Prludes non mesurs

Els preludis lliures o sense mesura sn unes obres musicals en les quals la durada de les notes recau en el criteri de l'intrpret. Aquest concepte s'ha utilitzat sobretot per referir-se a les obres per clavec del segle XVII escrites sense indicacions mtriques o rtmiques. Cal dir que alguns compositors del perode clssic varen compondre petits preludis utilitzant una notaci sense comps.

Els primers exemples de preludis sense mesura sn del renaixement, i eren petites composicions improvisades per llat , que normalment s'interpretaven com una introducci a altres obres o per provar l'instrument. Posteriorment aquests preludis mantingueren el carcter de improvisaci per s'allargaren i es tornaren ms difcils. Aquests preludis sense comps s'arribaren a convertir en composicions completes a mitjans del segle XVII. Alguns dels compositors que contriburen al desenvolupament d'aquest gnere sn: Pierre Gaultier, Ren Msangeau i Germain Pinel.

Pel que fa als preludis sense comps per a clavec, les primeres mostres daten de 1650 aproximadament. Louis Couperin s considerat el primer compositor que va adoptar aquest gnere.Couperin es diferencia dels altres compositors en la notaci. En els seus preludis sense comps apareixen redones connectades mitjanant curves. Aquest tipus de notaci noms la podem trobar en els preludis lliures de Couperin.Una influncia decisiva al gnere varen ser les toccatas de Forberger. Tot i aix, la imitaci de Couperin tenia menys importncia, ja que primava l'estil lliure de la interpretaci.

Aquest gnere es va convertir en un tipus d'obra musical tpicament francs. Compositors com Rameau, d'Angelbert, Marchand i de la Guerre utilitzaren aquest gnere. A ms, els preludis sense mesura arribaren a compositors alemanys influenciats per l'estil francs. Les obres lliures requerien que l'intrpret tengui un gran domini de la improvisaci. De fet, es creu que aquestes obres sn improvisacions.

La notaci que Couperin utilitzava als preludis sense mesura es va inventar per mantenir el carcter de improvisaci tan com fos possible. Aix s'aconseguia deixant el ritme (quasi completament) a l'intrpret. Cal dir que la tradici de recrear la improvisaci amb una notaci lliure de mesures ja existia a Frana des de feia ms d'un segle. Quan s'interpreten aquests preludis es poden sentir progressions d'acords arpegiats lliurement de diferents maneres, amb ornamentacions com notes de pas. Alguns dels preludis ms llargs inclouen mesures ms rtmiques, normalment imitatives que conclouen amb un retorn a la textura dels acords. Aquests preludis estan escrits majoritriament amb rodones, que es combinen amb notes d'un valor ms curt. Els acords es poden reconixer no per la posici vertical, ms b per la manera de lligar les notes. s feina de l'intrpret determinar la velocitat i distingir entre la melodia i l'harmonia. Aix si, Couperin va especificar sobre aquests preludis que el tempo havia de ser ms aviat calmat.

La manera de tocar aquestes obres s molt variada, per la msica en si mateixa dna pistes. El compositor DeMachy va escriure un prefaci per les seves Pices de violle, en el que explicava que els preludis sense mesura per viola s'havien de tocar com un volgus, o rpid o lent.

L'nic document que preserva algunes normes sobre la interpretaci dels preludis lliures per clave s una carta de Lebgue a la universitat de Yale. Aquest escrit cont tres aspectes molt interessants en relaci a la interpretaci dels preludis lliures:-Les notes lligades que es troben als acords i a les notes de pas (que no sn tonals) indiquen arpegis, que no estan escrits.-Mentre una ma aguanta les notes l'altra part es mou. Un pedal s molt usual.-Les lnies de comps i les lnies obliqes sn una indicaci visual que senyala el final d'una harmonia.

Tot i que molts d'aspectes d'aquesta notaci lliure no s'entenen completament avui en dia, els intrprets que es familiaritzen amb aquest tipus de preludis els troben un bon exemple de la tradici que uneix improvisaci i notaci.

En conclusi, els preludis sense mesura o lliure, provenen de l'art de la improvisaci, fet que fa difcil la seva interpretaci. Sabem que l'intrpret ha de decidir el tempo, i la durada de les notes, tot i aix l'harmonia, que es fixa amb les notes lligades i els pedals, s una gran ajuda. Pel que fa a la velocitat, sabem que el compositor preferia un tempo ms aviat lent. Per tot, es podria dir que hi ha infinites maneres d'interpretar aquests preludis.

Bibliografia

MARY CYR, Performing Baroque Musichttp://books.google.com [2013.11.03]

PAUL COLLINS, The Stylus Phantasticus and Free Keyboard Music of the North German Baroquehttp://books.google.com [2013.11.04]

DON MICHAEL RANDEL, The Harvard Dictionary of Musichttp://books.google.com [2013.11.04]