1. ARISTTIL 384-322 aC"Saber dubtar s el principi de la filosofia" "Els grans coneixements provoquen els grans dubtes" "Noms hi ha una manera de ser bo, moltes de ser dolent" "Tothom, per naturalesa, desitja saber."

2. Vida dAristtil Aristtil va nixer a Estagira (actualment Stavros), a la pennsula de Calcdia el 384/3. Estagira era llavors una colnia grega.Era fill de Nicmac, metge del rei Amyntes II de Macednia. Va quedar orfe molt aviat i, quan tenia disset anys, el seu tutor el va enviar a estudiar a Atenes; i va romandre vint anys a lAcadmia de Plat. Ingress l'any 366 i l'abandon a la mort de Plat (348 aC.).Aquesta perllongadssima estana amb Plat marcar la seva vida i el seu pensament, que girar sempre a lentorn dels problemes plantejats pel seu mestre. Quan hi va ingressar, a lAcadmia predominaven les discussions sobre el tema de les Idees i un inters cientfic i metodolgic cada vegada major. Sembla ser que Aristtil no va heretar del seu mestre linters per les matemtiques, per s la passi pels problemes metafsics. 3. Vida i obres L'any 343 aC. torna a Macednia on fou mestre d'Alexandre el Gran. 335 aC. Torna a Atenes i fund la seva prpia escola: El Liceu (gimns annex al temple d'Apol.lo Lici). Perpatos (passeig). 323 aC. Fuig d'Atenes (Mort d'Alexandre el Gran) 322 aC. Mor a l'Illa d'Eubea. 2. Obres: "Corpus aristotlic" Andrnic de Rodes s.I aC. recull i ordena les seves obres, de les quals cal destacar: Organon: recull d'Escrits de lgica Categories,Interpretaci,Tpics, Refutacions, Primers Analtics, Segons Analtics. Metafsica: recull de textos sobre filosofia primera Fsica: recull de textos sobre la naturalesa. De nima: tractat de psicologia. tica a Nicmac i tica a Eudem 4. Classificaci del saber Aristtil classifica el saber en tres modalitats: Saber productiu (poesis): Saber fer un producte o artefacte seguint unes normes o regles de producci. (poesia, esttica, medicina, arquitectura...) Saber prctic: (prxis): s el saber relatiu a lacci. (tica i poltica) Saber teric (theora) o contemplatiu: correspon al que entenem actualment per cincia. Lobjectiu s el coneixement per ell mateix. Els sabers terics sn: La fsica: que estudia les coses materials. La matemtica: que estudia les coses immbils, per no separades de la matria, com les figures geomtriques o els nombres. La filosofia primera o metafsica: que estudia lsser en tant que sser, lsser en general, all que tenen en com tots els ssers o substncies. Teologia: estudi del primer motor immbil. La lgica s lestudi del raonament i s anterior a les altres cincies teriques. La lgica s linstrument o Organon que ajuda avanar en el coneixement. 5. PLAT I ARISTTIL 6. Crtica a la teoria de les idees de Plat Segons Aristtil, la teoria de les Idees parteix de la recerca per part de Scrates per determinar i definir lessncia de les coses (en particular lessncia dels valors morals i virtuts). Quan hom defineix lessncia duna cosa se nobt el concepte general o universal. Ara b, segons Aristtil: Scrates no atorgava una existncia separada ni als universals ni a les definicions. Per els filsofs que van venir desprs els van separar i van donar a aquesta classe de realitats el nom didees. I daquesta manera van arribar a admetre com a Idees tot el que safirma universalment. (Metafsica. XIII, 4, 1078 b 30.) s aquest carcter separat de les essncies el que Aristtil no pot admetre, perqu si les Idees sn essncies que existeixen separadament de les coses llavors sn substncies (realitats subsistents, s a dir, ssers que existeixen, independentment, en si mateixes). Totes les crtiques dAristtil se centren en aquest punt. 7. Crtica a la teoria de les idees de Plat Intentant explicar aquest mn, Plat el duplica (postula un altre mn, el de les idees), amb la qual cosa la dificultat tamb es duplica: ara cal explicar els dos mons. A ms, el mn de les Idees no s capa dexplicar res sobre el mn de les coses. En efecte, si les essncies de les coses estan separades de les coses mateixes s que no sn prpiament les seves essncies: si fossin lessncia de les coses, aleshores estarien en les coses. Les Idees tampoc no poden explicar lorigen i el devenir o els canvis de les coses: encara que Plat va afirmar que les Idees sn les causes de les coses, s evident que no poden ser causes productives i motrius (el que Aristtil anomenar). Sens dubte, per aquesta ra al Timeu Plat ha de recrrer al recurs dintroduir la figura mtica del Demirg. Hi ha idees de tot? Fins i tot de la imperfecci? I de coses que no existeixen com les relacions digualtat, diferncia? 8. Crtica a la teoria de les idees de Plat En conclusi, la crtica dAristtil es resumeix en aquesta frase: no s possible que lessncia de les coses existeixi separada de les coses. Per tant, Aristtil no rebutja en la seva totalitat la teoria de les Idees, sino nicament la seva existncia separada. Aristtil, doncs, romandr fidel a all fonamental de lherncia socrtica i platnica: la cincia versa sobre el que s general i universal, s una recerca de lessncia comuna que s troba en les coses mateixes sense separar-sen. Aquesta s la idea clau de la lgica, la fsica i la metafsica aristotliques. 9. METAFSICA O FILOSOFIA PRIMERA La metafsica s la cincia del ms universal: lsser, tot all que s quant a que s, Totes les coses del mn sn ssers, per a la metafsica no li interessa el qu sn, sin noms que sn. Una poma s, una taula s, una pedra s, la lluna s qu podem dir de tot all que s tenint en compte noms que s, sense importarnos si s una poma, una taula, una pedra o la lluna?ssers 10. Metafsica. La substncia Cada sser s una substncia: una poma t la substncia de poma, una pedra la substncia de pedra, etc. En els ssers podem distingir la substncia dels accidents: substncia s all que si canvia deixa de ser el mateix sser, accident noms s una forma de ser que no canvia la substncia. Una poma vermella i una poma verda tenen la mateixa substncia, noms varia un accident. Dos ssers, mateixa substncia, diferent accident de colorDos ssers, diferent substncia 11. Ser que existe, que es siempre sujeto y no puede ser predicado de ninguna otra cosa 12. Metafsica. Les categories Lsser (o lens) es diu de moltes maneres, es manifesta o es presenta de 10 maneres diferents. Aquestes maneres de presentar-se lsser Aristtil les anomena categories. Per aquestes categories necessiten, pressuposen, una unitat, una sola determinaci, la substncia, que s la categoria necessria. De les substncies ha de conixer el filsof els seus principis i les seves causes. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.Substncia (home, cavall) Quantitat (dos, tres mesures) Qualitat (blanc, fort) Relaci (doble, mig) Lloc (a on) Temps (ahir, dem) Posici o situaci o postura (dret, assegut) 8. Estat o condici (armat, vestit) 9. Acci (parla, talla, crema) 10. Passi (estimat, tallat, cremat) 13. Qu s la realitat? Aristtil retorna a la preocupaci inicial dels primers filsofs: lexplicaci de la naturalesa i les seves transformacions. Estudia les diferents tradicions i lintent de sntesi de Plat HERCLITPARMNIDESCANVI SSER I NO SSERPERMANNCIA SSERPLATMN SENSIBLEMN INTELLIGIBLEMATRIAFORMASUBSTNCIA ARISTTILEl que les coses sn malgrat els canvis daparena o estat 14. La teoria hilemrfica (1) Les coses o substncies (primeres) sn un compost de matria (element fsic) i forma (essncia, principi), la forma s la substncia segona. No s possible trobar-les separades, tota matria t una forma i tota forma una matria. s ms important la forma; preexisteix a lindividu, que s finit. Noms sobre lessncia, la forma, es pot fer cincia.= Una substncia, un sser, una taula+ Matria: fustaForma: essncia de taula 15. La teoria hilemrfica (2) Lsser sn els individus concrets, sn les substncies. Cada individu s una substncia primera (lindividu concret, en Scrates, aquesta taula) i t en ell mateix la substncia segona (lespcie i el gnere, home i animal). Les essncies (les idees de Plat) no sn separades de les coses; la substncia segona s lessncia, i est dins cada individu. Per tant, aquest s el mn real i el moviment i el canvi sn reals (soluci a Parmnides i Plat).Substncia primera sserSubstncia segona essncia 16. Segueix lOntologia: el que s Sc Marie Curie i segons Aristtil em defineixo com una SUBSTNCIA composada per matria i forma i ho explica mitjanant la seva TEORIA HILEMRFICAhle = matria + morph = forma 17. FSICA O FILOSOFIA SEGONA CONSIDERACIONS GENERALS Aristtil tracta de la phsis (tot el que existeix a lunivers) al llibre que ha quedat amb el nom de Fsica. La naturalesa s la totalitat dels objectes que sn materials i que tenen moviment, tant els terrestres com els de lespai. el principi i causa del moviment o reps de les coses naturals: la naturalesa de x. Per Aristtil Tot el que es mou s mogut per una altra cosa, s a dir, tot t una causa del seu moviment. Segons Aristtil La naturalesa no fa res en va, s teleolgica, tendeix cap a un fi: tot el que passa t una causa i un objectiu. Cada element de la natura t tendncia a arribar a la seva mxima perfecci que li correspon per tal de ser aquest element (ssers naturals). Estableix una diferncia entre les coses naturals i les coses artificials. 18. Canvia la realitat? Per qu? Aristtil tamb pretn solucionar el problema del canvi iniciat pels presocrtics Herclit: afirma el canvi i el movimentParmnides: nega el canvi i el moviment PlatMn sensible: canvi i corrupciMn intelligible: immbil i eternAristtil: teoria acte - potncia Una gla s en potncia una alzina Una gla No ser mai una pera sser en potncia MATRIAsser en acte No-sser absolutFORMA 19. Fsica. Potncia i acte (1) Crtica a Parmnides. Aquest deia que el canvi s impossible perqu suposa el pas del ser al no-ser o del no-ser al ser, cosa que no es pot donar. Aristtil propugna dues maneres de no-ser: no-ser absolut (impossibilitat del canvi) no-ser relatiu (possibilitat del canvi)No s ni ho pot serNo s per pot ser-ho 20. Fsica. Potncia i acte (2) El que quelcom s ARA, en aquest moment, s en ACTE: el que una cosa s ara, aqu. El que s quelcom per pot arribar a ser una altra cosa es troba en POTNCIA: pot ser una altra cosa. Passar de potncia a acte s canviar, i canviar s moviment. El canvi s el cam que fa all que est en potncia a passar a ser en acte. La matria s en potncia, la forma s lacte, actualitza la matria.En acte: ametlla. En potncia: ametller, torr, llet dametlla, etc. El canvi s el cam que converteix un sser en potncia en un sser en acte.En acte: ametller. En potncia: taula, llenya, bast, etc. 21. Fsica: Tipus de canvi El canvi pot ser: La forma substancial canvia. Succeeix quan es genera o mor una cosaSUBSTANCIALQUANTITATIUCanvi de quantitat Ex: larbre creixQUALITATIUCanvi de qualitat Ex: a la tardor perd les fullesLOCATIUCanvi de lloc Ex: transplantament De larbre 22. Exemples Canvi substancialCanvi quantitatiuCanvi qualitatiuCanvi local, moviment 23. Fsica. Les quatre causes Apareixen a la Fsica: sn la resposta al per qu. Causa material (el substrat) Causa formal (la substncia o essncia) Causa eficient (la font del moviment) Causa final (lobjectiu o finalitat) En els ssers vius la causa formal, eficient i final coincideixen. A la recerca de causes finals s necessari que existeixi un Primer Motor Immbil que sigui loriginador de tot el moviment, s a dir, que sigui la causa final, la causa incausada de tot (teleologia). 24. Cosmologia (1) Mn sublunar: imperfecte, moviment rectilini irregular, corrompible, esfera de la mort i la generaci, del canvi. Mn supralunar: perfecte, moviment circular, esfera d'all etern. Concepci de lunivers com a esferes concntriques, cada una mou lanterior, per hi ha un final, el primer motor immbil, que no s una esfera en si mateix i s la causa del moviment de tot lunivers. Les coses es mouen per atracci cap a aquest motor. s leterna font del moviment etern. No s un du creador. El primer motor s acte pur, no t mescla de potncia. s immaterial. 25. Cosmologia (2) 26. Cosmologia (3) 27. ANTROPOLOGIA: QU SOM? Lsser hum s una substncia composada per una MATRIA + FORMA. nima Cos (acte) (potncia) Lnima s el principi de vida del cos, s qui actualitza el cos.TIPUS DNIMA I FUNCIONS TIPUS DNIMAEncara que la meva nima s nica, en ella hi ha tres funcions. Jo he procurat desenvolupar al mxim la racionalForma substancial de L'nima. No s immortal, Sin que pereix amb el cos 28. Teoria del coneixement Aristtil creu que els sentits ens proporcionen coneixement, s el punt de partida per conixer qualsevol sser o substncia, ja que lessncia daquests es troba en ells mateixos: primer hi arribam amb la sensaci i desprs amb el pensament. La sensaci: els sentits ens permeten conixer les coses individuals. Els sentits sn en potncia que sactualitza en presncia dalgun cos; ens apropiam dell per sense la seva matria (Scrates). La imaginaci: crea imatges de les coses individuals que lenteniment podr fer servir. Lenteniment: lenteniment pensa all universal, les formes de les substncies concretes; per cal comenar per la percepci delles, per la sensaci; a base dacumular experincies individuals arribarem per inducci a lessncia universal comuna (home), a les formes. 29. Sensaci (asthesis) Imaginaci (phantasia) Enteniment (nous)Capta aquesta taulaCrea limatge (sensaci sense matria)Pensa lessncia de taula 30. Com coneixem la realitat? Tot el nostre coneixement comena pels sentits i acaba en el coneixement intellectual del concepte universal, lessncia o forma. La nostra ment s una pissarra en blanc. Aristtil nega qualsevol innatisme en el coneixement. CONEIXEMENT SENSIBLECONEIXEMENT INTELLECTUALEls sentits externs capten la substncia poma = matria + formaENTENIMENT AGENTIMAGINACI Vermella Esfrica Dola Olorosa TbiaSENTIT COMIMATGEAbstrau luniversal FORMA pomaguardaUnifica les qualitats captades pels sentits externsMEMRIAENTENIMENT PACIENT Coneix luniversal 31. TICA: QU SHA DE FER PER SER BO? Sha de cercar laFELICITAT (= B suprem), Perqu aquest s lobjectiu de la nostra vida. Noms el que sigui feli, ser virtus i actuar b(EU=bon + DAIMON=esperit) Ltica dAristtil s EUDAIMONISTA, perqu considera que el fi ltim de tota acci s la Felicitat, i TELEOLGICA o finalista, perqu parteix del supsit que tot tendeix a un fi. 32. De la mateixa manera que per al flautista, per a l'escultor o per a qualsevol altre artes, el b sembla residir en la perfecci de la seva obra, aix hauria de ser tamb per a l'home. Per quina s l'especialitat de l'home? Certament no s viure, cosa comuna a les plantes; ni la sensaci, que s comuna als cavalls, als bous i a qualsevol altre animal. Queda l'sser racional. I des del moment que s preferible un citarista que spiga tocar b el seu instrument a un que ho faci malament, cal considerar virtus l'home que raoni segons virtut. I no una sola vegada, sin durant tota la seva existncia. De la mateixa manera que una sola oreneta no fa estiu, aix un dia virtus no fa una vida gojosa i feli.ARISTTIL: tica a Nicmac, I, 5 33. Per Aristtil el fi de la vida humana s el b, i el b suprem s la felicitat, per tant, el fi suprem de lhome s la felicitat (tica eudemonista). La felicitat sobt si es du una vida virtuosa i sobretot si es realitza all que s propi dels homes, la vida contemplativa, el pensar. La virtut s una disposici de lnima de comportar-se duna determinada manera. Com? Seguint un terme mig, el que s just enmig dels excessos i els defectes. Existeixen dos tipus de virtuts: les virtuts tiques (justcia, generositat, veracitat, temprana, valor...) i les virtuts dianotiques o intellectuals (prudncia i saviesa). 34. QU S LA FELICITAT? La Felicitat s lactivitat de lhome dacord amb la virtutSER FELI = SER VIRTUSLa VIRTUT MXIMA s la VIDA CONTEMPLATIVA dedicada al saber.La VIRTUT (aret), segons Aristtil, s trobar el TERME MITJ entre l'excs (vicis) i el defecte. El terme mitj s'aconsegueix amb la prctica o hbit (ethos). La virtut s l'hbit d'evitar els extrems en les nostres accions.Temeritat VALOR - Covardia 35. Virtut: El terme mig VirtutDefecteCovardiaTerme migValorExcsTemeritat 36. VIRTUTS Poden serTIQUES O MORALSDIANOTIQUESSadquireixen a travs del Costum o Hbit. Tenen com a finalitat dominar la part irracional de lnima de les principals sJUSTCIASadquireixen a travs de leducaci i es relacionen amb la part racional de lnima. de les principals sPRUDNCIA 37. Poltica Al final de ltica nicomaquea Aristtil comenta que la poltica s la continuaci de ltica i anuncia el tractat anomenat Poltica. Lhome, per Aristtil, s un zoon politikn, un animal comunitari/social. Lhome ha de viure en comunitat necessriament, li s consubstancial. Les raons sn perqu lhome est dotat de paraula i de moral, i com que la naturalesa no fa res en va, lsser hum t aquests trets per viure en ciutats/comunitats. LEstat (la polis) s anterior a lindividu i a la famlia, i no es pot arribar a la felicitat si no s en un Estat. Per aix, tica i poltica van juntes per Aristtil. Hi ha tres formes de govern: la monarquia, laristocrcia i la repblica. Degeneren en tirania, oligarquia i democrcia. Aristtil, encara que accepta les tres formes de govern, aplicant la teoria del terme mig, es decantava per una repblica de les classes mitjanes.Formes de govern positives (persegueixen el Formes corruptes b com) (persegueixen el b propi)MonarquiaTiraniaAristocrciaOligarquiaRepblica (politeia)Democrcia 38. La millor forma de govern seria la Politeia on governaria la classe mitjana. Per Aristtil l'Estat o Polis Ideal seria aquell on domins el terme mitj. Ni massa gran ni massa petit, equilibri en les lleis i en la Justcia la qual es entesa com a Distributiva: recompensaci segons els mrits realitzats; Commutativa: equilibri en les penes. Aristtil considera important que cada ciutad tingui els seus propis bens, s a dir, defensa la propietat privada, a diferncia de Plat ms d'acord amb el comunisme. A ms Aristtil considera necessari mantenir la diferncia i desigualtat entre els ciutadans o Polites i les dones i els esclaus els quals no tenen els mateixos drets i llibertats. 39. Elaborat a partir de les presentacions de JA Alzamora i Anna Sarsnedas