Presentem aquí el recull de tots els relats que - mmb.cat · 4 40. El cant de la sirena 22 41....
37
Transcript of Presentem aquí el recull de tots els relats que - mmb.cat · 4 40. El cant de la sirena 22 41....
2
Presentem aquí el recull de tots els relats que han participat al «VII Concurs de Microre-lats de tema marítim del Museu Marítim de Barcelona» en les tres categories establer-tes.
Amb aquesta setena edició, dedicada als mites del mar, monstres i sirenes (entre d’altres), hem
volgut posar a prova la imaginació dels i les participants, però també consolidar el projecte que vàrem encetar amb la primera edició d’aquest concurs, projecte que té dos objectius principals: obrir una nova via de diàleg amb persones que no havien participat abans dels serveis del museu, i obrir també una nova via d’apropament a la cultura marítima des de la vessant narrativa.
L’èxit continuat d’aquesta iniciativa, amb 291 microrelats presentats en aquesta ocasió, ens permet albi-rar un futur amb noves edicions del concurs, incorporant noves temàtiques.
La qualitat dels relats presentats a les tres categories ha estat molt alta i, tot i que se n’havien d’es¬co-llir només nou per repartir els premis, el cert és que el jurat ha hagut de fer un gran esforç per triar els guanyadors d’aquesta edició.
Des del Museu Marítim de Barcelona volem agrair l’esforç de tots els autors i totes les autores que ens han enviat els seus escrits des de tota la geografia del país i que han propiciat l’èxit del concurs.
Us animem a llegir aquestes obres, breus però fantàstiques creacions sobre com la imaginació, però també la por al desconegut, va portar l’ésser humà a crear un fascinant imaginari de criatures i mons-tres marins.
Gràcies a tothom qui ha fet possible aquest «VII Concurs de Microrelats de tema marítim del Museu Marítim de Barcelona».
Presentamos aquí la recopilación de todos los relatos que han participado en el «VII Concurso de Microrelatos de tema marítimo del Museu Marítim de Bar-celona» en las tres categorías estableci-das.
Con esta sexta edición, dedicada a los mitos del mar, monstruos y sirenas (entre otros), hemos querido poner a prueba la imaginación de los y las partcipantes, pero también consolidar el proyecto que arrancamos con la primera edición de este concurso, proyecto que plantea dos objetivos principales: abrir una nueva vía de diálogo con personas que no habían participado con anterioridad de los servicios del museo, y abrir al mismo tiempo una vía nueva de acerca¬miento a la cultura marítima desde la vertiente narrativa.
El éxito continuado de esta iniciativa, con 291 microrelatos presentados en esta ocasión, nos permite otear un futuro con nuevas ediciones del concurso, incorporando nuevas temáticas.
La calidad de los relatos presentados en las tres categorías ha sido muy alta y, aunque solamente nueve de ellos podían repartirse los premios, lo cierto es que el jurado ha tenido que hacer un gran esfuerzo para escoger a los ganadores de esta edición.
Desde el Museu Marítim de Barcelona queremos agradecer el esfuerzo de todos los autores y todas las autoras que nos han enviado sus obras desde toda la geografía del país, y que han propiciado el éxito del concurso.
Os animamos a leer estas obras, breves pero fantásticas creaciones sobre cómo la imaginación, pero también el miedo a lo desconocido, condujo al ser humano a crear un fascinante imaginario de criaturas y monstruos marinos.
Gracias a todos los que han hecho posible este «VII Concurso de Microrelatos de tema marítimo del Museu Marítim de Barcelona».
3
CATEGORIA A(2007-2009)1. El monstre 7
2. Mariners de pega 7
3. La valenta marinera 7
4. La sirena mal ferida 7
5. La historia de arema 7
6. El déu mare 7
7. Pilón 7
8. El mito de estrella 7
9. Ni sirenas ni monstruos marinos 7
10. El mito de la sirena Rosh 7
11. Artimecles, el monstruo que no creía en los dioses 7
12. El mito del dios sansanigan 8
13. Les llàgrimes de l’eira (3r premi) 8
14. Un monstre marí 8
15. Només són mites! 8
16. La sirena salvadora 8
17. Existeixen! 8
18. La perla de les sirenes 8
19. Aneris 8
20. El kraken 8
21. Les 4 sirenes de neptú 9
22. En busca d’un tresor 9
23. El monstre i les sirenes 9
24. Secrets al mar 9
25. Un monstre mentider 9
26. El monstre anònim 9
27. El monstre de la platja 9
28.El mite de la nena desapareguda 9
29. El mite de l’alga gegant 9
30. Mite 9
31. La llegenda del kraken 10
32. La posidonia (1r premi) 10
33. Sorolls al mar 10
34. La serp marina 10
35. El monstre titan 10
36. Un humà tritó? 10
37. El canvi climàtic ens afecta a tots! 10
38. Henry avery 10
39. Un secret del mar 10
40. Una cala especial 10
41. Desig 11
42. El triangle de les bermudes 11
43. Si el mar et porta podràs navegar… 11
44. El pescador i el monstre (2n premi) 11
45. La sirena monstruosa 11
46. La desaparició marina 11
47. Mites, sirenes i monstres marins, tot un misteri 11
48. Un dia marí 11
49. El monstre marí 11
50. La niña y los siete mares 12
51. Una aventura inolvidable 12
52. La sirena y los monstruos 12
53. Olivia 12
54. Existeixen o no? 12
55. Sirenes a la ciutat 12
56. L’espècie extingida 12
57. El megalodon 12
58. La sirena del mar de la costa brava 12
59. Les sirenes felices 12
60. Mar encantat 13
61. La sirena atrapada 13
62. El keren del nil 13
63. Què hi ha més enllà? 13
CATEGORIA B(2004-2006)1. Las sirenas del caribe 14
2. Secrets marítims 14
3. L’amor pel mar 14
4. Traïció final 14
5. L’arniversari del marctauró 14
6. Monstres de tot tipus 14
7. Petons prohibits 14
8. Fins al fons del mar 14
9. El secret de l’aigua 14
10. Les dos cares del mar 14
11. Sóc famós per una sirena al mar 14
12. El rei i els guàrdies 14
13. Corall (2n premi) 15
14. Cants d’infern 15
15. Tot gràcies a les petxines 15
16. El monstruo que atacó el barco 15
17. Raonaments de sirena 15
18. Malvados 15
19. La leyenda de la sirena falconera 15
20. Mare, jo vull ser sirena 15
21. Aigues punxagudes 15
22. La historia como el megalodón se comía un barco 15
23. Sis caps ben bufons 15
24. La cova de les sirenes 16
25. Los monstruos del mar 16
26. Aquarium adventure 16
27. Lluna de plata (1r premi) 16
28. Kraken vs el monstruo del mal 16
29. La maldición del mar 16
30. Chutulu 16
31. Aigües negres 16
32. Els meus ulls ploren (3r premi) 16
33. L’Anthony de mar 16
34. La sirena canviaspectes 17
35. L’illa de les sirenes 17
36. Mites i mostres de mar 17
37. La pesadilla a media noche 17
CATEGORIA C(Majors 16 anys)1. A flote 18
2. El canto de sirenas 18
3. La música del faro 18
4. La venganza del tridente 18
5. Titans i titànides 18
6. El cant de la sirena (1r premi) 18
7. Ja no queden monstres 18
8. L’accident 18
9. Amor profund 18
10. Radne, l’última sirena. 18
11. Ofrena 18
12. Dolços anhels 19
13. La bella lorelei 19
14. Un gran error 19
15. Atrapada en el espejo 19
16. No puc respirar 19
17. L’avenc de caribdis 19
18. El hundimiento 19
19. A mar, amor 19
20. Hundida 19
21. La melodía del mar 20
22. Judici final 20
23. El velero y el capitán 20
24. Un día normal en el mar 20
25. Sirenas ardientes 20
26. Monstres 20
27. El kraken 20
28. El vigía 20
29. Somnis de mar 20
30. Marc 21
31. L´ultima sirena 21
32. Horror bajo el agua 21
33. Matarile-rile-rile 21
34. La por 21
35. El universo de maría 21
36. De voler ser sirena 21
37. Surcando el mar misterioso 21
38. L’ofrena 21
39. Gropada encesa 22
Índex d’obres
4
40. El cant de la sirena 22
41. Naufragi. 22
42. Mar enllà 22
43. El percance 22
44. La desmemoria de un dios 22
45. Mi secreto 22
46. La primera guerra marina 22
47. Esa mágica voz…. 22
48. Lo mur 22
49. Temporal 23
50. 8M 23
51. Insubmissió 23
52. Rabiosa actualitat 23
53. Cita amb el kraken 23
54. Reciclem 23
55. El cor del rei 23
56. Sirenas ardientes 2 23
57. Dulce voz 23
58. La sirena 23
59.La voz 23
60. Desaparece 23
61. Mi sirena 24
62. La soberana 24
63. El monstruo solitario 24
64. A mi reino 24
65. En el olvido 24
66. Tres puntas 24
67. Del 8 al 1 24
68. El barco 24
69. Su mayor error 24
70. Muerte bajo el mar 24
71. Persona extraña 24
72. El hundimiento 24
73. Crucero encantado 24
74. La hidra 24
75. Enteroctopus dofleini 24
76. Acuafobia 25
77. La remendadora 25
78. Sirenes silencioses 25
79. Sueño 25
80. En la orilla del mar 25
81. Nacimiento 25
82. La sirena y el centauro 25
83. El monstruo del lago ness en el mar 25
84. El sueño perdurable 25
85. Capitán 25
86. Eran ellas 25
87. Por alguna razón tenía que pasar 25
88. Qui és el monstre? 26
89. Una leyenda hecha realidad 26
90. Reines 26
91. Esos ojos… 26
92. Sumergidos 26
93. El vell mariner 26
94. El crit de la sirena 26
95. El crit del mar 26
96. Escila 26
97. El espejo 26
98. Morgawr 27
99. Azul cristalino 27
100. Mascotes (3r premi) 27
101. Sirena triste 27
102. El acantilado 27
103. Esos desconocidos 27
104. El faro 27
105. El leviatan 27
106. Malas decisiones 27
107. Lluna creixent 27
108. Desde el faro 27
109. Mamá 28
110. La cueva 28
111. L´amor culpable 28
112. Rei neptú 28
113. La inmensidad en la que me hundí 28
114. Encadenat 28
115. Un error immens 28
116. El monstre groc 28
117. La veta blanca 28
118. Mirall 28
119. Sirenas 28
120. La profunditat del blau marí 29
121. Novelas, sirenas y tesoros 29
122. L’alba 29
123. Monstres i sirenes 29
124. Viatge a l’esperança 29
125. De polps i de sirenes 29
126. Naturaleza sabia 29
127. Capricorn 29
128. La sirena 29
129. Ficció o realitat? 30
130. El gran perill 30
131. Cap a l’abisme 30
132. Atlantida 30
133. Fin de semana 30
134. Aneris 30
135. Enigmar de terror 30
136. Contra escil·la i caribdis 30
137. Por 30
138. La sirena prohibida 30
139. El mar infinito de la mente 31
140. L’origen de la por 31
141. Monstres 31
142. La sirena suburbana 31
143. Aigües mogudes 31
144. Vida de mar 31
145. El meu tresor perdut 31
146. Les llums del mar 31
147. Salitres 31
148. Es vedrà 32
149. El gorg 32
150. Poseidón 32
151. Titans contemporanis 32
152. Un monstre modern 32
153. Surfista 32
154. Los mares 32
155. El tenebrós llac del poble 32
156. El peix monstre 32
157. Un passeig surrealista 32
158. El tauró cani 32
159. El secret del pescador 33
160. Un quadre amb una gran història 33
161. Dubtes 33
162. Dolors 33
163. El monstre que no viu sota el mar 33
164. Deriva 33
165. El desenlace de sirenas ardientes 33
166. Acontecimiento 33
167. Seres sobrenaturales 33
168. La niña que soñaba ser sirena 34
169. El monstre i la sirena 34
170. Bailando bajo el agua 34
171. Aquí estoy, entre escila y caribdis 34
172. Incredulidad 34
173. Malson 34
174.Com un home va viatjar fins la seva mort 34
175. Mite de res 34
176. Mar azul 34
177. Única sortida 34
178. Ceto té gana 35
179. L’homer es va equivocar 35
180. Escamas 35
181. Seria sirena 35
182. Afrodita 35
183. Què amaga el mar? 35
184. Kraken 35
185. Todo puede pasar 35
186. Ulls blaus 35
187. Musicalitat 36
188. Perfi 36
189. L’enyor 36
190. Sirena al vapor (2n premi) 36
191. Drassanes 36
5
Índex d’autors
8 de març 23
-A 22
A93/4 9
AbejaLectora 31
ABLA2007 13
Acordió 11
AD 17
AdeVM 23
AEROLIT 11
agomez 32
Aida 26
AITANAC 7
Alana 35
alba2018 19
Alberto Pagnelli 34
Alegria_20 8
Aliehs 21
Amiga 28
Anbama 24
Andreu Milà 20, 28
Anitram 10
Anonadada 25
Anthony 10
ArbustoYT 10
Arema (laia) 7
ARES 14
Ari 15
Arlaia 35
arpó 19
Artemis 34
artiga99 24
ArWen 18
asenli 25
ATIPAR 29
Atria 35
ATÚN 11
Avia 49 19
Axel 13
Azul 34
Ballenato 24
BarbaBlanca 28, 29, 30
Bartleby 34
Bec menut 30
b.fly 17
Blau 15
Blaus 23
Boira 30
Bolita 26
Bree 32
Bree 32
Caballet de mar 11
Cairo 27
Calidoscopi 34
Can tramuntana 28
Capitán Larson 20
Catalina 29
Cazafantasma 9
Centauro 25
Chimpón 21
CHIS 24
Clau mestre 9
COMOES 29
Company 29
Connor McMathie 24
COUTINHO 12
Curie 27
Deriva 14
Dorada 19
DORADA 31
Down20 24
DSG26 10
E2007 11
El Brujo de la Palabra 31
ELELUM 20
El fin del mundo 33
El Gamba 24
El hombre de oro 15
El jove pescador 19
El zombi 16
Erica 12
Erkenobe 30
Erknu 28
Escaquista empedernit 7
estrella 11
Eva MH 14
Eveline 19
Fabrici Corbera 35
Faro 27
Fénix 18
Fisterra 32
Flash 12
Fluffy 26
Fractal 18
Franz de Copenhaguen 29
Funafuti 24
fusta vella 33, 36
Galactosa 26
Galàxia 10
Galaxy 8
GEA 27
Geri Mina 8
Germanh 12
GIGI 9
Gíráldez 22
Godsavelidia 26
grimya 24
Haro 8
Helen 28
Helena Coaner 28
HenRyxd123 YT 14, 15
Homer 11
I am 10
ida marger 30
Igualtat 9
INA 34
Ingrid 23
IUREN 20
J4N4 8
Jamie Blackpain 30
JKH 31
JKL 12
J. L 18
JOQUER 18
Judo 11
Júlia 14
Kachupa 12
Kalea 15
Kgt 12
labailarinaclandestina 36
la cazadora de los libros 14
Laçram 9
La dels aros 33
Lagarto 33, 35
LaiaSS 22
Laia Vidal 21
Laibi 22
L’AMOR PEL MAR _ REBECA 14
Lari 12
La sirena transparent 14
Lau 32
Laura García 14
LC 31
Leia 21
L’ESTRELLA 13
Levina 20
LG 9
L’HOME 23 9
Lia Junior 10
Libre 25
Lilium 19
Lluna 16
Lobo de mar 18
Lucía 14
Lulai 7
Luz Azul 27
maest 20
maest 21
Maf 27
Maggie 19
MAKARA 20, 23, 25, 29, 30, 33
Makoki 24
maliks 7
Mapa 9
Marc 25
MARELL 35
Maria Nerrot 35
Marina Jaded 22
Marteta 7
Medusa Thalassa 27
meriche 32
Merida 35
MGR22 10
Mia 7
Mina 29
Minerva 26
Mitosdelmar-2019 22, 23
Mitsubishi 23
MJBiology 26
Moby-Dick 27
Nanclata 33
NAUTILUS 15
ness 25
Nicol Bolas 16
Nightmare bear 17
Ni idea 15
Nora 17
Nura 21
Odisea 29
Odisea 2001 9
Oliver Sacks 31
Ombrívol 15
Onnah 30
optimist1007 35
Ow 10
Paloma 32
Pandal 36
Panta 30
Paperoles 21
Parténope 34, 36
Paula J. G. 14
Persèfone 23
piedra 33
Pilón 7
Pinktide 8
piña2003 31
PJ 24
Provi Miras Flores 18
qndrea 32
6
Querobero 34
QUILES ROMEO 24
Rafel de Cerdanya 31
Ram 16
ramituss 28
realme1967 21
REMO 25
reusenca 34
RIANCHO PANCHO 8
RIbera 28
Rodamón 8
Ryuzuki126 16
Sacatapus 18
Salta monte 16
Samot 24
Samu 21
SARDINA 11
S. Cienfuegos 36
Serranillo 8
Sifines86 16
SIRENETI 12
Sirenita 25
Sol 27
soñador 25
stefen curry 14
Supersonicman 19
TATUET 35
Teresa Fernández 27
TheMiaxYT 24
TheXtrictorGG 13
Tiburon 15
Tikapa 32
Titanium 27, 28
Tito Soncra 16
Tocada per la tramuntana 23
Tofol_c2 18, 22
TOMMY 15
TOPORO 23
Trenes i barreras 8
TRESXQUATRE 32
TriTriTritons 15
tuxo taxo 7
Ultramar 25
Vacamu 16
Valeria Font 27
Vantae 31
V&E 24
Vell mariner. 26
Vent del nord 25
Via Làctia 26
viveron 23
Wanderlust 23
We Lost Hope 16
With Zack 12
XA 22
Xesca 21
Xiruca 23
7
CATEGORIA A(2007-2009)
1. EL MONSTRE
Al mar hi havia un monstre gegant amb 4 ullsi també 7 aletes i 3 orelles, que menjava de totamb les seves dents de lava, però una manadade taurons el van mata.
_tuxo taxo
2. MARINERS DE PEGAAmb aquella gran sacsejada rodolaren totes les peces del tauler d’escacs. Els dos mariners tant absorts en la partida oblidaren completament el informe rebut de que debien estar atents davant l’amenaça d’un gran espècimen monstruòs de dimensions inhumanes.Quan de sobte un gran esclat va cobrir tot el vaixell, els dos mariners s’adonaren de que havien badat. Immediatament obriren la porta de la cabina amb ulls de pànic, observaren com el vaixell es trobava plé d’aigua i apunt d´enfonsar-se. I això no era el pitjor, uns tentacles enormes i fastigosos cubrien part de la cuberta del vaixell. Un olor a podrit es respirava a la vegada. I amb tot això, els mariners presos pel terror romangueren quiets. Encara que la partida no havia pogut arribar a escac i mat, el panorama en el que ells es trobaven sí que ho semblava. De sobte, una gran boca s’alçà davant d’ells.
_Escaquista empedernit
3. LA VALENTA MARINERA1,2,3 Una marinera alça bandera1,2,3 Un enorme monstre ataca el galeó1,2,3 Els pirates corren amb agitacióPerò la marinera agafa el timóI consegueix desfer-se del gran predador
_ Escaquista empedernit
4. LA SIRENA MAL FERIDAUna sirena podia volar, va caure i es va trencar la cua va anar l’hospital del mar. Es va trobar el monstre fangós que també s’havia trencat el braç. La sirena va caure del llitLa sirena es va recupera va anar a casa.
_ Mia
5. LA HISTORIA DE AREMALa reina Arema del mar Porcastan era una sirena muy amable. Pero la gente la temía por sus ojos verdes que podían petrificar cualquier cosa o persona. También la temían por su larga melena que podía coger de todo. Un día, cuando estaba nadando, vio el parpadeo de una luz en un edificio submarino. A los pocos segundos empezó a salir agua y más agua. Luego salió un Ogato, es una especie de tiburón medio rata.
El Ogato empezó a perseguirla. Arema, asustada, porqué nunca había visto algo así, lo cogió con su larga melena. Cuando iba a petrificarlo, su hija, que estaba presente y asustada, quiso ayudar a su madre. De repente salió un rayo de su mano. Descubrió su poder. El Ogato quiso enfrentarse a la niña pero su madre se puso en medio y lo petrificó. Así la madre y la niña siguieron viviendo felices en Porcastan.
_Arema (laia)
6. EL DÉU MAREHi havia una vegada un déu que es deia Mare i el seu fill Maros. Ho feien tot junts i vivien en un poble submarí anomenat Corelatge. Un dia va haver un terratrèmol. Ells, espantats, van sortir fora de casa i van trobar un pop gegant. Aquell pop estava destrossant totes les casetes del poble amb els seus tentacles. El pop estava molest i no parava de tirar tinta. Resulta que era femella i que estava embarassada. Va néixer el popet, que es va dir Maris. I des d’aquell moment van viure tots quatre junts. Al cap d’un temps va vindre un mag i va convertir el pop en un cavallet de mar. No sabien que fer i un home savi va dir que hi havia una aigua que ho curava tot. La van trobar, li van donar al pop i es va recuperar. Estaven tots contens i saltant d’alegria.
_Marteta
7. PILÓNHabía una vez dos malvados monstruos marinos que se apoderaron de todo el mar. El más malvado era Pilón. Era de tamaño medio, con la cabeza de cocodrilo y el cuerpo de pulpo.Su hermano, Newtoon, no era tan malvado, pero se parecían mucho. Tenía cuerpo de tortuga y cabeza de pez. Un día empezaron a suceder desgracias. Los hermanos echaron a todos los peces del mar. También destrozaron todas las granjas marinas. Un marinero se enfrentó a ellos y ganó. Nada más les dijo unas palabras mágicas que hicieron cambiar su conducta. Se sintieron tan mal que se echaron a llorar y abandonaron el mar. Desde aquel día supieron que los dos monstruos solo habían querido llamar la atención. Así el pueblo aprendió que los monstruos tienen sentimientos. El pueblo tomó una decisión, volver a traer los hermanos al mar. Y así fue. Ahora se quieren todos y se respetan.
_Pilón
8. EL MITO DE ESTRELLAHabía una vez una sirenita llamada Estrella. Era hija de Crustacio, el rey de los cangrejos. Ella tenía la cola de escamas verde esmeralda. Sus ojos eran azules y su rubia melena le llegaba a la cintura. Estrella vivía en el mar Pompito rodeada de pececitos y delfines. Estrella era muy aventurera, le gustaba visitar barcos undidos y observar los barcos de los humanos. Un día, al volver de la escuela con
sus amigas, los humanos se dieron cuenta de que bajo el agua había unos peces muy extraños. Eran ellas. Carlota y Esmeralda lograron escapar pero estrella quedó atrapada en sus redes.Sus amigas fueron a buscar a su padre, el rey Crustacio, pero cuando llegaron ya era demasiado tarde.Entonces Crustacio se vio obligado a usar su magia y la convirtió en humana.
_Lulai
9. NI SIRENAS NI MONSTRUOS MARINOSBajo el mar había un tesoro extraordinario. El mapa que indicaba su escondite se encontraba grabado en una piedra. Un grupo de sirenas y monstruos se reunieron para interpretarlo. Muchos piratas habían encontrado el mapa antes pero nunca llegaron al tesoro, se perdían a causa de las trampas que había. Sirenas y monstruos marinos se armaron de valentía. Decidieron seguir el mapa con mucho cuidado de no caer en las trampas. Llegaron a una pirámide gigante. No podían entrar, porqué dentro no había agua para poder respirar. Entonces, Arees, la sirena más inteligente, dijo que al abrir la puerta el agua entraría. Pero Mari hizo un paso detrás, decidió no arriesgar su vida. Ella era una bruja, aunque nadie lo sabía. Sabía que si entraban iban a desaparecer. Les avisó, pero nadie la creyó.Pasaron años y nunca pudieron salir. El tesoro sigue escondido y las sirenas y monstruos desaparecidos.
_maliks
10. EL MITO DE LA SIRENA ROSHHace muchos años, dioses y sirenas vivían en un mar muy profundo llamado Claf. La sirena Rosh tenía veinte años y era la reina de las sirenas.Era guapísima. Tenía la cola azulada. Era también simpática pero tenía muchísimo carácter. Le encantaba cantar y bailar. Rosh no quería ser la reina de las sirenas, pero su madre la obligaba, porqué ella había sido reina y ahora le tocaba a su hija.Decía que ni iba a cambiar de opinión El padre de Rosh, que era el rey, murió.Un dios llamado Sut se casó con su madre. Rosh se llevaba genial con su padrastro, lo quería como si fuera su padre.Un día le dijo:_¿Sabes que me falta para estar contenta? No tener que reinar.Y u padrastro intercedió ante su madre, y la madre lo entendió. Rosh ya no tuvo que ser reina.
_AITANAC
11. ARTIMECLES, EL MONSTRUO QUE NO CREÍA EN LOS DIOSESEn las hermosas costas Griegas sucedió algo extraño entre los pescadores. Los lugareños iban a pescar por la noche para vender el pescado al día siguiente y desde hacía algún tiempo más de veinte pescadores habían desaparecido ya durante la noche.Algunos afirmaban que era una maldición de los dioses por cazar animales en tierra sagrada.Otros decían que era el hijo de Poseidón y una
8
bruja con cuerpo de sirena. Un grupo de veinte griegos, diez hombres y diez mujeres, fueron de noche a dar caza al monstruo.Y así lo hicieron, le tendieron una trampa. Cuando lograron capturarlo, lo llevaron al Panteón de Atenas.El monstruo, decía-Yo no creo en los dioses- Dijo con una voz ronca.-¡Los dioses no existen, y nunca han existido!-Allí, lo cortaron en pedazos y lo vendieron como pescado fresco.Desde ese día desaparecieron los peces en toda Grecia para siempre.
_Haro
12. EL MITO DEL DIOS SANSANIGANEl dios Sansanigan vivía en el mar Verde. Él era muy bajito, de menos de un metro, de piel verde para camuflar-se en el mar y de aspecto monstruoso. Sus ojos eran color esmeralda y su nariz muy grande y larga.Sus pies, en cambio eran pequeños. Él era el dios de todo aquel mar. Iba muy rápido,como un turbo, de un lado a otro, vigilando siempre. Un dia, al anochecer, se le apareció Zep, muy grande y alto, y mucho más fuerte que él. Zep quería arrebatarle sus poderes y cambió el mar de color verde y lo transformó en rojo. Entonces el dios Sansanigan se quedó ciego porque sus ojos estaban acostumbrados al color verde. Por mucho que intento el dios Sansanigan recuperar sus poderes no pudo porque Zep tenia mucha mas fuerza que él y que todo el mundo. Desde ese día Zep gobernó el mar rojo.
_Serranillo
3r premi
13. LES LLÀGRIMES DE L’EIRA
Hi havia una vegada un petit poblat submarí anomenat Notulp. Tots els seus habitants eren dolços i agradables, per aixó l’aigua del poblat era dolça. Només hi havia una persona que era salada, la princesa Eira, però ella no ho sabia. Quan l’Eira tenia dotze anys els seu pare, el rei Pìsen, va decidir explicar-li. En saber-ho, primer no s’ho creia, però després tot el poble li va dir que era cert i, finalment s’ho va creure. Li va saber tant greu que va començar a plorar, a plorar i a plorar!Tant va plorar que la seva habitació es va omplir d’aigua salada, després tot el castell n’estava ple i uns dies després tot el poble i els voltants es van inundar amb les llàgrimes salades de l’Eira. L’aigua salada es va anar escampant per tot l’oceà i, des d’aquell dia i fins ara l’aigua del mar és salada.
_J4N4
14. UN MONSTRE MARÍAl “Mar dels Sargassos” hi habitava un monstre anomenat Hidra, amb cinc caps i un aspecte aterrador, era el malson dels pescadors i els navegants de la zona. L’Hidra no era tan dolent com semblava pel seu aspecte. A les
profunditats on habitava, abundava el plàstic i els residus contaminants, que havien fet que els aliments que menjava cada cop fossin més escasos, i això l’empenyia a atacar vaixells en busca del seu sustent. Molts vaixells i avions havien desaparegut a la zona, també coneguda com el triangle de les Bermudes. Un de tants, era el tripulat per la família Muntaner, als qui agradava navegar i estudiar el medi marí. Perduts i afamats com estaven, quan van veure l’Hidra van pensar que era producte dels deliris que produeix la falta d’aliments. En comptes de lluitar van pensar en col·laborar amb la suposada bèstia, i així ho van fer.
_ Geri Mina
15. NOMÉS SÓN MITES!En Lluc era un nen amb molta imaginació, li agradaven molt els mites sobre monstres horripilants. Era fill d’en Barba Blava al que no li agradava la tonteria, ja li havia dit més d’un cop que això dels monstres era una bogeria. Van passar uns anys i en Lluc es va incorporar a la tripulació del seu pare. Un dia van sortir a navegar i quan tornaven a casa va veure una cosa a prop de l’illa, aleshores en Lluc va decidir anar a investigar. Al dia següent de bon matí va agafar una barca i va remar fins arribar al seu destí, però allò que semblava ser un monstre marí només eren productes de la seva imaginació. Molt trist i desil·lusionat va tornar a casa però encara que no n’hagués vist cap, mai deixaria de creure en ells.
_Alegria_20
16. LA SIRENA SALVADORAUna vegada estaba jo en una illa perdut i no sabia que feia allà. Vaig despertar allà i vaig ficar-me a l’aigua perquè feia molt calor. Quan de sobte vaig escoltar una veu que deia:- hola estic aquí sóc jo.- on estas no et veig? -vaig dir jo.Ella va dir aquí i una sirena va saltar de l’aigua. Després va dir:- em veus ara?Jo espantat vaig respondre:- sisplau no em facis mal!!- no et vull fer mal, el que vull és ajudar-te a com sortir de la illa. Segueix-me i sortiràs.Així doncs, li vaig fer cas i vaig sortir nedant a tota velocitat darrera d’ella però les coses no van ser tan fàcils. Vam haver de lluitar contra un tauró pero vam guanyar i vam arribar a la costa on estava la meva família.
_RIANCHO PANCHO
17. EXISTEIXEN!- Per què no em creus? Existeixen!- Va insistir la Laura intentant que el Richi la cregués. Però no va ser així.La Laura va començar a pensar com podia convèncer al Richi.Més tard se li va ocórrer una idea per demostrar que les sirenes existeixen.Per començar la Laura va enviar un missatge al Richi:- Quedem demà al port per sopar : )A la nit següent es van trobar al port. Només seure la Laura va explicar al Richi :- Veus aquesta brillantor al mar?
I el Richi va respondre:- És clar! És el reflex de la lluna plena sobre el mar.A l ‘acabar de sopar la Laura va confirmar:- Quedem aquí en quinze dies.I així va ser. A l’arribar la Laura li va dir:- Avui no hi ha lluna plena, però hi ha reflexes en el mar. Són les escates de les cues de les sirenes. Existeixen!
_Pinktide
18. LA PERLA DE LES SIRENESFa ja milions d’anys, al mar va passar una cosa que es mereix conèixer.Les sirenes en aquell temps posseïen dues coses molt importants: la gran perla i la corona de cristall. Els objectes tenien propietàries. Cecilia era la propietària de la perla i Melia la de la corona. Estaven en perill perquè molts dels monstres de les profunditats volien aquells objectes. Al saber això, les dues sirenes van decidir anar-se’n cap al sud. A mig camí, de sobte, va sortir un drac marí i les va començar a perseguir. Una de les dues s’havia de salvar. El drac es va llançar sobre Cecília i la va matar, la perla va caure a terra. Melia la va agafar i la va llançar al cel i allà es va quedar. Avui en dia, si mires al cel hi veuràs l’estrella polar també coneguda com la perla de les sirenes.
_Galaxy
19. ANERISSóc l’Aneris, tinc 13 anys, i estic a punt de cantar la cançó que em farà ser la jove que millor canta de les comarques gironines per 5è any consecutiu. Quan estic a punt d’acabar-la començo a sentir un pessigolleig a la cuixa dreta, aquella sensació em fa desafinar, i em surt un gall terrible. Irada amb mi mateixa, vull comprovar què m’ha provocat aquella sensació i em veig un tros de pell de color blavós i brillant. Sense donar-li importància vaig a banyar-me a la cala de Fenals, com cada tarda. Que bé que em sento quan estic al mar nedant al costat dels peixos! Quan surto de l’aigua amb la cabellera mullada veig que aquella taca blava s’ha convertit… en una petita escata! Noto que em costa moltíssim respirar! Me’n adono de sobte que sóc filla de Forcis i que el meu destí és entre les aigües.
_Rodamón
20. EL KRAKENEn primer lloc, tu saps que és el kraken? El kraken és un monstre marítim molt perillós perquè és enorme i quan un vaixell se li apropa el destrossa. Això és una llegenda però no crec que sigui real.Diuen que és enorme, té forma de pop/calamar, viu al triangle de les Bermudes, el lloc més perillós l’oceà.El kraken només apareix els dies de tempestes i els vaixells s’enfonsen per culpa seva.Era el 4 de juliol i fèiem un creuer amb el pares per Mèxic. Eren les millors vacances de la meva vida. De sobte, va aparèixer ell: el kraken!!! Però no era tan gran com deien i a més a més no era tan dolent com deien i vam xerrar una estona i va marxar, final feliç!
_ Trenes i barreras
9
21. LES 4 SIRENES DE NEPTÚ
A l’any 300 a.c, a les illes de pasqua (a Chile) es van crear més de 100 moais per tota l’ illa. Alguns savis creuen que tenen poders místics altres creuen que són la reencarnació de déus. Però la veritat és una altra. Neptú fa innumerables segles va crear aquests moais per deixar l’ànima de les 4 sirenes allà.Molta fauna marina vivia al regne de Neptú.Tothom al veure’l tothom baixava el cap menys 4 sirenes. Amb l’orgull per davant, mirant al front es van quedar en silenci. Per tal insolència el rei va manar a un botxí que les segrestés.Les va portar a un mag budú perque els hi xuclés l’ànima d’aquelles sirenes. Ho fer i les va deixar als moais de l’illa. La seva valentía es va recordar durant segles i segles.
_ Cazafantasma
22. EN BUSCA D’UN TRESORUn bon dia al fons del mar unes sirenes van escoltar que hi havia un tresor amagat més enllà de les muntanyes marítimes, on hi habitaven els monstres marítims més terrorífics de tot l’oceà.Enmig del camí les sirenes es van topar amb els monstres terrorífics, van començar a nedar quan de cop i volta una mà les va tocar, van tenir una sensació de no saber què fer, eren els monstres terrorífics, quin horror!I de cop i volta una sirena va exclamar “jo ja sabia que no era bona idea venir aquí, correm molt de perill!”Però en canvi la seva germana que era molt tossuda, va decidir preguntar pel tresor.Els monstres van contestar que ells tampoc el van poder trobar.I així doncs és com els monstres i les sirenes es van fer amics, tots junts van poder trobar el tresor.
_LG
23. EL MONSTRE I LES SIRENESHi havia una vegada un monstre marí que era de diferent color i per tant ningú volia estar amb ell. El monstre estava molt trist.Un dia el monstre va passar pel costat d’una roca i va sentir uns cants molt aguts, va veure una llum. Va anar cap a la llum i va trobar tres sirenes. Les sirenes van veure que el monstre estava trist i li van concedir un desig. El monstre va decidir ser de color verd com els seus germans i les sirenes li van concedir el desig. Quan va tornar a la cova, la seva mare no el va reconèixer i no el va deixar entrar a la cova. Així que el monstre va aprendre que encara que siguis diferent ets igual d’important que els demés i que no sempre s’ha de ser igual que els demés.
_Igualtat
24. SECRETS AL MARUn dia un pescador estava amb el seu vaixell pescant tranquil·lament.De sobte un soroll molt fort va espantar al pescador i uns tentacles gegants es van enfonsar. El pescador espantat va decidir marxar cap a port.A mig camí va tornar a veure el tentacles i, amb la curiositat i atemorit, va agafar el vestit de
submarinista i la seva camara sumergible i es va enfonsar al mar.Allà hi havia un pop gegant que tenia un to verdós, uns grans tentacles i una mirada terrorífica. Ràpidament li va fer una foto i va nedar fins a un vaixell enfonsat perquè no podia lluitar amb el pop per la seva magnitud.Quan va passar el perill va fugir nedant cap el seu vaixell.Finalment, va arribar a port, va explicar la història i va ensenyar les fotos als seus amics.
_ L’HOME 23
25. UN MONSTRE MENTIDERHi havia una vegada un pescador que es deia Josep, acabava de banyar-se al mar Negre. De camí a casa va veure una ombra procedent del mar, semblava un monstre, es va estranyar molt. Ja a casa seva, va engegar el televisor i va veure una notícia sobre un monstre al mar Negre. Tot i que era de nit el Josep va decidir anar al port. Quan va arribar, va veure l’ombra que venia cap a ell. L’ombra resultava ser un monstre! El monstre va dir amb to greu: em dic Kino. A continuació, va començar a explicar que era amic del rei Poseidon. Li va dir si volia anar a veure les sirenes. El monstre es va emportar el Josep al fons del mar. De sobte es va donar compte que l’havia enganyat però ja era massa tard. Als cinc minuts d’entrar a l’aigua va morir.
_Mapa
26. EL MONSTRE ANÒNIMEra un dia de tempesta, la mar era dolenta i les onades eren molt grans. Estàvem pescant quan de sobte va sonar un fort estrèpit. Un monstre marí anomenat Givibnazius va atacar el vaixell: va trencar la vela, la popa i tota la maquinària. El vaixell surava però no navegava. Eren nàufrags. Un pescador va caure a l’aigua i el monstre marí Givibnazius l’esperava ansiós amb la boca oberta. I quan tot estava cantat, el mariner va desaparèixer i l’aigua es va enfosquir d’un color vermellós.Els dies passaven i sols bevien aigua salada i no pescaven. Van començar a menjar-se entre ells, fins que sols en va quedar un i va morir per una infecció. L’únic que se sap del Givibnazius és : s’alimenta de peixos grans, és de color rosa pal i té taques negres.Havies escoltat algun cop aquest mite?
_ GIGI
27. EL MONSTRE DE LA PLATJAEl dia 22 de novembre de l’any 1983 un nàufrag es va trobar a una granota gegant de 2 metres que el va perseguir per tota la platja fins que la va despistar. Al cap d’uns mesos el nàufrag va tornar a aquella platja amb la seva dona i les seves 2 filles. La seva filla petita va anar a banyar-se a la platja quan de cop i volta va veure una aleta verda a uns pocs metres mar endins, després es va fixar que aquella aleta s’aproximava a gran velocitat fins que va sortir de l’aigua. La nena al veure sortir aquella granota de l’aigua es va quedar petrificada i la granota la va matar. El nàufrag al veure la seva filla morta va agafar un arpó i li va clavar al cor de l’amfibi.
I en honor a la nena van esquarterar a la granota.
_Clau mestre
28.EL MITE DE LA NENA DESAPAREGUDAEm dic Luna, tinc 14 anys i visc a Mallorca.Tinc una història molt interessant: tot va començar quan era petita, a l’escola em feien bullying. No ho podia suportar més, ara faig 2n de l’ESO i no ha parat. Aquest matí se m’ha acudit una horrible idea, però tot i així em sembla bé. He pensat en treure’m la vida tirant-me al mar. Al vespre, em vaig acomiadar de la gent que m’estimava i vaig caminar cap a la costa. Em vaig llençar pero no vaig morir, quan vaig obrir els ulls, m’havia transformat en una sirena. Vaig al·lucinar. En resum els meus companys no em van trobar a faltar mai però jo a ells tampoc. De fet era molt feliç al mar i mai cap animal marí em va tractar malament i jo vaig ser feliç la resta de la meva vida immortal.
_ A93/4
29. EL MITE DE L’ALGA GEGANTAl segle XV uns mariners catalans navegaven pel Pacífic.De cop i volta, una tempesta els va sorprendre, el vaixell es movia fins que va acabar tombat. Mentre els mariners intentaven salvar-se, un monstre els va sorprendre. Tenia una boca gegant, unes dents enormes, els ulls vermells i un cos molt flexible; era era... l’Alga Gegant!Els mariners aterroritzats van intentar escapar però el monstre era molt ràpid, sols va sobreviure el Capità Jimmy. A l’endemà, el capità es trobava en una illa deserta. Poques hores després els anglesos el van rescatar. El capità ho va explicar tot. A continuació, navegant, es van trobar amb molta mala mar i de sobte els va atacar l’Alga Gegant.Finalment, l’Alga Gegant va intentar destruir el vaixell però els anglesos van treure els canons i la van atacar. Uns diuen que encara segueix viva i altres diuen que només la van espantar.
_Laçram
30. MITEQue és una sirena? Al llarg dels anys molts s’han fet aquesta pregunta. Alguns diuen que és una dona molt bonica amb cua de peix que viu a les profunditats. Però aquest mite ve de molts anys enrere, quan els grecs deien que eren ocells amb cap de dona que tenien un cant que hipnotitzava als mariners.Va ser a l’edat mitjana quan es va inventar la sirena convencional, la que tots coneixem,cua de peix i cos de dona.Però, de veritat son així les sirenes? Molts diuen que les han vist, que són éssers amb característiques humanes que que tenen una cua semblant a la dels dofins i fan uns sons esgarrifosos.Si de veritat són així les sirenes, què hi ha de veritat en aquests mites, qui els va inventar? Perquè? Qui les va veure primer? Si és que algú les va veure...
_Odisea 2001
10
31. LA LLEGENDA DEL KRAKEN
Era una nit de tempesta. La proa del vaixell tallava les onades. Al despertar-nosjo i la meva tripulació ens vam adonar que les onades havien empentat, finsa la coberta, un pop gegant.Jo estava molt content perquè tindríem menjar fins arribar a l’illa del triangle de les Bermudes, lloc on anavem a buscar el tresor.A l’hora de dinar, quan el cuiner anava a tallar el pop, la bèstia va treure, per la boca, un remolí d’aigua que el va enviar directament al triangle de les Bermudes.Tota la tripulació vam anar fins l’illa per buscar-lo però mai el vam trobar.Al cap d’unes setmanes vam arribar a un altre port i un pescador ens va explicar la llegenda del tresor. Sempre havia d’haver algú protegint el tresor. Si no era així, un pop anomenat kraken segrestaria a una persona i el convertiria en el defensor del tresor.
_Anthony
1r premi
32. LA POSIDONIA
La posidonia, una planta provinent del mediterrani, és molt gran i bla bla bla,però guarda un secret: que a la terra algun dia sortirà.Dintre guarda tot un poblat de sirenes i monstres.Però aquesta planta no està aquí per casualitat, els monstres i les sirenes, la terra volen conquistar.Però com ho faran?Doncs bé, el seu pla ha començat, i la posidonia algun dia a la superfície arribaràI què passarà?Que després de vint segles aproximats, els humans desapareixeran,doncs la posidonia els haurà arrossegat, fins l’aigua que els propis humans han espatllat,i els monstres i sirenes finalment regnaran.Però donem la volta a l’història:Per què els monstres i sirenes la terra volen conquistar?La seva casa s’està espatllant,el seu gran jardí amb plantes, flors i animalots, s’està apagant fins quedar tot fosc.I qui té la culpa de tot això?
_ Lia Junior
33. SOROLLS AL MARHi havia una vegada un poble, on cada nit escoltaven sorolls al mar i per això no s’hi apropaven. Semblaven veus que cantaven.Un dia la gent del poble va anar al mar per primera vegada per saber el que passava i no van veure res. Ara bé, un nen va veure una sirena, però no ho va explicar.L’endemà, a la nit, el nen va agafar un vaixell per anar a explorar. Quan van passar uns cinc minuts, va veure unes ombres molt grans i després va sentir veus que cantaven; el nen va començar a tenir por. De sobte, van sortir monstres i sirenes i el nen es espantar.Al final, la gent del poble va sortir corrents a veure el que passava i es van trobar el nen viu en el vaixell. Des d’aquella nit, tothom va creure en sirenes i monstres, tot i que van desaparèixer.
_ Anitram
34. LA SERP MARINA
“Odïo anar a la platja i ho saps” repetia en Nil durant el trajecte amb cara d’enfadat. Van arribar-hi i el nen va asseure’s en una gran roca. Va treure una llibreteta petita amb una portada de colors càlids. No sabia nedar, així doncs no li agradava anar a la platja. Va passar una estona dibuixant i tot d’una es va fer un petit remolí a l’aigua. Ell se’l mirava amb entusiasme esperant saber què era el que s’amagava sota el mar. Quan menys s’ho esperava va sortir disparada de l’aigua una serp marina d’uns 70 centímetres amb taques negres i una cua llarga i transparent. El Nil es va tirar enrere i no va poder evitar obrir la boca de tant que estava al·lucinant.“ Nil vine, ja marxem!” Sense treure-li la mirada aquell monstre en Nil es va aixecar lentament. Ja sempre va tenir ganes d’anar a la platja.
_I am
35. EL MONSTRE TITANNo era un monstre com el que havia vist abans...El Titan semblava ell tauró més gran del mar, era més alt que Montserrat i més llarg que el megalodon. Es podia menjar tota una ciutat sense obrir molt la boca.Podia sobreviure fora del mar més de mig any.Jo el vaig veure una vegada, ens pensàvem que era una ombra del vaixell però mentre s’apropava es feia l’ombra més gran i més gran, fins que va saltar i es va veure el TITAN, va trencar tot el vaixell i va marxar.Mai més el vaig tornar a veure. Cada dia, vaig al mar per buscar-lo però no el trobo. i cada nit somio amb aquell monstre impressionant i terrorífic a la vegada.
_ArbustoYT
36. UN HUMÀ TRITÓ?Fa dos segles van existir monstres i sirenes al fons del mar. Un dia molta gent va anar a la platja on deien que estaven les sirenes i els monstres. Una persona es va adonar que una noia s’acabava de banyar i sortia seca de l’aigua.Un nen va anar ràpidament cap a la noia i li va preguntar:Perdoni, com es que t’has banyat i surts totalment seca?Aquella noia el va contestar amb calma.Perquè sóc una sirena.-va respondre.Aquella nen va quedar bocabadat, però li va fer una altre pregunta:Puc jo també ser sirena?Si, però no pots ser sirena, hauries de ser tritó.El nen, va respondre que si.Finalment, la sirena se’l va emportar amb les altres espècies per convertir-lo amb tritó. Quan era tritó ja no podia sortir més de l’aigua, però s’ho va passar molt bé amb els altres peixos.
_ MGR22
37. EL CANVI CLIMÀTIC ENS AFECTA A TOTS!Any 2090, humans, sirenes i dracs conviuen a la Terra.
Un dia, l’aigua de la llacuna Sirmona va començar a canviar. Les sirenes s’estampaven amb llaunes, ampolles…! I els dracs deien que xocaven entre ells perquè no hi podien veure sota l’aigua.La causa, el canvi climàtic.- Hem de buscar recursos, idees, mètodes per aturar aquest desastre! - protestaven les sirenes.Els dracs hi estaven d’acord.Després d’intentar buscar una solució, van decidir explicar-ho al rei. A l’arribar al seu palau, van veure’l, bevent-se trenta llaunes, fumant i el seu fill menor conduint un cotxe! I va ser allà, quan van veure que el problema no eren ells, ni veure begudes en llauna, ni conduir un cotxe d’en tant en tant, sinó aquells que abusen dels recursos.Aquell dia li van treure al rei la seva responsabilitat i al cap d’uns mesos l’aigua estava molt millor!!
_DSG26
38. HENRY AVERYHabía una vez un pirata que guardó un botín en una isla llamada “El Paraíso “, protegida por un pulpo gigante de dos cabezas. Había dos hombres llamados Drake y Sam que eran hermanos.Estaban en prisión con su amigo Rafe. El guardia, le llevó a la isla para buscar el botín, y tuvieron que luchar contra el pulpo guardián. Llamó a su hermano, y le enseñó la cruz que había encontrado.Vino un hombre que quería pegar a Drake. Se pelean los tres. Vinieron los guardias y cogieron la cruz.El guardia les llevó al despacho, lo mataron y escaparon. Después de tantísimo tiempo Drake estaba trabajando buscando cosas bajo el mar y encontró los restos del pulpo guardián; estaba cerrando su cabina para irse a casa y vino su jefe, le dio una carta y Drake le dijo que no, que tenía suficiente con el trabajo.
_Ow
39. UN SECRET DEL MARHi havia una vegada una nena que es deia Emma. Era una noia amable i alegre, tot i que de vegades quan s’enfadava molt i molt fort, s’escapava i anava cap a la platja a prop de casa seva. Ningú sabia el perquè.Un dia el seu germà petit Marc li va explicar el final d’una pel·lícula. L’Emma va marxar. Estava enfadada i estirada a la sorra de la platja quan va sentir una cançó que era preciosa, era especial. Ella sentia que aquella melodia la cridava. La noia van entrar a l’aigua i cada vegada més s’endinsava al mar i es sentia més tranquil·la. Quan aquella cançó va parar, va obrir els ulls… ESTAVA DINS EL MAR!!De cop i volta li van entrar moltes ganes de gratar-se les cames o millor dit LA CUA! Ara ho entenia!!! Per això sempre que s’enfadava volia anar a la platja.
_ Galàxia
40. UNA CALA ESPECIALBUMM! Es tanca una porta, els carrers estan sols i de cop i volta s’escolten plors. La Siurana està molt trista, acaba de morir el seu gat.
11
Cada vegada que la Siurana està trista i s’en va a una petita cala que hi ha al seu poble. De sobte aparèixer una sirena i li diu:- Què et passa?La Siurana no es creu que una sirena li acaba de parlar, es queda sense paraules, però ella està tan trista que no li pot ni explicar i li diu:- Res, no en vull parlar.- D’acord.- Per cert em dic Fairina, i tu?- Jo Siurana.La Fairina li proposa de fer un viatge al fons del mar perquè descobreixi que tot i que a la vida perdem éssers estimats el món està ple de sorpreses i meravelles per descobrir.
_ Acordió
41. DESIGUna nit un nen no podia dormir.Nen: Avi, avi no puc dormir, em pots explicar una història o una fantasia?Avi: D’acord, t’explicaré una història, així comença:Estava amb unes amigues que es deien Judit i Clara. Estàvem en un vaixell bastant vell. Volíem comprovar si hi havia una sirena que et donava un desig com deia la gent. La Clara havia escoltat que si cantaves sol solet la sirena venia,Vam cantar la cançó i de cop i volta va venir la sirena.Sirena: Hola, he escoltat que heu cantat sol solet, que voleu’Avi: Volem comprovar si ens dones un desig a cadascú.Sirena: Si, és veritat, dieu-me.Avi: Vull tenir una tauleta.Judit: Jo vull tenir un novio que es digui...Bruno i que sigui de... Sabadell.Clara: Doncs jo també vull un novio de Sabadell però que es digui...Roger.El nen es va dormir.
_ Judo
42. EL TRIANGLE DE LES BERMUDESHola em dic Oriol i us explicaré la meva història navegant al triangle de les Bermudes.Un dia estava anant cap el bar i de cop i volta em va aturar un nen que va dir:-SOCORS! el meu pare és al triangle...-Quin triangle? -vaig preguntar- El de les Bermudes - va respondre el nen, però jo no vaig fer cas.L’endemà estava pensant “quin triangle, quin triangle..”. Me’n vaig anar a navegar. De cop i volta vaig veure com un noi de la meva tripulació es tirava el mar però no anava sol, anava amb una sirena. També, s’hi acostava un vaixell però es va destruir per la meitat i resulta que era un monstre marí!! Ara ho entenia!! erem al triangle de les Bermudes!! De sobte, un vaixell va aparèixer i un home ens volia ajudar. Seria el pare d’aquell nen? Doncs si, ell ens va salvar.
_AEROLIT
43. SI EL MAR ET PORTA PODRÀS NAVEGAR…Hi havia una vegada un vaixell ple de gent amb moltes ganes de navegar, però hi havia un noi especial que es deia Marc Andre Rodríguez.
Tothom parlava d’ell perquè deien que era l´escollit i els salvaria del famós monstre marí, que cada any apareixia per atacar-los, i quan ho feia sempre hi havia alguna desgràcia. Però aquest any no seria així, un dia abans de que arribés el monstre, una sirena anomenada Maria Acel Roca va veure en Marc i li va preguntar si estava preparat, ell li va agafar fort la mà i va assentir amb el cap. A l’endemà el monstre va venir i després d´una lluita constant i resistent, van acabar amb ell. Eufòrics i feliços es van posar a cantar per aquell gran triomf.
_Homer
2n premi
44. EL PESCADOR I EL MONSTRE
Hi havia una vegada un pescador que pescava en el mar, un gris i lleig dia de tempesta. Les onades s’enduien el vaixell amb molta facilitat i el pobre pescador amb prou feines havia pescat un peix, quan de sobte va notar una estrebada al braç i va estirar la canya. Un peix gegant va sortir volant de l’aigua cap al vaixell, i abans de que el pescador pogués tocar, un ésser maligne se’ls va endur als dos. Era una sirena dolenta.El pescador sota l’aigua lluitava per salvar la seva vida, quan un monstre lleig se’l va endur cap al vaixell mentre la sirena estava despistada.Normalment els dolents són els monstres, però aquell, dins seu, hi tenia una bella sirena bona. Així que no es pot jutjar a la gent per la seva aparença, sinó pel que té al seu interior.
_estrella
45. LA SIRENA MONSTRUOSAHace mucho tiempo, en lo más profundo de los mares y océanos había una hermosa sirena llamada Betty, era preciosa, con su gran cola, de color violeta, unos ojos verdes, y un pelo rubio. A ella se le daba muy bien cantar, cantaba como los ángeles. Pero…, había algo que nadie sabía, era que detrás de esa bella sirena se encontraba un gran monstruo. Betty subía todas las noches a la superficie a cantar para atraer a la gente, y cuando estaba toda rodeada de gente, se convertía en un gran monstruo verde, gordo y feo. Y la persona más débil que encontraba se la comía, y así todas las noches.Una noche se fue a atacar a un señor pensándose que era débil, pero se equivocó, ese hombre era tan fuerte que le dio un susto tan grande que desde esa noche nunca más volvió a cantar.
_ATÚN
46. LA DESAPARICIÓ MARINAHi havia una vegada tres sirenes, l’Ariadna, la Clendy i l’Escuma. Un dia la Clendy va desaparèixer, les seves amigues es van preocupar molt i van anar a dir-ho a la policia marina, però ells no les van poder ajudar.Llavors van començar a buscar per tot el mar.Pel camí es van trobar a un monstre marí i la seva esclau, el monstre els hi va començar a donar cops de bastó, elles van fugir d’ells, però l’Escuma es va fixar que l’ajudanta no els volia fer mal, era inofensiva.
- És inofensiva!!! – va exclamar l’Escuma assenyalant- Com què inofensiva? – va preguntar l’Ariadna- A mi no m’ho sembla! – va exclamar- És la Clendy – va dir l’EscumaAixí van poder alliberar a la seva amiga del terrorífic monstre maríI LES TRES VAN CONTINUAR AMB LA SEVAGRAN AMISTAT
_Caballet de mar
47. MITES, SIRENES I MONSTRES MARINS, TOT UN MISTERIDiuen els avantpassats que sirenes i monstres hi havia. Històries marines terrorífiques de monstres marins. I per fí el misteri desaparegué.Un científic molt famós: Emalyn Siren, va investigar les histories passades fetes de mites i de monstres marins i va dirigir-se a l’oceà Atlàntic, on passaven totes les històries. Es va quedar dos mesos en un vaixell. No va tenir molt èxit, però, l’últim dia va tenir una sorpresa!-Patapum!Un monstre marí enfonsà el vaixell!Un monstre, un calamar, un calamar gegant! No sabia el que era! I el monstre desaparegué de la seva vista.Ell afirmà que existien els monstres marins. Però això ja fa segles que va passar i encara per molta gent es un misteri per a molta gent.Tu creus que existeixen?
_SARDINA
48. UN DIA MARÍJo no creia en monstres marins, bé… almenys fins ahir. Tot va començar quan vaig anar a navegar amb el meu vaixell una matinada com cada dia. Vaig parar el motor com sempre al mig de la cala i com cada dia vaig prendre un cafè i vaig gaudir del paisatge. De cop i volta vaig veure una ombra que passava pel costat del meu vaixell. Vaig anar a engegar el motor. Semblava que el que hi havia sota era més llest que jo perquè havia parat el motor. El vaixell va començar a moure’s de dreta a esquerra fins a enfonsar-se. No podia creure el que veia: UN MONSTRE MARÍ! Em vaig desmaiar. No sé com vaig arribar a les roques. Bé, la veritat és ho sé, em va rescatar una sirena, però el que ella no sap és que la vaig veure i va ser meravellós.
_E2007
49. EL MONSTRE MARÍAquesta és la història d’una sirena que es deia Hera. Ella era molt bonica. Un dia estava nedant tranquil·lament pel mar quan uns pirates la van encisar, i ara cada vegada que hi ha lluna plena és converteix en un monstre marí.Una nit de lluna plena, després de convertir-se en monstre va començar a nedar pel mar fins que es va topar amb el vaixell dels pirates que la van convertir en monstre. Ella molt enfadada, va saltar a la coberta i els va demanar que li desfessin l’encanteri perquè sinó els mataria a tots. Un dels pirates li va dir que desfarien l’encanteri amb la condició que els portés a conéixer el gran Posseidó, el seu pare.
12
Hera va acceptar però com a venjança els pirates ja no van poder veure mai més la llum del sol.
_COUTINHO
50. LA NIÑA Y LOS SIETE MARESEntre mares y océanos una chica llamada Lari muy especial, nació en una isla llamada ENAMI.La chiquilla, con solo cinco años vivía sola en una casita.Un día fue a nadar y repentinamente empezaron a salir burbujas. Lari se asustó muchísimo. ¿Qué había pasado?Al día siguiente fue a bañarse a otro mar; allí no había burbujas.De los siete mares de la isla, solo en uno ocurría ese curioso fenómeno.Una mañana volvió al mar de las burbujas.Mientras nadaba sintió un escalofrío que le recorrió todo el cuerpo y entre burbujas se convertió en sirena. ¡Quedó atónita!-¡Soy una sirena!Pasaron los años y ella seguía sola hasta que un día una canoa llegó a la isla. Lari sintió una gran emoción porqué Leban, joven esbelta y de cabellos dorados, había llegado para quedarse.Lari le contó su secreto. Se hicieron muy amigas, nunca más estuvo sola.
_Lari
51. UNA AVENTURA INOLVIDABLEHi havia una vegada un pirata que navegava amb la seva parella pirata que es deia Ana per l’oceà Atlàntic. El seu fill, l’Oscar, mentre estaven navegant va detectar un tresor al fons del mar. De sobte, van veure una figura molt estranya, amb els ulls vermells i estava posseït: era un megalodon!!. Van començar a cridar perquè tenia una boca gegant i es volia menjar el vaixell sencer tot sol. No ho va aconseguir. Aquella mateixa nit van dormir al camarot i van escoltar una veu molt bonica i preciosa. Era d’una sirena que demanava ajuda perquè els pescadors l’havien enrotllat en una xarxa perquè pensaven que era un peix gran. Llavors, el pirata la va ajudar i la sirena li va regalar un amulet de la sort. No van trobar el tresor però el pirata i la seva família van feliços recordant aquesta aventura.
_JKL
52. LA SIRENA Y LOS MONSTRUOSHace muchos años, debajo del mar, había una sirena que se llamaba Arríele y su sueño era ir a la superficie. Llegó el esperado día, se escapó con sus amigas y decidieron subir. Justo cuando estaban a punto de llegar se encontraron con tres monstruos rodeando a un barco de pescadores. Las sirenas se quedaron mirando sin saber qué hacer. Arríele tuvo una arriesgada idea; era la única alternativa.El plan era ayudar a las personas del barco y después ir a la superficie. Y así lo hicieron. Ahuyentaron a los monstruos, sin que los tripulantes del barco las viesen; después se fueron a la superficie durante unos cinco agradables minutos y se volvieron a sumergir en el agua.Por fin habían cumplido su anhelado sueño.Cuando llegaron a casa les esperaban sus padres que estaban preocupadísimos. Este
maravilloso día de aventuras lo recordaran el resto de sus largas vidas.
_With Zack
53. OLIVIAExpliquen la llegenda d’un vaixell anomenat Bigship que navegava per les blaves aigües del Mediterrani. Era igual que hi hagués tempesta o onades… perquè la capitana no sabia què era la por.Aquesta capitana es deia Olivia. Era coneguda per tot el món perquè havia navegat pels set mars en recerca d’algun ésser que ningú havia vist mai.Un dilluns a la tarda es va posar a treballar per seguir buscant.Després de navegar unes mil vegades pels mars de tot el món va trobar alguna cosa semblant a una sirena, però no era allò que tothom s’esperava. Era una petita criatura blava, amb una cresta, els dits enganxats i una cua de peix.Després de mostrar-la al món tothom les volia caçar i ara ella les hauria de protegir.
_Erica
54. EXISTEIXEN O NO?La vida al mar no és com sembla ser. Això és el que pensa la Cristina, una nena de 14 anys, amb uns ulls cristal·lins i amb una bellesa com la de ningú altre, té una gran admiració pel mar, a la seva habitació té milers de dibuixos sobre sirenes, animals i monstres marins. El somni de la Cristina és conèixer a una sirena, tothom li diu a la Cristina que no ho aconseguirà, ja que, segons ells, no existeixen, però la Cristina segueix investigant. Us imagineu que el somni de la Cristina fos real? Que realment existissin sirenes nedant per l’oceà? Hi ha vegades en què els somnis només son reals a la teva imaginació.
_Kgt
55. SIRENES A LA CIUTATJo sempre havia pensat que els mites del mar no existien, fins que va arribar la Sofia. Estàvem a 6è i a mig curs va venir una nena nova. Es deia Sofia. A mi em queia molt bé, però, un dia vam descobrir una cosa molt estranya. L’últim dia d’escola estava amb la Miranda i la Carla i vam anar cap al lavabo. Per casualitat ens la vam trobar, però ella a nosaltres no. Estava dins d’un lavabo. Quan vam veure que sortia ens vam amagar i ràpidament vam entrar on ella estava abans. Allà va ser quan em vaig començar a creure’m tot allò de les sirenes i mites del mar, ja que ens vam trobar una escata de peix flotant per l’aigua. Potser ens equivocàvem però... qui menja un peix en un lavabo d’una escola?
_SIRENETI
56. L’ESPÈCIE EXTINGIDA
Era un dia assolellat, la mar estava tranquil·la, quan de sobte va sortir del mar un monstre escarransit que es deia Givimazius, era una espècie descoberta a l’any 1969 però no l’havien tornat a veure fins ara. Els científics pensaven que s’havia extingit. Aquest animal era de color blau, vivia en aigües dolces i salades, menjava carn i per això era perillós per a els humans. Des d’aquell dia ningú va anar a pescar. Uns anys més tard un nen anomenat Aleix va voler anar a bussejar per poder veure el Givimazius. Quan va entrar a l’aigua tenia por, però ho va aconseguir. Uns minuts més tard es va trobar el monstre, i va veure que no era tan espantós i ferotge com deien a les notícies, i es van fer amics. El nen l’anava a veure cada dia. I aquesta és la història del Givimazius i de L’Aleix.
_Flash
57. EL MEGALODONHola. Em dic Antonio i tinc onze anys. Alguna vegada heu escoltat parlar sobre el Megalodon? De moment ha sigut el tauró més gran del món fins ara i jo el volia veure, així que li vaig dir al meu pare i em va dir que, pel meu aniversari, que és el 12 de Juny, i estàvem a 11 de febrer. Quan me’n vaig anar a dormir esperant a que sigués el meu aniversari, em vaig quedar adormit amb una pregunta: qui va crear el Megalodon? Jo crec que va ser Poseidon.
_Germanh
58. LA SIRENA DEL MAR DE LA COSTA BRAVAEra un dia tranquil a la costa Brava, de cop i volta vaig veure una sirena, mentre jo estava assentat a la sorra llegint. Poc a poc, va anar sortint de l’aigua, i quan ja era totalment fora, la cua se li va convertir en dues cames, es va aixecar i va venir cap a mi. Em va dir que es deia Digeia, i tenia un problema molt gros al temple on vivia a sota de l’aigua. Uns amics seus, que li tenien mania, li van destrossar tot. - He vingut a veure si em podries ajudar, i et puc donar un utensili perquè puguis respirar sota l’aigua. Jo estava molt cansat de la meva vida, i a més, només veure-la, em vaig enamorar, aleshores vaig decidir que m’arriscaria la vida per ella. Vaig renunciar a tot el que tenia per ajudar-la, i anar a viure al fons del mar.
_Kachupa
59. LES SIRENES FELICESHi havia una vegada, a una illa anomenada Fantàstica, una família de sirenes.Encara ningú havia arribat a l’illa. Hi vivien molt feliços i ningú els molestava. Però un dia un vaixell pirata va arribar-hi. Els pirates no ho sabien que hi vivien sirenes, ni tan sols que hi existien.La germana gran, la Corall, de 14 anys els va veure i ràpidament ho va dir a la família. El pare va avisar a uns monstres que ajudaven com a defensa de la família de sirenes.Aquests monstres van atacar els pirates, van morir ofegats perquè no sabien nadar i el vaixell
13
es va enfonsar. No van poder tornar d’on venien, ningú va saber què va passar i la família va continuar vivint molt feliç.A hores d’ara ningú sap on es troben ni què va passar.La gent va explicant la història de generacions a generacions, com una llegenda.
_L’ESTRELLA
60. MAR ENCANTATEstava amb el meu vaixell i els meus mariners a alta mar, ja enfocava la tarda i a l’horitzó es podia contemplar la magnífica posta de sol.Pensava que les meravelles de la naturalesa són més boniques que les de l’ésser humà.La claror de la llum es va anar apagant i per fi va aparèixer la nit.Al cel les estrelles brillaven més que mai, i a l’aigua la lluna brillava com un diamant.De cop i volta va aparèixer un pop gegant que s’acostava a tota velocitat al vaixell. Vaig córrer a avisar els altres mariners que hi havia un enemic.Vaig agafar una espasa per lluitar, vaig recordar moltes coses, la meva novia, el barco trencat… Però de sobte vaig veure les cries del pop que demanaven aliment.Vaig fer parar el combat, els vaig donar peix i se’n va anar.
_Axel
61. LA SIRENA ATRAPADAFa molt de temps, en el mar de les Il·lusions hi havia un vaixell, on al davant (a la punta de la proa) hi havia una sirena d’or.Aquesta sirena no era una escultura normal, sinó una sirena de veritat, que fa molts anys uns piratas la van atrapar. Com era tan bonica van decidir que no la volien retornar al mar.Van tornar al seu poble, hi van anar a visitar un mag perquè fes possible la seva decisió.El mag, els va donar un beuratge, i va dir:-Tireu a la sirena aquest líquid i ja veureu el que passarà.El pirata va regresar al vaixell on tenia la sirena. Li va tirar el beuratge i...la sirena es va convertir en or.Un cop l’any la sirena cobra vida i pot anar a visitar la seva família.
_ABLA2007
62. EL KEREN DEL NILFa milers d’anys va aparèixer un kraken al Riu Nil, a Egipte. Els egipcis li deien Keren. Un dia va menjar-se un rei d’Egipte i es va amagar.Deien que es dedicava a descansar a la seva cova al fons del mar i menjar gambes. De sobte, va decidir sortir de la seva cova, perquè no hi quedaven més gambes per menjar. Ja havia sortit i els seus ulls alucinaven perquè hi havia molts peixos. Ell ràpidament va agafar uns cent peixos, ningú el va veure.Després d’un mes els Egipcis es van adonar que gairebé no hi havia peixos. Van anar a investigar el fons del mar i es van trobar una cova plena d’esquelets de peixos. Sabien que hi havia el Keren. Així que van anar amb armes per matar el Kraken. Finalment, el van matar i a poc a poc van anar apareixent peixos al Riu Nil.
_TheXtrictorGG
63. QUÈ HI HA MÉS ENLLÀ?
Tot això va començar prop de la riba del mar. La sirena Sheila era molt curiosa i ella sempre havia volgut saber quins misteris s’amagaven en les profunditats més obscures.Ella va reunir els seus millors amics: en Mike, la Bruna i el Pau. La Sheila els va proposar d’anar mar endins; ells s’ hi van apuntar.Gaudien d’un tranquil viatge fins que de sobte aparegué davant dels seus ulls un monstre d’aspecte terrible: tentacles de calamar gegant, cap de mamífer prehistòric i un crit esfereïdor.En un tres i no res es va cruspir tot el vaixell.Encara avui no se’n sap res més d’ aquell vaixell ni del monstre.Tree
14
CATEGORIA B(2004-2006)
1. LAS SIRENAS DEL CARIBE
Supongo que todos habéis oído hablar de los piratas del Caribe ?¿no? Pues mira, esto es lo mismo pero con sirenas. Había una vez, en un reino, una bella princesa que vivía con su príncipe azul, hasta que un día a la princesa se le ocurrió visitar al capitán de “los siete mares” (¡el mismísimo Jack Esparrou!)Un día se fue con él para recorrer de nuevo los siete mares, se enamoraron y la princesa dejó atrás su reino para irse a los siete mares. Después la princesa en una terrible tormenta se cayó al agua y a una bruja se le cayó un frasco de poción para que se convirtiera en sirena y al fin consiguió lo que había querido siempre. vivir en el mar ¡Atlantis! Y fin.
_la cazadora de los libros
2. SECRETS MARÍTIMSEl mar fa volar als vaixells, ells ballen sobre les onades i mentrestant els mariners involucionen la història de les criatures marines.Entretant, allà baix, les sirenes naden en recerca de la maldat, els peixos aterrats balbucegen la salvació dels mariners així com els monstres marins canten el naufragi dels tripulants.
_Paula J. G.
3. L’AMOR PEL MARRema amb el sol de la vida creada i balancejat amb el vaixell que somies tu.Vola com la gavina que et va formar.I si juntes les teves animes amb el telescopi, busques el tresor del mar però, trobes el tresor dels monstres. Si nedes com una sirena arribaràs lluny com l’amor que et va fundi entre els monstres i les sirenes.
_L’AMOR PEL MAR _ REBECA
4. TRAÏCIÓ FINALEl pirata volia sortir a navegar, però primer havia de comprar una brúixola que el guiés al seu destí. De camí a la botiga de la platja, es va trobar una sirena que regalava objectes de navegació, inclòs el que ell buscava. Quan ja tenia el que volia, es va endinsar en el mar. Les hores van passar fins que de cop i volta es va trobar dins d’una gran tempesta. Resultava que la brúixola era qui havia conquerit aquell gran temporal. El pirata lluitava amb totes les seves forces per poder vèncer-la, però una llum blanca amb una silueta d’una sirena que repetia: la brúixola ha aconseguit el seu objectiu i per fi el mar serà meu, i sol meu, fora els pirates i dins els monstres; va ser l’últim que va veure.
_Eva MH
5. L’ARNIVERSARI DEL MARCTAURÓ
Era l’aniversari del petit tauró. El seu pare el va invitar a una pizzeria i la pizzeria estava al costat del mar.Un pirata va venir amb un vaixell. Quan va veure el tauró i aquest li va ensenyar les dents, el pirata va sortir corren.Vam menjar la pizza tranquils.
_stefen curry
6. MONSTRES DE TOT TIPUSUna vida futura o una vida passada aquesta és la qüestió. Una gran tempesta es va apoderar d’aquell meravellós dia, i així va causar la desaparició d’aquell home immigrant, no se sap si va morir de mentre la barca arribava al seu destí, una vida millor o el va ofegar el cant d’una meravellosa sirena en el camí, de totes maneres va morir en un intent d’escapar de la guerra, però per una lluita pitjor va haver de passar en el mar intentant escapar de tots aquells monstres que maten éssers vius cada dia:plàstic (contaminació).
_ARES
7. PETONS PROHIBITSI de sobte noten com una petita onada els passa per sobre dels seus caps, ells ho senten com si fos un gegantí tsunami. En aquell moment el món es podia acabar i ells sense parar. La capa cristal·lina cobreix aquest dolç peto salat i, en tan sols un segon, en treure els caps, es fonen les estrelles. Com una sirena i un monstre marí en una historia prohibida.
_Júlia
8. FINS AL FONS DEL MARMentre els pinzells pinten de blau infinit el mar, les sirenes guien amb la veu als navegants, els vaixells ballen entre les onades pintades de color d’esperança, els peixos naden; seguint el cel creat d’alegria i els monstres s’allunyen de la maldat de les profunditats del mar.
_Laura García
9. EL SECRET DE L’AIGUAEn la fosca immensitat de l’aigua s’amaga un secret.En l’espessa negror del colossal oceà es fon un secret.L’aigua xiuxiuejarà el seu secret a la Lluna i en mig de la nit es podrà escoltar:-En torn a mi gira la vida, en torn a mi gira el misteri, és el meu deure amagar-ho. Jo t’ho contaré, estimada Lluna, per un pes treure’m de sobre.A la segona primavera del cinquè món s’obrirà la porta dels monstres de l’aigua i picaran a l’infern etern de les sirenes. La força d’ambdós mons farà unió, i en mig de la nit les estrelles tornaran a brillar. Un nou món sorgirà de les entranyes de la Terra. Llavors començarà una nova era, l’era dels monstres.
_Lucía
10. LES DOS CARES DEL MAR
El capità, afalagat pel que li murmura el silenci de la nit, contempla el vaixell festejant amb les onades que emmirallen les estrelles del cel. Estrelles brillants com la sirena empresonada pel monstre, que discerneix els mars escridassats per les seves pròpies foscors. Foscors que no veiem a simple vista però de totes maneres, hi són.
_La sirena transparent
11. SÓC FAMÓS PER UNA SIRENA AL MARWhatsapp per l’avi:-El diumenge van anar-hi tots d’excurció amb vaixell a una illa petita a prop de casa teva. El capità em va deixà agafar el timó per navegar.Després a l’hora d’esmortzar, menjant un entrepà de pernil, una noia molt guapa va dir:-Puc provar?-Si.-Humm, que bó, qué es?-Es pernil amb pà i tomàquet.Els pares es van acostar per curiositat i la noia es va llançar al mar de cap.Tots amoniats per la noia al mar vam aclamar un :-Hoooooooooo- quand van veure un Salt d’una sirena ( la noia ), i es va allunyar amb salts al mar con un delfí.Tots van riure. Després tothom volía una foto meva. Un altre día que et trovis millor, vindràs amb nosaltres avi.T’estimo, petons del teu net.
_HenRyxd123 YT
12. EL REI I ELS GUÀRDIESHi havia una vegada un 3 ulls i una sirena. El 3 ulls va portar un megadolon de 3 caps i una balena blava agressiva i molt petita, al rei del mar, perquè li fessin de guardians. El rei del mar era al pare de la sirena. Els monstres eren als guardaespatlles del rei, eren gegants, menys la balena que era petita.Van venir 3 monstres més gegants, més forts i molt alts, Que guardaven la casa del rei, eren una orca, un tauró martell i un tauró blancA dins la casa del rei hi havia el misteriós peix elèctric, la morena, el peix pedra, el peix aranya, la manta i la manta raïa. Eren gegants i tenien mala espina i un dia volien mata a la filla del Rei i el peix Cell va anar a la presó
_ Deriva
15
2n premi
13. CORALL
Corall mai havia sabut qui era. Ni on vivia. Ni que havia de fer allí baix. Vivia a les profunditats del Mediterrani. Pel matí quan es despertava, brodava versos de sucre i se’ls cosia entre els cabells per a que l’aroma a dolç, endrapés a algun mariner que passava. No volia estar amb ningú mai més.En part, era feliç d’estar vidua. Aquella relació que ara veia des de fora, la va deixar marcada crònicament. Els crits. Els cops. Les baralles. Ella sempre s’enduia la pitjor part. Aquell monstre del que estava enamorada l’enverinava cada dia amb les seves paraules de cianur i la ridiculitzava davant els taurons que passaven. Per les nits plorava, i, els versos de sucre que brodava pels matins eren les úniques paraules que endolcien els seus dies.Als seus 100 anys ella volia ser la única sirena del seu mar.
_ TriTriTritons
14. CANTS D’INFERNAquells bonics cants de sirena tan dolços però també hipnotitzadors. Són cants d’infern que a poc a poc l’esperit dels mariners solca cap al cel.
_TOMMY
15. TOT GRÀCIES A LES PETXINESQuan el mar pesca les ones enfadades que un monstre ha creat per fer naufragar a un mariner i el seu vaixell, que busca sense descans una sirena, els peixos escaven túnels profunds, per a que el color brillant de les petxines guïi al mariner a nedar per a que pugui viure eternament.
_Ari
16. EL MONSTRUO QUE ATACÓ EL BARCOUna vez 5 amigos se fueron de pesca al mar Mediterráneo ; alquilaron un barco para ir de pesca y cazar un pescado gigante para ganar un poco de dinero ; pero eso no pasó.Había una tormenta y el agua subía mucho; de repente, escucharon unos ruidos raros... Al día siguiente, vieron un tiburón blanco y una cosa rarísima… le intentaron disparar pero no pudieron y también se le escapó el tiburón. Una semana después se hartaron, se querían ir a casa pero vino un monstruo y atacó su barco. Intentaron pedir ayuda con una bengala, pero solamente tenían 5 balas.Usaron una para distraer al monstruo y tenderle una trampa y lo hicieron dos veces para que no se escapara. También hicieron un detector para vigilarle porque era muy listo. Al final murió con la última bengala. fin
_El hombre de oro
17. RAONAMENTS DE SIRENAUn dia una sirena, es va fer aquesta pregunta: -Perquè jo no puc sortir de l’aigua? Ella sempre s’havia imaginat poder viure a l’exterior, però sabia que això no podia ser. Nedant i nedant
es va trobar en Buh!, un monstre molt però que molt divertit que sempre alegrava tots els habitants del fons marí.En Buh li va preguntar a la sirena:- Que et passa? Et veig amoïnada.- Porto uns dies pensant que m’agradaria sortir i recorre el món terrestre.El Buh li respongué:-Saps que això és impossible, però dins del mar hi ha racons increïbles per descobrir, jo en conec uns quants. Quan vulguis t’hi porto.I així van quedar. Monstre i sirena es van dedicar a recórrer les profunditats del mar, i a la sirena li van desaparèixer tots aquells pensaments del cap.
_Kalea
18. MALVADOSSi creéis que la vida son princesas y príncipes, que sepáis que no lo es, sino que hay muchos más monstruos y sirenas. Sí, desde luego, las sirenas son malvadas.Se ha hecho correr la voz que las sirenas se dedican a encantar a los pescadores que pasan por su zona con su mítica voz, y esto hace que se lancen al mar.Y luego están los monstruos. Puede haber monstruos buenos y malos, pero la mayoría son lo segundo. Son tan temibles, que se comen a los niños que son como ellos para que puedan ser más malos. No hay criaturas más temibles que estas. Nadie se atreve a mirarlas. Yo estoy contra ellos, pero mi padre es un monstruo y mi madre una sirena. - ¿Qué puedo hacer para que cambien de bando? Eso lo veremos en la próxima historia. Hasta pronto, y preparaos para más. Un abrazo, Claire
_Ni idea
19. LA LEYENDA DE LA SIRENA FALCONERACuentan que hace tiempo un joven pescador de Vilanova i la Geltrú se enamoró de la sirena de la cueva de la falconera del Garraf al verla cantando y peinandose.La sirena vivía con un dragón rojo de 3 cabezas que guardaba un gran tesoro lleno de riquezas, entre ellas la caja de Pandora.El pescador no quería nada del tesoro, porque estaba enamorado de la sirena y ella se enamoró de él por su buen corazón.El dragón celoso y desconfiado le dió una bebida envenenada al pescador. Pero él no se la bebió y la tiró al agua.Desde entonces hay agua dulce allí menos la noche mágica de Sant Joan.La sirena y el pescador fueron felices juntos, y el pescador le dijo al dragón que le esperase allí, que le iría a buscar más tarde. Y hoy en día todavía el dragón está esperando.
_HenRyxd123 YT
20. MARE, JO VULL SER SIRENAMare, jo vull ser sirena, per tenir cos de noia jove i bonica, pits molsuts amb mugrons rosats i cua amb escates platejades que enlluernin als mariners.
Mare, jo vull ser sirena, per sentir com dibuixen les onades sobre la meva pell, línies de tinta blava i rastres de sal cruixent.Mare, jo vull ser sirena, per escoltar l’enciser cantar de la marinada sobre les aigües del mediterrani allà on el mar sospira per darrera vegada.Mare, jo vull ser sirena, per dormir arraulida entre els coralls, balancejant-me amb les onades com en un bressol constant, fins l’arribada d’una nova albada.Mare, jo vull ser sirena, per cantar les nits de lluna plena quan la fosca nit envaeix cada racó de la costa, tenyint de negre platges i carenes.Mare jo vull ser sirena, no vull ser Neptú.És clar fillet meu, tu seràs qui vulguis ser.
_NAUTILUS
21. AIGUES PUNXAGUDESUna sirena nedant per un mar ple d’emocions, canta una melodia agradable i de sobte arriba un preciós peix, tota emocionada neda corrents i, com un humà que es punxa amb una estella i es fa mal, ella, xoca contra una roca i provoca la seva mort. Unes bombolles surten del seu cos i l’agradable melodia que cantava s’esfuma i apareixen 2 banyes, 8 potes i un cor negre. El peix, s’amaga sota l’arena abans que aquell monstre l’atrapi i pensa que el mar amaga terror sota aquella bonica capa blava però, si t’hi llances, et punxaràs.
_Blau
22. LA HISTORIA COMO EL MEGALODÓN SE COMÍA UN BARCO
Un capitán quería matar a un tiburón grande. Cuando ya tenía armas consiguió un equipo y un barco.Comenzó la lluvia, el barco se controlaba mal, del mar salió el tiburón y se comió el barco. Entonces todos murieron.Nadie sabe como matarlo y pasados 10 años se murió por hambre y las personas se ponían contentas porque ya por fin se murió.Lo cazaron con una trampa para pillar a Megalodón y murió.
_Tiburon
23. SIS CAPS BEN BUFONSEl vaixell que ens ha deixat la gent del poble de la vora ens apropa silenciosament a la cova. Fa anys que el monstre anomenat Escil·la terroritza els vaixells que passen per l’estret de Messina. És un monstre amb cos de lleó, sis colls de serp i sis caps de gos. El meu company i jo hem decidit anar a matar-lo per tal que deixi de caçar el bestiar i no destrossi més pobles. Entrem a la cova intentant no fer soroll i ens el trobem dormint. De sobte, sentim uns lladrucs i veiem sortir del darrere del monstre el que sembla un cadell amb sis caps que ens treu la llengua. Ens mirem entre nosaltres, i el meu company em pregunta: “No el podem deixar orfe, oi?”. “No. Provem a una altra cova, potser trobem un monstre diferent i podem ser herois igualment”, li dic.
_Ombrívol
16
24. LA COVA DE LES SIRENES
En un racó recòndit del mar de Manaurai hi ha una cova que s’especula en algun moment va ser castell de precioses sirenes: la “Cova blanca” la qual ningú havia explorat mai. Un dia una intrèpida nadadora encoratjada d’explorar els secrets d’aquell mar i també amb una petita empenta de sort, va trobar-la, aquella que havia estat tant popular en llegendes locals. S’hi accedia per una petita obertura en una de les parets del llit marí. Al entrar es va trobar amb parets altes i gegantesques columnes d’estalactites formades al llarg dels anys. La llum, que s’introduïa per una obertura al sostre de la cova, era magnificada pel blanc de calç que la cobria. La gran sala es ramificava en diferents túnels i sales annexes dignes d’un castell. Després d’explorar-les durant una estona hi va trobar diverses relíquies, com devia arribar una corona fins allí?
_Ram
25. LOS MONSTRUOS DEL MARLa vida en el mar es muy loca. Los monstruos del mar son muy divertidos por que vuelan por los aires y hacen risa; cuando explotan, cuando vienen a por los demás monstruos del mar… se van corriendo muy rápido y después viene un tiburón y los asusta con un grito muy fuerte.Entonces se queda el mar todo vacío, luego viene una sirena nadando muy rápido y se los lleva por delante.La sirena dice: - ¿Qué pasa aquí?, ¿Por qué gritas?¡ no puedo aguantar más con los gritos!!, ¡parad ya por favor!! ¿No veis como estoy? Es que no paran de picarme a la puerta y hacer ruido a las 11:00 de la noche.El pez dijo:- ¿ Por qué me sigues? ¡vete a 10km de aquí!, adiós, buen viaje y feliz navidad.Y celebraron la navidad aunque era verano.
_Salta monte
26. AQUARIUM ADVENTUREEstábamos Sergi, Pol y yo, en un aquarium. Vimos todos los tanques llenos de peces, había una zona que ponía: prohibido pasar.Con la intriga de saber que había, entramos, estaba todo oscuro, solo teníamos la luz de los tanques; estaban vacíos, era muy extraño. En uno vimos algo moverse, nos fijamos y vimos algo impresionante, eran delfines, súper simpáticos. Se apagó la luz de ese tanque y de repente se volvió a encender. Los delfines no estaban, se oía a un guardia de seguridad preguntando si había alguien. Vimos la linterna y derepente desapareció el guardia. Volvimos corriendo y había agua por el suelo, Pol y yo volvimos, pero Sergi se resbaló, cerramos rápidamente y por el cristal lo vimos, se lo estaba comiendo un monstruo marino. Intentó salir para comernos, avisamos a la policía y sacaron un gato, este se comió al monstruo de un bocado, menudo gato.
_Sifines86
1r premi
27. LLUNA DE PLATA
“Lluna de plata, lluna d’or, brilla alta i amb el cor” em cantava la mare quan era petita, quan tot era real. Quan, si m’avorria, em deixava bressolar per una corrent marina. Quan les anemones s’obrien pas davant meu i les elogiava perquè són molt presumides. Però també recordo quan tot es va esvair davant els meus ulls. Quan totes aquelles melodies es van convertir en crits desfigurats i trencats mentre no paraven de caure àncores i xarxes. Quan vaig veure la mare travessada per una d’elles mentre s’enfonsava en aquell escull que una vegada va ser preciós. La seva cara, llàgrimes i sang es clavaven al meu cor com un punyal blau del color que una vegada van ser els seus ulls. I ara em segueixo deixant bressolar per l’onatge mentre imagino la mare cantant-me “Lluna de plata, lluna de dol, brilla sens falta i sense el teu sol”.
_Lluna
28. KRAKEN VS EL MONSTRUO DEL MALEn un mar muy lejano había una bestia asesina que no paraba de matar criaturas marinas. Muchos lo conocían como el pulpo gigante y otros como kraken. Unos dÍas después de que el kraken acabara con todas las criaturas marinas, fue a otro mar para matar, pero no contó que había otro monstruo como él, que estaba defendiendo su territorio.Así que hizo un plan para matarlo y cuando llegó el día del asesinato ya sabía que hacer. Así que dijo: voy a pillarlo desprevenido, después lo mataré y me quedaré con su territorio y mataré a todas las criaturas de este mar, así que lo mató y se lo comió…o tal vez no…
_Ryuzuki126
29. LA MALDICIÓN DEL MARHace muchos años al lado del un mar había un hospital muy antiguo, abandonado.Estaba abandonado porque lo trasladaron a un sitio más céntrico y grande; estaba en un sitio solitario.En 1917 se inauguró un manicomio, pero en 1930 lo cambiaron por un hospital y en el 2006 se cerró. Poco a poco, el mar se lo tragó y todas las cosas que pasaron en el manicomio, se las llevó el mar.Había especies de animales raras, peces sin cabeza, pulpos sin patas… especies muy extrañas por culpa del antiguo hospital. La gente no quería ir porque les pasaban cosas raras, con los años lo derribaron y construyeron una urbanización. Una noche desapareció.
_El zombi
30. CHUTULUChutulu vive en el océano Pacífico, mide 15 metros, su cuerpo es como gelatina, si le destruyes una parte de su cuerpo se le regenera en horas. Tiene cabeza de pulpo, alas de murciélago, su cuerpo está lleno de escamas como un dragón alado. Tiene esbirros de menor estatura y está invernando hasta que las estrellas se alineen en su favor por sus creyentes. Cuando despierte destruirá la Tierra
_Vacamu
31. AIGÜES NEGRES
Solcava una nau en el mar, i l’aigua arran de la fusta amb cops demanava engolir-la. Els dies calorosos passaven, i el vent xiulava, la brisa ardent miratges provocava. La galera seguia les rutes del portolà esperant atracar en el port assignat.Les veles s’inflaven, i la naviliera avançava imponent pel terra d’ones nu de senyals.El primer tro va ressonar, i l’embarcació mercantil es feia pas per les onades i els llamps; la pluja li mullava el rostre, i entre la foscor dels núvols que tapaven el sol avançava buscant altre cop la tranquil·litat entre un mar de perills.Finalment, la naviliera s’alliberà de les mans de la tempesta. Però les ombres del mar s’acostaven portant l’obscuritat del fons. Caigué altre cop en unes mans grans provinents de les profunditats, unes extremitats tacades de tinta, unes potes de vuit tentacles. Llavors sí que es va enfonsar.
_Nicol Bolas
3r premi
32. ELS MEUS ULLS PLOREN
Mirava el seu rostre reflectit per les ones. Era alta, esvelta i de cabellera llarga i rossa. Portava un vestit blanc amb brodats que sota la llum del sol brillaven. Tots els mariners n’estaven enamorats i sovint es podien sentir baralles per veure a qui pertanyia. Però ningú percebia que quan ella es reflectia a l’aigua hi veia una persona morta. Ja no volia viure.Un dia, un mariner s’hi va dirigir per parlar-hi. Ella no volia que aquells homes la toquessin, i, abans que el mariner li poses mà, va saltar per la borda i va ser enduta pel corrent marítim. Però els àngels no van permetre deixar-la morir per la seva immensa bellesa i la van convertir en una sirena. Era l’ésser més pur que hi havia hagut mai en la falç de la Terra, Però també, el més trist i buit que perdurarà durant tota l’eternitat.
_We Lost Hope
33. L’ANTHONY DE MARAl segle XV es va veure una criatura increïble al mar Mediterrani; era de pell blava, cabells taronges i ulls verds.Aquesta criatura era molt temuda durant aquell segle. Es deia Anthony, però com que el pirata que el va descobrir tambè es deia Anthony, li va anomenar Anthony de Mar.L’Anthony de Mar tenia un cetre, el Fortunymí, amb el que podia fer ballar a qualsevol persona.Durant molts anys, l’Anthony de Mar i el seu exèrcit van lluitar contra les sirenes per dominar l’oceà. Ara bé, les sirenes tenien una reina poderosa, la Dome.La Dome va crear el Trinxanthonis, un arma amb la que podia congelar a l’Anthony de Mar durant tota l’eternitat. L’Anthony no va poder fer res per salvar-lo.Finalment, la Dome va atacar l’Anthony de Mar i ara ell segueix congelat, esperant a que algú l’alliberi de l’iceberg en el que està atrapat.
_ Tito Soncra
17
34. LA SIRENA CANVIASPECTES
Hi havia una vegada en un punt mig de l’oceà cap al fons marí fora del nostre camp visual un regne on habitaven sirenes en pau i harmonia.Aquesta pau es capgirà el dia que va néixer una sirena poc normal i va alterar el cicle vital.Si se li embrutava la cua o el cabell, es transformava en un horrible i lleig monstre marí i començava a atacar el regne sencer provocant el caus al seu voltant.El rei la va avisar: ”Si tornes a ficar en perill la vida de tots els habitants, et prohibiré l’entrada al regne”. Aquelles paraules la van fer raonar i va decidir quedar-se tancada tota la vida dins de casa. Diu la llegenda que encara segueix reclosa amb un tresor que amaga dins del seu cor.
_AD
35. L’ILLA DE LES SIRENESL’illa de les Sirenes era una illa perduda pel mar, molt poca gent la coneixia. L’illaera molt tropical, tenia arbres preciosos de diferents colors, hi havia flors de moltscolors: roses, blaves, vermelles, grogues, taronges... fins i tot hi havia unvolcà al centre de l’illa que erupcionava or. Es diu l’illa de las Sirenes perquè lessirenes envoltaven l’illa per protegir-la. Un dia, un monstre marí va envair l’illa, lessirenes van intentar aturar-lo, però no ho van aconseguir, van lluitar i lluitar però nova donar resultat.A dia d’avui a l’illa només es veuen colors foscos, fulles seques iarbres caiguts. També, el volcà ja no erupciona or, ara és un volcà normal i corrent,com totsels demés i ara només és una illa perduda al mar sense res d’especial.
_Nora
36. MITES I MOSTRES DE MARHas escoltat mai parlar de mites i mostres de mar? Segurament has escoltat parlar de sirenes, però no, no és la que faré, parlaré de Posidó. En la mitologia grega, Posidó, era fill de Cronos i Rea i era el rei del mar. Quan Posidó va créixer es va construir un trident, que en les estàtues i pintures sempre porta a la mà. Posidó es va unir a la lluita amb Zeus i Hades, germans seus, contra Cronos i els titans, on els tres germans van guanyar. Zeus, Hades i Poseidò es van repartir les parts de la terra. Zeus va escollir el cel, Hades va escollir l’inframón i Posidó va triar el Mar. Així es va convertir en el rei de les aigües.
_b.fly
37. LA PESADILLA A MEDIA NOCHE
Me cogio tan fuerte del cuello que escuchaba cada vez más rápido el corazón. Era una bestia con uñas mas grandes que yo.U nos ojos sangrientos que iban aumentando, y un color azulado más oscuro que el oceano. Se distingia perfectamente entre el agua marina. Poco a poco fui viendo mi vida pasar. Vi a mi madre diciendome la frase que no me podia parar de repetir: No te adentres nunca en el mar, no te adentres nunca en el mar, no te adentres nunca en el mar. Una y otra vez. Pero de repente vi una luz, una luz que hizo que perdiera el conocimiento. Notaba unas uñas que me rozaban el brazo, pero me relajó escuchara mi madre decir: Tranquila, estoy aqui. Sentí un fuerte tiron en el brazo y vi a mi madre. Me desperto, abrace a mi peluche, el monstruo marino, y me volví a dormir.
_Nightmare bear
18
CATEGORIA C(Majors 16 anys)
1. A FLOTE
Había acumulado desgracias suficientes para hundirse una docena de veces en lo más profundo del océano, pero, a sus ochenta y ocho años, todavía se mantenía a flote. Los pescadores del lugar la llamaban la sirena de las aguas turbulentas.
_Provi Miras Flores
2. EL CANTO DE SIRENAS¡Alarma. Ladrones!Guardias Urbanos, Mossos etc.Pregunta: Vive Sola?-Claro está.Cerca del mar
_ArWen
3. LA MÚSICA DEL FAROLa sirena que una vez fue mujer y soprano canta delante del faro mientras suspira por el artista de sus ensueños: el pianista que componía óperas recreándose en la contemplación de los ojos que le inspiraban, los ojos de la mujer que, años después, meciéndose sobre las olas, convertida en sirena, acariciaría con su voz de terciopelo el espectro bailarín que se desliza sobre el cono de luz que difunde el faro.
_Provi Miras Flores
4. LA VENGANZA DEL TRIDENTEEl océano se lamentaba, pues el hombre lo envenenabaLa fauna desaparecía y la flora se extinguíaLas corrientes marinas sollozaban, un nombre venerabanOh padre del mar, sálvanos de esta tempestad,Desesperación y muerte asolan nuestra voluntadEntonces un fuerte ciclón comenzó a surgirPequeñas criaturas marinas se comenzaron a unirUna forma majestuosa se vislumbraba en la oscuridadSostenía un hermoso tridente con porte y virilidadEl señor de los mares había vuelto del olimpoLo que sus ojos contemplaban, lamentaba su rostroTales hechos se asumían como un exterminioEl rey alzó la voz y de ella surgieron maremotosBalanceó su poderoso tridente y nacieron torbellinosLa humanidad estaba sentenciada a su finalPueblos, ciudades y países arrollados sin másEl ser humano no supo a la naturaleza amarY Poseidón afligido se vio obligado a el problema enmendar.
_Lobo de mar
5. TITANS I TITÀNIDES
Puja de quatre en quatre abandonant el sopar de gala.Sent pessigollejar l’estómac sense albirar que està succeint.Són les netes de Terra i de Cel, avorrides en els llimbs de l’eternitat, ofeses pel solcar del nom del seu pare.Trepitja el pont de comanament. Un esglai li esberla la ment.Impertèrrits enfront d’aquell blanc, fred, gegant.Fa fora el timoner.No les veia des que travessar el cap de Forns.Tetis i Oceà riuen, les seves filles juguen amb els humans.Segur estava, mai ningú tantes haver-ne vist. Ni el més bocamoll xop de rom. Amb els ulls clucs en recompta milers.Canta vella cançó per no sentir-les com li ensenyaren els vells mariners.Massa tard, ni el cop de timó ni «l’aturin màquines!» arriben a temps.Sent com a seva la ganivetada el vaixell.Dolces com la mel, les oceànides encanten mariners.
_JOQUER
1r premi
6. EL CANT DE LA SIRENA
Mala fama tenim nosaltres, les sirenes. Se’ns acusa falsament.El nostre cant no és una crida desesperada. No és una posada en escena premeditada amb un objectiu velat i mesquí. Canto i deixo anar notes greus, de vellut, de plom, sentiments compactats i curosament amagats, retinguts… que finalment es poden esponjar i deixondir, que esdevenen aquestes notes que sonen com plors, com crits desesperats. Que no volen embruixar ni atreure ningú, que se saben poderoses i mortíferes, que tenen un poder il·limitat perquè arriben al cor mateix de qui escolta i fan ressonar les seves pròpies pors, les seves ànsies de compartir i acompanyar, de ser acompanyat, de deixar d’estar sol…Jo, sirena, no canto per tu, per atreure’t sinó per poder continuar viva.Senzillament, canto.I bressolada per aquestes notes que neixen de la foscor pregona del meu ventre sóc capaç d’encarar la nit, de començar un nou dia.
_Fractal
7. JA NO QUEDEN MONSTRESUna veu profunda, sortida del fons del mar, quasi no s’entenien les paraules. Costava molt de sentir, havies de parar atenció. Just quan les onades tornen enrere, quan l’aigua marxa arrossegant cap al fons les coses que ha portat a terra. – Monstres, monstres, vosaltres sou els monstres. No estava dient cap mentida. Després de deixar morir a milions de nàufrags, gent que només volia un futur. Després de fer servir les aigües de camp de batalla, fent la guerra entre nosaltres, aniquilant tota mena de vida. Després de llençar a l’aigua tot allò que no volien, contaminant i fent impossible la vida a les seves aigües.
Potser ja era massa tard, potser ja no hi ha marxa enrere, i no es poden desfer tants anys de maltractar la natura. -Ja no queden monstres al fons del mar. Va dir algú. Però nosaltres continuàvem escoltant aquella veu sortida de les profunditats.
_Tofol_c2
8. L’ACCIDENTEm llevo a mitjanit, em miro la família i marxo a pescar. Tothom dorm, sembla un son plàcid, però saben que cada dia que surto al mar és un perill, i pateixen, ho sé.El mar és fred i està com una bassa d’oli, les muntanyes de la costa es retallen més fosques que la nit i impressionen. Les llumetes del port brillen com una línia fina en l’horitzó. Vaig fins allà on pesco i veig crancs, avui serà un bon dia! Començo a collir-los.De sobte, les potes se m’emboliquen en una gran xarxa i començo a enfonsar-me, estiro els tentacles i m’agafo al primer que trobo, un vaixell, però no sura. Alguna cosa se’m clava, la xarxa m’ha entortolligat, un regueró de sang em surt de les ferides i el dolor és intens. Perdo la força i m’abandono al mar mentre sento veus aterrides cridant: – El Kraken!
_Sacatapus
9. AMOR PROFUNDEndinsant-se dins del seu propi oceà interior, el capità va romandre paralitzat en la proa del seu navili fins que el seu contramaestre va agafar la simitarra i es va dirigir cap a ell.-La tripulació ha fet us de la cera de les espelmes per tapar-se les orelles? - Li va preguntar el capità sense treure la mirada de l’horitzó.- Així es capità.- Li va dir després de donar-li la simitarra. A soles novament, el capità va contemplar com el seu únic fill estava estès en unes roques de la costa acompanyat pel sireno del que s’havia enamorat bojament
_Fénix
10. RADNE, L’ÚLTIMA SIRENA.Sola a l’oceà, una bonica dona amb cua de peix, de nom Radne. Obre els ulls, un dia més, uns ulls blau turquesa, que estan començant a agafar un to vermellós. Amb la vista borrosa veu una petita llum. Es dirigeix cap a ella, molt lentament, la bossa que envolta la seva bonica cua, no la deixa nedar com ho feia fins ara. A l’arribar a la llum, se n’adona que només és el reflex del sol que topa amb una llauna mig oxidada de refresc. Llàstima! Necessitava una mica de sol, fa dies que no el veu, no el veu gràcies als plàstics que suren sense destí. Amb llàgrimes als ulls, comença a nedar. Neda amb totes les seves forces, tan fort que li cau la bossa de la cua. Tan lluny, que mai més veu la llum.
_J. L
11. OFRENAEls pirates dormen, envoltats d’ampolles, dins el celler de càrrega. El cofre que ha originat la
19
seva celebració està a punt de desaparèixer: dos tentacles; humits, plens de ventoses, s’introdueixen pels ulls de bou destrossant la fusta i abans que ningú pugui reaccionar el monstre marí es submergeix a l’oceà, abraçant el seu tresor.Dinou hores després, amb la lluna plena com a únic testimoni, una pluja de perles cau del no res fent embogir de felicitat la petita sirena, que somia amb fer-se collarets, com a les històries que li explica la seva mainadera.-La lluna -diu la vella tortuga- plora quan veu el seu reflex a l’aigua. Quan minva deixa de plorar, per por a desaparèixer. Les seves llàgrimes cauen al fons de l’oceà, on les ostres, de vegades, les atrapen. Quan trobis perles perfectament rodones, sense defectes, pots estar-ne segura que són llàgrimes de la lluna.
_Maggie
12. DOLÇOS ANHELSCada dia m’entrego al teu abraç inacabable, i cada vespre m’adormo amb els teus dolços amanyacs.No penso mai que cada dia surten de la fosca els monstres que volen endur-me als fons, on tenen els seus dominis, on t’estrenyen entre els seus poderosos braços fins que fan cruixir tots els ossos, i llavores, s’empassen d’un glop l’ànima de la seva captura.Jo que sóc última de les teves filles de cua de plata, abans érem moltes que jugàvem a la platja, cantant i fent rialles. Ara m’estic tota sola, de tant en tant alguna gavina ve donar-me una mica de companyia.Per això voldria que tornessin els dies feliços de la meva infantesa, quan tot era joia i felicitat.Mentre tant somiaré cada dia als teus amorosos braços.
_Avia 49
13. LA BELLA LORELEILorelei s’enfilava dalt de tot del cim, i es posicionava a sobre d’una roca, per albirar l’horitzó en tota la seva plenitud. Era bella, d’ulls blaus i amb una llarga cabellera d’or. Meitat dona, meitat coberta d’escates, cantava a l’entorn de la nit per fer-se escoltar, i estremir a tots els que s’hi acostaven. El seu cant deixava encisats els mariners de les aigües del Rin, que s’oblidaven del pas del temps i del rumb del vaixell. Es trobaven abocats a la perdició, condemnats a estimbar-se contra els esculls i les roques. Ella, ho feia per desig de venjança. Una vegada, fa molt de temps, es va enamorar d’un jove pescador, el romanç no fou durador. Lorelei descobrí que una noia també estimava el pescador. Una nit, Lorelei s’emportà l’amant i el soterrà dins del seu palau sota l’aigua, pensant que el tindria per sempre. Encara infeliç, Lorelei continuava cantant.
_El jove pescador
14. UN GRAN ERRORLes dones amb cues de peix netejant les tèbies amb les dents afilades. La resta dels cossos humans dessagnats i sense cames suraven sobre les aigües torbes. Els seus ulls terribles, encara concentrats en la carn, no s’aixecaven dels ossos. Tenien els cabells d’or, maleïts àngels rossos degustant la carn humana. Ell
s’amagava darrere d’unes pedres intentant no ser vist. Mai s’hauria imaginat que allò arribaria tan lluny, hauria d’haver fet cas a les veus que l’alertaven a no visitar la platja. Ara era massa tard, el seu equip estava sent menjat pels monstres dels oceans. Aquells que fins fa uns dies havia cregut llegenda. Per un moment va pensar a marxar corrents però la inquietant imatge l’havia lligats els peus a la sorra. Una feina massa arriscada, ningun cartògraf s’havia atrevit mai i ara sabia per què. Uns ulls felins es van fixar sobre seu. Moriria, ho tenia clar.
_Eveline
15. ATRAPADA EN EL ESPEJOLas miraba tras la cortina de algas. Ojos de fondo de mar que dejaban escapar lágrimas. Las sirenitas ajenas se dejaban mecer por la corriente marina y daban la impresión qué danzaban. Sus tintineantes risas le arañaban el alma.Ella el monstruo, recluida en un manto negro y frío. Ellas con sus sueños, con su desbordante felicidad.Nunca se había atrevido a salir. En la oscuridad estaba segura. Los monstruos no son queridos.Había visto destellos de luz entre las rocas cercanas. Pasó a visitarla el silencio y sólo cuando lo cubría todo, se atrevió a salir.Se acercó al lugar de los destellos, entre sus manos el objeto brillaba. Lo miro con detenimiento y pudo ver una sirenita atrapada, que a su vez la miraba.El monstruo retrocedió sorprendido. Soltó el espejo, que se rompió en pedazos. Cuando lo volvió a recoger, la sirenita se había escapado.
_Dorada
16. NO PUC RESPIRARNo puc respirar! He caigut al mig de l’oceà no sé d’on… Obro els ulls i tot és fosc. Silenci. M’enfonso cada cop més i més. Mentre vaig cap al fons la temperatura minva per moments. Recordo. Sí…. Recordo alguna cosa…. Un corsari em va llençar al mar. Però no recordo el motiu… Poc a poc vaig perdent el coneixement. Em falta l’oxigen i ja no em queden forces. De sobte sento el meu nom. O potser imagino que el sento.Alguna cosa m’agafa per la cintura i a tota velocitat em va pujant cap a la superfície. És suau. De tant en tant acosta la seva boca a la meva per donar-me alguna cosa que em permet respirar. Em deixa anar i puc treure el cap de l’aigua. Miro al voltant i puc veure una gran cua de sirena enfonsant-se ràpidament.Sirena? Jo mai havia cregut en les sirenes…
_alba2018
17. L’AVENC DE CARIBDISUna calma aparent acompanyava al vaixell que solcava el Mediterrani provinent de les Amèriques. Anava carregat de caixes plenes a vessar d’objectes d’or i argent que els colonitzadors havien arrabassat als pobles nadius. Servirien per a enriquir a reis i estaments socials que ho volien per a mostrar el seu poder i destinar-ho a despeses sumptuàries, sense comptar amb la resta de la seva pròpia població.
Però la tripulació no s’imaginava que una força del mar els truncaria els plans mercantilistes. Caribdis, monstre, filla de Posidó i Gea, convertida per Zeus en un remolí que succiona totes les embarcacions que se li acosten, els esperava.De sobte va començar a bufar un fort vent seguit de l’aparició d’ones gegantines. Els mariners veien esparverats com es formava un vòrtex marí que anava fent girar la nau, arrossegant-la cap al centre. L’avenc de Caribdis va engolir el galió i l’avarícia amb ell.
_arpó
18. EL HUNDIMIENTOReunión de sirenas.Parte del día.Los Leviatanes vuelven a quejarse de injurias y de que se les acusa de bestias marinas enviadas por Satán. Podemos posponerlo, ya que hace décadas de que un cachalote de color blanco, asegura sentirse discriminado por el asedio que sufre por la obcecación de un tal capitán Ahad. Habrá que investigar si el Kraken de guardia ha vuelto a estar haciendo de las suyas y en nombre de Poseidón, se dedica a jugar con los barcos balleneros. Desde que estos han descubierto de que la tierra es redonda, ya no hay abismo donde esconderse. Pero antes de proseguir, esta convocatoria de sirenas quiere aclarar y advertir, que no se consentirá más que las llamen manatís o belugas, todos deben conseguir conservar su condición de leyenda o mito, o sino, algún día los monstruos terrestres nos dejarán de temer y las aguas se convertirán en mareas negras donde todos los cuentos……se ahogarán.
_Supersonicman
19. A MAR, AMOREl vaixell Partènope travessava mars desconeguts quan elles van començar a cantar. Els tripulants, encisats i plens de desig, abandonaren Partènope per abraçar les muses, mentre les sirenes els rebien amb l’estómac ben obert. Al vaixell només va quedar un mariner, el qual xiuxiuejava a l’oceà somnis i anhels, mentre alçava la mirada al mar d’estrelles i es deixava acariciar pels seus esquitxos. No era un noi comú.Pisínoe es va enamorar. Amb un cant més suau que el de les seves companyes, va cridar-lo. Ell, però, ni es va immutar. La noia peix va negar-se a deixar-lo enrere i, mentre trepava pel vaixell, va somriure en notar el seu cos escamat endurir-se i unir-se a Partènope. Posidó l’havia maleït per traïció. El seu últim alè va ser dirigit cap al noi somiador, el qual mai va escoltar el cant del mascaró de proa més bonic, ja que era sord.
_Lilium
20. HUNDIDANo sé cómo he llegado hasta aquí. Estoy hundida. Pero no vencida. Eso nunca.Mi cola se ha quedado atrapada entre unos corales preciosos. Los peces payaso me miran curiosos y se alejan moviendo sus aletas rayadas. No pueden ayudarme, pero al menos tengo un poco de belleza que me acompaña en mi azaroso viaje.
20
Porque voy a seguir mi rumbo en busca del barco que despertó mis sueños bruscamente. Los humanos no miran por los demás. Se creen que la mar es toda suya.Y no.Aunque eso ya me lo advirtió Padre, tridente en ristre.Mis hermanos, los Tritones, se divierten haciendo monstruosidades con ellos. Muchos barcos han naufragado a causa de sus juegos. Pero yo no soy tan malvada.Solo soy una sirena que sueña feliz entre las olas. Los monstruos son otros.
_maest
21. LA MELODÍA DEL MARY allí estaba él, con el agua hasta los tobillos. Pensando en la absurda necesidad de entrar en ella, cómo lo hizo su padre, cómo lo hizo su abuelo, cómo lo hizo el padre de su abuelo…No entendía la estúpida necesidad de dejarlo todo para entrar en el agua en medio del frío invierno. Pensaba en su jefe ¿qué le diría por huir de esa manera? Pensaba en su mujer y su futuro hijo ¿qué diría ella sobre aquella necesidad?La tentación de sumergirse lo dominaba cada vez más, su mente sólo repetía que entrase mientras tatareaba una hermosa melodía. Avanzó unos cuantos pasos, pensando en cómo se fue su padre y sus antepasados. Todos a causa del agua.Entró poco a poco hasta que el agua llegó a su cuello, vió a la hermosa mujer que lo esperaba y comprendió la necesidad de entrar en el agua.
_Levina
22. JUDICI FINAL23 de gener de 1658. Diari de abordo del vaixell Star of the Seas de la Royal Navy. Tres dies portem, tres que ens segueix una llum, cada vegada està més a prop. Hem intentat buscar una explicació lògica, de què es tracta i res no la trobem. La tripulació parla del mites del mar, que ha caigut una maledicció sobre la nau, que els déus del mar estan en la nostra contra. Jo i els oficials intentem mantenir la calma i posar una mica de racionalitat els fets.24 de gener de 1658. Diari de abordo del vaixell Star of the Seas de la Royal Navy. Estem perduts, la llum s’ha convertit en silueta, no hi ha dubte, es l’holandès errant. Mai més tocarem port, mai més tornaré a Londres. Em preparo pel judici final. Déu salvi a la reina.
_IUREN
23. EL VELERO Y EL CAPITÁNUn viejo capitán… y un gastado velero, emprenden un viaje sin rumbo.Sin brújula ni destino.Pero mil pañuelos blancos, surgen de la nada o quizás de un sueño bíblico y mueven sus pañoletas entristecidos.Su misión: Soltar siete sacos, que ya pesan demasiado en el bagaje de su vida.El primero es el de los DESEOS. Todos consumidos.Coge luego el de la ESPERANZA, que es su saquito de ensueño.
Cuando lanza el del AMOR, se desmorona. Tiembla de emoción.Con profundo llanto, arroja el TIEMPO Y LOS RECUERDOS. Son inalcanzables.Se resiste a hacerlo con el de la VIDA. Este saco está lleno de latidos.Su velero respira, cuando con un nudo en el aliento, lo libera.El último saco es su niñito querido… Al nacer, le pusieron RIQUEZA DE ESPÍRITU.El mar le llama… Y libre de todo peso, se pierde, escuchando mil baladas de “barcos hundidos”.
_ELELUM
24. UN DÍA NORMAL EN EL MAREn cubierta junto al timón, un marinero dice:-Si mira a proa, verá una línea perfecta a nivel que separa el mar del cielo anaranjado y el sol queriendo tocar el mar. .. muy bonito la verdad.- -Si mira a babor, cinco redes de pesca flotan en el agua junto a tres arpones que se hunden.- - Mire ahora bien a estribor porque cuento al menos seis tiburones blancos de ocho metros, y finalmente si se fija en popa, hace rato que desapareció de un mordisco por un megatiburón.Un monstruo mitad ballena mitad pulpo nos tiene cogidos por los bajos del barco, a consecuencia nos hundimos.--De ahí los gritos... perdone por haberle despertado de su siesta, pero...- - ¡¡¡ CAPITÁN, DÓNDE ESTÁN LOS BOTES SALVAVIDAS ??!!!
_MAKARA
25. SIRENAS ARDIENTESDespués de navegar durante varios meses sin ver tierra, divisemos una isla con una gran montaña.Pero, acercándonos vimos que era un volcán.EXPLOTÓ, cuando estabamos a punto de pasar la barrera de coral.La erupción del volcán fué tremenda.Velas desplegadas y 15 marineros remando a tope para salvarnos. La cosa empeoró, cuando llovía rocas con fuego. Esquivando los impactos y apagando las velas incendiadas.Y cuando creíamos que no podía ir a peor. .. SIRENAS subían al barco huyendo del mar ardiente y con sus colmillos afilados y zarpas en manos, masacraban a la tripulación. Yo salté a un bote salvavidas y conseguí llegar a la isla del volcán.Soy un naúfrago en una isla volcánica rodeado de sirenas locas.
_MAKARA
26. MONSTRESLa meva dona oficial de la marina, ho havía planejat minuciosament un any abans.Un veler equipat tecnologicament amb las estancias amb acabats de luxe.A la nit van sentir que havien topat, pero no van veur res, llavors a coberta va apareixer una criatura semblant a un axolot.La meva dona el va arropar com si fos un nadó.
Al día seguent el animalot espécie d´axolot havía crescut 3 metres i ara semblava un tauró amb potes.La dona li va donar tot el pescat que teniem. Jo li vaig suplicar de llançar-lo al mar, ella es va negar.Tres díes després la bestiola medía 12 metres, la dona no tenia res per donar-li de menjar.mirant-, va dir:- ho sento...EM EMPENYO cap al monstre amb la boca oberta i en un últim instant li vaig agafar del braç i els dos vam ser devorats pel monstre.
_MAKARA
27. EL KRAKENEl Kraken no és mort, per molt que el capità ens vulgui fer creure que l’arpó que Svensson ha disparat des del canó de proa li ha travessat el cor, i que el vermell que ha tenyit l’aigua al voltant del balener és de la sang del monstre agonitzant.Ens havia perseguit durant setmanes, fent cruixir alhora les entranyes del vaixell i les ànimes dels mariners a força d’etzibar cops esporàdics a les castigades quadernes de la nau. Uns deien que era l’esperit venjador de les balenes mortes. D’altres, que anunciava la fi del món que havia d’arribar amb l’emersió final del dimoni de les profunditats.I ara, mentre la tripulació dorm després de la celebració, m’he adonat que la lluna plena reflectida a l’aigua és en realitat un ull gegantesc que m’hipnotitza i sento, abans que veure’ls, els enormes tentacles que m’arrosseguen cap a la foscor.
_Andreu Milà
28. EL VIGÍAEl foco de luz vespertina quedó obstruido por una asociación de nubes aliadas para ennegrecer la vista.El sahumerio que ascendía de las antorchas, hacía que en lontananza la nave apareciera incandescente dentro de un nimbo. El mascarón de proa cortaba las olas como una garlopa, pero el balanceo era leve y no se notaban las oscilaciones.El cielo era hollín y las velas del buque parecían estar atrapadas en el cuello de una chimenea.-¿Hemos marrado en la derrota? –preguntó un marinero a otro. ¿Hacia dónde navegamos, que nos engulle el ocaso?Un halo de luz iridiscente ensanchó el velamen y una esfera pesada rasgó la sobremesana, posándose en la desierta toldilla.Los graznidos mortuorios de las gaviotas sonaron con el ímpetu de plañideras velando una tumba. Fue entonces cuando el vigía esculpió un descarnado exergo, ante lo que yacía en la popa.-¡Cabeza a la vista!
_Capitán Larson
29. SOMNIS DE MARAdormida, va sentir una fredor. En obrir els ulls, estava aferrada a un tronc, envoltada de la negra nit. L’ensurt la va capbussar en unes aigües fredes i salabroses. Va sortir a la superfície, coberta per un mar que la gronxava. El silenci la inquietava i quelcom la va sacsejar.
21
Sota la negror de les aigües es distingien petites llums i un ball d’ombres, què era allò? La ment intuïa algun monstre marí que anava a la seva cerca i captura. Quan pensava que no podria escapolir-se i que aquell monstre li prendria l’últim alè de vida, abans no descobrís com i què l’havia fet anar a parar allà, una llum encegadora ho va inundar tot: No hi havia ni mar, ni negra nit, ni monstre marí, i en el desconcert de si cridar o emmudir va reconèixer una veu que li cridava: Alba! Va, lleva’t, faràs tard a l’escola!
_Paperoles
30. MARCFeia temps que en Joan li havia promès fer un tomb a “las Golondrinas” al seu fill Marc. Però era ell qui més desitjava recordar aquelles excursions de petit amb els pares. En Marc, eixerit i entremaliat, als seus 5 anys d’entre totes les pel·lícules que veia al dvd de casa, “Cercant Nemo” el fascinava. Pare, podré parlar amb els peixos?, tenim sirenes al port?, i monstres marins?...estava emocionat, desitjant que arribés el dissabte... Quin sol més fantàstic papa, el dit de Colom assenyala el mar. Si fill, agafa’m de la ma que ens esperen 40 minuts d’aventura. Peixos grocs d’ulls sortits i blaus li feien ganyotes al Marc, no ho podia creure i darrera d’ells un munt de peixos de tots colors, i fins i tot una sirena sortien espantats perseguits per un pop gegant. Papa, papa, ens atrapa! Tranquil estimat, desperta, ja es de dia.
_realme1967
31. L´ULTIMA SIRENADes de petita es sabia diferent. La va criar un pop amb vuit braços que quan l´abraçava la feia sentír abrumada, vuit tentacles la rodejaven amb tant d´amor que gairebé no la deixaven respirar.Quan es va fer gran es va fer més evident que era adoptada. Així que quan va tenir prou valor per nedar sola va sortir a buscar algú semblant a ella. Fins que un dia va veure una figura sentada a una roca, amb un posat elegant, recolçada sobre la roca amb les mans i la cua recollida amb gràcia.Li va preguntar Què som?Va pujar dalt de la roca i els ulls se li van omplir de llàgrimes i cada llàgrima que queia lliscava per la pedra. I cada llàgrima que queia es tornava escuma. I tot plorant va abraçar la figura fins deixar-la envoltada en escuma.
_Laia Vidal
32. HORROR BAJO EL AGUASe comentaba por todas las esquinas del barrio marinero que un monstruo lleno de piernas, ojos y cabezas deformes hundía barcos y devoraba a sus ocupantes.La leyenda del monstruo creció con el barrio y cada cual aumentaba en una cabeza, dos ojos o tres piernas más las nuevas versiones.Se decía que en las noches de mala mar el monstruo se aparecía a los pescadores, impidiéndoles que sus barcos llegasen de nuevo a la costa. Tal era pavor que les atenazaba que los que sobrevivían contaban que sus compañeros, al mirar frente a frente a
ese monstruo, caían por la borda, quedaban presos bajo el agua y ya nunca más volvían a subir a tierra firme.
_maest
33. MATARILE-RILE-RILEElls, els miserables monstres sense cua, els pocavergonyes que avancen a sacsejades gansoneres, eren quatre. Quatre canalles dalt d’una barca irrompent en les aigües d’ella.Ella es va refiar. I els monstres la van veure. Recorda els seus riures burletes i com l’empaitaven amb els fusells. Armes de pesca submarina apuntant a una dona d’aigua. Les escames li tremolen. Sacseja la seva llarga cabellera que s’inflama. Està enfurismada. Reviu la fugida amb ràbia. Pensa en la idolatrada companya de Copenhaguen i decideix venjar-se. L’endemà, vestida d’aigua, s’amaga rere una roca i els espera. Sap que tornaran a port desbordant de plata robada. Capbussa fins que, allà a dalt, endevina els taulons coberts de brea. I s’enlaira, agafa impuls. Un-dos-tres, monstres i collita a la mar. Torna al seu palau de pedra. Feliç de la seva gesta: ha fet naufragar els navegants sense cantar. Bon cop de cua!
_Chimpón
34. LA POREl mar li fa por. Vés a saber què hi pot haver allà dintre. La sola idea de posar els peus a l’aigua li fa venir tota mena d’esgarrifances: Sirenes malèvoles, pops gegantins, taurons i balenes fora mida... Que no, que amb els peus fortament ancorats a terra s’hi està molt més segur. Ara, una cosa és entrar al mar i una altra, molt diferent, mirar-te’l des de la platja. Això sí que dona bo. Estar-te sota l’ombrel·la, sentint la brisa a la cara, el murmuri de les ones anant i venint que fan venir aquella somnolència tan agradable... De cop, una visió. Eleccions generals i majoria absoluta de la dreta més retrògrada que mai de la vida hauria votat. Es va aixecar de cop i va córrer cap a l’aigua fugint del mal son.Ai senyor, no es pot estar tranquil enlloc!
_Xesca
35. EL UNIVERSO DE MARÍAEl padre de María era pescadero y María se pasaba los días de veranos surcando los mares de Galicia. Esta estaba en la época de los porqués y no dejaba de preguntarse qué había bajo la modesta embarcación de su padre. Un día se puso sus gafas de buceo y se sumergió en las aguas que rodeaban el barco. Entonces fue cuando descubrió un mundo de sirenas y monstruos marinos que llevaban una vida paralela a la superficie. María prefirió formar parte de ese mundo y se sumergió todavía más para no volver jamás.
_Aliehs
36. DE VOLER SER SIRENA
Demanava a Neptú i Afrodita el plaer, de fer-me un ser mitològic i fàtic:Ompliu-me els secrets de bombolles marines, arranqueu-me la pell per escates, que el mar em bressoli els cabells ennusant-ne les trenes, que els ulls glaucs no confonen, que vull ser sirena! Vull jugar amb balenes salvatges, divertir-me envoltant-les, escapar dels tentacles de pops monstruosos, Hipocamps i Makaras.Aconseguits els meus precs, jo ho era inconscient! Ignorava que la vida immortal no té el risc de la pèrdua. Que les sirenes cantem, però no per burlar els mariners, sinó per sentir vida i que el temps no és estàtic. Cantem perquè l’eternitat pesi menys que el buit dens del desig de ser humanes mortals. Oblidem el valor que té la vellesa en l’infern ananké dels Déus grecs i sirenes, oblidem el sentit de la vida i el temps quan acaba i comença.
_Nura
37. SURCANDO EL MAR MISTERIOSOEl navío abanzaba sigilosamente a través de las olas cuando de repente una densa niebla cubrió el barco. El capitán James ordenó echar el ancla y seguidamente confirmó junto a su contramaestre que ese era el lugar exacto del mapa. De pronto unas enormes garras salieron del mar y se avalanzaron contra el mástil mayor haciendo que cayera al agua. Instantes después, las garras se situaron en la proa y repentinamente una gran cabeza de siete ojos emergió del mar y empezó a intentar hundir el barco. Muchos marineros subieron a los botes, sin embargo James y su contramaestre hicieron frente al monstruo con sus mosquetes. Mientras tanto los marineros de los botes se alejaron lo suficiente hasta que miraron a su espalda y vieron “La Española”, junto a su capitán y contramaestre, ser engullida y arrasada al fondo del mar por el monstruo.
_Samu
38. L’OFRENALa collita havia estat molt dolenta, a penes es recolliria prou blat, el mal temps l’havia delmat, les trompetes se sentien per tot el poblat, estava tot preparat. Al fons, pujada en aquell carro atrotinat veia la seva final.Aquest any de mala collita no es va fer sorteig, Merx es va oferir voluntària. Ningú la trobaria a faltar, als seus 40 anys i encara soltera era considerada la bruixa del poblat i mes quan Yosef la va rebutjar, ella, que l’hagués donat tot per ell, clar que en això estava, encara ressonaven en les seves oïdes aquelles paraules que eren punyalades en el seu cor, en aquest moment va decidir lliurar-se al Leviathan, aquell monstre que moltes noies havien llançat a les seves gargamelles, així aconseguirien que l’any que ve la collita fos abundant i ella posaria fi al seu dolor.
_Leia
22
39. GROPADA ENCESA
Van ser es núvols rogents preludi de sa seu arribada.- “Nord !!!, va dir en Xènius senyalant el cel.- “Sí nen. L’ hivern, té mal govern. A “la mar d’ avall” serà diferent. A veure si hi ha sort i podem tombar sa Punta de s’ Esquena abans no arrenqui fort”, va dir es patró mirant el far de Cap de Creus.Però passat Tudela ja veien com en mar s’ engollia es furallons de Culip. Bramava, rugia, s’ enfilava, colpejava, i es feia enrere per agafar força i tornar-hi.- “Tindrem treballs. Ja firmaria arribar només fins a Cala Bona”.Sa barca era un joguet en mans de sa Tramuntana que, implacable, s’ erigia de nou en s’ autèntic ‘monstre’ del Golf de Lleó.
_XA
40. EL CANT DE LA SIRENAConta la llegenda de Cap Roig que, tots els dies d’estiu a trenc d’alba, el cant melòdic d’una bella sirena hipnotitzava els mariners que escoltaven aquella música encomanadissa quan sortien a feinejar amb les seves barques de pesca a alta mar. Sota els efectes d’aquell pervers encanteri les barques eren transportades mar endins fins a esfumar-se en la immensitat de les aigües braves de la Mar Mediterrània. Allí, segons expliquen alguns vells llops de mar, un monstre de la forma i mida d’un pop gegant apareixia sobtadament de les profunditats de la mar i amb les seves llargues potes atacava fins enfonsar les embarcacions fent-les desaparèixer per sempre més.És per aquest motiu que avui en dia encara alguns mariners del nostre país, recordant aquesta història, pel matí es posen taps a les orelles per protegir-se així del cant fetiller de la sirena.
_Laibi
41. NAUFRAGI.Foscor.Foscor, fred i silenci.Però no. No es fosc del tot, fred sí, cada vegada més.Silenci no, l’aigua al meu voltant va fent soroll. Ara que els crits ja no s’escolten sembla que sento música que ve del fons.Més fred, ja fa estona que estic a l’aigua, ja fa estona que el vaixell es va enfonsar, potser fa hores, he perdut la noció del temps.Ara sembla que veig llum, no pot ser.Estic al·lucinant? Veig els estels al cel, molts i fan llum, però ara sembla que el fons s’il·lumina de tant en tant, una llum verdosa que es mou ràpidament d’un costat a l’altre.Alguna cosa m’ha tocat. Potser era un peix.Alguna cosa m’ha agafat i m’estira fort cap al fons, no tinc forces, només tinc fred.Primer els meus ulls s’omplen d’aigua. Adéu estels.L’aire surt dels meus pulmons i s’omplen d’aigua.
_Tofol_c2
42. MAR ENLLÀ
Quan van tenir tots els estris i equipatges al vaixell, va veure que allò anava de debò. D’aquí a unes hores sortirien mar enllà, per portar les seves doctrines on mai ningú havia arribat.Una cosa li rondava pel cap: i si era veritat que, un cop arribat al final, el mar es transformava en una cascada immensa? I si el vaixell, un espectacular galió de quaranta metres de llarg, queia sense remei en un pou sense fons? Molts eren els que asseguraven que havien vist, aterrats, com els vaixells que els precedien desapareixien sense deixar rastre.Va mirar l’horitzó. Aquella ratlla al fons, entre el cel i el mar, que es confonia en un matí bromós. L’esperava l’aventura o la mort? No ho volia saber.Va fer el senyal de la creu i va tornar a mirar mar enllà.
_LaiaSS
43. EL PERCANCEMaría era una chica de 16 con una vida muy monótona, iba al instituto, hacia deberes, estudiaba para los exámenes, salía con sus amigos, etc. Hasta que un día, mientras iba de crucero con su familia fueron atacados por un Kraken, un calamar gigante, que agarró el barco como si fuera una miniatura, y empezó a zarandearlo, algunos pasajeros saltaron por la borda para salvar sus vidas, otros intentaban desatar los botes que aún estaban de una pieza, mientras los restantes intentaban matar al monstruo, pero nadie lo conseguía, hasta que María cogió un arpón, lo lanzó y justamente le dio en uno de los ojos, y el monstruo automáticamente se desplumó y se hundió en el agua. Cuando llegaron todos a la orilla felicitaron a María por su gran trabajo e hicieron una gran fiesta en su honor.
_-A
44. LA DESMEMORIA DE UN DIOSCuenta la leyenda, qué en los mares más tranquilos y quietos, existía un dios que dejo de distinguir el agua del resto de elementos, y murió de sed. Creía que era arena todo lo que le rodeaba, e intentando escapar de ella, perecía sin remedio. Desde entonces cada 29 de febrero, resurge de lo más profundo del mar, abriendo su enorme boca para saciar una sed desmedida, y poder escapar de lo que él cree que es arena, pero sin remedio, vuelve a perecer, una y otra vez. Su leyenda llego al corazón de una sirena, una sirena cristalina, que supo de su desdicha, y acariciándolo mientras resurgía, el noto su presencia, y se quedó quieto, hasta que volvió a notar el frescor del agua que lo envolvía y de la que nunca se separó, más que en su mente y porque ella, le obligó.
_Gíráldez
45. MI SECRETOMi vida era aburrida hasta que un día descubrí que no era una persona normal y corriente, sino que era una sirena, os preguntareis como fue, ahora os explicare mi gran historia.Todo empezó un día que me iba a duchar, pero algo en mi empezó a cambiar, mis piernas empezaron a cobrar un color extraño como
turquesa, también empezaron a salir una especie de escamas y de un momento para el otro mis piernas se fusionaron en una sola y en su lugar había una gran cola de sirena, no sabía que hacer así que cogí el secador y apunté a mis piernas y automáticamente las escamas empezaron a desaparecer. Por suerte nadie vió lo que era y mi gran secreto se encontraba a salvo.
_-A
46. LA PRIMERA GUERRA MARINADesde hacia tiempo la población marina vivia en alerta màxima.Dos dioses ambiciosos estaban enfrentados. Poseidon y Neptuno.Ambos tenian partidarios y detractores. Sus ejércitos se enfrentaban en luchas sangrientas, los rayos marinos se lanzaban como silbantes arpones, destructores a su paso, las olas producian maremotos de grandes dimensiones, las corrientes vertiginosas lo destrozaban todo a su paso...Monstruos, sirenas, tritones, serpientes.... TODOS morian durante los combates.Temis, la diosa de la justícia sufria ante la pérdida de vidas inocentes y el deterioro del espacio marino. La ambición de los dioses es una mala aptitud: el océano se estaba despoblando y pronto no habria seres a quien gobernar.La solución fué sencilla y eficaz: ¡ El océano se dividiria en dos, cada Dios tendria su reino !La guerra se unificaba contra el verdadero enemigo comun del mar, el hombre y su capacidad destructiva.
_Mitosdelmar-2019
47. ESA MÁGICA VOZ….Era verano recuerdas?, cada día nos divertíamos con tu barco, surcábamos los mares horas y horas sin apenas darnos cuenta del tiempo que pasaba. Siempre me advertías de los peligros del mar, que nunca saliera sola a navegar...y un día lo hice, te desobedecí y salí, todo me parecía estupendo hasta que vi algo, me atrajo por su manera de cantar, una voz dulce y serena me llevó hacia ella, no era común, parecía una mujer, alta y bella, pero distinta. Me fui aproximando poco a poco. Ella, tímidamente se escondía,yo curiosa quería saber mas de ese ser tan extraño y averiguar de qué o quien se trataba. Me acerqué cada vez mas y mas… hasta que lamenté haberte desobedecido …Ahora, te escribo papá, desde el fondo del mar, se que jamás veras esto pero solo te quiero decir que te quiero y gracias por no parar de buscarme nunca...
_Marina Jaded
48. LO MURLa veig l’altre costat de la finestra amb reixa-Com et dius noia ?-Mar i tu ?-Mimo-Ets tu dins o hi sóc jo ?-Crec que tu, jo vinc de lluny i només tinc aquest mur amb finestra, que separa el meu mar del teu.
23
-Dons jo també a banda i banda nomes veig mur, però d’allà on vinc no hi ha murs.-Què et sembla si pugem i ens retrobem allà dalt ?-FetTots dos pugen ràpidament nedant i al no trobar el final del mur tornen a baixar al punt de trobada, la finestra. Ell arriba el primer i ella poc després amb un nou vestit.-Encara has tingut temps per anar de botigues ?-No, això és una xarxa, m’ha anat de poc. M’agrada aquest nou vestit-Quant has pujat he vist que no tens peus igual que jo.
_ Blaus
49. TEMPORALA la costa sud de l’illa perduda al mig del Mediterrani, s’inicia la tempesta. El bramul de les ones és eixordador; muntanyes d’escuma toquen el cel. Els núvols negrosos s’ajunten amb l’aigua a l’horitzó. Llampecs i trons es confabulen en un terrabastall de llum i soroll. La barca a mercè de les onades amb els rems inutilitzats. El pescador s’aboca a l’aigua. Una cua de peix, com un ventall, apareix a popa; uns cabells rossos emergeixen per proa. Sent la música del vent, sent la melodia d’una cançó. De cop, una mà aferra la seva mà, una mirada dolça l’atrapa. Al mateix moment que ressona el tro la barca s’enfonsa. El pescador queda eternament lligat a l’encanteri d’Himeropa; baixa a les profunditats i es perd.
_Persèfone
50. 8M- Poseidó, avui et toca a tu netejar el fons marí!!!! Me’n vaig a la mani.
_ Xiruca
51. INSUBMISSIÓSacsejà la cabellera i un plugim de gotetes retornà al mar. Com de costum, quan els lectors arribaven al capítol en què Ulisses navegava prop dels esculls, ella i les seves germanes tornaven a aparèixer com éssers menyspreables, causa de perdició.Els ulls li guspirejaren. Ja n’estava fins al capdamunt, que l’àvia Carmeta s’emocionés cada vegada que sentia la cobla tocant la sardana de l’Empordà, aquella en què un pastor i ella s’enamoren i, junts, viuen l’amor en una nova terra... Serrà fort les dents. I aquella pel·lícula ensucrada, de dibuixos, en què apareixia com una princeseta i emocionava petits i grans amb els seus ulls rodons de llargues pestanyes? Ella era una sirena, un ésser mitològic, però també era una dona; tenia els seus drets i alçaria la veu davant de Neptú pel tracte que durant mil·lennis la Història li havia infligit.
_8 de març
52. RABIOSA ACTUALITAT
“Xiomara” és el nom d’un vaixell, tot pintat d’un color lila brillant, que navega per tots els oceans i mars amb una tripulació formada solament per dones. Porta per senyera una gran pancarta on hi ha escrit amb tots els idiomes: Prou d’assassinats de dones, No a la violència masclista, No és No.Un monstre marí, sense cervell ni cor, portat per un instint pervers, surt a la superfície de l’aigua i arremet a mossegades i culatades contra el vaixell: el vol destruir i enfonsar amb tota la femenina marineria. Unes sirenes que prenen el sol sobre unes roques costeres ho veuen i, decidides, salten a l’aigua, lluiten contra el monstre, el guanyen i salven el vaixell i les braves i valentes dones que hi naveguen. Aquesta vegada han vençut, però encara resta per fer i la navegació continuarà... fins que els monstres siguin tots bons companys i dolços amants.
_ Tocada per la tramuntana
53. CITA AMB EL KRAKENDes que havia corregut el rumor sobre les paraules que el metge de a bord havia pogut escoltar, entre deliris, de boca del nàufrag que havien rescatat el dia anterior, s’havia apoderat de la tripulació un profund temor. Els mariners del mercant rus que l’havia recollit comentaren nerviosament, durant tot el matí, en grupets de dues o tres persones, com fer-ho per convèncer al capità que havia de manar un canvi de rumb sense demora si volia salvar el vaixell d’un naufragi segur.En una improvisada assemblea, celebrada ben dinat al menjador, van escollir Gregori, el decidit cap de cuina, per anar a suplicar al capità que conduís la nau a port segur abans no fos massa tard. Quant Gregori travessava la coberta principal en direcció al pont de comandament, una espessa boira va envoltar tot el vaixell.Massa tard, la boira era el preludi d’una cita amb el Kraken!
_Mitsubishi
54. RECICLEMPàl·lida, ensopida, arrugada. Esgotada després d’un llarg viatge. S’havia deixat portar per la corrent. Ja no era la que havia estat. El cos li havia canviat amb el pas dels anys. Ja no formava part del dia a dia de la gent. Ja no volia ser qui era. Ja no. I allà, enmig d’aquell oceà ple de vida, va decidir que no volia viure, que no volia ser una càrrega per ningú. I allà, enmig del mar, va tancar els ulls ben fort i va desitjar ser un peix més, un granet de sorra, una petxina. I allà, enmig de l’aigua salada, una bossa de plàstic va ser sirena.
_Wanderlust
55. EL COR DEL REIPoseidon estava enfadat, molt enfadat. La seva estimada Démeter no havia volgut nedar amb ell.Com era possible ? Com podia una simple deessa refusar-ho a ELL?. El rei del mar!!
Estava enfurismat, pensava en les alternatives per canviar el seu mal humor: nedar amb Tetis?... no, massa creguda. Anfitrite?, no massa interessada. Teófane?, nooo, massa xerrameca. . .Rei de la immensitat del mar, amb una cort plena de nimfes, sirenes, deesses... i només volia estar amb la dolça Démeter. Quina vida solitària la d’un Rei, es deia a si mateix.La solució al problema “d’estat” va venir sense mes: a l’hora 26 agua/sud s’havia organitzat un partit d’Onades entre els dofins de l’illa Negrati i els de l’illa Tagara. Allò, acompanyat d’unes bones gerres d’Aigua de Baitalia estaria molt bé.No paga perdre una tarda per assumptes femenins !!.Quina duresa això de governar !!
_ Mitosdelmar-2019
56. SIRENAS ARDIENTES 2Atrapado en esta isla por un gran volcán. Las sirenas no se pueden acercar por la lava. Solo hay una entrada por un río, observé el otro día a una y me hizo la señal de cortarme el cuello.En una cueva hay un tesoro arqueológico, un drakkar vikingo, todo lleno de armas y objetos de marineros.Cargado de provisiones, agua y armas.Salgo al amanecer, todo se derrumba, el volcán provoca que la isla se hunda en las profundidades. .. las sirenas me esperan tras la barrera de coral.Yo estoy preparado, armadura, casco, dos espadas.El barco vikingo es veloz, las sirenas luchan por subir al drakkar, se queman. Yo amarro el timón, las velas al viento, supero la barrera de coral y una última sirena sube al barco y con acento extraño dice:-Has luchado valerosamente...A continuación me sopló un humo azul que me durmió.
_MAKARA
57.DULCE VOZUna dulce voz me despertó, cuando logre abrir los ojos una sirena me encontró.
_viveron
58. LA SIRENASoñé que era una sirena y estaba en una playa, cuando desperté todavía estaba allí.
_Ingrid
59.LA VOZOí sus voces y me olvidé de todo.
_AdeVM
60. DESAPARECEEn el momento en que iba a entrar en el agua, por arte de magia, desapareció.
_TOPORO
24
61. MI SIRENA
Porque no hay persona que me atraiga tanto por como es o por como habla.Eres mi sirena, la que me atrapa con cada palabra que dice o con cada sonido que produce.
_Down20
62. LA SOBERANATras la ver desaprobación de su padre cogió su tridente y como si de mantequilla se tratase lo atravesó proclamándose a si misma como la soberana de los mares y océanos. Y obligó al príncipe a convertirse en sirena para amarla por el resto de su vida.
_Makoki
63. EL MONSTRUO SOLITARIOEn el fondo de mar vivía un animal temido por todos. Tenía todo lo que quería exceptuando familia y amigos. El era muy infeliz, pero al cabo de mucho tiempo conoció a un niño que se bañaba, el al verlo no tuvo miedo y se conocieron, se hicieron muy amigos pero como el niño no podía pasar el día al mar se fue. Y partir de aquel día lo visita al salir del colegio.
_Samot
64. A MI REINOEste es mi vasto reino, yo soy su rey, tengo mi castillo, unos sirvientes leales y unos habitantes fieles a su reino. Mi reino es incomparable a cualquier otro, es el más grande del mundo, mis ciudades están repartidas por todo el planeta. Tengo la flora más extensa de la Tierra. Pero nada es perfecto, la guerra asola mi reino, uno seres despreciables asesinan a mi pueblo. Estos respiran un gas invisible al cual le llaman oxígeno, nosotros, nosotros respiramos bajo el mar.
_Ballenato
65. EN EL OLVIDOEn el sitio más profundo del océano vivía el más grande de su especie.Llevaba una vida calmada, hasta que un día no despertó de su sueño. Y es que fue cazado para cortarle la aleta, solamente para satisfacer a los de una especie superior.Una estatua fue construida en su cueva en su memoria, pero ahora queda en el olvido.
_artiga99
66. TRES PUNTASViajando sin rumbo, entre marinos y anfibios, siempre atento y vigilando. Abriéndome paso entre cualquier especie. Guiando las corrientes, temen al tricornio.
_grimya
67. DEL 8 AL 1
Navegando rumbo hacia un lugar desconocido sin saber porque me decidí a hacerlo. No sabía a qué me enfrentaría, ya que pocos son los que han vivido para contarlo. Lo vi, me quede atónito al ver tal semejante criatura. Tan grande como una isla, ocho era su número y yo con uno de salir vivo de allí.
_V&E
68. EL BARCOEra un día de verano del 1999, estaba navegando por el mar con mi pequeño velero de color blanco,era un barco no llegaba a los 10 metros de largo. Tenia dos tripulantes no muy listos pero con muchas granas de aprender, el viaje duraría unos pocos días.El primer día de el viaje la tripulación preparó todo lo necesario para el viaje.El camino hacia nuevos rumbo empezó con muchas ganas,a la pocas horas el barco le empezó a entrar agua por debajo de el,cuando el capitán fue a ver lo que pasaba vio un tentáculo gigante que había echo un agujero el tentáculo seguía clavado allí por la popa si le veía la gran cabeza poco a poco empezó a destruir todo el barco primero se comió a los dos tripulantes y luego al capitán y nunca mas se supo nada de él.
_El Gamba
69. SU MAYOR ERRORHabía una vez un cachalote que tenía el estomago vacío,el cachalote divisó un precioso pulpo en unas rocas del fondo marino,el cachalote se acercó y cuando se abalanzó hacia aquel precioso pulpo,cometió el error de su vida, aquel pulpo con los grandes tentáculos,una altura que superaba los cinco metros y heridas hechas posiblemente por los trozos de barcos,los cuales sumergió a todos los tripulantes.La bestia se comió al pobre cetáceo hambriento.
_QUILES ROMEO
70. MUERTE BAJO EL MARLos cantos de aquellos seres magníficos hicieron que entrase en un sueño profundo. Me quedaban pocos segundos de vida ya que me estaban llevando hasta el fondo del océano. Sus manos delicadas me sostenían ansiosas. No hay mejor manera de morir que devorada por una criatura tan perfecta. Con cola larga e irisada, melena reluciente y piel escamada. Lo que no me esperaba fue el olor a pescado que desprendían esas criaturas.
_PJ
71. PERSONA EXTRAÑAVi a una chica con cola caminar por el mar, tenía una forma extraña y una cola preciosa.No dejaba de hacer un ruido extraño que atraía a todos los peces del mar incluso llego a atraerme a mi.Lo que más me llamo la atención de ella era su gran belleza.
_CHIS
72. EL HUNDIMIENTO
Hace tiempo ya, en las costas de las Islas Caimán, recuerdo que estaba en un Barco de Guerra, el HMS Tempest, era comodoro, comandando a dos goletas más, el HMS Mike y el HMS Cuthberth.Recuerdo la bestia...Cuerpo antropomórfico, cara de Calamar y ojos de Oveja, según los informes era un peligro, ayer en las islas encontramos unos escritos antiguos, salía la bestia, la llamaban Chatlos, el Rey de los Siete Mares.Cuando la vimos le vi a los ojos, me dijo:-Condenado.Minutos más tarde yo naufragaba mientras mis hombres yacían en el fondo oscuro. Lo siento marineros.
_Connor McMathie
73. CRUCERO ENCANTADOEra el verano de 2010 en el que mi familia y yo nos fuimos con crucero por el Mediterráneo. El día que vimos el crucero era muy grande y con dibujos de sirenas y tiburones. Una vez embarcamos, vimos a lo lejos un pequeño islote que pasaban cosas extrañas y nos acercamos. Cuando vimos que nos estábamos acercando fuimos a ver el capitán. El capitán se giro y vimos que era un hombre gamba. Notamos movimientos en el crucero y cuando nos dimos cuenta ya estábamos dentro de la boca de un megalodón.
_TheMiaxYT
74. LA HIDRAEnterados de que en la zona había una hidra muy feroz y hambrienta, los habitantes del pueblo no quisieron dejar sus casas al aire. Ya sabían que tarde o temprano la hidra iría a por ellos para comérselos. Para evitarlo, en lugar de mejorar la construcción de sus casas prefirieron gastar el tiempo preparando trampas para ahuyentarla.
_Anbama
75. ENTEROCTOPUS DOFLEINILa miraba como dormía tumbada en mi pecho. De repente tuve un pálpito. Miré hacia la puerta, algo andaba mal, no había luz en el camarote, algún objeto tapaba el ojo de buey. Cuidadosamente me levanté. La iluminación volvió y una sombra serpentina se alejaba. Decidí ir a cubierta. No había nadie. Miré a mi alrededor, ni a babor ni a estribor, dónde se había metido toda la tripulación de aquel enorme y majestuoso navío? Oí un ruido que provenía de proa, cómo si fueran unas ventosas que se despegaban y trepaban por el casco metálico de la embarcación. Mis manos temblaban, una gota de sudor frío resbalaba por mi mejilla. Quién me había mandado meterme en tal situación? Notaba como mis pulsaciones se aceleraban a medida que aquellos tentáculos se aproximaban. Hasta que sentí como rozó mi mano. No era ningún monstruo, quien descansaba sobre su pecho era yo.
_Funafuti
25
76. ACUAFOBIA
I tots els monstres marins van sortir de les profunditats, per atacar als éssers humans de tot el planeta.A Escòcia sortien molts monstres del llac Ness per menjar-se a la flota pesquera.Riüjin el monstre que viu a Japó, sortint del seu castell submergit amb un exèrcit de Hidras fan milions de morts als oceans asiàtics.Americà es horroritzada...la destrucciò de la Costa i els seus vaixells per milers de Leviatans. Les notícies informen del perill al mar. A l’Àfrica han vist Krakens i a Austràlia mega taurons de 100 metres, els quals no deixen supervivents al mar, només el color Vermell.Una infinitat de meduses mortals verinoses voladores són al mediterrani.De Barcelona surt del mar Tritón envoltat de sirenes i darrere seu una ona gegant inmòbil, llavors té l’atenció de tothom i diu cridant:-PAREU DE CONTAMINAR, MONSTRES !!!
_MAKARA
77. LA REMENDADORAOtro agujero. ¿Qué hacía esa gente cada vez que salía a pescar? La mitad de los barcos habían regresado con las redes desgarradas... ¡Claro, como ya las arreglaban ellas a pleno sol! Qué poca vergüenza. “Hay algo ahí debajo”. Como si es el mismísimo diablo ahogándose. “Cuentan que existen unas bestias que de una dentellada perforan los barcos y hacen trizas las redes”. Y yo a ellas si las cojo. “Estoy preocupada, estos agujeros no son buena señal. ¿Os acordáis de hace veinte años?”. Sí, quince pesqueros se hundieron, y seis más casi los siguen. Fue horroroso, así como la escasez que vino luego. “Dejémoslo, la chiquilla se asustará.” No, la chiquilla se harta de tejer. Y si tienen razón sus compañeras, ya puede calmarse lo que sea que haya bajo el agua, porque ni está el pueblo para otra tragedia, ni ella para pasarse la vida remendando redes.
_Ultramar
78. SIRENES SILENCIOSESSirenes. Una brivació intensa resona en el meu cap.La meva ment és incapaç d’entendre que es tracta d’una sirena... Sirena insistent, que em matxaca el cervell mentre lluito contra corrent, brasos enlaire, intentant agafar l’oxigen que queda entre onada i onada.Miro al cel pregant Déu el fi del dolor, el fi del patiment, el fi dels crits ofegats de nens, dones i homes que s’agafen a mi intentant pujar a la superficie, mentre el mar fet monstre, ens amenaça amb prendren’s l’únic que ens queda i que és nostre: la vida.La mar, tan bella i amable quan es contempla des de la platja es fa devoradora, monstre, quan és la barrera que cal superar per arribar a una nova vida... Pero per fi hem arribat,.... Encara que no tots...
_Vent del nord
79. SUEÑO
Yo también he soñado con sirenas.
_soñador
80. EN LA ORILLA DEL MARMe bañaba en el mar cuando apareció una bella sirena orgullosa de su cola. No supe que decir. Me quede anonadada. Su belleza me deslumbraba. Ella y yo congeniamos pero había un problema. No hablaba. Le dije que no temiera, que no le haría daño. Nos quedamos juntas a la orilla del mar.
_Anonadada
81. NACIMIENTOEl Mar festejaba el nacimiento de una sirena. Los monstruos marinos, los peces, las ballenas, los delfines, pulpos. Todos están contentos. Nacerá una hermosa sirena.
_Sirenita
82. LA SIRENA Y EL CENTAUROEl sol brillaba al llegar el alba. En un día de verano. La sirena bucea por las profundidades como cada día. Era muy hermosa. Tenía una larga melena rubia y los ojos verdes pero no podía salir del mar.El centauro era un caballo fuerte con un rostro de hombre muy guapo. Le gustaba cabalgar por el monte y por la noche dormir en un prado de hierba. Aquel alba se despertó temprano y llegó al trote hasta las rocas que había cerca de la orilla. Tropezaron con la mirada de los dos. La sirena y el centauro no sabían que decirse pero sus miradas se quedaron clavadas. Nada podían hacer para acercarse el uno al otro: él no podía nadar y ella no podía salir del agua. Se miraron a los ojos y es una duda si siguen mirándose. Se enamoraron.
_ Centauro
83. EL MONSTRUO DEL LAGO NESS EN EL MARAlgunas personas aseguran que lo han visto. Hay fotografías, si saliera del mar seguro lo destrozaba todo. No hay manera de detenerlo. ¿Qué comerá? ¿Cómo hará para sobrevivir? ¿Tendrá pareja? Hay muchas incógnitas pero seguro que es un estupendo nadador.
_ness
84. EL SUEÑO PERDURABLEUn velero. Aquí empezó el final de su historia. Se encontraba en su navío durante el atardecer, justo enfrente de la costa balear. Allí desconectaba pensando en aquellos seres marinos que nunca había llegado a avistar.Aun así, el 23 de julio de 1936 iba a ser diferente, lo presentía. De repente, observó cómo un sonido cada vez más potente le ocupaba los oídos al mismo tiempo que, una luz proveniente del sol del atardecer se acercaba a ella cada vez más.
En aquel instante, sintió un enorme peso sobre ella y se hundió en lo inexplorado y oscuro que siempre había querido conocer. Fue entonces cuando divisó la silueta de aquel ser misterioso que siempre vio ilustrado en sus cuentos. Pero, cuando la sirena estaba dispuesta a girarse para mostrar el rostro que siempre quiso percibir, sus ojos sumieron en el enigma eterno.
_REMO
85. CAPITÁNBaje hasta la bodega, lugar donde había impactado la primera bola de cañón. Un mar de agua dentro de la habitación, no se podía ni pasar. Decidí llamar al capitán, ya que en momentos difíciles es quien toma mejores decisiones (por algo es el capitán claro). Subo hasta la toldilla donde pensaba que estaba el capitán, sigilosamente para que los Xhorxs no me descubran. Aviste al capitán y le informo de la horrible situación, pero parecía bloqueado, congelado. Solo hizo un gesto, levanto su brazo, y en la punta de su dedo contemplamos lo que después se volvería nuestra peor pesadilla.
_Marc
86. ERAN ELLASSiempre me dicen que si tanto me gusta el mar y navegar por él que me replantease hacerlo. Siempre contesto que al fin y al cabo será un sueño que tendré en mí liosa cabeza. Realmente, nunca cuento el verdadero porqué. Bien, de pequeño y con mi tío fuimos a navegar para descubrir alguna isla de cerca, y para qué más detalles, todo fue a peor. No sé en qué momento pero me encontré aislado en la arena de una isla. Recuerdo adentrarme en una cueva para observar de cerca unas sombras enormes, y no volver a ver a mi tío nunca más. Os juro que recuerdo que eran sirenas, reales, sirenas horribles. Y nadie me creía, mi familia me dijo que justo ese día mi tío murió de cancer y era imposible que fuese con él.
_Libre
87. POR ALGUNA RAZÓN TENÍA QUE PASAREscuché, miré por todas partes observé una silueta. Segundos después, la perdí de vista. Me metí y empecé a nadar. Algo o alguien estiraba mis piernas mar adentro. Pasaron pocos segundos y me di cuenta que ya no tenía mis piernas me encontré con unos tentáculos. No me había convertido en una sirena como muchos niños pueden imaginar, me convertí en lo que suele ser la mala del cuento. No entendía, ¿qué me había pasado? Mi aspecto era diferente, la gente no me miraban a los ojos, sólo miraban mis tentáculos y yo me escondía de esas miradas. Pasaban los días y mi paciencia se iba agotando, hasta que un día me levante y decidí que nunca más me iba a importar lo que opinaba la gente de mí. Ese día había nacido una Úrsula que iba a lucir sus tentáculos.
_asenli
26
88. QUI ÉS EL MONSTRE?
Kraken, Leviatan, serps marines i sirenes... tots ells criatures malignes habitants dels fons marins que engoleixen els vaixells i acaben amb la vida dels mariners. Monstres protagonistes de mites i llegendes. Monstres que dibuixen mars i oceans com un medi hostil ple de desgracies i perills que formen part de la nostra cultura.Però... qui és el monstre? Qui omple mars i oceans de deixalles i residus, de plàstics i petrolis, que estan acabant amb els ecosistemes marins?Fa milions d’anys, la vida va sorgir d’un oceà primitiu: un minúscul organisme marí que va donar origen a tots els éssers vius que avui poblem el planeta Terra.A l’any 2019 és, sense cap mena de dubte, l’Homo sapiens el veritable monstre que amenaça la vida de mars i oceans i que és el responsable del convertir el nostre Planeta Blau en un “planeta de plàstic”.
_MJBiology
89. UNA LEYENDA HECHA REALIDADCuenta la leyenda que en un pueblo del norte de Irlanda llamado Bellycastle, cada 13 de marzo a medianoche aparecen en el lago seres extraños y nadie nunca ha sido capaz de indentificarlos. Nadie del pueblo creía que esa leyenda fuera verdadera. Daniel, que era un aficionado a leer libros de seres mitológicos decidio ir ese 13 de marzo para comprobar si la leyenda era verdadera.Se plantó en orilla del lago y salieron del agua dos mujeres, que por su cola de color azul y sus largos cabellos rubios, Daniel supuso que eran dos sirenas. Se acercó a ellas pero mágicamente su cola desapareció y empezaron a andar. Ellas se acercaron a él y le acariciaron la cabeza con la mano. Daniel cerró los ojos y al abrirlos no había ni rastro de las sirenas. Quizás había sido solo un sueño...
_Bolita
90. REINES“Hi havia una vegada una princesa de mar. Lluïa una cua magnífica d’escates de plata i uns cabells que tornassolaven acaronats per vents i sols. També hi havia un monstre d’aspecte terrible i perillós. Espiava la sirena per atrapar-la en mig de les seves mil potes. La volia només per ell. Un tresor per contemplar quan li vingués de gust.Un dia, per fi, se la va endur i ningú la va veure mai més. El rei, desesperat, va proclamar als set mars que donaria la mà de la filla a qui l’alliberés. Prínceps de tot arreu ho van intentar...”- Ja n’hi ha prou, avi!- Què passa, Jana?- Calla. Segueixo jo el conte.“Van fracassar. Per això, quan va aparèixer, poderosa, tots van quedar admirats i la van proclamar reina.”- I conservarà la mà, avi.- N’estic segur, Jana. No hi podia haver millor final.
_Aida
91. ESOS OJOS…
La joven sirena Úrsula vivía enamorada de los verdes ojos del monstruoso Galacto, el ser terrestre más horrible y odiado del planeta.Úrsula se acercaba cada noche a una playa cercana a esperar que esos ojos llegaran. Ella sabía que Galacto iba siempre a la misma hora y se quedaba mirando el mar.Sus brillantes ojos verdes tintaban el agua y Úrsula sentía paz.Pero durante toda la noche, ese espectáculo era constantemente interrumpido por las lágrimas que caían de los ojos del monstruo.La sirena hacía ya tiempo que conocía el futuro de Galacto y cada noche esperaba que ese destino se cumpliera.Finalmente, en la noche más oscura de todas, Galacto se acercó al agua, se metió dentro y decidió no salir nunca más.Entonces, Úrsula, feliz, se acercó al monstruo y le arrancó los ojos.
_Galactosa
92. SUMERGIDOSBajé la cabeza para sumergirme en las sábanas profundas,mojadas y manchadas de tu olor, mi cabeza se volvía loca en oler aquel perfume a mar. Saqué la lengua y abriendo las puertas de aquella cueva llena de misterio, asomé mi cabeza hacia aquella sirena desnuda que me alumbraba. Luego, después de gritos, salió mi monstruo y entró violentamente en aquella selva paradisíaca. Saqué el fuego sobre su cabeza y junto a las llamas, gritamos juntos.
_Godsavelidia
93. EL VELL MARINEREl sol emergeix, per l’est, puntual, i l’ull de bou de la cambra s’il·lumina.- Capità! Capità!...- Em criden.Surto a coberta. Esta tenyida de sang. Fa fred.- Que passa? – pregunto al contramestre.- El vell mariner, senyor... Ha enfollit un altre vegada...I veig al vell mariner, a proa, amb els seus ulls de tauró clavats al mar, com posseït. Té ferides als braços i un trau profund a la barbeta que no para de sagnar.- Tanqui’l a la bodega immediatament...- ordeno.I mentre el lliguen de mans i peus, escridassa que tota la nit ha lluitat amb les maleïdes ànimes dels antics mercaders d’esclaus.- Zeus m’ajuda!! No tinc por!! Veniu!! – Crida desafiant.Potser tants anys de mar l’han enfollit.Cau la nit, la tripulació descansa. Surto a coberta i escolto, llunyà, l’avís d’una sirena.Agafo l’arpó i em preparo. Es el meu torn.
_Vell mariner.
94. EL CRIT DE LA SIRENASobre el cor, un àncora la fa capitana d’un vaixell sense vela. Nau no necessitava per iniciar una nova guerra. Crida, des de mar endins, per allò que la tradició li nega. És conscient de totes les mentides que corren per la terra erma. Arrabassada la veu per un amor terrenal, quina follia! Ella és la senyora de la mar, forta, llesta i amb joventut eterna.
Neda sense por sota conjur lunar, les escates brillen en les aigües, insignes de marinera condecorada. Guarda l’incessant vent, la sorra i la sal dins el pit. En la memòria, les seves germanes unides en aquesta crida. S’apropa sigil·losa vora la costa, un desert de petxines trinxades besades per la mar. La terra sedegosa demana clemència per la maldat del sistema instaurat. La sirena empeny el seu cos fora les aigües i crida en nom de la llibertat.
_Minerva
95. EL CRIT DEL MAREl tro de les onades en empentar la sorra regnava sobre els murmuris del vent. Un vell mariner arrossegava els peus per aquella terra acompanyat per la seva neta. L’olor de l’aigua salada que els acariciava la pell va guiar l’home fins un gegantí cargol de mar; de seguida va ensenyar-li a la nena. Ella el va agafar i el va fer sonar, se sentía com el càntic de les balenes. I es va escoltar l’última rialla d’ambdós personatges. L’alba que es reflectia al mar tranquil es va enfosquir, donant lloc a un paisatge ennuvolat i un oceà ferotge. El cor d’ella va fer un bot en sentir que l’agafava alguna cosa viscosa i va tirar d’ella mar endins. Els seus crits van ser devorats per l’aigua. La desgràcia va acabar amb la capacitat del mariner per sentir res. Encara la veia reflectida a l’aigua, muda, amb cua d’escames.
_Fluffy
96. ESCILAEn aquel momento me acordé: lo llamó Escila, en honor al monstruo marino, compañero de Caribdis, que aparece en la Odisea de Homero. Era un ser bastante feo, en su cuerpo abundaba la grasa y el pelo mojado. Pero mi hermano le había dibujado unos ojos preciosos que le daban luz y vida personal. Se encontraba en la orilla de un río, solitario, sin hacer nada, tan solo miraba su reflejo en el agua. Mi hermano solía decir que el monstruo reflexionaba sobre su físico y pensaba que más allá de su aspecto, se hallaba un gran corazón. Era el único objeto de la infancia de mi hermano que guardaba y, aunque fue duro, lo lancé al mar junto con sus cenizas.
_Via Làctia
97. EL ESPEJOLa sirena se acercó a una zona del mar donde se había producido un naufragio. La embarcación aparecía hundida a poca profundidad y la luz del sol iluminaba el interior. Llena de curiosidad, aunque con cautela, entró.Su osadía tuvo premio: un sin fin de objetos raros se encontraban esparcidos en una de las estancias.Iba concentrada recogiendo fruslerías cuando al levantar la cabeza hacia una de las esquinas, su mirada se encontró con la de otro ser. Vio con horror la sorpresa y el terror reflejados en ese rostro enmarcado por una larga cabellera y a través de su boca abierta se veían unos dientes afilados. La sirena hizo el gesto de nadar hacia él para ver si se alejaba pero el
27
monstruo, decidido, nadó también hacia ella. Llena de espanto, la sirena dio media vuelta y salió de ese lugar, nadando a toda prisa, para no volver jamás.
_Teresa Fernández
98. MORGAWRUna caixa de cartró marró manila, tova d’humitat, abandonada al terra i plena de llibres de butxaca. Amb una lletra cuidada i amb un toque victorià, la paraula Aventura es llegeix a la tapa que descansa en un costat. Ulises, Ahab, Edmund, Sherlock, Gulliver… Sobresurt una foto d’entre les fulles grogenques d’un exemplar de 20.000 llegües. Les puntes doblegades, blanc i negre, desenfocada. La curiositat fa que els dits estirin la foto per una de les seves cantonades. S’intueix una sombra allargada, potser un arbre caigut i unes arrels cargolades però també una serp, amb la boca oberta i actitud atacant. Al revers una data,1976 ; un lloc, Lizard Point i un nom, Morgawr. Incredulitat, dubte i potser la idea d’ un viatge a la recerca de.. i si fos reial?
_Valeria Font
99. AZUL CRISTALINOCesé de remar y con un suspiro liberé todo el aire que tenía en mis pulmones. Estaba solo en medio de aquel inmenso paisaje azul. Una amplia gama de azules que ya hacía ocho o nueve días que era mi única compañera. Pero, de repente, mientras buscaba algún signo de esperanza en la larga e infinita línea que separa el mar del cielo, mi pequeña barca dio un sutil balanceo. Me asusté, y empecé a mirar a mi alrededor intentando encontrar una explicación. Fue entonces cuando mi mirada se cruzó con la de un rostro angelical que me observaba desde el borde de mi bote. Intenté reaccionar, pero aquella mirada me atrapaba y no me dejaba pensar en nada. Solo en aquellos intensos ojos cristalinos que penetraban los míos, que con timidez se iban acercando al borde de la barca, hasta ser arrastrados hacia dentro del inmenso y oscuro mar.
_Curie
3r premi
100. MASCOTES
—Així, senyoreta, quina mena d’animal vol per a l’aquari?—Alguna cosa especial.—Tenim hipocamps: cavall d’escates i acabat amb cua de peix enrotllada.—Color blau?—I tant! Krakens, d’importació escandinava. Un pop terrible amb tentacles que enfonsen embarcacions i devoren la tripulació.—Posi-me’n un de ben petit.—Perfecte. Una serp marina?—La té tornassolada?—Sí. Tenim nessies, del llac Ness. D’aigua dolça.—No, no. Els prefereixo marins.—Cap problema. Aquí tenim el rei dels mars del Japó: el ryujins!—Que vistosos!
—I gorgones: cos de dona amb dents punxegudes i cabellera de serps verinoses. Allò que miren, es converteix en pedra.—No sé... Perquè si després tot ha de convertir-se en fòssils... M’ho repenso.—Tinc leviatans d’origen semític. Mogawrs, britànics. Caribis, mitològics. Cthulhus, de procedència extraterrestre...—Em sap greu..., he canviat de parer. Aniré a la botiga de les fades.—Com vulgui.—Adéu!...—Vaja! Que capritxoses aquestes sirenes!
_Medusa Thalassa
101. SIRENA TRISTEOh sirena triste, esa sirena de mi amor, esa sirena que yo amaba, has desafiado mi corazón. Sirena de los mares, empañaste el mar de mi corazón. Sirena que destruiste sin ningún pesar, el dulce azul y el dulce amor de la sal de mi ilusión.
_Luz Azul
102. EL ACANTILADOEl monstruo del acantilado donde morían los pescadores del mar cantábrico. El espejismo de la vida.
_Maf
103. ESOS DESCONOCIDOSEsos seres, los imagino en mis sueños por las noches, a veces son de tierra, a veces son de mar pero lo interesante es que me transportan a lo desconocido. Aunque lo único que sé es que me lo hacen pasar bien. En mis sueños son míos y de nadie más.
_Cairo
104. EL FAROComo cada noche mi mirada acompañaba los destellos de la intensa luz que surgía del faro. Hace años que observo la inmensidad del mar donde busco habitantes en barcos nocturnos, escrutando desde el horizonte acuático algún mensaje de sirenas casi humanas. Me aleje del ruido de sirenas que navegan amorosas mientras Neptuno con su tridente señala el camino hacia las aguas abismales y perpetuas donde viven los monstruos marinos desde el comienzo de los tiempos.
_Sol
105. EL LEVIATANLa pesca de la ballena fue muy importante a lo largo de todo el siglo XIX. El Leviatan como era conocido entre los pescadores solía clasificarse según su tamaño en: Folios, Octavos y Dozavos. Entre los folios había la ballena espermática, la ballena común, la ballena de aleta dorsal, la ballena jorobada, la ballena anaranjada y la ballena de vientre azulado. En Octavos: el Grampus, Pez negro, Narval, Trilladora y Matadora. En Dozavo las ballenas
más pequeñas: La marsopa huzza, la marsopa de algerina y la marsopa de boca melosa.La capital de todo este tráfico era Nantuncked y los arponeros formaba una clase especial por indiscutible valor entre los demás pescadores. Solían producirse frecuentes accidentes en la pesca de la ballena. La ballena mal herida frecuentemente hundía algún barco.
_Moby-Dick
106. MALAS DECISIONESEl cielo brilló unos instantes, pero el estruendo posterior fue tan aterrador que al segundo oficial se le cayó el compás, cuando elaboraba los nuevos mapas. El capitán empezó a gritar… ¡ Girad, girad, todo a estribor! El timonel se afanaba con el timón, con el único pensamiento puesto en aquel inmenso Kraken que emergia hacia ellos. Mientras el capitán se repetia una y otra vez.. ¿ Por qué no habrían hecho caso de los cantos de sirena?.
_Titanium
107. LLUNA CREIXENTEl fons marí d’aquest racó del Mediterrani està en guerra. Hi ha una lluita ferotge contra tu, home, perquè pretens posseir-nos, robes el que ens pertany, claves arpons punyents als leviatans, lleons i balenes.. sense pietat. Fas inhabitable casa nostra. Així ho proclamen les ones a cada lluna creixent amb crits eixordadors d’ofec, d’agonia,. ... i només rebem: indiferència humana!. Posidó, ha format un exèrcit: els guerrers coneixem la vostra terra hostil, som habitants dels mars i oceans i tenim armes de seducció. Som nereides de pell de bronze. Aquí a la punta de Sitges, immòbil sobre la roca, t’espio. Detesto sentir l’olor de les teves mans humanes repassant el meu cos. Però quan la lluna creix, executo la missió. Llisco damunt les roques, silent m’apropo a tu, et miro, t’abraço i et llenço amb ira a Hades, l’inframón. I el mar té gust de sang.
_ GEA
108. DESDE EL FAROSer farero no debería ser muy complicado. Quizás mi equivocación fue no tener en cuenta que vivir alerta por la noche siempre me trajo problemas. Eso ocurrió aquella noche, la más oscura. Después de revisar la maquinaria en malas condiciones, apenas una hora de descanso y el sol se despidió. A lo lejos los gigantes metálicos resoplaban con sus sirenas ante mi paso. De pronto el apagón de los circuitos eléctricos fue total La mar brava amenazaba con olas cada vez más inmensas. Mis nervios precipitaban mis miedos más prohibidos, pero tras el esfuerzo parecía que el sueño a difuminar mis sentidos. En medio de las ideas de monstruos marinos que mi mente quería evitar… El canto de las sirenas acallaron mi mente ávida por despertar al día, encontrándome solo a su lado, junto a la sirena de mirada húmeda con la que tantas veces había soñado.
_Faro
28
109. MAMÁ
En ese preciso momento volví a escuchar ese suave sonido. Venía de lejos, de entre los pequeños espacios que quedaban entre roca y roca, a lo lejos del acantilado. Estaba segura de que me volvería a encontrar con Eva, la sirena que me había ayudado a darme cuenta del valor del poco tiempo que le quedaba a mamá.
_ramituss
110. LA CUEVALa vida de los navegantes es muy diferente a la vida de los mortales. Cada fin de semana salía a navegar y cada vez me sentía más animal marino con uso de razón, hasta que un día decidí empezar a vivir en el mar, en mi barco al lado de una pequeña cueva submarina donde cada noche con mi equipaje para bucear me metía dentro de la cueva con mis pequeños amigos langostinos. Era un momento glorioso donde encontraba mi paz interior. En esa cueva había un pequeño orificio por dónde entraba la luz y justo un día cuando yo estaba dentro, la luna se posó encima mío, el agua empezó a alborotarse y empezó a brillar como nunca y a mí me empezó a salir una larga cola escamada con un par de aletas a cada lado. A partir de ese momento cada vez que una gota de agua me tocaba, esa larga cola con sus dos aletas aparecía.
_Helen
111. L´AMOR CULPABLEL´amor culpable.- M´enyoraves?..- Sí..- M´estimes?..- Molt..- Em deixaràs que et faci unes mossegadetes?..- I tant.Això va ser l´últim que vaig poder dir abans que m´arrossegues fins el fons del mar. Mai te´n refiïs d´una sirena. Mai estimen amb el cor
_Titanium
112. REI NEPTÚMisèria, fam, esperança, futur, fan que persones emprenguin llargs viatges plens d’obstacles, deserts, lladres, traficants, fins que la frontera de la mar posa de nou un últim parany i on els monstres trobats fins ara no són res comparat amb els que els esperen en una travessa tant incerta.Però els cants de sirenes dels que els han precedit fa que es llencin a lo desconegut, a bord d’embarcacions febles, amb la il·lusió d’una vida millor i que una de les sirenes del Rei Neptú els porti a bon port per poder tenir somnis complerts i no pas somnis ofegats.
_BarbaBlanca
113. LA INMENSIDAD EN LA QUE ME HUNDÍIntenté agarrarme a lo que fuera, no quería caer en aquella inmensidad. Fue inevitable, ella me engulló. Forcejeamos unos minutos, hasta que
me venció. Me rendí frente a la angustia que me provocaba la falta de oxígeno. Y me hundí, en un estado de trance que enturbió todos mis sentidos.Fue entonces, en ese momento de colapso, en el que apareció: un ser escamoso de figura humanizada rozó tímidamente mi mejilla. Un espasmo atravesó mi cuerpo. El ser percibió mi respuesta, comprendió la fragilidad de mi estado y pensó que tenía que rescatarme. Me cogió entre sus brazos y ascendimos rápidamente mientras yo perdía el conocimiento.Me desperté en la orilla, sin ningún rastro de algún ser acuático que hubiera podido llevarme allí, salvando mi vida. Supongo que seguirá siendo uno de los miles de misterios que esconde la inmensidad en la que me hundí.
_Amiga
114. ENCADENATHi ha molts contes mitològics que parlen de sirenes i monstres marins, però només un d’ells el podeu trobar escrit amb paper de pergamí.Quant temps era temps, a les nits de lluna plena, es creava un remolí al fons ultramarí, d’on trencant les aigües naixia una dama salada, de pell molt clara, cabells llargs i brillants per les partícules de sal i amb uns ulls verds de neó com si fossin de ciència-ficció. S’asseia com una fadrina a la sorra fina, coberta de volàtils fulards i collars estel·lars, cantava en clau de fa, desprenent poesia.Un dia el faroner de la badia va deixar-se seduir per aquell cant enganyós. Aquella donzella fulgurant el va sucumbir al seu parany. La dona-peix el va devorar feréstegament, mentre condemnava la seva ànima a vagarejar pel seu far eternament; diuen que a les nits de pleniluni, s’escolten els seus planys tristos i amargs.
_RIbera
115. UN ERROR IMMENSQuan el Doctor Smith aixeca la tapa i extreu la relíquia, imagina que han comés algun error immens. El seu equip ha buscat durant anys el cofre d’Ulisses, on, segons la llegenda, Posidó va amagar l’arma destinada a destruir tot monstre marí que mai arribés a poblar els oceans. El mite relata com Ulisses, al descobrir l’arma, va ser incapaç d’entendre’n el seu funcionament i va decidir depositar-la de nou al cofre amb l’esperança de que algun dia els humans en sabrien activar el seu poder destructor.Però el doctor i els seus ajudants, reunits a coberta, no hi troben explicació. ¿És aquesta l’arma mítica que podria canviar el destí de tots els habitants dels regnes marins, i de retruc el dels humans? Decebuts, l’agafen amb ràbia i la llancen per sobre la barana. Surant sobre les onades, s’allunya lentament la bossa de plàstic amb la seva dansa macabra.
_Andreu Milà
116. EL MONSTRE GROCEra un monstre marí llarg i pla com una tallarina, de color groc, no tenia boca, ni ulls, ni nas, ni orelles, ni mans ni peus. Era un monstre que prenia forma de llaç quan tocava terra. Alguns els feia molta por i el volien eliminar sense mes, altres deien que no feia cap mal,
que a la platja hi havia cabuda per tots. Havia aparegut misteriosament, no l’havien vist mai abans.Era un monstre marí que no menjava, no veia, no reia, no colpejava, no caminava, no pensava per si sol, però la seva presencia posava molt nerviosos a uns i els feia molta por. A altres els posava tristos aquella situació.Era un monstre marí de color groc que prenia forma de llaç al tocar terra i sols volia simbolitzar el respecte i la llibertat de les persones.
_Can Tramuntana
117. LA VETA BLANCAEra un esser marí molt gros, com un pop, cap allargat, ulls grans i sortits, tentacles gruixuts i molsuts. Era mandrós i dormilega.S’enfadava quan el soroll dels pescadors no el deixaven dormir.Els pescadors quan hi havia tempesta buscaven un punt de referencia a terra, per tornar a destí. Feien soroll.El soroll destorbava al monstre. Un dia de sobte, va allargar un dels braços i com el punter del mestre d’escola, va assenyalar un punt a terra. Un fibló de llum va sortir de l’extremitat i al tocar la roca es convertí en una línia blanca vertical, visible a la llunyania.Aquell dia va deixar marcat per sempre la tornada a Portbou des de Cap de Creus.Cap allà hem d’anar, no hi ha pèrdua diuen els pescadors.La Veta Blanca sempre es veu, i el monstre faci sol, pluja o vent, dorm.
_Can tramuntana
118. MIRALL-Escolta com canta, si vols, però no la miris noi! Sabia que tenia raó. Havia sentit històries de marins perduts d’amor pels encants d’aquests éssers marins, però tenia l’oportunitat de veure una autèntica sirena! I quan el vell marí va marxar renegant, amb el cor bategant al ritme de la dolça melodia, i potser enamorat sense ni haver-la vist, em vaig enlairar. Entre boirines la vaig veure. - no et puc veure bé i no sé si m’entens. Els homes et tenen por però jo no. Va deixar de cantar - gràcies! Jo si et veig. Si tanques els ulls em veuràs millor. No tenia sentit però vaig obeir i vaig veure el seu cos, més peix del que m’hagués agradat, i amb un somriure preciós em va dir: - Ho veus? Sóc més real a la teva imaginació. Veuràs en mi el que tens dins el teu noble cor.
_Helena Coaner
119. SIRENASMiguel, posiblemente, se siente seducido por la sirena. Sabe que es una ilusión irreal. “No existen”, se lo recuerda siempre su mujer.Al despertar, Miguel, apenado por ser infiel durante la noche, se ve obligado a ayudar incluso cuando no es necesario. Encadenar una tarea tras otra le libera de la culpa, sintiéndose así redimido de pecado para volver a soñarla noche tras noche.
_Erknu
29
120. LA PROFUNDITAT DEL BLAU MARÍ
Aixecar la mirada i veure’t a tu, vestint una discreta cua coberta dels daurats reflexes de la sorra, jugant amb l’escuma d’aquesta inquieta aigua. I que em miris, amb els teus intensos safirs, amb aquells ullets somiadors, tendres. Per poder observar junts la bellesa del mar. On la seva soledat immensa ens confon amb les infinites aigües. Ell, que viu nu, envoltat d’una tela blava, que dansa amb les ones infatigables fins a fer-les inexistents. Deixar anar un sospir, davant d’aquest discret blau, que sosté milers de vaixells, plens d’apassionats nàufrags que cerquen un horitzó anomenat destí. I que l’abisme calmat i sensible ens faci sentir grans. Podent deixar als nostres rebels pensaments imaginar que a l’altre costat del mar hi haurà algú pensant el mateix. I que el món sencer no pari de girar fins que tothom desitgi que la innocència de la lluna reflecteixi cada nit aquesta riquesa.
_Company
121. NOVELAS, SIRENAS Y TESOROSHace 7 meses, me propuse un viaje por el mar buscando la inspiración para escribir una novela. Saliendo de Barcelona dirección Atenas. En alta mar PIRATAS.Nervios sin dejar pensar y miedo, mucho miedo. Nos encerraron en la bodega y allí escuché un pirata al que decían “ el profesor “..- Cuando lleguemos a la cueva de la sirena, hay que luchar a muerte con los tiburones duende hasta llegar a la sirena, el pirata que la bese, será dueño del tesoro.3 días después..- ¡¡ La cuevaaaaaa!!.Salté por el hueco de un cañón al mar, nadaba rápido hacia la cueva medio sumergida, mientras los piratas gritaban y me disparaban.Evitando los tiburones duende, entre rocas, allí estaba la sirena.Me vió y extendió sus brazos, de un salto la besé.Una explosión de números en mi cabeza con claridad.Coordenadas de tesoros hundidos por todo el mar.Ahora navegar. ...
_MAKARA
122. L’ALBAAra fa uns quants anys, tenia el costum d’anar a pescar a primera hora del dia. Era negra nit quan trepitjava la desèrtica platja i em posava a muntar la canya a la recerca de l’apreciat llobarro. Un dels dies, quan encara l’aigua era ben negra i només l’alba s’aixecava, vaig fer el primer llançament, en el mateix moment que una ombra en forma de tronc allargat surava uns metres al fons. Preocupat de no enganxar el tronc, vaig parar el fil que lliscava del carret i el plom colpejà l’aigua a menys d’un metre de l’ombra. El tronc es va moure lentament posant-se en direcció al fons del mar i aixecant una enorme cua s’enfonsà i desaparegué davant de la meva sorpresa. Ja no el vaig veure més, tot i tornar sovint al mateix punt. Encara
avui em pregunto què era aquell monstre marí que aparegué a trenc d’alba...
_COMOES
123. MONSTRES I SIRENESUn estol de monstres enfilà la bocana del port a negra nit. La lluna s’ocultava rere la silueta d’un rèptil endormiscat on niaven centenars d’ocells. Des del vessant de la muntanya jueva el llum intermitent del far recordava la posició del guardià de la nit. Per aigües calmes i fosques lliscaven silents naus de proes afuades a la recerca del mite. Algunes milles mar endins, abocaren xarxes per fer-se amb la preuada pell escatada. Al vespre anterior s’escoltà: el mite neda davant la costa barcelonina!Un xipolleig posà en guàrdia les tripulacions dels pesquers. Creien haver vist el mite escatat lliscant per babord. El silenci espès fou trencat per un udol provinent d’un oceanogràfic danès que posava proa contra les aterrides mirades dels pescadors. Sonà de nou la sirena, ara cridant la criatura del mar. La missió era retornar, “in extremis”, la díscola filla novament a l’entrada marítima de Copenhaguen.
_Franz de Copenhaguen
124. VIATGE A L’ESPERANÇAMisèria, fam, esperança, futur fan que les persones fugim a la recerca d’un món ideal, millor, i ens empenyin a fer travesses insospitades, inimaginables per una mar suau, convertida en brava quan menys ho esperes, tot escoltant cants de sirenes de traficants i embaucadors.A mitja travessa la por t’envaeix però la il·lusió és més forta, uns i altres ens animem, fins que l’esgotament fa caure a companys de viatge que la mar engoleix o fins que monstres més grans sortits d’entre l’espessa boira o la negre nit, envoltant i fent trontollar la teva petita embarcació deixada a la deriva, fent que els febles caiguin a la mar i la resta ens retornin al punt de sortida.Quan hi ha sort aquell gran monstre no és tal i trobes ajuda temporal que et porta a bon port on s’acaben els cants de sirenes i tornen les pors.
_BarbaBlanca
125. DE POLPS I DE SIRENESA mitjans dels anys cinquanta de la passada centúria, en un petit poble mariner, un empresari de la capital va voler obrir un bar de dones de dubtosa reputació. Li posaria per nom La Sirena. La Lliga Catòlica de Dones de Déu organitzà una campanya per impedir-ho. Repartiren pels carrers de la població uns pamflets on, a banda d’unes lletres que ningú llegia, es veia dibuixada una sirena i, al seu darrere, una mena de monstre de llargs tentacles, però amb rostre i faccions d’home de mar i mirada viciosa. La creença popular determinà que qualsevol pescador que s’apropés a un polp o una sirena es podia convertir en un ésser monstruós com aquell. Durant generacions només les dones s’atreviren a pescar alguna classe de cefalòpode. Pel que fa a les sirenes, per evitar per complet aquella maledicció, totes les que
s’anaven pescant es tornaven a llençar a la mar.
_ATIPAR
126. NATURALEZA SABIANeptuno, el dios del mar, con su mal carácter y su tridente en mano, vivía en el reino de los castillos dorados. Por otra parte, Poseidón residía en su castillo de oro y, asimismo, tenía su tridente con el que controlaba el carácter de las olas. Ambos reinaban las profundidades marinas, cada uno a su manera y sin interponerse. El problema apareció cuando conocieron a Odisea, la joven sirena. A Poseidón le atrajo su larga melena, mientras que Neptuno no se pudo resistir a su cola color botella. Odisea, al ver que ambos dioses perdían el sentido con tan solo verla, entonó una bella melodía con la que, Poseidón i Neptuno se acercaban movidos por el suave corriente de las profundidades, hasta que Odisea tuvo a su alcance los tridentes, los cogió y los enterró para que nunca jamás la naturaleza del mar fuera dominada por las divinidades.
_Odisea
127. CAPRICORNJa ha sortit el sol ataronjat, que il·lumina a poc a poc les escales del ghat. Estic asseguda, el fum de les làmpades de la cerimònia del foc, barrejat amb el so de la campaneta dels monjos, em fan tancar els ulls mentre recito el mantra que ressona a les pedres. El riu va i ve.Tot d’un plegat, amb un gran estrèpit, emergeix del riu sagrat una cua de peix enorme, escamosa, llefiscosa; segueix l’enorme cos del peix i un cap d’antílop sorgeix de les aigües; les potes davanteres del gran mamífer trepitgen el terra amb força, fent tremolar els graons, esquerdant-los com si fos un terratrèmol, l’agua del riu es desborda al seu pas.Makara ha sorgit de dins del Ganges, les seves potes m’agafen, suaument, em fa pujar damunt la seva cua i marxem cap al seu medi natural, el Golf de Bengala, que és el meu.
_Mina
128. LA SIRENAVa passar tot molt ràpid, vaig caure al mar, ningú se’n va adonar, veia com el vaixell s’allunyava i jo ja no podia aguantar més, em vaig començar a enfonsar, m’ofegava, començava a perdre el coneixement quan vaig notar alguna cosa que em tocava, la meva visió ja era borrosa, vaig perdre el coneixement del tot, quan em vaig despertar era a la vora de la platja, hi havia algú al meu costat, al mirar-lo em vaig espantar, em vaig separar d’un bot i vaig contemplar aquell ésser, sense poder creure-m’ho, era una dona amb cos de peix, era una sirena, em parlava amb un altre idioma, no era una sirena com la dels contes, era molt velleta, grossa i lletja, però desprenia una dolçor i una bondat que mai m’havia transmès cap ésser humà. Va saltar al mar i ja no la vaig tornar a veure mai més.
_Catalina
30
129. FICCIÓ O REALITAT?
Sortim a fer un vol amb el vaixell familiar, com tantes vegades hem fet, la mar ens gronxa suaument i com sempre ancorem en una de les cales tranquil·les per fer-hi nit.El sol ens desperta i ens adonem que som en terra ferma, però com si fóssim en una platja d’arena fina amb arbres una mica més enllà, i al nostre voltant podem veure el que semblen, i són, esquelets de monstres marins de l’edat del pleistocè per les seves formes i dimensions.Et fregues els ulls, mires als voltants,. .. i no hi ha rastre del vaixell ni d’aigua.On som?, com hem arribat aquí?Segur que és un somni!Tanques el ulls esperant que en obrir-los. .. tot torni a ser com abans.
_BarbaBlanca
130. EL GRAN PERILLL’ésser que em visita cada nit, que em trenca els somnis bonics i dolços, té un físic peculiar. Quan dormo el podria descriure al màxim detall, però en despertar-me se’m desdibuixa i me n’oblido. Fins avui, quan, nedant enmig d’un mar que semblava fet d’escuma, blanquíssima i densa, me l’he trobat cara a cara. Amb sis ulls, quatre potes, unes dents llargues i punxegudes, i una pell verda i groga. No he tingut temps per espantar-me, i és que el veritable esglai se l’ha endut ell. En observar les meves escates, brillants i pecaminoses, la cabellera, quilomètrica i feta de blat, i totes les meves faccions, menudes i proporcionades, crec que ha temut per la seva vida. No hi ha perill més gran que l’amor, i això que encara no havia pogut obrir la boca i captivar-lo amb el so de les meves paraules.
_Boira
131. CAP A L’ABISMEUn vaixell va passar per davant seu. Aquell de qui s’amagaven, l’estava arrossegant mentre el feia a trossos. El material d’aquella nau, era una cosa difícil de trobar i la majoria de vegades els vaixells eren massa ràpids i massa aprop de les platges per poder-los prendre. La jove parella, terroritzada, va respirar quan van veure el vaixell desaparèixer a les profunditats. Van esperar una estona més, per assegurar-se que no tornaria i van continuar el seu camí cap a ciutat. Poc després de sortir del seu amagatall, van observar variacions en la llum, com núvols. Però mirant amunt, van comprovar que eren les engrunes de la immensa nau que havien vist passar arrossegada pel monstre que suraven fora de l’aigua. Adob per noves generacions.
_Bec menut
132. ATLANTIDALugar privilegiado elegido por Poseidón, donde los descendiente del mismo dios y la mortal Clito, vivían dedicados a la pesca, a las artes y al culto al cuerpo en sus magníficos gimnasios, jardines y termas.Ofrecían sus habitantes sacrificios al dios protector ahogando dos caballos antes del inicio de la temporada de pesca, y obtenían grandes capturas.
La riqueza abundaba, se sentían fuertes y poderosos. Olvidaron los sacrificios a su dios protector y se enfrentaron en una guerra cruel contra Atenas.Las Nereidas, ninfas al servicio del dios Poseidón, le informaban del olvido de los habitantes de Atlántida acrecentando día a día la furia del colérico dios de los mares hasta que con un bramido extraordinario, desato toda su furia y su tridente se clavo en el fondo del mar.Broto la lava y el fuego. Se produjeron grandes tormentas durante dos días y medio y la Atlántida desapareció.
_Erkenobe
133. FIN DE SEMANAEmma y Arthur eran pareja desde hacía siete años y ahora pasaban una época difícil. Su relación había perdido la ilusión y el calor del principio. Daban palos de ciego intentando reavivar el rescoldo. El hotel Atlantis, alejado de la civilización y con una piscina de agua salada al borde del mar, sería un lugar ideal. No habían contado con la meteorología y una borrasca atlántica con fuerte marejada los dejó incomunicados en el hotel. Se consolaron con las burbujas del cava.El día siguiente amaneció primaveral. Ella se levantó con una terrible resaca y se dirigió a la piscina con los ojos medio cerrados. Se zambulló en lo más profundo sin advertir la presencia de un enorme monstruo marino que el levante había lanzado a la piscina.Nunca sabes cómo se te van a solucionar los problemas.
_Jamie Blackpain
134. ANERISHavia llogat una casa a prop del mar. Havia estat d’un vell pescador que deien que era boig, i ningú la volia, m’estava bé, així em deixaven en pau, volia descansar.Estava plena de coses, però res sobrava. En una cantonada una sirena de fusta em mirava amb ulls plorosos, em vaig apropar i vaig veure les seves llàgrimes. La vaig abraçar i vaig sentir la seva veu que em deia:-treu-me d’aquí, sisplau.No vaig dubtar, la vaig portar fora i la vaig posar mirant cap al mar. Va somriure.-voldria banyar-me, va dir.La vaig agafar i ens vam ficar a l’aigua, cada cop més endins fins que no vaig poder més, llavors em mirà, m’agafà de la mà i se m’emportà.
_ida marger
135. ENIGMAR DE TERRORSuena la canción “Carmina Burana” mientras leo ésto. La noche profunda se hizo. Luna llena con marea alta. El mar llega al castillo maldito y es rodeado por el mar.Surgen de LAS profundidades SIRENAS pálidas de colmillos afilados que devoran todo a su paso.Sangre, mucha sangre y mal olor.Terroríficas arañas gigantes se descuelgan para recibir a una sombra oscura de ojos rojos ARDIENTES.
Se mueve rápidamente....Hasta surgir del agua una monstruosa sirena rodeada de serpientes, para posarse en el centro castillo.Una serpiente sale de su boca para envenenar a uno de los seiscientos sesenta y siete marineros apresados, transformándolo en avispas enloquecidas.Muchos MUEREN, el tiempo tan apreciado no para.Los marineros cautivos són liberados PARA que las sirenas asesinas puedan DAR caza.La marea baja y la monstruosa sirena expulsa un humo azul que hace que toda VIDA desaparezca.
_MAKARA
136. CONTRA ESCIL·LA I CARIBDISNo era fàcil, evitar els sis caps en forma de gos, voraços per devorar la carn dels mariners malaguanyats del dia. Creuar aquell estret era un suïcidi, perquè, o bé havies de passar prop d’Escil·la, la dels sis caps, o bé havies d’apropar-te perillosament als remolins de Caribdis. La meva gesta l’explicarien els cronistes, però ho vaig fer per guanyar temps: la Penèlope en feia massa que m’esperava.Quan vaig marxar de casa, em va etzibar unes paraules que encara em ressonaven. “És l’excusa més estúpida que he sentit mai per fer la guerra. Tot aquest muntatge per una dona? Digueu les coses com són: als homes us agrada barallar-vos. I si trigues gaire, potser ja no m’hi trobes, a Ítaca. Tu mateix”.“Tu mateix”. Ideal per posar algú contra l’espasa i la paret.I ara estava contra Escil·la i Caribdis.De nou, aquella opressió al pit.
_Onnah
137. PORLa pontona mandreja. La nena, agafada a la borda, es gronxa al ras de les onades que guspiregen sota d’ella fins l’horitzó i tem. - Allò que no veus fa por -es diu. Ho va aprendre les nits que per poder dormir es carregava de coratge i mirava per la finestra per conèixer les branques que dibuixaven ombres a les parets de la seva habitació. Ara, tot envoltant-la, un mar rutilant separa de la llum del sol un món desconegut ple de bèsties i sent el desig de ficar el cap sota de l’aigua salada. - Què és aquesta foscor? -Es diu la bèstia mentre percep l’ombra que enfosqueix el sostre lluent que separa la vida del desert abrasador. El Kraken, sota la quilla de la pontona, sent por del desconegut i, vacil·lant, mira cap amunt. La nena li retorna la mirada i tots dos es somriuen.
_Panta
138. LA SIRENA PROHIBIDAEsa mañana Alexei tenía una inspiración especial, el aire parecía mágico. Estaba con su barco “Cesar III” a punto de zarpar para dirigirse a la isla cercana de Thasos. Poco después, las aguas mecían tranquilamente la embarcación; el cielo, despejado, con el Sol de testigo. Algún compañero se cruzó en su
31
camino, faenando con vigor. A Alexei le pareció escuchar en el horizonte un bello canto, muy femenino.Cuando por fin Alexei llegó a su destino (Thasos) vio en la orilla a un ser esplendoroso, de una belleza sublime: era mitad mujer, mitad pez. La primera reacción, de miedo. Al cabo de unos segundos, la belleza del ser le hizo dirigirse a ella. Quería abrazarla, hacerle el amor...pero desapareció justo antes de tocar su mano. Con los ojos llorosos, Alexei se lanzó al suelo, frustrado. El barco, a su espalda, esperaba que su amo regresara a su trabajo.
_El Brujo de la Palabra
139. EL MAR INFINITO DE LA MENTEComo si se abrieran las puertas del mismísimo infierno, criaturas dentadas, terroríficas, salidas de una pesadilla...Y por otro lado, aquellas con luz propia, portadoras de una belleza divina. Es una lástima que mueran tan deprisa, que se hundan bajo las tinieblas de un mar sin fin. Mientras aquellos monstruos me susurran a través de sus bífidas y venenosas lenguas...no puedes hacerlo, no llegarás, no eres suficiente...¿esperanza? Venga ya...menuda pérdida de tiempo. Mientras se producen guerras devastadoras, se eclipsan las unas a las otras, ruego...Sirenas, no me abandonéis...no ahora, no aún. Pierden la lucha, mueren como flores indefensas bajo la nieve de un invierno gélido. Y en el exterior, calma. Con un rostro impasible, esta lucha que se produce en mi interior, en el mar infinito de la mente. Monstruos y sirenas...enfrentadas por una oscuridad eterna o una felicidad que empieza a tocar fondo.
_AbejaLectora
140. L’ORIGEN DE LA POR- Escolta, Paula. Algun cop has viscut has viscut alguna cosa irreal?- No, per què?- Perquè fa un temps, amb uns amics, vam anar a navegar amb el vaixell de l’avi d’un de la colla. Quan ja es feia fosc, vam decidir tornar. A mig camí, uns éssers van sortir de l’aigua i es van col·locar al nostre costat, aquelles criatures tant boniques eren sirenes.Al principi no van fer-nos res, però quan ja arribàvem ens van enfonsar el vaixell i se’n van anar nedant molt ràpid.Els ho vam explicar als nostres pares però no s’ho van creure. Des d’aquell dia no m’agrada massa el mar.- Vaja... quina gran aventura i quina por!
_piña2003
141. MONSTRES- Mare, on és el pare? - pregunta amb mirada innocent.- Ja no hi és, fill.- Per què? Què li ha passat?- Els monstres, ells l’han mort. - diu amb expressió trista.- Però per què? El pare no ha fet mai res dolent.Després d’una pausa, la mare contesta:
- Els monstres no tenen pietat, mai la tenen, maten per diversió, i fan el que volen amb la víctima, coses horribles.- Quina mena de monstres són aquests? Per què els agrada tant fer mal? - diu, desesperat.- Se’ls diu hum- - i de sobte, un objecte punxegut i brillant travessa la mare del petit dofí.- Mare! - diu aquest, mirant, amb impotència com els monstres pugen a la seva màquina flotant la seva mare, morta.Llavors reacciona i neda en direcció contrària, més ràpid que mai, però ja és massa tard, i tot es torna negre.
_JKH
142. LA SIRENA SUBURBANASota l’aigua, rajos càlids irisaven el turquesa. El neoprè es confonia amb el remoreig de les onades. El líquid la bressolava com a placenta on es movia a plaer.Al metro, fora del líquid element, la cabellera de corall s’agitava amb els corrents. Filla de la tempesta, els peus a terra no li eren cau segur. Els perills la sotjaven a la foscor suburbana. Ulls de lluç, de rap, dansaven descompassats al seu entorn. Més que res, eren una trista imatge de peix pallasso.No tota la fauna era llefiscosa. Acaronant les cordes, un violí amorosia el trajecte calmant les cabòries terrenals.Lluny de les aigües se sentia vulnerable. Als túnels tot eren paors i fragilitat. Amarada de suors, resistia la suburbana pressió humana, marees amb vaivé i ressaques.Encara tenia mono d’aquelles vacances, practicant submarinisme a la Mar Roja, que li tornaren la pell escatada de cintura en avall.
_Rafel de Cerdanya
143. AIGÜES MOGUDESPels set Mars! - xiscla espantat el pop de tres caps.Són humans - afegeix el cranc de la cuirassa d’or, abans d’endevinar per què venen - i porten plàstic!Del tot esporuguits, s’enfonsen mar endins amb un moviment frenètic de tentacles i potes que causa un sisme marí. En tornar l’aigua a la calma, els humans, els pocs que ho poden explicar, arriben al port amb una història que mai ningú creurà.
_Oliver Sacks
144. VIDA DE MARLlegaron al pueblo con todos los bártulos, oliendo a mar. Eran extraños, con pelo de algas. Cuando se movían desprendían una arena finísima, que regaba su camino.Pasado el tiempo, los lugareños les perdieron el interés. Los aceptaron con tranquilidad, como gente pacifica que eran.Un día de primavera tardía, corrió la voz que les había nació una niña. Muchos vecinos, fueron a felicitarlos. Todos querían cogerla. En el momento que la alzaba la vecina Maria en sus brazos, la mantilla cayó al suelo, mostró una pequeña cola de pez, con escamas plateadas, que tenía la niña en lugar de piernas.Los vecinos horrorizados, salieron en tropel de la casa. El rumor se difundio en el pueblo. La
familia extranjera estaba maldita, habían tenido un monstruo.Un día los extranjeros se marcharon. La casa estaba desierta, solo se oía el canto de las gaviotas. Se habían adentrado en el mar.
_DORADA
145. EL MEU TRESOR PERDUTDes d’un principi sabia que el meu treball no seria res interessant, vigilar un aquari no és el més impressionant com a professió. Ja el primer dia vaig començar malament, durant setmanes netejava l’aigua, posava menjar i bussejava una estona per comprovar el funcionament del filtre, però durant tot aquest temps, encara no sabia quina criatura s’amagava en aquella profunditat, tampoc els interns de l’aquari em van dir res, ningú em volia donar aquella informació. Em vaig donar per vençut en descobrir amb qui o què compartia l’aigua, així que com cada dia em vaig decidir a capdinsar-me fins al fons, però aquest cop va ser diferent.Una llum enlluernadora va sorgir de sobte i allà va ser quan vaig veure l’ésser més preciós que mai he conegut. Era ell, l’amor que vaig perdre al mar anys enrere, el meu tritó, Taehyung.
_Vantae
146. LES LLUMS DEL MARDe cop i volta l’harmònica música cessà. De les tenebroses i fosques profunditats, començaren a ressorgir unes tènues llums que anaven agafant força a mesura que s’apropaven a la superfície. En pocs instants, la tripulació contemplava atònita com unes precioses i delicades figures femenines renaixien dels diferents centres de llum.Amb elegància i agilitat, les noies d’ondulats cabells, ulls cristal·lins i somriure trapella, anaven envoltant als estupefactes mariners. Cap d’ells hauria imaginat mai el que vindria a continuació; doncs sota la fràgil aparença humana, aquelles donzelles eren més monstres que no pas àngels. Sota l’aigua, els seus cossos delicats es deformaven donant pas a una cua musculosa, recoberta per una fina capa d’escates punxegudes. No obstant, no era la seva peculiar forma el que aterria als nàufrags, sinó la monstruosa criatura a la que servien. - Però avi, els monstres no existeixen.- Vols que acabi la història o no?
_LC
147. SALITRESRecogí mis cosas, rompí nuestra foto de hace un par de meses en Cadaqués, tiré la llave sobre la cama y me fui. Necesitaba mar, así que, desde el coche, reservé una habitación en el hotel más azul y puse rumbo al pueblo. Al mediodía ya estaba en la playa del faro, la más concurrida. Me vendría bien observar la alegría de los veraneantes de agosto. Me metí en el agua. Ese primer baño sola después de tanto tiempo, era un buen inicio para una vida nueva. Nadaba hacia las rocas, cuando sentí como el pelo me crecía hasta cubrirme la espalda. Perdí el bikini y el miedo mientras las piernas se convertían en una cola inmensa de escamas plateadas. El salitre lo cura todo, decía mi
32
abuela sin levantar la vista de las redes rotas. También decía que hay que dejar atrás los monstruos para volver a ser sirena.
_Fisterra
148. ES VEDRÀSoc a Es Vedrà, al triangle del silenci, com que no soc supersticiós em llenço al mar. L’aigua és freda.No, no pot ser que m’hagi picat un peix lleó, sento mareig, debilitat muscular i unes nàusees molt fortes. Al mateix moment quelcom m’arrastra dins una cova i no puc deixar de mirar al meu voltant. Són Nereides, nimfes marines immortals i benèvoles, de pell blanca, cabell llarg, guarnit amb conxes i perles marines.Ella s’apropa i em dona una perla del seu cabell. La conec, és la Paula...- “Alex beu. Beu això i et trobaràs millor.”-i obro els ulls amb el seu nom a la boca. Però soc al veler que ens ha dut a lloc i en Joan em recorda que la Paula fa temps que ja no hi és.M’assec mirant el fons del mar, obro la mà, veig la perla de la Paula i somric...
_Bree
149. EL GORGEls peus de puntetes. Set-cents metres d’alçada: a baix el mar, blau i enfadat, rugeix embogit per la tempesta que s’apropa, i em llenço mentre el cel s’il·lumina i un tro crida que ja és l’hora sobre una gorg ;i caic dins les profunditats.Tot és fosc vull cridar i no puc. Uns braços forts paren la caiguda i noto uns llavis sobre els meus, suaus demanant permís. Sense saber perquè jo li’n dono. Obro els ulls i el veig a ell, un tritó de les llegendes, com el que explicava la iaia mentre cosia les xarxes vora el mar.Sap el que vull, separa la seva boca i respiro l’oxigen de l’aigua, les cames són una cua que refulgeix lluent amb l’aigua del mar, m’ofereix la seva mà i no ho dubto: sé que per fí soc a casa.
_Bree
150. POSEIDÓNLejos en el mar que nos separa está él, alzado, gigantesco y su sonido llega claro e impoluto. Con fuerza resuena en mí y la meresía envuelve mi cuerpo arrastrándolo, es aquí y ahora cuando dos mundos luchan, estallan tormentas, el mar embravece y crepitan las rocas, las luces del amanecer que atraviesan la noche apagan el faro. Las sirenas con sus cantos hacen mi viaje liviano y las horas que nunca acaban llegan a su fin.
_Lau
151. TITANS CONTEMPORANISTitans contemporanis del sud han sentit cants de sirenes al nord, i sense pensar-s’ho més, segueixen els estels del cel, passen àrids deserts, vencent escurçons i serps, i una nit amb clara lluna plena, arriban a una bella i solitària platja de tranquiles aigües, pujan a una insegura i fràgil nau, mentres la resta de mortals dormen plàcidament al seu segur refugi.
I si la força dels déus d’un mal atzar i els monstres malignes del mar profund acorden aliarse, sentirem a l’hora del nostre despertar, que un maleït naufragi ha llençat al mar joves d’atlètics cossos i torrat rostre, que sense vida, ara suren sobre les aigües com tresors perduts. On són ara els monstres mitics del mar?.
_TRESXQUATRE
152. UN MONSTRE MODERNA una platja de sorra calenta va niar una tortuga, va pondre molts ous, per si de cas, i en van néixer tota una colla de ben petitones. Quan les vaig veure, acabaven de sortir de l’ou i les vaig posar delicadament sobre la sorra, arran de mar, fins que la primera onada les va aconseguir i les va fer lliscar cap a dins. La sort està tirada! No sabem els paranys que trobaràn. Existeixen els monstres mitològics de l’antiguitat? No ho sé, però sé que el monstre més gros que tenim, el més perillós, és el plàstic i el microplàstic, que no es destruirà amb anys i panys, que la fauna marina en menjarà com si res, que es dipositarà al fons marí, que anirà lentament bio degradant-se, la contaminació s’estendrà fins qui sap a on. I em demano, -Què serà del nostre mar?
_TRESXQUATRE
153. SURFISTAHavia sentit de molt petit, lluny de la mar, un caragol marí, i segons deia, s’hi amagava a dins un petit cavallet de mar, i des d’aquell moment es va enamorar per sempre del mar. I va sortir d’aquell avorrit racó de món. I va arribar al mar, on el vent aixecava les ones fins a bona alçada. I com que la crida venia del fons d’ell i de profunditats marines, va llançar-se a les aigües. Ara, després de molt de temps i amb la seva pell massa enfosquida pel sol i seca per la salabror, però amb la força d’un déu herculà, espera amb delit i frisança el moment en què el vent sigui al seu punt, i es pugui llançar amb la taula a la mar, i plenar la cresta de l’ona com un monstre marí i deixar emportar-se per les ones, com premi a la proesa.
_TRESXQUATRE
154. LOS MARESEn los maresVírgenes habían.Surgían del aguaMeneando su colaSirenas bonitas,De ver nadaban,Nadaban, nadabanSin parar en el mar.Olas altas.
_Paloma
155. EL TENEBRÓS LLAC DEL POBLEQuan era petita, vivia en un poble on hi havia un llac. Aquest era bastant gran i just al mig hi havia una estrella flotant. Ningú em va voler explicar la veritat sobre ella, però jo sospitava que passava alguna cosa. Cada cop que preguntava sobre el llac em responien:
-No és res, tranquil·la, només és una pedra – insistia el meu pare. Però jo sabia que això no era veritat, ja que des de la meva finestra veia que cada cop que la gent hi passava per allà començaven a córrer.Un dia cap al vespre l’estrella va començar a tremolar, tothom va tancar les seves cases, jo no entenia res i de cop i volta van començar a sortir unes espècies estranyes del llac. Al cap de 2 minuts s’havien apoderat del poble, i després d’allò tot el poble va canviar per sempre.
_qndrea
156. EL PEIX MONSTREFa dos anys vam anar la meva família i jo a una caleta a prop de Màlaga, vam passar allà el dia i el millor de tot, era que estàvem sols, ningú coneixia aquella caleta. Tot anava bé, jo jugava amb el meu pare. La meva mare estava prenent el Sol i les meves germanes es feien fotos. De sobte, va sortir un peix gegant de tres ulls de dins del mar. Era increïble, ràpidament, tots dos el vam veure i vam anar a buscar-lo. Tot seguit, el monstre va mossegar el meu pare i es va convertir en peix. Finalment, li ho vaig explicar a la meva mare, vam agafar el peix-pare i vam tornar cap a casa. Al dia següent tot va tornar a la normalitat, el meu pare ja era humà i no se’n recordava de res. Va ser una experiència molt perillosa.
_agomez
157. UN PASSEIG SURREALISTAEm vaig despertar un diumenge al matí sense cap motivació a la vida, no hauria de fer res durant el dia, estava tranquil i relaxat fins que vaig escoltar el lladruc del meu gos. Aleshores la realitat no era aquesta.Vam sortir a donar un tomb al voltant de l’habitatge. Hi havia un toll ple de peixos amb una peculiaritat, eren blaus i lluents. El gos s’hi va endinsar però no va tornar a pujar, jo amoïnat, em vaig capbussar. Mentre baixava cap avall m’anava adonant que el que estava veient era completament surrealista i ple de fantasia. Em van rebre dues persones amb el rostre una mica peculiar. Es deien Dolci i Parloski, i ells eren els reis d’aquell regne aquàtic.Vaig haver de passar moltes proves fins arribar a trobar el gos i finalment ens vam quedar a viure amb els monstres.
_Tikapa
158. EL TAURÓ CANILa Sirena Judit, era molt simpàtica i no volia problemes. Un dia un tauró molt però molt cani li va començar a insultar. Llavors la Judit també el va començar i casi arriben a pegar-se, però llavors la Sirena Andrea va vindre i li va donar un aletazo al cap del tauró, va donar-li tant fort que el tauró va caure rodó i mai més va tornar a molestar a la Sirena Judit
_meriche
33
159. EL SECRET DEL PESCADOR
Un pobre pescador, sortia cada nit en busca de peixos i mol·luscos a prop de la costa per vendre al mercat. Però el pobre pescador mai pescava res. Un dia va provar d’anar més lluny, allà on la lluna xocava amb l’aigua. Va tirar les xarxes a l’aigua, mentre esperava que s’omplissin una raig de llum va aparèixer a l’aigua, deixant el pobre pescador cec per uns segons. Quan va recuperar la visió tenia les xarxes plenes de peix i de coses precioses. El diumenge, el pescador va vendre tot el peix al mercat, tenia muntanyes i muntanyes de peix fresc. Va seguir anant al fons del mar on una estranya figura l’acompanyava a la llum de les estrelles i li omplia les xarxes. El pescador mai va explicar el secret del seu èxit, però tot el poble sospitava que aquest havia enamorat una sirena.
_La dels aros
160. UN QUADRE AMB UNA GRAN HISTÒRIAAl menjador de casa tenim un quadre molt peculiar, surten sirenes i monstres marins. Doncs aquest el va pintar el meu avi pescador. Em va explicar:- Una vegada navegant vaig patir un accident amb un gran monstre.- I què va passar?- vaig preguntar amb molta curiositat.- Em van haver de portar a l’hospital- Però aleshores, per què vas dibuixar sirenes?- Doncs perquè quan vaig despertar, recordava unes sirenes envoltant-me cantant per cridar l’atenció per a que em socorrin.Ell estava convençut d’això, encara que els metges sempre van dir que havia quedat trastocat de veure tanta aigua durant tants anys, que segurament a tots els seus viatges s’imaginava coses estranyes, diferents a la realitat.Per tant, aquella magnífica illa paradisíaca al mig de l’Oceà Atlàntic on un dia em portaria, també era fruit de la seva imaginació.
_Nanclata
161. DUBTESNavega entre dubtes. So i color, o cabellera abundant. Signe de mala sort o promesa d’amor. El reflex de les onades omple el seu cap d’imatges. No sembla que cremi res prop del port. Potser el vermell udolant i amb rodes no es presenti. Enyora les llegendes que l’avi pescador l’hi explicava. Tant de bo s’hi tornés un ésser marí, i les escates fessin mosaic amb les sirenes que el visitarien. Pentina un futur que no arriba i als replecs de la dona peix s’hi refugiaria. Voldria escoltar els seus cants, fer-ne partitura de les seves nits solitàries. Salpar en direcció a illes remotes, el gust de sal a la boca, i la pell torrada pel sol. La vida li ha robat el mirall de les il·lusions. Vol arribar a la seva illa, abans no siguin abatudes. Ell, ja hi posa el cor de pedra.
_fusta vella
162. DOLORS
Escanyaré la bèstia abans no em recaragoli de dolor. El meu Leviatan no pren paciència com el profeta Job. Sura damunt les onades i vol engolir aquest pobre mariner. El balanceig de la barca bressola els meus records. Em lleva les escates protectores i em deixa indefens. Clava’m les dents, monstre marí, no ho dubtis. Abans que els parracs de la meva vida els escampi el vent de Llevant. Sé que has fixat les teves pupil.les en el meu ser. Diuen que criden a l’aurora. Ja són moltes les meves singladures, perseguit per la teva ombra de serp maligna i gegant. Tu escups foc, i jo dolor. De genolls a coberta, pidolo arribar al port del meu capvespre. Amb els ulls negats de plor, amb l’horitzó immens al meu davant. Bona singladura, bèstia infecta!
_fusta vella
163. EL MONSTRE QUE NO VIU SOTA EL MAREns vam endinsar a cent metres, allà on el coral rellueix. Ella l’observava meravellada. Semblava un quadre colorit. Peixos, plantes, corals de tot tipus i colors. Ens vam endinsar, i al fons, un petit vaixell. Dins més de quinze tresors, plens de penjolls. Els va agafar i se’ls va posar. Al fer-ho, una llum la va atordir. Al cap d’una estona va obrir els ulls, era al llit. Tot va ser un somni. Va trucar al seu oncle. Volia anar a veure per segon cop el fons marí. En quinze minuts ja estaven entrant a l’aigua. Van baixar cent metres. Tot era diferent. Va passar a ser un quadre trist, enfosquit. El coral, les algues, totes negres. Els peixos nedant entre plàstics. La sorra enfosquida i l’aigua bruta. Les agulles del rellotge s’ajunten i només nosaltres podem separar-les.
_El fin del mundo
164. DERIVADe cap manera el vostre encisador cant em conduirà a la deriva. No podeu ser, sirenes, el far de la meva existència. Que em lliguin al pal de la realitat, i les meves orelles es tanquin a pany i forrellat. Tot i la sotsobra del meu rumb, fugiré dels rínxols de la vostra cabellera, del llac de la vostra mirada, de la música que escampeu. Deixar que el vent balancegi la nau. Ancorar el peus a coberta, respirant a fons. El vostre ham musical no pot ser un parany malèvol. Les abelles no fornirien prou cera per escapar al vostre engany. Sigui el suau ventijol qui dreci el rumb, tot i el perill dels esculls diaris. Quedo corprès de la facilitat del vostre engany, de la seducció del vostre pentagrama. Escric al quadern de bitàcola: desviació del rumb per parany musical cobert de belles escates.
_fusta vella
165. EL DESENLACE DE SIRENAS ARDIENTESCuando desperté estaba desorientado, me dolía el cuerpo. Observé que tenía tatuajes por el cuerpo de símbolos del mar y el pelo me había crecido mucho.
Los gritos de niños en la costa me alarmaron, sin pensarlo, salté de la embarcación y nadé hasta un niño que nadaba con dificultad. Lo salvé de olas grandes hasta la orilla. No pude ponerme de pie, entonces me di cuenta. Tenía cola de pez.Los niños asombrados, maravillados, exclaman:-¡¡ UNA SIRENA!!.Unos balleneros despiadados intentan arponearme cuando regreso al mar, pero...Mis garras crecen, los colmillos se agrandan y mis sentidos se multiplican por cien, como un superhéroe, ésta sirena lucha y arrasa a la malvada tripulación.-Puedes vivir mil años así o romper el hechizo descifrando los signos de tu piel.Me dice la sirena reina. La bibliotecaria cerró el libro y mirando a sus lectores dice:-¿ Cómo acabará ésta aventura?.
_MAKARA
166. ACONTECIMIENTONessie y Moby Dick se conocieron en una fiesta de Grandes Peces sobre el paralelo 41. Allí contrajeron matrimonia un año más tarde. Todo el Océano se llenó de cantos de alegría desde el fondo tenebroso hasta los pequeños cangrejos en todas las playas bailando. Fue su celebrante el dios Njörd. Sus damas de honor las estrellas de la constelación de Orion: Alnilam, Alnitak y Mintaca.Gran sensación causo la sirenita de Copenhague departiendo con el pulpo gigante, todavía resentido, de su encuentro con el Nautilus. Sus primas, héroes de la Odisea en su canto contra Ulises, viajaron con sus padres Melpódeme y Aqueloo. Los tiburones se ofrecieron como controladores de acceso. Un Kraken simpático de barman. Tortugas cheloniidae de camareras y las ballenas belugas se contoneando en las barras del escenario. Unos cuatrocientos delfines ofrecieron una coreografía copiada, desde el faro de Alejandría, de la ópera Nabuuco.
_Lagarto
167. SERES SOBRENATURALESCon entusiasmo comencé a escuchar las historias que mi abuelo Juan me contabacuando trabajaba de capitán en un crucero. Atravesaron el Océano Atlántico cuandocerca de una isla de repente los controles de navegación y dirección fallaron sin fluidoeléctrico el barco se detuvo, fui a calmar a los asustados pasajeros y más cuandodivisamos que desde la isla unos monstruos humanoides marinos con aletas subían aestribor, una vez en cubierta todos juntos nos miraban con sus ojos verdes luminososque daban claridad a la oscuridad del barco, se expresaban por señas y fueron alpuente de mando y con su fuerza sobrenatural gobernaron el control, lo habíandesbloqueado a su paso por las Islas de las Bermudas. En el mar había unas sirenas depelo largo que con sus cantos nos guiaban por la ruta, después desaparecieron entrelas olas del mar.Dije: ¡huf!
_piedra
34
168. LA NIÑA QUE SOÑABA SER SIRENA
¡ Me encantaba el mar!, mi madre y yo nos sentábamos en la arena y me leía cuentos.Mi favorito contaba la historia de una niña de la que nadie sabía su procedencia, vivía con un viejo marinero al que el mar le perdonó la vida un día en el que enfurecido partió su barco en dos. Malia*: crecía con único deseo, convertirse en sirena, cada noche cuando la luna dejaba sobre el agua su manto de plata ella le rogaba fervorosamente -por favor tu que tienes el poder de alterar las mareas, concédeme el deseo de viajar al fondo del mar convertida en sirena, yo te prometo que si me lo concedes cantaré para ti las más dulces canciones. Ha medida que el tiempo pasaba seguía rogándole y rogándole y la luna enternecida decidió complacerla. Y Malia desapareció en la noche mientras la luna sonreía escuchando el canto de sirenas.*Malia: aguas pacificas y en calma.
_INA
169. EL MONSTRE I LA SIRENAEl capità Malabèstia tenia tot el que calia per ser considerat un pirata de cap a peus (a peu, en el seu cas): un garfi en lloc de mà, un pegat a l’ull i una pota de pal. El seu cos semblava reunir tots els tòpics de l’aspecte d’un corsari. Un bon dia, mentre ell i la seva tripulació solcaven el mar de les Antilles, va ser alertat per un dels bucaners:―Dona a l’aigua!El capità, pensant amb un dels pocs membres de la seva anatomia que no havien estat mutilats, es va tirar per la borda. A saber què li hauria fet a la pobra criatura si no s’hagués ofegat per culpa de l’excés de rom i el fet que no sabia nedar. En qualsevol cas, no li hauria resultat gens fàcil, tenint en compte l’enorme cua de peix.
_Calidoscopi
170. BAILANDO BAJO EL AGUALa silla trazó dos profundas cicatrices en la arena. La luna esperaba en el horizonte con su puente de plata tendido sobre el agua. No tardarían mucho en recorrerlo.―Madre, ¿las sirenas tienen alma? ¿Tendremos escamas?Respondió un suspiro.―¿Podré volver a bailar? Dicen que las sirenas pueden hacerlo durante trescientos años, antes de convertirse en espuma.La madre renovó su esfuerzo para evitar que las ruedas se hincaran todavía más en la arena. Las olas mezclaron su esperma con algas, guijarros y esperanzas con su eterna burla de querencias y desprecios. Cada vez le costa más seguir avanzando hasta que, finalmente, exhausta, rindió su empeño. Se tumbó sobre la arena y rompió a llorar. En silencio, mirando al terrible monstruo de asfalto que remonta el acantilado, donde varios meses atrás se le habían cerrado los ojos unas décimas de segundo.
_ Parténope
171. AQUÍ ESTOY, ENTRE ESCILA Y CARIBDIS
Ayer, después de que me salvaron, mis nuevos amigos me regalaron un libro. Está lleno de imágenes preciosas. ¡Lástima que aún no sepa leer en Italiano! Pronto desembarcaremos en una isla llamada Lampedusa y ahí podré ir a la escuela donde aprenderé muchas cosas. Enseguida me acordé que antes de salir de casa cosí mi papeleta dentro del bolsillo de mi chaqueta. ¡Qué alivio! Ahí estaba, mojada todavía.“¡También el protagonista de este libro, un tal Ulisse, llegó a una isla! ¡Quizá sea la misma!”, estaba pensando, mientras el barco se mecía con el viento. De repente la melodía de las olas fue rota por un sonido agudo. Pensé en las Sirenas, las que vi dibujadas en el libro, hermosas, con sus grandes colas de pez. Me acerqué a la barandilla para observar el horizonte: ¡un puerto! ¡Por fin hemos llegado!
_Artemis
172. INCREDULIDADPensó en pasarlas de los libros de leyendas a los de ciencia. El comandante Cousteau barruntaba que aquellas antiguas historias de calamares-cigalas gigantes no eran meras invenciones de viejos lobos de mar. Se suponía su hábitat en las áreas abisales de los océanos, y hacia la fosa de las Marianas puso rumbo su embarcación. Tras semanas de infructuosa búsqueda, con los víveres escaseando y a dieta de peces insípidos, en el enésimo descenso del batiscafo monoplaza, Cousteau se lo topó a 23.000 pies de profundidad. Su longitud sobrepasaba los siete metros. Cuando fue a filmarlo intervino Murphy. La cámara se obturó y no pudo grabar un solo fotograma. Sin imágenes, su descubrimiento sería el hazmerreir de la comunidad científica. Desde el Calypso, alguien sugirió cazarlo, fotografiarlo y darse un festín. El comandante habló con el cocinero. La falta de harina suficiente mantiene al Gran Calamar-Cigala en la leyenda.
_ Bartleby
173. MALSONNo volia tenir por, però al arribar la platja va recordar el seu malson; la platja amb els banyistes corrent espantats i aquells tentacles enormes al voltant del seu cos.Estava aterroritzada, paralitzada. Però els seus amics estaven allà per ajudar-la empenyent-la. Tot canviarà quan entris a l’aigua li va dir la Clara. Sabia que tenia raó Aquell absurda visió l’havia acompanyat i condicionat desde sempre. I era el moment per lluitar contra ella.L’aigua era càlida i agradable, quina estúpidesa haver tardat tants anys en banyar-se al mar.|! Se sentia renovada,i forta capaç de lluitar contra el món sencer. De sobte una convulsió i va veure aquell tentacle tan familiar al seu voltant, però no tenia por. Ella era el monstre i per fi havia arribat a casa seva, al mar.
_reusenca
174.COM UN HOME VA VIATJAR FINS LA SEVA MORT
Sense veure, puc sentir el paisatge que està davant del meu ésser. És tan esplèndid que es pot comparar amb les ones del mar tocant l’arena amb aquella delicadesa que enamora l’ànima. Puc flairar la brisa i transportar-me a un altre lloc, puc sentir la puresa i la innocència de l’aigua que volen prendre’m. Amb les meves oïdes percebo la dolça melodia d’un lloc idil·li. De cop, unes fines mans toquen el meu cos fred, uns llavis suaus palpen la meva galta i jo enamorat deixo portar-me pel seu cant.M’està sortint sang del pit. Un riu de roses vermelles embruta la innocència de l’aigua. Prefereixo llevar-me la vida abans de tacar la perfecció que capten els meus sentits.Obro els ulls. Jo, a punt de morir. La meva mirada està buida i només hi ha tempesta i la figura d’una dona traient el punyal del meu cor.
_Querobero
175. MITE DE RESLa nena plora al fons de la coberta bruta de peix. Crida el policia que es pensa déu i mite a l’hora. Arriben amagats al fons del nores. Rostres eixuts, de mirada perduda, de tota raça i parla. Al fons de la mar no hi ha llegenda ni mite ni monstre. Al cel, fent soroll, hi ha control, odi i menyspreu. Surant, hi ha vida i angoixa. Els hi bloquegen la sortida i l’arribada. Tocar port es prohibeix. La política no és mite ni és llegenda. La política és mentida.Avui he arribat a port. Al llarg de la matinada he plorat mirant el (nostre) mar. M’he trobat Posidó explicant-me que s’han acabat els mites. El mar expulsa, mata i destrueix. Es crema, s’embruta i malmet tot el seu poder biològic. Els homes han deixat de ser homes, li comento. Ell afirma, amb una tristor mai vista en la llegenda
_ Alberto Pagnelli
176. MAR AZULMi mirada perdida en el infinito planeo sobre el azul del mar.Me sumergí sin pretenderlo cual torbellino en alta mar.Ante mi, anonadado su cuerpo de sirena esbelto, plateado.Su música celestial me embriago.Sorprendido enhebré el azul de sus ojos.
_Azul
177. ÚNICA SORTIDAEl garbí aixeca ones de metall sota el cel negre i la costa s’entesta a allunyar-se tot i l’esforç d’en Sebastià. La casa blanca i pobra sota el nesprer ha quedat sola, i el seu record l’esperona a somniar. Barrils farcits d’olives i tramusos, la darrera esperança de la seva mala sang, a penes es mantenen drets sobre coberta i el màstil grinyola a cada cop de vent. El braç d’acer intenta enganyar ara Escil·la ara Caribdis, amollant la vela perquè el llagut llisqui sobre l’escuma. Tot debades. Les darreres forces l’entesten a no perdre l’alè per la fina línea, ara taronja, ara blanca, ara despareguda entre les onades, del seu nord. Línea cada cop més prima i allunyada entre cel i aigua. S’hi
35
aferra amb l’ànima de qui no té por a perdre el que no ha tingut mai, sinó a no recuperar el que hom li deu.
_Fabrici Corbera
178. CETO TÉ GANA- Qui s’ha cregut aquest? Que li posi un enigma, jo? Si jo només penso a menjar, qui podria pensar en un enigma quan es pot menjar una dona, eh!Aleshores Ceto es va posar a rumiar.- A veure com era:“Trenta cavalls blancs en una serra colorada...”Ja ho sé trenta cavalls suculents. No, no, pensa en altre enigma:“Canta sense veui vola sense ales...”Ja ho sé una gallina, una gallina suculenta. No, no, altre:“Caixa sense clautapa sense frontisses...”És clar, un ou, ous suculents. No basta, no pensis a menjar, però...“Qui devorarà totes les coses, les aus, les bèsties, les plantes i les flors? Qui tindrà d’àpat una dona bullida en una olla?”Jo ho sé, Jo, Ceto en menjaré la bonica Andromeda.“I qui pujarà avui al cel convertit en una constel·lació?” Tu Perseu, tu moriràs avui.
_Merida
179. L’HOMER ES VA EQUIVOCAREn escoltar la tradició oral de l’antiga Ellás (Grècia), l’Homer creia que el cant d’ondines i sirenes duia l’Ulisses a l’abisme. S’equivocava! Un pailebot ha descobert el que ja s’anomena Pedra de Rosetta Marina en un derelicte enfonsat en aigües someres però amagades del Mar Egea. En hora bona! Gràcies a un projecte de recerca marina, parcialment finançat pel MMB, la Pedra permet interpretar els cants d’ondines i sirenes com fars sonors o ajudes a la lluita de l’Ulisses contra lotòfags i ciclops. Tindrien relació les sirenes amb Sant Jordi? Cop de timó a la història recent! Aquesta troballa fa trontollar la base de la Odissea i apropa el camí a Ítaca.
_Maria Nerrot
180. ESCAMASMe despertó una magnética melodía procedente del océano. La oscuridad lo inundaba todo; el viento soplaba con fuerza, había tormenta. Aunque yo no era consciente: solo podía pensar en aquel sugerente sonido. Me adentré en las gélidas aguas batallando contra olas salvajes. La sal arañaba mi tez desnuda. Mas todo valió la pena en el momento en que descubrí su voz personificada sobre una roca con una cola majestuosa. Me miraba con sus penetrantes pupilas malvas. Su larga melena azabache cubría sus perfectos senos. “Sígueme”, susurró antes de sumergirse. Nadaba con elegancia entre risas picaronas, provocándome. Necesitaba besarla. La marea se enfureció conmigo por tales pensamientos y me condenó a chocar contra la piedra dónde ella había reposado. El mar se tiñó de carmesí. La brisa marina acariciaba mi piel, que a su vez, se fundía con
el agua. Buceaba al ritmo de los delfines. En mis piernas, escamas.
_Alana
181. SERIA SIRENAAvui m’he llevat de colors: vermells, grocs, verds i blaus enlluernant-me.Desprès de dies i dies navegant entre la boira, avançant feixugament mar endins, vaig decidir rendir-me -Oh! Deus del mar! A vosaltres m’encomano!- estava exaurit.De petit l’havia vist: nedant, feliç, pujant i baixant, riallera, relliscant per l’aigua. Em mirà i ho vaig saber, seria com ella, seria sirena...I la meva vida continuà vora la mar: vigilant els blaus, onades, lluentors. Buscant informació arreu, mai trobada. Preguntant aquí i allà. LLavors aquell vaixell! Regal de tot el poble! Ja! No importava que fos hivern, ni el fred, ni la foscor… necessitava arribar, allà al fons. L’horitzó em tenia captivat. Buscant la meva mussa, seria com ella! O seria amb ella…I ara m’he llevat de colors. I me n’adono -devellit- que són el reflex de la meva llarga, estilitzada, escatosa i preciosa cua de peix!
_MARELL
182. AFRODITAVarios centenares de personas contemplan asombrados la actividad inusual que desarrollan los peces en una pequeña ensenada al sur de la isla de Chipre. A pocos metros del pueblo pesquero de Pafos se ven saltar fuera del agua a muchos delfines y pequeños cetáceos. Pescadores lugareños aseguran que en el fondo del mar se han reunido todo tipo de peces que nadan en gran desorden y que incluso se enfrentan los unos a los otros. Una gran roca, cercana a la playa, parece ser el punto donde todos quieren llegar los primeros. La autoridad portuaria ha tomado la iniciativa de mandar una embarcación que, con muchas dificultades, ha desembarcado en la roca y parece que lo único que han encontrado ha sido una concha de almeja gigante desconocida de estas latitudes y junto a ella hermosos cabellos rubios de mujer.Necesitamos este sueño: una diosa salvadora de náufragos.
_Lagarto
183. QUÈ AMAGA EL MAR?Quan navegava i em penjava per equilibrar el optimist, sempre tenia por que un monstre sortís de l’aigua i em mengés. Sé que aquesta por no era pas racional, però sempre la portava al cor els dies de vent. O quan bolcava el vaixell i posar-se a sobre era el primer en que pensava perquè un monstre, un tauró, o una d’aquestes criatures del fons marí podia aparèixer a la superfície de l’aigua i menjar-me. És per això que ara que ja sóc més madura encara dubto al nadar fins la boia de la platja.Alguna vegada us heu plantejat que podria haver un Monstre del Mediterrani? Qui sap, diuen que n’hi ha un al llac Nés, o no? La gent diu que ja sóc massa gran per aquestes tonteries, però saben ells que el lluminós i clar mar, verd, blau i groc també pot ser negre i temible?
_optimist1007
184. KRAKEN
Poques nits havia vist tant fosques i fredes com la d’aquell gener. La negror es va aliar amb la tempesta. Estava de cerviola a la popa d’estribord per indicacions del capità doncs no érem coneixedors d’aquella mar plena d’esculls que ens havia portat l’encàrrec de cabotatge.Em prou feina podia entreveure les formes de les roques il·luminades pels llamps, com si de dents es tractessin quan aquestes sorgien de l’aigua al baixar l’onada. Va ser llavors, en una d’aquestes mossegades de mar quan el vaig veure. Abraçat a un freu, amb les seves vuit potes movent-se de forma independent i amb la mirada fixada amb mi.De forma passiva, un dels seus tentacles es va desenganxar de la pedra, i mica en mica, es va anar desenroscant amb la intenció inequívoca d’apressar-me. Aleshores un cop de mar em va apartar però des d’aquell dia el kraken em va apressar.
_TATUET
185. TODO PUEDE PASAREl monstruo se ha enamorado de la sirenita tan sólo verla, como era de esperar. Es noble, leal y el amor desborda su cuerpo feo y grasiento. Ella es muy joven, linda y presumida y todavía espera que el mismísimo Apolo acuda a buscarla en su carro alado para convertirla en una nueva musa. ¡No le interesan en absoluto los monstruos enamorados!Necesitaríamos toda una novela para conjurar las dramáticas desventuras que propiciarían un cambio de opinión en la sirenita, quien -ahora por ahora- no valora la belleza interior; o para que el monstruo se arriesgue a ofrecer su alma a la taimada Circe, a cambio de que ella lo convierta en un fabuloso príncipe sin nada que envidiar al hermoso dios. O para cualquier otro desenlace de los miles posibles que esperan en la dimensión de las historias que pudieron ser y no fueron.Todo puede pasar, todavía.
_Arlaia
186. ULLS BLAUSEls corals i les seves exòtiques criatures s’il·luminaven breus moments sota el llum de les lots, que aviat els tornava a deixar a les fosques, per seguir cercant paret avall el forat on, deien, vivia la morena més gran del mon. Els bussos disposaven de poc temps, tan avall. Un d’ells consultava una brúixola i encara va baixar uns metres més. Finalment, ¡allà estava! S’hi van acostar inquiets i aguantant la respiració. I van mirar. Però el que van veure no va ser cap morena ferotge, sinó dos ulls blaus, blaus del tot, d’un blau lluminós, intens i preciós com cap altre blau, que els miraven fixament i serenament. I, en aquell mateix instant, una càlida corrent d’aigua els va empènyer suaument cap a la superfície. Quan van ser a dalt es van mirar, encara incrèduls. “Era una sirena”, va dir un. “Era un monstre”, va dir l’altre.
_Atria
36
187. MUSICALITAT
Cansades d’estar tants i tants anys a la mateixa illa i veure incomptables tripulacions que sucumbien als seus cants, les sirenes van decidir que, per una vegada, canviarien els papers. Per això, quan va passar la següent nau, entonaren les seves melodies per atreure els mariners i en llançar-se a l’aigua embruixats per les harmonioses veus, van pujar a bord. Aquest cop els homes no van morir, sinó que van quedar obligats a cantar a les embarcacions que s’acostessin a l’illa. Amb moltes ganes d’aventures, les sirenes posaren rumb a unes altres terres. Durant unes setmanes van visitar unes costes precioses, però s’enyoraven i volgueren tornar. En apropar-se a casa, les seves oïdes digueren prou. Allò no hi havia qui ho aguantés. Van tenir clar que no repetirien l’experiència si no trobaven uns mariners amb un mínim d’estudis musicals.
_Partènope
188. PERFIApunta amb l’objectiu de la càmera. Clic. Ja la té. Perfi ha capturat l’horitzó perfecte. Una línea finíssima i pulcre. La mà no ha tremolat. El pols no l’ha fallat. Perfi ha aconseguit l’equilibri. Deixa la càmera i endinsa els peus en l’aigua. És freda, però el seu cor és més càlid que mai. Perfi ja és a casa.
_S. Cienfuegos
189. L’ENYOREls pirates a la mar, només tenen tres temors, la tempesta, l’escorbut i quedarse sense rom. Els dos primers porten mort i l’últim n´és medicina, que l’ànima necesita per cura a uns homes sols.Una nit dins els Sargassos, de tots els mars el més traidor, per ser l’únic sense costes i molts amics al seu fons. Les boires ceguen la vista i quan el galió no es mou, apareixen un llit d’algues i dins d’aquella verdor, s’amaguen velles histories de tentacles i terrors. Llavors beuen amb desfici per oblidar aquell present tant llunyà d’allò que anyoren a unes terres de ponent.
_Pandal
2n premi
190. SIRENA AL VAPOR
Está todo por hacer. Todo. Salgo de trabajar, con decisiones tomadas y lucha por romper el techo de cristal. Voy al gimnasio mientras mis hijos están en clase de oboe. Los recojo y por el camino compro yogures. Llegamos a casa, hago cenas, lavadoras. Pienso el plan para mañana. Debo estar por y para todos, quererlos, arroparlos. Ya duermen. Me convierto en sirena, me podría llamar Agláope o Leucosia. Lleno la bañera con agua caliente, me sumerjo en sales aromáticas y vapor. Me sorprende mi tararear, como los cantos de sirena que describe Homero. Escucho el silencio. Noto la ingravidez, mi cuerpo se abre. Lo observo desnudo, el tiempo pasa por él. Me hundo y floto, como en la vida. El mundo espera de mí, me exige, que sea una bella y callada sirena pero yo soy una sirena hecha al vapor por la vida. Real. Mi imperfección me salva.
_labailarinaclandestina
191. DRASSANESEl costellam apuntava al cel de manera tràgica. Banyes de fusta que havien solcat mil mars. Cap drassana podia reparar aquell dolor. Ni el seu, ni el del vaixell exhaust després del naufragi. Cercaria durant anys tornar a ser mirat amb la intensitat que ho va fer la sirena. Tant li fa el perill. Del risc de navegar pels carrers, ara amb les mans a la butxaca, i sense feina, no en sap res. L’estela de les escates, refulgents sota el sol de migdia, el va fascinar. Volia que les seves mirades es trobessin, i ho va aconseguir per uns instants. Massa Leviatans de paper, com el catxalot blanc d’en Melville. Aquell peix dona, era ben real. I la foscor que el feia embogir quan ella submergia el seu cos, deixant-lo sol a coberta, amb el plor de la sal i els crits dels mariners atemorits.
_fusta vella
Col·labora:
Organitza:
Patrocina:
