TENNIS1er Trimestre-Educació Física 3er ESO A

1. ORIGEN

1. ORIGEN L’any 1877 es va oficialitzar com a esport a l’All

England Cricket Club de Wimblendon, el qual en va elaborar la reglamentació definitiva. A Espanya cap a final del segle XIX ja es jugava aquest esport, i el 1909 es fa fundar la Reial Federació Espanyola de Tennis. Quatre anys més tard en fundava la Federació Internacional.

2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS IMPORTANTS

2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS IMPORTANTS

L’objectiu del tennis és enviar la pilota al camp contrari de manera que l’adversari no la pugui tornar. S’aconsegueix guanyar un punt quan la pilota bota dues vegades a terra.

Els punts guanyats valen 15, 30 i 40. Qui guanya més de tres punts, amb una diferència de 2, guanya el joc. L’empat a 40 es diu iguals, i qui guanya el punt següent obté avantatge.

2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS IMPORTANTS

La puntuació del tennis prové dels quarts de l’esfera d’un rellotge. Segons la llegenda, els punts segueixen els quarts del rellotge. Un quart 15 val 1 punt, 30 val 2 punts, 40 (45 en el joc original) val 3 punts i 60, el joc. S’anota un set qui guanya sis jocs o més, amb un marge de dos per sobre de l’adversari. El possible empat a sis jocs es trenca jugant una pròrroga anomenada joc decisiu o tie-break que es juga a set punts, amb un avantatge de dos.

Objectiu del joc: es guanya el punt o els punts quan la pilota toca el terra o bota més d’un cop dins el terreny de joc determinat, abans que l’adversari pugui colpejar-la.

2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS IMPORTANTS

• La pilota: pot ser pilota o volant. És específica de cada esport quant a les dimensions i als materials de que està feta.

• L’implement o instrument de joc: l’instrument per colpejar la pilota pot ser una raqueta, una pala o una paleta, una cistella o la mà.

• El temps de joc: els partits no es cronometren, si no que el final es marca en arribar a un resultat determinat.

2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS IMPORTANTS

El colpeix: en tots els esports, l’element tècnic fonamental és el colpeix de la pilota amb l’instrument. Poden ser cops ofensius o defensius.

L’espai: Aquest pot ser de dues formes tan diferenciades, que ens marquen una classificació possible: espai separat (esports amb xarxa) o espai comú (esports amb paret).

2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS IMPORTANTS

• Espai separat: Un grups d’esports de raqueta es juguen fent passar la pilota per sobre d’una xarxa que parteix el terreny en dues meitats, una per cada adversari. El tipus i l’alçada de la xarxa, així com les dimensions del terreny i les línies que el delimiten, depenen del reglament de cada esport.

• Espai comú: Trobem un altre grup d’esports que utilitzen un espai de joc comú o compartit, sense cap separació. En aquest esports apareix un nou element: la paret.

3. GESTS TÈCNICS I DETALLS PER EXECUTAR-

LOS

3.2 FONAMENTS

COMPONENTS:

3.2.1 Joc de peus

3.2.2 Empunyadures o preses

3.2.3 Els cops i les seves variants

3.2.1 JOC DE PEUS

Mobilitat: activitat bàsica de moure els peus, l’equilibri corporal i les tècniques de la carrera a partir de la posició “preparat” del tenista per cercar pilotes des del fons de pista o des de zones diferents, per saber fer els desplaçaments que calguin sense cometre errors de càlcul.

3.2.1.1 Joc de peus

Una vegada conegudes les particularitats i les trajectòries dels possibles vols de la pilota, l’experiència de repeticions ens porta al seu domini amb la raqueta. Totes  les opcions actuen coordinades amb la mobilitat de l’alumne per: conèixer quan s’ha de sortir, córrer, aturar-se i ajustar les distàncies entre el cos i la pilota per fer el cop, recuperar l’equilibri posteriorment i tornar al centre teòric de la pista.

LA MOBILITAT

Definició: diferents maneres de moure els peus per fer desplaçaments a l’ample i llarg de la pista, segons es vagi o vingui de cercar la pilota en moviment.

Es diferencien formes de desplaçament diferents per a col·locar els peus en la posició adequada dins de les situacions d’un jugador en moviment:

TIPUS DE MOVIMENTS

Desplaçaments laterals: Són les formes de córrer cap a la pilota d’un costat a l’altre de la línia de fons de pista, generalment solen anomenar-se desplaçaments defensius o neutres.

Desplaçaments endavant: Són desplaçaments cap a dins de la pista amb l’objectiu d’atacar la pilota i anar al davant cap a la zona de xarxa.

Desplaçaments en diagonal i endavant: És la forma de moure els peus per atacar les volees dins de la zona de xarxa.

Desplaçaments de costat o pedal enrere: És la manera de moure els peus per cobrir els globus i fer l’esmaixada.

Desplaçaments girant-se d’esquena al contrari: Suposa la carrera del jugador cap al fons de la seva pròpia pista des de la xarxa, cercant poder arribar i tornar la pilota del globus fent un possible contra globus.

TIPUS DE MOVIMENTS

TIPUS DE MOVIMENTS

3.2.1.2 L’EQUILIBRI CORPORAL

No sol ser freqüent que el jugador principiant tingui l’equilibri adequat en els moviments que requereix el joc. Cal dur moltes hores de pràctica per arribar a reunir els requisits per assolir-ho. L’afinament de la tècnica va donant formes a l’alumne amb el reforçament del mestre que constantment li recorda.

3.2.1.3 LA POSICIÓ D’ESPERA O PREPARAT

A la volea, la preparació de la raqueta ha de ser més alta, a l’alçada dels ulls. Aquesta posició predinàmica comú a tot tennista, bé sigui principiant o campió, és la manera d’esperar la pilota. L’ull capta el contrari per la postura o posició de l’entrada de la seva raqueta a la pilota, ben aviat veu l’inici del seu vol, reacciona i es mou cap a la direcció que li mana la vista.

3.2.1.3 LA POSICIÓ D’ESPERA O PREPARAT

> Posició “Preparat”:

-Posició frontal a la xarxa

-Genolls lleugerament flexionats

-Peus separats a l’amplada d’espatlles i recolzats en la seva part davantera

-Des de la cintura cap amunt hi ha d’haver una lleugera inclinació cap al davant mantenint sempre el cap recte.

-Important esperar la pilota en posició activa. Aquesta posició permet fer la sortida cap a la pilota de manera explosiva.

3.2.1.3 LA POSICIÓ D’ESPERA O PREPARAT

3.2.1.4 LA UNITAT DE GIR

La unitat de gir vol dir que a la vegada es mouen: el peu del costat del cop i les espatlles en direcció cap on s’ha de fer el cop a la pilota. El pas del peu del costat del cop serà més o menys ampli segons el tipus de desplaçament que ens indiqui l’ull envers la pilota.

3.2.1.5 LA CURSA

El càlcul del desplaçament depèn sempre de l’observació de la pilota, l’experiència de la pràctica aniran automatitzant l’exactitud de les distàncies entre el cos i la pilota. Resulta més difícil la lectura de la pilota després que aquesta ha fet el bot, ja que llavors el nostre cervell ha de fer dues mesures de trajecte: l’una fins al bot i l’altra des del bot fins a l’impacte.

3.2.1.5 LA CURSA

3.2.1.6 LA RECUPERACIÓ DEL CENTRE

Tant a nivell bàsic com a nivells avançats, la norma és la mateixa per a tothom: Recuperar el centre  tan aviat com es pugui. El centre bàsic és el lloc situat darrere de la marca central de la línia de fons de pista.

3.2.2 EMPUNYADURES O PRESES

Formes d’agafar la raqueta: preses est, oest, continentals, revés a dues mans.

3.2.2 EMPUNYADUES O PRESES

3.2.2.1 TIPUS D’EMPUNYADURES

Continental: el tenis es jugava sobre herba i com que la pilota no aixecava un pam de terra, aquesta era la manera més còmoda d’agafar-la.

3.2.2.1 TIPUS D’EMPUNYADURES

Oest: els americans de l’oest californià jugaven en pistes de ciment on la pilota botava molt, aquesta empunyadura els hi facilitava el joc.

3.2.2.1 TIPUS D’EMPUNYADURES

Est: està entre mig de l’empunyadura continental i la oest i serveix per les pistes on la pilota fa un bot ni molt alt ni molt baix , com per exemple la terra batuda. És la manera més natural d’agafar la raqueta i també és la més utilitzada.

3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN CADA EMPUNYADURA

Tant la mà com el puny de la raqueta tenen uns punts de referència per saber el tipus de presa que estem utilitzant:

Referències de la mà

Referàncies de la raqueta: Pel que fa a la raqueta, haurem de conèixer cadascuna de les zones de l’octògon del puny, donar-li un nom o un número i a partir d’aquí saber relacionar la presa segons la posició del carp de la mà recolzada en les parts o zones del puny de la raqueta.

3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN CADA EMPUNYADURA

- Empunyadures del revés a dues mans

De manera general hi ha dos mètodes d’agafar la raqueta per fer el cop de revés a dues mans.

A) Mètode recomanat

La mà dreta considerada com la mà hàbil té l’empunyadura “Continental Completa” i és situada just a la part més baixa del mànec.

La mà esquerra situada a la part alta del mànec, però l’altra mà té l’empunyadura “Est” de dreta.

B) Mètode fals o personal

Les dues mans agafen el puny amb l’empunyadura “Est” de dreta.

La posició de les mans no té variació en relació on van col·locades.

3.2.3 ELS COPS

3.2.3.1 LES FASES DEL COP

Considerant que dins de cada cop hi ha uns punts més importants que d’altres. Direm que unes accions les considerarem principals; d’altres més secundaries i, finalment, altres que són auxiliars de les dues primeres.

3.2.3.1 LES FASES DEL COP

Les accions principals: El fet més important del tennis és saber tocar bé la pilota. L’impacte és el moment en què ajuntem la raqueta i la pilota, que es produeix en 4 mil·lèsimes de segon i no dóna més temps per poder mirar la pilota. Els moviments estètics no ens serviran si no hi ha la coincidència de saber tocar bé la pilota.

Empunyadura ben subjectada

Mirar bé la pilota

3.2.3.1 LES FASES DEL COP

Accions secundàries:

Dur la raqueta enrera

Ciculació de la raqueta dins d’un traçat senzill

Acompayament del cop

Acabament del cop

3.2.3.1 LES FASES DEL COP

Accions auxiliars:

Flexionar els genolls

Cos de costat

Guiar i estabilitzar el cop amb el braç contrari

Cap recte

Rotació del cos

3.2.3.2 ELS COPS BÀSICS

Dreta

Revés

Revés a dues mans

Manera recomanada

Manera falsa

3.2.3.2 ELS COPS BÀSICS

El servei: Un dels cops més contundents del tennis és el servei, també és el més difícil de realitzar per raons de coordinació entre el dos braços que han d’actuar conjuntament, és a dir, que mentre un prepara el moviment de la raqueta, l’altre ha d’ocupar-se de l’elevació de la pilota situant-la al punt ideal per trobar-se amb la raqueta.

EL SERVEI

Fases del servei:

A) La posició dels peus

B) La presa bàsica i la progressió

C) La coordinació dels braços

D) L’impacte

E) L’acompanyament, acabament i equilbri

3.2.3.2 ELS COPS BÀSICS

Joc de xarxa

Esmaixada

Volea de dreta o de revés

3.2.3.2 ELS COPS BÀSICS

Cops especials

Globus

Deixada

3.2.3.3 TIPUS DE COPS O VARIANTS ESPECÍFIQUES

En el tennis es manifesten una varietat important de cops. El que ara pretenem és tractar de les variants específiques dels cops bàsics plans i que per entendre les varietats  les observarem totes.

Cops plans

Cops liftats

Cops tallats

3.2 FONAMENTS

Teoria del moviment del tenista (moviments coordinats): córrer, saltar, trosions, acceleracion, etc.

Qualitats bàsiques:BÀSIQUES COMPLEMENTÀRIES

Flexibilitat Força

Resitència/ Potència Coordinació/ Agilitat

Velocitat Equilbri

3.2 FONAMENTS

Qualitats prioritàries al tennis:

Coordinació ull-pilota

La percepció espaial

El comportament de la pilota

3.2 FONAMENTS

El comportament de la pilota:

Rodar, volar, botar…

En ser elàstica, comprimeix l’aire de dins i la fa rebotar; no es deforma davant dels efectes de la fricció de l’aire, perquè està protegida pel filtre o capa de llana superior.

3.2 FONAMENTS

L’observació de la pilota

- La pilota és avaluada quan vola i després del bot al terra, això vol dir que la capacitat d’observació d’aquesta ha de ser sempre una constant des que la colpeja el contrari fins al nostre cop, fent el càlcul del primer i segon vol abans i després del seu bot.

Aquest càlcul constant farà que l’ajust entre les cordes i la pilota sigui més regular. Valgui, doncs el consell de “mira sempre la pilota” perquè la majoria d’errades són produïdes per no mirar-la prou atentament.

3.2 FONAMENTS

L’impacte a l’alçada de la cintura i cops plans:

La manera més senzilla per al cop bàsic és l’impacte pla a l’altura de la cintura.

Les variants del vols i efectes de la pilota: Es tracta de fer rodar la pilota traient-li pes de translació (pla) per  donar-li efecte:

Liftat (endavant)

Tallat (enrere)

3.2 FONAMENTS

LIFTAT (ENDAVANT)

TALLAT (ENDARRERA)

4. EXERCICIS FETS A CLASSE

4. EXERCICIS FETS A CLASSE

Escalfament i estiraments previs a l’exercici

10 minuts corrent

5 escalfament de cames, 5 de tronc i 5 de braços

Estiraments musculars en sèries de 30 segons

4. EXERCICIS FETS A CLASSE

Per dominar la raqueta i la pilota:

Fer un toc amb la pilota darrera l’esquena.

Aixecar-la del terra amb el peu donan-li un cop

Llançar a l’aire la pilota amb la raqueta i recollir-la sense que boti.

Fer-la botar a terra amb el canell fixe i el braç estirat.

Per parelles, un fa un toc de revés a l’aire i l’altre, sense que caigui la pilota a terra fa el mateix amb un toc de dreta.

4. EXERCICIS FETS A CLASSE

Per dominar els diferents cops i empunyadures

Per parelles, passar-se la pilota de dreta i el mateix de revés i de diferents distàncies.

Per grups, una persona va llençant tres pilotes a cada alumne i aquests les han de tornar de dreta i de revés.

Partits al frontón fins a fallar un dels dos jugadors.