CONSUMIDORS A LA XARXA: DRETS I TRANSACCIONS

NOM DEL GRUP: FORMIGUES CIBERNAUTES

MEMBRES DEL GRUP 3:

SILVIA COSTA ESTANYOLLORENA LLAMAS PRIETO

DAVID LUCIA MARTIJULIA NADAL GUARDIA

Estudiants de Grau de DretUniversitat Oberta de CatalunyaAssignatura: Ús i aplicacions de les TICPrimer semestre de l'any 2013-2014

COMPONENTS DEL GRUP: FORMIGUES

CIBERNAUTES

David Lucia Silvia Costa Lorena Llamas Julia Nadal

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS.

• El projecte intenta informar al lector en la problemàtica de les transaccions a la xarxa, donat el volum d’aquesta activitat.

• A Espanya quatre de cada deu habitants realitzen compres a través d’internet.

• Per dur a terme aquest projecte s’utilitzaran fonts d’origen cibernètic.

• Conèixer els tipus d’estafa més habituals en el món de les compres on-line.

• Explicar la legislació vigent a l’estat espayol.

• Opinar sobre la tèsi de si es necessària una nova regulació en aquest àmbit.

• Oferir als usuaris unes pautes per intentar evitar actuacions que impliquin un risc.

L’ENTORN: LA XARXAVa ser creada per l’exèrcit de EEUU durant la dècada dels anys seixanta, i durant el 1990 es va popularitzar.

Avantatges Inconvenients

Compres sense limitació d'horaris.

Desconeixement de l'empresa.

Accés al mercat mundial.

Formes de pagament poc segures.

Productes a menors preus.

Idiomes estrangers.

Major comoditat, agilitat i rapidesa.

Dificultat en les reclamacions.

Intercanvi d'existències.

Tracte directe amb "màquines".

Eina universal Transaccions internacionals.

Tipus de relacions comercials:

Negoci a negoci (B2B)

Negoci al consumidor (B2C)

Consumidor a negoci (C2B)

Consumidor a consumidor (C2C)

Comerç electrònic mòbil

Consumidor a administració (C2A)

Empresa a administració (B2A)

La banca electrónica.

• La banca electrónica.Es realitza mitjançant medis electrònics,

els caixers electrònics, telèfon, o altres xarxes de comunicació.

• La banca per internet o en línia.Permet als consumidors efectuar

operacions financeres a un espai virtual.

• La banca virtual.Està associat a la banca virtual, però les

organitzacions participants en l'intercanvi son reals i existeixen

físicament.

INTERACCIÓIntercanvi inicial: Xarxa Local, l’intercanvi

es fa en un mateix entorn tancatAmb l’ampliació del nombre de Xarxes i la distància entre elles, apareix Internet

Entre els equips es pot compartir informació, impressores, espais comuns, ...

No hi ha perill amb la confidencialitat, ja que les dades estan amb un “circuit tancat”.

Tampoc hi ha evolució amb nova informació.

Apareix la “lliure circulació” d’informació.

Les dades ja no estan segures, on la interacció d’aquestes es d'ambdós sentits (emissió – recepció).

On s’accedeix Direcció de les dades Que s’intercanvia Mecanismes fraudulents

Pàgina Web Recepció Es visualitza el contingut a través de la descàrrega d’informació

Cookies (informen sobre webs visitades, utilitzat

amb finalitats comercials)

Registre a pàgines privades (xats,

fòrums, ...)

Emissió Dades personals (nom, edat, direcció, correu electrònic,

aficions, ...)

S’emmagatzema la informació en servidors per poder crear perfils

Correu electrònic Recepció – Emissió Informació dintre d’un grup prèviament conegut

Facilitació de les dades per finalitats comercials a

“desconeguts”

Cercadors (Google)

Recepció – Emissió A través de les cerques es rep i emet informació

Gustos, inquietuds, interessos, per tal de saber les preferències

INTERACCIÓ A INTERNET

NORMATIVA

NORMATIVALes Principals Lleis que Ens Protegeixen a Espanya i la Unió Europea

Normativa espanyola: Llei 34/2002 de 11 de Juliol de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic. Destinada a regular la prestació de serveis de societat de la informació en general. Ja que en molts casos el frau recau en la falta de informació o la distorsió d’aquesta.Reial Decret Legislatiu 1/2007 de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries .El text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris , incorpora les següents lleis complementàries :la Llei 26/1984 , de 19 de juliol , General per a la Defensa dels Consumidors i UsuarisRRD 1906 /99. Pensat exclusivament per a la contractació electrònica i telefònica , que complementa la LOCM .Llei 59/2003 de 19 de desembre, de signatura electrònica.Llei 32/2003 General de Telecomunicacions sobre Comunicacions Electròniques (Modifica la Llei de Comerç Electrònic i Serveis de la Societat de la Informació).Reial decret 1133/1997, d'11 de juliol, pel qual es regula l'autorització de les vendes a distància i la inscripció en el Registre d'empreses de venda a distància .

Normativa Comunitària:Directiva 2000/31/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny, relativa a determinats aspectes dels serveis de la societat de la informació, en particular, el comerç electrònic en el mercat interior (Directiva sobre el comerç electrònic)Directiva 97/7/CE del Parlament Europeu i del Consell de 20 de maig, relativa a la protecció dels consumidors en matèria de contractes a distància.

TRANSACCIONSTipus de transaccions en comerços on-line i formes de pagament .

• Transaccions més comuns

• Pagament contra reemborsament.

• Pagament amb targeta.

• Pagament per transferència bancaria.

• Pagament telefònic.

• Remeses de diners.

Fraus i estafes més utilitzades.

Tipus de formes de pagament

• PayPal.

• E-Gold.

• StormPay

• MoneyBookers.

• Phishing.Envien correus a les víctimes, aparentment segurs per aconseguir

dades confidencials de l’usuari.

• Loteries falses.Es comunica mitjançant un correu que ets l’afortunat, per

aconseguir dades bancaries per poder fer l’entrega del premi.

• Webs falses de recarrega.Ofereixen descarregues econòmiques obtenint dades de l’usuari.

• Scam.Captació de persones per un treball fictici que l’involucra en

blanquejar diners de Phishing.

SEGURETAT• Verificar la direcció del lloc on es vol fer la compra, una lletra diferent o un número

menys pot indicar perill. El més recomanar és escriure la direcció i no seguir enllaços.• Internet, pot servir com a base d'informació respecte una pàgina. Es recomanable que

l'usuari busqui informació en Foros sobre la reputació de la pàgina amb les experiències d'altres compradors.

• Encara que sigui engorrós per saber les condicions de compra-venda d'un servidor en necessari llegir les polítiques i normatives .

• Moltes transaccions a la xarxa es fan amb targetes de crèdit o dèbit. S’hauria de revisar els moviments de les últimes transaccions per verificar les condicions de la compra.

• Quant s'accedeix a llocs per fer transferències, utilitzar portals de total confiança, i no fer-ho des de dispositius d'ús públic, per evitar un possible software que capturi les dades inserides a l'ordinador.

• Utilitzarem eines per detectar i bloquejar amenaces. Les aplicacions estaran actualitzades, per evitar les vulnerabilitats de dissenys dels buscadors.

• No escriurem informació personal indiscriminada-ment. Assegurarem on deixem informació i comprovarem les mesures de seguretat necessàries per que sigui segur.

SENTÈNCIES.

Jutgat número 3 de Malaga, 19/12/05

• La jutgessa va dictaminar a favor els acusats, afirmant que una compra amb una tarjeta aliena podria haver-se evitat si l'empresa venedora hagués dut a terme la identificació pertinent del comprador. Afirma que l'empresa no realitzes aquesta comprovació van ser els detonant de la compra, i no es pot atribuir només a un engany de l'acusat.

• Els fets van ser probats i admessos pels acusats, tot i això van ser absolts.

Audiència Provincial de Barcelona juliol de 1996

• Absol dels delictes d'estafa i falsedat a l'acusat, tot i que aquest va reconèixer la utilització d'aquestes targetes robades, destacant que ell va signar com a comprador i que la targeta era d'una dona.

• La Sala corrobora que davant dels comerciants el lladre va manifestar ser el titular de la targetes i sense ensenyar cap altre document signava amb similitud a la signatura d'aquesta.

REGULACIÓEns poden donar diferents casos quan rebem el producte a casa:• CAS 1:Quan el producte és defectuós o és inequívoc.

Abans de signar l’albarà d’entrega del producte, es recomanable obrir el paquet i verificar que tot estigui correcte.

• CAS 2:No hi ha hagut un compliment de les condicions

acceptades. L’usuari podrà decidir que fa i té dret a un producte sense augment de preu, que tingui les mateixes característiques.

• CAS 3:Devolució del producte per no estar-ne satisfet del

tot. El consumidor té dret a desistir del producte, sense donar cap explicació del motiu i sense cap recàrrec afegit, durant el període de 7 dies naturals.

La garantia que s’ofereix al consumidor són de dos tipus:

Garantia de tipus legal. Drets:

• Reparació totalment gratuïta del producte.

• Substitució del producte per un altre de igual o amb característiques idèntiques.

• Si la reparació no s’ha dut a terme, o el problema es repeteix, es pot procedir a la rebaixa en el preu de compra del producte.

• El comprador pot tornar el producte i rebre l’import total de la compra.

Garantia de tipus comercial:

• Es tracta d’una garantia addicional a la garantia legal, que el venedor o fabricant del producte ofereix al client final, fent així, més ampli un període de garantia.

REGULACIÓEs dona el cas d’emetre una reclamació, quan hi ha un desacord entre el venedor del producte i el consumidor.

Organismes de informació i defensa dels consumidors:

• OMICs oficines de informació al consumidor.

• Agència catalana del consum.

• Instituto nacional del consumo

• Centro Europeo del Consumidor en España

• International Consumer Protection and Enforcement Network.

El consumidor té diferents mètodes per iniciar una reclamació:

• Full de reclamacions que ha de tenir la empresa en el seu lloc físic.

• En el cas de compres per internet, deixar constància al servei d’atenció al client de la empresa la nostra reclamació.

• Si en un termini màxim de dues setmanes, no s’ha rebut cap contesta, s’ha de dur a terme la mateixa reclamació, a la oficina d’atenció al consumidor del nostre municipi.

• Cal seguir amb atenció les indicacions dels organismes, per tal d’arribar a un acord amb la empresa venedora del producte.

MAPA CONCEPTUAL

CONCLUSIONS.

• Hi ha una evolució molt més important dels mitjans i recursos que no pas sobre el coneixement generalitzat, fet que suposa una amenaça al moment de la seva utilització.

• Existeix una interrelació entre tots els conjunts existents en un mercat però de forma cibernètica, fet que involucra a tothom.

• Encara que hi hagi voluntat de regulació, la normativa evoluciona més lentament que aquest entorn, fet que sempre deixa buits legals que representen amenaces per als usuaris.

• Finalment, ha tingut que ser el mercat o qui ofereix els serveis, qui introdueixi mesures de seguretat o regulació, per tal de donar confiança i poder atreure més sectors.

• D’aquesta forma, podem afirmar que hem assolit els nostres objectius, essent conscients de les formes de pagaments existents a la xarxa com també els diferents fraus que se’n poden derivar, on en aquest espai tant canviant, sempre es necessària la regulació a través de la normativa, però també la intencionalitat de bon funcionament pels qui interactuen.

WEBGRAFIAhttp://www.comocomprarporinternet.com/guia-completa-de-compras-por-internet

http://issuu.com/orsicyl/docs/guia_comercio_electronico?e=1539742/2586854

http://www.cad.com.mx/historia_del_internet.htm

http://www.ehowenespanol.com/cinco-tipos-comercio-electronico-info_209374/

http://legislacion.derecho.com/real-decreto-legislativo-1-2007-por-el-que-se-aprueba-el-texto-refundido-de-la-ley-general-para-la-defensa-de-los-consumidores-y-usuarios-y-otras-leyes-complementarias#A169 artículo 3

http://www.mcgraw-hill.es/bcv/guide/capitulo/8448169336.pdf

http://www.orsi.jcyl.es/web/jcyl/ORSI/es/Plantilla100Detalle/1262861006271/_/1265894807420/Redaccion

http://suite101.net/article/clases-de-comercio-electronico-b2b-b2c-b2a-b2e-c2c-c2g-b2g-a26589

http://es.wikipedia.org/wiki/Banca_electr%C3%B3nica

Manual UOC Multimedia (IP/TCP)

Manual seguretat ESET

Recomanacions de seguretat "La Caixa"

Dades de fraus electrònics

http://pages.ebay.es/Seguridad-en-eBay/index.html

http://firgoa.usc.es/drupal/files/F-1469-1495.pdf

http://kontsumobide.blog.euskadi.net/2012/01/16/modalidades-de-pago-en-compras-on-line/

http://blogs.eset-la.com/laboratorio/2012/06/27/transacciones-seguras-internet/

http://liacolombia.com/2010/10/como-realizar-transacciones-comerciales-seguras-en-internet/

http://www.consumoteca.com/economia-familiar/medios-de-pago/pago-contra-reembolso/

http://www.finanzasparatodos.es/es/productosyservicios/productosbancariosoperativos/mediosdepagotarjetas.html

http://www.portaldelcomerciante.com/va/articulo/mitjans-pagament-electronic

http://www.hazdinero.net/dinerostormpay.htm

http://www.bufetalmeida.com/155/compra-por-internet-mediante-tarjeta-de-credito-ajena-inexistencia-de-delito.html

http://www.arriagaasociados.com/wp-content/uploads/2013/11/afecatdos-preferentes.jpg

http://www.cecarm.com/servlet/s.Sl?METHOD=DETALLEGUIAS&id=2425&sit=c,732

http://www.econsumer.gov/espanol/resources/trends.shtm

http://www.orsi.jcyl.es/web/jcyl/ORSI/es/Plantilla100Detalle/1262861006271/_/1265894807420/Redaccion