ELECCIONS AL CLAUSTRE UAB de l’11 al 13 de desembre

PROGRAMA

Coordinadora d’Assemblees de Facultat

Eleccions al Claustre UABDesembre 2012

CAF

MODEL EDUCATIULa tradició teòrica referent a l’educació contempla aquesta des del potencial transformador respecte les desigualtats polítiques, socials i econòmiques. És amb l’entrada del liberalisme que aquest con-cepte es veu sotmès a un gir conceptual atorgant a l’educació un caràcter economicista, de man-era que es canvia el potencial transformador per potencial conservador. Esdevenint doncs, eina de reproducció de l’ordre social.

L’educació ha estat pel sistema capitalista un mecanisme fonamental de control social essent l’aparell ideològic de l’Estat i les classes dominants per excel·lència, al servei de la reproducció social.

Autors, com Bourdieu, consideren l’educació com un acte de violència simbòlica que genera arbitra-rietat cultural i reproducció de les relacions socials que imposen les classes hegemòniques. Esdevenint, per tant, perpetuadora de les desigualtats socials existents i fent una transmissió de la cultura única-ment enfocada a la classe mitja.

Malgrat la universitat ha estat tradicionalment con-cebuda com a centre neuràlgic de coneixements i sabers en el qual es promou el pensament crític, la reflexió i el debat, actualment segueix funcionant en base un model educatiu que potencia la polar-ització de classes socials i la professionalització en funció de les demandes mercantils mitjançant la im-posició de matèria efímera.

Durant els darrers anys, aquest fet s’ha vist agreu-jat com a conseqüència de la implantació de l’Estratègia Universitària 2015.

Aquest nou model pedagògic que s’ha anat apli-

l’educació té un potencial transforma-dor respecte les desigual-tats socials”

>Malgrat que la Universitat va ser

concebuda com a centre neuràlgic de coneixements en el qual es promou el pensament crític, la reflexió i el debat, actualment funciona en base un model educatiu que potencia la polarització de classes socials i la professionalització en funció de les demandes mercantils

“

cant de manera encoberta, sovint ha estat gestion-at i dirigit per les empreses privades. Les quals han tendit a beneficiar-se del poder de gestió dels co-neixements apostant pels seus interessos, i per tant, menyspreant i suprimint qualsevol coneixement considerat no rentable —les carreres de lletres, en són l’exemple més clar—.

Aquest fet a comportat que les universitats tendeixin a apostar per:

> Model cientificista: Aquest posa èmfasi únicament en els resultats i l’eficàcia, sense tenir en compte el procés d’aprenentatge que porta a les persones a la construcció del coneixement significatiu i que apor-ta les eines necessàries, no únicament per fer front al món laboral, sinó també per adquirir l’autonomia su-ficient per desenvolupar-se en els diferents contexts.

L’avaluació contínua, en lloc de tenir en compte el procés, és una tàctica encoberta per a fer in-compatible els estudis amb qualsevol altre tasca o interès. Essent, d’altra banda, irreal i inassolible en les actuals classes massificades. Fet que repercuteix tant el professorat com a l’alumnat.

> Model elitista: el qual es dirigeix únicament a les classes benestants de la societat, dificultant i ob-staculitzant l’entrada a les persones amb pocs re-cursos econòmics per mitjà de l’augment de taxes del 66% que hem vist aplicat aquest any, la incom-patibilitat de compaginar estudis amb treball labo-ral, la limitació de la docència quant a horaris o la reducció pressupostària en beques.

> Model antidemocràtic: deixa completament de banda la incidència, implicació i participació dels estudiants en les decisions que els afecten a niv-ell educatiu. En canvi, accentuant la presència d’empreses dins dels òrgans de representació i de-cisió i per tant, responent a interessos d’empreses privades.

>Arran de la implantació

de l’Estratègia Universitària 2015, s’ha anat aplicant, de manera encoberta, un nou model pedagògic gestionat i dirigit per empreses privades que han buscat beneficiar-se del poder de gestió dels coneixements

>Les universitats tendeixen a un

model cientificista, que no científic; elitista, que nega l’accès als estudis a gran part de les classes populars; antidemocràtic, restant poder als estudiants i donant-lo a agents aliens al fet acadèmic; i privatitzador, reforçant el paper de la universitat privada

> Model privatitzador: té al darrera tota una estratè-gia de privatització de l’ensenyament universitari en tant que amb la precarització de la universitat pública es reforça progressivament a la privada.Accentuant-se aquest fet ja que la pública ja no és accessible per a tots els estrats socials.

Observem també com l’educació actual s’ocupa de la formació professional basada en l’aprenentatge de destreses puntuals i una formació compensatòria basada en sabers únicament instrumentals al servei del mercat. Fent ús del currículum educatiu, com una eina més de control del coneixement a dis-posició únicament d’un sector reduït de la població i del capital. Capital que té poder de decisió sobre les universitats com a conseqüència de la creixent privatització d’aquestes i la cada vegada més exa-gerada entrada d’empreses.

Apostem per una educació crítica que únicament pot venir des de la visió de la globalitat de la nostra realitat i no de la focalització i visió parcel·lada que nega el canvi.

Ens oposem per tant, a l’educació bancària –en paraules de Freire-, aquella establerta en la relació vertical i jerarquitzada entre docents i discents. Apostant per les relacions horitzontals on l’educació s’adapti a les realitats dels i les alumnes i on siguin aquest el centre d’aprenentatge.

Apostem per una pedagogia de la diferència en la qual es contempli en el currículum les diferències entre grups fomentant el respecte a la diversitat. Per una educació a l’abast de tothom i per a tothom.Una educació al servei de la transformació social i humana i no a la disposició dels mercats que pre-tenen perpetuar la relació entre opressors i oprimits. El pensament del poble únicament es pot fer amb ell. Conscients que la transformació únicament s’aconsegueix mitjançant el pas del pensament a l’acció.

> Apostem per una educació

crítica, que únicament pot venir des de la visió de la globalitat de la nostra realitat i no de la focalització i visió parcel·lada que nega el canvi.

>Apostem per una educació a

l’abast de tothom i per a tothom.

>Apostem per una educació

al servei de la transformació social i humana i no a la disposició dels mercats que pretenen perpetuar la relació entre opressors i oprimits.

GOVERNANÇAL’actual model de governança que ens trobem a la UAB respon a unes dinàmiques arcaiques i de lògica feudal, amb una divisió estamental on les estudiants estem totalment infrarepresentades. Això implica que les majories de la comunitat universitària no tin-guin poder de decisió sobre la gestió i organització de la universitat. Més enllà d’això el claustre s’ha convertit merament en un òrgan consultiu ja que les decisions importants passen obligatòriament pel consell social. Això comporta que els òrgans de di-recció de la universitat s’allunyin dels interessos de les majories socials i es subordinin als interessos dels empresariat i el poder financer.

Aquestes estructures opaques, com el consell social, no estan escollides democràticament des de la co-munitat universitària i tenen o tindran potestat sobre l’aprovació dels pressupostos, de la recerca i finan-çament, l’aprovació d’estatuts, l’establiment de les línies estratègiques de la universitat, el nomenament de rector/a i la ratificació de la designació del ger-ent. Aquesta configuració de la presa de decisions no es pròpia d’un sistema democràtic, participatiu, dinàmic que parteixi i que reculli les sensibilitats del teixit associatiu i de base de la nostra universitat.

els òrgans de direcció de la universitat han de servir als interessos de les major-ies socials”

>L’actual model de governança

que ens trobem a la UAB respon a unes dinàmiques arcaiques i de lògica feudal, amb una divisió estamental on les estudiants estem totalment infrarepresentades

>El Consell Social no és escollit

democràticament i té potestat sobre l’aprovació dels pressupostos

“

Propostes:

> Reformulació del Consell Social de forma que totes les persones vinculades al teixit empresarial i financer no tinguin cabuda als espais de decisió de la universitat

> Participació dels moviments socials als òrgans de decisió com a forma de vincular la universitat amb la resta de la societat.

> Garantia i protecció de l’autonomia universitària

> Els membres del Consell de Govern que es de-signen lliurement pel rector seran escollits pels claustrals del sector que representin.

> Mecanismes de depuració de responsabilitats com la revocabilitat del rector pels membres del claustre

> Reconeixement de les Assemblees de Facultat i de la Coordinadora com als òrgans legítims de rep-resentació estudiantil.

>Les persones vinculades al

texit empresarial i finacer no han de tenir cabuda als espais de decisió

>La Universitat ha de ser

realment autònoma i democràtica

>Les Assemblees de Facultat i

la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) són els òrgans legítims de representació estudiantil

UNA UNIVERSITAT ECONÒMICAMENT VIABLE I TRANSPARENTMesures econòmiques destinades a pal·liar el dèficit i revocar els increments de matrícula i retallades

1. Principis d’accióa. Eliminar els increments de matrícula en els estudis oficials reglats i fixats per la Generalitat. Devolució monetària del increment de matrícula produït en-guany a cada estudiant.

b. Mantenir la plantilla de personal docent i investi-gador i de personal d’administració.

c. Assegurar la qualitat del servei públic, tant en la docència reglada oficial com en la recerca acadèmica, així com els preus públics i assequibles dels estudis universitaris.

d. Actuar sobre els espais d’activitat privada que els darrers equips de govern han anat impulsant en el si de la UAB (Fundacions, Postgraus, edificis titularitat UAB).

e. Extreure el cost dels ajustos de les persones que, via convenis amb empreses i/o realització de cur-sos i mestratges privats es lucren amb abundosos sous. Ex: Segons informació facilitada per el sector empresarial de la UAB, en les Meses hi ha almenys 25 professors/es amb sobresous, a part del seu salari superiors als 100.000€ anuals.

és possi-ble reduir el dèficit de la UAB sense perjudicar els estudiants, el personal ni la recerca”

>Eliminar els increments de

matrícula

>Mantenir la plan-tilla de personal

docent i investiga-dor i de personal d’administració

>Assegurar la qualitat del

servei i l’accés uni-versal als estudis

>Extreure el cost de les persones

que es lucren amb abundosos sous

“

2. Línies d’accióf. Actuar sobre les fundacions privades constituïdes i/o participades per la UAB que desenvolupen tasques de docència i/o consultoria i/o mantenen convenis econòmics amb empreses.

g. Establir cànons que augmentin l’aportació de capital de les fundacions cap a la UAB i establir-lo sobre el volum d’ingressos en comptes de fer-ho so-bre el seu compte de resultats, com es fa actual-ment.

h. Repercutir l’efecte del increment del cànon sobre el nivell de despesa de personal de les fundacions, reduint el volum de sobresous que obtenen en les esmentades fundacions per impartir cursos i efec-tuar tasques de consultoria les següents persones:

- Professorat de la UAB

- Alts càrrecs d’administracions públiques

- Directius d’empreses

3. Propostes d’acciói. Incrementar fins al 35% sobre els ingressos nets el cànon sobre convenis en cursos i mestratges no oficials gestionats des de l’Escola de Formació Continuada. Fer el mateix sobre els ingressos per matrícula dels cursos programats dins del projecte International Summer School (insert dins el marc del Camps d’Excel·lència Internacional UAB i en el que el professorat que imparteix classes ho fa a raó de 120€ l’hora segons l’acord “10.bis de la Comissió d’Economia i Organització de 27-III-2010). Utilitzar aquests fons per eixugar part del dèficit actual de la UAB així com per fer front a les retallades imposades per la Generalitat.

j. Aplicar el mateix cànon del 35% sobre els ingres-sos de les Spin-offs (ens empresarials derivats de la UAB), de les fundacions i altres ens jurídics (tant de

>Establir cànons que augmentin

l’aportació de capital de les fundacions cap a la UAB i establir-lo sobre el volum d’ingressos

>Reduir el volum de sobresous

que s’obtenen de fundacions privades participades per la UAB

>Incrementar fins al 35% sobre

els ingressos nets el cànon sobre convenis en cursos i mestratges no oficials gestionats des de l’Escola de Formació Continuada i la International Summer School

la Corporació UAB com de l’Esfera UAB o qualsevol altre àmbit) en les que la UAB sigui soci majoritari (ja sigui directament o indirectament per via societats interposades). Utilitzar aquests fons per eixugar part del dèficit actual de la UAB així com per fer front a les retallades imposades per la Generalitat.

k. Supressió de les aportacions netes que es puguin fer a les fundacions i altres ens jurídics de la Corpo-ració UAB i de l’Esfera UAB o qualsevol altre centre adscrit a la UAB ( com la fundació Barcelona Gradu-ate School relacionada amb el Conseller Mas-Colell i l’actual rector de la UAB que ha rebut 9 milions d’euros en tres anys de fons públics) i a les càtedres de gestió mixta participades per empreses privades i/o entitats financeres. Utilitzar aquests fons per eixu-gar part del dèficit actual de la UAB així com per fer front a les retallades imposades per la Generalitat.

l. Auditar la situació financera dels edificis de titulari-tat o amb participació de la UAB ubicats al Cam-pus en els que majoritàriament no es desenvolupin activitats acadèmiques de caràcter públic i amb els resultats valorar la venda dels edificis. Un exem-ple és l’Hotel Campus i les instal·lacions annexes. L’esmentat Hotel formava part del grup SERHS, vincu-lat a Ramón Bagó (ex alt càrrec de CIU, ex-alcalde de Calella i vinculat a diferents escàndols de corrup-ció a la Sanitat Pública. Conèixer la situació exacte d’altres espais com el Mòdul Parc de Recerca C (en relació al qual, segons l’acord 50/2011 del Consell de Govern del 13-VII-2011 es cedeix l’explotació de part de l’edifici durant 60 anys al CSIC); l’edifici Eu-reka o els espais cedits a la fundació privada Institut Català de Paleontologia segons l’acord 51/2011 del Consell de Govern esmentat.

m. Plantejar la venda o alienació d’immobles de titularitat o amb participació de la UAB ubicats fora del Campus en els que es desenvolupin major-itàriament activitats de caràcter privat. Per exem-ple la Casa de Convalescència situada al carrer Sant Antoni Maria Claret 171; la seu del programa “Study Abroad” a Consell de Cent 367; varis edifi-

>Aplicar el cànon del 35% sobre

els ingressos de les Spin-offs de les fundacions en les que la UAB sigui soci majoritari

>Supressió de les aportacions a les

fundacions i a les càtedres de gestió mixta participades per empreses privades i/o entitats financeres.

>Auditar la situació

financera dels edificis de la UAB ubicats al Campus en els que no es desenvolupin activitats acadèmiques de caràcter públic

cis situats a Sabadell com l’antiga seu de la Fun-dació d’Indústries de la Informació a l’avda Franc-esc Macià 35 i que actualment està ocupada per la secció de l’Escola d’idiomes Moderns Casa de Convalescència S.L., participada al 100% per la Fun-dació UAB). Fer el mateix amb les oficines que la UAB té a Seül i a Shangai.

n. Professorat a temps complert de la UAB que par-ticipa en cursos i mestratges no oficials: fer incom-patible qualsevol mena de reducció en la docència reglada oficial (per ocupació de càrrec o qualsevol altra raó) amb el fet d’impartir classes remunerades en mestratges i cursos no oficials, tant com si són de la UAB, com de fundacions o altres entitats. La proposta recull una resolució anàloga aprovada en el claustre 16-12-10.

o. Reduir les despeses de caràcter protocol·lari i sumptuari de l’Equip de Govern (cotxe oficial, dinars a càrrec de la UAB, bitllets d’avió, etc.)

p. Reducció dels càrrecs i encàrrecs de confiança nomenats per l’equip Rectoral. Amb el sistema ac-tual molts d’aquests càrrecs tenen vàries retribu-cions simultànies; entre d’altres: un complement sa-larial de gestió; reduccions de les seves obligacions docents; anys sabàtics de docència després de l’ocupació del càrrec i punts per a fruir dels anom-enats trams de gestió.

q. Reduir els enormes salaris dels membres de l’Equip de Gerència. La proposta recull una resolució anàloga aprovada en el Claustre del 16-12-10.

r. Recuperar els claustres com a òrgans de control de les despeses, en tant que són Òrgans de Partici-pació i Decisió escollits democràticament per tota la comunitat educativa de la UAB, reforçant i em-poderant el paper dels Claustres de Facultat i del Claustre General

s. Recuperació de la Universitat com espai de titu-laritat pública de caràcter acadèmic, desballestant progressivament totes les fundacions en les que

>Plantejar la venda

d’immobles de la UAB ubicats fora del Campus en els que es desenvolupin activitats de caràcter privat

>Fer incompatible qualsevol mena

de reducció en la docència reglada oficial amb el fet d’impartir classes remunerades en mestratges i cursos no oficials

>Reduir els càrrecs de

confiança i els enormes salaris de la gerència

>Recuperar els claustres com a

òrgans de control de les despeses

participi la UAB procedint a vendre els actius quan aquests estiguin localitzats fora del Campus i figurin a nom de societats instrumentals.

4. Quantificació econòmica de les propostes4.1 Sobre convenis de l’Escola de Formació Continu-ada i complements de càrrecs acadèmics1

a. Dades macroeconòmiques2:

> Volum d’ingressos generats per l’Escola de For-mació Continuada en l’any 2010: 16,5M€ (13,4M€ lligats a formació continuada i 3,1M€ a prestació de serveis a empreses).

> Massa salarial pressupostada per al 2012 com a complements de càrrecs acadèmics: 1,7M€.

b. Accions i propostes:

> Incrementar de manera lineal en 15 punts per-centuals el cànon sobre el volum d’ingressos: això genera un augment d’ingressos de 2.5M€ sobre la situació de partida (el document “Criteris bàsics del pressupost de la UAB per a l’any 2012” presentat al Consell de Govern del 19-X-2011 i que considera un increment solament de 0.5M€; per tant aquesta proposta té un efecte real sobre la situació pressu-postada de 2M€

> Establir una normativa d’incompatibilitats sobre el professorat vinculat a la UAB que participa a l’Escola de Formació Continuada.

> Repercutir el increment del cànon sobre els so-bresous i complements salarials del personal que hi intervé. Les remuneracions que rep el personal que hi participa en els convenis gestionats per l’Escola de Formació Continuada s’integren pressupostària-ment en el Capítol I de remuneracions de personal dels pressupostos de la UAB (partida 111: personal de cursos de postgrau). Un increment del cànon re-

1 Entre d’altres, la majoria de convenis estan lligats a la impartició de mestratges i cursos fora de l’àmbit de la docència reglada oficial a preus públics. Suposen una importat font de sobresous per al personal que hi par-ticipa (professorat de la UAB, alts càrrecs de la Generalitat i d’altres administracions; directius d’empreses).

2 Dades facilitades per l’Equip de Govern a la Mesa de negociació del Personal Acadèmic de la UAB del 30 de novembre de 2011.

> Recuperar la Universitat com

espai de titularitat pública de caràcter acadèmic

>Desballestar progressivament

totes les fundacions en les que participi la UAB i vendre els actius que figurin a nom de societats instrumentals

percutit d’aquesta té tres efectes: disposar de més fons per la UAB; reduir el capítol I en la línia de les exigències de la Generalitat; reduir el nivell de so-bresous del professorat que hi participa.

> Efecte net de la translació de el increment del cànon sobre el capítol I de remuneracions de per-sonal: reducció de 2M€ respecte a la xifra pressu-postada per l’Equip de Govern.

> Reduir en un 35% la massa salarial pressuposta-da per al 2012 com a complements de càrrecs acadèmics. Focalitzar la reducció en els càrrecs de confiança de l’Equip de Govern i en les noves figures sorgides arran del model Bolonya3. Efecte econòmic: 0,6M€ de reducció sobre capítol I del pressupost.

4.2 Sobre Fundacions recollides en el document “Fundació UAB Exercici 2010” presentat per l’Equip de Govern en el Consell de Govern de 23-XI-2011

a. Dades macroeconòmiques de les fundacions av-aluades en el document esmentat4:

> Volum d’ingressos generats en l’any 2010: 36M€

> Cànon obtingut de les fundacions en l’any 2010: 1,3M€

> Percentatge del cànon sobre volum d’ingressos en l’any 2010: 3,61%

b. Accions propostes:

> Fixar un cànon sobre volum d’ingressos del 35%: 12,6M€ (increment de 11,3M€ respecte a la situació de partida de l’Equip de Govern).

> Establir normativa d’incompatibilitats al professor-at que hi participa.

> Establir normativa d’incompatibilitats al professor-at que hi participa.

3 Amb el sistema actual, molts d’aquests càrrecs tenen vàries retribucions simultànies; entre d’altres: un comple-ment salarial de gestió; reduccions sobre les seves obligacions docents; sabàtics de docència desprès de l’ocupació del càrrec i punts per a fruir dels anomenats trams de gestió.

4 Entre d’altres, les fundacions considerades són: “Serveis de Turisme i Hosteleria Campus S. A; Hotel Campus S. L.; Fun-dació Dr. Robert; Fundació Hospital Clínic Veterinari ; Fundació per als Estudis de Prevenció i Seguretat (FEPSI); Escola d’Idiomes Moderns-Casa de Convalescència (UAB Idiomes); Vila Univer-sitària S. L. i Fundació UAB. Bona part de l’activitat de negoci de les esmentades entitats consisteix en la realització de tasques de docència i/o consultoria (no integrades directament en els pressupostos de la UAB); amb la participació de profes-sorat de la UAB, alts càrrecs d’administracions públiques i directius d’empreses. Al trac-tar-se d’entitats amb person-alitat jurídica pròpia, els pres-supostos de les fundacions són independents del de la UAB. Per tant, a diferència del que passa amb els convenis gestionats per l’Escola de Formació Continuada, les re-muneracions percebudes pel personal que hi participa no estan recollides en el capítol I dels pressupostos de la UAB.

5. Síntesi econòmica de les accions i propostes:a. Increment sobre la xifra d’ingressos pressuposta-da per l’Equip de Govern actual5:

> Augment del volum d’ingressos generats sobre l’Escola de Formació Continuada respecte al pres-supostat: 2M€

> Augment del volum d’ingressos provinent de les fundacions contemplades en el document Cànon obtingut de les entitats recollides en el document “Fundació UAB. Exercici 2010”: 11,3M€.

> Efecte total sobre la xifra d’ingressos pressuposta-da per l’Equip de Govern actual5: augment net del volum d’ingressos en 13,3M€ respecte a la xifra de l’Equip de Govern.

b. Distribució possible de l’augment net del volum d’ingressos:

> Considerar una reducció de les despeses en per-sonal de 0M€ en lloc dels 11M€ proposats per l’Equip de Govern5 (6,8M€ en PDI i 4,2M€ en PAS).

> Considerar un increment de les matrícules en els preus públics dels estudis oficials de 0M€ en lloc dels 2,25M€ proposats per l’Equip de Govern5.

c. Efecte total sobre el capítol I de despeses de per-sonal pressupostada per l’Equip de Govern actual5:

> Reducció neta de les remuneracions del personal en cursos de postgrau (epígraf 111 dels Pressupostos de la UAB) de 2M€ respecte a la xifra de l’Equip de Govern*.

> Reducció dels complements de gestió de : càr-recs acadèmics en 0,6M€.

> Reducció total del capítol I: 2.6M€ sense afectar llocs de treball. Únicament queden afectats els so-bresous per activitats privades en el si de la Universi-tat així com complements de gestió.

5 Veure document “Criteris bàsics del Pressupost de la UAB per a l’any 2012” pre-sentat per l’Equip de Govern al Consell de Govern del 19-X-2011

6. Altres accionsa. Actuar sobre els edificis i instal·lacions vinculades a les fundacions recollides en el document “Fun-dació UAB. Exercici 2010”

> Edificis considerats (llistat no exhaustiu): Vila Univer-sitària; Hotel Campus; Casa de Convalescència; seu a Sabadell de l’Escola d’Idiomes Moderns; seu del programa Study Abroad a Barcelona.

Import de l’immobilitzat (edificis i instal·lacions): 72M€

> Accions propostes:

Alienació d’edificis i instal·lacions equivalent a un 15% de l’import recollit com a immobilitzat en el document: 10,8M€

b. Actuar sobre Instituts de recerca vinculats (com la Barcelona Graduate School, que en els darrers dos anys i mig ha rebut 8,58M€ de fons públics6) les càt-edres amb participació privada i convenis de pro-fessorat amb empreses i les Escoles i centres afiliats. Impacte pendent de quantificar.7

c. Actuar sobre algunes fundacions i entitats no recollides en el document “Fundació UAB. Exercici 2010” fixant un cànon sobre els seus ingressos. Im-pacte pendent de quantificar8. Fundacions consid-erades (amb activitat principal i volum d’ingressos corregit pel percentatge de participació de la UAB segons l’Informe 21/2008 de la Sindicatura de Comptes sobre la Universitat Autònoma de Barce-lona; llistat no exhaustiu)

> Fundació Empresa i Ciència (tasques de docència via Programa Universitat-Empesa, estudis econòmics via Centre d’Economia Industrial; 1,4M€).

> Sigma Gestión Universitaria, AIE (projecte de dis-seny i desenvolupament del sistema integrat de Gestió Acadèmica Sigma i la seva explotació com-ercial; 2,7M€)

6 Consultar per exemple:http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2011/09/una_fundacio_vinculada_al_con-seller_mas-colell_rep_subven-cions_per_impartir_cursos_a_preu_privat_a_u_56248.php

7 Tot i que s’ha demanat aquesta informació per distintes vies a l’Equip de Gov-ern, aquest no la ha facilitat.

8 Tot i haver-ho sol·licitat reiteradament a l’Equip de Govern, les úniques dades disponibles són les recol-lides en l’Informe 21/2008 de la Sindicatura de Comptes sobre la Universitat Autònoma de Barcelona (exercicis 2004, 2005 i 2006) així com en les memòries publicades per algunes de les entitats. Les dades que referenciem són les corresponents a 2006.

> Instituto Universitario de Postgrado S. A. (impartició de mestratges online; 5,02M€).

> Fundació privada Parc de Recerca (transferèn-cia de tecnologia i coneixements a les empreses; empreses spin-offs; volum de negoci desconegut). Ocupa l’anomenat edifici Eureka ubicat al Campus.

7. ConclusionsLes accions proposades d’augment de pressupost suposen un total de 26,7 M€ de nous ingressos. Per altra banda també es proposa una despesa de 13,25M€ per a cobrir augments de matricula i per revocar les retallades sobre el personal docent i in-vestigador i el personal d’administració i serveis.

Finalment la proposta econòmica es xifra en un aug-ment pressupostari de 13.45€, els quals servirien per a rebaixar el dèficit pressupostari de la UAB marcat en 72M€. Si s’apliquessin les mesures econòmiques esmentades el dèficit es reduiria fins als 58.55M€.

>Les accions proposades

permetrien augmentar en26,7 milions d’euros els ingressos de la Universitat

>Si s’apliquessin les mesures

que proposem es reduiria el dèficit de la UAB de 72M€ a 58M€, sense pujar les matrícules als estudiants ni retallar al personal

Participa a les Assemblees de Facultat!