Prehistòria i art rupestre al Sahara Occidental(2006EXCAVA00009)

Informe dels treballs realitzats i dels resultats obtinguts al 2006

IntroduccióDiverses circumstàncies i les dificultats d'organitzar una expedició arqueològica

al Sahara Occidental han fet que enguany el treball sobre el terreny no fos possible fins al mes de desembre de 2006. Per aquest motiu vam sol·licitar que poguéssim trametre aquest informe a principis de 2007.

Aquest desembre del 2006 la major part dels esforços s’han dedicat a excavar un sondatge a l’abric dels Nius (uadi Kenta, Zemmur). Igualment hem documentat uns espectaculars i inèdits gravats a la cova del Diable (Lejuad, Tiris). Finalment vam iniciar l’estudi d’una estructura de pedres alineades al uadi Legtef (Tifariti, Zemmur). Tots aquests indrets estan representats al mapa que adjuntem (figura 1).

1

Figura 1: Mapa del Sahara Occidental amb indicació dels indrets on hem intervingut.

Monument LegtefAbric dels Nius

ZEMMUR

MARROC

ALGÈRIA

SAHARA

OCCIDENTAL

MAURITANIA

Cova del Diable

TIRIS

100 km

N

Intervencions a l'abric del Nius (uadi Kenta, Zemmur)L’excavació arqueològica a l’abric dels Nius va tenir lloc entre el dia 7 i el 13 de

desembre. Aquest abric va ser escollit a partir de la informació obtinguda en una prospecció general dels abrics de la zona del Uadi Kenta (figura 2) realitzada amb anterioritat amb l’objectiu de documentar i analitzar les pintures rupestres que es troben al llarg d’aquest uadi, les quals s’analitzen en la tesi doctoral de Joaquim Soler (Soler Subils 2005, Soler Subils et alii 2006).

D’entre els diferents abrics coneguts, va semblar que el dels Nius podia ser el més adient per localitzar ocupacions humanes prehistòriques perquè s’hi observava una gran quantitat d’indústria lítica en superfície.

Situació i accésEl jaciment es troba a XXXXXX longitud oest i XXXXX latitud nord (figura 3)

(coordenades omeses per evitar la destrucció de l’indret, consten a la documentació entregada a la Generalitat). Es tracta d’un espai a cobert de la visera d’un gran bloc de gres que ha davallat des d’una cota superior (figures 4 i 5). Darrera seu s’apilen altres blocs de gres que amaguen una cinglera del mateix material, d’on provenen. És la fracturació de la massa de gres de la cinglera la que provoca el despreniment d’aquests grans blocs. Els plans de fractura de la roca mare són contínuament debilitats per les dilatacions i contraccions que la roca sofreix per culpa pel gran diferencial que hi ha entre les temperatues diurnes i les noctures, molt propi de les regions desèrtiques. Dalt la cinglera el sòl, en canvi, és perfectament pla, solament perturbat per lleugeres fractures del gres en sentit vertical i horitzontal. Des d’allà s’albira un gran territori drenat pel uadi Kenta al sud (figura 2) i una planura sense uadis d’importància al nord.

Per accedir a l’abric dels Nius, des del fortí principal de la 4arta regió militar, la de Mehairis, cal prendre la pista que porta cap al nord-oest, cap al massís d’Ergueua. Arribats a la riba sud del uadi Kenta, cal creuar-lo cap a l’oest i seguir-lo uadi amunt tot vorejant una muntanya aïllada (que denominem l’uteit del uadi Kenta) on l’any 2000 vam documentar els principals abrics pintats del uadi Kenta (Soler Subils 2005, 2006). A l’oest d’aquesta elevació, que ens

2

Figura 3: Vista des del GoogleEarth del uadi Kenta i la ubicació de l’abric dels Nius.

Figura 2: El uadi Kenta, al sud del jaciment.

quedarà a la dreta, s’albira una cinglera baixa de gres que tanca el uadi Kenta pel nord, el desvia cap a l’est i el dirigeix contra la muntanya que acabem de descriure. Si resseguim d’est a oest aquesta cinglera que tanca el uadi Kenta pel nord arribarem al cap de dos-cents metres davant l’abric dels Nius. A l’interior de l’abric trobarem altres blocs de gres fracturats en els quals s’hi van realitzar molins de vaivé (figura 6). Desconeixem quin tipus de material era mòlt. Tant a l’interior com a l’exterior de l’abric hi ha moltíssima indústria lítica en superfície. També a les proximitats de l’abric dels Nius hi ha dos abrics més amb pintures (l’abric de les Bèsties i del Metro de Mehair is) i restes de presència humana datables en el paleolític inferior, fa centenars de milers d’anys.

Objectius i metodolgiaL’objectiu de la intervenció de la campanya de 2006 era documentar si en aquest abric h i h a v i a e s t r a t i g r a fi a

3

ó molins

molins

Secció

N

1 m

Sondatge

Figura 6: Molins de l’abric dels Nius.

Figures 4 i 5: L’abric dels Nius.

Figura 7: Planta de l’abric amb indicació del sondatge.

arqueològica, quina era la seva potència, quina seqüència presentava i quin tipus de restes contenia. L’excavació arqueològica és una intervenció indispensable perquè les ocupacions humanes del Sahara Occidental durant la prehistòria són eminentment només conegudes per les imatges rupestres, però gairebé desconegudes des d’altres punts de vista. Per tant calia completar el treball realitzant excavacions a la recerca de més dades sobre les activitats productives, de subsistència i l’organització social dels pobladors prehistòrics del Sahara Occidental. Finalment imaginàvem tambe possible trobar llesques de la paret pintada de l’abric que s’haguessin desprès i haguessin quedat colgades dins el sediment. Això permetria datar les imatges a partir de mètodes radiomètrics o posant-les en relació amb indústries lítiques i

ceràmiques.Per això s’hi va realitzar un sondeig rectangular de 350 per 100 cm de costat, que es va obrir al costat est del jaciment, perpendicular a la paret de l’abric (figures 7, 8 i 9). Vam fer coincidir el sondatge amb la visera de l’abric perquè vam considerar que aquest era l’espai que hauria pogut allotjar i preservar millor l e s o c u p a c i o n s prehistòriques. Durant la setmana en què es va desenvolupar l’excavació (figura 10) vam poder

4

planta

Molins

1 m

Figura 8: Secció de l’abric.

Figura 9: Aspecte després de la recollida dels objectes superficials.

Figura 10: Treballs d’excavació.

excavar uns pocs centímetres de potència, 20 aproximadament, però q u e c o n t e n i e n u n v o l u m e l e v a d í s s i m d e r e s t e s arqueològiques (figura 13).

Pel que fa a la metodologia, es va documentar la seva posició tridimensional en l’espai de la majoria dels objectes gràcies a una estació total, que també es va utilitzar per generar la planimetria del jaciment. Els objectes que passaren desapercebuts durant els primers estadis de l’excavació foren recuperats posteriorment durant el garbellat en sec del sediment. Aquests objectes han quedat emmagatzemats conjuntament amb els objectes no coordenats recuperats al lloc mateix de l’excavació. Tots els objectes foren rentats, marcats i correctament empaquetats (figura 11). Al finalitzar l’excavació vam cobrir amb plàstics, pedres i sorra l’indret de la intervenció arqueològica per protegir el jaciment.

Finalment es van fotografiar amb mitjans digitals les pintures rupestres perquè durant el 2000 solament foren documentades amb diapositives.

Descripció del reomplimentDurant el procés d’excavació, i a l’espera dels resultats de l’estudi aprofundit

dels materials, es va documentar la presència de dos nivells arqueològics diferenciats (figura 12). Per sota d’aquests nivells, a la zona oest del sondeig hi havia un g r a n b l o c , probablement desprès del sostre de l’abric i a l’est era estèril. La presència d ’aquest gran bloc, juntament amb la informació obtinguda en la part oest del sondeig, que es va rebaixar fins a uns 60 cm per sota de la resta del sondeig, indiquen que aquestes ocupacions serien les úniques de l’abric i que

per sota del bloc no continuaria la seqüència d’ocupacions humanes

5

Figura 11: Rentat, marcatge i emmagatzematge de les troballes.

Figura 12: Estratigrafia de la cantonada sud est del sondatge.

Nivell 1 Estèril Nivell 2

(figura 15).

El sediment d’ambdós estrats era extremadament fi. Es tractava de llims transportats i acumulats pel vent dins de l’abric o procedents de l’erosió dels gresos locals. Sota la capa de sorra superficial de seguida el sediment era compacte i no proporcionava indicis que fessin desconfiar de la integritat del jaciment. Abundaven les lloses de gres

de mida decimètrica desprengudes de la paret de l’abric o bé procedents dels blocs de gres que descansen sobre el sòl. Cap fragment de gres disposava de restes de pigment, cosa que ha impedit posar els resultats de l’excavació en relació a les pintures rupestres de l’abric.

Primerament es va excavar un nivell rogenc proper a la superfície (nivell 1), que va donar pas a un altre nivell de textura similar però molt més fosc (nivell 2). Pel que fa al contingut arqueològic dels dos estrats, a primer cop d’ull no s’observen diferències evidents, fet que podria indicar que es tracta de dues ocupacions diferents però no massa separades en el temps.

El canvi de coloració segurament és conseqüència d’una gran presència de carbons i cendres. Malgrat aquesta abundància de material cremat (completat amb la troballa de restes lítiques alterades tèrmicament) no vam localitzar cap llar. Aquests carbons, localitzats també a la base d’aquest segon nivell, ens serviran per obtenir datacions de carboni 14 AMS que proporcionaran una edat precisa i exacta per aquestes ocupacions.

Descripció dels materialsEls materials arqueològics recuperats estan constituïts bàsicament per indústria

lítica. Aquesta està tallada bàsicament en sílex, quarsites de gra fi en quars. Hi són

6

Figura 13: Els dos nivells tenen una gran densitat d’indústria lítica in situ.

Figura 14: Aspecte del sondatge al finalitzar la campanya.

presents tant objectes que podríem considerar acabats (puntes de fletxa, raspadors, burins, micròlits trapezoidals) (figures 18, 20, 21 i 22) però també altres restes que ens indiquen els primers estadis de la talla lítica (làmines en cresta i restes corticals) així com d’altres que testimonien estadis de producció dels suports (nuclis i suports sense retocar) i la seva transformació (microburins).Els nuclis de l’abric dels Nius són laminars, unipolars i bipolars (figura 19). Com la resta dels objectes lítics, alguns són de quarsita i altres de sílex però no es detecta el predomini de cap tipus de roca en particular. Altres elements a destacar són multitud de burins sobre truncadura i la presència de raspadors sobre ascla i làmina, làmines de dors, així com diverses peces amb escodatures.Tipològicament destaca la presència notable de puntes de fletxa, que presenten una considerable diversitat tant de forma, retoc i matèria primera, i de micròlits geomètrics, sobretot de trapezis.També s’han documentat restes faunístiques, encara que en poca quantitat. S’ha pogut determinar la presència de gaseles, èquids, petits carnívors, suids i estruços (figures 23, 24, 25 i 26).Els estruços, però, solament s’han documentat per la presència de restes d’ous. No s’han recuperat ous transformats en recipients sinó petits fragments de clova. Alguns presenten ratlles incises. La majoria, però, foren transformats en denes de collaret de forma circular (figura 26). La majoria d’elles estan acabades, però també n’hi ha en procés de fabricació, la qual cosa, a banda de documentar que aquest procés es realitzava al mateix abric, permet comprendre’l.Resulta molt interessant la presència d’alguns pocs fragments ceràmics, alguns llisos i d’altres amb superfícies decorades (figures 15, 16 i 17). En general el desengreixant és gruixut. N’hi ha alguns decorats amb puntuacions impreses (segurament realitzades amb una pinta) i incisions.

7

Figura 15: Fragment ceràmic amb impressions de punts alineats.

Figura 16: Fragment ceràmic amb impressions ungliformes.

Figura 17: Fragment ceràmic amb incisions lineals convergents.

8

Figura 18: Als dos nivells aparegueren diversos micròlits trapezoidals com el de la imatge.

Figura 19: Nucli de làmines de sílex amb presència de còrtex.

Figures 20, 21 i 22 : Puntes amb dorsos i retoc plan invasor. Es trobaven a a ambdós nivells.

9

Figures 23, 24 i 25: Restes de fauna de l’abric dels Nius. D’esquerra a dreta: falange de suïd, astràgal d’èquid i dent de petit antílop o gasela.

Figura 26: Denes de clova d’ou d’estruç. Estan realitzades retallant ous d’estruç, perforant-los per les dues cares i polint-les fins que queden arrodonides.

Figura 27: Aquesta corculla marína perforada del gènere Cypraea indica contactes entre la regió interior del Zemmur i la costa atlàntica.

Descripció de les pintures rupestresLes pintures d’aquest abric han estat estudiades amb profunditat a la tesi

doctoral de Joaquim Soler (Soler Subils 2005) però afegim la seva descripció en aquest informe per tal d’agrupar tot el coneixement actual sobre l’abric dels Nius.

Les pintures foren agrupades pel seu estudi en tres panell segons el lloc on es trobaven ja que s’observen bé tres concentracions de pintures. El primer panell el formen quatre humans (1, 2, 3, 4) en rotllana (figures 28 i 31), una imatge no figurativa (7) i dos motius indeterminats (5, 6). Els quatre humans estan molt deteriorats.

Els altres dos (3, 4) també tenen el cap allargat però en canvi semblen disposar d’extremitats inferiors separades, fet que no s’observa en les altres figures. Pel que fa al motiu no figuratiu (7), que està elaborat amb traç gruixut, cal notar que és de color vermell i blanc. Es tracta de l ’ ú n i c a p i n t u r a bícroma que s’ha pogut documentar en els abrics del uadi Kenta.

En el segon panell hi ha multitud d ’ i m a t g e s i n d e t e r m i n a d e s . Clarament només s ’ i d e n t i fi c a u n q u a d r ú p e d e representat amb tinta plana i el perfil absolut acèfal (19) i una empremta de mà (14) (figures 29 i 32)

Pel que fa al tercer panell, cal destacar la presència abundant d’empremtes de mans (concretament n’hi ha 5) i traços rectilinis agrupats i aïllats. També hi ha creus,

10

Figura 28: Calc del panell 1 de les pintures de l’abric dels Nius.

Figura 29: Calc del panell 2 de les pintures de l’abric dels Nius.

reticulats i ondulacions que podrien haver estat pintades amb els quatre dits (figura 30).

La temàtica de l’abric dels Nius, doncs, és tant de caire figuratiu com no figuratiu. I pel que fa a aquests motius figuratius cal destacar la presència dels quatre humans en rotllana del panell 1.

Algunes de les figures d’aquest abric es poden classificar dins l’estil que hem anomenat “dels Modelats”. Aquest estil està molt ben representat al jaciment de R e k e i z L e m g a s e m , també al Zemmur, on ha e s t a t p o s s i b l e d e proposar-ne una edat gràcies a l’estudi de les sobreposicions d’aquest estil amb d’altres. Pel que sabem fins ara, aquest estil cal datar-lo entre el 3.200 i el 2.400 BP.

C o m j a h e m esmentat anteriorment, no tenim arguments per relacionar les ocupacions detectades en l’excavació a m b l a

r e a l i t z a c i ó d ’ a q u e s t e s p i n t u r e s rupestres.

11

Figura 30: Calc del panell 3 de l’abric dels Nius.

Figura 31: Detall del panell 1

Figura 32: Detall del panell 2

Resultats prel·liminars de la intervenció arqueològicaTots els materials arqueològics obtinguts en aquesta intervenció a l’abric dels

Nius, prèvia l’autorització del Ministeri de Cultura de la República Àrab Saharaui, han estat dipositats temporalment al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Girona per tal de poder-ne facilitar el seu estudi. Una vegada estudiats seran retornats al Sahara Occidental i dipositats al Museu Nacional del Poble Saharaui.

A l’espera de l’estudi general de la intervenció i dels resultats de les datacions absolutes, es treballa amb la hipòtesi que les dues ocupacions humanes

documentades a l’abric dels Nius corresponguin als moments inicials del període neolític. Serà de gran interès poder situar cronològicament les ocupacions d’aquest abric donada la molt reduïda informació de que es disposa sobre l’inici del neolític en aquesta zona de l’occident saharià.

La documentació d’imatges rupestres a

Lejuad (Tiris)

Des de fa anys el nostre equip de la Universitat de Girona desenvolupa estudis sobre l’art rupestre del Sahara Occidental (Soler et alii 1999). L’any 2001 vam visitar en una altra ocasió la cova del Diable de Lejuad (figura 33) en realitat un abric de mida espectacular (figura 34). Allà s’hi troben multitud de relleus de grans dimensions excavats a les parets (figura 35) i d’altres de mida més petita gravats al sòl de

12

Figura 33: La cova del Diable i el pou de Lejuad.

Figura 34: La cova del Diable és de grans dimensions i està oberta en les roques ígnies del massís.

l’abric, on comparteixen espais amb molins de vaivé.

Aquests gravats ja es coneixen des d’época colonial (Pellicer et alii 1973-1974, Balbín 1975, Nowat et alii 1975) però l’any 2001 vam descobrir indicis que apuntaven cap a que existien molts més gravats fins aleshores desconeguts. Fou al treballar de nit a la cova il·luminant de manera rasant la paret de l’abric que els vam entreveure. Aleshores no teníem ni temps ni mitjans per documentar exhaustivament l’abric i ho haguerem de deixar per a una ocasió posterior.

En el marc del projecte EXCAVA hem procedit a treballar-hi durant dues nits més amb eines més adequades. El primer interés del treball es trobava en l’espectacularitat dels gravats que vam descobrir al 2001 (figura 37) però, com esmentarem més endavant, després dels estudis prel·liminars d’enguany sembla que obtindrem altres dades d’interés inesperades.

La cova del Diable es veu envoltada per una aura de misteri. L’indret és molt conegut pels saharauis. Apareix en multitud d’històries i llegendes i existeix una estesa creença popular que al massís de Lejuad s’hi observen focs immensos que s’encenen del no res i que s’hi senten les veus dels genis que habiten l’indret. La regió del Tiris en general, i el massís de Lejuad en concret, es compten igualment entre els temes més cantats pels poetes saharauis.

Situació i accésLa cova del Diable s’obre

en el massís en una elevació del massís igni de Lejuad. Concretament les seves coordenades geogràfiques són XXXXXX longitud oest i XXXXX latitud nord (coordenades omeses per evitar la destrucció de l’indret, consten a la documentació entregada a la Generalitat). L’accés no presenta complicacions. Des del fortí de Dugueix cal prendre la pista que va cap al nord fins que el massís apareix a l’horitzó. Llavors cal deixar la pista i dirigir-se cap al centre del massís (figura 36), on la cova s’albira fàcilment.

13

Figura 35: Durant l’època colonial ja es coneixen diverses figures d’aquesta cova, com aquests relleus d’humans a mida gairebé natural.

Figura 36: Vista del massís de Lejuad amb el GoogleEarth, amb indicació de la ubicació de la cova del Diable.

Objectius i metodologiaL’objectiu principal de la intervenció a la cova del Diable de Lejuad fou el de

documentar els gravats que havíem descobert l’any 2001. Per això vam fotografiar de nit de manera intensiva la paret del l’abric.

Per tal de retrobar els gravats, invisibles a la llum del dia i en l’obscuritat nocturna, il·luminàvem amb les nostres llanternes la paret de manera rasant fins que detectàvem un gravat. Aleshores l’enquadràvem amb l’aparell fotogràfic, col·locàvem una escala de color al seu costat i apagàvem les llanternes. Seguidament un de nosaltres col·locava un flash de manera adequada per tal que il·luminés de manera rasant la paret. Al disparar la càmera aquesta també activava el flash de manera remota i aconseguíem una fotografía nocturna amb llum rasant.

Totes les fotografíes foren digitals i se’n van realitzar diverses dels mateixos motius amb diverses orientacions del flash per tal de captar bé la totalitat de les figures.

L’ús de la llum rasant intensifica el relleu i per tant els gravats esdevenen més evidents. De dia no és adequat documentar aquests gravats perquè la llum del flash perd intensitat i la llum ambiental apaga el relleu, tot el contrari del que buscàvem nosaltres amb l’ús del flash rasant.

De tota manera cal dir que aquesta metodologia no era la que pensàvem utilizar en un principi. Teníem pensat il·luminar de manera rasant de forma permanent la paret de l’abric amb l’ajuda de focus alimentats per un generador. Malauradament una fallada mecànica d’aquest generador ens va impedir d’utilitzar-lo i vam haver de modificar lleugerament la metodologia, per a la qual cosa ja estàvem preparats.

Descripció dels treballsDurant les nits del 14 i el 15 de desembre vam ascendir fins a la cova del Diable i vam procedir a documentar els gravats des de l’extrem nord de la cavitat cap a l’extrem sud. Durant el dia vam descansar, prospectar per la zona de Lejuad i vam realitzar una planta de la cova per tal de situar en precisió els gravats.Durant el dia 15 vam fotografiar amb mitjans digitals i llum adequada el veins jaciments de Lejuad 2 i Lejuad 4,

14

Figura 37: Relleus com aquest de més de dos metres d’alçada que vam descobrir el 2001 han motivat que enguany documentèssim amb una altra metodologia aquest jaciment.

ja coneguts durant l’época colonial.

Descripció de les imatgesUna gran part de les imatges consisteixen en quadrúpedes (gaseles, antílops o èquids) alineats en fileres horitzontals o més o menys inclinades cap al sostre de l’abric (figures 38 i 39). També hem detectat més figures humanes de mida natural com les que ja es coneixen en un altre indret de la mateixa cavitat. Altres figures humanes són més pet i tes i esquematitzades (figura 41). També hem tornat a fotografiar els motius geomètrics gravats i pintats que ja es coneixen e n é p o c a c o l o n i a l . Finalment hem documentat figures de més de dos metres d’alçada que, a l ’espera d ’un anàlisi aprofundit, resten per determinar (figura 37).La conservació de les

15

Figura 38: Detall d’una gasela o antílop invisible sota la llum diurna.

Figura 39: Els relleus de quadrúpedes s’agrupen en fileres.

Figura 40: Filera de gaseles en estil de les Figures Fosques de Rekeiz Lemgasem.

figures en general és bona. Lamentablement estan essent deteriorades tant per la població local com pels oficials de la MINURSO (Missió de les Nacions Unides pel Referèndum al Sahara Occidental), que realitzen grafitis a la paret de l’abric. El Ministeri de Cultura del Sahara Occidental continuarà i n s i s t i n t d a v a n t d e l comandament militar perquè els oficials del contingent de Nacions Unides respectin el patrimoni cultural del Sahara Occidental.

Resultats prel·liminars.A l’espera de reproduir aquests gravats per ordinador amb programes d’edició d’imatges i estudiar-los ja podem avançar alguns resultats provisionals però ja rellevants. Concretament podem afirmar que les fileres de quadrúpedes documentats a la cova del Diable de Lejuad pertanyen al mateix grup que les pintures rupestres del Zemmur classificades dins l’estil de les Figures Fosques (figures 40 i 42). No només comparteixen la t e m à t i c a ( fi l e r e s d e

quadrúpedes) sinó que les composicions s’organitzen de la mateixa manera (en fileres horitzontals o oblíques). Les figures també es representen en una perspectiva idèntica: la vista lateral absoluta, sense profunditat, és a dir, en silueta lateral. Finalment la presència de representacions femenines idèntiques a les de l’estil de les Fosques del Zemmur ens referma la nostra opinió.

L’estil de les Figures Fosques, a l’igual que l’estil dels Modelats que hem esmentat al descriure els treballs a l’abric dels Nius, es data entre el 3.200 i el 2.400 BP.

Excavació d’un monument amb pedres alineades al uadi Legtef (Tifariti, Zemmur)

Al Sahara Occidental hi ha multitud de monuments megalítics i d’altres de menor entitat com el que hem començat a excavar enguany. També hi ha un nombre encara més gran de tombes. Algunes consisteixen en simples túmuls però d’altres tenen una arquitectura més elaborada.

16

Figura 41: Representacions femenines en filera a la cova del Diable.

Figura 42: Representacions femenines en filera en l’estil de les Figures Fosques de Rekeiz Lemgasem.

Una classe particular de monuments són els construïts amb alineaments de pedres. No es pot dir que siguin tombes però es desconeix completament la seva funcionalitat. Normalment no es tracta de monuments megalítics, que requereixin un gran treball, però sí requereixen planificació i segueixen models que trobem repetits de manera molt similars arreu del Sahara.

Entre els dies 18 i 19 de desembre d’enguany hem iniciat l’excavació d’un d’aquests alineaments de pedres i ja tenim alguns resultats prel·liminars d’interés. Es tracta, tal com els batejaren els aviadors espanyols de meitat del segle XX que els utilizaven per guiar-se, d’una “abella”. Vist des de dalt aquests alineaments tenen forma d’insecte (per bé que només es veuen dues ales i cap extremitat ni antena). La part corresponent al tòrax i el cap de l’insecte imaginari estan recobertes de petites pedres. Les ales estan realitzades amb rocs de majors dimensions alineats i deixen entremig un corredor que es dirigeix cap al cap de l’insecte imaginari, la part semicircular de l’estructura (figures 43 i 44).

Situació i accésEl monument es troba a XXXXXX longitud oest i XXXXX latitud nord

(coordenades omeses per evitar la destrucció de l’indret, consten a la documentació entregada a la Generalitat). Es fa difícil de trobar perquè només s’aixeca una vintena de centímetres per sobre del sòl. S’hi accedeix per la pista que des de Tifariti es dirigeix cap al nord, més cap a l’est de la que porta a les pintures de Rekeiz Lemgasem.

Objectius i metodologiaL’objectiu de l’excavació era

averiguar la funcionalitat de l’estructura i, concretament, si es tractava d’una tomba o no.

Descripció dels treballs i dels materials

Després de la documentació fotogràfica, la planimetria i la neteja prel·liminars vam retirar les pedres de la part sud-est de l’estructura(figura 45).

17

Figura 43: Panoràmica del monument de pedres alineades de Tifariti.

Figura 44: Vista de l’empedrat, des del corredor que hi accedeix.

Per sota el nivell superficial i remogut les pedres continuaven però, a diferència d’aquest primer nivell superficial, ara estaven més consolidades i lligades pel sediment, que ja era més compacte que al nivell superior. Un cop vam haver enretirar aquest segon nivell de pedres, però, de seguida vam arribar al substracte de sauló propi de l’indret.Els dos nivells identificats, de fet, consisteixen una sola fase de construcció de l’estructura amb la particularitat que les roques més superficials no estaven tan

lligades entre elles pel sediment com les que van quedar a sota més protegides de l’erosió eòlica.

No vam saber observar diferents materials de construcció. Tot el material lític sembla provenir de l’àmbit estrictament local per bé que la forta pàtina eòlica dificulta la identificació visual del material de construcció.

Les troballes arqueològiques foren minses però homogènies. Es tracta de diversos fragments del que creiem que és un sol recipient ceràmic. Està fet a mà

però és de bona qualitat: de parets llises i decoració acurada. Té un perfil acampanat

18

Figura 45: Aspecte del l’àrea excavada. L’empedrat fou reposat posteriorment.

Figures 46 i 47: Fragment informe i vores decorades recuperades en l’excavació parcial de l’empedrat del monument.

i una vora excisa de llavi aplanat. La decoració consisteix en dues franges estretes, una a la vora i l’altra a la panxa del recipient, decorades amb impressions d’una pinta (figures 46 i 47). El motiu en totes dues bandes són arcs de punts paral·lels. Entremig resta una banda reservada sense decorar o amb unes simples incisions.

No es van recuperar restes de fauna ni carbons.Al finalitzar l’excavació vam marcar amb uns plàstics els últims nivells

intervinguts i vam retornar al seu lloc les pedres de l’empedrat.

Conclusions prel·liminarsDesprés d’aquesta primera intervenció encara no queda clara la funcionalitat

d’aquest tipus d’estructures però de moment no sembla tractar-se d’una tomba d’inhumació. Fins ara no hem trobat cap caixa d’enterrament i, a menys que no s’enfonsi en el substracte de granit, en una part que resti per excavar, de moment descartem que es tracti d’una tomba

Els fragments del recipient ceràmic decorat ens han proporcionat una datació d’entre el 3.600 i el 3.400 BP. Les dates provenen de dues datacions de carboni 14 als poblats nigerians de Tiguezefen i Tuizegorou (Vernet 1996). Extraordinàriament aquest recipient ceràmic té una decoració idèntica a la retrobada als recipients de la fase B de la cultura neolítica nigeriana de Zarmanganda, al sud-oest del país. La naturalesa d’aquest contacte entre el Zemmur i el sud-oest nigerià (ètnica, comercial...)queda per determinar.

En pròximes actuacions caldrà acabar d’excavar el monument.

Conclusions generals de la campanyaEls pròxims treballs en el Sahara Occidental estan previstos pel mes d'abril de

2007. Tenim previst de completar la documentació de la cova del Diable de Lejuad. Actualment estem realitzant els calcs de les figures que hem obtingut aquest desembre. D’aquesta manera a l’abril podrem verificar el treball, completar el necessari i preparar una publicació. Els resultats d’aquesta recerca tindran una especial rellevància perquè, a part de presentar unes figures espectaculars i desconegudes fins ara, permeten constatar les relacions entre la zona del Tiris amb i la del Zemmur durant la prehistòria recent. A nivell conceptual també seran resultats provocatius perquè presentarem unes imatges rupestres que exposades a la llum diürna però que podrien haver estat realitzades per ser vistes només de nit.

Pel que fa al monument de pedres alineades, caldrà completar-ne l’excavació, encara que no el pròxim mes d’abril. L’interés del treball rau en descobrir la funcionalitat d’aquestes estructures, ara que gràcies a la campanya actual ja hem aconseguit datar-les i constatar la seva relació amb la conca del Níger.

Finalment desitgem prossseguir en un futur l’excavació de l’abric dels Nius. Pròximament encarregarem anàlisis radiomètrics per conèixer l’edat del jaciment i estudiarem en profunditat els materials.

Bibliografia

BALBÍN de BEHRMANN, Rodrigo, Contribución al estudio del Arte Rupestre del Sáhara español. Resumen Tesis Doctoral. Madrid, 1975, 37 pp.

19

NOWAK, Herbert; ORTNER, Sigrid & Dieter, Felsbilder der spanischen Sahara. Graz: Akademische Druck- und Verlagsanstalt, 1975, 75 pp. 48 figs. 75 lams.

PELLICER CATALÁN, Manuel; ACOSTA MARTÍNEZ, Pilar; HERNÁNDEZ PÉREZ, Mauro S. & MARTÍN SOCAS, Dimas, Aportaciones al estudio del arte rupestre del Sáhara español (zona meridional). Tabona, 2, La Laguna, 1973-1974, 92 pp. 46 figs. 25 lams.

SOLER, Narcís; SERRA, Carles; ESCOLÀ, Joan; UNGÉ, Jordi, Sàhara Occidental. Passat i present d’un poble. Sáhara Occidental. Pasado y presente de un pueblo, Universitat de Girona, Fundació privada Girona. Universitat i Futur, Girona, 1999, 216 pp.

SOLER SUBILS, Joaquim, Les pintures prehistòriques del Zemmur (Sahara Occidental), tesis doctoral, Universitat de Girona, 2005, 768 pp.

SOLER SUBILS, Joaquim; SOLER MASFERRER, Narcís & SERRA SALAMÉ, Carles, The painted rock-shelters of the Zemmur (Western Sahara), Sahara Journal, Milano, 17, 2006, pp. 129-142.

VERNET, Robert, Le Sud-Ouest du Niger de la Préhistoire au début de l’Histoire, Études Nigériennes, 56, IRSH, Éditions Sépia, 1996, 349 pp.

Web del projectehttp://www.udg.edu/sahara

20