PRIMERA INDUSTRIALITZACIÓ FINS 1900 Incorporació tardana per no tenir les condicions econòmiques, socials i polítiques

necessàries. Inici a partir de 1830. Sectors:

Tèxtil cotoner a Catalunya. Siderúrgia a Biscaia. Carbó a Astúries.

Inversions estrangeres per explotació de mines de Sierra Morena, Ciudad Real i Huelva, per exportació.

També indústria agroalimentària : Molineria, vins, olis.

INDÚSTRIA FINS 1939 Fort creixement demogràfic proporciona mà d’obra abundant i barata. Durant Primera Guerra Mundial el sector tèxtil i siderúrgic exporta als països

bel·ligerants. Des de 1918 recessió per final guerra. Anys 30 nou enfonsament per Gran Depressió. Després de la Guerra Civil reculada econòmica i destrucció d’indústries.

LA INDÚSTRIA ESPANYOLA 1939 -1959 Després de la Segona Guerra Mundial aïllament polític i econòmic. Política Autàrquica : auto proveïment i reducció d’intercanvis exteriors. Falta de matèries primeres. Sense estímuls per modernitzar-se. Creació d’Institut Nacional d’Indústria, per foment del desenvolupament.

ESPANYA PAÍS INDUSTRIAL 1959 -1974 1959 Pla d’Estabilització, és final de l’Autarquia i liberalització econòmica. Espanya rep ajuda dels EEUU. Gran creixement econòmic i industrial per eliminació d’aranzels. Es van comprar béns d’equip que van augmentar la productivitat i exportació.

Béns de consum: calçat, cuir, Exportacions:

suro, mobles, editorials. Indústria bàsica : cautxú, maquinària, minera, naval.

Instal·lació de multinacionals: mà d’obra barata, abundant, no conflictiva. Augment del mercat interior. Principals indústries : Electromagnètica, química, automòbils, refineries de petroli,

farmacèutica.

LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL FINS 1975 Les indústries es situen on troben factors favorables. Factors:

Socials : o Existència d’ empresaris organitzats.o mà d’obra barata, abundant i poc conflictiva.o proximitat als centres de decisions polítiques o on es pot disposar de

crèdits.

Factors espacials :o proximitat de matèries primeres.o existència de fonts d’energia.o proximitat del mercat.o existència de bones comunicacions.o bones infraestructures.o existència d’indústries complementàries.

LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL ESPANYOLA

CATALUNYA : existència d’una burgesia amb capital gràcies a l’agricultura, al comerç i a les manufactures. Burgesia que invertirà en el sector tèxtil cotoner i llaner. Catalunya no tenia matèries primeres ni carbó, havia d’importar-ne.

També altres sectors, com el de fabricació de maquinària, química, material ferroviari i automòbils.

PAÍS BASC : Existència d’un empresariat important gràcies a les mines de ferro, exportat a Anglaterra.

Els vaixells tornaven carregats de hulla. Tot farà possible una important indústria siderúrgica a la ria del Nervion. La siderúrgia ajuda a la instal·lació d’una important indústria mecànica.

ASTÚRIES : Amb importants jaciments de minerals i amb ports, facilitarà les exportacions.

S’hi va desenvolupar una indústria siderúrgica, però per mala qualitat del carbó, es limita el creixement.

MADRID : Un factor molt important va ser per ser capital de l’Estat. A la proximitat del lloc de decisió.

També per existència de mà d’obra abundant i barata. I per un mercat urbà important.

POLS DE DESENVOLUPAMENT: A partir de 1959 , l’Estat fomenta altres nuclis industrials a : Saragossa, Burgos, Vigo, Sevilla...

CRISI DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DE 1975 - 1985A. Causes de la crisi mundial

augment dels salaris i disminució dels beneficis industrials. OPEP redueix la producció i augment del preu del petroli. Països industrialitzats van patir la competència dels nous països industrialitzats,

que fabriquen a preus molt baixos: Xina, Corea, Taiwan, Vietnam.B. Problemes de la indústria espanyola

Retard tecnològic. Indústria poc competitiva per política proteccionista. Excessiu consum d’energia. Dependència econòmica de l’exterior.

C. Conseqüències de la crisi Inflació

o pujada de salariso alt preu del petrolio encariment dels preus dels productes industrials.

Tancament de moltes empreses. Augment de l’atur. Tornada de molts emigrants.

D. Solucions Reconversió dels sectors menys productius, com : siderúrgic i drassanes (Bilbao,

Vigo, Ferrol). I també de la SEAT. Eliminació d’empreses amb poca demanda com electrodomèstic de línia blanca,

tèxtils, calçat, amb competència dels nous països industrialitzats. Reducció despesa de petroli amb el foment del carbó, hidroelèctriques i

tèrmiques. Jubilacions anticipades per sanejar empreses.

ETAPA POSTINDUSTRIAL O INFORMACIONAL O TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

OBJECTIUS DE LES EMPRESES : Augment de la producció industrial. Mantenir la competitivitat en un món globalitzat. Oferir productes d’ última generació.

Per aconseguir aquests objectius s’ha de realitzar una gran inversió en R+D (Recerca i Desenvolupament).

ETAPA POSTINDUSTRIAL FACTORS DE LOCALITZACIÓ :

Proximitat als centres d’alta tecnologia. Existència de bones xarxes de comunicació. Bones infraestructures de telecomunicacions.

DEL FORDISME AL POST FORDISME

Variables Etapa industrial o fordista Etapa postindustrial o informacional

Capital Predomini del capital d’àmbit estatal. Predomini del capital transestatal i concentracions de capital (fusions

d’empreses).

Mercat Predomini del mercat interior. Predomini del mercat mundial.

Procés de producció

Integrat en una unitat de fabricació. Fragmentat en unitats diverses.

Tipus de productes

Grans quantitats de productes homogenis.

Productes diversificats en funció de mercats específics.

Tecnologia. Basada en l’electromecànica química Basada en la microelectrònica i la informàtica.

Treball Contractes indefinits i a temps complet.

Contractes per obra o bé a temps parcial.

Funció de l’Estat

Intervenció molt important, regulació del procés d’industrialització.

Redueix la seva funció i el mercat passa a ser el regulador més important

EL CANVI TECNOLÒGIC I CIENTÍFIC .- Les noves tecnologies i la telemàtica, han creat un nou sector industrial i una

revolució en els sistemes de producció industrial, per diferents motius:a) ús de robots, que pinten, carguen, manipulen, s’auto reparen.

b) Les noves tecnologies permeten controlar les empreses des de qualsevol part del món.

c) Detecten l’evolució de la demanda i reajusten la producció de manera immediata.

d) Les noves tecnologies faciliten la fragmentació dels procesos productius.e) És possible la comunicació en temps real entre els establiments i la seu

central. PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PLANIFICACIÓ DE LES EMPRESES

Les noves tecnologies permeten obtenir informació a temps real i aplicar-la en el procés de producció , com en el disseny, en el emmagatzematge i la distribució dels productes.

També els canvis tecnològics permeten fluxos materials de mercaderies i de persones, així com fluxos immaterials de capital i d’informació.

Són decisions la gestió i l’estudi de com i on s’ha d’invertir el capital. Els centres d’estudi apleguen investigadors i empreses en Parcs Tecnològics, on

s’ideen processos innovadors i es creen nous productes. CANVIS EN EL TREBALL

Empreses que necessiten molta mà d’obra poc especialitzada, van a països en procés de desenvolupament, on troben avantatges fiscals, no hi ha legislació laboral, salaris baixos, és el procés de deslocalització.

Aquest procés ha posat en perill les conquestes socials des països desenvolupats.

Moltes empreses inverteixen en tecnologia avançada, en tècnics en disseny, control de qualitat, màrqueting, etc i es gasten poc en mà d’obra.

Hi ha una tendència a terciarizar-se per part de les empreses. LA ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA I DE LA PRODUCCIÓ .-

El capital es concentra per fusions o compra d’unes empreses per altres. Es formen grans empreses multinacionals, actuen a nivell mundial, tenen la seu

a països desenvolupats, objectiu principal és el benefici econòmic. A causa d’aquesta globalització s’adapten els sistemes de produció i es

diversifiquen els productes. Han aparegut les empreses multiplanta, en diversos països on fabriquen alguns

dels components o models específics. Altres vegades alguns dels processos són subcontractats, com la comptabilitat,

logística... Es fabrica en sèrie, orientat al consum massiu. Altres empreses tenen una

producció flexible, es produeix segons la demanda, tot programat per ordinador.

MANERES D’AUGMENTAR ELS BENEFICIS Reducció de costos de personal :

o Reducció de salariso Substituir els treballadors per màquines

Augment de la producció :o Automatitzar els processos.o Aplicar noves tècniques

Increment de les vendes:o Oferir nous producteso Fabricar productes més atractiuso Oferir avantatges comparatives

LA INDÚSTRIA ESPANYOLA I LA UNIÓ EUROPEAA. LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA CEE

La indústria espanyola presentava escassa modernització, nivell d’innovació baix, deficients infraestructures i greus problemes mediambientals.

B. BENEFICIS DE LA INTEGRACIÓ : Europa va ser element dinamitzador de l’economia espanyola. Espanya va rebre recursos procedents dels pressupostos comunitaris.

o Fons invertits en : En millora de les infraestructures. En formació dels treballadors. En el desenvolupament tecnològic i en recerca. En polítiques mediambientals. En ampliar i modernitzar projectes rendibles.

C. OBJECTIUS D’AQUESTES MILLORES Per augmentar la competitivitat de les empreses espanyoles Per no perdre quota de mercat interior, per lliure entrada de productes de

fora.D. OBLIGACIONS IMPOSADES PER UNIÓ EUROPEA

Privatització de les empreses públiques, van ser sanejades i després venudes. Va desaparèixer l’INI.

Control de la contaminació del medi i del CO2. Es promou l’aplicació de tecnologies netes (indústria verda). La indústria

espanyola és molt contaminant, per l’ús de carbó.

UNIÓ EUROPEA PROBLEMES DE LA INDÚSTRIA EUROPEA.-

Desacceleració de la productivitat Competència dels països emergents, en els sectors tradicionals i en els de les

noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) Deslocalització d’empreses tradicionals i indústries d’alta tecnologia.

SOLUCIONS PER FER MÉS COMPETITIVA LA INDÚSTRIA EUROPEA.- Innovar. Professionals ben preparats. Més inversions en R+D (recerca i desenvolupament). Més indústries d’alta tecnologia. Deslocalització interna i evitar la desindustrialització europea.

INDÚSTRIA ESPANYOLA AVUI LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL

A. L’EIX DEL MEDITERRANI .- Uneix les activitats industrials de Catalunya, Comunitat valenciana i la Regió de Múrcia. Es prolonga a França i arriba al nord d’Itàlia.

B. LA VALL DE L’EBRE.-Connecta l’àrea basca amb la catalana. I amb l’àrea industrial de Madrid.

C. ÀREA INDUSTRIAL DE MADRID.- Molt desenvolupat per la seva centralitat. Atrau sectors d’alta tecnologia (aeronàutica) i molta inversió estrangera.

ALTRES LOCALITZACIONS :o ANDALUSIA. Representa el 10% del total espanyol,concentrat preferentment a la

part occidental: Sevilla, Cadis i Huelva. CORNISA CANTÀBRICA I GALÍCIA.-Amb un 10% del negoci industrial. Basat en la

siderúrgia i la metal·lúrgia, sectors en crisi. LA ZONA CENTRAL.- Poc industrialitzada, destaquen Valladolid i Burgos. ILLES BALEARS I CANÀRIES.- Zones amb escassa industrialització. Destaca la indústria

extractiva i del petroli, l’energia i l’aigua.

SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA1. SECTORS MADURS:

Metal·lúrgia. Productes minerals no metàl·lics. Productes metàl·lics. Indústria alimentària: alimentació,beguda,tabac. Tèxtil. Confecció. Calçat. Marques blanques.

2. SECTORS DINÀMICS Indústria de l’automòbil. Sector químic: refinatge de petroli, plàstics, pasta de fusta, cautxú, fibres

sintètiques, farmacèutics.3. SECTORS PUNTA

Tecnologies de la informació. Tecnologies de l’automatització. Biotecnologia. Aeronàutica.

PROBLEMES DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA1. Predomini de petites i mitjanes empreses, que s’adapten més bé a la demanda del

mercat i no tenen tants conflictes laborals. Si augmenta la demanda no baixa el preu del producte. Tampoc es poden fer grans despeses en noves tecnologies.

2. Productivitat.- inferior a la de la Unió Europea, això incrementa el cost laboral.3. Nivell tecnològic: és baix i la inversió en R+D insuficient.4. Balança tecnològica, és deficitària, les empreses d’automòbils, maquinària,

electrodomèstics, farmacèutiques, que treballen amb patents estrangeres i que es porten els beneficis.

5. Important a destacar.- el percentatge del PIB destinat a R+D s’ha d’incrementar. També cal millora del sistema educatiu i la formació tècnica laboral.

SITUACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA CONSEQÜÈNCIES DE LA INCORPORACIÓ DE NOUS ESTATS A LA UE.-

Països més pròxims al gran eix industrial europeu. La mà d’obra és més barata. La seva productivitat i qualificació en alta tecnologia són més grans.

OBJECTIUS : Espanya ha de incrementar la qualitat i la productivitat de les seves empreses.

GLOBALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ

Moltes decisions es prenen fora d’Espanya, aquí hi ha poques seus centrals d’empreses.

En un món globalitzat les empreses busquen ser més competitives, això provoca la deslocalització.

Causes de la deslocalització: Van a zones on troben millors condicions fiscals i tècniques. Menor cost laboral, mà d’obra barata. Poc conflictiva. Nul·la legislació laboral. Polítiques permissives en referència a contaminació.

Conseqüències de la deslocalització: Pèrdua de llocs de treball. Augment de la taxa d’atur. Ajudes dels governs per evitar la deslocalització. A vegades només es traslladen alguns processos productius i queden els de més

valor afegit, es produeix una terciarització del sector secundari.

EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ IMPORTÀNCIA DEL SECTOR DE LA PRODUCCIÓ EN ESPANYA

Fins a 2009 va anar augmentant per diferents motius: Les expectatives del preu de l’habitatge continuaria pujant indefinidament. Els beneficis que s’obtenien amb l’especulació immobiliària. Subsidis públics per la compra d’habitatges. Facilitats de crèdits.

LA CRISI DE LA CONSTRUCCIÓ. El 2007 va esclatar la bombolla immobiliària i la desacceleració del sector de la

construcció. L’atur va afectar als paletes, també a treballadors de sectors relacionats com els

de materials de construcció, fusta, pintura, fontaneria, electrodomèstics... L’atur ha provocat un endeutament de les famílies, baixada del consum...

LA INDÚSTRIA A CATALUNYAA. LA INDÚSTRIA CATALANA EN EL CONJUNT DE L’ESTAT ESPANYOL

Catalunya ocupa el primer lloc per el volum de negoci, com per la població activa. Des de el 2008 ha baixat a Catalunya l’índex de producció industrial i també l’ocupació industrial.

Catalunya pateix una important deslocalització.B. CANVI EN EL MODEL INDUSTRIAL.-

S’ha deslocalitzat part de la producció, s’han quedat els processos més qualificats.

Per mantenir la competitivitat s’ha seguit un procés d’automatització i d’informatització dels processos

productius. OBJECTIUS

Foment de la recerca i la innovació. El coneixement és l’instrument principal per competir. Augment de llocs de treball en els camps de la innovació, el disseny, la gestió, el

control de qualitat, implantació de la informàtica, la promoció, les vendes i la distribució.