34 DIMARTS, 10 DE FEBRER DEL 2015 ara cultura

CULTURAPREMIS BAFTA

la Música. L’any passat la figura re-coneguda per la seva contribució exemplar a la vida cultural dels Pa-ïsos Catalans va ser Raimon, el pri-mer músic que va rebre el guardó, i el 2013 va ser el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, que també era el primer dramaturg a tenir aquest reconeixement.

L’emoció de les paraules noves “He fruït de la feina immensa de l’estudi de les paraules, sobretot es-tudiant d’on venien, trobant una pa-raula arraconada en un petit dialec-te i cercant el seu origen i la seva evolució, entrar a la seva entranya, i també m’he emocionat trobant pa-raules noves”, va dir Veny, doctorat en filologia romànica a la Universi-tat de Barcelona el 1956. La gran obra del flamant Premi d’Honor és l’Atles Lingüístic del Domini Català, que dirigeix amb Lídia Pons, un pro-jecte impulsat als anys 60 per Badia i Margarit i Germà Colón, i que es basa en la recopilació i l’estudi de material lingüístic i etnogràfic pro-cedent de 190 localitats de tot el do-mini lingüístic. Se n’han publicat sis

volums, però la finalització està pre-vista pel 2022.

“És una personalitat d’una di-mensió internacional i una gran persona –deia el professor i mem-bre la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Isidor Marí–. Té una dimensió de mestre, més enllà de la de professor i savi, de persona molt especialment preocupada per la formació dels seus deixebles, de les noves generacions de filòlegs. I això es manifesta en una voluntat de divulgació molt assequible: l’atles monumental que està acabant està acompanyat d’un Petit Atles Lin-güístic del Domini Català molt més didàctic”. Joan Veny va ser, també, el president del Consell Supervisor del Termcat entre el 1990 i el 1993 i entre el 2002 i el 2014. “S’ha de destacar en aquest cas que no ha treballat sobre la llengua antiga ni sobre la llengua dialectal, sinó sobre la llengua que està creixent i canvi-ant avui en cada moment: els neolo-gismes, els nous mots que surten. Aquesta tasca és extraordinària-ment important per tenir una llen-gua posada al dia”, recorda Marí.

A més de la seva tasca com a filò-leg, Joan Veny ahir també va parlar de la situació del català i del futur de la llengua: “Estem en moments difí-cils i espero que hi hagi un futur més o menys pròxim de llibertat que ens permeti de viure una llengua en tota la seva normalitat”. “Al Principat hi ha molts problemes però hi ha pos-sibilitats –va afegir–. Però a les Illes Balears les coses no pinten tan bé, tot i que hi ha motius per veure que ha canviat alguna cosa en la societat po-pular, i a València estan pitjor”. Tam-poc no es va estar d’assenyalar alguns dels reptes del català: “La immigració és un problema perquè els costa molt assimilar la nostra llengua quan hi ha la competència imperialista del cas-tellà. Prefereixen aprendre la llengua més majoritària”, va explicar.

“Figures com en Joan Veny són exemples de la unitat de la llengua catalana”, afirma l’escriptor Màrius Serra. “Des de la diversitat màxima, des del coneixement d’aquesta di-versitat i des de la divulgació dóna arguments i antídots a discursos sense rigor que, sovint des les Illes Balears i del País Valencià, posen en dubte la unitat de la llengua”.e

PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES

Òmnium Cultural reconeix la tasca minuciosa del savi mallorquí que s’ha dedicat a l’estudi de les paraules del domini lingüístic

El Premi d’Honor de les Lletres Ca-talanes d’aquest any continua la lí-nia dels reconeixements a Joan Co-romines i Antoni Maria Badia i Margarit, guardonats els anys 1984 i el 2003, respectivament. El filòleg mallorquí i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 1932) va ser guardonat ahir “pel seu compromís amb la llengua de tot el domini lingüístic català”. Veny va recordar en el seu discurs Badia i Margarit, que va ser el seu “mestre, mentor i amic” i va parlar també de Joan Coromines, que considera un “gran geni mundial de l’etimologia no només catalana i hispànica, sinó europea i mundial” i de qui ha com-pletat la seva tasca “en la mesura de les meves possibilitats”. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes “és el reconeixement de la feina fei-xuga, constant i sovint no prou re-coneguda de l’estudiós –va afegir l’historiador Lluís Duran, membre del jurat–. Joan Veny i Clar ha tre-pitjat el territori i ha omplert cen-tenars de fitxes”.

“Té el premi merescut de sobres, per tota una vida dedicada a l’estudi de la llengua, en el seu aspecte dia-lectal, històric, etimològic; des l’es-tudi de les paraules concretes a una visió general”, afirmava el filòleg Jo-aquim Rafel i Fontanals, un dels deixebles i col·laboradors de Veny i Clar, a qui Muriel Casals va defi-nir com “un autèntic savi”. “Ha fet que la llengua catalana tingui un ni-vell d’estudi de qualitat en els aspec-tes com l’onomàstica i la dialectolo-gia, que si no, no tindria”, afegia. El Premi d’Honor, concedit per Òmni-um Cultural des del 1969, està dotat amb 15.000 euros i una escultura d’Ernest Altés. L’acte de lliurament se celebrarà el 8 de juny al Palau de

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Honors per al gran dialectòleg català, Joan Veny i Clar

Joaquim Rafel i Fontanals LINGÜISTA I COL·LABORADOR DE VENY

“És qui ha fet que la llengua catalana tingui un nivell d’estudis de qualitat en onomàstica i dialectologia”

Isidor Marí SOCIOLINGÜISTA I MEMBRE DE L’IEC

“A més de la dialectologia, al Termcat ha treballat la llengua que està creixent i canviant avui en cada moment”

Un científic amb un afany divulgatiu

Màrius Serra ESCRIPTOR I MEMBRE DE L’IEC

“Des de l’erudició i la divulgació dóna arguments i antídots als que posen en dubte la unitat de la llengua catalana”

Joan Veny al seu despatx de Barcelona el maig del 2013. FRANCESC MELCION A baix, amb Muriel Casals, ahir. PERE TORDERA

Parlars “He fruït de la feina immensa de l’estudi de les paraules”, diu el filòleg

Boyhood, de Richard Linklater, va triom-far als premis Bafta i consolida així el ca-mí als Oscars. El film es va emportar els premis del cinema britànic a millor pel·lícula i director, a més del d’actriu se-cundària per a Patricia Arquette.

MILLOR PEL·LÍCULA: ‘BOYHOOD’, DE RICHARD LINKLATER

35ara DIMARTS, 10 DE FEBRER DEL 2015 cultura

Eddie Redmayne va rebre el reconeixe-ment del jurat per ser Stephen Hawking a La teoría del todo. L’altra triomfadora de la nit va ser Julianne Moore, que va ob-tenir el Bafta pel seu paper d’una profes-sora amb Alzheimer a Sempre Alice.

MILLOR ACTOR I ACTRIU: EDDIE REDMAYNE I JULIANNE MOORE

Birdman partia com a favorita, però no-més es va endur el Bafta a la millor foto-grafia. Els premis de l’Acadèmia Brità-nica tampoc van reconèixer The imita-tion game, que no es va emportar cap dels nou premis als quals optava.

LES GRANS DECEPCIONS: ‘BIRDMAN’ I ‘THE IMITATION GAME’

Un savi indiscutible i discretJoan Veny és reconegut com la fi-

gura més eminent en el camp de la di-alectologia i la variació lingüística ca-talana, però també com un savi indis-cutible en el de la lexicologia, l’onomàstica, l’etimologia o la lingüística romàni-ca. La seva obra magna és l’elaboració del monumental Atles Lingüístic del Domi-ni Català. L’Atles és un projecte de dia-lectologia de l’IEC, iniciat l’any 1964 i promogut per Antoni M. Badia i Margarit i Ger-mà Colón en el qual han treba-llat il·lustres lingüistes com Joan Martí i Castell i Joaquim Rafel, entre d’altres. Actualment està en curs d’edició sota la direcció de Joan Veny i Lídia Pons. La base de dades és a prop del mig milió de registres, ela-borats amb milers de preguntes a ha-bitants de gairebé dues-centes po-blacions del domini lingüístic català.

El jurat del Premi d’Ho-nor de les Lletres Catala-nes ha decidit atorgar el premi, en l’edició d’en-guany, al doctor Joan

Veny i Clar per l’excel·lència de la seva obra científica, pel seu perfil permanent de mestre engrescador i per la seva dedicació amorosa i constant a la llengua catalana. A més, cal ressaltar el tarannà discret, l’extraordinària humanitat i la sò-bria dignitat del seu procedir. Amb paraules semblants a aquestes, el doctor Joan Mas i Vives, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears i membre del jurat d’aquest premi, subratllava –en la discussió prèvia a la decisió del jurat– tres aspectes que clarament sobreïxen de la per-sonalitat, curulla de bondats, del premiat d’enguany.

Joan Veny, passió per les paraules

Joan Veny ha estat un dels tres mes-tres de referència que he tingut: mo-del científic i d’humanitat; un home

íntegre, de rigor metodològic, autocrític, modest, exigent.

Durant els anys 60 vaig viure amb ell una experiència única: dies i dies plegats recollíem els materials per a l’Atles. Mai no he estat tan endinsant en la variació en-sinistrat per un savi. M’ensenyà l’arduïtat de la investigació dialectològica. Ens fas-cinava la riquesa de la variació. Patíem per la feina; somrèiem satisfets que malgrat tot avançàvem. El dialectòleg més desta-cat; un dels etimòlegs més importants; un romanista avant la lettre, em conduïa pels nostres territoris i em feia sensible a la di-versitat que compon la solidesa del català. Un ciutadà que pateix perquè no les té to-tes sobre el seu futur. Ara compartim les tasques a l’IEC. Hi defensa amb solidesa la vitalitat de solucions injustament margi-nades i hi contribueix ponderadament a reincorporar-les en el codi.

JOAN MARTÍ I CASTELL CATEDRÀTIC EMÈRIT DE FILOLOGIA CATALANA DE

LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI DE TARRAGONA

I MEMBRE DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC

OPINIÓ

Joan Veny és una persona que dig-nifica el premi que se li atorga perquè ha proclamat amb noblesa el seu in-defectible amor a la llengua catalana

i l’ha demostrat amb la constància del seu treball; perquè és una

persona que ha contribuït poderosament a fer més

culte i més civilitzat el seu país i perquè –en nom del jurat– goso dir, sense por d’equi-vocar-me, que la seva

figura escau d’allò més a les bases del premi quan

diuen textualment que se-rà atorgat a una persona que

“per la seva obra literària o cientí-fica en llengua catalana, i per la im-portància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual hagi contribuït de manera notable i continuada a la vi-da cultural dels Països Catalans”.e

En homenatge al nostre mestre

Corrien els anys seixanta, a Barcelo-na, a la Universitat de Lletres, quan vaig conèixer en Joan Veny, el pro-

fessor mallorquí de Campos, de posat edu-cadíssim, afectuós, rialla franca, que ens ensenyava lingüística romànica. Amb el pas del temps l’he anat tractant i sempre he trobat en ell una feliç conjunció de savi-esa i bonhomia.

El professor Veny s’ha dedicat tota la vi-da a estudiar els mots, el lèxic, i s’ha escar-rassat per donar-nos a conèixer les parti-cularitats dialectals del català d’avui i de temps enrere. Per a mi és un dels investiga-dors vivents que han entès i practicat mi-llor la idea que tenia Joan Coromines de la història de la llengua, de la gramàtica his-tòrica, com a combinació articulada de di-verses capes sincròniques vistes, explica-des, raonades des de la perspectiva diacrò-nica. La seva obra ens fa veure la unitat de la llengua catalana i, alhora, la diversitat des del punt de vista geogràfic i social, tant en la llengua actual com en l’antiga. Enho-rabona, mestre i amic, i per molts d’anys.

JOAN MIRALLES I MONSERRAT CATEDRÀTIC DE FILOLOGIA CATALANA DE LA

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS I MEMBRE

DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC

JOAQUIM MARIA PUYAL ÉS MEMBRE DEL JURAT DEL PREMI D’HONOR

DE LES LLETRES CATALANES

PERIODISTA I DOCTOR EN LINGÜÍSTICA

JOAQUIM MARIA PUYAL

Cultura i Espectacles28 | EL PUNT AVUI

DIMARTS, 10 DE FEBRER DEL 2015

Un Premi d’Honor compromès amb la llengua

El lingüista mallorquíJoan Veny (Campos,1932) va rebre ahir el 47èPremi d’Honor de les Lle-tres Catalanes, un guardóque reconeix la seva feinacontinuada per tot el do-mini lingüístic català alllarg de dècades, i que hadesembocat en l’Atles lin-güístic del domini català(ALDC), que codirigeixamb Lídia Pons.

Veny ha estat ajudant,professor adjunt i catedrà-tic numerari, successiva-ment, de la Universitat deBarcelona des de l’any1954, així com catedràticemèrit de la mateixa uni-versitat i membre de lasecció filològica de l’Insti-tut d’Estudis Catalans desdel 1978. Entre altresguardons, té la Creu deSant Jordi del 1997. Co-negut per la seva proxi-mitat amb els alumnes iels investigadors i per serun treballador incansable,Veny té una llarga biblio-grafia, amb llibres de di-vulgació ben coneguts pelsnostres lectors com araEls parlars catalans inombrosos volums dedi-cats a la dialectologia.

El Premi d’Honor de lesLletres Catalanes l’atorgaÒmnium Cultural des del’any 1969 a una personaque hagi destacat per la se-va contribució a la vidacultural dels Països Cata-lans i que per la importàn-

cia i exemplaritat de la se-va tasca intel·lectual hagicontribuït de manera no-table i continuada a la vidacultural dels Països Ca-talans. El premi està dotatamb 15.000 euros i unaestatueta d’Ernest Altés.L’acte de lliurament tin-drà lloc al Palau de la Músi-ca el dilluns 8 de juny.

El premiat, amb més deseixanta anys de docènciai investigació, va mostrarla seva humilitat caracte-rística. Segons les sevesparaules, el jurat ha estat“condescendent i gene-rós” amb la seva persona.De fet, Lluís Duran, undels membres, ha recalcatel treball de Veny, “no proutingut en compte tot so-vint, el de la feina feixuga ino sempre reconeguda del’estudiós”, i ha destacattambé el compromís per la

llengua de tot el dominiterritorial català i l’esti-mació i el treball constantper la llengua. El guar-donat ha recordat altrespersones i professors de lallengua que han rebut elguardó, especialment An-toni Badia Maria i Mar-garit. “Va ser el meu mes-tre, mentor i amic. Si sócaquí és gràcies a la sevaamistat i mestratge.” JoanVeny s’ha dedicat a la

llengua des de diverses fa-cetes i en té “una concep-ció total”. L’ha estudiat desd’un punt de vista “diacrò-nic, cercant les arrels de lesparaules”, i no ha oblidat elcontacte amb altres llen-gües veïnes. També ha as-senyalat el seu interès perl’etimologia de les parau-les. “M’he emocionat tro-bant paraules noves quearriben al sistema de lallengua per composició iderivació, i aquelles quearriben de fora”. Durant laroda de premsa, també vamostrar preocupació pelfutur del català a causadels avatars polítics i unaimmigració que no sempreestà integrada convenient-ment: “Estem en momentsdifícils i espero que hi hagiun futur més o menys prò-xim de llibertat que enspermeti de viure una llen-

gua en tota la seva normali-tat.” En aquest sentit, haindicat que al Principat hiha molts problemes, peròhi ha “possibilitats i un fu-tur més o menys rosat”. Ales Illes Balears, però, “lescoses no pinten tan bé i aValència, pitjor”.

Veny s’ha mostrat pre-ocupat per l’ús quotidià dela llengua. “Tenim el pro-blema de l’administracióque defensa la seva llenguai tenim casos d’individusque no fan servir la llenguacom cal i a més el ressò so-cial no ha arrelat deguda-ment.” El premiat ha expli-cat que “la immigració ésun problema” en el cas dela llengua i es treballa peraconseguir “l’assimilaciód’aquesta gent, però costamolt”. I continua: “Assimi-lar la nostra quan hi ha lacompetència imperialistadel castellà, llengua queprefereixen aprendre per-què és més majoritàriaque la nostra. Estem llui-tant amb coratge a travésdels mitjans de comuni-cació, de l’escola i de l’ac-titud dels catalanopar-lants.” Va recalcar que nos’ha sentit dins d’un gueto,sinó que ha estat professorcatedràtic durant més de40 anys en contacte ambla joventut. “He procurattenir un contacte directe ide respecte amb alumnes,cosa que no passa sem-pre.” La seva bonhomia haestat una constant per amés de cinc generacionsd’estudiants. ■

60 anys delluita pel català

El lingüista mallorquí i catedràtic de la Universitat de BarcelonaJoan Veny rep el 47è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

David CastilloBARCELONA

A l’esquerra, Veny ambLídia Pons, el 2002, quanes van publicar els primersvolums de l’ALDC. A la dreta,ahir a la seu d’Òmnium■ ARXIU / A. GARCÍA (EFE)

Veny va recordarAntoni MariaBadia i Margarit:“Va ser elmeu mestre,mentor i amic”

BenvingutsL’APUNT nostres artistes. Tot el sector ho està passant mala-

ment. I ara ha dit prou. Artistes, galeristes, crítics igestors culturals han creat la Plataforma de les ArtsVisuals de Catalunya. Al maig organitzaran unes jorna-des per consensuar accions, protestes i el que calgui.No callaran. Dins d’aquesta plataforma hi ha gent quesap burxar on més molesta als polítics. Benvinguts.Maria Palau

Durant aquests anys de crisi, a molts polítics se’ls havist el llautó. Han esquilat la cultura amb la fal·làciaque és un ornament prescindible en les nostres vides.I ja no diguem l’art contemporani, que ni entenen ni,sobretot, volen que s’entengui. Saben que l’art és unaarma molt perillosa perquè... fa pensar. Ens faríemcreus de la dramàtica situació que estan patint els

EL PUNT AVUIDIMARTS, 10 DE FEBRER DEL 2015 | Cultura i Espectacles | 29

s el prototip d’investigador cerebralper excel·lència. Se’l coneix arreuper Joan Veny, per bé que ell mateix,

en el prefaci del llibre Llengua i entornnatural, escrigui que la seva recerca eti-mològica “participa de l’acció detecti-vesca”. No hi ha culpables ni homicidis,en aquest cas; però sí informació, racio-cini i imaginació. Elemental. Si no, nos’entendria l’èxit de les seves més dedues-centes aventures sobre dialectolo-gia, geolingüística, etimologia, històriade la llengua, contacte de llengües, ono-màstica, etc. Veny és un dels grans lin-güistes vius dels Països Catalans.

Esmentaré un cas ben petit en relacióamb el conjunt de la seva obra: els nomscatalans del mosquit. La història comen-ça amb una senyora picada. És la femellala que pica, ho sabies?, i la que s’alimentade sang d’aus i de mamífers. El mascle,res. Què fa, mentrestant, el mascle?Sherlock Veny et mira per sobre de lesulleres: es nodreix dels sucs de flors i frui-tes. Una tasca lloable, penses. Però va it’estampa el nom del mosquit comú, Cu-lex pipiens, per evitar que t’encantis: cu-lex i culix eren els mots corrents en llatíper designar el mosquit. Fins aquí bé,Watson. Però aleshores et perds.

Sherlock Veny ressegueix amb sàviaconstància les vicissituds d’aquestes pa-raules i de tantes altres, la història se-màntica i fonètica de cadascuna, ambl’ajut dels documents i dels dialectes, quesón els documents més vius. Passendies, és clar. La bona feina es fa esperar.

ÉTu el segueixes on va. De sobte t’arribauna munió de dípters que et fan xisclar:coí, coín, escoín, cuí, coïc, cuïc i cuït, “vi-ves al Matarranya, Priorat i Camp de Tar-ragona”. D’on ha sortit això, Veny?, li diusespantat. Són els derivats del mot llatí, faell. Tanca la boca, que també hi ha els deformació romànica: moixall, rantell, mar-full i rinxola. I les variants, oi? Elemental.

La paraula moixall i la variant moixalles diuen en diversos punts del Rosselló;rantell a Banyoles i randell a Maçanet deCabrenys (però aquests no piquen: sónmascles); marfull a la Conca de Barberà,al Baix Ebre i a punts de les Garrigues;rinxola a Verges i ganxola a l’Empordà.Mosquit és la que ocupa la major part deldomini, convivint a vegades amb randilla,rampelleta, tarantella..., que probable-ment corresponen a altres varietats. Ésclar que mosquit deriva de mosca, peròno és clara la seva formació. Veny ja té lesconclusions redactades. Qui hi estigui in-teressat haurà de recórrer al llibre es-mentat al principi, just després del casde la fredeluga (entre l’arabisme i l’ono-matopeia) i just abans de la polisèmiaen els noms catalans del grill.

Joan Veny va néixer Campos (Mallor-ca) el 1932, el mateix any que es va pu-blicar el Diccionari general de la llenguacatalana. De petit, no, però ara se’l saptot. Per això hi ha un altre estudi seu,magnífic, en el cinquè volum de lesobres completes de Pompeu Fabra, eldel diccionari. Enhorabona, admiradís-sim i estimat Joan Scherlock Veny!

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

‘Sherlock’ Veny i elsnoms del mosquit

Joan Veny, autor de l’‘Atles Lingüístic del Domini Català’ (ALDC), de l’IEC ■ EL PUNT AVUI

David Paloma

10/02/15LA VANGUARDIA (ED. CATALA)BARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 72.698 EjemplaresDifusión: 61.576 Ejemplares

Página: 33Sección: CULTURA Valor: 25.619,00 € Área (cm2): 900,8 Ocupación: 91,17 % Documento: 1/1 Autor: JOSEP MASSOT Barcelona Núm. Lectores: 720000

Cód: 89965596

10/02/15EL PERIODICO CAT(ED. CAT)BARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 46.825 EjemplaresDifusión: 37.283 Ejemplares

Página: 49Sección: CULTURA Valor: 18.511,00 € Área (cm2): 809,2 Ocupación: 76,73 % Documento: 1/1 Autor: ANNA ABELLA I BARCELONA Núm. Lectores: 567000

Cód: 89968214

ADRIANO LUCIANI Barcelona 9 FEB 2015 - 14:15 CET

Joan Veny i Clar gana el Premio de Honor de las Letras CatalanasEl filólogo y dialectólogo mallorquín ha sido galardonado por la excelencia de su obra científica sobre la lengua catalana

Archivado en: Dialectos Premi Lletres Catalanes Lingüística Catalán Premios literarios Premios cultura Cataluña Idiomas España Lengua Literatura Cultura

El filólogo y dialectólogo Joan Veny i Clar(Mallorca, 1932) ha recibido esta mañana el 47Premio de Honor de las Letras Catalanas, queotorga la asociación Òmnium Cultural, por “laexcelencia de su obra científica, el compromisoy la dedicación amorosa y constante a la lenguacatalana”, tal como ha declarado el jurado,además de subrayar “la extraordinariahumanidad y dignidad con las que el filólogosiempre ha operado, además de su donsingular por la docencia”. Para Muriel Casals,presidenta de Òmnium Cultural, el lingüistamallorquín y catedrático emérito de laUniversitat de Barcelona, es “un auténticosabio, una personalidad que honra a nuestropaís, referente cívico y cultural para la lengua

catalana”. Su trabajo lingüístico incesante se ha centrado en perfeccionar la labor del filólogo JoanCoromines.

“Me he dedicado a la lengua a través de un punto de vista global. No solo a nivel descriptivo y etimológico,sino también desde una perspectiva diacrónica, para buscar la evolución de las palabras y no olvidando laimportancia del contacto de una lengua con otros idiomas”, reveló Veny i Clar autor, entre otras, de más deun centenar de artículos académicos sobre la lingüística catalana, con particular atención a la dialectología,la geolingüística, la etimología y la íntima conexión entre distintos idiomas. Actualmente el filólogoafincado en Barcelona, conjuntamente con Lidia Pons, dirige el Atles Lingüístic del Domini Català, unprograma de investigación acerca del catalán y las varias diferencias dialectales.

Durante el acto, el estudioso mallorquín, que se ha definido buscador del origen de las palabras, no haolvidado dedicar unas palabras a la situación política catalana actual. “Sí que es un periodo difícil. Sinembargo, espero que llegue un futuro más o menos próximo que nos permita vivir esta nuestra lengua conlibertad y en toda su normalidad” solicitó el filólogo miembro del Instituto de Estudios Catalanes, quienhasta el día de hoy ha dirigido 18 tesis doctorales.

“Si hubiera un cambio de gobierno, me gustaría que llegase una mejor política lingüística”, continuó Veny iClar que, tras los estudios sólidos y profundizados que ha llevado a cabo en relación a la lengua catalana, noesconde estar preocupado por su futuro. “Luchamos con coraje, a base de medios de comunicación yescuela, que tiene un papel extraordinario en el aprendizaje del catalán. Por esto, la actitud de los mismoshablantes debe ser abierta”. Profesor de Filología Catalana desde 1954, Veny i Clar ha insistido en laimportancia de la enseñanza para su carrera. “Siempre procuré privilegiar un contacto directo con losestudiantes. La docencia y las obras que he escrito se han completado la una con las otras”, remachó elgalardonado.

ESPAÑA · Cataluña

El filólogo mallorquín Joan Veny tras ganar el 47 Premio de Honor de las Letras Catalanas. / ALEJANDRO GARCÍA

(EFE)

© EDICIONES EL PAÍS S.L.

El catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i membre de

l'Institut d'Estudis Catalans, ha estat guardonat amb el 47è Premi d'Honor

de les Lletres Catalans, en reconeixement a la seva obra i trajectòria. Nascut

a Campos (Mallorca) el 1932, és director, juntament amb Lídia Pons, de

l''Atles Lingüístic del Domini Català'. En la presentació del guardó, que s'ha donat a

conèixer aquest dilluns a la seu d'Òmnium Cultural, Veny ha assenyalat que ha estat

gràcies a aquesta gran obra que ha pogut tenir "una concepció total de la llengua".

En la seva intervenció, Joan Veny ha volgut tenir un record per diferents

personalitats que també han contribuït a la consolidació i estudi de la nostra

llengua, com Antoni M. Badia i Margarit, «el meu mestre, editor i amic», i Joan

Coromines, per ser «una figura exportable per la universalitat de la seva obra».

Veny ha agraït el reconeixement tot recordant que cal mantenir la "preocupació per

la llengua" i s'ha mostrat confiat que aviat "hi hagi un futur pròxim de llibertat que

permeti viure la llengua en tota la seva normalitat", i alhora ha volgut donar forces

a una "lluita amb coratge" en defensa del català, tot apuntant les "dificultats" que

apareixen amb els nous reptes, "com la immigració" i sobretot, la competència

imperialista del castellà".

El premi, dotat amb 15.000 euros, reconeix l'obra científica o literària en llengua

catalana, així com per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual. El

guardó serà lliurat oficialment el 8 de juny, en un acte que tindrà lloc al Palau de la

CULTURA

Joan Veny, 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Joan Veny guanya el 47è Premi d'Honor de lesLletres CatalanesGEMMA AGUILERA 09/02/2015

El catedràtic de Filologia Catalana és codirector de l''Atles Lingüístic del DominiCatalà'. En la presentació del guardó ha defensat la lluita "amb coratge" per lallengua davant la "competència imperialista del castellà"

REVISTA

NÚMERO 1600  |  10/02/15

Més llegit

Esquerra, porta entreoberta

El PP de Castelló inaugura d'amagadesuna exposici...

Joni D: "A Catalunya tornarem a tenirun altre 'ca...

L'OPA hostil de Podem

Joan B. Casas: "Ara patim els efectessecundaris d...

INICI CULTURA JOAN VENY GUANYA EL 47È PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES

Cerca...

Subscriu-t'hi

SECCIONS ENTREVISTES REPORTATGES REVISTA

Subscriu-t'hi

ACN · ID 778135

Barcelona (ACN). Òmnium Cultural ha concedit el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanesal filòleg mallorquí Joan Veny i Clar. Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat deBarcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Veny ha fet recerca en el camp de ladialectologia, l'edició de textos i la història de la llengua i ha dedicat una atenció especial al'etimologia. A més de ser responsable de la part catalana de diverses recerques internacionalssobre geolingüística, Joan Veny dirigeix l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) juntamentamb Lídia Pons. El filòleg va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Premi Ramon Llull delGovern de les Illes Balears el 2009, entre altres guardons.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que Òmnium Cultural atorga des del 1969 a una persona que hagi destacatper la seva contribució a la vida cultural dels Països Catalans, està dotat amb 15.000 euros i un guardó obra d'ErnestAltés. L'acte de lliurament tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el dilluns 8 de juny.

El premiat ha ressaltat la seva profunda satisfacció pel 47è Premi d'Honor que no sap si en realitat mereix i haexpressat la seva gratitud al jurat que ha estat "condescendent i generós" amb la seva persona. De fet, Lluís Duran,membre del jurat, ha recalcat el reconeixement "no prou tingut en compte tot sovint de la feina feixuga i no semprereconeguda de l'estudiós" i ha ressaltat també el compromís per la llengua de tot el domini territorial català i del'estimació i el treball constant per la llengua.

El guardonat ha recordat altres persones i professors de la llengua que han rebut el guardó entre els quals no potoblidar Antoni Badí Maria Margarit que "va ser el seu mestre, mentor i amic. Si sóc aquí és gràcies a la seva amistat imestratge".

Joan Veny s'ha dedicat a la llengua des de diverses facetes i té "una concepció total de la llengua. L'ha estudiat desd'un punt de vista "diacrònic, cercant les arrels de les paraules i també no ha oblidat el contacte" amb altres llengüesveïnes. També ha apuntat el seu interès amb l'etimologia de les paraules. "M'he emocionat trobant paraules noves quearriben al sistema de la llengua per composició i derivació i aquelles que arriben de fora". 

"Preocupació" pel futur

En definitiva ha ressaltat la seva "ocupació per la llengua i el estudi aprofundit i sòlid", però també ha mostrat la sevapreocupació pel seu futur. "Estem en moments difícils i espero que hi hagi un futur més o menys pròxim de llibertatque ens permeti de viure una llengua en tota la seva normalitat". En aquest sentit, ha indicat que al Principat hi hamolts problemes, però hi ha "possibilitats i un futur més o menys rosat", però a les Illes Balears "les coses no pintentan bé i a València pitjor".

"La competència imperialista del castellà"

Veny s'ha mostrat preocupat per l'ús quotidià de la llengua. "Tenim el problema de l'administració que defensa la sevallengua i tenim casos d'individus que no fan servir la llengua com cal i a més el ressò social no ha arrelatdegudament", ha indicat. El premiat ha explicat que "la immigració és un problema" en el cas de la llengua i estreballa "per l'assimilació d'aquesta gent, però costa molt. Assimilar la nostra quan hi ha la competència imperialistadel castellà prefereixen aprendre aquesta llengua més majoritària que la nostra". "Estem lluitant amb coratge a basede mitjans de comunicació, d'escola i de l'actitud dels catalanoparlants", ha manifestat. 

També ha recalcat que no ha estat dins un gueto, sinó que ha estat professor catedràtic durant més de 40 anys encontacte amb la joventut. "He procurat tenir un contacte directe i de respecte amb alumnes, cosa que no passasempre", ha assenyalat. Així mateix, ha declarat que no es limita a fer obres de gran investigació "per un grup selectesinó llibres sovint basats en un rigor que presenta els temes i problemes d'una forma assequible, amable i noconstitueixen una frontera davant a futurs lectors". 

El jurat del guardó està format per Margarida Aritzeta i Abad, Fina Birulés i Bertran, Margarida Casacuberta i Rocarols,Lluís Duran i Solà, Ramon Pla i Arxé, Joaquim M. Puyal i Ortiga, Carles Solà i Ferrando, Anna Sallés i Bonastre i JoanMas i Vives.

Biografia 

Joan Veny (Mallorca, 22 d'agost de 1932) és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i membrede l'Institut d'Estudis Catalans. Va estudiar en aquesta universitat i en les de Lovaina i Poitiers i es va doctorar enfilologia romànica. Com ha explicat Òmnium, ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l'edició de textos i lahistòria de la llengua i ha dedicat una atenció especial a l'etimologia. Ha publicat nombrosos articles sobre lingüísticacatalana, especialment sobre dialectologia, geolingüística, etimologia i contacte de llengües. Ha pres part ennombrosos congressos i és autor de llibres com 'Estudis de geolingüística catalana', 'Els parlars catalans' i 'Introduccióa la dialectologia catalana', 'Dialectologia filològica', 'Llengua i entorn natural' o 'Petit Atles Lingüístic del DominiCatalà'. Director, amb Lídia Pons, de l''Atles Lingüístic del Domini Català', és responsable de la part catalana dediversos programes internacionals de recerca en l'àmbit de la geolingüística. President del Consell Supervisor delTermcat, president de l'Atles Linguistique Roman (Grenoble) així com de la Comissió de l'Estàndard Oral Lèxic, icodirector de la revista Estudis Romànics.

Joan Veny, amb Lídia Pons, dirigeix l'ALDC, un programa de recerca sobre la llengua catalana centrat en la diversitatdialectal, que té com a objectiu el tractament informàtic i la publicació del material lingüístic i etnogràfic procedent decent noranta localitats de tot el domini lingüístic. L'any 1989, acollit per l'Institut d'Estudis Catalans, l'ALDC vacomençar una nova etapa de treball regular i sistemàtic. Des de 1998, publica regularment els materials elaborats,també consultables a internet. De moment han aparegut els sis primers volums i quatre volums del 'Petit Atles

ALTRES FORMATS DISPONIBLESD'AQUESTA NOTÍCIA

El portal de l'ACN utilitza cookies per oferir una millor experiència de navegació. Al navegar pel web, acceptes l'ús de les cookies. Pots consultar la nostra política de cookies aquí.

Acceptar

09.02.2015  11.57 h

El filòleg mallorquí Joan Veny i Clar, 47è Premi d'Honor de lesLletres CatalanesÒmnium Cultural distingeix el codirector de l'Atles Lingüístic del Domini Català, que ha destacat per la recerca endialectologia, edició de textos, història de la llengua i etimologia

10/02/15EL MUNDO (ED. CATALUNYA)BARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 16.089 EjemplaresDifusión: 9.279 Ejemplares

Página: 40Sección: CULTURA Valor: 1.186,00 € Área (cm2): 194,3 Ocupación: 20,37 % Documento: 1/1 Autor: BARCELONA El filólogo Joan Veny fue dist Núm. Lectores: 37116

Cód: 89966308

Joan Veny, un premi d'honorarrelat a la llenguaEl filòleg ha estat distingit amb el 47è Premid'Honor de les Lletres Catalanes, que atorgacada any Òmnium Cultural

Per explicar qui és Joan Veny, cal dir que va néixer l'any1932 a Campos, Mallorca, i que de ben jovenet va entendreque davant una llengua imposada hi havia la pròpia, quevenia de lluny i que era la que parlava la gent del poble. Hoha explicat a VilaWeb ( vídeo) just després de ser presentatcom el nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El que faquaranta-set. Com a lingüista, se situa entre el mestratged'Antoni M. Badia i Margarit i l'herència de Joan Coromines.Director, juntament amb Lídia Pons, de 'L'atles lingüístic deldomini català', també presideix el consell supervisor delTermcat.

Veny resumeix el seu fer d'aquesta manera: 'Ocupació per l'estudi aprofundit, sòlid, de la llengua, però també preocupació pel seufutur. Estem en moments difícils i jo espero que hi hagi un futur pròxim de llibertat, que ens permeti de viure una llengua amb tota lanormalitat.' Així va acabar ahir el breu discurs d'agraïment durant l' acte de presentació del premi a la premsa (també us n'oferim elvídeo).

Joan Veny va recordar Antoni M. Badia i Margarit, que considera el seu mestre, mentor i amic, i també la figura de Joan Coromines.Veny ha estudiat la faceta descriptiva de la llengua, tenint en compte tots els dialectes; per tant, des d'una concepció global i alhoraparticipativa. I l'ha estudiada, per una banda, cercant les arrels i l'evolució de les paraules. I, per una altra, a partir del contacte i lainfluència amb algunes altres llengües. Ha tingut molt d'interès en l'etimologia dels mots, i és des d'aquesta aproximació queconsidera: 'Crec que he completat, en la mesura de les meves possibilitats, l'obra de Coromines, del qual sóc un gran admirador.Coromines és el gran geni de l'etimologia, no només catalana, no només hispànica, sinó europea i mundial. Es una d'aquelles figuresexportables que tenim, que dóna prestigi a la nostra llengua i a la nostra cultura.'

Sobre l'estat de salut de la llengua, va dir: 'Al Principat tenim una situació amb molts problemes, però amb possibilitats, amb un futurmés o menys rosat. Ara, si anem a les Illes Balears, les coses no pinten tan bé. I al País Valencià, pitjor. Amb tot, a les Balearsesperem que si hi ha un canvi de govern les coses canviïn, que la política lingüística sigui més favorable a la nostra llengua. Realmenthi ha motius per a creure que la societat balear ha canviat. Sobretot si ho comparo amb la meva època, quan en Bernat i Vidal deiaque els que ens dedicàvem a la llengua catalana a les Balears cabíem dins un tramvia. Avui, després d'haver presenciat lamanifestació verda, que va ser una cosa extraordinària, impensable dins la societat mallorquina, penso que estem en un moment decanvi d'actitud i que això pot tenir una transcendència política i, per tant, portar un canvi que afavorirà la llengua.'

Continua: 'Els mitjans de comunicació són importants, però sobretot l'escola té un paper extraordinari en l'assentament i la difusió delcatalà. I l'actitud dels parlants, que ha de ser oberta i d'adreçar-se sempre en català.'

Quan li demanen què representa guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per a un lingüista, que potser ha viscut dins un'gueto' (fent referència al nombre tan reduït de lingüistes dedicats al català a les Illes Balears), a diferència del premiat de l'anypassat, Raimon, que omplia estadis, Veny va ser contundent: 'Jo no he estat ficat dins d'un gueto. He estat professor, catedràticd'universitat durant més de quaranta anys. Per tant, he estat en contacte amb la joventut. He procurat no ser un professor d'aquellsque parla "ex cathedra", que amolla el seu discurs i ja us ho fareu, sinó de tenir un contacte directe i de respecte amb els alumnes,cosa que no passa sempre. Per tant, aquest aspecte de la docència ha estat un pont cap a la societat, completat per les obres que heescrit. No em limito a fer obres de gran investigació per a un grup selecte, sinó llibres que, basats en un rigor d'investigació,presenten els temes i problemes d'una manera assequible, amable, de tal manera que no representi una frontera per a futurs lectorsque s'interessen pels problemes de la llengua.'

A la conferència de premsa hi havia també Isidor Marí, fins l'any passat president de la Secció Filològica de l'Institut d'EstudisCatalans, i nascut a Eivissa. Vam demanar-li què representa Joan Veny per als estudis de la llengua catalana i per als lingüistesbalears: 'Tots els premis són justificats, però en aquest cas és dels més merescuts: Joan Veny és una persona molt important per alsestudis que ha fet sobre el terreny, els de l'atles lingüístic, i també és un dels millors professors que ha passat per la Universitat deBarcelona. És un filòleg de talla internacional, i a l'Institut d'Estudis Catalans ha fet estudis extremadament útils. A banda de tot elque es pot dir de bo de la seva feina, és una gran persona, que ha obert el camí de la filologia a molta gent.'

Una obra extensa

L'obra i la recerca de Veny és molt extensa. Se'n poden esmentar 'Estudis de geolingüística catalana', 'Els parlars catalans','Introducció a la dialectologia catalana', 'Dialectologia filològica' i 'Llengua i entorn natural'. Però, sobretot, és l'autor de 'L'Atleslingüístic del domini català' i el ' Petit atles lingüístic del domini català'.

10 febrer 2015

Una notícia de VilaWeb.cat

10/02/15ULTIMA HORAPALMA DE MALLORCA

Prensa: DiariaTirada: 31.142 EjemplaresDifusión: 26.270 Ejemplares

Página: 55Sección: CULTURA Valor: 1.677,00 € Área (cm2): 423,5 Ocupación: 46,42 % Documento: 1/1 Autor: EFE/N.J. Núm. Lectores: 200000

Cód: 89969510

10/02/15REGIO 7MANRESA

Prensa: DiariaTirada: 7.279 EjemplaresDifusión: 5.988 Ejemplares

Página: 34Sección: CULTURA Valor: 755,00 € Área (cm2): 310,8 Ocupación: 32,49 % Documento: 1/1 Autor: AGÈNCIES | BARCELONA Núm. Lectores: 32000

Cód: 89979190

10/02/15SEGRELLEIDA

Prensa: DiariaTirada: 12.861 EjemplaresDifusión: 10.102 Ejemplares

Página: 48Sección: CULTURA Valor: 1.270,00 € Área (cm2): 319,0 Ocupación: 31,76 % Documento: 1/1 Autor: AGÈNCIES Núm. Lectores: 113000

Cód: 89978702

10/02/15LA MAÑANA DIARIO DE PONENTLLEIDA

Prensa: DiariaTirada: 3.907 EjemplaresDifusión: 2.823 Ejemplares

Página: 29Sección: CULTURA Valor: 491,00 € Área (cm2): 172,4 Ocupación: 19,49 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 36000

Cód: 89967506

Cultura | Jordi Palmer | Actualitzat el 09/02/2015 a les 12:13

Joan Veny guanya el Premi d'Honorde les Lletres Catalanes

El catedràtic de Filologia Catalana és codirector de l''Atles Lingüístic del DominiCatalà' | Defensa la lluita "amb coratge" per la llengua davant la "competènciaimperialista del castellà"

El filòleg Joan Veny, en companyia de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural Foto: Jordi Palmer / NacióDigital 

El catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'EstudisCatalans, ha estat guardonat amb el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalans, enreconeixement a la seva obra. Nascut a Campos (Mallorca) el 1932, és director, juntament ambLídia Pons, de l''Atles Lingüístic del Domini Català', una obra que li ha facilitat tenir "una concepciótotal de la llengua".

El guardó s'ha donat a conèixer aquest dilluns a la seu d'Òmnium Cultural. Veny ha agraït elreconeixement tot recordant que cal mantenir la "preocupació per la llengua" i s'ha mostrat confiatque aviat "hi hagi un futur pròxim de llibertat que permeti viure la llengua en tota la sevanormalitat".

Així mateix, el professor ha volgut donar forces a una "lluita amb coratge" en defensa del català, totapuntant les "dificultats" que apareixen amb els nous reptes, "com la immigració" i sobretot, lacompetència imperialista del castellà".   

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/noticia/82315/joan/veny/guanya/premi/honor/lletres/catalanes

El premi, dotat amb 15.000 euros, és atorgat per Òmnium Cultural en reconeixement a l'obracientífica o literària en llengua catalana, així com per la importància i exemplaritat de la seva tascaintel·lectual. El guardó serà lliurat oficialment el 8 de juny, en un acte que tindrà lloc al Palau de laMúsica.

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/noticia/82315/joan/veny/guanya/premi/honor/lletres/catalanes

16/02/15EL PUNT AVUI (GIRONA)GIRONA

Prensa: DiariaTirada: 12.295 EjemplaresDifusión: 9.898 Ejemplares

Página: 46Sección: LOCAL Valor: 910,00 € Área (cm2): 176,8 Ocupación: 18,56 % Documento: 1/1 Autor: JM. Loste Romero jflb* Núm. Lectores: 39592

Cód: 90174784

8 . E N T R E V I S T A QUADERN Dijous, 26 de febrer del 2015

Sembla que a TV-3 ara hi hamés presència d’altresparlars, quan abans semblavaque es tendia a unificarl’estàndard mediàtic cap a uncentral sobretot barceloní, ambpresentadors que al capdavallno se sabia què parlaven. “Hi hauna mica de tot. A vegades tensla sensació que és una catalàsobretot central. És evident, siels treballadors de la televisiósón d’aquesta àrea, on lademografia és molt alta, i moltsescriptors són de per aquí...doncs tot plegat té una certaexplicació. Però hi hauriad’haver una obertura més grancap a aquestes formes pròpiesde dialectes marginals,perifèrics, el balear, elvalencià...”.

Explica Joan Veny que laSecció Filològica de l’IECestà a punt de treure unestàndard oral lèxic, demanera que es puguicompartir el que és general,“que és un 94%”, icompletar-ho amb formespròpies dels dialectes. “El 6%de diversitat dóna una mica decolor. Es tracta de motsseleccionats amb uns criteris,d’extensió, d’expressivitat, sitenen tradició, si tenen un ússocial normal, i d’aquestamanera contribuir a mantenirformes que la gent d’aquestesàrees estima molt. Atès quetenim una llengua amb unmodel composicional, val lapena que, a l’hora de la veritat,ho practiquem”.

Els parlars mediàtics

A vesat a les preguntes sobreel futur del català, de segui-da apunta que no és pas

sociolingüista, sinó dialectòleg.Joan Veny i Clar (Campos,Mallor-ca, 1932) compagina la feina en laque anomena l’obra de la seva vi-da, l’Atles lingüístic del dominicatalà, amb el tràfec generat pelPremi d’Honorde les LletresCata-lanes. El filòleg que va establir lesbases de la dialectologia catalanamoderna sembla alhora aclaparati agraït per les mostres d’afecterebudes, arribades de tota laRomània.

Pregunta. A la llista del Premid’Honor hi ha Francesc de BorjaMoll, Joan Coromines, Antoni M.Badia, Enric Valor, Joan Solà. Sal-vant les distàncies, si anem al Cer-vanteshi ha sobretot autors de lite-ratura. Què vol dir que tinguemels lingüistes en aquesta posició dereferent cultural?

Resposta. Vol dir que la llen-gua és un referent bàsic, primor-dial dins la nostra cultura, que haestat tan amenaçada, i crec que eljurat té en compte aquesta activi-tat predominant en els possiblespremiats. La llengua és el pal depaller de la cultura.

P. I no som una mica linguo-cèntrics? Sigui això bo o dolent...

R. Si haguéssim perdut la llen-gua jo no sé si tindríem aquestaentitat político-social que és el do-mini català. A alguns produeixma-la impressió dir-ne Països Cata-lans, als valencians per exemple.Al segle XIV al Regne de Valèn-cia ja s’utilitzaven valencià i llen-gua valenciana, mentre que ca-talà hi apareix una miqueta méstard, i s’agafen a això. Jo crecque el nom no fa la cosa, tot ique alguns ho han entès així.

P. Però seria molt trist queper una qüestió de nomenclatu-ra fos tan difícil assolir aquestaunitat tan pretesa.

R. És una qüestió de noms ala qual no hauríem d’atribuiruna excessiva importància. Al’exterior això està admès, éscatalà en tots els països. A l’inte-rior és on hi ha aquestes suspi-càcies. Quan un usa la paraulavalencià, ha de ser conscient queés una part d’aquest gran con-junt, no una llengua diferentcom pretenen alguns. I a les Ba-lears també, amb l’Acadèmi desa Llengo Baléà, que diuen queels mallorquins van exportarl’article salat a la Costa Brava.És un disbarat tan gros que nos’aguanta de cap manera.

P. I el que garantiria la unitatseria la intercomprensió entreels parlars?

R. És un fet que no hi ha unadiferenciació profunda entre elsdialectes, de manera que la in-tercomprensió està assegurada.Hi ha una homogeneïtat dialec-tal, perquè els dialectes delcatalà, a diferència d’altres llen-gües, es divideixen en dos: elsdel nord, que són constitutius, iels del sud, el balear i l’alguerès,que són consecutius, resultat

d’un repoblament.Per tant, si al PaísValencià, les Ba-lears i l’Alguer arri-ba un dialecte fet,llavors la diferen-ciació no ha de sergaire pronunciada.

P. I com veu elnostre estàndardavui dia? Joan Solà,en el discurs al Par-lament després delPremi d’Honor del2009, va alertar dela mala salut de lallengua pel que fa ala qualitat. Tenimuna llengua tan in-terferida?

R. No crec que elproblema del catalàsigui de qualitat,sinó de quantitat. Te-nim més del 50% deparlants hispanò-fons, i ha anat arri-bant immigracióque costa d’assimi-lar. Tenim uns mit-jans de comunicacióencara febles, ambun 20% de televisióen català. El proble-ma és aquesta quan-titat de gent que, ono parla català, o bél’ha après a travésde l’escola, dels vo-luntaris, o del car-rer, però que l’utilit-za d’una manera nodel tot correcta. Arabé, si donem la cul-pa a la correcció, nocrec que anem pelbon camí. Hem defer una miqueta elsulls grossos davantaquest ús de vega-des incorrecte. Elque interessa és queparlin i escriguin encatalà.

P. No hem estatperò una històriad’èxit? Als anys se-tanta la situació

semblava portar a la substituciólingüística, però en tot aquesttemps hem fet que persones quenomés parlaven castellà, i elsseus fills, aprenguessin el cata-là, malgrat que no el fan servirtant com voldríem. De fet, hemincorporat parlants.

R. Jo vaig viure la postguerraen castellà en una situació dediglòssia, però la presència delcatalà, com a llengua col·loquial,era total. Només senties castellàa un mestre d’escola que haviaarribat de fora, a un secretari del’ajuntament, a un guàrdia civil...Avui és molt diferent. La situaciósocial de la llengua s’ha compli-cat a causa de la immigraciód’Espanya mateix i de fora, peròla part de coneixement de la llen-gua ha fet un progrés remarca-ble, diria que gràcies a l’escola ialsmitjans de comunicació. AMa-drid no s’ho pensaven, que ambl’excusa de no dividir els alumnessegons el català i el castellà i

d’aglutinar la societat, s’havia defer d’aquesta manera. Això va seruna decisió molt important queha tingut els seus efectes i queens fa sentir unamica optimistes.Catalunya va rebre una immigra-ció occitana des del segle XIV finsal segle XVIImassiva. I què quedade l’occità? Absorció total. La con-questa del País Valencià i la sevacolonització van tenir lloc per ca-talans i aragonesos, però allà ones parlava aragonès i català es vaimposar el català. El català té unaforça, i el fet que s’hagi mantin-gut durant tants segles ens had’ajudar a contemplar les cosesamb optimisme, tot i els escullsque ens imposaran.

P. Com podem mantenir launitat amb una llengua reparti-da en quatre estats i dins d’und’aquests estats, en quatre terri-toris?

R. És un handicap molt gran,aquesta divisió política i admi-nistrativa. Al Principat hi haaquesta consciència de mante-nir la llengua, i es treballa permantenir-la, però altres àrees,com la Catalunya del Nord, hotenen molt malament, està de-caient cada dia més. Des delPrincipat s’ha procurat ajudaramb mitjans perquè el català noes perdi. La Bressola hi ha tin-gut un paper important, però

allà no hi ha transmissió genera-cional del català, sinó que l’apre-nen com aprenen l’italià, o elcastellà. I després tenim el casde les Balears. Entre la gentinstruïda no hi ha cap dubte dela identificació amb el català deCatalunya, però hi ha un grupque encara s’hi mostra unamicahostil. I després hi ha València,que em sembla que va pitjor en-cara que les Balears. A la Franjahi ha una hostilitat constant. Ésuna pena aquesta políticamono-lítica de defensa del castellà id’enfonsament de les altres reali-tats, començant per l’aragonès. Ien el cas del català, li han can-viat el nom... Dèiem que el nomno fa la cosa, però per a algunssí que la fa.

P. I si Catalunya esdevé inde-pendent, després encara seràmés difícil, aquesta unitat. Elsque quedin dins d’Espanya hopoden tenir més difícil...

R. A mi em sap greu dir-ho.He recollit opinions d’algunsamics que tinc de València i emdiuen que serà pitjor, creuenque si Catalunya esdevé indepen-dent, el català de València enca-ra patirà més. “Ens massacra-ran”, diuen. Tant de bo que nosigui així, però podria ser.

P. I tanmateix, val la penaque Catalunya tiri endavant, pelque fa a la llengua?

R. La situació ideal és la inde-pendència. S’hi arribarà o nos’hi arribarà, això ja ho veurem.Hi ha moltes dificultats.

“El català té unaforça que ens ha defer veure les cosesamb optimisme”

“Pel que fa a lallengua, la situacióideal és laindependència”

JOAN VENY Dialectòleg. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2015

“Hem de fer una mica els ulls grossosamb l’ús incorrecte del català”Rudolf Ortega

“El nom no fa la cosa”, afirma Joan Veny per defensar la unitat de la llengua. / c. ribas

SERVICIOS PALMA PART FORANA MENORCA IBIZAFORMENTERA OPINIÓN Martes, 10 Febrero, 2015 09:23:27

PORTADA POLÍTICA DEPORTES SUCESOS NACIONAL INTERNACIONAL ECONOMÍA CULTURA SOCIEDAD PUBLICIDAD

2°C4 km/h

Hoy Mañana

14°|5° 15°|9°

 web   noticiasmallorca  Buscar

El PSIB critica que Cort está'racionando' los productos dehigiene personal en los centrosmunicipales de acogida

El Mallorca destituye a Karpin

La candidata del PSOE Menorcaa la presidencia del Consell secompromete a crear un Consellde Cultura

Un premio nacional de fotografíaexpone en Viena una muestrasobre la Serra y el Arxiduc LluísSalvador

S&P calcula que CC.AA. yayuntamientos se endeudaránun 30% menos en 2015

Aena fija el precio definitivo desu salida a Bolsa en 58 euros yvalora la compañía en 8.700millones

UPyD exige a la FundaciónTripartita en Baleares quedetecte la 'fraudulentaimplantación' de servicios acoste cero

Los simpatizantes de Podemoseligen a partir de este lunes asus 'barones' territoriales

La Unidad de Cuidados PaliativosPediátricos de Son Espases haatendido a 180 pacientes desdesu creación

Fomento asegura que Aena 'nose está vendiendo' y garantizaque no se cerrarán aeropuertos

El PP remarca que el IbSalutpodría haber decidido el solar deSon Espases 'directamente'

MÉS apuesta por la elaboraciónde un Plan Director para losBomberos de Mallorca

Las peticiones de terrazas enPalma crecieron un 10,6% en2014

Bauzá defiende que con la Leyde farmacia que se aprueba estemartes dan 'respuesta a unademanda de muchos años'

El TS avala la rescisión delcontrato de limpieza de Mariventa una filial de ACS por cobrarindebidamente

La industria de cruceros prevéalcanzar los 23 millones depasajeros en 2015

Palma cuenta con más de 160vehículos eléctricos, un 24%más que hace un año

Noticias MallorcaSeguidores 1811

Búscanos en Facebook

Noticias Mallorca

A 719 personas les gusta Noticias Mallorca.

Plugin social de Facebook

Me gusta

Noticias Mallorca hacompartido un enlace.2 h

Compartir · 

Aena fija el precio definitivode su salida a Bolsa en 58euros y valora la compañíaen 8.700...Aena fija el precio definitivo de su salida aBolsa en 58 euros y valora la compañíaen 8.700 millones

NOTICIASMALLORCA.ES

El filólogo Joan Veny ha sido proclamado 47 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotado con15.000 euros y entregado por Òmnium Cultural, por su "compromiso con la lengua" y laexcelencia de su obra científica basada, sobre todo, en la etimología.

El veredicto se ha dado a conocer este lunes en un acto presentado por la presidenta deÒmnium Muriel Casals, que ha destacado el "referente" que ha supuesto Joan Veny i Clar(Mallorca, 1932) para el catalán.

El jurado ha destacado la "ingente aportación científica" del catedrático de Filología Catalana dela UB, por su pasión por la lengua y las personas, y por su honradez ejemplar.

El miembro del jurado Lluís Duran ha destacado que ha sido "uno de los profesores másemblemáticos de los estudios lingüísticos" en los ámbitos de la dialectología y variaciones de lalengua catalana, y ha resaltado su talante discreto.

DESENTRAÑADOR DE PALABRASVeny, que ha dicho sentirse "francamente emocionado" con el galardón, se define como unbuscador del origen de las palabras, y ha rechazado decantarse por nombrar a alguna de susfavoritas por la dificultad de la elección.

Su labor se ha centrado en completar el trabajo del filólogo Joan Coromines, al que se ha referidocomo el "gran genio de la etimología europea y mundial" y una de las figuras exportables queotorga prestigio al catalán.

"En esta tarea inmensa he gozado estudiando sobre todo de dónde venían las palabras, accedera las entrañas de las palabras", ha subrayado Veny, miembro de la Sección Filológica del Institutd'Estudis Catalans (IEC), autor de más de un centenar de artículos académicos, y de decenasde libros y publicaciones.

BALEARES Y VALENCIAVe con preocupación el futuro de la lengua catalana, al constatar que atraviesa momentosdifíciles, y confía en que "haya un futuro más o menos próximo de libertad" que permita alterritorio catalán vivir una lengua en toda su normalidad.

Ha lamentado la situación que vive la lengua en Baleares y la Comunidad Valenciana, pero haesgrimido motivos para creer que la sociedad balear ha cambiado: "Estamos en un momento decambio de actitud de la sociedad, y esto puede tener una trascendencia en favor de la lengua".

CATALÁN, CASTELLANO E INMIGRACIÓNSobre el uso cotidiano de la lengua, considera un problema que haya individuos que no usen lalengua como es debido, y ha señalado que la inmigración es un problema en el tema lingüísticocuando existe una "lengua imperialista", como el castellano, que hace competencia al catalán,según ha dicho.

"Luchamos con coraje, a base de medios de comunicación y de escuela, que tiene un papelextraordinario en el aprendizaje del catalán, y la actitud de los mismos hablantes debe serabierta", ha señalado Veny, que ve posible superar las condiciones adversas del idioma.

Ha destacado la influencia de la Iglesia en la formación de algunas palabras, y ha observado quesu trabajo de profesor le ha llevado a estar siempre en contacto con la juventud, con la que evitóconvertirse en un profesor 'ex cathedra'.

Comentarios

Comente la noticia.

Deje su comentario

Cultura

Joan Veny, 47 Premi d'Honor de les LletresCatalanes por su 'compromiso con la lengua'

Actualizado el 09/02/2015 13:31                Compartir 0

Barcelona Televisió Segueixnos Cercar al web

PORTADA CULTURA

El teu comentari Normes d'úsEls comentaris publicats expressen

El filòleg Joan Veny guanya el Premi d’Honor deles Lletres Catalanes

Tweet 3 0Recomanaho  

Actualitzat el 09.02.2015 a les 12:43 D. CLAVERA / R. TORRES Comenta

Transcripció del vídeo

Tweet 3 0Recomanaho   Envia la notícia Notifica un error

Notícies relacionades

Raimon reivindica la unitat de la llengua catalana en rebre el Premi d’Honor de les LletresMor el filòleg i historiador Albert Manent als 83 anysRaimon guanya el 46è Premi d’Honor de les Lletres CatalanesAlbert Manent rep el Premi d’Honor de les Lletres CatalanesAlbert Manent, 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Etiquetes

Comentaris

El filòleg mallorquí Joan Veny i Clar ha guanyat el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, queconcedeix Òmnium Cultural. Veny ha fet recerca en la dialectologia, l'edició de textos i la història de lallengua i l'etimologia. Rebrà el premi el 8 de juny al Palau de la Música Catalana.

Deixeble d’Antoni Maria Badia i Margarit, Joan Veny és un dels grans estudiosos de la llengua catalana.Ha estat catedràtic de Filologia Catalana de la UB, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i va obtenir laCreu de Sant Jordi i el Premi Ramon Llull del govern de les Balears. Ha destacat sobretot la recerca fetaen el camp de l’etimologia, amb diverses obres de referència en aquesta àrea, com l”Atles lingüístic deldomini català’, una obra basada en la diversitat dialectal catalana.

El jurat del premi n’ha volgut destacar la capacitat per fer apujar el nivell de la llengua catalana. El Premid’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural des de 1969, està dotat amb 15.000 euros.

Òmnium Cultural, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

NOTÍCIES MÉS VISTES

TMB reforça la connexió d'autobús entrel'Hospitalet i la plaça d'Espanya

Barcelona es vol posicionar com acapdavantera en la gestió de dades amb elnou Big Data CoE

La torre Bellesguard, captada per un drone

La CUP  Capgirem Barcelona presenta unacandidatura "rupturista" a les municipals

La policia deté una parella que simulavarobatoris i cobrava indemnitzacions de lesasseguradores

RSS

SOCIETAT MOBILITAT POLÍTICA ECONOMIA TECNOLOGIA ESPORTS CULTURA

BarcelonaFMBTV.cat BTVNotícies

Dimarts10.02.2015

11.3 ºCEl Temps

Entrevistes Interactius Enquestes Infos Idiomes Mapa El Temps Galeries

Ciutat Vella Eixample Sants – Montjuïc Les Corts Sarrià – Sant Gervasi Gràcia Horta – Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí

Et pot interessar

Districtes

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilarinformació estadística sobre la seva navegació i mostrarli publicitat relacionadaamb les seves preferències generada a partir de les seves pautes de navegació.Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació

Acceptar

Alquile su casa de campo o chaletMas info

Se la gestionamos como vivienda vacacional. Nosencargamos de todo, máximas garantías.

Inicio  ⁄  Cultura  ⁄  Joan Veny, 47 Premi De Les Lletres Catalanes

Joan Veny, 47 Premi de les Lletres CatalanesFeb 9, 2015 Publicado Por Mallorca Confidencial En Cultura, Ultima Hora Etiquetado Cultura Catalana, Joan Veny Comments 0

El filólogo Joan Veny ha sido proclamado 47 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotado con 15.000 euros y entregado por Òmnium Cultural, por su“compromiso con la lengua” y la excelencia de su obra científica basada, sobre todo, en la etimología.

El veredicto se ha dado a conocer este lunes en un acto presentado por la presidenta de Òmnium Muriel Casals, que ha destacado el “referente” que hasupuesto Joan Veny i Clar (Mallorca, 1932) para el catalán.

El jurado ha destacado la “ingente aportación científica” del catedrático de Filología Catalana de la UB, por su pasión por la lengua y las personas, y porsu honradez ejemplar.

El miembro del jurado Lluís Duran ha destacado que ha sido “uno de los profesores más emblemáticos de los estudios lingüísticos” en los ámbitos de ladialectología y variaciones de la lengua catalana, y ha resaltado su talante discreto.

DESENTRAÑADOR DE PALABRAS

Veny, que ha dicho sentirse “francamente emocionado” con el galardón, se define como un buscador del origen de las palabras, y ha rechazadodecantarse por nombrar a alguna de sus favoritas por la dificultad de la elección.

Su labor se ha centrado en completar el trabajo del filólogo Joan Coromines, al que se ha referido como el “gran genio de la etimología europea ymundial” y una de las figuras exportables que otorga prestigio al catalán.

“En esta tarea inmensa he gozado estudiando sobre todo de dónde venían las palabras, acceder a las entrañas de las palabras”, ha subrayado Veny,miembro de la Sección Filológica del Institut d’Estudis Catalans (IEC), autor de más de un centenar de artículos académicos, y de decenas de libros ypublicaciones.

BALEARES Y VALENCIA

Ve con preocupación el futuro de la lengua catalana, al constatar que atraviesa momentos difíciles, y confía en que “haya un futuro más o menos próximode libertad” que permita al territorio catalán vivir una lengua en toda su normalidad.

Ha lamentado la situación que vive la lengua en Baleares y la Comunidad Valenciana, pero ha esgrimido motivos para creer que la sociedad balear hacambiado: “Estamos en un momento de cambio de actitud de la sociedad, y esto puede tener una trascendencia en favor de la lengua”.

SITE MENU

Google+  Mallorca Confidencial Follow 0

PREVEL JUEZ CASTRO PIDE SER NOMBRADO MAGISTRADO EMÉRITO PARAPODER CONCLUIR EL CASO PALMA ARENA

NEXT CABRER: “ARMENGOL ES UNA ALTERNATIVA FRACASADA QUE

REPRESENTA EL PASADO DE MAYOR CRISIS DE BALEARES”

CATALÁN, CASTELLANO E INMIGRACIÓN

Sobre el uso cotidiano de la lengua, considera un problema que haya individuos que no usen la lengua como es debido, y ha señalado que la inmigraciónes un problema en el tema lingüístico cuando existe una “lengua imperialista”, como el castellano, que hace competencia al catalán, según ha dicho.

“Luchamos con coraje, a base de medios de comunicación y de escuela, que tiene un papel extraordinario en el aprendizaje del catalán, y la actitud delos mismos hablantes debe ser abierta”, ha señalado Veny, que ve posible superar las condiciones adversas del idioma.

Ha destacado la influencia de la Iglesia en la formación de algunas palabras, y ha observado que su trabajo de profesor le ha llevado a estar siempre encontacto con la juventud, con la que evitó convertirse en un profesor ‘ex cathedra’.

Tweet Comparte

El IRL fomentarFeb 26, 2009

El IRL fomentará desde Palma la promoción de la lengua, literatura y cultura catalana en el exteriorFeb 26, 2009

Coméntalo

Primer Nombre

Segundo Nombre

Email

Website

1Like

Acerca Del Autor ⁄ Mallorca Con呅੪dencial

Sin Comentarios

Type something…

Type something…

Type something…

Type something…

Tu Mensaje