• Pàgina 35  de l’1 al 6  

A. ORTOGRAFIA I ORTOFONIA  

1.  a  rebutjar, viatge, acabar e  oberta  guerra , deu, roser, peu, col∙legi, o  oberta  història, això, dona, bona  e  tancada  guanyem, déu, tretze, pera o  tancada  dóna, Roselló, cancó, camions, font i   grafia, llibre u  comú,   

2.  3.  

‐ l∙l   ela geminada (col∙legi)  pel∙lícula, il∙lustració ‐ tj  dígraf (rebutjar)‐‐‐‐‐‐‐‐‐  platja, allotjar ‐ ny  so de la Ñ (guanyem)‐   espardenya, estrany  ‐ tg  dígraf (viatge)‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  hostatge, lletgesa ‐ tz   dígraf (tretze)‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  utilitzar, civilització ‐ accent obert (això, historia)  València, escòria  B. GRAMÀTICA DE L’ORACIÓ 

4.  a) Vingueren el pare, la mare, les geranes i els oncles. b) Em  vaig  reunir  amb  els  obrers,  els  capatassos,  els  arquitectes  i  també  amb  els 

constructors. c) Compra  la  vedella,  la  llet,  l’oli  I  el  sucre.    (O COM  ESTAVA  JA QUE NO HAVIA  EN CAP 

SUBSTANTIU L’ARTICLE)  

5.  a) Ha vingut algú o no ha vingut cap?( ESTAVA BÉ NINGÚ) b) No ha vingut cap alumna. c) No ha vist mai cap pel∙lícula. d) Allò ho havien dit algunes dones. e) Tens alguna idea sobre això? –No, no en tinc cap. 

 6.  

a) Hem estalviat bastants diners per al pis, però encara no en tenim prou. b) Ell és un melòman, li encanta bastant Bach, però en els últims dies ja l’he sentit prou. 

 

 

• Pàgina 36: del 7 al 10  

C. GRAMÀTICA DEL VERB:  

7.  

                                 PRESENT D’INDICATIU  Infinitiu  Gerundi   Participi  vull  vols  vol  volem  voleu  volen  voler  volent  volgut vaig  vas  va  anem  aneu  van  anar  anant  anat bec  beus  beu  bevem  beveu  beuen  beure  bevent  begut córrec  corres  corre  correm  correu  corren  córrer  corrent  corregutdic  dius  diu  diem  dieu  diuen  dir  dient  dit estic  estàs  està  estem  esteu  estan  estar  estant  estat faig  fas  fa  fem  feu  fan  fer  fent  Fet he  has  ha  hem  heu  han  haver  havent  hagut Muir/mor  mors  mor  morim  moriu  moren  morir  morint  mort  

8.  

 

                                 PRESENT DE SUBJUNTIU  Infinitiu  Gerundi   Participi isca  isques  isca  IXIM  IXIU  isquen  eixir  Eixint  eixit escriga  escrigues  escriga  escriguem  escrigueu  escriguen  escriure  escrivint  escrit nasca  nasques  nasca  nasquem  nasqueu  nasquen  nàixer  naixent  nascut òbriga  òbrigues  òbriga  obrim  obriu  òbriguen  obrir  obrint  obert puga  pugues  puga  puguem  pugueu  puguen  poder  podent  pogut tinga  tingues  tinga  tinguem  tingueu  tinguen  tenir  tenint  Tingut riga  rigues  riga  riguem  rigueu  riguen  riure  rient  rist siga  sigues  siga  siguem  sigueu  siguen  ser  sent  Sigut sàpia  sàpies  sàpia  sapiem  sapieu  sàpien  saber  sabent  sabut 

D. NEXES  

9.  a) Geografia i HIstòria b) Deu o onze c) Suïssa i Itàlia d) Dona o home e) Miquel i Irene f) Miquel o Onofre 

 10.  

Em  van  dir  a  l’empresa  que  m’havia  de  fer  un  certificat  mèdic  perquè  un  metge  intern assegurava  que  els  meus  grans  de  la  cara  no  eren  acné  juvenil  sinó  lunars  amb  unes curvatures perilloses, i em van amollar, literalment, que EN cancerosos no volien treballar. 

“AMB”  SOLAMENT VEHICLE  

 

• Pàgina  37:  de  l’1  al  7  (LES  PREGUNTES  8,  11  ,  12    14  i  18  respecte  a  la literatura    i  els  elements  bàsic  de  la  comunicació    SÓN  IMPORTANTS POSSIBLE APARECIÓ A L’EXAMEN)  

1.    El rei moro Xahriar va matar la seua dona a causa d'una infidelitat. Des de llavors, passà cada nit amb una noia verge,  i quan aquesta deixà d'ésser donzella, acabà amb  la seua vida.   Totes aquestes donzelles eren entregades al rei pel visir fins que un dia, la pròpia filla del visir, Xahrazad, es va oferir a passar  la nit amb el  rei. L'habilitat narrativa de  la bella noia li va fer salvar‐se de la mort i, al mateix temps, salvar a moltes altres dones.   Xahrazad va iniciava un conte a la vesprada però el deixava inacabat quan arribava la nit, de tal manera que el rei Xahriar no podia matar‐la sense saber com acabaria el relat i acabava postponent  l'assassinat. Va ocórrer el mateix fins a  la nit que feia  la mil  i una, quan el rei la va perdonar definitivament.        

2.   La literatura és la producción d’obres en què hom es proposa més un fi estètic que no didàctic. 

La concepció d’allò que és estètic ha canviat al llarg de les èpoques, és a dir, un obra que gaudia de consideració en una época, en una altra no es considerava estètica. 

Les obres clàssiques de la literatura són aquelles que encara que passe molt de temps siguen conegudes en diferents èpoques, són valorades amb el mateix èxit.  

El  llenguatge literari, respecte a la realitat, no té necessàriament que descriure‐la tal com és sinÓ que pot utilitzar metàfores, comparacions  i altres  recursos que  fan més estètic el text literari.  

3.  

 CONTEXT FÍSIC DE L’AUTOR I EL RECEPTOR (NORMALMENT MOLT 

 CONTEXT LECTOR  O    OIENT

  AUTOR

EMISSOR    MISSATGE    RECEPTOR 

      

   CANAL 

 

         CODI 

LLIBRE/ESCRIPTURA  O  CANAL ORAL/TELEVISIÓ…

TEXT  LITERARI

LLENGUA   LITERÀRIA  

   

4.   LA DIVISIÓ TRADICIONAL I MODERNA DELS GÈNERES LITERARIS PRINCIPALS  

Tradicionalment, quan  la  literatura es manifestava en forma de vers, de cant, es distingien  tres gèneres principals:  la  lírica, que expressava els sentiments  i  les vivències individuals, l’èpica, que cantava els esdeveniments fantàstics d’un heroi i la dramática, on cada personatge parlava de sí mateix. 

Posteriorment,  a  mesura  que  la  gent  ha  anat  aprenent  a  escriure,  la  prosa  s’ha convertit en el principal vehicle d’expressió  literària  i els gèneres  literaris es clasifiquen en:  poesia,  literatura  en  vers,  narrativa,  en  prosa  amb  el  predomini  de  la  narració  i descripció, el  teatre, en  forma de diàlegs, destinat a  representació  i  l’assaig, en prosa  i amb una base d’idees argumentativa.   

5.  1. Història ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  Els fets i la peripècia que es conten      2. Narrador‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐   Aquell que conta el relat       3. Discurs indirecte lliure   Diàleg reportat pel narrador, tot i utilizar espressions i punts 

de vista propis del personatge.      4. Omniscient‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐   Aquell  narrador  en  tercera  persona  que  ho  sap  tot  de  la 

història i dels personatges (motivacions i pensaments) 5. Discurs ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  La manera com es conta la historia. 6. Discurs  directe  ‐‐‐‐‐‐‐‐‐   Tipus  de  diàleg  en  què  es  reprodueixen  fidelment  les 

paraules del personatge. 7. Testimoni  ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  Narrador que,  tot  i  ser un personatge de  la historia, no hi 

està involucrat i conta el relat com el sap, d’una manera distant. 8. Narratari‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  Aquell a qui s’adreça el narrador dins del relat. 

  

6.  El  temps  de  la  història  fa  referencia  tant  al  temps  extretextual    (de  l’autor  i  del 

lector) com a l’intern en què ocorren els fets. El temps del discurs afecta l’ordre en què es presenten  els  fets  en  el  relat  i  la  durada.  Així  trobem  anticipacions  o  retrospeccions, també  anomenades  flashbacks.  Unes  quantes  alteracions  de  la  durada  son  l’el∙lipsi (omissió de  fets), el  resum o  la dilatació  (quan el  tems del  relat és més  resumit o més extens). 

Pel que  fa a  l’espai, aquests poden  ser  tancats o oberts, objectius o  subjectius, reals o  imaginaris,  rurals o urbans. A vegades  l’espai  té  tanta  importancia que arriba a convertir‐se  en  un  element  principal  i  ser  considerat  con  un  símbol  d’alguna  idea important en el relat. 

 

 

 

7.  

Mickey‐‐‐‐‐‐‐‐‐  Animal personificat    Hamlet‐‐‐‐‐‐‐‐  Protagonista, redó   el Quixot‐‐‐‐‐‐‐  Protagonista      Persèfone‐‐‐‐  Mític el rei Melcior‐‐  Mític.       Baloo‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐   Animal  personificat, secundari Napoleó‐‐‐‐‐‐‐‐  Històric      Mowgli ‐‐‐‐‐‐‐‐  Protagonista, redó R2D2‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  Màquina      Shere  Khan‐‐‐   Animal  personificat, secundari na Renard‐‐‐‐‐‐ Animal personificat,     Terminator‐‐‐ Màquina, protagonista 

       redó i protagonista     Superman‐‐‐‐‐‐  Protagonista, pla,    Tirant lo Blanc  Històric Jaume I‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  Històric      la bruixa‐‐‐‐‐‐‐  Antagonista, pla el Dimoni‐‐‐‐‐‐‐  Antagonista, pla 

8.   

1898‐‐  E. Pèrdua de les colònies espanyoles  1906‐‐  C. Fundació de Solidaritat Catalana  1909‐‐  B. Setmana Tràgica de Barcelona  1911‐‐  A. Creació del sindicat anarquista CNT  1914‐‐  G. Inici de la Mancomunitat de Catalunya   1918‐‐  D. Creació de la Unió Valencianista  1923‐‐  K. Colp d’estat de Primo de Rivera  1929‐‐  H. Gran crisi económica  1931‐‐  L. Proclamació de la II República.  1932‐‐  I. Aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.  1936‐‐  F. Colp d’estat de Francisco Franco  1939‐‐  J. Final de la Guerra Civil 

9.  En  la  primera  etapa  del  modernisme  (1890‐1900),  es  peRfilen  les  actituds 

moldernistes  més  importants,  com  ara  el  regeneracionista  amb  l’objectiu  de  la transformació  de  la  societat  i  l’  esteticista  o  decadentista,  la  qual  entén  l’art  com  un religió que  salvaria  la  societat de  la  vulgaritat.  En  resum, en  aquesta etapa,  cimentada gràcies a  la  revista L’avenç  i posteriorment a Catalònia,   els autors es  troben més  lluny dels moviments  estètics  europeus  i  se  centren  en  impulsar  les  idees nacionalistes  i  les tendències més modernes.  

La  segona etapa  (1900‐1911) no és  tan agressiva  i modernista  com  l’anterior. Està caracteritzada per  la defensa del nacionalisme,  l’individualisme de  l’artista  i els  ideals de la burguesía. Gira al voltant de la revista Joventut. 

 

10.  

La  teoría  de  la  paraula  de  Maragall  planteja  que  la  poesía  ha  de  buscar l’espontaneïtat, de la mateixa manera que la literatura popular. 

11.  

12.  

Novel∙la  Caracteritzada per  Títol Decadentista  Pessimisme,  llenguatge  carregat de  símbols  i 

subjectivitat. Josafat (Prudenci Bertrana) Camí de llum (Miquel de Palol) 

Costumista  Crítica  social,  adopta  l’estructura  del  quadre de costums, més que no el contingut. 

L’auca del senyor Esteve (Santiago Rusiñol) Cuentos l’írics (Eduard López‐Chávarri) 

Rural  La  natura  simbolitza  una  força  que  aclapara l’ndividu. I PERSONATGES SIMBÓLICS 

“SOTS FERESTECS” (R.CASELLAS). SOLITUD “ (VICTOR CATALÀ) 

 

• Eugeni  d’Ors‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐   Ideòleg  del moviment  que  Enric  Prat  de  Riba,  com  a polític  del moviment,  va  desarrollar,  l’objectiu  del  qual  era  el  civilisme  i  la  hegemonia social.  OBRES: Glosari. 

• Enric  Prat  de  la  Riba‐‐‐‐   President  de  la Mancomunitat,  va  ser  el  polític  del projecte  civilista  i  l’hegemonia  social,  ideat  per  Eugeni  d’Ors.  OBRES:  La  nacionalitat catalana. 

• Josep Carner‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐  Un dels poetas més importants del S.XX, va ser un altre ideòleg que, amb Eugeni d’Ors van projectar i esbossar aquest moviment reivindicatiu. El seu estil ve definit per la norma, la mesura, l’enginy i la ironia com una senyal de cultura. OBRES: Els fruits sabrosos. 

• Pompeu  Fabra‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐   Va  treballar,  des  de  la  seua  Secció  Filològica,  en  la creació de l’Institut d’Estudis Catalans, que dugué a terme la normativització de la llengua. 

 13.  

Els aspectes que defineixen l’estil poètic de Josep Carner són els següents: 

‐   La seua obra és clàsica en el sentit que s’allunya del  romanticisme  i situa el “Jo” fora de l’interés del poema.  

‐  El seu estil ve definit per la norma, la mesura, l’enginy i la ironia. 

‐  La  ironia  és  entesa,  segons  ell,  com  una  senyal  de  cultura,  com  un  filtre  de  la realitat. 

‐ La seua obra és una prova de fidelitat i estima a la llengua. 

14.  a) Futurisme b) Cubisme c) Dadaisme d) Surrealisme 

15.  

Cinc dels autors de  la nostra avatguarda  literària  són:  J.M.  Junoy,  J.V.  Foix,  Salvat‐Papasseit, Carles Salvador i Lluís Montanyà. 

 

16.  

Els escriptors de la Generació del 1930 (autors com Enric Navarro Borràs, Carles Salvador i Bernat Artola entre altres) són tan  importants perquè van fer arribar  la maduresa  literària al món literari valencià. La revista la Taula de Lletres va ser l’eix principal del moviment, la qual tenia  finalitats  com  la  creació  d’una  infraestructura  cultural  sòlida,  la  introducció  de  nous corrents estètics europeus  i  l’acceptació d’una normativa  comuna  a  tot el domini  lingüístic, objectiu aconseguit amb les Normes de Castelló. 

 

 

17.   CONTEXT 

  EMISSOR    MISSATGE    RECEPTOR 

      

   CANAL 

 

         CODI 

18.   

a) CODI: Sistema de signes que comparteixen i coneixen l’emissor i el receptor i, per tant, permet elaborar i entendre el missatge. 

b) VARIETAT DIASTRÀTICA: És un cojunt de variacions en una llengua que donen lloc a un dialecte, determinades pels factors socials dins d’una regió, una generació…. 

c) DIALECTE: Variació d’una llengua determinada associada a grans col∙lectius, creats per causes geogràfiques, històriques, socials… 

d) FUNCIÓ APEL∙LATIVA: Aquella  funció de  la comunicació que  incita el  receptor a reaccionar d’una manera determinada i on hi predomina la segona persona, els verbs en imperatiu i les exclamacions o interrogacions. 

e) NORMA:  Conjunt  de  normes  ortogràfiques  i  gramaticals,  tretes  del  conjunt  de dialectes,  que formalitzen una llengua determinada.