PREU: 5 Cènls. tiarcelona 10 Desembre 1910

ENPAWET ANY VII N." 361 .—Redacció y Administració: Cardenal Casanas, 4 (Riera del Pi)

ENTRE COI,EGIAI.S — Avuy te toca a tu la llissó.

- —No; a mi lo que'm tocarà serà'l rebre, perquè"no la =í.

8o: E n Palu/et

Crooiqü^tzi

Santa Llúcia gloriosa

SANTA Llúcia, la festivitat de la qual se celebra el dia 13 del mes que som, va ser una donzella cristiana tan plena de virtuts, com d'her-mosura y de valor, que sofrí martiri y mort en defensa de la fè.

Com entre els torments que li varen ser imposats pel tirà, tots els quals va soportar ab un extraordinari heroisme, s'hi compta cl d'haverli sigut Uevats els ulls, es per rahó d'aquest especial martiri que desde antich se la considera com especial advocada pera la conservació de la vista y de la claretat, com uiuen els ceguets quan l'invoquen al rebre l'almoina de les persones caritatives,

La devoció a Santa Llúcia es molt extesa y popularíssima y's com­prèn, pel fet de que la vista es un tresor inapreciable que tothom estima molt y procura conservar amorosament, ia que, sens ella, la vida es una nit continuada, sense llums ni raigs de lluna que l'aclareixin.

Per això es que si els pobres mendicants ens fan llàstima en general, els orbs, o sigui els privats del sentit de la visió, exciten d'una manera particular la commisseració dels nostres cors; aquells que ho són de nai-xensa, perquè may han pogut veure la llum del sol, m la hermosura de les flors, ni la blavor del cel, ni la verdor dels camps, ni, lo que es més trist, el rostre de les persones que estimen; y aquells que un temps han gaudit d'un dò tan inapreciable, perquè, pel sol fet de que un temps vege-ren, els ha de ser més trista la continua losquetat d'ara y tenen més con-cieucia que'ls altres del gran benefici de que han sigut privats.

La propria societat se'n ha sentit altament compadida y profonda-ment interessada pels pobres orbs, especialment pel fet de que's veuen impedits de guanyarse la vida, perciue jpera quina mena de treball no es menester el principalíssim sentit ue la visió?

Aixis es que, no sols s'han creat instituts caritatius, com el Refugi de Santa Llúcia, ahont se recullen, mantenen y instrueixen als ceguets y ceguetes pobres, sinó escoles ahont se'ls ensenya de llegir, mitjantsant uns signes de relleu que'ls escolars ressegueixen ab el palp, que solen tenir molt afinat, y anont, aixis, mateix, aprenen música, y les dònes, dè niés a més, les tasques propries de llur sexe.

La festa de Santa Llúcia ha sigut observada sempre d'una manera especial, per aquelles persones la feina de les quals exigeix un üs més

En'Patutet 803

principal de la vista, en quin cas estàn els sastres, les modistes, les bro-dadores, y en general, tots els obrers de l'agulla, y ja no cal dir si vos­altres, joves estudiants, us romprtnèu entre'ls que ab més cura heu de guardar el més important dels sentits corporals, ja que es pels ulls que usjentrcn la majoria dels coneixements que nodreixen la vostra intïli-gencia y es molt el gattanwnt que fen de la vista empleada en l'estudi dels llibres.

Que San a lylucia, donchs, us conservi la vista y la claretat que tan «ecessaries us són pera fervos homes de profit.

ABECÉ

Massa consideració

Rl jayo del mas den Traps, per altro nom Avi Roch. s'estava vora del foch embolicat ab la capà.

Quan heusaqui que'l pastò s'escaigué entra a la masip, y després de dà el bon dia va acostarse a n'el escó.

—Avi—va dir, sornaguer— si no us signés enutjosa, us contaria una cosa que us convindria saber.

—Parla—el javo contestà. —Es que no go?o, jo't flich, perque'm temo, si as ho dich, que ha de fervos enfadà.

—^Parlaràs, en nom de Deu? —Es que us donaré un sentir, perquè, quan m'ho sentiu dir, ja se que us enfaderèu.

—No hi fa rés; parla al instant. —Ja veurèu, vos ja sou vell... j Y si us donava un tropell al sabé'l que està passsnt?

—^T'explicaràs, tros de soch? —Si es que ho volèu...

—Digues, apa. —Donchs, sapigueu que a la capa... —cQuè?

—Que se us hi cala foch.

— i Animal! ; Ximple! jSomé' ^còm no ho deyes tot seguit? —jVeyèu, home? Ja us Ho he dit que no us ho pendriau be.

NYIC

Solució a les Matemàtiques del nú­mero anterior

Sumant la mula del Sr. Pitàgo-ras a les 17 mules del testament, n'hi va haver 18, y fent l'operació sobre aquestes 18, va resultar: La meitat de 18 = 9 El ters de 18 = 6 El nové de 18 = 2

Total 17 mules Y la que va sobrar era la que'ls

havia deixat el senyor Pitàgoras. Vetaouí com els tres germans

van poder cumplir ab el testament, sense haver de matar cap mula.

EL PETIT PITAGORAS

8op E n Patutet

laes emocions den Pastera

6N Pastera no havia estat may malalt y per això no creya ni ab met­ges ni ab apotecaris, lo qual tenia molt enfadat al doctor Mata vius, que era el metge del poble.

Un dia, aquest anava passejant pels camps dels afores de la població y's trobà ab en Pastera que cavava en el seu hort.

—Hola, Pastera, ccòm anem? —lOhl jo sempre be, doctor Matavius. Com que no faig venir may

el metge a casa, no tinch may cap malaltia. —[Sempre sortiu ab lo mateix!—va exclamar enfadat el doctor.

• Y es molt natural que estigués enfadat, perquè aquesta teoria deu Pastera cada dia anava guanyant peu al poble, y dònes y homes, veyent que en Pastera may estava malalt, varen comensar a creure que tenia raho de dir mal dels metges.

El doctor Matavius, veyent que cada dia perdia clients, y que les visites escassejaven, va resoldre fer un va-hi-tot pera veure si tornava a alcansar la fama que abans tenia.

Coneixent, com a home de ciència, lo que pot l'aprensió, va propo-sarse fer la provatura ab el mateix Pastera.

—Vos us rièu dels metges—li va dir el doctor Matavius—y per lo que veig, no trigaròu gaire temps a tenirlo de menester.

—cPer què'm diu això?—va preguntar tot alarmat en Pastera. —Perquè veig que esteu molt groch y que feu moltes ulleres.

íï

E n Pa'.ufet 805

—jCa!—va dir ab incredulitat el pagès. —Ja ho veurem. Jo lo que us dicn es que quan el vostre ase haurà

fet quatre brams, caurèu mort. —:|Home, no fassi aquestes bromes! —No son bromes; es la veritat. Y veyent que ja havia posat la por al cos den Pastera, el metge se'n

va anar. Y l'ase va fer un bram. —íQuè té ara aquet ximple?... jY que ho ha dit serio el doctor que'm

moriria! jPerò ca!... Be, be: lo cert es que un dia o altre'm deuré morir... ^Y^si fos cert?

L'ase va fer el segón bram, y en Pastera, al sentirlo, experimentà una gran inquietat.

—|Ara aquet ruch serà capàs de fer quatre brams! jOh, y lo cert es que no'm trobo allò que's diu molt be!

Era la mateixa ànsia en que l'havia deixat el metge. L'ase va fer el tercer bram.

so E n Patufet

En Pastera, al sentirlo, va trobarse ab que les cames l i feyen figa. —jAixò va mal!—va exclamar.—May les cames m'havien flaquejat

y ara'm tremolen com si fos un vell. Creyentse malalt de debò, va asseures a terra. Les paraules del nietge

se l i apareixien com una condemna, y la idea de que l'ase dongués el quart bram el tenia tan esverat que, si s'hagués vist ab cor, l'hauria matat abans de que podés bramar.

Ara ve lo bo. L'ase va alsar el morro enlaire y en Pastera, al vèureho, va aclucar els ulls, groch com la cera. El bram que feya quatre va sortir, y en Pastera, al sentirlo, va experimentar tal emoció, que's va desmayar.

Al ser al vespre, la seva dona l'esperava ab ànsia, y veyent que no venia, va donar veus pel poble. E l metge al saberho l i va dir:

—No crech que torni, perquè jo l i he dit que quan el ruch faria quatre brams se moriria.

—jAy Reina Santíssima! Tothom va córrer cap el camp den Pastera, y, al vèurel desmayat,

varen creures que estava mort. Se'l varen carregar a pès de brassos y ' l varen dur al poble, ficantlo al l l i t .

El doctor Matavius hi va anar, y després de palparlo, va exclamar: —jEs mort! Encara que ell ja veya que només tenia una basca. De plors no'n vulgueu més. Aleshores, el doctor Matavius, ab l'intent de donar el gran cop que

l'acredités per sempre més com a bon metge, va dir: —Si vosaltres creguéssiu ab els metges y ab la ciència, faria una

prova pera veure si'l puch ressucitar.

E n Patufet 807

—jFassi la prova, fàssila per l'amor de Deu'—li varen preear tots. Y aleshores ell, fent molt aparato, va treures una amnoileta d'éter

que duya a la butxaca y, fentla ensumar a n'en Pastera, el va fer tomar en si.

Tothom va quedar admirat, aclamant al doctor Mata vius com el metge més sabi del món.

lín Pastera, al tornar en si, va preguntar: —cQuè passa? —Mira, que érats mort y ' l doctor t'ha ressucitat. En Pastera va fer memòria y al recordarse del quart bram de l'ase,

no va posar en dubte lo que l i deyen. Y desde aleshores, tant en Pastera com tots els del poble, varen creure

ab metges y medecines. J. MAKKUIXA

iHermosa venjansa!

HAVENT sigut una princesa alar-ba molt calumniada per un

enemich, un dels fills d'aquesta princesa, l i anà a demanar permís pera venjarse de la calumnia.

—Fi l l meu—respongué la prin­cesa,—vas a ferme més mal que'l calumniador. perque'l poble se creurà que jo no soch capassa ni de perdonar una injuria. Declara a tothom que jo perdono al meu calumniador; aquesta es ma sola venjansa. No es tornant mal per mal que's pot vèncer als enemiclis, sinó tornantelshi ab be, tot el mal que poguin fernos.

Aixís s'expressava una dòna.quc no coneixia les màximes del Evan­geli. Nosaltres que les coneixem, devem expressarnos d'altra forma; com la del gran poeta italià Tas­só el qual, al dirli els seus amidis que's vengés d'un calumniador seu, respongué:

Amidis, jo no vuy llevar al meu enemich ni l'honor ni la vida; sols voldria trèureli la costum de fer mal; aquesta es ma sola venjansa.

JOSEPII GANIGUÉ ROS

—{Abant vas, Jaumet? —cjo? Al cine. —Douchs mira: jo tenia ganes d'anar al

cincmalògraf.

8oS LA HISTOKI/ÍTA AI, EXÏRANGER

E n Patutet

Sistema que va inventar un ca-isador molt gandul

Consells de l'Avia P c M C u r a r c l s costípats

ARA ve'l temps dels costípats, y cal guardarseu, car un cos-

tipat de no rès se pot tornar crò-nich, y deixa la porta oberta a una infinitat de malalties. Ç P e r ò quan s'ha agafat el costi-pat, no hi hà més remey que trèu-ressel de sobre y pera aixo rès tan senzill, y al mateix temps més lle-miner, que la medecina que us dono aquí.

En - una ampolla de conyach s'hi tira una unsa de canyella sense moldre y s'hi deixa durant quinze dies, remenantho ben sovint. Al cap de quinze dies se posa el co­nyach en una ampolla néta j·'s guarda.

Quan ve'l costipat s'escalfa llet, s'hi tira un raig del conyach pre­parat y begut ben calent, desapa­reix el costipat.

E'AVIA

per no haver de disparar. (Del Chipss)

No hihà rès a dir UN professor, abans d'acabar la

classe, va donar tema als seus dei-xeples pera l'endemà.

—Demà—va dir el professor— me portaràn un tema desenrotllant l'assumpte «Els efectes de la Pe­resa».

L'endemà tots els deixeçles va­ren portar el seu tema escrit. L'un l'havia desenrotllat explicant que'ls efectes de la peresa es la pobresa; l'altre que'ls efectes de la peresa es el presiri; l'altre el joch, etc, etc.

En Joan Mestíro, va atansarse a la tarima mostrant una pàgina en la que només hi havia escrit el títol: «Els efectes de la peresa».

El mestre, al veure allò, l i va preguntar:

—Però, si aquí no hi hà rès. —Si, senyor mestre, y dispensi.

Aquí he desenrotllat el tema dels efectes de la peresa, que són, com vostè pot veure, el no haver fet el tema.

KUKAMUSKA

E n Palu/et

Coneixements útils Pera netejar y pulir objectes de

metall.— Dona molt bons resultats el vinagre en el que s'hi hagi disolt un grapat de sal.

Quan s'ha fregat be ab aquesta composició, s'esbandeixen ab aigua y després s'aixuguen ben aixugats ab un drap ben sech.

Advertència digna de tenirse en compte.—A moltes persones no se'ls assenta be la llet, perquè no la sa­ben pendre. La llet no's deu peudre ni molt depressa ni d'un sol glop. Si's beu depressa, el liquit entra a l'estòmach quasi d'un cop, y aixis forma una massa sòlida de dificil digestió, mentres que si's pren a poch a poch y a glopets, arriba al paidor dividida, y com que's dige­reix com cal, els'efectes nodritius són també millors.

J O C H I!l Joch es moll senzill: un cop fets

aquets camins tortuosos en un dibuix, la co-sa consist-íhi: en endevinar ab un cop d'ull quin es el camí que porta al caMeD. Rl que l'endevina es el que guanya.

j

La seda.—La seda negra adqui­reix l'aspecte de nova humitejantla ab una esponja xopada de cafè fret v amoníacn.

Pera netejar els guants blanchs de pell.—S'agafa un grapat de magnèsia y's frega ab ella la pell durant alguna estona. Després s'es­polsa y's raspalla, y els guants que­den quasi be com nous.

SET-CUÍNCIES

Quan se fa arròs.—Són moltes les minyones que no saben còm

fersho pera que'ls hi surti bonich, sobre tot, quan se tracta d'arròs blanch.

Pera lograr que'ls grans quedin solts, sencers y blanchs. no s'ha de fer més que afegir un xich de such de llimona a l'aigua.

RASPATIS

8 io E n Patufet

Galeria dels grans mestres Mestres de l'Art

Miquel Àngel (Acabament)

JA havia mort el Papa Climent V i l , quan, en 1547, fou nomenat arqui­tecte de Sant Pere del Vaticà, que allavors s'estava reconstruint so­

bre les despulles de l'antiga Basílica. Pau I I I , el Papa que l'havia nome­nat, va morir al cap de poch temps, succeintlo, en 1551', Juli H I .

Com que sempre Miquel Àngel havia treballat prop dels Papes, els envejosos feren circular calumnies y judicis temeraris, arribant a dir que espatllaria la comensada Basílica de Sant Pere, car no sabia gens d'arqui-

David y Goliat, detall de la capella Sixtina

E n Patufet

Uctall del Judici final de la capella Sixtina

tectura. Però, després d'una reunió de gent entesa, al demostrarse que Miquel Àngel anava a fer una de les iglesies més belles del mòn, el Sant Pare va declararsen protector.

En 1556, quan tenia 82 anys, Miquel Àngel va trobarse cansat y se'n va anar a respirar l'aire pur y a fruir de la solitut de les montanyes de Spoleto, mentres els seus obrers anaven pujant la grandiosa cúpula de Sant Pere, que ell no va poder veure més.

Els romans el veneraven, els florentins, els seus compatricis, estaven desitjosos de tornarlo a veure, volien que anés a acabar la vida aprop d'ells, però el gran artista vivia en mitg d'una tristesa aclaparadora. Per últim, en 1^60, va decidirse a visitar al duch Cosme de Mèdicis, y el poble de Florència l i va fer una rebuda, com no s'havia vist may: tot el poble va sortir a rèbrel; els carrers engalanats, la gent mudada, tot lo bo y mi­llor se va treure a lluir, en homenatge al gran artista florentí.

El fill del duch Cosme, l'herèu de la corona de Florència, se va desco­brir davant del vell mestre.

Però, Miquel Àngel estava aixafat, y ab tot y voler fer en obsequi als florentins els plànols pera una iglesia florentina a Roma, que l i havien de­manat, no vapoderho fer: la mà l i tremolava, y va tenirlos de fer un altre arquitecte baix la seva direcció.

A 89 anys estava molt malalt de mal de pedra, veya la mort aprop y sempre'n parlava; allavors va fer testament en la següent forma: «Dono la meva ànima a Deu, el meu cos a la terra y els meus bens als més prò-

S/2 E n Patufet

xinis parents», Y després va recomenar als seus amidis que, al arribar l'hora de la seva mort, li recordessin la Passió,de N . S. Jesucrist.

Poch temps van tardar els seus amidis a cumplir aquest encàrrech; car el dia 18 de Febrer de 1564, en el mateix any en que cumplia 90 anys, va entregar la seva ànima a Deu el mes gran y més complet dels artistes que hi hagi hagut al món.

aquesteS en les d'enginyeria y artilleria militar, quan el setge de Florència; y com si això no fos píou, encara tenia temps y inspiració pera rimar liermosos versos, alguns dels (|uals han arribat fins a nosaltres.

Al saber el Sant Pare la mort de Miquel Àngel, va voler enterrarlo a la Basílica de Sant Pere del Vaticà; però, com la voluntat del gran artista era la de ser enterrat-a Florència, va ser transportat alli y enterrat a l'igle-sia de Santa Croce.

LL. F.

Pera recitar E l rey y'l Microbi

—iQue'n só—deya—de gran!— el Rey, pegant ullada al seu vol-

[tant. — i Que n'ets de repetit!— burinejà un niicrooi escotolit.

Passaren alguns jorns. Voltat de [gent,

el Rey agonitzava lentament, y en tant que, inconsolable, exclamava sovint:—-jSó un mise-Minant el regí cos, [rable!— repetia'l baccil1—jSó un poderós!

No sempre en aquef món, com [tant s'ha dit,

es el peix gros qui's menia al peix [petit.

E V E U DORIA Y BONAl'I.ATA NOTA.—Es dc bon gust, al recitar, pronun­

ciar les paraules sense éníasi- y ah Iota natu ralital, tal cora si parléJSim; tenint en compte

que resulta ridlcol sentir recitar als que mar­quen les Í r Í y les 0 0 o de manera que conver­teixen d català en una mena de valencià.

N. d'EN l'ATUKKI

Problerna 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

Posar en columna de dos en dos aquets números. Com que'n so­brarà un, se reservarà pera colo-carlo quan se dirà. Se suma la columna y dessota del resultat s'hi coloca la xifra sobrant y se suma é b el resultat primer. El resultat que dongui aquesta segona suma ha de ser el de 100.

( L a solució en el número vinent)

E n Patufet

-jPstl'jVol donarme un cop de mà? —Vaya unes bromes tí , vostè. —jNo has dit que't dongués un cop de mà?

EN/DE.VI N A I R E S

Totes Us solucions.—M. Cruxent, A. Boix, E . Caseras, J . Sala. J . Roig, C. Delgràs. Quatre solucions.—M. Tébar, J . M." Castells, germans M. Sellarés, germans J . I , .

Gual, H. Caballero, L . Solé, Jose])ha Sanromà, J . Llasat, A. Guasch. Tres solucions.—S. Costazar, E . Costa, A. Domènech, J . Julià, J . Antich, F. Gras,

J . M.· Manich, J . Oliva, J . Ribas, Roseta Güell, Montserrat Rodón, B. Oliva, P. Sa-maniego, F. Orriol?, E . Alier y germà, M. Castells, J . M.' Bancbs, J . Morè, J . Iturri y C , D. Catà, J . Comaposada, E . Knguin.

Dues solucions.—J. Salichs, germans A. y R. Magrinyà, J . Aparicio, Teresa Pericli, A. Fi. J . Just, M. Torrents, M. Galilea, Mercè Teixidor, N. Vilamat, Rita Farró, Maria Pujol, germanes Enriqueta y F. de P. Figueras, A. Obertholzer, F. Prats, A. Casano­vas germans, J . y B. Vilagut, l'iasidia Dalmases, Carmeta Soler, A. Pablo, germans 1,1. y M. Guitart, J . Almirall, germans J . y Armanda Dalmau, Cèlia Baró, J . Marti, J . Janer, Rita Salichs, Maria dels Dolors Cruxent, K. Jordà, J . Brú, R. Traveria, M. Moreno, J . Guarro, Josepha Moral, gèrmans M. y 1,1. Creus, J . M.' Aragonès, germans J . y F. Forès, J . Bussón.

Una solució.—G. Floria, Sanjaume, A. Torrents, Paquita Estapè, S. Cortaiar, y S., Agneta Serra, G. Recasens, A. Vallmajcr, Teresa Rovira, Joaneta Sanxa, F.

S i 4 E n Patufet

gàs, J . Vinyas, germans M. y P. Marín, J . Vila, Guillerma Cadira, Conxita Sellés, J . Forçades, J . Ninus, N. Bosch, V. Virgili, P. Corchero, P. Caballero, Teresa Cardüs, J . Virgili, J . Figueras, M. Paradell, E . OUveras, J . M.* Vidal, Q. Martin, germans J . y M. Rcyner, A. Bofill, F . Rius, M. Amat, J . Cardona, F. Cirero, M. l'son, LI. Soler, T. Cuxi, L. Canticri, J . Reyner, Joaquima Coll, G. Soler, J Bernadell, Roseta Font, J . Serra, germans A., R., Paquita y Mcrcé Carulla, F. Guitart, E . Bach, J . M.» Castells, J . Piera, J . Justes, E . Palau, J . Sans, Isabel Ballesteros, A. Pou, R. Berruga, germans A., Ií. y P. Maynader, J . Se bé, R. Traveria, germans J . y F. Forés, Àngel Ripollès.

E N D E V I N A , E N D E V I N E T A T A R G E T A

E . LARA Q U I T E L L

Combinar aquestes lletres, de mo­de quc's llegeixi el nom d'una comèdia catalana.

M. CABALLERO

Sustituir els punts per lletres, de ma­nera que's llegeixi vertical y horironlal-menti i.» ratlla, consonant; 2.*, part del món; 3.*, nora d'home; 4.*, producte ani­mal y 5.', consonant.

A. PEVRI

CONVERSA

—íSabs què trobo molt car, Maria? —iQuè? —Lo que m'acaben de portar. — i Q a i . el mirall? —No, rumia l>é qne ja ho he dit.

M. ROSELL

G E R O G U P I C H

TA TÉ Tí TU

SA SÉ Sí SÚ

S, RUMAGUERA

SOLUCIONS A LO INSERTAT EN EL NÚMERO ANTERIOR

Al rombo: Ramón. A la xaradfl: ViUUa.—A la targeta: L a Inldectuat.—M ge-roglifich: Persianes.

i 6

S U P L E M E N T I L U S T R A T de

EN P A T U F E T Continía repartintse unes boniques postals de la Colecció Zoològica

del Parch. La d'aquet número es l'Avestrús.

Segueix publicantse la interesant novela

Noves aventures den Massagràn den Joseph M.a Folch y Torres

ab ilustracions den Junceda.

Preus de venda y suscripció:

En Patufet, solt, 5 cèntims.—En Patufet, ab el Suplement, 10 cèntims.— SUPLEMENT, solt, (No's ven). o • •< i c- ( 2'60 ptes. a Barcelona Suscnpctó al Suplement ! 3 , a f5ra tenint dret a suscriurcs sols els que ja ho estiguin al setmanari.

C A M I S E R I A Y C O R B A T K R I A = = = = = = D l =

»fe J A U M E SAJSB * B o q u e n a , 3 2 , —B A R C E L O N A

Als nens y nenes que comprin a la Casr. se'ls obsequiarà ab una bonica postal

E S P K O r A l . I T A T K l f L K S C A M 1 H K R A C1IDA