PROCESSOS ELECTORALS A LA CONCA: 1931-1936

Andreu MAYAYO I ARTAL

INTRODUCCIÓ

Des del Referèndum per la Reforma Política, el 15 de Desembre de 1976, fms a les eleccions al Parlament de Catalunya, el 20 de Març de 1980, el poble de Catalunya ha estat convocat en set oca­sions a les urnes. Cada cop la participació ha minvat ostensiblement fins al punt que quasi la meitat de la població catalana no vota.

El rebuig participatiu a tots els nivells, en aquest cas electoral, és fruit del cansament -«Tant votar per no aclarir res»-, o dels partits d'esquerra que no han pogut trencar la dinàmica hegemònica de la dreta reformista i que en la pràctica quotidiana i en el moment de demanar ei vot no han ofert alternatives adients amb els interes­sos que diuen representar (.Els pobles de la Conca de Barberà man­tenen les seves orientacions de vot o els quaranta anys de franquis­me, el desenvolupament(?) i la immigració han provocat un canvi en les arrels socials i polítiques de la comarca?

Aquestes dues preguntes, més ideològica la primera, més quan-tificable la segona, han motivat la realització d'aquest treball.

La idea inicial era la comparació dels processos viscuts darrera­ment, amb el procés similar de canvi de règim i d'expressió de la vo-

31!

luntat popular dins d'un marc de llibertats democràtiques pel sufragi universal; en altres paraules, l'experiència de la II República. Degut a la limitació d'espai he optat per centrar el treball en les votacions de la II República, on, curiosament, en un període similar a l'actual se n'e­fectuen vuit. Espero que la proximitat de les darreres consultes, amb l'ajuda de la memòria, completi la meva idea inicial.

Per tal d'evitar confusions o interpretacions malintencionades, la decisió d'incloure els pobles de Barberà de la Conca, Blancafort, l'Espluga de Francolí, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Rojals (avui agregat de Montblanc), Sarral, Solivella, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilavert i Vimbodí com a municipis que configuren la Conca de Barberà es deu a raons d'ordre geogràfic, històric, econòmic, i principalment a la voluntat dels propis ciutadans de pertànyer a una mateixa comarca. Per aquest motiu he rebutjat el criteri adminis­tratiu de la Generalitat republicana que integrava a la Conca de Bar­berà la part de l'Alta Segarra.

Les fonts d'aquest treball han estat les actes d'escrutini de cada poble en cadascuna de les votacions. El mòbil ha estat fona­mentalment el de la rigorositat en tres vessants: el descobriment d'aspectes importants al mai^e de les xifres, la verificació dels resul­tats publicats globalment en els documents oficials i, tercer, la com-plementació del que fa referència al cens d'electors i votants per taula d'escrutini.

El nucli estructural del treball el constitueixen els quadres de resultats electorals; la finalitat del text es limita a facilitar la millor comprensió de les votacions sota quatre criteris: la significació glo­bal de cada consulta, la descripció del sistema electoral per a cada cas, la relació detallada de les candidatures de la circumscripció electoral amb els candidats elegits i, per últim, els trets més caracte­rístics de la comarca.

Agraeixo la paciència amb què m'ha obsequiat la senyora Car­me Marqueda, arxivera de la Diputació de Tarragona, també haig d'estendre la meva gratitud a la meva professora, Dra. Mercè Vila­nova, per facilitar-me les seves fitxes amb les dades electorals de la Conca de Barberà. Però especialment, la companya Laura Vallverdú i Amill que ha confeccionat els quadres és la que es mereix tota la meva estima.

Desitjo que aquest treball pugui servir a tothom per conèixer més la nostra història, per entendre millor la nostra realitat actual; si ho aconsegueixo em dono per ben pagat, sobretot si contribueix a

312

ser un petit homenatge als vells republicans dels nostres pobles, en aquest any que es commemora el Cinquanta aniversari de la Procla­mació de la II Repiiblica.

SIGLES D'ORGANITZACIONS POLÍTIQUES I SOCIALS

ACR AR APC BOC CEDA CNT ERC PCC PCR PNC PRA PRE PRR PRRS PSOE UGT USC

Acció Catalana Republicana. Acció Republicana. Acció Pupular Catalana. Bloc Obrer i Camperol. Confederación Espaíïola de Derechas Autónomas. Confederació Nacional del Treball. Esquerra Republicana de Catalunya. Partit Comunista de Catalunya. Partit Catalanista Republicà. Partit Nacionalista Català. Partit Radical Autònom. Partit Republicà d'Esquerra. Partit Republicà Radical. Partit Republicà Radical Socialista. Partit Socialista Obrer Espanyol. Unió General de Treballadors. Unió Socialista de Catalunya.

APÈNDIX DOCUMENTAL

ELECCIONS MUNICIPALS ABRIL 1931

Ajuntaments elegits en aplicació de l'article 29 de la Llei Electoral de 8 d'agost de 1907.

BARBERÀ DE LA CONCA - ANTONI CONTIJOCH I FABREGAT - Ramon Contijoch i Rosanes - Josep Vallvé i Fabregat - Josep Tous i Fabregat - Ramon Miró i Canaleta

313

- Joan Canaleta i Tous - Joan Tous i Gavaldà - Emili Ribas i Poblet - Josep Fuguet i Rosanes

BLANCAFORT - ANTONI PARIS IIBORRA - Miquel Queralt i Masalles - Josep Baltà i Masalles - Àngel Vidal i Moix - Tomàs Capestany i Ferran - Josep Iborra i Civit - Antoni Espelt i Vives - Josep Llurba i Llort - Antoni Baltà i Huix

PIRA - JOSEP CAPDEVILA AMILL - Ramon Amill i Amorós - Pau Pijuan i Alujà - Antoni Amorós i Orpinell - Pere Farré i Tous - Àlvar Amill i Amill - Magí Amill i Vila

VILANOVA DE PRADES - JOSEP ALSINA I MIRO - Salvador Miró i Domènech - Josep Musté i Terés - Antoni Terés i Anglès - Ramon Vilalta i Domènech - Ramon Vilalta i Aixalà

VIMBODÍ - JOAN POT AU I MARTELL - Antoni Deutú i Murt - Laureà Mangrané i Ollé - Josep Amorós i Fà - Joan Gené i Boronat - Jaume Cunillera i Fort

314

- Melcior Cuscó i Batlle - Senent Sans i Martí - Llucià Borqueres i Sumalla

ELECCIONS MUNICIPALS 12 D'ABRIL DE 1931

MONTBLANC

Cens 1.259 Votants 1.035 Districte Primer

- Joan Poblet i Civit (5) - Matias Guarro i Ribé (1)

Sebastià Lapeira Amorós - Josep Guarro i Figuerola (6) - Antoni Iborra i Farré (2)

Enric Pujades i Font - Josep Prats i Prats (3) - Josep Roselló i Vifías (4)

Josep M. Tomàs i Guarro Marià Marsal i Civit

Secció-1

109 107 99 97 94 90 89 86 69 51

Baldomer Camdepadrós i Puig (fill) 41 Joan Martorell i Roca

Districte Segon - Lluís Ros i Costa (1) - Josep Folch i Folch (2) - Pau Jàvega i Martorell (3)

41

Secció-1 133 131 129

- Gumersind Masseras i Domingo (4) 128 - Jaume Foguet i March (5) - Aleix Magrinà i Forçades (6)

Josep Escoté i Rué Ramon Roselló i Fortuny Josep Panadés i Sans Rafael Alfonso i Andreu Ramon Baldrich i Pascual Joan Moix i Batet

59 57 55 52 52 48 48 42

Secció-2

86 135 66 72

124 71

119 121 60 57 57 53

Secció-2 124 126 126 126 79 80 11 73 62 71 61 71

Total

195 242 165 169 218 161 208 207 129 108 98 94

Total 257 257 255 254 138 137 132 125 112 119 109 113

315

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Districte Primer Secció Única Cens 441 Votants 320 - Savador Civit i Vallés - Ramon Morgades i Josa - Josep Martí i Oliva - Agustí Roig i Domingo - Josep M. Palau i Roig

Salvador Porta i Bernat

225 224 222

91 88 86

Vots »

»

»

»

»

258 255 254 253

57 57 54 53

Vo »

»

»

»

»

»

»

/ amb menys de tres vots, varis senyors i tres en blanc.

Districte Segon Secció Única Cens 47] Votants 321 - Ricard Farré i Climent - Isidre Rosell i Inglés - Miquel Sales i Copons - Francesc Vila i Carré - Josep Zaragoza i Pallarès - Salvador Porta i Roig

Josep M, Bernat Carreras Antoni Bultó i Puig

/ amb menys de tres vots, varis senyors i tres en blanc.

SOLIVELLA Districte Únic Secció Única - Antoni Masagué i Espanol 187 Vots - Jaume Sans i Mané 184 - Francesc Masagué i Iborra 184 - Federic Travé March 181 - Pere Iglesias i Torrens 181 - Josep Sanahuja i Casamiíjana 174 - Francesc Sans i Iglesias 120 - Josep Travé i Iglesias 119 - Antoni Montseny i Ballart 115 - Magí Castro i Castro 115 - Antoni Iglesias i Creus 115

Martí Aran i Travé 114

ROCAFORT DE QUERALT Cens d'electors 218 votants 43 - Laureà Graells Llobera 43 vots - José Pérez Armengol 42 »

316

- Frederic Tomàs Ballesté - Pere Inglés Barral - Ramon il·l. Farré - Humbert Llobera Llort - Galià Duch i Miró

Pere il·l. Farré

41 41 40 36 31 13

»

»

»

»

»

»

ROJALS Cens d'electors 90 Votants 76 - Joan Pàmies Robert - Pere Fort Odena - Isidre Buldó Moncusí - Casimir Escoté Ferré - Josep Moncusí Pàmies - Ferran Escoté Fort

Isidre Odena Odena Miquel Serra Pàmies

SARRAL Cens d'electors 513 Votants 294 Districte Únic Secció Primera - Joan Mateu Figuerola - Emili Mateu Mateu - Josep Vichi Llort - Josep Ametlla Miró - Antoni Poblet Abella

Jaume Duch Mateu Francesc Bonet Enrich Josep Montserrat Roig Joan Tomé Bonet Joan Bonet Almenara Josep Teixidó Tomé

Districte Únic Secció Segona - Joan Bonet Almenara - Josep Teixidó Tomé - Joan Torné Bonet - Joan Padreny Castelló - Josep Tarragó Rosanes

Jaume Duch Bonet

41 40 39 38 38 37 34 29

Vots »

»

»

»

»

»

»

92 91 91 48 48

9 7 6 4 3 3

100 97 97 49 49 19

Vots »

»

»

»

»

»

»

»

»

»

Vots »

»

»

»

»

317

Joan Mateu Bonet Joan Mateu Figuerola Josep Vichi Llort Emili Mateu Mateu En Blanc Inútil

»

»

»

»

»

»

VALLCLAPA Cens d'electors 96 Votants 55

~ Ramon Batiste Balcells - Enric Bové Contijoch - Miquel Pujol Bové - Francesc Alentom Llaveria - Antoni Yosa Moragues - J osep Yellet Camps

Francesc Macià Llusà Jaume Yosa Moragues Jaume Sales Cabré Josep Anglès Capestany Aniceto Alcalà Zamora Alejandro Lerroux Garcia

46 43 43 43 14 13

Vots »

»

»

»

»

»

»

»

»

»

»

VILAVERD Cens d'electors 204 Votants 158

- Josep Alsina Castiella - Cristòfol Robusté Tortell - Ramon Serra Escoté

r

- Joan Batalla Galofré - Ramon Batlle Folch - Joan Rosell Baltà - Ignasi de Llorens Mauri

Florenci Sans Cartana Pau Cartana Pinol (Il·legible) Sebastià Aguadé Comas En blanc

93 88 88 86 84 79 44 43 32 24 23 1

Vots »

»

»

»

»

»

»

»

»

»

»

Els Candidats precedits de guió (-) són els candidats elegits Regidors.

318

ELECCIONS MUNICIPALS ABRIL 1931

Per a la comprensió més acurada d'aquestes eleccions cal refe­rir-se a la llei electoral vigent que data del 8-V1II-I907 <" Aquesta llei contempla, en Tarticle primer, el sufragi universal masculí pels majors de 25 anys que gaudeixin plenament de llurs drets civils amb el requisit de ser veïns d'un municipi, amb dos anys, al menys, de re­sidència. No poden votar les persones que estiguin sota disciplina militar. L'article 10 expressa, Tobligatorietat d'estar inscrit en el cens per exercir el dret de vot. L'article 21 diu textualment: «En els districtes on s'hagi d'elegir un diputat o regidor, cada elector només podrà donar vàlidament el seu vot a una persona. Quan s'elegeixi a més d'un, fins a quatre, tindrà el dret de votar un menys del número dels que hagin d'elegir-se, a dos menys si se n'elegissin més de qua­tre, a tres menys si se n'elegissin més de vuit, i quatre menys si se n'elegissin més de deu».

Malgrat l'interès que podrien tenir els tres aspectes de l'articu­lat de la llei, dos articles esdevenen el rovell de Tou per entendre el caràcter d'aquestes eleccions el 24 i el 29. L'article 24 regula la proclamació dels candidats, que es produeix el diumenge anterior al designat per l'elecció. Contempla tres vies d'accés: podrà ser candi­dat un ex-regidor, aquell proposat per dos regidors o ex-regidors del mateix terme municipal i, aquell proposat per la quinta part del nom­bre total d'electors del districte. En el cas de Barberà de la Conca, Antoni Contijoch i Fabregat, el batlle, contempla la primera condició i la resta de candidats la segona-

L'article 29 diu textualment en el primer paràgraf: «En els dis­trictes on no resultin proclamats candidats en major nombre dels cridats a ser elegits, la proclamació de candidats equival a la seva elecció i els releva de la necessitat de sotmetre's a ella». Aquest és el cas de Barberà de la Conca, Blancafort, Pira, Vilanova de Prades i Vimbodí-

Respecte a la participació sorprèn la massiva assistència a Montblanc i Rojals, superior al 80 %, i la poca minvada de Rocafort de Queralt d'un 20 %. Al marge d'aspectes anecdòtics entre els quals ressalta la votació de Vallclara, on surten votats personatges públics de la vida política catalana i de l'Estat, cal fer esment de Tac-

I.- E, TIERNO GALVAN, Leves poliíicas espamias fundamemaies 1808-1978. Ed Tecnos; Madrid 1978, (1968), Pàgs, 393-420 (trad. de l'Aulor)

319

ta d'escrutini de Solivella, amb data de 16 d'Abril, no tan pel triple empat registrat en Telecció del darrer candidat i ) sinó per la petició formulada per part de la candidatura majoritària: «Practicada la lec­tura de les actes de votació, Jaume Sans, pels candidats de la majo­ria dels vots, reclama que per no haver-se sumat al moviment en pro de la proclamació de la República no figurin com a regidors per formar part d'aquest Ajuntament els regidors de la minoria, figurant altres persones en cl seu Hoc»,

Malgrat que sigui alterar Tordre cronològic d'aquest treball em sembla oportú esmentar en aquest apartat la reestructuració dels Ajuntaments elegits en l'aplicació de l'article 29 de la llei electoral de 8-VIII-1907, com establia el decret de l'onze de Març de 1933 de la Generalitat de Catalunya (3) per tal de preparar en millors condicions de transparència i credibilitat democràtica les noves eleccions muni­cipals.

La filosofia del projecte de llei anava en el sentit d'evitar la in­fluència caciquil en aquells municipis on els regidors no devien llurs nomenaments al sufragi universal {malgrat que representaven un percentatge reduït sobre el total) amb la creació de comissions gestores per al període electoral.

La comissió gestora estava formada per un President nomenat directament pel Conseller de la Govemació i dos vocals dessignats pels dos partits que anant en candidatures diferents haguessin obtin­gut més vots en les eleccions al Parlament Català el dia 20 de No­vembre de 1932. La provisionalitat d'aquesta situació es plasma en Tarticle cinquè que expressa les limitacions dels acords que poden prendre les comissions gestores.

A Barberà de la Conca la comissió gestora es forma sota la pre­sidència d'en Josep March i Ferrand, com a vice-president Alfons Fabregat i Mateu a proposta de la coalició d'esquerres, i com a síndic Josep Calbet i Fabregat proposat per la Lliga Regionalista.

El president de la gestora de Blancafort és en Joan Pedret i Solé, i com a vocals figuren Antón Queralt i Poblet, per l'ERC, i Francesc Obrador i Ferran, per la Lliga Regionalista.

2.- L'arlicle 52, de la llei electoral de 8-VIII-1907. diu textualment: «En cas d'empat per igualtat en les votacions escmtades i computades, el President proclamarà diputats o regidors presumptes als candidats empatats, reservant la resolució al Congrés o TAjuntament»

3,- Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, Any 1, Vol 1, Dissabte II de Març de 1933. ti.M4.pàg, 81-82.

320

A Pira, el President és Josep Dalmau i Romeu; ei Vice-president, Joan Amorós Batet, designat per TERÇ; i el vocal Ramon Amül i Amorós, designat per la Lliga Regionalista.

El president de Vilanvoa de Prades és Josep Vilalta i Alentom, el vice-president Anton Altés i Andorra a proposta de TERÇ (malgrat ser el segon partit), i el vocal Salvador Miró i Domènech a proposta de la Lliga Regionalista.

A Vimbodí la Presidència recau en Jaume Farré i Corts, la vice-presidència en Joan Estradé i Forés designat per l'ERC, i com a vo­cal actua Josep Debat i Roig designat per la Lliga. En el cas de Vim­bodí trobem el fet important de la dimissió per escrúpuls polítics, d'en Josep Debat i Roig que considerava aquesta elecció anti­democràtica, L'Alcalde proposa per substituir-lo a Joan Sumalla i Pàmiesi'l·í.

ELECCIONS CONSTITUENTS 28 DE JUNY DE 1931

El 14 d'Abril de 1931, a les vuit del vespre, el comitè revolucio­nari convertit en govern provisional proclama la República per tot l'Estat. A la mateixa hora el Rei, Alfons XIII, abandona Madrid.

El govern provisional era bastant representatiu de l'oposició a la Monarquia: republicans de tota mena, socialistes i regionalistes. Go­vern d'unitat que tenia com a objectiu la convocatòria d'unes elec­cions generals de les quals sorgís un parlament que alhora donés suport a un equip de govern que que redactés una nova Constitució adient al nou règim polític instaurat. Degut a la transcendència d'a­questes eleccions a corts constituents com a primer pas per consolidar el règim democràtic, la llei electoral que les regulava esdevenia de capi­tal importància.

«El govern provisional reformà, per decret de 8 de Maig, '^) el sistema electoral, introduint modificacions democratitzadores en la vella llei de 1907. Les circumscripcions passaven a ser provincials i es suprimí el famós article 29 (proclamació automàtica del candidat quan aquest fos l'únic), per desarrelar el caciquisme. Es rebaixava la majoria d'edat electoral de 25 a 23 anys, i es declaraven elegibles

4.- Les comissions gestores es formen e] 25 de Maig de 1933 5.- E. TIERNO GALVAN, LeyespoUücas..- Pàgs. 421-423.

321

21

b L E C C l O N S C O :

POüL l iS

b A R i ï b R A

B L A N t A K U R I

L T S r L Ü C A

M O N T R Í A N t "

P IRA

K O C A m R T

ROJALS

S A R R A L

S O L I V K L A

v A r . r r L A R A

V I L A N O V A P.

V I L A V E R T

V I M ü O D Ï

V S T I T U I E N T S í ^ S - V l · l ^ ^ l l

LlJ h-U

h-

Q

1.

L"

I."

2."

U

LI

U

1."

2"

U

\)

I I

u

I I

o o u

1 r

1 1

U

1 o

-y 0

u

v

u

V

Ï :

u

L"

U

1 3 1

c/1 oc O H U LlJ _J UJ Q

a i i j

i 05

527

1465

169

2J5

95

27tí

2R7

:^í^i

99

97

2 04

4K7 •

un f -Z <

>

370

26!^

401

418

291

314

292

3L5

140

190

72

224

22S

361

S7

m

l l i

43Z

O z < ce ui h-O >

2

4

a J j

i/1

o

4

4

1

1

íi

O

o '4-s o

34 Ï

244

244

267

154

137

Ï 3 4

154

L*2

169

70

190

177

249

75

38

iri4

110

C A N D I D A T U R A

R b R U B L l C A N A

_ J

o z

310

244

312

365

207

228

233

270

U I

57

146

tb6

249

76

3S

Ifiïí

339

Z oc < r

331

242

59

60

134

99

92

78

87

J6n

55

170

163

250

55

2

167

72

LJ D O

UJ Qí UJ

31

240

74

65

155

161

141

162

71

M4

55

160

170

24^

56

16^

155

< Z

ai u

O _i

30

237 1

312

364

193

221

216

259

110

41

57

105

126

24ÍÍ

74

37

161

261

C . R E P U B

SOClA

O

LO

3ÜS

317

362

114

177

214

58

I IK

28

90

110

3

24

36

4

363

313

317

366

I H

159

182

212

56

115

28

61

72

21

35

4

340

C A U T O N O M I S T A

R E P U B L I C A N A

< ce UJ

< -i < \-

33

27

55

55

75

76

54

39

IS

44

T

16

9

10^

!1

43

6

43

<

3^

]7

7S

61

75

74

48

43

9

13

2

20

12

l l i

70

42

10

58

hvib

15

17

67

55

74

71

50

42

9

14

2

25

12

110

11

43

9

41

<

o

15

]7

64

58

57

66

42

45

13

20

12

l l i

11

41

8

SI

to -1-

O

14

17

63

57

56

65

42

35

ti

10

T

19

11

l l i

10

4t)

7

4 4

B O C .

z <

13

2

1

7

6

1

28

39

1

9

13

N UJ •— \

r F^

:£. O O cí.

3

I

3

4

19

3

-

IN D.

C L

23

4

25

25

17

13

10

8

13

44

20

8

1

3

15

-

•

L

els capellans i les dones ( ) (sense que aquestes fossin electores), Les candidatures eren de llista, amb un sistema majoritari corregit, que permetia una representació de les minories: aproximadament el 80% dels escons corresponien a la llista més votada i el 20% a la que ocupava el segon lloc» O).

L'elecció realitzada pel sistema de llista permetia el «Panacha-ge», es a dir, la possibilitat que Telector confeccionés la seva pròpia llista amb els noms que volgués d'entre els candidats. Sovint, el «Panachage» portava en determinades ocasions al «copo», és a dir, la nul·la possibilitat que sortís cap candidat de l'oposició, com és el cas de Tarragona en aquestes eleccions.» (si

La circumscripció electoral de Tarragona amb un cens de 109,491 electors i 82.864 votants ens ofereix un 75,68% de participació.

La candidatura Autonomista Republicana agrupava els mem­bres de la Lliga Regionalista Albert Talavera Sabater, Josep M/ Ta­llada Paulí, Josep Gich Pi i Joan Torra Puig així com el tradicionalista Joan B. Roca CabalK La Candidatura Republicana presentava Mar­cel·lí Domigo Sanjuan (PRRS), Ramon Nogués Bizet (PRRS), Josep Berenguer Cros (PRRS), Joan Loperena Roma d'ERC i Jaume Car­ner Romeu. La Coalició Republicano-Socialista presentava sola­ment Jaume Simó Bofarull (PRR) i Amos Ruiz Lecina (PSOE). Josep García Miranda i Eusebi Rodríguez eren els candidats del BOC i An­toni Rovira i Virgili figurava com a independent. " )

El número de diputats que corresponien era de set, cosa que significava la votació de cinc noms per elector. Tal i com esmentà­vem anteriorment es produí el «copo» de la candidatura Republicana i la Coalició Republicano-Socialista, impedint l'elecció dels homes de

6.- C. FAGOAGA i P. SAAVEDRA^Cuando la mujer empezó a votar a «La Calle», n.-* 149. 27 de Gener-2 de Febrer, 1981, pàgs. 32-39: «En les eleccions de Juny de 1931 són elegides dues dones diputades: Clara Campoamor, del Partit Radical i Victòria Kent, del partit Radical-Socialista. Són dues dones entre un total de 465 diputats. A rOctubre, una altra dona, del partit Socialista, ingressa en les Corts, Mai^arida Nelken».

7 - J. SOLÉ TURA i E. AJA, Consíituciones y períodes consütuventes en Espana (1808-19361 Ed. Siglo XXI, Madrid, 1979, (1977), Pàgs. 97-98.

8.- Cit: C. BOIX, C. BORDERIAS i M. VILANOVA, Scruüm ei comportamení elec­tora! en Cütalogne entre 1931 et 1936 Lignes d'une récherche a «European Consor-tium forpolitical Research». Firenze 27, 28 et 29 Mars 1980.

9.- I. MOLES, El sistema de panidos poiincos en Cataluha 1931-36. Ed. Península, Barcelona, 1974, Pàg. 135.

323

ía Lliga Regionalista. El més votat fou Marcel·lí Domingo amb 68.537 vots i el setè Amos Ruiz amb 21.573 vots.

Per calibrar {'entusiasme amb què fou acollida la República a ía Conca de Bart>erà en tenim prou amb la participació electoral del quasi 85% i el triomf avassallador dels republicans i socialistes en front de la candidatura de la Lliga i dels tradicionalistes. Ramon No­gués el candidat més votat obté el 75% en front de l'Albert Tallada de la Lliga amb un 16,5%.

L'ESTATUT I LES ELECCIONS AL PARLAMENT *

Encara no s'havia apagat el foc de la campanya electoral de les constituents, quan a Catalunya torna a revifar frenèticament, en el bell mig de l'estiu, l'activitat política. Dins d'un marc d'eufòria i d'u­na campanya electoral fonamentalment emotiva, el poble de Catalu­nya plebiscitava massivament TEstatut d'Autonomia el 2 d'Agost de

La Conca de Barberà s'afegí a aquesta voluntat majoritària aportant un 77,5% de vots afirmatius del total del cos electoral. Malgrat aquesta adhesió unànime de tots els pobles, significada per la quasi inexistència de vots negatius, cal destacar i analitzar el cas de Barberà de la Conca, on els vots afirmatius només represen­ten el 34% del cos electoral, al costat dels 13 vots negatius que co­rresponen al 60% dels totals de la Conca.

«El 9 cje Setembre de 1931 -més d'un any després que el poble català plebiscités en Referèndum popular Tavant-projecte d'Estatut de Núria- el Parlament de PEstat, un cop discutit i modificat el text inicial, atorgava l'Estatut d'Autonomia, La Generahtat convocà tot seguit les eleccions per a la constitució del Parlament català, asse­nyalant llur celebració per al dia 20 de Novembre del mateix any» (" o

El decret de convocatòria establia Teleccíó d'un diputat per cada 40.000 habitants, amb un mínim de 14 diputats per circumscripció;

* Vegis pàgina 345. Plebiscií per la voiaciò de l'Esiaiul de Caialunya 2- Vi 11-3!

10." Diari «La Publicitat», any LHI, n.^ 17.780, Barcelona, 4-VHI-31. Pàg. 1: «El resum de la votació a Catalunya: SÍ 593,691 vots, NO 3.276 vots, BLANC 933 vots; és a dir el 99% de vots afirmatius. (...) Una comissió de senyoretes organitzadores del Plebiscit femení lliurà al President Macià (...) el total de Catalunya puja a 235.467 signatures afirmatives..»

! 1." C. MIR. Resuhais eleciorab: confirmació det bípariidisme, a «L'Avenç», n," 23, Gener de 1980. 2,'* època. pàg. 32, Dins del Dossier: Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932.

324

Barcelona-ciutat elegiria 24 diputats, Barcelona circumscripció 19 i la resta 14 cadascuna.

«Una Circular de la Junta Provincial del cens de Barcelona, sig­nada pel seu President, Oriol Anguera de Sojo, recordava la vigència de ía llei electoral del 8-VIII-1907, en tot allò que no hagués modifi­cat el decret de 8 de Maig de 193L» n2i

Malgrat el reconeixement del sufragi universal a partir dels 23 anys, tant per ais homes com per a les dones, en l'article 34 de- la Constitució Republicana del 9 de Desembre de 1931, en les elec­cions al parlament català el vot femení seria bandejat, cosa que pro­vocaria la protesta de Tincipient feminisme polític, entre d'altres la de TAcció Femenina, que ja en el Plebiscit havia manifestat la seva adhesió a l'Estatut a través de la recollida de signatures, MI

La participació en la circumscripció electoral de Tarragona baixa un total de 10 punts, respecte a les constituents, situant-se en el 65,88% amb 69.502 votants de 105.491 electors. En la candidatu­ra majoritària és TERÇ que aconsegueix els onze diputats, entre ells Jaume Simó BofaruU, Josep Folch i Folch, Miquel Cunillera Rius i Gonçal Yvars Messeguer del PRA i Carles Gerhard Otenwaelder de

rusc, La Unió Ciutadana incorporava els homes de la Lliga: Josep M.

Tallada Paulí, Josep M."* Casabó Torras, Salvador Ventosa Pina i Al­bert Talavera Sabater, dels quals els dos primers sortirien elegits diputats; així com els tradicionalistes: Tomàs Caylà Grau, Josep Pi-noi Ballester i Francesc Satué Navarro. Formaven part de la Coalició d'esquerres tarragonines Pere Lloret Ordeix, elegit diputat, Macià Mallol Bosch í Pau Font de Rubinat pel PCR; Josep Iglésies Fort, Do­mingo Pinana Homedes i Jaume Albesa Sans del PRRS; Miquel Mestre i Avinyó i Josep Recasens Mercader del PSOE i els federals Manuel Miró Esplugues, Francesc Compte Galofré i Josep Magrinà Martí. n4)

Degut a la quasi nul·la presència de la candidatura del Partit Co­munista de Catalunya no la he feta constar en el quadre de resultats de la Conca, doncs solament comptabilitzen vots Ramon Casane-llas Lluch (un a Blancafort, dos a Solivella i en el districte segon, sec­ció segona de Montblanc), Francesc Galàn {un a Pira i Blancafort i

12-- J. M / RODES. Antologia dels manifeslos electorals «L'Avenç», n.^cilai, pàg. 22. 13." «La Publicitat», ciíaí 14.- 1. MOLES. 0/7. C7/. Pàgs. 155-156

325

ELECCIONS PARLAMF.NT DE CATALUNYA (20^X1-1932)

POBLIÍS

BARRF.RA

dLANCAFORT

L-ESPLUGA

1

MONTBLANC

PIRA

ROCAFORT

ROJALS

SARRAL

SOLIVELLA

VALLCLARA

VILANOVA

VILAVERT

VÍMBOní

TOTAL

r

H us

5 1

u

u

1

2

1

1

2

2

11

U

U

u

u

u

u

u

LJ

c

1

L"

L

I

2

1

C

u

u

1

1-

L)

U

U

LI

1.]

0

417

305

493

526

361

379

296

415

158

211

45

:s7

468

y7

97

209

47S

5. 70

<

0 >

337

24K

337

334

262

268

249

276

13S

174

71

188

369

75

66

161

383

412''

< -J ce

2

T

[ / i

2

2

4

6

!

r

1 J r

ESQUERRA REPUBLICANA \

Z ce < <

29

J27

208

243

118

138

124

135

124

78

33

64

83

185

45

21

n

135

1978

o o;

<: o

23

134

203

245

120

144

133

140

99

SI

33

75

102

189

47

21

83

224

2096

SI UJ Z

21

135

202

244

116

141

130

136

99

83

33

70

lon

194

43

21

80

221

2069

l o O < ai U

21

135

204

243

119

136

125

132

98

79

33

67

100

193

46

21

66

216

2034

5d c í CL >

20

133

215

248

120

127

129

133

100

86

33

60

71

194

36

21

54

211

1991

<

< s 20

135

204

243

114

121

123

135

98

82

33

65

94

192

46

21

50

217

1993

<

J e c

l'J

1 ~.

1 '

201

2-1:

m

I:Í

1".

L, .

Y^

6í

1UÜ

192

4S

2!

%\

216

2034J

326

0 -L. *

40

135

205

24Ó

140

m

]M

184

100

» l

43

75

J04

m

48

21

89

224

2249

i 0 :A ^

32

13^

201

244

118

148

129

136

98

83

33

73

101

194

47

21

85

237

2115

ce; ^

o o

27

135

203

241

112

126

120

136

99

79

33

67

100

194

40

21

82

214

2029

ce;

£5 : 13

134

202

242

108

124

114

127

9fi

80

33

100

193

44

21

68

208

1907

r

•

<

o tu '^ > a-

63

74

100

72

104

80

68

70

36

83

3

52

43

174

22

45

114

1203

H <

^ Í7:

62

77

89

69

102

81

68

71

38

3

4

56

43

172

21

45

28

106

1135

-

L

z b:

61

70

96

68

95

76

66

67

36

3

3

53

41

170

21

44

24

101

1 1095

w

UNIÓ CIUTADANA

rïï

5S ; : 0

62

72

89

70

101

80

65

70

38

78

4

56

40

174

21

45

25

112

1202

< <

o < Z • -< 7-J C > 2

56

73

99

71

104

82

64

69

9

83

3

54

43

175

21

39

26

103

1174

2D

u o 6

73

99

75

100

77

66

78

9

6

3

51

40

174

22

45

27

9S

1049

<

U UJ

3< h- Sí

53

74

85

69

107

87

83

64

36

75

4

36

29

173

20

45

50

117

1207

o ^

< o U H

64

11

105

78

106

79

73

70

38

83

3

55

42

175

22

45

29

115

1259

<

< ^

<5 "— 3-

63

78

110

79

108

82

74

71

38

81

3

54

43

175

21

45

29

118

1272

UJ T -

0- tr:

6

73

97

72

101

78

66

69

9

3

3

51

40

174

21

40

26

110

1039

O aC

< 5 ^ z

6

72

93

70

im)

78

65

67

9

3

3

51

40

172

20

45

26

105

1025

^

327

I

L

-

ELECCIONS PARLAMENT DE CATALUNYA í20'X[-1932) I J

^

POBLES

HARBAKA

BLANCAFORT

L-ESPLÏJGA

M O N T B L \ N C

PIRA

ROCAFORT

ROJALS

SARRAL

SOLEVELL^

VALLCLARA

VILANOVA

VILAVERT

VIMBODÍ

TOTAL

328

c

u

1

2

1

1

2

U

u

11

u

D

U

1.

L

L

u •

O

u

u

u

u

1

2

1

-

U

L

1

1

U

Ï.I

1!

L"

U

O H

h

l-"H

417

3Ü^

4^3

526

361

379

29íS

415

158

21]

45

Z7H

2S7

46K

Tt

9"

20-

47M

55''Q

v:

<

O >

.137

248

337

324

262

26 B

249

276

Í3S

174

" 1

I8Í!;

191

369

75

65

161

3SÍ

4127

Z <

2

2

( í ^

D ^

2

4

6

COALICIÓ DTSQUERRÜ

li 220

34

6

16

14

14

15

9

30

46

27

24

45

515

LlJ

201

41

n

5

20

13

17

16

29

S9

Í5

51

32

1

2

43

33

639

V

< •

>-

5 'P < <

201

41

17

12

17

14

12

23

29

9

1"

60

41

2

2

35

46

594

LU H

151

39

27

13

14

IS

] ]

90

31

49

32

1

2

fi

29

40

570

L47

37

12

L7

LO

14

12

12

32

47

32

< ^

146

39

13

12

14

12

LI

14

9

31

45

30

2

2 1 2

33

28

437

22

31

431

<

<5

L45

31'

lü

2

13

10

10

13

9

32

46

31

]

2

27

1»

405

UI i i

-A - > 5 i

22i

34

li

u

3:

1 t

1

?í

ií

M5

J

141

4Í

2[}

10

16

J5

15

]

»7

JJ

54

32

3

-i

3S

33

611

2 u-

227

42

2Q

21

21

19

22

2?

32

94

33

53

36

.í

9

1

4.1

71

778

X

Se

144

4 ]

T 7

17

20

!5

14

1

M»

32

50

32

3

10

32

49

B.O.C.

> m

£3 5Ü

16

30

24

43

5

8

17

3

59! j t76

-J j j

26

31

26

43

4

7

1/ :

; <

2S

1

1

16

35

26

44

7

10

1-

2

172

2

lò

7

14^

<

Oi Ui

< <

30

1

38

24

43

1

1 1

16

3^

6

227

37

41

60

1

53

2

18

3ü

3

1

4S

7

333

as w C

26

12

16

IS

22

4

7

15

T

122

•J- l

is c <

1

Í6

31

26

43

1

7

8

1

J7

7

Sé -1 fl'

31

17

21

23

40

4

15

2

1 5 161

f -• <

C £E [ ; Li:

33

i8

32

26

44

9

21

43

8

234

i/1

-J O

li 36

3

\S

32

26

45

4

2

1

\^

6

194

Z

^ <

2 ^

39

2

3

3

24

22

45

1

2

3

8

2

4

17

7

194

PARTIT REPU

B I .KA RADICAL

Q i / :

s: 5

2

16

1

1

5

2

2

4

34

85

<

< 0.

2

15

18

1

1

11

4

3

3

5

37

lOü

b o

< < > > < < z z

2

13

18

1

1

5

2

5

21

6S

! N D

o <

2

3

1

2

8

329

dos en el districte segon, secció segona de Montblanc) i Dolores Ibàrruri, la Pasionaria, (un a Pira). La candidatura la completaven: Hi­lari Arlandis Esparza, Joaquim Pijoan Gené, Miquel Valdés Garriga, Joaquim Masmano, Josep Banqué Martí, Pere Vallverdii Nin, Esteve Fible (un vot a Sarral, en la secció primera) i Lluis Cicuéndez.

A la Conca de Barberà la participació baixa en la mateixa pro­porció situant-se en el 74%, el triomf absolut recau en l'ERC, gua­nyant en quasi tots els pobles. La Candidatura dretana s'imposa a Vilanova de Prades i aconsegueix superar a l'ERC a Barberà de la Conca; mantenint-se el pols en el districte primer, secció primera de Montblanc, en la secció primera de Sarral, Rocafort de Queralt i So­livella, La coalició d'esquerres triomfa rotundament a Barberà de la Conca, i obté els millors resultats a Rocafort de Queralt, on Miró és el candidat més votat, a Rojals, empatant amb l'ERC; i a la secció primera de Sarral, a Blancafort, a Vilavert i a Vimbodí.

El BOC manté els nuclis d'influència a Barberà de la Conca, Sa­rral, Vilavert i Vimbodí, superant a Montblanc la coalició d'esquerres. El partit Republicà Radical queda concentrat amb un 80% en els po­bles de l'Espluga de Francolí i sobretot a Vimbodí.

No es pot menysprear el pes i la influència del PRA en la victòria de l'ERC, que es plasma en la votació majoritària que aconsegueix el montblanquí Josep Folch i Folch, seguit de Cunillera; de la mateixa manera resulta lògic el triomf de l'Andreu Abelló a Pira on es troba la seva casa pairal. Per la Coalició d'esquerres cal indicar els vots majoritaris dei federal Miró, l'únic votat a tots els pobles. La presèn­cia del també montblanquí Antoni Iborra i Farré concentra la majoria dels vots de la candidatura del BOC.

«El 20 de Novembre de 1932 dipositaren llurs vots a les urnes més del seixanta per cent dels catalans. En aquestes eleccions es confirmà el bipartidisme del sistema de partits a Catalunya iniciat amb les convocatòries electorals de 1931. La dualitat ERC-Lliga es delimità plenament (...) La proporció ERC-Lliga, pel que fa a les vui-tanta-cinc actes a cobrir, fou la següent: seixanta-set foren per a les candidatures dirigides per l'ERC, que guanyà les majories arreu, i disset per a les llistes capitanejades per la Lliga, que s'emporten les minories, a excepció de l'acta que obté el PCR a Tarragona amb la Coalició d'Esquerres», ns)

1 5.- C. MIR. Op. CU. Pàgs. 32-33

330

ELECCIONS DIPL'TATSA CORTS ( I9-XI-N33[ 1

1

POBLES

HARBLRA

BLANCAFORT

L'ESPLUGA

MONTBLANC

1 1 r

H t/ï

5

u

u

Li

L

1

1

-\

1

1

1

1 O

\

2

]

]

1

J

2

3

1

3

*

O

UI;

ÜJ

4 I'l

432

325

31[

5^1

425

512

50Ü

427

446

415

460

527

<

>

307

318

2Í7

225

343

244

317

370

337

338

277

305 r

336

-J

1 .

t / í r -

LL 0 .

2

1

4

U M Ò CIUTADANA

O iX

<

<

69

64

95

84

152

147

191

95

i 62

114

110

112

](Ki

<

- J

>

&9

6 3

y5

S9

157

155

94

99

162

m

109

123

113

f05

<

-J

68

63

95

84

152

152

y7

167

117

109

122

113

D <

16

29

93

7y

153

157

194

toi

163

114

109

116

113

105

< -J < 2-

56

33

10

10

77

K9

87

34

13

3

2

4

8

CQ L A<_ 10" D' ESQU E W CATALANES 1

LU

o o

93

86

113

99

87

98

126

71

169

M9

no

103

c - J - J <

5

41

48

23

27

7

12

13

2

17

6

6

14

11

6

•

<

- -

36

33

21

^ j

8

6

10

L3

7

6

II

11

1 ^

1 < | c l <\ F H

1!

2;

r

II

1 j

2 332

4

1

\

'

1/;

-1 -J -Lj z ^ :£ C 1/ ;

34

}3

22

25

2

6

3

13

4

6

8

; 11

6

ERC,

5

184

195

121

114

179

120

115

214

162

194

113

171

220

z <

o z <

2

183

1ÍJ4

120

115

180

133

l i s

218

1^4

[90

112

169

229

•

z

O 1—1

1 J

[«4

185

120

i 10

181

l i s

215

lf.4

191

195

1 1 ^

172

225 1

i£2

J84

187

121

114

, IKO

135

120

218

1"1

193

196

113

171

229

F 1

o

181

IK5

121

I Í 4

180

135

117

216

l t i5

f94

114

17]

228

FRONT OBRER

UJ

O

17

51

1

2

22

22

24

30

9

31

O Oi D <

17

50

•

1

2

22

23

24

31

10

26

< ai

C

20

51

1

2B

2&

23

35

12

35

O

z

0

17

51

1

2

22

23

24

31

y

26

<:

>

7

2«

1

2

22

22

24

3ü

10

25

PARTIT COMLNISTA DE CATALUNYA

Z < _J <

1

r

Lí-

0

1

1

Q

< >

1

1

1

< -i <

r

f -

1

L

Ï 1

33

IND

<

<

U

3

i

i ELECCIONS DIPUTATS A CORTS (I9-XI-I933)

POBLES

PIRA

ROCAFORT

ROJALS

SARRAL

SOLIVELLA

VALLCLARA

VILANOVA

VILAVERD

VIMBODÍ

TOTAL

•

H

0

u

u

u

u

LI

u

u

LI

U

U

U

U

334

ü u un

U

ü

U

I

2

1

2

ü

ü

U

]

2

-

O

U

340

40K

173

514

514

458

474

215

207

451

513

538

Il05y

w

<

O >

•

251

^ 44

84

401

374

400

376

131

138

332

358

393

7931

1 1

O Z <

4

1

3

10

1 H

D UJ 0-

1

i

1

2

3

15

UNIÓ CIUTADANA

O au <

<

64

190

22

214

162

141

247

47

93

89

87

197

3177

j ^

< •i

1—I

1—1

>

64

T40

' 22

205

150 •

141

245

47

93

89

92

214

2908

<

UJ

66

190

23

206

154

. 4 .

246

47

93

89

83

192

3163

T

P <

5S

190

21

20H

152

141

246

44

94

89

80

183

304 S

3 <

14

73

4

208

154

5

43

5

4

8

32

62

1038

C. D'ESQUtKRbS CATALANES

UJ P 0 O z 60

121

23

26

37

130

200

44

90

97

72

178

2606

O -J

<

9

4

4

31

41

1

1

10

< J

•i

1—1

UJ

<

6

4

4

63

72

8

6

17

16

23

42

415

\K

11

31

435

h < 1 <

h

H

J

n

n

i

1

9

if

í

2

2T1

f

•

<

1—1

Z 0 (X

0 i/-}

4

4

25

39

1

1

9

16

2

-F

283

N

^ 1 179

150

57

150

144

25B

I2K

77

46

22Í

260

176

414:

UJ

<

u 0 <

^ .

\79

150

58

140

138

256

129

72

45

223

258

160

4117

E.R.C.

ert

o - j

179

150

58

157

145

257

129

72

46

223

255

159

4140

r - J

178

150

5K

155

147

25G

128

73

46

222

25^

16.1

4165

O

178

150

57

357

146

257

128

70

45

221

255

163

4144

tu

O <o

7

24

2

3

2

249

FRONT OBRER

.

O aC Q < o,

6

23

1

3

1

1

241

*

<

ai O X

1

24

1

3

!

1

272

C

c

O Cl

5

23

3

2

2

241

\

< -J -J

D >

1

3

1

1

177

PARTIT COMUNISTA DE C A T A L U N Y A

7-<

< <^"

T ^

3

LU

o <

'J

1

2

< >

1

2

2 <

1

^

D < -J <

H

1

3

IND

tu 1—1

<

< u

335

amic de Calvo Sotelo i conegut cacic de Tortosa, i amb el candidat pel PRR Joan Palau Mayor, acompanyat de l'independent Gaietà Vi­lella Puig,

Davant la unitat de la dreta, Tesquerra presentava quatre candi­datures. La minoria fou per l'ERC, però amb la curiositat que cap dels dos diputats que li pertocaven foren els candidats de TERÇ, sinó pel membre del PSOE Amos Ruiz Lecina i pel federal Daniel Man-grané Escardó, que completaven la candidatura. La Coalició d'esque­rres integrava els candidats: Ramon Nogués Bizet (PRRS), Macià Mallol Bosch (ACR), Claudi Ametlla Coll (ACR), Primitiu Sabaté Bar-jau (PRRS) i Josep Soronellas Coll (ARC). El Front Obrer presentava els militants del BOC: Julià Gómez (Gorkin), Pau Padró Cafiellas, An­toni Iborra Farré, i Daniel Domingo Montserrat; junt amb el militant del PSOE de la tedència «Largo-caballerista» Rafael Vidiella Franch. El Partit Comunista de Catalunya aconseguiria en ia persona de Francesc Galàn Rodríguez la màxima votació amb 496 vots; presen­tava l'única dona, Teresa Palau Llurba, acompanyada de Manuel Ga-llofré Batet, Miquel Valdés i Josep del Barrio Navarro. OT\

La participació a la Conca de Barberà baixa fms al 71%, mante­nint l'hegemonia la candidatura de l'ERC, amb els sociahstes i fede­rals. en vots absoluts i amb claretat a Barberà de la Conca, Blanca­fort. Montblanc, Pira, Rojals, Vallclara, Vilavert i Vallclara, Vilavert i Vimbodí. La Lliga respecte a les anteriors eleccions avança posi­cions, triomfant a Rocafort, Sarral i Vilanova de Prades, i mantenint un pols igualitari a TEspluga i a Solivella. Cal destacar l'àmplia vota^ ció recollida per Tex-diputat Ramon Nogués (PRRS) en perjudici del candidat Joan Palau (PRR).

ELECCIONS DE DIPUTATS A CORTS !6 DE FEBRER DE 1936

Amb la victòria de la CEDA i el manteniment dels radicals en les eleccions de 1933, comença Tanomenat «bieni negre». Els enfronta­ments es radicalitzen en tots els camps, revolució d'Astúries, 6 d'Octubre a Catalunya amb la suspensió de l'Estatut..., fins arribar a la divisió irreconciliable entre el govern i l'oposició, entre dreta i es­querra. Alcalà Zamora torna a dissoldre les Corts i convoca elec­cions anticipades.

17.- 1, MOLES. Op. Or. Pàgs. 167-168.

336

El sistema electoral ajuda a la consolidació de la bipolarització. En aquesta ocasió Tesquerra es presenta unida, des dels republicans fins als comunistes més ortodoxes, i amb el suport indirecte del po­derós sindicat anarcosindicalista (CNT) que en les anteriors optava per l'abstenció.

La dreta, malgrat la candidatura aglutinadora de la CEDA, no arribà ala unitat, dispersant el vot en cadidatures principalment de centre, que fou el principal derrotat.

D'un cens total de 13.553.710 electors participaren un 72%, e's a dir, 9.864.783 persones. El Front Popular aconseguiria 4.654.116 vots, mentre la suma dels vots del centre i la dreta en donaria 5.030.120. Malgrat això el Front Popular aconseguiria 363 escons i 221 la totalitat de les candidatures de centre i dreta. '•^^'

A la nostra circunscripció, J. Tusell estima en 163.243 els vo­tants de 223.034 electors, cosa que representaria una participació més elevada que en les anteriors al voltant del 73%, explicable pel suport indirecte de la CNT i la importància vital del futur de la II Re­pública.

La dreta toma a repetir amb els ex-diputats, menys en el cas de Joan Palau Major, que es presenta com a independent, substituït per un altre home del PRR, Ramon Barbat Miracle; Josep Mullerat Sol-devilia ja no representa la Lliga, sinó l'APR.

El Front d'esquerres queda composat per: Joan Briansó Salvat (ARC), Marcel-li' Domingo Sanjuan (FRE), Ventura Gassol Rovira (ERC), Joan Sentís Nogués (ERC) i Amos Ruiz Lecina (PSOE). El Front d'Esquerres triomfa damunt del Front d'Ordre per una diferèn­cia d'uns 24.000 vots, sortint elegits els cinc candidats. Per la mino­ria aconsegueix Pacta de diputat Josep M. Casabó (Lliga) i el tradi­cionalista Joaquim Bau Nolla. d?)

La Conca de Barberà amb una participació del 77% repeteix quasi amb exactitud els resultats de les eleccions de 1933, gua­nyant el Front d'Esquerres per un marge d'un miler de vots en ter­mes absoluts, així com poble per poble amb l'excepció de Rojals que canvia el signe a favor del Front d'Ordre. Vilanova de Prades se­gueix essent feu de la dreta i l'Espluga de Francolí i Solivella conti­nuen el pols igualitari triomfant l'esquerra i la dreta respectivament per escassíssims vots.

18.- J. TUSELL. Eleiriones del Frenie Popular. Febrero de 1936 a «Historia 16», any II. n." 10. Febrer de 1977, Pàgs. 39-50.

19.- I. MOLES. Op. ca.. Pàg. i74.

337

22

-

#

ELECCIONS IMPUTATS A CORTS ([6-J1-W36)

POBLES

BARBERÀ

BLANCAFORT

L'ESPLUGA

MONTBLANC

u f-

H h—1

u

u

1

2

1

ü LU

1

2

U

LI

1

2

1

2

f

2

. 1

O h-

tu

417

451

342

315

570

447

527

539

506

46R

- l í ^

/ < H C >

331

354

27B

229

436

353

424

3BH

394

167

í i ü

< -J

'

í/ï

a aC

fRONT DTSOUERRES

<

0 >

214

245

151

142

235

159

157

274

185

234

3 1 *J

O

o c r

227

255

150

142

235

I5g

157

273

IR5

2^6

? 1 -•>

N

212

242

150

140

233

157

157

273

181

? ^ 3

2 1 7

•o

<

230

255

150

142

237

152

158

276

1S9

219

J 1 *J

1—1

H Z UJ un —í

221

249

150

141

234

151

156

274

1R4

2 1 1

"? 1 L i

LLIGA CATALANA

•O

<

110

99

12S

87

198

197

232

150

209

1 1 1

1 : 1

< CE:

_J

108

101

128

87

202

201

231

150

210

1 1 2

] ^ h

< in

lÜl

99

128

87

201

196

232

149

211

I.ÍO

J J h

< on

<

118

112

128

87

206

204

231

152

196

121

<

u;

> L

108

102

127

87

199

199

231

150

209

l l i

1 J 3

D <

<

•—I

11

I 1

f ^

h

\ ^^^^^^^^^^^^

?IRA

ROCAFORT

ROJALS

SARREAL

SOLIVELLA

VALLCLARA

VILANOVA

VILAVERD

VIMÍIODÍ

TOTAL

2

2

2

U

u

u

u

i:

u

u

u

I]

LJ

u

u

1

2

3

U

L"

U

1

T

1

2

U

LI

u

1

2

463

506

M l

342

422

157

587

588

4SS

4S8

212

206

478

502

524

II 541

332

338

404

282

355

llí

491

480

411

375

147

137

374

344

353

8835

ISO

204

259

173

160

48

188 j

262

251

136

KS

42

263

271

154

4891

132

206

259

171

160

48

188

265

251

136

85

43

266

270

165

I4932

i«a

203

259

170

160

48

18R

264

251

135

8í

41

261

269

152

4861

1ÏÍ4

207

26]

190

161

48

184

265

251

136

84

44 ]

263

258

164

4y47

líiO

206

259

174

160

48

!88

264

251

136

84

43

262

266

153

4886

15L

132

145

109

195

70

301

.„ 160

239

61

94

liÚ

75

192

39 1 3

L50

134

144

106

194

70

302

215

159

239

61

94

110

73

185

3907

150

132

144

113

194

70

300

215

160

239

62

96

106

72

183

3989

141

117

144

92

194

70

306

212

159

236

60

93

111

78

203

3886

T' d

133

145

10''

195

70

300

215

160

239

61

94

111

75

193

39 i 3

9

15

1

3

3

1

4

2

66

-

-

u> ELECCIONS DE CÜMPROMíSARIS PER LELhCClü DE PRESIDENT D t LA REPÚBLICA {26-\V-\9^6)

POBLES

HARBERA

BLANCAFORT

L'ESPLüÜA

MONTBLANC

UJ H

y et:

5

u

L)

1

2

1

1

2

2

1

1

1

2

2

2

•o

1

2

2

U

I

2

]

1

2

3

1

2

3

O H

UJ

UJ

417

451

342

315

570

447

527

539

506

468

455

463

506

5 4 1

V-j

(— Z <

C >

215

207

137

113

206

147

137

227

341

325

209

285

290

3 4 6

in U

< - j 33

i

7

8

2

I

i/:

: ^ D

UJ

1

FRONT D'ESQUERRES

1—1

f -

<

185

lyy

136

113

190

129

220

203

160

212

187

135

173

2 2 ü

< O Ui k -

C

IM4

199

136

I B

190

129

220

204

160

210

187

137

171

2 2 1

UJ

O

IH4

199

136

113

190

129

220

202

161

212

188

157

176

2 2 2

0 _J -1 <

2

IK5

199

136

113

190

129

220

20]

161

207

188

155

176

< >

U f/1 UJ

1ÍÍ4

199

136

113

190

129

220

202

160

207

188

154

171

LLÏGA CATALANA

< >-<

30

8

9

6

I—r

87

180

113

102

128

114

12-1

<

<

30

8

9

6

5

Rl

179

113

102

126

114

^2^

o CL.

30

8

9

6

3

94

179

102

LOl

126

109

1 2 2

o 2 —' c/1

30

8

9 L

6

3

85

179

100

101

124

109

121

H OC <

30

8

9

6

5

S7

17S

100

102

124

111

12-1

PIRA

ROCAFORT

ROJALS

SARREAL

SOLIVELLA

VALLCLARA

VíLANOVA

VILAVERD

VIMBODÍ

TOTAL

U

u

u

L

u

u

u

u

u

u

u

u

L

u

1

2

1

2

U

V

u

1

2

342

422

157

5S7

533

488

488

212

206

478

502

524

11541

1B9

307

43

151

223

25!

130

77

110

263

193

98

5225

T

1

1

1

2

12

37

5

6

187

153

37

147

219

249

128

56

40

259

191

R4

4232

187

153

37

147

219

249

128

56

40

259

191

84

4231

187

153

37

147

219

249

128

56

40

259

191

84

4245

187

153

37

147

219

249

128

56

40

259

191

84

4232

187

153

37

147

219

249

128

56

40

259

191

84

4224

1

153

6

3

4

1

1

20

68

9

2

1174

1

153

6

3

4

1

1

20

68

9

2

M64

2

153

6

3

4

1

1

20

68

9

2

1160

ï

153

6

3

4

1

1

20

68

9

2

1146

1

153

6

3

4

1

1

20

68

9

2

1154

ELECCIONS 26 DE ABRIL de 1936

L'article 68 de la Constitució diu textualment: «El President de la Republicà serà elegit conjuntament per les Corts i un número igual de compromisaris igual al de Diputats» í o)

El 26 d'Abril el poble espanyol tornava a ser convocat a les ur­nes per decidir els compromisaris que juntament amb els Diputats elegirien el nou President de la República. Les eleccions es realitza­ren en un marc d'abstencionisme; a la Conca de Barberà participen només e! 45% del cens, degut al fet que després dels resultats de Febrer uns ja preparaven la conquesta de! poder a través de la insu­rrecció i els altres, conscients de la situació, intentaven evitar que la solució als problemes es decidís al carrer i no per mitjans democrà­tics constitucionals.

A Catalunya el Front d'Esquerres es mantingué, mentre que la dreta derrotada estava representada exclusivament per la Lliga. El Front d'Esquerres, a Tarragona, escombrà amb una diferència de més de 50.000 vots respecte a la Lliga, sortint elegits Macià Mallol Bosch (ACR), Alfred Escrivà Prades (PRE), Joaquim Llorens Abelló (ERC), Joan Martí Català (ERC) i Ramiro Ortega (PSOE); i per la mi­noria, Francesc Puig Àvila i Josep Ixart de Moragas. t 'i

A la Conca de Barberà la diferència s'establí en un 80% per l'es­querra i un 20% per la Lliga. L'abstencionisme de Telectorat de la dreta és aclaparador, tan sols respon la fidel Vilanova de Prades, on guanya, Rocafort de Queralt, on es registra un curiós empat, i Montblanc.

El futur President de la República seria per clara majoria el repu­blicà d'esquerres Manuel Azafia.

20.- E, TIERNO GALVAN. Op. Oi (La Constítución dei 9 de Diciembre de 1931). pàgs, 174-191

21,^ I.MOLES. Op, OY. Pàg, 180.

342

CONCLUSIONS

L'esforç feixuc d'aquest mètode artesanal d'anar a les fonts, de revisar una a una les actes d'escrutini, ha resultat plenament satis­factori al corroborar positivament els objectius que indicava en la in­troducció.

En primer lloc, cal fer notar el descobriment de la protesta en Tacta municipal de Solivella en les eleccions de 1931. Aquest és Tú-nic cas en totes les actes d'escrutini en que he trobat alguna protes­ta o reclamació, i què evidentment ens obre les portes per entendre que la profunda divisió política que pateix el poble, de la qual «els fets de Solivella de Juliol de 1936» esdevindran la culminació, tenen les seves arrels abans de la instauració de la II República.

En segon lloc, en l'apartat de les verificacions dels resultats electorals, ens trobem amb el cas extraordinari, que en les eleccions de Diputats a Corts de 1933, del districte primer, secció primera de Barberà de la Conca, el butlletí Oficial extraordinari de la Provincià de Tarragona del 25 de Novembre de 1933, no contempla els vots de la cadidatura del BOC,

En la balança dels aspectes negatius cai indicar b inexistència en algunes actes d'escrutini del número d'electors i votants. En les ac­tes que no s'esmentaven aquestes dades he hagut de recórrer a les xifres que m'ha proporcionat la Dra. Mercè Vilanova.

Però el fet més negatiu, monstruós, és la desaparició de les ac­tes d'escrutini corresponents a les eleccions Municipals del 14 de Gener de 1934, a nivell de la circunscripció. Caldrà, doncs, escorco­llar en arxius de tota mena, municipals, personals, a la recerca de les possibles dades. Malgrat tot, serà imprescindible la utilització de la història oral com a mètode per refer amb la màxima fidelitat la com­posició dels Ajuntaments, i, encara que més difícil, els resultats elec­torals concrets,

La Participació electoral registrada en les succesives votacions oscil·la entre el 71% i el 84%, superior sempre a la mitja de la cir­cumscripció i a la de Catalunya, tenint en compte que totes les diades electorals es celebraven en diumenge.

L'esquerra, de tipus republicà-socialista, predomina en totes les consultes electorals, àdhuc en les de 1933 quan la candidatura de la Unió Ciutadana aconsegueix la majoria a la circunscripció de Tarrago­na. Vilanova de Prades és Túnic municipi on la dreta guanya invaria­blement totes les votacions.

343

Barberà de la Conca representa el baluard de Tesquerra socialis­ta federal, traducció de la forta presència organitzada dels socialis­tes al poble. En aquest sentit es pot explicar la votació curiosa de TEstatut, doncs els socialistes (PSOE) manifestaven les seves reser­ves a rautonomia i Tautogovem, ja que xocaven amb la seva visió internacionalista de la revolució; en altres paraules, la no assumpció del fet nacional pels representans genuïns dels treballadors- Cal afe­gir que en aquesta votació, no tan sols a la comarca sinó arreu de Catalunya, es produïren martingales per part dels defensors de SI; aquest punt és confessat per protagonistes directes dels fets,

L'element abans esmentat em porta a reflexionar sobre la trans­parència i credibilitat democràtica de les eleccions. No em refereixo als condicionants i pressions socials, compra de vots, elements pre­sents també en els nostres dies. La meva preocupació va lligada a la poca importància, al menys el reflex en les actes d'escrutini, dels vots en blanc i dels perduts o nuls.

Un altre indici per futures investigacions resulta de la forta im­plantació de la CNT, amb l'alta participació i l'hegemonia principal­ment de l'ERC. Els afiliats a la CNT, a l'hora de les consultes electo­rals votaven, i votaven ERC?. Per una altra banda el vot femení no altera la correlació de forces substancialment; quin paper juga l'Es­glésia?. Les dones són més proclius a acceptar el criteri polític de llurs marits?

Els factors que han provocat la modificació o manteniment de les constants electorals dels nostres pobles ja son figues d'un altre paner, una altra història: la història de la nit franquista a la Conca de Barberà.

344

PLEBISCIT PER LA VOTACÍÓ DE L'ESTATUT DE CATALUNYA 2-Vin-31

POBLES

BARBERÀ

BLANCAFORT

LESPLUGA

MONTBLANC

PIRA

ROCAFORT

ROJALS

SARREAL

SOLIVELLA

VALLCLARA

VILANOVA

VILAVERD

VIMBODf

T O T A L S

DISTRICTE

UNTC

ÜMC

1."

2.^

L"

2.*

ÚNIC

UNÍC

ÚNIC

L^

2."

UNlC

ÚNIC

LNIC

UMC

ÚNIC

SECCIÓ

ÚNICA

ÚNICA

ÚNICA

UNlCA

1,"

2,^

1.

2 /

ÚNICA

ÚNICA

UNlCA

ÚNICA

ÚNICA

ÚNICA

UNlCA

ÚNICA

ÚNICA

ÚNICA

ELECTORS

419

305

493

527

340

360

356

407

169

: i 5

98

278

285

468

99

97

208

490

5.614

VOTS

AFIRMATIUS

141

293

401

517

319

258

28 9

337

163

186

90

215

251

388

77

55

202

166

4J48

77.5%

VOTS

NEGATIUS

13

1

5

VOTS

BLANCS

1

-

1 2

21 1

345