PRIMERA FASE: ANÀLISI I DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL DEL ... I DIAGNOS… · Marc Jurídic per a la...

MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL D'ESTABLIMENTS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA, HOTELERIA I ALTRES ACTIVITATS CIUTAT VELLA DE BARCELONA

PRIMERA FASE:

ANÀLISI I DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

Pla Especial d'Establiments de Concurrència Pública, Hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella.

PRIMERA FASE: ANÀLISI I DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL DEL DISTRICTE.

MARC LEGAL

ANTECEDENTS

ANÀLISI I DIAGNOSI DE POBLACIÓ I LLARS

ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA

1


PRIMERA FASE: ANÀLISI I DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL DEL DISTRICTE

MARC LEGALMarc Jurídic per a la redacció dels Plans d'Usos dels districtes

NORMES EUROPEES

Directiva europea sobre els serveis en el mercat interiorDirectiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006

El criteri general de la directiva europea desplaça els criteris d’autorització dels establiments comercials des de l’esfera econòmica a la de la política urbanística i de protecció medioambiental.

2




LEGISLACIÓ CATALANA

La Carta Municipal de BarcelonaLlei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona

Llei d'UrbanismeDL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Urbanisme

Llei del dret a l'habitatgeLlei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge

Llei d'equipaments comercialsLlei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials. Decret 378/2006, de 10 d’octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre d’equipaments comercials.

Catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics Decret 239/1999, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

Classificació dels establiments d’allotjament turísticDecret 176/1987, de 9 d’abril, pel qual s’estableixen normes sobre l’ordenació i la classificació dels establiments d’allotjament turístic sotmesos al règim d’hoteleria.

Apartaments turísticsDecret 163/1998, de 8 de juliol, d’apartaments turístics.

Espectacles públics i les activitats recreativesLlei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (DOGC 5419 de 13/07/2009)

3




NORMATIVA MUNICIPAL

Pla General Metropolità Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità. Text Refós de la modificació de determinats articles (A.D. 08/08/1988).

Modificacions puntuals del PGM, Plans Especials de Reforma Interior, Plans de Millora Urbana, Estudis de Detall que afecten al districte de Ciutat Vella.

Ordenança sobre protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona.Acord de la Corporació Metropolitana de Barcelona de 18/01/1979. Modificacions posteriors.

Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Ciutat Vella Acord del Consell Plenari de 27-10-2000

Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona.Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de concurrència pública de Barcelona (A.D. 11/04/2003). Modificació de 22/12/2003. Modificació de 29/02/2008

4




PLA GENERAL METROPOLITÀ A CIUTAT VELLA

5




ALTRES REGLAMENTACIONS MUNICIPALS

PLA ESPECIAL DE COMERÇ ALIMENTARI DE BARCELONA (PECAB). Regulació del comerç alimentariOrdenança d’Establiments i Centres de Comerç Alimentari (A.D. 26/03/1999 i modificació de 16/02/2001)Pla Especial d’Equipament Comercial Alimentari de Barcelona (A.D. 28/04/1999).

PLA ESPECIAL DE COMERÇ NO ALIMENTARI DE BARCELONA (PECNAB). Regulació del comerç NO alimentari

Pla Especial del Comerç No Alimentari de Barcelona. (A.D. 23/02/2007).

Pla especial de "souvenirs"Pla especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de record o souvenirs a la ciutat de Barcelona (A.D. 27/06/2008)

Pla especial d’ordenació dels establiments comercials majoristesPla especial d’ordenació dels establiments comercials majoristes en determinats sectors dels barris de la Dreta de l’Eixample i Fort Pienc del Districte de l’Eixample i del barri de Sant Pere, del Districte de Ciutat Vella (A.D. 25/07/2008).

Ordenança establiments relacionats amb el turisme a Ciutat Vella Ordenança dels establiments de restauració, financers i comercials relacionats amb el turisme a Ciutat Vella (Consell Plenari de21/03/1997)

Modificació de l’Ordenança municipal d’activitats i establiments de concurrència pública pel que fa als locals de prostitució (acord del Consell Plenari de 29/05/2009, publicada al BOP 159 de data 04/07/2009)

6




PLA ESPECIAL DE COMERÇ NO ALIMENTARI DE BARCELONA (PECNAB) A CIUTAT VELLA

• Entorns i eixos de centralitat (clau B): Eix La Rambla / Eix Barnacentre / Entorn Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya (parcial a Ciutat Vella per Pelai i Fontanella) / Eix SACC(parcial a Ciutat Vella per Ronda Sant Pau i Ronda Sant Antoni).

• Entorns i eixos de barris (clau C): Eix Raval / Eix BCN de Palau a Palau.

• Entorns i eixos especialitzats (clau D): Entorn Sant Antoni Informàtica (parcial a Ciutat Vella).

• Centres comercials en funcionament (clau E): Maremagnum (port).

• Àrees de polaritat del PECAB (clau G. Nivell 1): Mercat Municipal de la Boqueria / Mercat Municipal de Santa Caterina.

• Àrees de polaritat del PECAB (clau G. Nivell 3): Mercat Municipal de la Barceloneta.

7




• Entorns i eixos de centralitat (clau B): Eix La Rambla / Eix Barnacentre / Entorn Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya (parcial a Ciutat Vella per Pelai i Fontanella) / Eix SACC (parcial a Ciutat Vella per Ronda Sant Pau i Ronda Sant Antoni).• Entorns i eixos de barris (clau C): Eix Raval / Eix BCN de Palau a Palau.• Entorns i eixos especialitzats (clau D): Entorn Sant Antoni Informàtica (parcial a Ciutat Vella).• Centres comercials en funcionament (clau E): Maremagnum (port).• Àrees de polaritat del PECAB (clau G. Nivell 1): Mercat Municipal de la Boqueria / Mercat Municipal de Santa Caterina.• Àrees de polaritat del PECAB (clau G. Nivell 3): Mercat Municipal de la Barceloneta.

8

PLA ESPECIAL DE COMERÇ NO ALIMENTARI DE BARCELONA (PECNAB) A CIUTAT VELLA




REGULACIÓ DE L'ESPAI PÚBLIC MUNICIPAL

Ordenança de l'espai públicOrdenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona(Acord del Consell Plenari de 27-11-1998)

"Ordenança del civisme"Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona(Acord del Consell Plenari de 23-12-2005)

Ordenança Municipal dels Usos del Paisatge Urbà de la Ciutat de Barcelona(BOP 146 de data 19/06/1999 i les seves modificacions i correccions posteriors)

9



MARC LEGAL

CONCLUSIONS

MARC LEGAL

Els Plans Especials d’Usos dels districtes deriven de les competències urbanístiquesestablertes a la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre).

Les activitats regulades en els Plans Especials d’Usos dels districtes s’adscriuenbàsicament a les establertes en la Ordenança municipal de les activitats i delsestabliments de concurrència pública de Barcelona (A.D. 11/04/2003).

Article 67Els plans especials d’usos tenen com a objectiu ordenar la incidència i els efectes urbanístics, mediambientalsi sobre el patrimoni urbà que les activitats produeixen en el territori, mitjançant la regulació de la sevaintensitat i les condicions físiques del seu desenvolupament en funció de les distàncies, el tipus de via urbana iles circumstàncies anàlogues.

Els Plans Especials d’Usos dels districtes poden també regular altres activitatsderivades d’altres sectors d’acord amb l’article 44.2 de l’Ordenança.

Article 442. Aquests plans especials es poden estendre als establiments que exerceixen activitats d’hoteleria,residència i similars. Així mateix i de conformitat amb la llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipamentscomercials, els plans especials d’usos podran incloure aquells tipus d’establiments comercials quan així horequereixin les condicions de l’àmbit territorial del pla especial.

10



MARC LEGAL

CONCLUSIONS

MARC LEGAL

La inclusió de noves activitats dins la regulació dels Plans Especials d’Usos delsdistrictes està condicionada a la concordància amb les determinacions d’altresplanejaments urbanístics o ordenances municipals.

Pla General MetropolitàRegulació d’usos urbanístics per a les claus que majoritàriament es situen en l’àmbit del Districte(principalment clau 12).

Pla Especial d’Equipament Comercial Alimentari de Barcelona (PCAB)Regulació del comerç alimentari amb la determinació de zones de polaritat a l’entorn dels mercatsmunicipals (Santa Catarina, Boqueria i Barceloneta).

Pla Especial del Comerç No Alimentari de Barcelona (PECNAB)Regulació del comerç no alimentari i creació de zones basades en entorns i eixos de centralitat, de barris iespecialitzats.

Altres regulacionsRegulació, entre d’altres, dels “souvenirs”, el comerç majorista, els establiments turístics, l’espai públic il’ordenança del civisme.

11



MARC LEGAL

ANTECEDENTS



12

Pla Especial d'Establiments de Concurrència Pública, Hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella. PLA D'USOS

PRIMERA FASE: ANÀLISI I DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL

ANTECEDENTSEls Plans d'Usos dels Districtes en aplicació de l'Ordenança Municipal de les Activitats i dels Establiments de Concurrència Pública

PEECPH (Pla d'Usos 1992)PLA ESPECIAL DELS ESTABLIMENTS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA I HOSTELERIA. DISTRICTE CIUTAT VELLA (A.D. 04/03/1992; BOPB 261 de 30/10/1992)

PEECPHA (Pla d'Usos 2005)PLA ESPECIAL D'ESTABLIMENTS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA, HOTELERIA I ALTRES ACTIVITATS A CIUTAT VELLA(A.D. 15/06/2005; BOPB 157 de 02/07/2005)

PEECPHA (Pla d'Usos 2000)PLA ESPECIAL D'ESTABLIMENTS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA, HOTELERIA I ALTRES ACTIVITATS A CIUTAT VELLA(A.D. 15/12/2000)

13



ANTECEDENTS

ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA REGULADES en el Pla d'Usos 2005

14



ANTECEDENTS

ACTIVITATS DE C CONCURRÈNCIA PÚBLICA REGULADES en el Pla d'Usos 2005

15



ANTECEDENTS

ALTRES ACTIVITATS REGULADES en el Pla d'Usos 2005

16



ANTECEDENTS

ALTRES ACTIVITATS REGULADES en el Pla d'Usos 2005

17



ANTECEDENTS

Instruments tècnics de regulació:

SITUACIÓ EN RELACIÓ A L'ILLA. Agrupació de parcel.les, obertures de parets mitgeres.

SITUACIÓ EN RELACIÓ A L'EDIFICI. Implantació exclusiva en PB o bé condicionada el planta pis o soterrani.

SITUACIÓ EN RELACIÓ A L'HABITATGE. Prohibicions d'establiments on existeixi contigüitat amb l'habitatge.

SITUACIÓ EN RELACIÓ A DETERMINATS USOS D'EQUIPAMENT. Distàncies mínimes a centres docents, institucionals i sanitaris amb internament.

SITUACIÓ EN RELACIÓ A ALTRES ESTABLIMENTS. Distàncies mínimes entre establiment de la mateixa i diferent classificació.

A. PER SITUACIÓ RELATIVA

18

Pla Especial d'Establiments de Concurrència Pública, Hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella. PLA D'USOS

PRIMERA FASE: ANÀLISI I DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL

ANTECEDENTSInstruments tècnics de regulació:

ZONES DE TOLERÀNCIA (I, II, III i IV). Situació en relació a l'espai públic en front l'accés de l'establiment. Bàsicament amplada de carrer.

• Tolèrància I. Davant d’un espai públic o privat (carrer o plaça, parcs i jardins) d’amplada igual o superior a 20 metres al qual s’arriba almenys per un accés rodat d’amplada sempre igual o superior a 7 metres, des d’un carrer més gran.

• Tolerància II. Davant d’un espai públic o privat (carrer o plaça, parcs i jardins) d’amplada igual o superior a 10 metres i menor de 20 metres al qual es pot arribar almenys per un accés rodat d’amplada sempre igual o superior a 7 metres, des d’un carrer més gran.

• Tolerància III. Per a finques que confronten amb un espai públic o privat d’amplada igual o superior a 7 metres i menor de 10, tenint sempre garantit l’accés rodat des d’una via d’amplada igual o superior a 7 metres.

• Tolerància IV. Per a finques davant d’un espai públic o privat (carrer o plaça, parcs i jardins) d’amplada inferior a 7 metres. També aquells que no tinguin garantit un accés rodat des d’una via d’amplada igual o superior a 7 metres.

DIVISIÓ EN ÀREES TERRITORIALS:Àrea de tractament específicÀrea de tractament especialÀrea de tractament general

B. PER EMPLAÇAMENT ZONAL

19

20



ANTECEDENTSL'aplicació dels Plans d'Usos precedents al districte de Ciutat Vella

C. PER CONDICIONS ESPECÍFIQUES DELS ESTABLIMENTS (CONDICIONS NO RECOLZADES PER L'ORDENANÇA)

Superfícies mínimes destinades al públicCondicions mínimes per a cambres de residusDoble porta d'accésCondicions acústiquesÚs limitat dels soterranis




Instruments tècnics de regulació:Quadre resum de l'aplicació del Pla d'Usos del 2005Activitats segons tolerància per carrers i àrees de tractament específic i general

21

Prohibit

Condicionats a les

prescripcions del número

corresponent

Permès




Característiques de les llicències concedides en el període 2005-2009(1) en aplicació del Pla d'Usos 2005

(1) des del juliol del 2005 fins el febrer del 2009

L'aplicació del Pla d'Usos vigent ha assolit els seus objectius.En el cas de les llicències han evolucionat a la baixa segons els següents exemples:

22




Temes a revisar des del punt de vista tècnic:

ACTIVITATS NO INCLOSES EN EL PLA D'USOS- Plats preparats (activitat regulada al PECAB)- Gelateries i orxateries (classe 2.3.4.3 de l'Ordenança municipals de Establiments de concurrència pública)INTERPRETACIÓ DE LES DISPOSICIONS TRANSITÒRIES- Primera.1: augment d'aforament en un 10% en les obres de millora.- Primera.2: transformació de bar a restaurant sense haver de cumplir les condicions d'emplaçament del Pla d'Usos.- Primera.3: transformació d'escoles de restauració a restaurant sense haver de cumplir les condicions d'emplaçament del Pla d'Usos.- Primera.4: aclarir que s'entén per us d'habitatge en la implantació d'hotels.- Primera.5: problemàtica dels apartaments turístics; agrupar(?)

ARTICULAT- Article 7: a) excessiva restricció en les condicions d'ubicació de restaurants en hotels; b) associació cultural com a única via d'accedir a l'activitat de restauració

23



ANTECEDENTS

CONCLUSIONS

Els Pla Especial d’Establiments de Concurrència Pública, Hoteleria i Altres Activitats a CiutatVella (vigent des del 02/07/2005) s’ha caracteritzat per l’intent de cercar l’equilibri entre tresfactors: veïns residents, comerç de proximitat i establiments de concurrència pública1.

1. Extret de la Memòria del Pla Especial d’Establiments de Concurrència Pública, Hoteleria ialtres activitats a Ciutat Vella (A.D. 15/06/2005). Pag.2

Els instruments emprats (basats principalment en la prohibició d’implantació de nousestabliments) han resultat eficaços en general en l’obtenció dels objectius ja que lesllicències han evolucionat sempre a la baixa.

Les principals mancances en l’aplicació del Pla d’Usos estan relacionades amb la proliferacióde determinats comerços alimentaris no regulats que han tingut una incidència negativa enl’espai públic contigu: comerços de plats preparats, gelateries i orxateries.

Possiblement la rigidesa de l’actual Pla d’Usos ha impedit la renovació, modernització iadaptació als nous requeriments d’higiene i seguretat, de determinats establiments derestauració.

24



ANTECEDENTS

CONCLUSIONS

La regulació de les activitats d’hoteleria ha resultat menys eficaç possiblement perl’ambigüitat de la condició de que només es pot autoritzar en edifici exclussiu que no tinguiús d’habitatge a data 1 de gener de 2005. Els nous establiments autoritzats han anat mésenllà dels objectius del Pla d’Usos 2005 i molt probablement han contribuït a una lleugeradisminució del parc d’habitatges.

El Pla d’Usos 2005 ha permès, si més no, assumir el control de l’activitat de l’habitatge d’ústurístic (HUT). La quantificació i localització dels HUT així com la concessió de les llicènciespermetran fer un pas més en el nou Pla d’Usos de cara a l’agrupació en edificis complets tal icom estableix al Mesura de Govern del Plenari del Consell Municipal de 18/04/2008.

25



MARC LEGAL

ANTECEDENTS



26



ANÁLISI I DIAGNOSI DE POBLACIÓ I LLARS

Distribució de la població a Ciutat Vella

Concentració de població estrangera a les zones més denses

27

* *

* Les dades d’aquesta zona no corresponen a la

realitat perquè fins març de 2007 les persones

sense domicili eren empadronades al carrer de

Duran i Bas 2.



ANÁLISI I DIAGNOSI DE POBLACIÓ I LLARSHabitatges a Ciutat Vella.

Nº %

Principals 36.322 68,51%

Secundaris 3.041 5,74%

Vacant 12.438 23,46%

Altres 1.142 2,15%

Total 53.014 100,00%

Nº %

Propietat 14.223 39,16%

Lloguer 21.037 57,92%

Cedits 381 1,05%

Altres 681 1,87%

Total 36.322 100,00%

Predomini de l’habitatge de lloguer (58%)Major pes del règim de propietat als habitatges principals

28



ANÁLISI I DIAGNOSI DE POBLACIÓ I LLARSEnvelliment de la població a Ciutat Vella.

29



ANÁLISI I DIAGNOSI DE POBLACIÓ I LLARS

• Les zones de concentració i densificació de la població coincideixen on hi ha una major concentració de població estrangera.

• Les zones d’envelliment tenen relació amb una possible substitució de població autòctona envellida.

• Les característiques dels habitatges (règim de tinença) en relació amb les zones d’especial interès (envelliment, substitució, concentració de població estrangera...).

• Les característiques sociodemogràfiques per zones d’estudi ens permeten valorar les necessitats de comerç de proximitat.

Població estrangera / habitatges de lloguer / llars unipersonals > 65a /

envelliment

Comentaris finals a l'anàlisi de població i llars a Ciutat Vella

CONCLUSIONS

30



MARC LEGAL

ANTECEDENTS



31



ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICALes característiques urbanístiques de Ciutat Vella

model Eixample: 0'22 kmf/hamodel Ciutat Vella: 0'45 kmf/ha

habitatges construïts 2002-2008: 1.022 viv

32

Nota: En les 298,88 Ha no s’inclou el Parc de la Ciutadella




33




34




35

Nota: En les 77’82 Ha no s’inclou el Parc de la Ciutadella




36



COMPARATIU DE LES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

model Eixample: 0'22 kmf/hamodel El Clot: 0'30 kmf/hamodel Ciutat Vella: 0'45 kmf/ha


37



ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICACaracterístiques de la informació disponible pel que fa a les activitats de concurrència pública.

1. Les activitats de concurrència pública que es quantifiquen i mapifiquen enel present estudi provenen dels llistats de les aplicacions informàtiquesmunicipals iniciats l'any 1997.

2. Inclouen per tant les activitats concedides a partir d'aquesta data així comles modificacions, actualitzacions i canvis de nom de les anteriors al 1997.

3. En els llistats no queden reflectides les baixes de les activitats si no han estatobjecte d'una nova sol.licitud de llicència.

5. Com a conseqüència d'aquestes circumstàncies i comparatives i als solsefectes del present estudi entenem que el grau de distorsió pel que fa alnombre d'activitats és de l'ordre del (+ -)10%, la qual cosa no condiciona laveracitat de les tendències i macroxifres considerades.

4. S'han contrastat parcialment les activitats dels llistats de l'aplicacióinformàtica amb la realitat actual per mitjà dels censos realitzats amb treballde camp per diversos plans ocupacionals.

38



ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICADiagrames de densitat d'activitats de Concurrència Pública (CP) per les 37 zona de recerca petita

ACTIVITATS DE C.P. PER KM LINEAL DE FRONT A VIAL (FAÇANA) I ZONA DE RECERCA PETITA (ZRP)

activitats de c.p.

activitats / kmf

RAVAL 541 13,54

GÒTIC 448 13,21

RIBERA 339 9,86

BARCELONETA 186 7,63

CIUTAT VELLA 1.514 11,38

39



ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICADiagrames de densitat d'activitats de concurrència pública per les 37 zones de recerca petita

ACTIVITATS DE C.P. PER CADA 1000 PERSONES RESIDENTS I ZONA DE RECERCA PETITA (ZRP)

COMPARATIUCiutat Vella: 13'62 act/mpEl Clot: 4'34 act/mp

40



DENSITAT D'ACTIVITATS DE C.P. PER CARRERSDENSITAT DE POBLACIÓ RESIDENT PER ZRP

ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICACreuament de dades

41



DENSITAT D'ACTIVITATS DE C.P. PER CARRERSZONES DEL P.E.C.N.A.B.


42



DENSITAT D'ACTIVITATS DE C.P. PER CARRERSEQUIPAMENTS I TERCIARI


43



ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICAEl comerç de proximitat

activitats de c.p. activitats de c.p. / mil habitants

RAVAL 541 uts 11'39 act/mp

GÒTIC 448 uts 18'29 act/mp

RIBERA 339 uts 14'79 act/mp

BARCELONETA 186 uts 11'53 act/mp

CIUTAT VELLA 1.514 uts 13'62 act/mp

44



ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICAEl comerç de proximitat

45




46

CONCLUSIONS

Els quatre barris que configuren el districte de Ciutat Vella (Raval, Gòtic, Sant Pere-SantaCaterina-La Ribera i Barceloneta) presenten trets diferenciats però dins d’un model de ciutathomogeni caracteritzat principalment per:

1. Alta densitat de població (375 habitants/Ha). La mitjana de la densitat de Barcelona ésde 158 habitants/Ha.

2. Baix nivell d’espais verds (6’22 m²/llar). La legislació urbanística estableix un estandartmínim de 20 m² per cada 100 m² de sostre residencial (100 m² = 1 llar).

3. Alt nivell d’equipaments generals (14% de la superfície total). El 33’6% de la superfíciedestinada a l’activitat cultural de Barcelona es concentra a Ciutat Vella

4. Gran densitat de la trama viària (450 metres de façana per Ha). En contraposició almodel urbà de l’eixample d’aproximadament 220 metres de façana per Ha. Aquestacaracterística determina, al marge de la dimensió parcel.lària, una capacitat d’encabirestabliments amb front a carrer molt per sobre de la mitjana de Barcelona.

5. El teixit parcel.lari d’alguns sectors vinculats als antics camins medievals condicionen laimplantació de determinades activitats que podrien esdevenir regeneratives.



ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICALes activitats de concurrència pública a Ciutat Vella i la població

47

CONCLUSIONS

Les activitats de concurrència pública a Ciutat Vella com a conseqüència de la sevacentralitat i capacitat d’atracció turística estan molt per sobre de les necessitats delsresidents. Ciutat Vella conté 13’62 activitats de c.p. per cada 1000 habitants, mentre que unsector com el de “El Clot” (barri sense components distorsionadors de centralitat i d’atraccióturística) conté 4’34 activitats de c.p. per cada 1000 habitants.

La major concentració d’activitats de c.p. per habitant resident es concentra en un eix ques’inicia al carrer Tallers (zrp 37), segueix per la Rambla i els seus entorns (zrp 16, 31, 17 i 20) ienllaça amb el passeig del Born (zrp 6) a través del carrer Escudellers (zrp 21), el carrerd’Avinyó, el carrer Ample (zrp 23 i 22) i la plaça de Santa Maria del Mar (zrp 7)

Algunes activitats estan directament relacionades amb el percentatge de concentració depoblació extrangera al barri. El locutoris, per exemple, (epígraf 2.6.3) es concentrenmajoritariament en les zrp 27, 28 30, 32 i 33 (Raval central) que venen a coincidir amb leszones on la població extrangera representa més del 40% dels residents.



ANÀLISI I DIAGNOSI DE LES ACTIVITATS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICALes activitats de concurrència pública a Ciutat Vella i l’activitat comercial

48

CONCLUSIONS

D’acord amb les dades del PECNAB es produeix una relació inversa entre la densitatd’activitats de concurrència pública i la densitat comercial.

L’eix i entorn comercial de centralitat Barnacentre coincideix amb les zones de menor densitat d’activitatsper km lineal de façana (zrp 15, 16, 18 i 19). El gran potencial d’atracció de la Rambla fa però que mantinguiuna gran densitat tant pel que fa a l’activitat de concurrència pública com a l’activitat comercial.

A l’atracció turística i comercial del Districte si ha de sumar la gran quantitat dedependències de les diferents administracions públiques, les entitats bancàries i els edificisexclussius destinats a activitats terciàries.

Els llocs de treball d’aquestes dotacions es cubreixen majoritàriament per personal foràni del Districte elsquals afegeixen més demanda als serveis de restauració.

Les activitats terciàries es concentren majoritàriament en un eix vertebrat per la Via Laietana (barri Gòticinclòs) i que s’extén pels carrers perimetrals de gran amplària. A la Barceloneta es concentra exclussivamenta l’entorn de la Ronda Litoral.

El comerç al detall està per sobre (35’40 llic/mil hab) de l’índex mitjà de Barcelona (24’39). Elcomerç a l’engròs està per sota (8’03 llic/mil hab) de l’índex mitjà de Barcelona (9’46) i moltper sota de l’Eixample (15’10).


PRIMERA FASE: ANÀLISI I DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL DEL DISTRICTE. 49

CONCLUSIONS GENERALS

En termes generals el nou Pla Especial d’Usos hauria de permetre:

1. Millorar l’equilibri entre les necessitats dels residents i el manteniment de l’activitat turística i comercial de Ciutat Vella.

2. Millorar la relació entre les activitats de concurrència pública i l’espai urbà.

3. Potenciar determinades activitats per a revitalitzar alguns sectors amb dèficit de serveis al resident o bé amb incapacitat morfològica d’adaptació als requeriments actuals dels establiments.

4. Regular algunes activitats no incloses en l’anterior Pla d’Usos i que han suposat un impacte negatiu en el desenvolupament del barri.

5. Habilitar mecanismes per a potenciar la renovació i modernització dels establiments principalment de restauració.


PRIMERA FASE: ANÀLISI I DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL DEL ... I DIAGNOS… · Marc Jurídic per a la...

Documents

Transcript of PRIMERA FASE: ANÀLISI I DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL DEL ... I DIAGNOS… · Marc Jurídic per a la...