Bloc 1: L’empresa com a organització

U1. L’empresa i l’entorn

U2. Formes jurídiques d’empreses

U3. Procés de direcció de l’empresa

U4. La presa de decisions

1

4.1. Concepte de presa de decisions

Fes una llista de les decisions que has pres des de que t’hasaixecat.

2

Com prenem les decisions?

Procés de convertir la informació en acció, essent ladecisió el conjunt d’accions adoptades en un moment concret .

4.2. Etapes de la presa de decisions

3

Fases o etapes del procés de decisió racional

1. Definir objectiu2. Aconseguir tota la informació necessària3. Establir previsions4. Dissenyar totes les alternatives possibles5. Avaluació de les diferents alternatives6. Seleccionar l’alternativa. PRENDE LA DECISIÓ7. Executar actuacions previstes8. Control compliment previsions

4.3. La matriu de decisió

Elements de la matriu de decisió:

Estratègies: alternatives o opcions que es poden escollir.

Estats de la naturalesa: variables no controlables; posibles situacions.

Desenllaços o resultats esperats: resultat esperat donat un estat de la naturalesa.

Probabilitats: possibilitat que es produeixi cada estat de la naturalesa.

4

4.3. La matriu de decisió

Exemple 1:

Un agricultor ha d’escollir entre plantar patates, papaies o remolatxa segons les previsions climatològiques per l’any vinent: plujosa (probabilitat 0,30), normal (probabilitat 0,50) i seca (probabilitat 0,20).Els beneficis esperats són:

• si planta remolatxa i plou, en perdria 100; si el temps es normal, guanya 450, i si és sec, 150.

• si planta patates amb temps normal guanya 200; si és sec, 250, i si plou perd 150.

• si planta papaies amb temps sec guanya 200; si es normal perd 290 i si plou guanya 250.

5

6

4.3. La matriu de decisió

Solució exemple 1: Fer la matriu de decisió

Es tracta simplement de traslladar la informació del text anterior a un quadre de doble entrada.

ESTATS

NATURALESA

Plujós Normal Sec

PROBABILITATS 30% 50% 20%

Remolatxa

Patata

Papaia

7

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió

Són conseqüència del grau de coneixement que tinguem dels estats de la naturalesa.

Situació de certesaEs coneix amb absoluta seguretat l’estat de la naturalesa

Situació de riscEs coneix la probabilitat de cada estat de la naturalesa

Situació d’incertesaEs desconeix la probabilitat de cada estat de la naturalesa

8

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació de CERTESA

La decisió es redueix a elegir la ESTRATEGIA MES FAVORABLE segons l’estat de la naturalesa que es doni.

A l’exemple 1, si sabem que el temps es normal, plantarem remolatxa.

ESTATS NATURALESA Plujós Normal Sec

PROBABILITATS 30% 50% 20%

Remolatxa

Patata

Papaia

9

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació de RISC

Decisió correcta: aquella que presenti el VALOR ESPERAT MÀXIM

Aquest s’obté calculant l’esperança matemàtica de cada estratègia.

Esperança matemàtica = suma de tots els productes dels resultats possibles per la seva probabilitat.

En termes matemàtics:

Esperança matemàtica = ri pi

10

A l’exemple 1

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació de RISC

Valor esperat REMOLATXA = – 100 . 0,3 + 450 . 0,5 + 150 . 0,2 = 225

Valor esperat PATATA =

Valor esperat PAPAIA =

Cultivar és la millor opció

11

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESAEn aquesta situació es desconeix la probabilitat de cada estat de la naturalesa i la decisió es pren de manera subjectiva, es a dir, segons la actitud que tingui davant el risc la persona que decideix.

CINC CRITERIS DIFERENTS

1. Criteri pessimista o de Wald: aquet criteri l’escolliria una persona que pensés que, una vegada seleccionada una estratègia, es presentaria l’estat de la naturalesa més desfavorable.

12

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESADOS TIPUS DE CRITERIS PESSIMISTES

Criteri maxi-min: es tria el valor més alt entre els més baixos.

Aquest criteri s’utilitza quan els resultats que es volen mostrar interessa que siguin els màxims. (per exemple si es tracta de beneficis)

Criteri mini-max: es tria el valor mínim entre els màxims.

Aquest criteri s’utilitza quan els resultats que es volen mostrar interessa que siguin els mínims. (per exemple si es tracta de despeses)

13

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESA

A l’exemple 1: criteri pessimista o de Wald

ESTATS NATURALESA Plujós Normal Sec Valors

mínims

Remolatxa – 100 450 150

Patata – 150 200 250

Papaia – 250 – 290 200

Com ens interessen els valors mes grans fem servir el criteri MAXI-MIN. Afegint una nova columna a la matriu de decisions amb els valors mínims de cada estratègia i veien que l’opció més convenient és plantar remolatxa.

14

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESA2. Criteri optimista : aquet criteri l’escolliria una persona que pensés que, una vegada seleccionada una estratègia, es presentaria l’estat de la naturalesa més favorable.

Criteri maxi-max: es tria el valor màxim entre els màxims

Aquest criteri s’utilitza quan els resultats que es volen mostrar interessa que siguin els màxims. (per exemple si es tracta de beneficis)

Criteri mini-min: es tria el valor mínim entre els mínims.

Aquest criteri s’utilitza quan els resultats que es volen mostrar interessa que siguin els mínims. (per exemple si es tracta de despeses)

15

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESA

A l’exemple 1: criteri optimista

ESTATS NATURALESA Plujós Normal Sec Valors

màxims

Remolatxa – 100 450 150

Patata – 150 200 250

Papaia – 250 – 290 200

Com ens interessen els valors mes grans fem servir el criteri MAXI-MAX. Afegint una nova columna a la matriu de decisions amb els valors màxims de cada estratègia i veien que l’opció més convenient és plantar remolatxa.

16

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESA3. Criteri de Laplace : en aquet criteri s’assigna la mateixa probabilitat a cada estat de la naturalesa es calcula el valor esperat de cada estratègia i se n’elegeix la de valor més alt.

A l’exemple 1

Valor esperat REMOLATXA =( – 100 + 450 + 150) . 1/3 = 166,67

Valor esperat PATATA =Valor esperat PAPAIA =

Cultivar és la millor opció

17

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESA4. Criteri de Hurwicz : és una combinació entre el criteri pessimista i l’optimista. Donat que molt poques persones són extremadament pessimistes u optimistes com suggereixen aquests criteris, Hurwicz (1951) considera que el decisor ha d’ordenar les alternatives d’acord a una mitja ponderada dels nivells de seguretat i optimisme:

a . oi + (1 – a) . pi

On 0<a<1 és el coeficient de optimisme i és un valor

específic escollit pel decisor i aplicable a qualsevol problema de decisió abordat per ell. (1 – a) és el de pessimisme.

Es tria l’alternativa de valor més alt.

18

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESA

A l’exemple 1: criteri de Hurwicz

Valor REMOLATXA = 450 . 0,6 – 100 . 0,4 = 230

Valor PATATA =

Valor PAPAIA =

Cultivar és la millor opció

19

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESA

Al criteri de Hurwicz ...

Els valors de a pròxims a 0 corresponen a un actitud

optimista, essent igual al criteri de maxi-max en el cas extrem de a = 0.

Els valors de a pròxims a 1 corresponen a un actitud

pessimista, essent igual al criteri de Wald en el cas extrem de a = 1.

20

4.3. La matriu de decisió

Criteris de decisió en situació d’ INCERTESA5. Criteri de Savage : en aquest criteri s’elabora una matriu de cost de oportunitat donant valor 0 a la millor opció de cada estat de la naturalesa i a les demés es calcula la diferència amb la millor.

ESTATS

NATURALESA

Plujós Normal Sec Valors

Remolatxa 0 250 – 150 = 100 100

Patata – 100 –(– 150) = 50 450 – 200 = 250 0 250

Papaia – 100 –(– 250) = 150 740

Cultivar REMOLATXA és la millor opció, doncs si ens equivoquen les pèrdues seran més petites

ESTATS NATURALESA Plujós Normal Sec

Remolatxa – 100 450 150

Patata – 150 200 250

Papaia – 250 – 290 200

21

4.4. Arbres de decisió

L’arbre és una forma de representar tota la informació i alternatives que es presenten en un procés de decisió.

Aquesta eina es més adequada que la matriu de decisió quan es tracta de processos en els que s’han de prendre més de una decisió.

22

4.4. Arbres de decisió

Fases de l’elaboració d’un arbre de decisió

1. Determinar : on es vol arribar conjunt d’accions possibles esdeveniments que es poden presentar decisions que s’han de prendre

2. Representar amb l’arbre: alternatives possibles esdeveniments

3. En el graf: calcular resultats marcar punts finals

4. Anotar probabilitat de cada esdeveniment

23

4.4. Arbres de decisió

Símbols que s’utilitcen

Punts de decisió

Esdeveniment

Resultats esperats

24

4.4. Arbres de decisió

Valor esperat REMOLATXA

= – 100 . 0,3 + 450 . 0,5 + 150 . 0,2 = 225

Valor esperat PATATA

= – 150 . 0,3 + 200 . 0,5 + 250 . 0,2 = 105

Valor esperat PAPAIA

= – 250 . 0,3 – 290 . 0,5 + 200 . 0,2 = –180

25

4.4. Arbres de decisió

Activitat 1

26

4.4. Arbres de decisió

27

4.4. Arbres de decisió

Activitat 2

28

4.4. Arbres de decisió