i usa fórmules

de salutació i comiat.

8. Reproduir situacions reals o imaginàries de comunicació, potenciar el desenvolupament

progressiu de les habilitats socials, l’expressió verbal i no verbal i la representació de realitats,

sentiments i emocions.

8.1. Dramatitza i improvisa situacions reals o imaginàries de comunicació.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR I ESCRIURE. Criteris d’avaluació /

Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús que la regeixen per resoldre

problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i revisió

progressivament autònoma dels textos propis i aliens, mitjançant la utilització de la

terminologia gramatical necessària per a l’explicació dels diversos usos de la llengua. 1.1. Reconeix i explica l’ús de les categories gramaticals en els textos i empra aquest coneixement

per corregir errors de concordança en textos propis i aliens.

1.2. Reconeix i corregeix errors ortogràfics i gramaticals en textos propis i aliens i aplica els

coneixements adquirits per millorar la producció de textos verbals en les seves produccions orals i

escrites.

1.3. Coneix i empra adequadament les formes verbals en les produccions orals i escrites que

elabora.

2. Reconèixer i analitzar l’estructura de les paraules pertanyents a les diferents categories

gramaticals, i distingir les flexives de les no flexives.

2.1. Reconeix i explica els elements constitutius de la paraula: arrel i afixos, aplica aquest

coneixement a la millora de la comprensió de textos escrits i a l’enriquiment del seu vocabulari

actiu.

2.2. Explica els diferents procediments de formació de paraules, distingeix les compostes, les

derivades, les sigles i els acrònims.

3. Comprendre el significat de les paraules en tota la seva extensió per reconèixer i diferenciar els

usos objectius dels usos subjectius.

3.1. Diferencia els components denotatius i connotatius en el significat de les paraules dins una

frase o un text oral o escrit.

4. Comprendre i valorar les relacions d’igualtat i de contrarietat que s’estableixen entre les paraules

Page 93: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

i l’ús que se’n fa en el discurs oral i escrit.

4.1. Reconeix i usa sinònims i antònims d’una paraula i n’explica l’ús concret en una frase o en un

text oral o escrit.

5. Reconèixer els diferents canvis de significat que afecten la paraula en el text: metàfora,

metonímia, paraules tabú i eufemismes.

5.1. Reconeix i explica l’ús metafòric i metonímic de les paraules en una frase o en un text oral o

escrit.

5.2. Reconeix i explica els fenòmens contextuals que afecten el significat global de les paraules:

tabú i eufemisme.

6. Utilitzar de forma efectiva els diccionaris i altres fonts de consulta, tant en paper com en format

digital, per resoldre dubtes en relació amb l’ús de la llengua i per enriquir el propi vocabulari.

6.1. Empra fonts variades de consulta en formats diversos per resoldre els dubtes sobre l’ús de la

llengua i per ampliar el vocabulari.

7. Observar, reconèixer i explicar els usos dels grups nominals, adjectivals, verbals, preposicionals i

adverbials dins el marc de l’oració simple.

7.1. Identifica els diferents grups de paraules en frases i textos, diferencia la paraula nuclear de la

resta de paraules que el formen i n’explica el funcionament en el marc de l’oració simple.

7.2. Reconeix i explica en els textos el funcionament sintàctic del verb a partir del significat i

distingeix els grups de paraules que poden funcionar com a complements verbals argumentals i

adjunts.

8. Reconèixer, usar i explicar els elements constitutius de l’oració simple.

8.1. Reconeix i explica en els textos els elements constitutius de l’oració simple, diferencia subjecte

i predicat i interpreta la presència o absència del subjecte com una marca de l’actitud, objectiva o

subjectiva, de l’emissor.

8.2. Transforma oracions actives en passives i viceversa i explica els diferents papers semàntics del

subjecte: agent, pacient, causa.

8.3. Amplia oracions en un text usant diferents grups de paraules, utilitza els nexes adequats i crea

oracions noves amb sentit complet.

9. Identificar els connectors textuals presents en els textos i reconèixer la funció que realitzen en

l’organització del contingut del discurs.

9.1. Reconeix, usa i explica els connectors textuals (d’addició, contrast i explicació) i els principals

mecanismes de referència interna, gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (el·lipsi i

substitucions mitjançant sinònims i hiperònims), i valora la seva funció en l’organització del

contingut del text.

10. Identificar la intenció comunicativa de la persona que parla o escriu.

10.1. Reconeix l’expressió de l’objectivitat o subjectivitat i identifica les modalitats assertives,

interrogatives, exclamatives, desideratives, dubitatives i imperatives en relació amb la intenció

comunicativa de l’emissor.

10.2. Identifica i usa en textos orals o escrits les formes lingüístiques que fan referència a l’emissor

i al receptor, o audiència: la persona gramatical, l’ús de pronoms, el subjecte agent o pacient, les

oracions impersonals, etc.

10.3. Explica la diferència significativa que implica l’ús dels temps i maneres verbals.

11. Interpretar de forma adequada els discursos orals i escrits tenint en compte els elements

lingüístics, les relacions gramaticals i lèxiques, l’estructura i la disposició dels continguts en funció

de la intenció comunicativa.

11.1. Reconeix la coherència d’un discurs atenent la intenció comunicativa de l’emissor, i identifica

l’estructura i la disposició de continguts.

11.2. Identifica diferents estructures textuals: narració, descripció, explicació i diàleg, n’explica els

mecanismes lingüístics que les diferencien i aplica els coneixements adquirits a la producció i

millora de textos propis i aliens.

12. Conèixer la realitat plurilingüe d’Espanya, la distribució geogràfica de les diferents llengües i

dialectes del territori, els seus orígens històrics i alguns dels seus trets diferencials.

Page 94: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

12.1. Localitza en un mapa les diferents llengües d’Espanya i n’explica alguna de les

característiques diferencials a través de diversos textos, reconeix els orígens històrics del territori i

descriu alguns dels trets diferencials.

12.2. Reconeix les varietats geogràfiques del castellà dins i fora d’Espanya.

BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús que la regeixen per resoldre

problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a la composició i revisió progressivament

autònoma dels textos propis i aliens, mitjançant la utilització de la terminologia gramatical

necessària per a l’explicació dels diversos usos de la llengua.

1.1. Reconeix i explica l’ús de les categories gramaticals en els textos i empra aquest coneixement

per corregir errors de concordança en textos propis i aliens.

1.2. Reconeix i corregeix errors ortogràfics i gramaticals en textos propis i aliens i aplica els

coneixements adquirits per millorar la producció de textos verbals en les seves produccions orals i

escrites.

1.3. Coneix i empra adequadament les formes verbals en les produccions orals i escrites que

elabora.

2. Reconèixer i analitzar l’estructura de les paraules pertanyents a les diferents categories

gramaticals, i distingir les flexives de les no flexives.

2.1. Reconeix i explica els elements constitutius de la paraula: arrel i afixos, aplica aquest

coneixement a la millora de la comprensió de textos escrits i a l’enriquiment del seu vocabulari

actiu.

2.2. Explica els diferents procediments de formació de paraules, distingeix les compostes, les

derivades, les sigles i els acrònims.

3. Comprendre el significat de les paraules en tota la seva extensió per reconèixer i diferenciar els

usos objectius dels usos subjectius.

3.1. Diferencia els components denotatius i connotatius en el significat de les paraules dins una

frase o un text oral o escrit.

4. Comprendre i valorar les relacions d’igualtat i de contrarietat que s’estableixen entre les paraules

i l’ús que se’n fa en el discurs oral i escrit.

4.1. Reconeix i usa sinònims i antònims d’una paraula i n’explica l’ús concret en una frase o en un

text oral o escrit.

5. Reconèixer els diferents canvis de significat que afecten la paraula en el text: metàfora,

metonímia, paraules tabú i eufemismes.

5.1. Reconeix i explica l’ús metafòric i metonímic de les paraules en una frase o en un text oral o

escrit.

5.2. Reconeix i explica els fenòmens contextuals que afecten el significat global de les paraules:

tabú i eufemisme.

6. Utilitzar de forma efectiva els diccionaris i altres fonts de consulta, tant en paper com en format

digital, per resoldre dubtes en relació amb l’ús de la llengua i per enriquir el propi vocabulari.

6.1. Empra fonts variades de consulta en formats diversos per resoldre els dubtes sobre l’ús de la

llengua i per ampliar el vocabulari.

7. Observar, reconèixer i explicar els usos dels grups nominals, adjectivals, verbals, preposicionals i

adverbials dins el marc de l’oració simple.

7.1. Identifica els diferents grups de paraules en frases i textos, diferencia la paraula nuclear de la

resta de paraules que el formen i n’explica el funcionament en el marc de l’oració simple.

7.2. Reconeix i explica en els textos el funcionament sintàctic del verb a partir del significat i

distingeix els grups de paraules que poden funcionar com a complements verbals argumentals i

adjunts.

8. Reconèixer, usar i explicar els elements constitutius de l’oració simple.

8.1. Reconeix i explica en els textos els elements constitutius de l’oració simple, diferencia subjecte

i predicat i interpreta la presència o absència del subjecte com una marca de l’actitud, objectiva o

Page 95: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

subjectiva, de l’emissor.

8.2. Transforma oracions actives en passives i viceversa i explica els diferents papers semàntics del

subjecte: agent, pacient, causa.

8.3. Amplia oracions en un text usant diferents grups de paraules, utilitza els nexes adequats i crea

oracions noves amb sentit complet.

9. Identificar els connectors textuals presents en els textos i reconèixer la funció que realitzen en

l’organització del contingut del discurs.

9.1. Reconeix, usa i explica els connectors textuals (d’addició, contrast i explicació) i els principals

mecanismes de referència interna, gramaticals (substitucions pronominals) i lèxics (el·lipsi i

substitucions mitjançant sinònims i hiperònims), i valora la seva funció en l’organització del

contingut del text.

10. Identificar la intenció comunicativa de la persona que parla o escriu.

10.1. Reconeix l’expressió de l’objectivitat o subjectivitat i identifica les modalitats assertives,

interrogatives, exclamatives, desideratives, dubitatives i imperatives en relació amb la intenció

comunicativa de l’emissor.

10.2. Identifica i usa en textos orals o escrits les formes lingüístiques que fan referència a l’emissor

i al receptor, o audiència: la persona gramatical, l’ús de pronoms, el subjecte agent o pacient, les

oracions impersonals, etc.

10.3. Explica la diferència significativa que implica l’ús dels temps i maneres verbals.

11. Interpretar de forma adequada els discursos orals i escrits tenint en compte els elements

lingüístics, les relacions gramaticals i lèxiques, l’estructura i la disposició dels continguts en funció

de la intenció comunicativa.

11.1. Reconeix la coherència d’un discurs atenent la intenció comunicativa de l’emissor, i identifica

l’estructura i la disposició de continguts.

11.2. Identifica diferents estructures textuals: narració, descripció, explicació i diàleg, n’explica els

mecanismes lingüístics que les diferencien i aplica els coneixements adquirits a la producció i

millora de textos propis i aliens.

12. Conèixer la realitat plurilingüe d’Espanya, la distribució geogràfica de les diferents llengües i

dialectes del territori, els seus orígens històrics i alguns dels seus trets diferencials.

12.1. Localitza en un mapa les diferents llengües d’Espanya i n’explica alguna de les

característiques diferencials a través de diversos textos, reconeix els orígens històrics del territori i

descriu alguns dels trets diferencials.

12.2. Reconeix les varietats geogràfiques del castellà dins i fora d’Espanya.

BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Llegir obres de la literatura espanyola i universal de tots els temps i de la literatura juvenil,

properes als gusts i aficions de l’alumne, i mostrar interès per la lectura.

1.1. Llegeix i comprèn amb un grau creixent d’interès i autonomia obres literàries properes als seus

gusts, aficions i interessos.

1.2. Valora alguna de les obres de lectura lliure, resumeix el contingut, explica els aspectes que més

li criden l’atenció i el que la lectura li aporta com a experiència personal.

1.3. Desenvolupa progressivament el propi criteri estètic i persegueix com a única finalitat el plaer

per la lectura.

2. Afavorir la lectura i la comprensió d’obres literàries de la literatura espanyola i universal de tots

els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gusts i aficions, i contribuir a la formació de

la personalitat literària.

2.1. Desenvolupa progressivament la capacitat de reflexió a través de l’observació, l’anàlisi i

l’explicació de la relació existent entre diverses manifestacions artístiques de totes les èpoques

(música, pintura, cinema...).

2.2. Reconeix i comenta la pervivència o l’evolució de personatges tipus, temes i formes al llarg de

diversos períodes historicoliteraris fins a l’actualitat.

2.3 Compara textos literaris i peces dels mitjans de comunicació que responguin a un mateix tòpic,

Page 96: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

a través de l’observació, l’anàlisi i l’explicació dels diferents punts de vista segons el mitjà, l’època

o la cultura i valora i critica el que llegeix o veu.

3. Promoure la reflexió sobre la connexió entre la literatura i la resta de les arts: música, pintura,

cinema, etc., com a expressió del sentiment humà, analitza i interrelaciona obres, (literàries,

musicals, arquitectòniques...), personatges, temes, etc., de totes les èpoques.

3.1. Parla en classe dels llibres i comparteix les seves impressions amb els companys.

3.2. Treballa en equip determinats aspectes de les lectures proposades, o seleccionades pels

alumnes, i investiga i experimenta de forma progressivament autònoma.

3.3. Llegeix en veu alta, i modula, adequa la veu, s’ajuda d’elements de la comunicació no verbal i

potencia l’expressivitat verbal.

3.4. Dramatitza fragments literaris breus, desenvolupa progressivament l’expressió corporal com a

manifestació de sentiments i emocions, i respecta les produccions dels altres.

4. Fomentar el gust i l’hàbit per la lectura en tots els seus vessants: com a font d’accés al

coneixement i com a instrument de lleure i diversió que permet explorar mons diferents dels

nostres, reals o imaginaris.

4.1. Llegeix i comprèn una selecció de textos literaris, en versió original o adaptats, i representatius

de la literatura de l’edat mitjana al Segle d’Or, identifica el tema, resumeix el contingut i interpreta

el llenguatge literari.

5. Comprendre textos literaris representatius de la literatura de l’edat mitjana al Segle d’Or,

reconèixer la intenció de l’autor, relacionar el contingut i la forma amb els contextos socioculturals i

literaris de l’època, identificar el tema, reconèixer l’evolució d’alguns tòpics i formes literàries i

expressar aquesta relació amb judicis personals raonats.

5.1. Expressa la relació que existeix entre el contingut de l’obra, la intenció de l’autor i el context i

la pervivència de temes i formes, i n’emet judicis personals raonats.

6. Redactar textos personals d’intenció literària seguint les convencions del gènere, amb intenció

lúdica i creativa.

6.1. Redacta textos personals d’intenció literària a partir de models donats seguint les convencions

del gènere amb intenció lúdica i creativa.

6.2. Desenvolupa el gust per l’escriptura com a instrument de comunicació capaç d’analitzar i

regular els seus sentiments.

7. Consultar i citar adequadament fonts d’informació variades, per fer un treball acadèmic en suport

paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptar un punt de vista crític i personal i

emprar les tecnologies de la informació i la comunicació.

7.1. Aporta en els treballs escrits o orals conclusions i punts de vista personals i crítics sobre les

obres literàries estudiades, i s’expressa amb rigor, claredat i coherència.

7.2. Utilitza recursos variats de les tecnologies de la informació i la comunicació per dur a terme els

treballs acadèmics.

Page 97: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

5.8- Criterios de calificación que se aplicarán en la ESO:

1º de ESO

- Los objetivos y criterios son los que figuran más arriba. Evaluación continua en el temario de

lengua.

- Las lecturas si están suspendidas, se recuperan en junio.

- Sobre la nota de evaluación: el 60% Exámenes de contenidos + Lectura: 3 notas por evaluación.

(2 TEMAS aproximadamente cada examen. 4 temas por evaluación)

- 40% Procedimientos diarios (notas de clase, deberes, cuaderno y actitud). La no presentación de

algún trabajo supondrá una nota de 0, que hará media con el resto de notas, tanto en la actitud, como

en los procedimientos.

- En la 3ª evaluación un 20% de la nota se obtendrá del Trabajo en grupos del taller/ proyecto (10%

de cada cuatrimestre).

- Lectura obligatoria, indispensable para aprobar la evaluación. Si se suspende, habrá que

recuperarla a final de curso.

- Para poder hacer media entre los tres exámenes, hay que tener un 4 de cada uno, como mínimo.

Solo en casos excepcionales se podrá hacer media por debajo de esta nota.

- Ortografía: En lugar de penalizar los errores ortográficos o de expresión, el Departamento decide

puntuar los exámenes sobre 9 puntos y dejar el punto extra, fraccionado se entiende, para valorar la

falta de errores. Si un alumno tiene muchas faltas no obtendrá ninguna bonificación.

- La nota final de junio se obtendrá de las notas de las tres evaluaciones parciales en los siguientes

porcentaje: 20% de la 1ª evaluación; 30% de la 2ª evaluación y 50% de la 3ª evaluación. Esto será el

80% de la nota final y el 20% restante será la nota de los proyectos.

2º de ESO

- Objetivos y criterios de la programación. Evaluación continua en el temario de lengua.

- Las lecturas si están suspendidas, se recuperan en junio.

- Sobre la nota de evaluación: 70 % Exámenes de contenidos + Lectura: 3 notas por evaluación.

(2 TEMAS aproximadamente cada examen. 4 temas por evaluación)

- 30% Procedimientos diarios (notas de clase, deberes, cuaderno y actitud). La no presentación de

algún trabajo supondrá una nota de 0, que hará media con el resto de notas, tanto en la actitud, como

en los procedimientos.

- En la 3ª evaluación un 20% de la nota se obtendrá del Trabajo en grupos del taller/ proyecto (10%

de cada cuatrimestre).

- Lectura obligatoria, indispensable para aprobar la evaluación. Si se suspende, habrá que

recuperarla a final de curso.

- Para poder hacer media entre los tres exámenes, hay que tener un 4 de cada uno, como mínimo.

Solo en casos excepcionales se podrá hacer media por debajo de esta nota.

- Ortografía: En lugar de penalizar los errores ortográficos o de expresión, el Departamento decide

puntuar los exámenes sobre 9 puntos y dejar el punto extra, fraccionado se entiende, para valorar la

falta de errores. Si un alumno tiene muchas faltas no obtendrá ninguna bonificación.

- La nota final de junio se obtendrá de las notas de las tres evaluaciones parciales en los siguientes

porcentaje: 20% de la 1ª evaluación; 30% de la 2ª evaluación y 50% de la 3ª evaluación. Esto será el

Page 98: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

80% de la nota final y el 20% restante será la nota de los proyectos.

-Los alumnos que cursan 2º de ESO y tienen la asignatura de 1º suspendida se evaluarán según el

progreso del curso actual: si aprueban las dos primeras evaluaciones aprobarán la asignatura

pendiente. Si no es así, en la 2ª evaluación el Departamento convocará una prueba extraordinaria.

3º de ESO

- Objetivos y criterios de la programación. Evaluación continua en el temario de lengua.

- Las lecturas, si están suspendidas, se recuperan en junio.

- Sobre la nota de evaluación: 80% Exámenes + Lectura: 3 notas por evaluación.

(2 TEMAS aproximadamente cada examen)

- 20% Procedimientos diarios (notas de clase, deberes, cuaderno y actitud)

- La lectura es obligatoria e indispensable para aprobar la evaluación. Si se suspende, habrá que

recuperarla a final de curso.

- Para poder hacer media entre los tres exámenes, hay que tener un 4 de cada uno, como mínimo.

- La nota final de junio se obtendrá de las notas de las tres evaluaciones parciales en los siguientes

porcentajes: 20% de la 1ª evaluación; 30% de la 2ª evaluación y 50% de la 3ª evaluación. Esta

media resultante constituirá el 80% de la nota final; el 20% restante lo constituirá la nota de los

proyectos realizados a lo largo del curso.

- Aquellos alumnos que presenten exámenes o trabajos copiados, bien sea de otros compañeros,

bien sea de Internet (o sea, un mero cortar y pegar, sin elaboración personal ninguna), tendrán un

cero en dicha prueba. Si en algún momento se detecta el uso de móviles u otros sistemas de

copiado, el examen se retirará y no será corregido, lo que supondrá suspender la evaluación.

- Ortografía: hasta 5 faltas (-0.5). De 6 a 10 faltas (-1). De 11…(-1.5). Se podrá descontar un

máximo de 1.5 puntos sobre la calificación global. Se penalizará la reiteración: si la falta ha sido

comentada en clase o constituye una falta muy grave, el criterio de corrección es más estricto: 0.25

por falta.

-Presentación: una presentación deficiente, sin márgenes, sucia... también podrá ser objeto de

penalización (hasta -0'5 puntos).

-Los alumnos que cursan 3º de ESO y tienen la asignatura de 2º suspendida se evaluarán según el

progreso del curso actual: si aprueban las dos primeras evaluaciones aprobarán la asignatura

pendiente. Si no es así, en la 2ª evaluación el Departamento convocará una prueba extraordinaria.

4º de ESO

- Objetivos y criterios de la programación. Evaluación continua en el temario de lengua.

- Sobre la nota de evaluación: 80% Exámenes + Lectura: habrá tres exámenes escritos por

evaluación: uno de lengua, otro de literatura y otro de la lectura obligatoria. La puntuación será

sobre 10 puntos. 3 notas por evaluación. (2 TEMAS aproximadamente cada examen)

- 20% Procedimientos diarios (notas de clase, deberes, cuaderno y actitud)

- Para poder hacer media entre los tres exámenes, hay que tener un 4 de cada uno, como mínimo.

Esta medida podrá ser flexibilizada por la profesora si lo considera oportuno.

- Las faltas de Ortografía descontarán hasta un máximo de un punto y medio. Hasta 5 faltas :-0.5;

de 6 a 10 faltas; -1; de 11 en adelante:-1.5. Se penalizará la reiteración: si la falta ha sido comentada

en clase o se considera muy grave, el criterio de corrección puede ser más estricto: hasta -0.25 por

falta.

-Todos los exámenes, si no se realizan, se habrán de recuperar.

Page 99: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

-La nota final de junio se obtendrá de las notas de las tres evaluaciones parciales en los siguientes

porcentajes: 20% de la 1ª evaluación; 30% de la 2ª evaluación y 50% de la 3ª evaluación. Esta parte

de la nota constituirá el 90% de la nota final. El 10% restante será la nota obtenida en la exposición

oral obligatoria que todos los alumnos deberán realizar en algún momento del curso.

- Aquellos alumnos que presenten exámenes o trabajos copiados, bien sea de otros compañeros,

bien sea de Internet (o sea, un mero cortar y pegar, sin elaboración personal ninguna), tendrán un

cero en dicha prueba. Si en algún momento se detecta el uso de móviles u otros sistemas de

copiado, el examen se retirará y no será corregido, lo que supondrá suspender la evaluación.

-Es importante que el alumnado sepa desde el inicio del curso que las lecturas obligatorias son eso,

lecturas obligatorias. Para demostrar que han leído y comprendido la obra realizarán un examen de

lectura por evaluación. En el caso de suspenderlo, tendrán una segunda oportunidad en junio.

-Se valorara positivamente (hasta 0,5p) que los alumnos/as realicen lecturas complementarias

propuestas por el profesor, o con su visto bueno, y que el profesor ponderará, siempre y cuando la

evaluación esté aprobada. Del mismo modo, aquellos alumnos que se impliquen en el club de

lectura de la Biblioteca del centro podrán obtener esa misma puntuación extra, siempre que

participen en la tertulia y en el blog con sus comentarios.

-Los alumnos que cursan 4º de ESO y tienen la asignatura de 3º suspendida se evaluarán según el

progreso del curso actual: si aprueban las dos primeras evaluaciones aprobarán la asignatura

pendiente. Si no es así, en la 2ª evaluación el Departamento convocará una prueba extraordinaria.

· Ortografía:

Los indicadores de otros cursos (que figuran a continuación) pueden ser orientativos; pero prima el

criterio de cada profesor.

• Primero y Segundo de ESO: En lugar de penalizar los errores ortográficos o de expresión,

el Departamento decide puntuar los exámenes sobre 9 puntos y dejar el punto extra, fraccionado se

entiende, para valorar la falta de errores. Si un alumno tiene muchas faltas no obtendrá ninguna

bonificación.

• Tercero y Cuarto de ESO: hasta 5 faltas (-0.5). De 6 a 10 faltas (-1). De 11…(-1.5). Se

podrá descontar un máximo de 1.5 puntos sobre la calificación global. Se penalizará la reiteración:

si la falta ha sido comentada en clase el criterio de corrección es más estricto: 0.25 por falta.

· Repetición de exámenes: El Departamento toma el siguiente acuerdo respecto a la repetición de

exámenes.

Unicamente se podrá repetir un examen si se han seguido estos pasos:

• 1: Es necesario que el alumno/a avise directamente al profesor o que le deje un mensaje si

no puede ir a clase a hacer el examen (por ejemplo, en casos de enfermedad, accidente ...; no

contemplaremos como causa justificada de la ausencia una visita ordinaria al médico).

• 2 Es recomendable que el alumno presente un justificante médico en el que se especifique el

motivo de su falta. Frente a una justificación de la familia, será el profesor quien valore la

pertinencia del caso. Repercutirá negativamente la reincidencia. Si el profesor decide que no se

repita el examen, se tendrá que recuperar a final de curso.

• 3 : Es indispensable que el primer día de la reincorporación a las clases, el alumno vaya a

hablar con el profesor y, si lo tiene, le muestre el justificante médico. Sobre todo, no debe esperar

varios días.

• 4 Si se han seguido todos estos pasos previos, el profesor indicará al alumno la nueva fecha

de examen.

· Ausencia del profesor en día de examen: cuando el profesor se ausente en día de examen, se

Page 100: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

entenderá que dicho examen se realizara en los días siguientes a su reincorporación.

5-9- Recuperació de la matèria pendent.

Este curso no hay horas del Departamento destinadas al seguimiento de los alumnos con la

asignatura de Lengua castellana pendiente. En los diferentes cursos, los alumnos con la asignatura

pendiente serán atendidos y evaluados por la profesora que imparta la asignatura. durante el

presente curso.

· Por decisión del Departamento, aquellos alumnos que aprueben la 1ª y la 2ª evaluación del curso

superior en el que están matriculados aprobaran la asignatura pendiente del curso anterior. Para

aquellos alumnos que no aprueben por este sistema se realizara un examen extraordinario que se

fijara durante el segundo trimestre.

· Los alumnos de PMAR con la asignatura pendiente dependen de la valoración que hagan los

profesores del D.O. Las cuestiones teóricas y prácticas serán del curso o cursos que hayan

suspendido. La nota que obtengan será la única válida para la obtención de la nota media.

6. Orientacions metodològiques

6.1. Mètodes i propostes didàctiques

L’aprenentatge basat en competències es caracteritza per la transversalitat, el dinamisme i el

caràcter integral. Les competències es conceptualitzen com un saber fer que s’aplica en una

diversitat de contextos acadèmics, socials i professionals i que impliquen un procés de

desenvolupament mitjançant el qual els individus van adquirint més nivells d’acompliment en l’ús

d’aquestes. Els nous enfocaments en els aprenentatges i l’avaluació suposen un important canvi en

les tasques que han de resoldre els alumnes i els plantejaments metodològics innovadors.

6.2. Recursos didàctics

En les matèries de llengua, les tecnologies de la informació i la comunicació són un instrument de

comunicació oral i escrita i s’han d’emprar també com a eina de recerca d’informació i de

dinamització en el desenvolupament de les activitats d’aprenentatge. L’ús de les tecnologies de la

informació i la comunicació propicia la innovació pedagògica i el canvi de mètodes d’aprenentatge.

Dues de les eines més útils a les classes de llengua són les presentacions multimèdia –que donen

suport a l’expressió oral– i el processador de textos, les tècniques del qual serveixen per organitzar

el text, gestionar-lo, modificar-lo, corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el

procés de revisió. Equivocar-se forma part del procés d’aprenentatge, i corregir i aprendre dels

errors forma part de l’autoavaluació que condueix a aprenentatges significatius.

En la cerca d’informació es fa feina amb mitjans tecnològics per arribar a entendre, registrar,

valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació, situen el procés d’ensenyament-

aprenentatge dins un context real i dinàmic; introdueixen elements motivadors i diversifiquen les

possibilitats didàctiques en la forma de treballar els continguts.

S’han d’aprofitar els recursos ja existents (xarxes socials, webquestes...) i s’ha d’afavorir

l’actualització de recursos humans i materials. En aquest sentit, cada professor, cada departament i

cada centre han de reflexionar sobre la utilitat i la necessitat del llibre de text tradicional en la

societat de la tecnologia i la informació en què vivim i viurem cada dia més. En tot cas, el llibre de

text és un recurs i no l’única guia del procés d’aprenentatge, però, com que és un recurs habitual,

cal remarcar la importància de l’elecció d’aquest material, que es fa tenint en compte quin és l’eix al

voltant del qual es desenvolupen les unitats, com es fa la presentació d’aspectes nous, quin tipus

d’activitats proposa, les possibilitats de modificar-ne parcialment la seqüenciació per adaptar-lo al

grup d’alumnes i, en general, si el plantejament metodològic s’avé amb el que s’ha acordat per

ensenyar la llengua.

6.3. Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

És convenient que la distribució del mobiliari de l’aula permeti l’organització de feines en grups i la

realització d’activitats diferents – audicions, debats, etc.–, i que propiciï l’organització de l’espai de

Page 101: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

manera que es faciliti la comunicació entre els aprenents, la interacció freqüent i organitzada i

l’atenció a la diversitat.

L’activitat dialògica, la conversa entre els alumnes, i entre els alumnes i els professors, ha

d’impregnar totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Això comporta una manera diferent

d’actuar a l’aula i una organització diferent dels alumnes. Cal potenciar espais de comunicació prou

variats per fer-ne possible l’adequació a tots els estils i característiques d’aprenentatge que

afavoreixin que cada alumne arribi a ser cada vegada més autònom en el seu aprenentatge i, alhora,

aprengui a treballar cooperativament.

Es tracta d’ensenyar la llengua i la comunicació amb un enfocament comunicatiu centrat en la

construcció social dels significats, la qual cosa vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges

del currículum, cal organitzar el centre educatiu com un espai comunicatiu amb institucions

escolars, com la biblioteca o mediateca del centre. Finalment, la revista de l’escola, la ràdio escolar

i els entorns virtuals faciliten també l’intercanvi dins l’escola i l’obertura del centre al seu entorn.

6.4. Tractament disciplinari

Per aconseguir que els alumnes siguin competents en les dues llengües oficials, es fa necessària una

coordinació dels criteris didàctics de les dues matèries basada en la coherència. És a dir, s’ha de

tendir a un vertader currículum integrat de llengües, que eviti les repeticions innecessàries de

continguts i que, alhora, faci que els alumnes siguin conscients que poden aprofitar el que saben

d’una llengua per l’altra. Per tant, s’ha de planificar l’ensenyament de les llengües del currículum

de manera coordinada. Convé compartir què s’entén per ensenyar llengua i arribar a acords sobre

què cal ensenyar perquè els aprenents siguin capaços d’usar-la per comunicarse i per aprendre. Així,

la capacitat d’usar-la es desenvolupa de manera compartida des de les diferents matèries

lingüístiques i es complementa amb els aprenentatges específics de cada una. Els objectius, que són

específics de les diferents matèries, han de fer referència al desenvolupament de les competències

clau, a la capacitat de saber fer amb la llengua que aprenen: seleccionar, interpretar, relacionar,

anticipar, generalitzar, i també exposar, explicar i convèncer o argumentar, entre altres.

Per això, cal coordinar la rellevància i el paper de la llengua oral, de la llengua escrita i de

l’enfocament de la reflexió gramatical en el conjunt d’aprenentatges de cada una de les llengües. I

també la seqüenciació de les activitats des de la perspectiva del que aporten a la

millora de les habilitats que possibiliten usar la llengua. És necessari, igualment, arribar a acords

sobre els criteris d’avaluació, els plantejaments metodològics i l’ús dels recursos i materials

didàctics més emprats.

Els aprenents d’una llengua han de desenvolupar progressivament una sèrie d’habilitats

lingüístiques per actuar amb eficàcia. I com que una comunicació reeixida implica conèixer el món

en què hom viu, s’ha d’incloure també el context sociocultural en què es fan servir les llengües que

són objecte d’aprenentatge.

Per als centres educatius de les Illes Balears, la primera referència que cal tenir en compte és la

legislació, l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística, que estableix que la llengua

pròpia de les Illes Balears és el català i que és també la llengua normalment emprada com a

vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. A més, el català és la llengua oficial de les Illes

Balears.

També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat. El reconeixement d’haver d’aprendre

dues llengües, a més, és un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural

oberta a altres cultures.

Aquesta obertura es reforça, a més, si es considera la nostra vinculació a Europa, per mitjà del Marc

europeu comú de referència per a les llengües (MECR), elaborat pel Consell d’Europa, que planteja

com a fita aprendre una o dues llengües estrangeres en coherència amb la competència plurilingüe i

intercultural. És evident que així s’afavoreix la participació dels alumnes en la vida escolar,

acadèmica, afectiva i relacional, la transferència de coneixements entre llengües, les actituds obertes

i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la

Page 102: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

humanitat.

El fet que tant la llengua catalana com la castellana no són en molts de casos ni la primera ni la

segona llengua de l’aprenent, obliga a apropar les estratègies d’ensenyament i a compartir el

tractament metodològic més adequat, usat en l’ensenyament de llengües segones. En qualsevol cas,

la coordinació entre els diferents departaments no té per finalitat que les planificacions coincideixin,

sinó que siguin complementàries i coherents.

6.5. Avaluació

Pel que fa a l’avaluació, cal abandonar la visió de l’avaluació exclusivament sancionadora dels

resultats dels alumnes i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que

regula (i autoregula) els processos d’aprenentatge i ús de la llengua, a fi de potenciar el

desenvolupament de la competència plurilingüe i l’assoliment de l’autonomia de l’aprenentatge. En

aquesta visió, l’avaluació forma part indestriable de l’estructura de les tasques de l’ensenyament i

aprenentatge de llengües. Cal preveure els dispositius d’avaluació com a activitat conjunta

(interactiva) amb els alumnes, com a reflexió sobre els processos i sobre els resultats de

l’aprenentatge lingüístic, precisar-ne les pautes i els criteris per regular el procés, per valorar els

esculls que es presenten i per introduir-hi millores, a més de la necessària valoració del resultat

final. L’ús dels diferents tipus d’avaluació (autoavaluació, heteroavaluació, coavaluació, individual,

col·lectiva) i instruments (pautes d’avaluació, qüestionaris, portafolis, dossiers) asseguren l’eficàcia

educativa.

Per aconseguir totes les virtualitats d’aquesta avaluació, cal que els alumnes siguin conscients de tot

el procés seguit, que siguin capaços d’usar funcionalment la reflexió sobre la llengua, de revisar i

reformular les seves produccions, i d’aprendre a transferir el que han après en altres situacions.

Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva els professors, com a mediadors i assessors, o un

grup d’alumnes mitjançant el treball cooperatiu, poden donar a cada alumne el protagonisme i la

responsabilitat del seu aprenentatge, ajudar-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo.

Atès, a més, que l’objectiu de l’ensenyament de la llengua és aconseguir que els alumnes

esdevenguin persones plurilingües, cal canviar l’avaluació –que podia tenir sentit en un marc

monolingüe; cal partir de la idea que hi ha diferents graus de domini d’una llengua– i que cal tenir

altres capacitats, com el canvi de llengües, desconegudes en una persona monolingüe.

En aquesta avaluació és molt important que els alumnes siguin conscients de la seva situació

plurilingüe i del fet que aquesta pot canviar.

Finalment, tot el procés d’avaluació, i encara més si es pensa en les passes finals del procés de

l’ensenyament obligatori i la certificació, és una tasca col·laborativa i una responsabilitat de tot

l’equip de professors. La gestió d’aquests procediments, decisions i implementacions, l’ha

d’abordar conjuntament tot l’equip docent, el qual ha de decidir les mesures que cal organitzar,

també en conjunt, per facilitar la millora de l’aprenentatge dels alumnes.

6.6. El paper dels docents

És feina dels professors orientar les activitats d’aula i proposar actuacions d’abast més ampli en una

organització flexible i dinàmica. Han de donar a conèixer al grup els objectius i els elements que

han de permetre l’avaluació i han d’ajudar els alumnes a autoavaluar-se i a reflexionar sobre el

propi aprenentatge. Perquè l’equip sigui possible, els docents han de reflexionar sobre quina

importància tenen les tècniques de gestió d’aula i d’ensenyament, sobre la capacitat de proposar

activitats no sempre previstes i sobre quin és el rendiment després d’analitzar els resultats dels

aprenentatges dels alumnes.

Convé reconèixer l’estil d’ensenyament, valorar-ne la capacitat pròpia per dur a terme de manera

adequada una avaluació formativa i continuada, i per transmetre informació, actituds positives

envers l’aprenentatge, i valors per a la convivència.

Els professors, a més, han de reflexionar sobre com aprofitar millor la capacitat que tenen per

transmetre l’admiració per l’estètica dels textos literaris i com la poden usar a l’aula per

individualitzar l’ensenyament a fi d’atendre millor la diversitat.

És també funció del docent oferir eines que permetin als alumnes seleccionar i gestionar les fonts

d’informació que les tecnologies de la informació i la comunicació posen al seu abast ara i també

Page 103: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

les que es puguin donar en el futur.

Les programacions didàctiques han de preveure la revisió del procés d’ensenyament-aprenentatge i

també de l’avaluació i s’han de redactar d’acord amb les línies pedagògiques que prèviament

s’hagin acordat. Així, a fi de garantir la coordinació didàctica i organitzativa, les modificacions que

facin els professors i que figurin en la programació d’aula s’han de comunicar al departament per

valorar-les i per decidir sobre la incorporació d’aquestes a la programació. S’ha de tenir en compte,

en qualsevol cas, que les decisions metodològiques i organitzatives han de ser coherents amb els

objectius que es volen assolir.

6.7. Participació de les famílies

A més dels alumnes i dels professors, el tercer pilar de l’educació recau en les famílies. Per garantir

una evolució positiva del procés educatiu, els pares i els tutors legals han de mantenir contacte amb

els professors corresponents, a més de participar i donar suport a l’aprenentatge dels fills o tutelats.

Alhora, han de conèixer les decisions relatives a l’avaluació i la promoció del curs segons el centre.

També és necessària la col·laboració en les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per

facilitar el progrés educatiu.

7- Materials, recursos didactics i llibres de text

NIVEL TÍTULO EDITORIAL ISBN

1º ESO LCL 1.1, 1.2, 1.3 Vicens Vives 978-84-682-30276

2º ESO LCL 2.1, 2.2, 2.3 Vicens Vives 978-84-682-3573-8

3º ESO Lengua y literatura 3ºESO Edebé on 978-84-683-20632

4º ESO Lengua y literatura 4ºESO Edebé on

A més dels llibres de text, el professorat elaborarà material divers (fotocòpies, material on line,

blogs…) per completar la visió dels diferents continguts de la matèria.

Page 104: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

7.1- LECTURES OBLIGATÒRIES ESO 2017-2018

1ª AVALUACIÓ

1r ESO Triar una d'aquestes lectures LINDO, E. Manolito Gafotas. Editorial Seix Barral Planeta

MARTÍN, A. y RIBERA, J. Todos los detectives se llaman Flanagan. Ed Anaya

ARAMBURU, F. La vida de un piojo llamado Matías. Tusquets editores (tapa blanda)

2n ESO Triar una d'aquestes lectures STEVENSON, R.L. La isla del tesoro Editorial Anaya (PDF)

MARTÍN GAITE, C. Caperucita en Manhatan Editorial Siruela (ExistePDF)

3r ESO Triar una d'aquestes lectures GALLEGO, L. El valle de los lobos. Ed SM

AMMANITI, N. Tú y yo Editorial Anagrama.(PDF)

4t ESO SHELLEY, Mary Frankestein Ed Teide (nivel medio) / Ed Anaya (nivel básico)

2ª AVALUACIÓ 1r ESO Triar una d'aquestes lectures PITCHER,A. Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea. Editorial Siruela

NÖSTLINGER C. Una historia familiar Editorial Oxford

2n ESO Triar una d'aquestes lectures CARROL, L. Alicia en el país de las maravilla. Editorial Alianza. (Existe PDF) Anaya

RUIZ ZAFÓN, C. El príncipe de la niebla. Ed Planeta.

3r ESO SIERRA y FABRA, J. Llamando a las puertas del cielo Ed Edebé.

4t ESO Triar una d'aquestes lectures HOSSEINI, K. Cometas en el cielo Ed Salamandra.

SEPETYS, R. El color de los sueños Ed Embolsillo/ Ed Maeva

Page 105: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

3ª AVALUACIÓ

1r ESO Triar una d'aquestes lectures ZURRO, A. La caja de música. Editorial Anaya

MATILLA, L. Manzanas rojas. Editorial Anaya

2n ESO PRESLEY, J.B., La visita del inspector. Ed Vicens Vives (tapa blanda)

3r ESO MIHURA, M. Maribel y la extraña familia. Ed. Austral libros

4t ESO SANCHÍS SINISTERRA, J. ¡Ay Carmela! Ed. Austral libros

Page 106: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

PROGRAMACIO DE BATXILLERAT

Page 107: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

8- PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT LLengua Castellana i Literatura

8.1- Finalitat de l’assignatura

La matèria de llengua castellana i literatura, troncal a les tres modalitats del batxillerat, té com a

finalitat consolidar i ampliar els aprenentatges adquirits pels alumnes al llarg de

l’ensenyament secundari. A la vegada, s’aprofundeix en el procés de maduració que ha de servir

perquè afrontin amb garantia d’èxit tant els estudis superiors (universitaris o de formació

professional) com la inserció en l’àmbit social i laboral si no continuen amb la seva formació al

món acadèmic.

És evident que l’eix de la matèria d’aquest currículum és el lingüístic i que l’objectiu darrer és

que els alumnes siguin capaços d’analitzar, explicar i produir textos orals i escrits, de diversos

àmbits, amb correcció, coherència, cohesió i adequació. Amb aquesta finalitat, el coneixement de

les categories gramaticals, de les unitats sintàctiques, del significat i les relacions de les paraules

i de la norma ortogràfica s’han de consolidar i ampliar. En tot cas, els aprenentatges lingüístics

només tenen sentit en el moment del seu ús. En definitiva, es tracta que l’alumne reflexioni i faci

servir aquells mecanismes que se li proporcionen no tan sols a l’aula, sinó també en les interaccions

comunicatives fora de l’àmbit acadèmic.

Aquesta competència comunicativa, emperò, estaria incompleta sense el fet literari, entès no tan

sols com a estudi de moviments, autors, obres i gèneres sinó també com a procés creador, com a

consolidació de l’hàbit lector i, en els dos darrers sentits, com a font de gaudi. A través del

coneixement de la literatura s’adquireixen destreses que permeten explicar el món i expressar

sentiments, vivències, experiències i emocions per refermar el procés maduratiu de l’estudiant.

D’altra banda, amb la introducció de treballs de recerca, tècniques i mètodes d’investigació

acadèmica, s’afavoreix la capacitat dels alumnes com a emissors i receptors d’interaccions

comunicatives de caire científic. Dins els àmbits discursius a què s’ha fet referència abans, el text

acadèmic esdevé, al batxillerat, cabdal perquè l’alumne pugui interaccionar i construir altres

coneixements. La iniciació a la consulta bibliogràfica (ja sigui a través de les tecnologies de la

informació i la comunicació o fent servir mitjans tradicionals), la correcta citació de fonts, els

aspectes formals, les convencions..., en definitiva, totes les característiques que conformen allò que

s’ha considerat i que encara es considera un treball acadèmic òptim, s’han d’haver assumit al final

de l’etapa.

En resum, es tracta que els alumnes adquireixin els coneixements lingüístics necessaris per a

l’elaboració i sistematització personals que possibiliten la correcta comprensió i elaboració de

tot tipus de textos, i afavoreixin el seu aprenentatge autònom, tant col·lectiu com individual,

l’aplicació de mètodes d’investigació adequats i la consciència de les possibilitats que tenen les

llengües.

8.2- Estructura del currículum

El currículum s’estructura en quatre blocs, comuns per a primer i segon de batxillerat:

“Bloc 1. Comunicació oral: escoltar i parlar”, “Bloc 2. Comunicació escrita: llegir i escriure”, “Bloc

3. Coneixement de la llengua” i “Bloc 4. Educació literària”. Aquesta presentació dels continguts no

implica que les programacions i les seqüències didàctiques hagin de seguir necessàriament el

mateix ordre. Ans al contrari, la interconnexió entre els quatre blocs i els dos cursos del batxillerat

ha de dur a una distribució adaptada a la realitat de l’aula i al tractament de cada bloc a totes les

unitats didàctiques.

El primer bloc, “Comunicació oral: escoltar i parlar”, se centra a l’adquisició de les tècniques

necessàries per la correcta competència oral de l’alumne, en el sentit que ha de ser capaç de

comprendre i produir textos orals de diferents àmbits –amb especial èmfasi en els discursos de caire

acadèmic– i amb finalitats diverses. L’objectiu darrer de l’apartat és l’escolta activa i la parla

adequada en un context formal fent ús de les eines apreses mitjançant les manifestacions alienes –

producte del treball cooperatiu o extretes dels mitjans de comunicació– i avaluant les pròpies.

Page 108: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Si el bloc 1 es basa en l’oralitat, el segon bloc, “Comunicació escrita: llegir i escriure”, s’orienta a

la producció de textos escrits de diferents àmbits i per a diferents contextos, i posa esment en

aquells que tenen a veure amb el món acadèmic i els mitjans de comunicació social. Però, abans

d’escriure, els alumnes han de llegir per extreure informació, per adquirir nous coneixements, per

ampliar la seva visió del món i reflexionar-ne. En aquest sentit, és bàsica la utilització crítica de les

tecnologies de la informació i la comunicació per a l’elaboració, avaluació i millora tant de les

pròpies produccions com de les produccions dels altres.

El tercer bloc, “Coneixement de la llengua”, recull els continguts relacionats amb la reflexió

lingüística. Es tracta que els alumnes reconeguin els conceptes gramaticals propis de la llengua

castellana, que siguin capaços d’aplicar-los adientment a les seves produccions i que en puguin fer

la correlació amb altres llengües. Així, el bloc s’articula entorn tres eixos: el morfosintàctic, el

lexicosemàntic i el pragmaticotextual, tot tenint en compte la situació comunicativa en què el fet

lingüístic es produeix i les varietats a què dóna lloc. En qualsevol cas, el coneixement gramatical

adquireix sentit ple en el moment en què l’alumne aplica els conceptes per comprendre, analitzar i

comentar textos de procedència diversa i millorar les seves pròpies produccions.

Amb “Educació literària”, el darrer bloc del currículum, es tanca l’estudi progressiu de la

literatura que es va iniciar en etapes anteriors. Si bé aquesta part de la matèria es presenta seguint un

ordre cronològic (autors, obres, gèneres i motius literaris rellevants fins al segle XIX a primer de

batxillerat i fins a l’actualitat a segon), aquests continguts s’han de relacionar directament amb la

seva dimensió estètica i social, és a dir, amb el context sociocultural en què l’obra es produeix.

L’estudi de la literatura no és finalista: ha de servir per afavorir l’hàbit lector i l’expressió personal i

per incrementar la pròpia competència a l’hora d’enfrontar-se a textos d’intenció creativa sigui quin

sigui el suport en què es presenten. Per tant, per una banda els alumnes han de llegir, analitzar,

interpretar i comparar bé obres completes o bé fragments significatius de la història de la literatura;

per l’altra, han d’aplicar els coneixements adquirits per a la producció de textos, presentacions i

treballs acadèmics escrits d’intenció literària.

En resum, els continguts del batxillerat han d’incidir en els aprenentatges lingüístics i literaris

d’etapes anteriors i, alhora, han d’afavorir el procés de maduració personal que convertirà els

alumnes en individus capaços d’afrontar amb èxit estudis superiors i, el que és més important,

d’actuar com a ciutadans crítics competents per expressarse oralment i per escrit en diferents

situacions comunicatives de la vida real.

8.3- Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

Les competències clau al batxillerat continuen el desenvolupament de les que s’han treballat en

etapes educatives anteriors i, a la vegada, preparen per a la vida activa i per afrontar estudis

superiors amb eficiència. La matèria de llengua castellana i literatura és decisiva per al

desenvolupament de pràcticament totes les competències clau, però és imprescindible per a la

competència lingüística i la digital.

La competència en comunicació lingüística, que, a les Illes Balears, implica el domini de la

llengua castellana i de la llengua catalana en diversos suports i la seva doble dimensió oral i escrita,

esdevé, a més, una eina necessària per aprendre a aprendre, en el sentit que possibilita la integració

efectiva tant al món acadèmic com al món social. Mai s’insistirà prou en el fet que la competència

en comunicació lingüística s’ha de desenvolupar des de totes les matèries i a totes les etapes de

l’ensenyament. Per aquesta raó, és indispensable la coordinació entre tots els professors del centre,

que han d’assumir que es pot ensenyar llengua des de qualsevol matèria i que tenir més

competència lingüística facilita l’adquisició de nous aprenentatges.

La competència que té relació amb la consciència i les expressions culturals té un lligam directe

amb el fet literari, ja que desenvolupa l’autoconeixement mitjançant les manifestacions artístiques,

no tan sols les literàries, sinó també la relació dels textos d’intenció creativa amb altres disciplines

artístiques i amb el seu context historicosocial. La literatura esdevé, així, una eina fonamental per al

coneixement, la reflexió i l’anàlisi de la realitat actual i de l’experiència humana al llarg del temps,

amb la qual cosa el coneixement de la literatura castellana també incideix en les competències

socials i cíviques.

Page 109: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Així mateix, la matèria contribueix decisivament a la competència digital, perquè avui no es pot

desvincular l’ensenyament de llengües de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació

en el sentit que aquestes s’han convertit en referents constants en els intercanvis comunicatius. A

més, les TIC són imprescindibles no tan sols en l’àmbit acadèmic, sinó també en qualsevol àmbit

social o professional. La competència digital, part de la dimensió comunicativa, s’orienta al

batxillerat per una part a la introducció en el camp de la investigació dirigida als estudis superiors,

però, per una altra, fa alumnes emprenedors, en el sentit que han de prendre decisions en el moment

de destriar, tractar i interpretar la informació rellevant entre tota l’allau discursiva de què es disposa

avui en dia.

Hom ha entrat, així, en la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor que les matèries

lingüístiques treballen en tot moment perquè els intercanvis comunicatius impliquen negociacions i

decisions que ajuden a afrontar l’adopció de solucions diferents davant nous contextos, tot generant

uns processos que reafirmen l’autoestima, l’autocrítica i, en definitiva, l’autonomia personal.

En resum, i com a conclusió, s’ha d’entendre que la contribució de la matèria a les competències

facilita aprenentatges significatius, lluny de continguts aïllats i tractats de forma lineal. Aquest

enfocament competencial implica una seqüenciació que possibiliti el fet lingüístic i l’aprehensió de

les formes de comunicació diverses amb què es manifesten les societats modernes.

8.4- Objectius específics de Batxillerat

1. Comprendre i crear missatges orals i escrits en llengua castellana i catalana amb adequació,

coherència, cohesió i correcció, mitjançant l’aplicació dels coneixements sobre el funcionament de

la llengua i les normes d’ús lingüístic, per a propòsits acadèmics i socials.

2. Fer un ús correcte de les normes que regulen l’ortografia, la morfologia, la sintaxi i el lèxic.

3. Conèixer la realitat plurilingüe i multicultural del món d’avui, posant especial atenció a les Illes

Balears, a l’Estat espanyol i a Europa i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística al

món com una riquesa cultural i personal.

4. Emprar tant les fonts impreses com les digitals per obtenir, seleccionar i transmetre informació

per produir treballs acadèmics amb rigor, claredat i coherència.

5. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge

i d’ús de la llengua i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels

altres.

6. Conèixer les característiques generals dels períodes més representatius de la literatura castellana,

com també saber-ne contextualitzar els autors i les obres més destacades.

7. Analitzar i comentar, des del punt de vista formal i del contingut, textos en prosa i en vers de

qualsevol tipologia i fer de la lectura una forma d’enriquiment personal i d’obertura al món.

8. Valorar la importància d’usar el registre lingüístic adequat a cada situació comunicativa.

9. Aplicar tècniques i estratègies (resum, esquema, mapa conceptual, esborrany...) per afavorir

l’aprenentatge i optimitzar l’estudi.

Page 110: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

8.5. Continguts avaluables per al BATXILLERAT

8.5.1- Continguts, criteris d’avaluació i estàndars d’ aprenentatge avaluables de 1r de Batxillerat

BLOQUE 1. Comunicación oral. Escuchar y hablar

Contenidos

· La comunicación oral no espontánea en el ámbito académico. Su proceso y la situación comunicativa.

· Textos expositivos y argumentativos orales.

· Los géneros textuales orales propios del ámbito académico.

· Comprensión y producción de textos orales procedentes de los medios de comunicación social. Recursos.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

1. Exponer oralmente un tema

especializado con rigor y claridad,

documentándose en fuentes diversas,

organizando la información mediante

esquemas, siguiendo un orden

preestablecido y utilizar las técnicas de

exposición oral y las Tecnologías de la

Información y la Comunicación.

1.1. Realiza exposiciones orales sobre temas especializados, consultando fuentes de información diversa, utilizando

las tecnologías de la información y siguiendo un orden previamente establecido. 1.2. Se expresa oralmente con fluidez, con la entonación, el tono, timbre y velocidad adecuados a las condiciones de

la situación comunicativa. 1.3. Ajusta su expresión verbal a las condiciones de la situación comunicativa: tema, ámbito discursivo, tipo de

destinatario, etc., empleando un léxico preciso y especializado y evitando el uso de coloquialismos, muletillas y

palabras comodín. 1.4. Evalúa sus propias presentaciones orales y las de sus compañeros, detectando las dificultades estructurales y

expresivas y diseñando estrategias para mejorar sus prácticas orales y progresar en el aprendizaje autónomo.

2. Sintetizar por escrito el contenido de

textos orales de carácter expositivo y

argumentativo sobre temas especializados,

conferencias, clases, charlas,

videoconferencias…, discriminando la

información relevante y accesoria y

utilizar la escucha activa como un medio

de adquisición de conocimientos.

2.1. Sintetiza por escrito textos orales de carácter expositivo, de temas especializados y propios del ámbito

académico, discriminando la información relevante. 2.2. Reconoce las distintas formas de organización del contenido en una exposición oral sobre un tema especializado

propio del ámbito académico o de divulgación científica y cultural, analiza los recursos verbales y no verbales

empleados por el emisor y los valora en función de los elementos de la situación comunicativa. 2.3. Escucha de manera activa, toma notas, y plantea preguntas con la intención de aclarar ideas que no ha

comprendido en una exposición oral.

3. Extraer información de textos orales y

audiovisuales de los medios de

comunicación, reconociendo la intención

comunicativa, el tema, la estructura del

contenido, identificando los rasgos

propios del género periodístico, los

recursos verbales y no verbales utilizados

y valorando críticamente la forma y el

contenido.

3.1. Reconoce los rasgos propios de los principales géneros informativos y de opinión procedentes de los medios de

comunicación social. 3.2. Analiza los recursos verbales y no verbales utilizados por el emisor de un texto periodístico oral o audiovisual y

valora críticamente su forma y su contenido.

Page 111: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

BLOQUE 2. Comunicación escrita. Leer y escribir

Contenidos

· La comunicación escrita en el ámbito académico.

· Comprensión, producción y organización de textos expositivos escritos del ámbito académico.

· Comprensión, producción y organización de textos escritos procedentes de los medios de comunicación social: géneros informativos y de opinión y publicidad.

· Procedimientos para la obtención, tratamiento y evaluación de la información procedente de fuentes impresas y digitales.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

1. Desarrollar por escrito un tema del

currículo con rigor, claridad y corrección

ortográfica y gramatical, empleando

distintas estructuras expositivas

(comparación, problema-solución,

enumeración, causa-consecuencia,

ordenación cronológica...), y utilizar los

recursos expresivos adecuados a las

condiciones de la situación comunicativa.

1.1. Desarrolla por escrito un tema del currículo con rigor, claridad y corrección ortográfica y gramatical. 1.2. Ajusta su expresión verbal a las condiciones de la situación comunicativa: tema, ámbito discursivo, tipo de

destinatario, etc., mediante el uso de un léxico preciso y especializado y evita el uso de coloquialismos, muletillas y palabras comodín.

1.3. Evalúa sus propias producciones escritas y las de sus compañeros, reconociendo las dificultades estructurales y

expresivas y diseñando estrategias para mejorar su redacción y avanzar en el aprendizaje autónomo.

2. Sintetizar el contenido de textos

expositivos y argumentativos de tema

especializado discriminando la

información relevante y accesoria y

utilizando la lectura como un medio de

adquisición de conocimientos.

2.1. Comprende textos escritos de carácter expositivo de tema especializado, propios del ámbito académico o de

divulgación científica y cultural, identificando el tema y la estructura. 2.2. Sintetiza textos de carácter expositivo, de tema especializado, propios del ámbito académico, y distingue las

ideas principales y secundarias. 2.3. Analiza los recursos verbales y no verbales presentes en un texto expositivo de tema especializado y los valora

en función de los elementos de la situación comunicativa: intención comunicativa del autor, tema y género textual.

3. Leer, comprender e interpretar textos

periodísticos y publicitarios de carácter

informativo y de opinión, reconociendo la

intención comunicativa, identificando los

rasgos propios del género, los recursos

verbales y no verbales utilizados y

valorando de manera crítica su forma y su

contenido.

3.1. Resume el contenido de textos periodísticos escritos informativos y de opinión, discriminando la información

relevante, reconociendo el tema y la estructura del texto y valorando de forma crítica su forma y su contenido. 3.2. Interpreta diversos anuncios impresos, identificando la información y la persuasión, reconociendo los elementos

que utiliza el emisor para seducir al receptor, valorando críticamente su forma y su contenido y rechazando las ideas

discriminatorias.

4. Realizar trabajos de investigación sobre

temas del currículo o de la actualidad

social, científica o cultural planificando la

realización, obteniendo la información de

4.1. Realiza trabajos de investigación planificando su realización, fijando sus propios objetivos, organizando la

información en función de un orden predefinido, revisando el proceso de escritura para mejorar el producto final y

llegando a conclusiones personales. 4.2. Utiliza las Tecnologías de la Información y la Comunicación para documentarse, consultando fuentes diversas,

Page 112: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

fuentes diversas y utilizando las

Tecnologías de la Información y la

Comunicación para su realización,

evaluación y mejora.

evaluando, contrastando, seleccionando y organizando la información relevante mediante fichas- resumen. 4.3. Respeta las normas de presentación de trabajos escritos: organización en epígrafes, procedimientos de cita, notas

a pie de páginas, bibliografía. 4.4. Utiliza las Tecnologías de la Información y la Comunicación para la realización, evaluación y mejora de textos

escritos propios y ajenos.

BLOQUE 3. Conocimiento de la lengua

Contenidos

La palabra

· El sustantivo. Caracterización morfológica, sintáctica

y semántica.

· El adjetivo. Caracterización morfológica, sintáctica y

semántica.

· El verbo. La flexión verbal. La perífrasis verbal.

· El pronombre. Tipología y valores gramaticales.

· Los determinantes. Tipología y usos.

· Reconocimiento de las diferencias entre pronombres

y determinantes.

Las relaciones gramaticales

· Observación, reflexión y explicación de las estructuras sintácticas simples y complejas. Conexiones

lógicas y semánticas en los textos.

El discurso

· Normas ortográficas y gramaticales.

· Observación, reflexión y explicación de las diferentes

formas de organización textual. · Reconocimiento y explicación de las propiedades

textuales. Sus procedimientos. La modalidad.

Las variedades de la lengua

· Conocimiento y explicación de la pluralidad lingüística de España. Sus orígenes históricos.

· Reconocimiento y explicación de las variedades funcionales de la lengua.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

1. Aplicar sistemáticamente los conocimientos sobre

las diferentes categorías gramaticales en la realización,

autoevaluación y mejora de los textos orales y escritos,

tomando conciencia de la importancia del

conocimiento gramatical para el uso correcto de la

lengua.

1.1. Revisa y mejora textos orales y escritos propios y ajenos, reconociendo y explicando incorrecciones

de concordancia, régimen verbal, ambigüedades semánticas, etc. 1.2. Utiliza la terminología gramatical adecuada para la explicación lingüística de los textos.

2. Reconocer e identificar los rasgos característicos de

las categorías gramaticales: sustantivo, adjetivo, verbo,

pronombres, artículos y determinantes, explicando sus

2.1. Identifica y explica los usos y valores del sustantivo en un texto, relacionándolo con la intención

comunicativa del emisor y tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la

situación comunicativa: audiencia y contexto.

Page 113: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

usos y valores en los textos. 2.2. Identifica y explica los usos y valores del adjetivo en un texto, relacionándolo con la intención

comunicativa del emisor y tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la

situación comunicativa: audiencia y contexto. 2.3. Identifica y explica los usos y valores del verbo en un texto, relacionándolo con la intención

comunicativa del emisor y tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la

situación comunicativa: audiencia y contexto. 2.4. Identifica y explica los usos y valores de los pronombres en un texto, relacionándolo con la

intención comunicativa del emisor y la tipología textual seleccionada, así como con otros componentes

de la situación comunicativa: audiencia y contexto. 2.5. Identifica y explica los usos y valores del artículo determinado e indeterminado y de todo tipo de

determinantes, relacionando su presencia o ausencia con la intención comunicativa del emisor y la

tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la situación comunicativa: audiencia

y contexto. 3. Aplicar progresivamente los conocimientos sobre

estructuras sintácticas de los enunciados para la

realización, autoevaluación y mejora de textos orales y

escritos, tomando conciencia de la importancia del

conocimiento gramatical para el uso correcto de la

lengua.

3.1. Reconoce la estructura sintáctica de la oración simple, explicando la relación entre los diferentes

grupos de palabras. 3.2. Reconoce las oraciones activas, pasivas, impersonales, y medias contrastando las diferencias entre

ellas en función de la intención comunicativa del texto en el que aparecen. 3.3. Reconoce y explica el funcionamiento de las oraciones subordinadas sustantivas en relación con el

verbo de la oración principal. 3.4. Reconoce y explica el funcionamiento de las oraciones subordinadas de relativo identificando el

antecedente al que modifican. 3.5. Enriquece sus textos orales y escritos incorporando progresivamente estructuras sintácticas variadas

aplicando los conocimientos adquiridos para la revisión y mejora de los mismos. 4. Reconocer los rasgos propios de las diferentes

tipologías textuales identificando su estructura y los

rasgos lingüísticos más importantes en relación con la

intención comunicativa.

4.1. Reconoce y explica los rasgos estructurales y lingüísticos de los textos narrativos, descriptivos,

expositivos y argumentativos. 4.2. Analiza y explica los rasgos formales de un texto en los niveles morfosintácticos, léxico-semántico

y pragmático-textuales, relacionando su empleo con la intención comunicativa del emisor y el resto de

condiciones de la situación comunicativa. 5. Aplicar los conocimientos adquiridos para la

elaboración de discursos orales o escritos con

adecuación, coherencia y cohesión.

5.1. Incorpora los distintos procedimientos de cohesión textual en su propia producción oral y escrita. 5.2. Identifica, analiza e interpreta las formas gramaticales que hacen referencia al contexto temporal y

espacial y a los participantes en la comunicación. 5.3. Valora los recursos expresivos utilizados por el emisor de un texto en función de su intención

comunicativa y del resto de los elementos de la situación comunicativa, diferenciando y explicando las

marcas de objetividad y de subjetividad y los diferentes procedimientos gramaticales de inclusión del

emisor en el texto.

Page 114: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

6. Conocer y manejar fuentes de información impresa

o digital para resolver dudas sobre el uso correcto de la

lengua y avanzar en el aprendizaje autónomo.

6.1. Conoce y consulta fuentes de información impresa o digital para resolver dudas sobre el uso

correcto de la lengua y para avanzar en el aprendizaje autónomo.

7. Conocer el origen y evolución de las diferentes

lenguas de España y sus principales variedades

dialectales, reconociendo y explicando sus rasgos

característicos en manifestaciones orales y escritas y

valorando la diversidad lingüística como parte del

patrimonio cultural de nuestro país.

7.1. Explica, a partir de un texto, el origen y evolución de las lenguas de España, así como sus

principales variedades dialectales y valora la diversidad lingüística como parte de nuestro patrimonio

cultural.

8. Reconocer los diversos usos sociales y funcionales

de la lengua, mostrando interés por ampliar su propio

repertorio verbal y evitar los prejuicios y estereotipos

lingüísticos.

8.1. Selecciona el léxico y las expresiones adecuadas en contextos comunicativos que exigen un uso

formal de la lengua, y evita el uso de coloquialismos, imprecisiones o expresiones clichés. 8.2. Explica, a partir de los textos, la influencia del medio social en el uso de la lengua e identifica y

rechaza los estereotipos lingüísticos que suponen una valoración peyorativa hacia los usuarios de la

lengua.

BLOQUE 4. Educación literaria

Contenidos

· Estudio de las obras más representativas de la literatura española desde la Edad Media hasta el siglo XIX, a través de la lectura y el análisis de fragmentos u

obras completas significativas.

· Análisis de fragmentos u obras completas significativas desde la Edad Media al siglo XIX, identificando sus características temáticas y formales relacionándolas

con el contexto, el movimiento, el género al que pertenece y la obra del autor y constatando la evolución histórica de temas y formas.

· Interpretación crítica de fragmentos u obras significativas desde la Edad Media al siglo XIX, detectando las ideas que manifiestan la relación de la obra con su

contexto histórico, artístico y cultural.

· Planificación y elaboración de trabajos académicos escritos o presentaciones sobre la literatura desde la Edad Media hasta el siglo XIX, obteniendo la

información de fuentes diversas y aportando un juicio crítico personal y argumentado con rigor.

· Desarrollo de la autonomía lectora y aprecio por la literatura como fuente de placer y de conocimiento de otros mundos, tiempos y culturas.

· Composición de textos escritos con intención literaria y conciencia de estilo.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

1. Realizar el estudio de las obras más

representativas de la literatura española

desde la Edad Media hasta el siglo XIX a

través de la lectura y el análisis de

fragmentos u obras completas

significativas.

1.1. Lee y analiza fragmentos y obras significativas desde la Edad Media al siglo XIX.

2. Leer y analizar fragmentos u obras 2.1. Identifica las características temáticas y formales, relacionándolas con el contexto, movimiento y género al que

Page 115: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

completas significativas desde la Edad

Media al siglo XIX, identificando sus

características temáticas y formales,

relacionándolas con el contexto, el

movimiento, el género a que pertenece y

la obra del autor y constatando la

evolución histórica de temas y formas.

pertenece y la obra del autor. 2.2. Compara textos de diferentes épocas y constata la evolución de temas y formas.

3. Interpretar críticamente fragmentos u

obras significativas desde la Edad Media

al siglo XIX, detectando las ideas que

manifiestan la relación de la obra con su

contexto histórico, artístico y cultural.

3.1. Interpreta críticamente fragmentos u obras significativas desde la Edad Media hasta el siglo XIX. 3.2. Detecta las ideas que manifiestan la relación de la obra con su contexto histórico, artístico y cultural.

4. Planificar y elaborar trabajos de

investigación escritos o presentaciones

sobre temas, obras o autores de la

literatura desde la Edad Media hasta el

siglo XIX, obteniendo la información de

fuentes diversas y aportando un juicio

crítico personal y argumentado con rigor.

4.1. Planifica la elaboración de trabajos de investigación escritos o presentaciones sobre temas, obras o autores de la

literatura desde la Edad Media hasta el siglo XIX. 4.2. Obtiene la información de fuentes diversas. 4.3. Argumenta con rigor su propio juicio crítico.

Page 116: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

8.5.2- Temporalización de 1º de BACHILLERATO

El Departamento decide priorizar los siguientes contenidos, esenciales en las pruebas hasta ahora

existentes al final de la Secundaria Postobligatoria (antigua PAU). Es esencial la práctica del

Comentario de texto. Las modalidades textuales y sus características. La práctica de textos escritos

u orales de carácter expositivo y/o argumentativo. Los contenidos lingüísticos serán evaluados en

todas las evaluaciones. Mientras que se han elegido los temas de literatura más destacados de la

literatura castellana, ya que difícilmente se puede ver un temario inasumible, ciuando además

disponemos de media hora menos.

1ª evaluación

Lengua

• La narración, la descripción y el diálogo

• Sustantivo, adjetivo determinantes y pronombres

Literatura

• La literatura medieval

• El Prerrenacimiento

Comentario de texto

• Resumen, tema, estructura

2ª evaluación

Lengua

• La exposición y la argumentación

• El verbo

• El sintagma. La oración simple

Literatura

• El Renacimiento: poesía, prosa y teatro

Comentario de texto

• Comentario crítico (redacción de textos argumentativos deductivos)

3º evaluación

Lengua

• La oración compuesta

• Los medios de comunicación de masas

• Las variedades de la lengua

Literatura

• El Barroco: la poesía, la prosa y el teatro

• Neoclasicismo, Prerromanticismo, Romanticismo, Realismo y Naturalismo

Page 117: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

8.5.3- Contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de 2º de Bachillerato

BLOQUE 1. Comunicación oral. Escuchar y hablar

Contenidos

· La comunicación oral no espontánea en el ámbito académico, periodístico, profesional y empresarial. Su caracterización.

· Comprensión y producción de textos orales procedentes de los medios de comunicación social: géneros informativos y de opinión. La publicidad.

· Presentación oral: planificación, documentación, evaluación y mejora.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

1. Escuchar de forma activa y analizar

textos orales argumentativos y expositivos

procedentes del ámbito académico, perio-

dístico, profesional y empresarial, identi-

ficando los rasgos propios de su género,

relacionando los aspectos formales del

texto con la intención comunicativa del

emisor y con el resto de los factores de la

situación comunicativa.

1.1. Reconoce las distintas formas de organización del contenido en una argumentación oral, analizando los recursos

verbales y no verbales empleados por el emisor y valorándolos en función de la intención comunicativa del emisor y

del resto de los factores que integran los elementos de la situación comunicativa. 1.2. Analiza los recursos verbales y no verbales presentes en textos orales argumentativos y expositivos procedentes

del ámbito académico, periodístico, profesional y empresarial relacionando los aspectos formales y expresivos con la

intención del emisor, el género textual y el resto de los elementos de la situación comunicativa.

2. Sintetizar el contenido de textos

expositivos y argumentativos orales del

ámbito académico: conferencias y mesas

redondas; diferenciar la información

relevante y accesoria y utilizando la

escucha activa como un medio de

adquisición de conocimientos.

2.1. Sintetiza por escrito el contenido de textos orales argumentativos y expositivos procedentes del ámbito académi-

co, periodístico, profesional o empresarial y discrimina la información relevante.

3. Extraer información de textos orales

periodísticos y publicitarios procedentes

de los medios de comunicación social,

reconociendo la intención comunicativa,

el tema, la estructura del contenido,

identificando los rasgos propios del

género periodístico, los recursos verbales

y no verbales utilizados y valorando de

forma crítica su forma y su contenido.

3.1. Interpreta diversos anuncios sonoros y audiovisuales identificando la información y la persuasión, reconociendo

los elementos que utiliza el emisor para seducir al receptor, valorando críticamente la forma y el contenido y recha-

zando las ideas discriminatorias.

4. Realizar una presentación académica

oral sobre un tema controvertido, contra-

4.1. Planifica, realiza y evalúa presentaciones académicas orales de forma individual o en grupo sobre un tema

polémico de carácter académico o de la actualidad social, científica o cultural, analizando posturas enfrentadas y

Page 118: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

poniendo puntos de vista enfrentados,

defendiendo una opinión personal con

argumentos convincentes y utilizando las

Tecnologías de la Información y la Co-

municación para su realización, evaluaci-

ón y mejora.

defendiendo una opinión propia mediante argumentos convincentes. 4.2. Recopila información así como apoyos audiovisuales o gráficos consultando fuentes de información diversa y

utilizando correctamente los procedimientos de cita. 4.3. Clasifica y estructura la información obtenida elaborando un guión de la presentación. 4.4. Se expresa oralmente con claridad, precisión y corrección, ajustando su actuación verbal y no verbal a las

condiciones de la situación comunicativa y utilizando los recursos expresivos propios del registro formal. 4.5. Evalúa sus presentaciones orales y las de sus compañeros, detectando las dificultades estructurales y expresivas

y diseñando estrategias para mejorar sus prácticas orales y progresar en el aprendizaje autónomo.

BLOQUE 2. Comunicación escrita. Leer y escribir

Contenidos

· La comunicación escrita en el ámbito académico, periodístico, profesional y empresarial. Sus elementos. Géneros textuales. · Análisis y comentario de textos escritos del ámbito académico.

· Planificación, realización, revisión y mejora de textos escritos de diferentes ámbitos sociales y académicos.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

1. Comprender y producir textos

expositivos y argumentativos propios del

ámbito académico, periodístico,

profesional o empresarial, identificando la

intención del emisor, resumiendo su

contenido, diferenciando la idea principal

y explicando el modo de organización.

1.1. Comprende el sentido global de textos escritos de carácter expositivo y argumentativo propios del ámbito aca-

démico, periodístico, profesional o empresarial identificando la intención comunicativa del emisor y su idea princi-

pal. 1.2. Sintetiza textos de carácter expositivo y argumentativo propios del ámbito académico, periodístico, profesional o

empresarial, diferenciando las ideas principales y las secundarias. 1.3. Analiza la estructura de textos expositivos y argumentativos procedentes del ámbito académico, periodístico,

profesional o empresarial e identifica los distintos tipos de conectores y organizadores de la información textual. 1.4. Produce textos expositivos y argumentativos propios usando el registro adecuado a la intención comunicativa,

organizando los enunciados en secuencias lineales cohesionadas y respetando las normas ortográficas y gramaticales.

Revisa su producción escrita para mejorarla. 2. Escribir textos expositivos y

argumentativos propios del ámbito

académico con rigor, claridad y

corrección, empleando argumentos

adecuados y convincentes y ajustando su

expresión a la intención comunicativa y al

resto de las condiciones de la situación

comunicativa.

2.1. Desarrolla por escrito un tema del currículo con rigor, claridad y corrección ortográfica y gramatical, aplicando

los conocimientos gramaticales y pragmáticos para mejorar la expresión escrita. 2.2. En sus producciones escritas ajusta su expresión a las condiciones de la situación comunicativa (tema, ámbito

discursivo, tipo de destinatario, género textual…), utiliza los recursos expresivos propios del registro formal y evita

el uso de coloquialismos. 2.3. Evalúa sus propias producciones escritas y las de sus compañeros, reconoce las dificultades estructurales y ex-

presivas, recurriendo a obras de consulta tanto impresas como digitales para su corrección y diseñando estrategias

para mejorar su redacción y avanzar en el aprendizaje autónomo. 3. Realizar trabajos académicos individua-

les o en grupo sobre temas polémicos del

currículo o de la actualidad social, cientí-

fica o cultural planificando su realización,

3.1. Realiza trabajos académicos individuales y en grupo sobre un tema controvertido del currículo o de la actualidad

social, cultural o científica planificando su realización, fijando sus propios objetivos, contrastando posturas enfrenta-

das organizando y defendiendo una opinión propia mediante distintos tipos de argumentos. 3.2. Utiliza las Tecnologías de la Información y la Comunicación para documentarse, consultando fuentes diversas,

Page 119: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

contrastando opiniones enfrentadas, de-

fendiendo una opinión personal y usando

las Tecnologías de la Información y la

Comunicación para su realización, evalu-

ación y mejora.

evaluando, contrastando, seleccionando y organizando la información relevante mediante fichas- resumen. 3.3. Respeta las normas de presentación de trabajos escritos: organización en epígrafes, procedimientos de cita, notas

a pie de página, bibliografía...

4. Analizar textos escritos argumentativos

y expositivos propios de los ámbitos

académico, periodístico, profesional o

empresarial, identificando sus rasgos

formales característicos y relacionando

sus características expresivas con la

intención comunicativa y con el resto de

los elementos de la situación

comunicativa.

4.1. Describe los rasgos morfosintácticos, léxico-semánticos y pragmático-textuales presentes en un texto expositivo

o argumentativo procedente del ámbito académico, periodístico, profesional o empresarial, utilizando la terminología

gramatical adecuada poniendo de manifiesto su relación con la intención comunicativa del emisor y con los rasgos

propios del género textual. 4.2. Reconoce, describe y utiliza los recursos gramaticales (sustitución pronominal, uso reiterado de determinadas

estructuras sintácticas, correlación temporal,…) y léxico-semánticos (sustitución por sinónimos, hipónimos e hiperó-

nimos, reiteraciones léxicas…) que proporcionan cohesión a los textos escritos. 4.3. Reconoce y explica los distintos procedimientos de cita (estilo directo, estilo indirecto u estilo indirecto libre y

cita encubierta) presentes en textos expositivos y argumentativos, y reconociendo su función en el texto.

BLOQUE 3. Conocimiento de la lengua

Contenidos

La palabra

· Análisis y explicación del léxico castellano y de los

procedimientos de formación.

· El adverbio. Tipología y valores gramaticales.

· Las preposiciones, conjunciones e interjecciones.

Tipología y valores gramaticales. · Observación, reflexión y explicación del significado

de las palabras. Denotación y connotación.

Las relaciones gramaticales

· Observación, reflexión y explicación de las estructuras sintácticas simples y complejas. Conexiones

lógicas y semánticas en los textos.

El discurso

· Normas ortográficas y gramaticales.

· Observación, reflexión y explicación de las diferentes

formas de organización textual de textos procedentes

de diferentes ámbitos. La intertextualidad. · Identificación y uso de los recursos expresivos que

marcan la objetividad y la subjetividad.

· Observación, reflexión y explicación de la deixis

temporal, espacial y personal.

Las variedades de la lengua

· Conocimiento y explicación del español actual. El español en la red. La situación del español en el

mundo. El español de América.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

Page 120: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

1. Reconocer y explicar el proceso de forma-

ción de las palabras en español, aplicando los

conocimientos adquiridos para la mejora,

comprensión y enriquecimiento del vocabula-

rio activo.

1.1. Explica los procedimientos de formación de las palabras diferenciando entre raíz y afijos y explicando su

significado. 1.2. Reconoce y explica la procedencia grecolatina de gran parte del léxico español y valora su conocimiento para

la deducción del significado de palabras desconocidas.

2. Reconocer e identificar los rasgos

característicos de las categorías gramaticales,

explicando sus usos y valores en los textos.

2.1. Identifica y explica los usos y valores de las distintas categorías gramaticales, relacionándolos con la intenci-

ón comunicativa del emisor, con la tipología textual seleccionada, así como con otros componentes de la situación

comunicativa: audiencia y contexto. 2.2. Selecciona el léxico y la terminología adecuados en contextos comunicativos que exigen un uso formal y

especializado de la lengua, evitando el uso de coloquialismos, imprecisiones o expresiones clichés. 3. Identificar y explicar los distintos niveles

de significado de las palabras o expresiones

en función de la intención comunicativa del

discurso oral o escrito en el cual aparecen.

3.1. Explica con propiedad el significado de palabras o expresiones, diferenciando su uso denotativo y connotativo

y relacionándolo con la intención comunicativa del emisor. 3.2. Reconoce, analiza e interpreta las relaciones semánticas entre las palabras (sinonimia, antonimia, hiperoni-

mia, polisemia y homonimia) como procedimiento de cohesión textual. 4. Observar, reflexionar y explicar las distin-

tas estructuras sintácticas de un texto se-

ñalando las conexiones lógicas y semánticas

que se establecen entre ellas.

4.1. Reconoce las diferentes estructuras sintácticas explicando la relación funcional y de significado que estable-

cen con el verbo de la oración principal, empleando la terminología gramatical adecuada.

5. Aplicar los conocimientos sobre

estructuras sintácticas de los enunciados para

la realización, autoevaluación y mejora de

textos orales y escritos, además de tomar

conciencia de la importancia del

conocimiento gramatical para el uso correcto

de la lengua.

5.1. Enriquece sus textos orales y escritos, incorporando estructuras sintácticas variadas y aplicando los conocimi-

entos adquiridos para la revisión y mejora de los mismos. 5.2. Aplica los conocimientos adquiridos sobre las estructuras sintácticas de los enunciados para la realización,

autoevaluación y mejora de los propios textos orales y escritos, tomando conciencia de la importancia del cono-

cimiento gramatical para el uso correcto de la lengua.

6. Aplicar los conocimientos sobre el

funcionamiento de la lengua a la

comprensión, análisis y comentario de textos

de distinto tipo procedentes del ámbito

académico, periodístico, profesional y empresarial,

relacionando los usos lingüísticos (marcas de

objetividad y subjetividad;

referencias deícticas temporales, espaciales y

personales y procedimientos de cita) con la

intención comunicativa del emisor y el resto

de los elementos de la situación

6.1. Reconoce, analiza y explica las características lingüísticas y los recursos expresivos de textos procedentes del

ámbito académico, periodístico, profesional y empresarial, relacionando los usos lingüísticos con la intención

comunicativa del emisor y el resto de los elementos de la situación comunicativa y utilizando el análisis para profundizar en la comprensión del texto.

6.2. Aplica los conocimientos sobre el funcionamiento de la lengua a la comprensión, análisis y comentario de

textos de distinto tipo procedentes del ámbito académico, periodístico, profesional y empresarial, relacionando los

usos lingüísticos (marcas de objetividad ysubjetividad; referencias deícticas temporales, espaciales y personales y

procedimientos de cita) con la intención comunicativa del emisor y el resto de los elementos de la situación

comunicativa. 6.3. Reconoce y explica los distintos procedimientos de inclusión del emisor y receptor en el texto. 6.4. Reconoce y explica en los textos las referencias deícticas, temporales, espaciales y personales. 6.5. Reconoce, explica y utiliza los distintos procedimientos de cita.

Page 121: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

comunicativa. 6.6. Revisa textos escritos propios y ajenos, reconociendo y explicando sus incorrecciones (concordancias, régi-

men verbal, ambigüedades sintácticas, coloquialismos, etc.) con criterios gramaticales y terminología apropiada

con objeto de mejorar la expresión escrita y avanzar en el aprendizaje autónomo.

7. Explicar la forma de organización interna

de los textos expositivos y argumentativos. 7.1. Reconoce, explica y utiliza en textos propios y ajenos las diferentes formas de estructurar los textos expositi-

vos y argumentativos. 8. Reflexionar sobre la relación entre los

procesos de producción y recepción de un

texto, reconociendo la importancia que para

su comprensión tienen los conocimientos

previos que se poseen a partir de lecturas

anteriores que se relacionan con él.

8.1. Expresa sus experiencias lectoras de obras de diferente tipo, género, etc. y sus experiencias personales, relaci-

onándolas con el nuevo texto para llegar a una mejor comprensión e interpretación del mismo.

9. Conocer la situación del español en el

mundo, sus orígenes históricos y sus rasgos

característicos, y valorando positivamente sus

variantes.

9.1. Conoce la situación actual de la lengua española en el mundo diferenciando los usos específicos de la lengua

en el ámbito digital. 9.2. Conoce los orígenes históricos del español en América y sus principales áreas geográficas reconociendo en un

texto oral o escrito algunos de los rasgos característicos y valorando positivamente sus variantes.

BLOQUE 4. Educación literaria

Contenidos

· Estudio de las obras más representativas de la literatura española del siglo XX hasta nuestros días.

· Análisis de fragmentos u obras completas significativas del siglo XX hasta nuestros días.

· Interpretación crítica de fragmentos u obras completas significativas del siglo XX hasta nuestros días.

· Planificación y elaboración de trabajos académicos escritos o presentaciones sobre temas, obras o autores de la literatura del siglo XX hasta nuestros días.

Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

1. Conocer los aspectos temáticos y formales

de los principales movimientos literarios del

siglo XX hasta nuestros días, así como los

autores y las obras más significativos.

1.1. Desarrolla por escrito con coherencia y corrección las características temáticas y formales de los principales

movimientos del siglo XX hasta nuestros días, mencionando los autores y obras más representativos.

2. Leer y analizar textos literarios representa-

tivos de la historia de la literatura del siglo

XX hasta nuestros días, identificando las

características temáticas y formales y relaci-

onándolas con el contexto, el movimiento, el

género al que pertenece y la obra del autor y

constatando la evolución histórica de temas y

formas.

2.1. Analiza fragmentos literarios, o en su caso obras completas, del siglo XX hasta nuestros días, relacionando el

contenido y las formas de expresión con la trayectoria y estilo de su autor, su género y el movimiento literario al

que pertenece. 2.2. Compara distintos textos de diferentes épocas describiendo la evolución de temas y formas.

3. Interpretar de manera crítica fragmentos u 3.1. Interpreta de manera crítica fragmentos u obras completas significativos de la literatura del siglo XX hasta

Page 122: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

obras de la literatura del siglo XX hasta nues-

tros días, reconociendo las ideas que manifi-

estan la relación de la obra con su contexto

histórico, artístico y cultural.

nuestros días, reconociendo las ideas que manifiestan la relación de la obra con su contexto histórico, artístico y

cultural.

4. Desarrollar por escrito un tema de la histo-

ria de la literatura del siglo XX hasta nuestros

días, exponiendo las ideas con rigor, claridad

y coherencia y aportando una visión personal.

4.1. Desarrolla por escrito un tema de la historia de la literatura del siglo XX hasta nuestros días, exponiendo las

ideas con rigor, claridad, coherencia y corrección y aportando una visión personal.

5. Elaborar un trabajo de carácter académico

en soporte papel o digital sobre un tema del

currículo de literatura consultando fuentes

diversas, adoptando un punto de vista crítico

y personal y utilizando las tecnologías de la

información.

5.1. Lee textos informativos en papel o en formato digital sobre un tema del currículo de literatura del siglo XX

hasta nuestros días, extrayendo la información relevante para ampliar conocimientos sobre el tema.

Page 123: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

8.5.4- Temporalización de 2º de BACHILLERATO:

1ª Evaluación:

TEMAS DE LENGUA. NB: La evaluación de los temas de Lengua es continua. * Repaso morfología a través de la sintaxis de la oración simple.

* Oración simple: tipos de sintagma y funciones. Clasificación de la oración según diferentes

criterios.

* La palabra. Estructura de la palabra. Las unidades lingüísticas.

* Registros o niveles del lenguaje.

* Categoría gramatical y flexión. Morfología verbal y perífrasis. Locuciones gramaticales. Valores

de ―se‖.

* Lingüística textual. Coherencia, cohesión y adecuación en las propias producciones,

especialmente en la ―Expresión escrita‖ (texto argumentativo con la estructura ya dada)

EL COMENTARIO DE TEXTO:

* Modalidades textuales (repaso): narración, descripción, diálogo, exposición y argumentación.

*Funciones del lenguaje. Marcas de objetividad y de subjetividad en los textos.

*Tipología textual: textos periodísticos y científico-divulgativos.

TEMAS DE LITERATURA :

* Poesía de fin de siglo: Modernismo y 98 (tema 1, según el listado de la coordinación de PBAU)

*Narrativa de fin de siglo: Grupo del 98 (tema 7)

*El teatro hasta 1936 (tema 12)

*Las vanguardias (tema 2).

*El Grupo poético del 27 (tema 3).

2ª evaluación:

TEMAS DE LENGUA. NB: La evaluación de los temas de Lengua es continua.

-Oración compuesta: tipos y funciones. Nexos: categoría y función.

EL COMENTARIO DE TEXTO:

*Tipología textual: textos académicos humanísticos. El ensayo y el artículo de opinión.

TEMAS DE LITERATURA:

* La poesía de los años 40 y 50 (tema 4)

*La poesía de los 60:Grupo poético de los 50 o Generación de Medio Siglo (tema 5)

*Narrativa de los años 40 y 50 (tema 8)

*La renovación narrativa en los años 60 (tema 9)

3ª evaluación:

TEMAS DE LENGUA. NB: La evaluación de los temas de Lengua es continua. *Léxico: la formación del léxico del castellano.

*Semántica: el signo lingüístico, el significado de las palabras, cambios de significación, los

campos semánticos y los semas.

EL COMENTARIO DE TEXTO:

-Realización de comentarios de texto completos.

TEMAS DE LITERATURA:

*Narrativa hispanoamericana: el realismo mágico (tema 11)

*Tendencias poéticas a partir de 1970 (tema 6)

Page 124: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

*Tendencias narrativas a partir de los 70 (tema 10)

*El teatro desde 1940 a 1970 (tema 13)

Page 125: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

8.6- Procedimentos e instrumentos de evaluación.

· Exámenes escritos: Uno de comentario de texto y otro de contenidos lingüísticos (no entrarán los

temas de literatura, ni la expresión escrita, que se harán en otra clase). Y otro de aspectos literarios.

En 1º de Bachillerato se hará un examen aparte de la lectura; mientras que en 2º se incluirá la

lectura obligatoria en el examen de literatura (preguntas teóricas de literatura, preguntas de

comprensión-interpretación de la lectura y expresion escrita sobre algún tema relacionado con

dicha lectura obligatoria).

· Para poder hacer media entre los exámenes de una evaluación, la nota mínima de cada uno ha de

ser un cuatro (4). En caso de que se suspenda una evaluación o dos, se recuperara en junio, en un

examen final de dos opciones, una más lingüística y otra opción más literaria, a elegir o según

aquella parte que se deba recuperar a criterio del profesor.

· Aquellos alumnos que tengan las tres evaluaciones suspendidas deberán presentarse al examen

extraordinario de septiembre.

No tendrán opción a hacerlo en el global de junio, excepto si quieren descargarse de las lecturas que

tengan suspendidas.

· El trabajo en clase y en casa supondrá un 10% de la nota en 1º de bachillerato y en 2º podrá

ayudar al redondeo de la nota de la media de los exámenes, puesto que en el boletín no pueden

figurar los decimales obtenidos.

· El examen es el instrumento de evaluación esencial. Estos exámenes son textos de producción

propia y deben ajustarse a las propiedades textuales y a la corrección gramatical y ortográfica. Es un

criterio de evaluación mínimo. Por lo tanto, pueden descontarse hasta tres puntos por errores de

coherencia, cohesión, adecuación o corrección ortográfica.

· Es indispensable haber leído las obras que el departamento ha elegido como lecturas obligatorias

para aprobar la asignatura.

· Aquellos alumnos que presenten exámenes o trabajos copiados, bien sea de otros companeros,

bien sea de internet (o sea, un mero cortar y pegar, sin elaboración personal ninguna), tendrán un

cero en dicha prueba. Esta nota hará media con el resto de notas de la evaluación.

· Ortografia: hasta 6 faltas (-1 punto sobre la calificacion global). De 7 a 10 faltas (-2 puntos sobre

la calificacion global). Será valorada más aquella falta que se repita después de haber sido

corregida.

8.6.1- Criterios de calificación que se aplicarán En 1º de Bachillerato:

• Los exámenes se ajustarán a los conceptos y procedimientos que figuran en esta

programación. Se realizarán tres exámenes: uno de contenidos lingüísticos (40%), otro de

contenidos literarios (40%) y un examen de la lectura obligatoria (10%).

En 2º de Bachillerato:

• Todos los exámenes escritos son el instrumento de evaluación. Suman el 100% de la nota

final de evaluación. Los ejercicios realizados diariamente en clase o en casa suponen el redondeo de

la nota hacia la siguiente unidad, siempre que se hagan sistemáticamente todos los ejercicios de

forma correcta.

8.7- Recuperación de la materia pendiente Este curso no hay horas del Departamento destinadas al seguimiento de los alumnos con la asignatura de

Lengua castellana pendiente. En los diferentes cursos, los alumnos con la asignatura pendiente serán

atendidos y evaluados por la profesora que imparta la asignatura durante el presente curso.

· Por decisión del Departamento, aquellos alumnos que aprueben la 1a y la 2a evaluación de 2º aprobarán la asignatura pendiente del curso anterior. Para aquellos alumnos que no aprueben por este sistema se realizará

un examen extraordinario que se fijará durante el segundo trimestre. Si su actitud ha sido especialmente

positiva, el profesor decidirá se puede presentarse al examen final de 1º de Bachillerato en junio.

Page 126: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

8.8- Orientacions metodològiques

8.8.1- Mètodes i propostes didàctiques

Les matèries lingüístiques contribueixen de manera directa al desenvolupament de gairebé totes les

competències clau, però especialment a la competència lingüística, la d’aprendre a aprendre i la

competència digital, ja que en l’àmbit de llengües cal considerar l’ús de les tecnologies de la

informació i la comunicació com a eines imprescindibles en qualsevol dels camps d’estudi,

professionals o de treball.

Una persona és competent quan actua a la pràctica activant de manera conjunta el seguit de

competències que posseeix. Les activitats d’aprenentatge han de contribuir a desenvolupar i a

consolidar les competències clau que preparen per a la incorporació a la vida adulta i per continuar

aprenent al llarg de la vida. Per desenvolupar les competències les activitats han de ser

diversificades, que comportin diferents maneres o formes d’organitzar l’aula i impliquin l’ús de

recursos variats, la qual cosa també suposa una adequada utilització de les TIC.

8.8.2- Recursos didàctics

En el món actual, en constant transformació, es requereix dominar les tecnologies de la informació i

la comunicació, les quals esdevenen un element de pes i resulten cabdals en el decurs formatiu dels

alumnes del batxillerat. Es tracta d’un complex entramat que aboca una infinitud de missatges orals

i escrits i on es fa servir el llenguatge de maneres diferents, segons el tema i el context. Això mena

els alumnes a comprovar la seva capacitat com a interlocutors i el seu domini en els usos lingüístics,

i alhora els ajuda en la reflexió sobre la realitat i a formar-se un sentit crític.

És molt important integrar diferents activitats a fi d’acostar al màxim la classe o l’examen de

llengua a situacions quotidianes. Actualment, l’ensenyament d’una llengua ha d’exercitar l’activitat

de producció oral, ja que els alumnes sovint es trobaran en situacions importants en què la manera

de parlar pot tenir conseqüències transcendentals.

La finalitat comunicativa de les tasques proposades ha de ser compresa i compartida pels aprenents,

únic camí perquè les activitats es portin a terme amb alguna garantia d’èxit. La inclusió de temes de

conversa o debat a l’aula relacionats amb autors o personatges literaris pot ajudar a millorar la

cultura literària i històrica dels aprenents, mentre que la introducció de qüestions polèmiques o de

temes d’actualitat servirà per consolidar la visió crítica que tan necessària és en una societat com

l’actual, saturada d’informació.

Pel que fa al llibre de text, s’ha de partir de la idea que és una eina més, però no l’única i que amb

tots els recursos de què avui es disposa a l’aula: pissarra digital, connexió a Internet... s’ha de

pensar molt bé si realment és indispensable o prescindible; en tot cas la seva tria s’ha de fer tenint

en compte quin és l’eix al voltant del qual es desenvolupen les unitats, com es fa la presentació

d’aspectes nous, quin tipus d’activitats proposa, les possibilitats de modificar-ne parcialment la

seqüenciació per adaptar-lo al grup d’alumnes i, en general, si el plantejament metodològic s’avé

amb el que s’ha acordat per ensenyar.

8.8.3 Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments

A l’hora de treballar, les activitats s’han de preveure diferents formes d’agrupar els alumnes i de

distribuir els espais. És important compaginar les feines dels alumnes en gran grup (aula) amb

l’individual, per parelles i en petit grup, depenent de la seqüència didàctica.

8.8.4 Tractament disciplinari

Per aconseguir que els alumnes siguin competents en les dues llengües oficials, es fa necessària una

coordinació dels criteris didàctics de les dues matèries basada en la coherència. És a dir, s’ha de

tendir a un vertader currículum integrat de llengües, ja que les matèries de llengua castellana i

literatura i llengua catalana i literatura comparteixen el mateix enfocament dirigit a millorar la

competència lingüística dels alumnes. Per això, la coordinació entre els departaments esdevé

obligatòria per evitar les repeticions innecessàries de continguts i, alhora, fer que els alumnes siguin

Page 127: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

conscients que poden aprofitar el que saben d’una llengua per a l’altra.

S’ha de planificar, per tant, l’ensenyament d’aquestes dues llengües de manera coordinada. Convé

compartir què s’entén per ensenyar llengua i arribar a acords sobre què cal ensenyar perquè els

aprenents siguin capaços d’usar-les per comunicar-se i per aprendre. Així, la capacitat d’emprar-les

es desenvolupa de manera compartida des de les dues matèries lingüístiques i es complementen amb

els aprenentatges específics de cada una. Els objectius, que han de ser específics de cada matèria,

han de fer referència al desenvolupament de les competències clau, a la capacitat de saber fer amb

la llengua que aprenen: seleccionar, interpretar, relacionar, anticipar, generalitzar, i també exposar,

explicar i convèncer o argumentar, entre altres.

És més, la coordinació no és exclusiva entre els departaments de llengües sinó que s’ha de fer

extensiva a tots els professors, que han d’entendre que la competència comunicativa s’ha de

treballar i avaluar des de totes les matèries.

8.8.5 Avaluació

Aprendre no és la simple acumulació de coneixements, sinó el desenvolupament de la capacitat

d’utilitzar-los. En plantejar l’avaluació sumatòria, el criteri bàsic ha de ser la capacitat

comunicativa, més concretament la necessària per al desenvolupament de les activitats

d’aprenentatge. L’avaluació de l’aprenentatge ha de ser contínua.

Les activitats d’avaluació han de ser coherents amb l’enfocament competencial. S’han de mesurar

les competències per mitjà d’activitats en què els alumnes hagin de triar els coneixements, les

destreses i les actituds més adients per resoldre-les, construir la seva resposta i explicar el procés

que han emprat en la resolució. També implica emfatitzar-la mobilització dels diversos

coneixements adquirits davant situacions noves, tot i que, similars a les treballades a l’aula.

Les dades sobre el progrés dels estudiants obtingudes a través de tasques d’avaluació formal,

exàmens o altres formats, s’han de complementar amb activitats d’avaluació semiformal o informal,

com ara l’observació sistematitzada de l’actuació dels estudiants durant les activitats

d’aprenentatge, la valoració de dossiers de treballs o d’altres.

Perquè les tasques d’avaluació formal acompleixin la funció d’aclarir les prioritats de la matèria, és

essencial que incloguin, a més dels escrits, tasques d’avaluació de les competències orals

productives.

Per objectivar el grau d’assoliment en cada àmbit de comunicació, oral i escrita, es poden fer servir

diferents instruments d’observació, com ara les llistes de control o les graelles d’observació. El

portafolis europeu de llengües ofereix un conjunt de descriptors de competències d’inestimable

valor per a l’aprenent i per als professors.

Les activitats d’avaluació formativa o formadora són essencials perquè els professors puguin ajustar

progressivament la seva acció docent a les necessitats dels estudiants i perquè els alumnes

esdevenguin agents del seu progrés.

Les activitats d’autoavaluació i co-avaluació, a més, són essencials per al desenvolupament de

l’autonomia de l’aprenent, i li han de permetre fixar-se fites realistes d’aprenentatge, i planificar i

executar les accions convenients i necessàries

per aconseguir-les. Aquests tipus d’activitats, aplicades al sistema d’avaluació sumatòria, són

especialment profitoses. Per tant, cal compartir amb els alumnes el procés avaluador i fer-los

partícips i protagonistes del seu procés d’aprenentatge.

8.8.6 El paper dels docents

És tasca dels professors orientar les activitats d’aula i proposar actuacions d’abast més ampli en una

organització flexible i dinàmica. L’ensenyant ha d’acostar l’aprenent a la realitat social i cultural

que l’envolta. En una societat on cada vegada hi ha més presència de les tecnologies de la

informació i la comunicació, el docent passa a ser gairebé un dinamitzador de les classes. Ha de

donar a conèixer al grup els objectius i els elements que han de permetre l’avaluació i ha d’ajudar

els alumnes a autoavaluarse i a reflexionar sobre el propi aprenentatge. Perquè això sigui possible,

els docents han de reflexionar sobre quina importància tenen les tècniques de gestió d’aula i

Page 128: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

d’ensenyament, sobre la capacitat de proposar activitats no sempre previstes i sobre quin és el

rendiment després d’analitzar els resultats dels aprenentatges dels alumnes.

Convé reconèixer el propi estil d’ensenyament, valorar la capacitat pròpia per dur a terme de

manera adequada una avaluació formativa i continuada, i per transmetre informació, actituds

positives envers l’aprenentatge, i valors per a la convivència. Els professors, a més, han de

reflexionar sobre com aprofitar millor la capacitat que tenen per transmetre l’admiració per

l’estètica dels textos literaris i quina capacitat poden usar a l’aula per individualitzar l’ensenyament

a fi d’atendre millor la diversitat.

És també funció del docent oferir eines que permetin als alumnes seleccionar i gestionar les fonts

d’informació que les tecnologies de la informació i la comunicació posen al seu abast ara i també

les que es puguin donar en el futur.

Les programacions didàctiques han de preveure la revisió del procés d’ensenyamentaprenentatge i

també de l’avaluació i s’han de redactar d’acord amb les línies pedagògiques que prèviament

s’hagin acordat. Així, a fi de garantir la coordinació didàctica i organitzativa, les modificacions que

facin els professors i que figurin en la programació d’aula s’han de comunicar al departament per

valorar-les i per decidir sobre la incorporació d’aquestes a la programació. S’ha de tenir en compte,

en qualsevol cas, que les decisions metodològiques i organitzatives han de ser coherents amb els

objectius que es volen assolir.

8.8.7 Participació de les famílies

A més dels alumnes i dels professors, el tercer pilar de l’educació recau en les famílies. Per garantir

una evolució positiva del procés educatiu, els pares i tutors legals han de mantenir contacte amb els

professors corresponents, a més de participar i donar suport a l’aprenentatge dels fills o tutelats.

Alhora, han de conèixer les decisions relatives a l’avaluació i promoció del curs segons el centre.

També és necessària la col·laboració en les mesures de suport o reforç que adoptin els centres

per facilitar el seu progrés educatiu.

Tenint en compte, però, que els alumnes del batxillerat ja es troben en una etapa d’ensenyament no

obligatori, el paper de les famílies varia respecte de l’etapa de l’educació secundària obligatòria,

perquè s’estan avaluant uns alumnes més madurs, més autònoms i que han d’anar assolint

responsabilitats a poc a poc. La contribució de l’entorn familiar en el procés de consolidació dels

hàbits de lectura, estudi i disciplina, així com les condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament

del aprenentatge és cabdal per a l’assoliment del grau de formació, maduresa intel·lectual,

coneixements i habilitats que permetin als seus fills incorporar-se a la vida adulta amb

responsabilitat i competència.

8.9- Materials, recursos didactics i llibres de text

Llibres de text 1

r Batxillerat

· Libro de Texto: Lengua Castellana y Literatura 1. Editorial Casals

2n Batxillerat: No hay libro de Texto. Las profesoras pasarán material en papel o bien a través del

Aula Virtual o de Edmodo.

LECTURES OBLIGATÒRIES BATXILLERAT

1ª AVAL

1r BACH. ROJAS, F. La Celestina. (Adaptación de E. Alonso). Ed Vicens Vives

2n BACH. Gª LORCA, F. La casa de Bernarda Alba. Ed Anaya Didáctica. PDF

2ª AVAL

Page 129: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

1r BACH. CHACÓN, D. La voz dormida. Ed Debolsillo

2n BACH SENDER, R.J. Requiem por un campesino español Editorial Planeta

3ª AVAL

1r BACH. Elegir entre:

CALDERÓN DE LA BARCA: La vida es sueño. Ed ANAYA didact. PDF

LOPE DE VEGA, F.: El perro del hortelano. Ed Austral.

2n BACH ESQUIVEL, L. Como agua para chocolate Ed. Debolsillo PDF

LITERATURA UNIVERSAL

(Optativa) LECTURAS OBLIGATORIAS:

1ª aval. SÓFOCLES: Antígona. Ed. RBA-La Magrana (en català)o Edicions 62; o Ed. DeBolsillo o Gredos (en

castellà).

Las lecturas de las siguientes evaluaciones quedan pendiente, a la espera de las directrices de la UIB.

Page 130: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

9.- Anexos

En aquestos Anexos se incorporan a la programación de las asignaturas optativas del

Departamento de Lengua Castellana y Literatura. Així com també els Tallers de suport de

comprensió i expressió de textos, a través de diferents enfocaments didàctics-

Page 131: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

9.1- Proyecto de 1º de ESO:

El proyecto para el !er curso de ESO cuenta con una hora semanal para la mitad de cada grupo, de

manera que los alumns llevarán a cabo la actividad con una periodicidad quincenal.

Objetivos • Comprender discursos orales y escritos en los diversos contextos de la actividad social y

cultural.

• Utilizar la lengua para expresarse de forma coherente y adecuada en los diversos contextos

de la actividad social y cultural, para tomar conciencia de los propios sentimientos e ideas y para

controlar la propia conducta.

• Hacer de la lectura fuente de placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento del

mundo y consolidar hábitos lectores.

• Comprender textos literarios utilizando conocimientos básicos sobre las convenciones de

cada género, los temas y motivos de la tradición literaria y los recursos estilísticos

• Hacer predicciones basándose en los datos y conocimientos previos.

• Clarificar el significado del sentido figurado

• Hacer conexiones entre conocimientos previos y conocimientos adquiridos mediante la

lectura

• Formular preguntas, cuentiones y dudas que suscita el texto y su contenido.

• Visualizar o crear muevas situaciones o prolongaciones de argumentos, personajes, etc.

• Elaborar juegos a partir de los conocimientos adquiridos.

Metodología

• Trabajo colaborativo en grupos de tres alumnos.

• Colaboración con el departamento d’Educación Plástica y Visual.

• Cada quincena se efectuará la lectura del primer capítulo de una novela y se elaborará una

batería de preguntas, actividades y pruebas.

• Con las actividades de cada quincena se elaborará un juego de mesa que crearán los alumnos

redactando las normas, el objectivo del juego y elaborando el material mecesario.

Page 132: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

RÚBRICA PARA LA EVALUACIÓN DEL TRABAJO COOPERATIVO

Muy alto (10-9) Alto (8-7) Medio (6-5) Bajo (4)

Controla la eficacia del

grupo.

Aporta trabajo de calidad al

grupo. Se esfuerza por

conseguirlo.

Trabajo con otros: escucha,

comparte y apoya el

esfuerzo de otros. Trata de

mantener la unión del grupo.

Proporciona ideas útiles

cuando participa en el grupo

o con el resto de la clase.

Page 133: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

RÚBRICAS.

La presente rúbrica será el instrumento de autoevaluación que van a utilizar los alumnos.

Criterio para otorgar la puntuación:

Excelente: se ha conseguido el ítem de forma absoluta, siguiendo totalmente las indicaciones recibidas en clase o incluso aportanto elementos de

mejora.

Buena: se ha conseguido el ítem con un buen resultado.

Aceptable: aunque se ha captado bien el espíritu de lo que se debía realizar, la realidad es que hay algunos errores leves y/o el producto final carece de

atractivo.

Mala: no se cumplen los requisitos de inicio. El desarrollo de la tarea es muy deficitario. El producto final ni se corresponde con los objetivos ni

despierta ningún interés en el lector.

Muy mala: no se detecta ningún interés por parte del equipo de realizar el trabajo de forma satisfactoria y el trabajo final es realmente penoso o no está

acabado o no existe.

*Rúbrica para las actividades

Excelente Buena Aceptable Mala Muy mala

Presentación general

Adecuación al formato

interno propuesto

(género)

Coherencia

Corrección gramatical y

ortográfica

Estilo narrativo

Creatividad

Page 134: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

9.2.-Proyecto de 2º de ESO:

VIAJEROS DE PAPEL (Proyecto Curso 2017-18) 1. REQUISITOS: Un cuatrimestre. 15 alumnos.Desdoblamiento con una profesora del Departamento de Lengua castellana y Literatura. 2. OBJETIVOS: • Mejorar las habilidades de trabajo en equipo. • Desarrollar habilidades de trabajo cooperativo. • Trabajar con la lengua: hablar / escuchar, escribir / leer. Aprender a hablar por turno, escucha activa. Mejorar la comprensión y expresión oral y escrita. • Aproximarse a los libros de viajes, tanto literarios como no literarios. • Crear y organizar un blog sobre un título de literatura de viajes. • Confeccionar una guía de viajes. • Desarrollar la imaginación y la creatividad. • Incrementar la competencia digital a través de recursos de la web como Google maps o Wordpress. 3. COMPETENCIAS BÁSICAS: • Comunicación lingüística. • Competencia digital. • Aprender a aprender. • Conciencia y expresiones culturales. 4. FASES:

1ª FASE: Denominación y diseño

• NOMBRE DEL PROYECTO: Viajeros de papel. • DEPARTAMENTOS IMPLICADOS: El trabajo realizado será básicamente asumido por el Departamento de Lengua castellana y Literatura. • PRODUCTO FINAL: Blog sobre uno de los libros de viajes elegidos por los alumnos. Las posibilidades entre las que podrá elegir son las siguientes:

• La vuelta al mundo en 80 días Julio Verne

• Viaje a Oxiana Robert Byron

• El corazón de las tinieblas Joseph Conrad

• Los diarios del capitán Cook James Cook

• En la Patagonia Bruce Chatwik

• Viajar Robert Louis Stevenson

• El gran bazar del ferrocarril Paul Theroux

• Viaje a Italia Johann Wolfgang von Goethe

• En el camino Jack Kerouac

• Polo Sur Roald Amundsen

• Diarios de motocicleta Ernesto “Che” Guevara

• Pasando fatigas Mark Twain

Page 135: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

2ª FASE: Criterios de evaluación

• Justificación del proyecto y relación con el currículum: En el currículum oficial de 2º de ESO se encuentran todos los contenidos del proyecto referidos a las diferentes modalidades discursivas y a los géneros literarios; de esta manera las actividades y contenidos trabajados en la confección del blog completarán el currículo trabajado en el aula de lengua en cuanto a objetivos específicos, y también en lo que hace referencia a objetivos generales relacionados con el perfeccionamiento de las habilidades de lecto-escritura. • Pregunta guía: Todos soñamos con viajar y conocer los rincones más o menos recónditos de nuestro planeta. Sin embargo algunos nunca tendremos la posibilidad de realizar nuestro sueño. A través de este proyecto podremos viajar hasta donde nuestra imaginación nos permita y nos convertiremos en unos auténticos expertos en geografía, viajes, cultura y literatura.¿ Nos vamos?

3ª FASE: Tareas y temporalización de las sesiones

Sesión Actividades

1 • Presentación del proyecto. Ideas generales y producto final. • Presentación del listado de libros de viajes a elegir. • Buscar información sobre los libros: autor, argumento, fecha de composición...

2 • Realización de pequeñas presentaciones por parte de los alumnos al resto del grupo sobre la información recogida. • Votación de los títulos que se quieren trabajar. Hay que elegir tantas obras como grupos de trabajo se formen. • Formación de los grupos de trabajo

3 • Presentación por parte de la profesora de la plataforma Wordpress para diseñar el blog. • Por grupos elección del diseño del blog: título, aspecto, categorías...

4 • Redacción en clase de la primera entrada del blog con información sobre el autor del libro a partir de la información que se ha buscado en casa.

5 • Elaboración de una reseña sobre el libro elegido para la segunda entrada del blog y de un listado con los distintos lugares de la ruta descrita en la obra que se trabaja.

6 • Comentario de un fragmento del libro previamente seleccionado por la profesora: tema, resumen, búsqueda de nuevo vocabulario y de léxico relacionado con los viajes....

7 • Google maps: explicación por parte de la profesora del funcionamiento de esta herramienta para diseñar el mapa de la ruta seguida por el autor del libro.

8 • Google maps: elaboración de la ruta y elección de cinco lugares de esta para añadir imágenes e información.

9 • Google maps: elaboración de la ruta y elección de cinco lugares

Page 136: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

de esta para añadir imágenes e información.

10 • Guía de viajes: Elección de uno de los destinos de la ruta y realización del guión de la guía.

11,12 y 13 • Elaboración de la guía de viajes.

14 y 15 • Presentación del producto final al resto de compañeros y evaluación y coevaluación a través de rúbricas.

4ª FASE: Mecanismos de recogida de datos

1. Observación directa: • Participación en las actividades • Hábito de trabajo • Aportación de ideas y soluciones • Colaboración con el grupo • Utilizaciónde herramientas digitales • Aprovechamiento de materiales 2. Documentación a entregar: • Puntualidad en la entrega • Presentación, limpieza, estructura • Expresión escrita: coherencia, cohesión y corrección gramatical. • Claridad, síntesis, precisión y rigor. 3. Diseño y “construcción”: • Diseño y creatividad • Respeto a los estándares de presentación de un blog • Calidad estética 4. Presentación oral: • Calidad y síntesis • Originalidad y creatividad • Expresión oral • Colaboración con el grupo 5. Contenido: • Coherencia con el libro de viajes elegido

Page 137: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

RÚBRICA PARA LA EVALUACIÓN DEL TRABAJO COOPERATIVO

Excelente(10-9) Buena (8-7) AceptableMedio (6-5) Mala (4)

Controla la eficacia del grupo.

Aporta trabajo de calidad al grupo. Se esfuerza por conseguirlo.

Trabajo con otros: escucha, comparte y apoya el esfuerzo de otros. Trata de mantener la unión del grupo.

Proporciona ideas útiles cuando participa en el grupo o con el resto de la clase.

La presente rúbrica será el instrumento de autoevaluación que van a utilizar los alumnos. Criterio para otorgar la puntuación: Excelente: se ha conseguido el ítem de forma absoluta, siguiendo totalmente las indicaciones recibidas en clase o incluso aportanto elementos de mejora. Buena: se ha conseguido el ítem con un buen resultado. Aceptable: aunque se ha captado bien el espíritu de lo que se debía realizar, la realidad es que hay algunos errores leves y/o el producto final carece de atractivo. Mala: no se cumplen los requisitos de inicio. El desarrollo de la tarea es muy deficitario. El producto final ni se corresponde con los objetivos ni despierta ningún interés en el lector. Muy mala: no se detecta ningún interés por parte del equipo de realizar el trabajo de forma satisfactoria y el trabajo final es realmente penoso o no está acabado o no existe. *Rúbrica para el producto final

Page 138: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Excelente Buena Aceptable Mala Muy mala

Diseño del blog

Adecuación al formato del blog propuesto

Adecuación de la guía de viajes a su propósito

Corrección gramatical y ortográfica

Estilo narrativo

Creatividad

Excelente Buena Aceptable Mala Muy mala

Valoración del trabajo e implicación de cada uno de los compañeros implicados en el equipo

1

2

3

4

Page 139: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

9.3- Proyecto de 3º de ESO (I):

PROYECTO: ESCRIBAMOS UNA NOVELA COLECTIVA. (Curso 2017- 20178)

1- REQUISITOS: Un cuatrimestre. 15 alumnos. Desdoblamiento con una profesora del departamento de Lengua Castellana y Literatura.

2- OBJETIVOS:

*Mejorar las habilidades de trabajo en equipo.

*Desarrollar habilidades de trabajo cooperativo.

* Trabajar con la lengua: hablar/escuchar, escribir/leer. Aprender a hablar por turno, escucha activa. Mejorar la comprensión y expresión oral y escrita.

*Aproximarse a las características de la novela colectiva aparecida a lo largo del siglo XX.

*Conocer las características principales de la novela social de posguerra.

*Conocer y valorar la renovación de las técnicas narrativas a finales de los años 50 y en los años 60.

*Ubicar a Cela dentro de este contexto literario y valorar La Colmena como obra precursora en la narrativa española.

*Valorar la dificultad del proceso de la escritura creativa.

*Participar activamente en la construcción de un marco narrativo en el que conviven varios personajes conectados entre sí.

*Desarrollar el espítitu crítico y la sensibilidad literara, la imaginación y la creatividad.

*TIC: incrementar la competencia digital.

3- COMPETENCIAS BÁSICAS:

De una forma más o menos profunda, se trabajarán todas las competencias, especialmente:

a) Comunicación lingüística.

b) Competencia digital

c) Aprender a aprender.

d) Conciencia y expresiones culturales.

e) Competencia social y cívica.

4- FASES:

1ª FASE: Denominación y diseño

NOMBRE DEL PROYECTO: Escibamos una novela colectiva.

Page 140: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

DEPARTAMENTOS IMPLICADOS: El trabajo a realizar será básicamente asumido por el Departamento de Lengua Castellana y Literatura,

por lo que no se trata realmente de un proyecto, sino de un taller.

PRODUCTO FINAL: Cada grupo de quince alumnos, al final del proyecto, tendrá una novela colectiva, con un marco narrativo común, en la

que cada equipo de trabajo (tres o cuatro alumnos) habrá participado en la creación de al menos dos personajes interconectados. El documento se hará

público a través del aula virtual.

2ª FASE: Criterios de evaluación

*JUSTIFICACIÓN DEL PROYECTO y relación con el curriculum.

En el currículum oficial de tercero de ESO se encuentran se encuentran todos los contenidos de la historia de la literatura castellana desde la éEdad

Media hasta el siglo XVII.El presente proyecto tiene el cometido básico de sensibilizar al alumno en la valoración positiva de la creación literaria, a

partir del enfrentamiento personal y grupal con las dificultades que este proceso entraña. Para rentabilizar el esfuerzo y potenciar un producto final en

el que se integre el esfuerzo de todas las personas del grupo, se opta por la elección de una novela colectiva, en la que la multiplicación del

protagonista permite la multiplicidad de autores.Evidentemente, también hay una fuerte vinculación con el currículum en lo que hace referencia a

objetivos generales relacionados con el perfeccionamiento de las habilidades de lecto-escritura.

*Estándares

El proyecto integra todos los estándares de aprendizaje estrablecidos por el Ministerio de Educación y Ciencia para el área de Lengua Castellana y

Literatura de Educación General Básica Media (3.1 a 3.7), con particular hincapié en el 3.5 y 3.6, y especialmente el 3.7, central en las actividades

acometidas.

*Competencias básicas.

Ver epígrafe 3.

*Pregunta guía.

En primer lugar: ¿Cómo debe plantearse el proceso de creación de una obra literaria? Es¿Es una novela un producto no planificado o, por el contrario,

un ente complejo fruto de un minucioso trabajo de planificación?

Por otra parte,: ¿Es la novela un buen canal para reflejar situaciones sociales conflictivas?

Y finalmente: ¿Qué mecanismos o recursos pueden utilizarse para conseguir la simultaneidad y el perspectivismo?

Page 141: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

3ª FASE: TAREAS *Temporalización de las tareas y actividades:

En realidad serán pocas horas (17 o 18), lo que quiere decir que la secuenciación y las instrucciones deben ser muy precisas. A continuación se ofrece

una distribución de las actividades por sesiones.

SESIÓN ACTIVIDAD

1 La necesidad de conseguir simultaneidad y perspectivismo en la narrativa. Presentación del proyecto y de los equipos de trabajo.

2 Búsqueda de información sobre la Guerra Civil y, sobre todo, sobre la posguerra española.

3 Puesta en común de las conclusiones de la sesión anterior. Presentación de Camilo José Cela y La Colmena.

4 Lectura de un dosier de secuencias significativas de La Colmena. Relación con la temática social y la renovación de las técnicas

narrativas.

5 Elección de un marco narrativo: espacio y tiempo de la narración. Puesta en común argumentada de la elección.

6 Características generales del marco narrativo. Elaboración de un informe.

7 Elección del primer personaje. Descripción física y psicológica, y esquema argumental.

8 Elaboración individual de la secuencia. Lectura y determinación del orden.

9 Devolución de las secuencias. Corrección colectiva de los elementos de coherencia y cohesión e individual de los aspectos

ortográficos y de expresión.

10 Elección del segundo personaje. Descripción física y psicológica, y esquema argumental.

11 Elaboración individual de la secuencia. Lectura y determinación del orden.

12 Devolución de las secuencias. Corrección colectiva de los elementos de coherencia y cohesión e individual de los aspectos

ortográficos y de expresión.

13 Elección del tercer personaje. Descripción física y psicológica, y esquema argumental.

14 Elaboración individual de la secuencia. Lectura y determinación del orden.

15 Devolución de las secuencias. Corrección colectiva de los elementos de coherencia y cohesión e individual de los aspectos

ortográficos y de expresión.

16 Revisión final del documento. Determinación del orden definitivo.

17 Búsqueda consensuada del título.

Page 142: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Esta distribución es una guía. Si el ritmo de los alumnos es rápido, se añadirán personajes; si es lento, se reducirán.

Fuentes de información

La búsqueda de información necesaria se hará sobre todo vía Internet.

Materiales necesarios

-Ordenadores con conexión a Internet.

4ª FASE. EVALUACIÓN. MECANISMOS DE RECOGIDA DE DATOS

Observación directa: Participación en las actividades

Hábito de trabajo

Aportación de ideas y soluciones

Colaboración con el equipo

Utilización de medios

Aprovechamiento de materiales

Actitud

Documentación a entregar: Puntualidad en la entrega. Cada actividad deberá ser presentada para ser

corregida antes de su elaboración definitiva.

Presentación, limpieza, estructura.

Expresión escrita.Coherencia, cohesión y corrección gramatical. Riqueza

de vocabulario.

Claridad, síntesis, precisión y rigurosidad.

Creatividad Imaginación y creatividad. Capacidad para crear historias vívidas.

Calidad estética.

Presentación oral: Claridad y síntesis

Originalidad y creatividad

Expresión oral

Colaboración del grupo

Contenido Coherencia con el marco narrativo elegido

Cohesión de las diferentes secuencias referidas a un mismo personaje.

Page 143: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

REALIZACIÓN DE RÚBRICAS.

La presente rúbrica será el instrumento de autoevaluación que van a utilizar los alumnos.

Criterio para otorgar la puntuación:

Excelente: se ha conseguido el ítem de forma absoluta, siguiendo totalmente las indicaciones recibidas en clase o incluso aportanto elementos de

mejora.

Buena: se ha conseguido el ítem con un buen resultado.

Aceptable: aunque se ha captado bien el espíritu de lo que se debía realizar, la realidad es que hay algunos errores leves y/o el producto final carece de

atractivo.

Mala: no se cumplen los requisitos de inicio. El desarrollo de la tarea es muy deficitario. El producto final ni se corresponde con los objetivos ni

despierta ningún interés en el lector.

Muy mala: no se detecta ningún interés por parte del equipo de realizar el trabajo de forma satisfactoria y el trabajo final es realmente penoso o no está

acabado o no existe.

*Rúbrica para las actividades

Excelente Buena Aceptable Mala Muy mala

Presentación general

Adecuación a los requisitos

propuestos (uso de las diferentes

modalidades textuales y ajuste a la

parte de la narración asignada; uso de

las expresiones temporales...)

Coherencia con el marco narrativo

elegido

Corrección gramatical y ortográfica

Estilo narrativo. Uso adecuado del

vocabulario.

Creatividad

*Rúbrica de valoración final.

Page 144: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Excelente Buena Aceptable Mala Muy mala

Valoración del trabajo e

implicación de cada uno de

los compañeros implicados

en el equipo

1

2

3

4

Inclusión de todas las partes que se han

solicitado: el trabajo está completo.

Coherencia general con el marco narrativo.

Todos los documentos incluidos están revisados

de acuerdo con las correcciones hechas tanto

por los miembros del equipo como por la

profesora.

Nivel de atractivo general del producto

presentado. Creatividad e imaginación.

Page 145: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

9.4- Proyecto de 3º de ESO (II):

PUBLICIDAD. ¿QUÉ NOS ESTÁN VENDIENDO? (Proyecto Curso 2017-18)

1- REQUISITOS: Un cuatrimestre. 15 alumnos. Desdoblamiento con una profesora del departamento de

Lengua Castellana y Literatura.

2- OBJETIVOS:

Desarrollar el espíritu crítico y concienciarse de los elementos de persuasión utilizados en la

publicidad.

Desarrollar la imaginación y la creatividad.

TIC: incrementar la competencia digital.

Mejorar las habilidades de trabajo en equipo.

Desarrollar habilidades de trabajo cooperativo.

Detectar los casos de manipulación y sensibilizarse frente a ellos.

3- COMPETENCIAS BÁSICAS:

De una forma más o menos profunda, se trabajarán todas las competencias, especialmente:

a) Comunicación lingüística.

b) Competencia digital

c) Aprender a aprender.

d) Conciencia y expresiones culturales.

4- FASES:

1ª FASE: Denominación y diseño

NOMBRE DEL PROYECTO: Publicidad. Consumo y estereotipos.

DEPARTAMENTOS IMPLICADOS: El trabajo a realizar será básicamente asumido por el

Departamento de Lengua Castellana y Literatura, por lo que no se trata realmente de un proyecto, sino de un

taller.

PRODUCTO FINAL:

Elaboración de un anuncio para prensa escrita

Elaboración de un anuncio televisivo

2ª FASE: Criterios de evaluación.

Justificación del proyecto y relación con el currículum.

En el currículum oficial de tercero de tercero de ESO se encuentran los contenidos del taller referidos al

texto argumentativo y técnicas de persuasión de carácter lingüística, connotación, denotación y información

objetiva y subjetiva. El uso del lenguaje unido a la imagen son las bases de la persuasión en la publicidad.

También es importante dotar al alumnado de estrategias suficientes para poder distinguir los mensajes que se

esconden tras los anuncios y conseguir un consumo responsable.

Pregunta guía.

Page 146: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

La publicidad forma vida de nuestra vida cotidiana de una forma consciente o inconsciente. Los anuncios

están presentes en cualquier lado; vayas publicitarias, cuñas en la radio, anuncios en la televisión y en

internet, el bombardeo es constante. Pero, ¿nos hemos parado a a pensar qué nos están vendiendo realmente?

¿un producto, una forma de vida, un estereotipo al que se nos empuja de manera inconsciente?

¿cómo construyen el mensaje para persuadirnos y empujarnos al consumo? ¿Por qué se repiten ciertos

estereotipos en la publicidad?

3ª FASE: Temporalización

En realidad serán pocas horas (15 sesiones aproximadamente), lo que quiere decir que la secuenciación y las

instrucciones deben ser muy precisas. A continuación se ofrece una distribución de las actividades por

sesiones.

SESIÓN ACTIVIDAD

1 Presentación del proyecto. Creación de los equipos de trabajo.

2 Análisis de anuncios. Identificación de los distintos elementos que lo componen.

3 Lenguaje y periodismo. Connotación, denotación figuras literarias. Identificación en los

anuncios propuestos.

4 Elementos no verbales del anuncio publicitario. Color, imagen, distribución de los elementos

en el anuncio

5 Campañas publicitarias comerciales e institucionales. Diferencias

6 Crear un cartel publicitario utilizando el programa Glogster teniendo en cuenta las reflexiones

y conceptos vistos anteriormente (I)

7 Crear un cartel publicitario utilizando el programa Glogster teniendo en cuenta las reflexiones

y conceptos vistos anteriormente. (II)

Presentación del producto final al resto de compañeros. Justificación de la utilización de los

diferentes elementos que constituyen el cartel.

8 Anuncios en movimiento. Anuncios en televisión e internet.

9 Análisis de anuncios. Identificación de los distintos elementos de un anuncio en movimiento.

10 Elaboración de un anuncio. Pensar producto, diseño del anuncio.

11 Elaborar guión

12 Grabar anuncio (I)

13 Grabar anuncio (II)

14 Editar anuncio

15 Presentación del producto final al resto de compañeros.

Esta distribución es una guía. Si el ritmo de los alumnos así lo exige, o en el caso de que alguna

sesión no pueda ser impartida, podrá suprimirse alguna página.

4ª FASE: Mecanismos de recogida de datos.

1. Observación directa:

Participación en las actividades

Page 147: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Aportación de ideas y soluciones

Colaboración con el grupo

Utilización adecuada de herramientas digitales

2. Documentación para entregar:

Puntualidad en la entrega

Presentación, limpieza, estructura

Expresión escrita: coherencia, cohesión y corrección gramatical.

Creatividad en el formato del anuncio.

3. Diseño

Diseño y creatividad

Respeto a los elementos propios del anuncio publicitario

Calidad estética

Calidad técnica

4. Presentación oral:

Calidad y síntesis

Originalidad y creatividad

Expresión oral

Colaboración con el grupo

5. Contenido:

Coherencia con la estructura y elementos de un anuncio

RÚBRICA CARTEL PUBLICITARIO

Page 148: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Excelente (10-9) Buena (8-7) Aceptable. (6-5) Mala (4)

Calidad del cartel:

creatividad

Muestra un producto

con originalidad y

con detalles

novedosos

Muestra el producto

con cierta

originalidad y con

algunos detalles

novedosos

Usa ideas de

modelos dados sin

aportar ideas

originales.

Muestra el producto

sin originalidad ni

detalles novedosos

Calidad del cartel:

ubicación/

distribución de los

componentes

Imagen, eslogan,

texto informativo

están presentados

con coherencia

informativa y

aparece en los

lugares adecuados

para su correcta

interpretación

Imagen, eslogan,

texto informativo

están presentados

con coherencia

informativa pero su

distribución no es

adecuada.

Algunos de los

elementos no se

presentan de forma

coherente ni aparece

en el lugar adecuado

para una correcta

interpretación.

Imagen, eslogan y

texto informativo

carecen de

coherencia

informativa y no

aparecen en los

lugares adecuados

para su correcta

interpretación

Calidad de la

información

Transmite el mensaje

de forma eficaz y

directa y provoca

curiosidad

Transmite el mensaje

de forma eficaz pero

no provoca

curiosidad

Transmite el mensaje

de forma imprecisa y

confusa

No se comprende el

mensaje

Calidad de la imagen Se identifican las

características del

producto a través de

una imagen atractiva

y convincente

Se identifican las

características del

producto a través de

una imagen atractiva

pero no convincente

Se identifican las

características del

producto pero la

imagen no es

atractiva ni

convincente

No se identifican las

características del

producto

Asunción de tareas

Asume con

responsabilidad

todas las tareas que

le corresponden en la

elaboración del

vídeo.

Asume con

responsabilidad casi

todas las tareas que

le corresponden en la

elaboración del

vídeo.

No asume con

responsabilidad las

tareas que le

corresponden en la

elaboración del

vídeo.

No asume las tareas

que le

Participación en el

trabajo de grupo.

Participa

activamente en el

grupo aportando

ideas y ayudando,

cuando lo necesitan,

al resto de los

miembros del grupo.

Participa en el grupo

y, en ocasiones,

ayuda al resto de los

miembros del grupo.

Participa poco en el

grupo y ofrece poca

ayuda al resto de los

miembros del grupo.

No participa en el

grupo y entorpece el

trabajo en equipo

RÚBRICA ELABORACIÓN DE UN VÍDEO PUBLICITARIO

(FUENTE: ―Nuestra mirada crícica‖ ―Rúbrica de la elaboración del vídeo‖. ―¿Cómo nos vemos? ¿Cómo nos ven?‖. de CeDeC se

encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-Compartir Igual 4.0 España.)

Excelente (10-9) Buena (8-7) Aceptable. (6-5) Mala (4)

Planificación del

vídeo

Se ha planificado el

vídeo en todos sus

aspectos y se ha

elaborado el guión

de manera

detallada.

Ha habido un

trabajo de

planificación pero

se ha elaborado un

guión muy poco

detallado

Ha habido trabajo de

planificación pero

no se ha elaborado

un guión previo.

No ha habido

trabajo de

planificación ni se

ha elaborado un

guión previo.

Page 149: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Adecuación,

corrección y

originalidad de

los textos (orales

y escritos)

Los textos que

aparecen tienen

relación directa con

el mensaje que se

quiere transmitir.

Están bien

construidos, son

originales y atraen

la atención del

público

Los textos que

aparecen no

siempre tienen

relación directa con

el mensaje que se

quiere transmitir.

Tienen algunos

errores y no son

especialmente

originales ni

atractivos.

Los textos que

aparecen no tienen

relación directa con

el mensaje que se

quiere transmitir

Tienen bastantes

incorrecciones y no

son originales ni

atractivos.

Los textos que

aparecen no tienen

relación con el

mensaje que se

quiere transmitir o

resultan

incoherentes.

Tienen muchas

incorrecciones.

No son originales

ni atractivos.

Adecuación de

los elementos

visuales (colores,

imágenes,

planos,…)

Utiliza los

elementos visuales

para resaltar el

contenido que se

quiere transmitir.

Utiliza los

elementos visuales

no siempre en

relación directa con

el contenido que se

quiere transmitir.

Los elementos

visuales no guardan

relación con el

contenido que se

quiere transmitir.

No se utilizan

elementos visuales

diversos

Aplicaciones

digitales

Utiliza las

aplicaciones

digitales sin

problemas y

aprovechando las

posibilidades que

ofrecen.

Utiliza las

aplicaciones

digitales por lo

general sin

problemas

Tiene problemas en

el manejo de las

aplicaciones

No utiliza las

aplicaciones

digitales

Asunción de

tareas.

Asume con

responsabilidad

todas las tareas que

le corresponden en

la elaboración del

vídeo.

Asume con

responsabilidad casi

todas las tareas que

le corresponden en

la elaboración del

vídeo.

No asume con

responsabilidad las

tareas que le

corresponden en la

elaboración del

vídeo.

No asume con

responsabilidad las

tareas que le

corresponden en la

elaboración del

vídeo y dificulta el

trabajo en grupo

Participación en

el trabajo de

grupo.

Participa

activamente en el

grupo aportando

ideas y ayudando,

al resto de los

miembros del

grupo.

Participa en el

grupo y, en

ocasiones, ayuda al

resto de los

miembros del

grupo.

Participa poco en el

grupo y ofrece poca

ayuda al resto de los

miembros del grupo.

No participa en el

grupo y no ofrece

ayuda al resto de

los miembros del

grupo.

Page 150: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

9.5- Programación de Literatura Universal

1.-INTRODUCCIÓ

Amb l’aprovació del nova llei d’educació, la literatura universal ha deixat de ser una matèria

optativa i ha esdevingut una matèria de modalitat al batxillerat d’humanitats i ciències socials i al

d’arts. Això demostra que els seus continguts són un complement específic important en la formació

literària i cultural en l’etapa d’ensenyament postobligatori.

Els objectius essencials són el seguiment acurat de la lectura i la interpretació d’obres

procedents de literatures diverses: una síntesi dels moments més rellevants i dels principals autors

de la literatura occidental.

L'alumnat pot accedir a una millor comprensió del fet literari i, en general, de l’art i de la cultura i

atendre les relacions culturals entre diferents camps i aconseguir, així, una visió més global del

saber i de la cultura.

Aquesta matèria el permetrà ampliar la seva capacitat per apreciar mentalitats que no són la pròpia

i, en definitiva, estableixi punts de contacte entre conceptes, creences, aspiracions i formes

d’entendre el món dels humans de diferents èpoques i indrets. No debades és important descobrir

els orígens mitològics, religiosos, històrics o llegendaris que, d’una manera o d’una altra, han influït

en els discursos literaris posteriors.

La lectura és i ha de ser l’eix vertebrador de tot el procés i, conseqüentment, se situarà en diversos

nivells de textualitat: fragments, poemes, obres i comentaris de crítica. El plaer de llegir és un dels

propòsits fonamentals d’aquesta matèria. Per aconseguir aquest objectiu, els materials hauran de ser

diversos. Humorisme, habilitat conceptual, bellesa formal són valors que poden venir acompanyats

de dades que ajudin a incrementar el coneixement dels lectors.

A més de lectura i escriptura, se fomentaran altres manifestacions cultural com ara l’assistència al

teatre, al cinema i a tot tipus de manifestacions artístiques. És aconsellable també conjugar l’ús de

materials audiovisuals i l’anada a la biblioteca.

En el terreny dels valors i les actituds, aquesta matèria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat

la pròpia personalitat, estimular la seva maduració intel·lectual i humana, ampliar el seu camp

d’experiència, millorar el seu procés de socialització i la consciència de pertinença a diversos grups

socials, alhora que els empeny a perfeccionar la qualitat expressiva i formal dels seus discursos.

Serà important conèixer el punt de partida quant a coneixements literaris de l’alumnat i, també, als

coneixements retòrics i d’estilística amb vista al comentari de text. Per tant, convé partir d’un nivell

introductori i ser conscients que l’alumnat fa per primera vegada una incursió dins d’autors foranis.

Page 151: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

2. OBJECTIUS

L’ensenyament de la literatura universal tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat les

capacitats següents:

1. Conèixer en termes generals els principals moviments i períodes de la literatura universal, les

grans obres i els autors més rellevants, especialment del món occidental.

2. Llegir i interpretar amb criteri propi textos o fragments literaris d’àmbits geogràfics i culturals

diversos, relacionant-los amb els contextos en què foren produïts.

3. Apreciar la literatura com a projecció personal humana, com a instrument per a la comprensió de

la realitat i com a reflex de la sensibilitat col·lectiva.

4. Gaudir de la lectura com una font de nous coneixements i experiències i com una activitat plaent

per a l’oci.

5. Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i obres de

qualsevol altra disciplina artística, a les quals les primeres han inspirat.

6. Explicar les peculiaritats d’un text literari, tot posant de manifest la naturalesa del seu estil i

vinculant-lo a les circumstàncies sociohistòriques en què s’han produït.

7. Adoptar una actitud oberta i receptiva davant les creacions literàries i valorar-les com a producte

de la riquesa i varietat de les diferents cultures.

8. Conèixer les influències dels principals corrents literaris en la literatura catalana i castellana i, en

el seu cas, les aportacions d’aquestes literatures al patrimoni universal.

9. Concretar la interrelació entre els autors representatius de cada època mostrant-ne la singularitat

mitjançant la comparació.

10. Crear diferents textos a partir dels models literaris llegits i analitzats.

11. Fer treballs de recerca sobre autors i obres de la literatura universal, tot utilitzant les fonts

bibliogràfiques tradicionals i els nous sistemes informàtics i audiovisuals.

3. CONTINGUTS TEMPORALITZATS

1ª avaluació:

Bloc 1. Els orígens. Les arrels bíbliques i grecollatines de la literatura occidental

- Síntesi conceptual dels grans períodes de la literatura antiga i clàssica

- Pautes per a la lectura expressiva i per a la interpretació dels símbols més coneguts de la tradició.

- Coneixement d’una literatura per ser escoltada i una literatura per ser llegida.

- Apropament al concepte de versió fílmica i de text literari.

- Guió per al comentari de text.

- Importància de la Bíblia.

- Èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles, Aristòfanes.

- Poesia llatina i els tres tòpics (Ubi sunt, Beatus Ille, Carpe diem): Virgili, Horaci.

Bloc 2. L’edat mitjana

- La poesia trobadoresca. Trobador, joglar i la fina amor.

- El dolce stil novo i la lírica medieval: Dante, Petrarca. L’evolució del tema amorós en diferents

autors medievals.

- El cicle artúric. La novel·la de cavalleries i altres propostes narratives. La pervivència

d’expressions que formen part de la imatgeria col·lectiva. El romanç de Tristany i Isolda.

Page 152: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

2ª avaluació:

Bloc 3. El món modern: del segle XVI al segle XVIII

- El Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves formes i gèneres literaris. Ús de la mitologia.

- L’humanisme: Rabelais.

- El classicisme europeu. Racine. Molière.

- Les primeres albors de la novel·la. Shakespeare.

- L´estètica barroca.

- La il·lustració francesa i la seva projecció literària.

Bloc 4. El segle XIX (I)

- El Romanticisme. Característiques. Literatura alemanya: Goethe, Schiller, Novalis. Literatura

anglesa: Byron, Shelley, Scott, Keats. Literatura francesa: Víctor Hugo, Madame de Staël,

Chateaubriand. Literatura italiana: Manzoni, Leopardi.

- El costumisme. La irrupció del periodisme a l’àmbit de la literatura.

- El realisme i el naixement de la novel·la contemporània: Austen, Dickens, Balzac, Tolstoi,

Flaubert, etc. El Naturalisme: Zola.

3ª avaluació

Bloc 4. El segle XIX (II)

- El simbolisme: Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i Rimbaud.

- Reconeixement de temes literaris en altres disciplines artístiques. Referències cinematogràfiques i

documentals.

Bloc 5. El segle XX

- Les avantguardes. El futurisme. El cubisme. El dadaisme. L’expressionisme. El surrealisme.

- La poesia en el primer terç del segle xx: influència del neosimbolisme. Eliot. Rilke. Valéry.

Pessoa. Kavafis.

- Les transformacions de la narrativa contemporània. Proust. Kafka. Joyce. La generació perduda.

El compromís de l’escriptor.

- El boom de la narrativa hispanoamericana: Borges, Cortázar, García Márquez.

- El teatre de l’absurd: d’Ibsen a Ionesco. El teatre del compromís. Bretch. Beckett.

- La literatura i el seu paper en la societat de consum (novel·la de gènere, novel·la i cine, novel·la i

mitjans de comunicació de massa).

- La condició humana a partir de la literatura. Reconeixement de temes literaris en altres disciplines

artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals.

4- METODOLOGIA

- Comentari de text de fragments i d'obres completes.

- Contextualitzar als diferents periodes autors més importants i obres.

- Visionat de fragments de pel·lícules i alguna pel·lícula sencera.

- Lectura d'una obra amb ritme pautat. Comentari a classe.

- Recerca amb format digital o a la Biblioteca. Elaboració de material teòric (qüestionaris)

- Elaboració de material audiovisual com a suport de les exposicions orals.

- Exposicions orals amb suport digital i/o material plàstic.

- Examen de la lectura i d'alguns aspectes teòrics.

- Relació entre la literatura i les arts plàstiques, la música, el cinema...

Page 153: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

5. LECTURES OBLIGATÒRIES

Els alumnes poden triar entre llegir les obres en català o en castellà. Se'ls recomanen aqueste

edicions, però poden trobar PDF a internet.

1ª aval. SÓFOCLES: Antígona. Ed. RBA-La Magrana (en català)o Edicions 62; o Ed. DeBolsillo

o Gredos (en castellà)

La resta de lectures se decidiran quan la UIB convoqui al professorat de la matèria i exposi si hi ha

unes lectures pactades (com ja passava a 2n de Batxillerat) o si cada centre tria les que trobi adients.

En aquest cas, se pactaran amb el Departament de Llengua catalana.

6- CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Situar moviments, autors i obres en el seu context històric, social i cultural. L’alumnat ha de saber

caracteritzar alguns moments importants en l'evolució dels grans gèneres literaris (narrativa, poesia,

teatre), relacionant-los amb les idees estètiques dominants i les transformacions artístiques i

històriques (tots els blocs).

El propòsit d'aquest criteri és comprovar que l’alumnat sap explicar, mitjançant breus exposicions

orals o escrites, canvis significatius en la concepció de la literatura i dels gèneres, emmarcant-los

en el conjunt de circumstàncies culturals que els envolten; és a dir, si estableix un nexe entre la

literatura, les altres arts i la concepció del món que té la societat en un moment de transformació.

2. Analitzar i comentar obres breus i fragments significatius de diferents èpoques, interpretant el seu

contingut d'acord amb els coneixements adquirits sobre temes i formes literàries, així com sobre

períodes i autors (tots els blocs).

Es valorarà la capacitat per a interpretar obres literàries de diferents èpoques i autors en el seu

context històric, social i cultural, assenyalant la presència de determinats temes i motius i

l'evolució en la manera de tractar-los, relacionant-les amb altres obres de la mateixa època o

d'èpoques diferents, i reconeixent les característiques del gènere que s'inscriuen i els procediments

retòrics més usuals.

3. Preparar treballs crítics sobre la lectura d'una obra significativa d'una època, interpretant-la en

relació amb el seu context històric i literari, obtenint la informació bibliogràfica necessària i

efectuant una valoració personal (tots els blocs).

Amb aquest criteri es vol avaluar la capacitat de realitzar un treball personal d'interpretació i

valoració d'una obra significativa d'una època llegida en la seva integritat, tant en el seu contingut

com en l’ús de les formes literàries, relacionant-la amb el seu context històric, social i literari i, si

escau, amb el significat i la rellevància del seu autor en l'època o en la història de la literatura. Es

valorarà també la utilització de les fonts d'informació bibliogràfica.

4. Fer valoracions, oralment o per escrit, de les obres literàries com a punt de trobada d'idees i

sentiments col·lectius i com a instruments per a acréixer el cabal de la pròpia experiència (tots els

blocs).

Es pretén comprovar el desenvolupament d'una actitud oberta, conscient i interessada davant la

literatura que ha de veure's no només com resultat d'un esforç artístic de certs individus, sinó com

reflex de les inquietuds humanes. Tal actitud pot observar-se, a més de per altres indicadors com

l'interès per la lectura i per l'actualitat literària, per mitjà de l'explicació, oral o escrita, o el debat

Page 154: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

sobre la contribució del coneixement d'una determinada obra literària a l'enriquiment de la pròpia

personalitat i a la comprensió del món interior i de la societat.

5. Reconèixer la influència d'alguns mites i arquetips creats per la literatura i el seu valor permanent

en la cultura universal (blocs 1, 2, 3 i 4).

Es tracta de reconèixer la importància cultural de determinats mites i arquetips al llarg de la

història i valorar una de les notes que converteix en clàssics a certs textos literaris, com és la

gestació de grans caràcters que perviuen en el temps i s'erigeixen en punts de referència col·lectius.

7. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

• Se faran dos exàmens per avaluació; El 60% de la nota la representa la suma dels dos blocs

d'exàmens.:

• - un dedicat al Comentari de text de la lectura o lecturas de la evaluación (30%). El

comentari de text valdrà sempre més que les preguntes teòriques, tal como ocorre en les PAU.

Aquestes són les pautes de la UIB:

• Comentar el fragment en relació amb les tècniques expressives del gènere a què pertany.

• Comparar l'estil del fragment amb el d'altres obres de lectura obligatòria.

• Contextualitzar el fragment dins l'obra a què pertany.

• Contextualitzar el fragment i l'obra dins el conjunt de la producció de l'autor o de l'època o del moviment artístic a què pertany.

• Indicar el tema del fragment o de l'obra i relacionar-lo amb altres obres literàries o amb altres realitzacions artístiques en què també

aparegui.

• Relacionar o comparar personatges, temes o tècniques expressives de les diverses lectures obligatòries.

• L'altre examen dedicat als continguts teòrics de literatura treballats (30%).

• PAU: ―Es tendirà a fer preguntes generals sobre grans moviments i autors.‖

• L'altre 40% de la nota se dividirà entre la valoració del procés d'investigació, treballs

quotidians, exposiciones orales y en la actitud de participación a la clase...

%%%% • Tant els exàmens com els treballs i exposicions són textos de producció pròpia (exercicis de

expressió oral o escrita de caràcter acadèmic) i han d'ajustar-se a les propietats textuales. És un criteri

d'avaluació mínim.

• Para poder fer mitjana entre els exàmens d' una avaluació, la nota mínima de cada uno ha de ser un

quatre (4). En caso què se suspengui una evaluació o dos, se recuperarà al juny, en un examen final, aquella

parte que se suspengui (lectures o teoria, entrega de treballs, etc).

• Aquells alumnes que tenguin les tres avaluacions suspeses hauran de presentar-se a l'e xamen

extraordinari de setembre. No tendran opció a fer-ho al global de juny, excepte si volen descarrgar-se de les

lectures que tenguin suspeses.

• Poden descontar-se fins a dos puntos per errors de coherència, cohesió, adecuació o manca de

correcció ortogràfica.

• És indispensable haver llegit les obres que el departamento, juntament amb el de Llengua catalana, i

seguint les directrius de la coordinació amb la UIB, ha triat com a lectures obligatòrias pra aprovar

l'assignatura. Si durant el curs se marquen canvis, adaptarem aquestes lectures adequadament.

• Aquells alumnes que presentin exàmens o treballs copiats, bé sigui d'altres companys, bé d'internet

(és a dir, un simple ―tallar i aferrar‖, sense elaboració personal de cap tipus), tendran un cero en l'esmentada

prova. Aquesta nota farà mitjana amb la resta de notes de l'avaluació.

Page 155: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

10.- Activitats extraescolars del departament didàctic de Llengua castellana i literatura curs 2017-2018

Nivell Activitat /Sortida Dates

Horari aproximat

Preus Observacions

1ª avaluació

1 cicle

2a avaluació

2n Batx

Teatre: Crónica de una

despedida 15 desembre De 9,50h a 11,05h 5 Euros

3ª avaluació

3r ESO Teatre: El Parnaso 29 maig De 9,50 a 11,05h 5 Euros

4t ESO Teatre: Lorca que te quiero

Lorca

20 d’abril De 9,50 a 11,05h 3,5 Euros

1r Batx Teatre: El Parnaso 13 febrer De 9,50 a 11,05h 5 Euros

Comentaris/observacions:

En cas que arribin noves ofertes teatrals o bé pel.lícules recomanables, se mirarà de què facin alguna sortida els grups de 1r cicle que tenen menys activitats previstes.

Page 156: PROGRAMACIO DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA …iesmadinamayurqa.eduwebs.caib.es/images/Programacions/... · 2017-11-11 · 5.5- Continguts temporalitzats de 3 r ... 8.6- Procediments

Aquesta programació ha estat aprovada pel Departament de Llengua castellana el dia 10

d’octubre i reflecteix el que han pactat els membres del Departament.