Institut de Camarles

DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Grup/classe: 2n ESO

Unitat didàctica: Forces

PRÀCTICA 1: MESURA DE FORCES

1. OBJECTIU

Observar i mesurar, utilitzant un dinamòmetre, la força elàstica, la força de la gravetat o pes i la força d’empenyiment o ascensional que fa l’aigua.

2. FONAMENT TEÒRIC

El dinamòmetre és l’instrument que serveix per mesurar forces i la unitat de mesura és el newton (N). El seu funcionament es basa en la deformació que sofreix una molla elàstica interna quan s’hi aplica una força que l’estira. Quan aquesta força deixa d’actuar, la molla es recupera per la força elàstica Fe.

Quan s’hi penja d’un dinamòmetre una massa m (kg) qualsevol, la deformació que experimenta la molla és deguda a la força de la gravetat o pes del cos penjat Pes (N) = m.g, on g és aproximadament 10 N/kg . En el moment en què s’arriba a la posició d’equilibri, pes i força elàstica tenen la mateixa intensitat, el mateix valor, (mòdul), actuant les dues en la direcció de la vertical, però en sentit contrari, per la qual cosa, la resultant és zero.

Si es mesura el pes d’un cos amb el dinamòmetre s’obté el pes real del cos. Si aquesta mesura es fa introduint el cos en aigua, s’obté un pes aparent, menor que el pes real. Això és degut a què l’aigua (o qualsevol líquid) fa una força d’empenyiment en direcció vertical i sentit cap amunt, contrària al pes. La intensitat o valor (mòdul) de la força d’empenyiment E és la diferència entre el pes real i el pes aparent del cos. Gràcies a ella, sembla que els cossos pesen menys dintre l’aigua (i qualsevol fluid) que fora.

3. MATERIAL

suport, pinces, nous, dinamòmetre, porta-pesos, cossos de massa coneguda i desconeguda, bany d’aigua.

4. PROCEDIMENT

1) Muntar el dinamòmetre (5N) en vertical, ben subjectat amb la pinça al suport, deixant una distància adequada respecte la taula i procurant que quedi a una alçada que permeti la fàcil lectura de la mesura.

2) Penjar-hi el porta-pesos amb una massa coneguda. Fer el pas 3. Anar augmentant la massa de 50 en 50 g fins al màxim que pugui mesurar el dinamòmetre. Si es desconeix la massa del cos, mesurar-ho prèviament a la balança.

3) Mesurar, per a cada massa, el pes que marca el dinamòmetre.

4) Repetir 1, 2 i 3 dintre d’un bany d’aigua.

5) Repetir 2 i 3 amb cossos de massa que caldrà mesurar prèviament a la balança (màxim 300 g).

5. MESURES, CÀLCULS I QÜESTIONS

1) Construir una taula amb les dades de l’experiment com s’hi indica:

Fora del bany Dintre del bany

Núm. experiència Massa (g) Pes (N) (real) Pes aparent (N) E = Preal-Papar.

2) Representar la gràfica massa (g)- pes (N). Massa en l’eix de les X. Pes en l’eix de les Y.

3) Fer un dibuix del muntatge (amb el nom del material utilitzat). Fer un dibuix que mostri una experiència fora de l’aigua i una dintre de l’aigua, representant, mitjançant fletxes, les forces que actuen en cada cas.

6. CONCLUSIONS

Institut de Camarles

DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Grup/classe: 2n ESO

Unitat didàctica: Pressió

PRÀCTICA 2: PRESSIÓ

1. OBJECTIU

Familiaritzar-se amb el concepte de pressió.

2. FONAMENT TEÒRIC

La pressió (Pa pascals) és una magnitud física que es defineix com la força (N) que s’exerceix per unitat de superfície (m2): P = F / S. Un pascal és una unitat de pressió molt petita que representa la força que fa 1 N sobre 1 m2 de superfície. Altres unitats de pressió són el mil·límetre de mercuri (mm Hg), l’atmosfera (atm) i l’hectopascal (hPa). Les equivalències entre elles són: P = 760 mm Hg = 101.300 Pa = 1013 hPa = 1 atm

3. MATERIAL

regle, peu de rei, llapis i paper mil·limetrat.

4. PROCEDIMENT

Activitat 1: Mesurar la pressió que fan els nostres peus sobre el terra a) quan només toques en un peu, i b) quan toques amb tots dos peus. En cada cas, marcar sobre paper mil·limetrat el contorn del peu o peus i calcular-hi la superfície que ocupen. La força que s’hi exerceix sobre el terra és el teu pes.

Activitat 2: Mesurar la pressió que es fa quan es pitja amb totes les nostres forces un llapis contra la pell del braç a) amb la punta del llapis, i b) amb l’extrem rom del llapis. Cal mesurar la punta del llapis i l’extrem rom del mateix amb el peu de rei. La força que es fa suposarem que és la força màxima pròpia (els kg que es poden aixecar del terra com a màxim multiplicats per g = 10 N/kg).

5. CÀLCULS

Calcular, en cada cas, la pressió en Pa i utilitzant factors de conversió, donar-la en hPa, en mmHg i en atm. Enregistrar els resultats en una taula com la següent:

Pa hPa mm Hg atm

Pressió 1 peu

Pressió 2 peus

Pressió punta llapis

Pressió extrem rom

6. CONCLUSIONS

Quina relació hi ha entre força i pressió? I entre superfície i pressió?

PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

1. OBJECTIU

Construir un baròmetre casolà i familiaritzar-se amb el concepte de pressió atmosfèrica.

2. FONAMENT TEÒRIC

La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l’aire que hi ha a l’atmosfera. Per mesurar la pressió atmosfèrica s’utilitza un baròmetre. A nivell de mar, es defineix com a valor de pressió atmosfèrica normal P = 760 mm Hg = 101.300 Pa = 1013 hPa = 1 atm

3. MATERIAL

un pot de vidre, un tap de suro, cinta adhesiva, un globus, tisores, cartolina, una palla, ganivet, regle, escuradents, una goma elàstica, retolador

4. PROCEDIMENT

1) Inflar el globus. Deixar que es desinfli i tallar-li la boca.

2) Estirar la resta de globus al màxim i fer-lo servir per tapar el broc del pot de vidre ben tibant.

3) Col·locar la goma elàstica al voltant del globus per fixar-lo al pot.

4) Amb un ganivet, tallar una circumferència de suro i enganxar-la al centre del globus.

5) Enganxar un parell d’escuradents entre sí i tallar-los per formar un petit triangle.

6) Enganxar aquesta peça a una de les vores del recipient, com es mostra en la figura, que farà de pivot.

7) Enganxar l’extrem d’una palla a la circumferència de suro.

Perquè sigui més fàcil apreciar si la palla puja o baixa, confeccionar una guia que pot ser un rectangle de cartolina d’uns 5 cm d’ample i 10 cm de llarg. Graduar la cartolina fent marques cada 5 mm a la vora del costat més llarg. Penjar la cartolina graduada a la paret i col·locar el baròmetre just al davant.

5. OBSERVACIÓ

Fer una fotografia del teu baròmetre casolà.

Observar si hi ha augment o disminucions de pressió atmosfèrica durant uns quants dies.

Observar si es correspon amb el temps que fa (Anticicló – altes pressions o Borrasca – baixes pressions)

6. CONCLUSIONS

Institut de Camarles

DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Grup/classe: 2n ESO

Unitat didàctica: Moviment

PRÀCTICA 3: MOVIMENT RECTILINI UNIFORME

1. OBJECTIU

Estudiar un moviment rectilini uniforme (MRU) senzill.

2. FONAMENT TEÒRIC

Un moviment rectilini uniforme és aquell en què un cos o mòbil es mou en una trajectòria rectilínia a velocitat constant, és a dir, que la velocitat no canvia al llarg del temps que dura el desplaçament.

3. MATERIAL

guia metàl·lica, mòbil, cinta mètrica, cronòmetre i paper mil·limetrat.

4. PROCEDIMENT

1) Situar la guia metàl·lica, que fa de trajectòria rectilínia lleugerament inclinada, ben instal·lada.

2) Posar els imants que fan de mòbil en la posició inicial x0= 0, a una petita distància de l’extrem superior, i mesurar les diferents posicions del recorregut on es mesurarà el temps x1=40, x2= 90, x3= 140...

3) Posar el cronòmetre a temps zero.

4) Deixar anar el mòbil des de la posició inicial i mesurar el temps en què passa per cadascuna de les posicions assenyalades del recorregut.

5) Repetir les mesures 3 vegades per minimitzar els possibles errors.

5. CÀLCULS

1) Enregistrar les mesures obtingudes en una taula com la següent:

Posicions (cm) X0=0 X1=40 X2=90 X3=140 X4=190

Temps 1 (s)

Temps 2 (s)

Temps 3 (s)

Temps mitjà (s)

2) Calcular la velocitat mitjana en cm/s, en m/s i en km/h (utilitzant factors de conversió):

a) de x0 a x1

b) de x1 a x2

c) de x2 a x3

d) de x3 a x4

e) de x0 a x5

3) Representar en paper mil·limetrat la gràfica x-t(temps en s en l’eix X i posició en cm en l’eix Y)

6. CONCLUSIONS

Raonar els resultats obtinguts numèricament i la gràfica obtinguda.

Institut de Camarles

DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Grup/classe: 2n ESO

Unitat didàctica: Energia i temperatura.

PRÀCTICA 4: ENERGIA EN LES REACCIONS QUÍMIQUES

1. OBJECTIU

Observar els canvis de temperatura que produeix l’intercanvi de calor, com a forma d’energia, en reaccions químiques. Distingir entre reaccions endotèrmiques i reaccions exotèrmiques.

2. FONAMENT TEÒRIC

Una reacció química és un canvi en què les substàncies inicials (reactius) es combinen per transformar-se en unes altres substàncies finals (productes) en un procés que s’anomena reacció i que pot necessitar energia (reacció endotèrmica) o pot produir energia (reacció exotèrmica). Aquesta energia de la reacció es pot observar en els canvis de temperatura que hi ha entre reactius i productes.

3. MATERIAL

En aquesta pràctica es fan servir reactius químics. Com a norma de seguretat, cap substància química es toca amb les mans, s’olora o es tasta. Els pictogrames de seguretat que surten als envasos poden ser:

Tòxic

Fàcilment inflamable

Explosiu Corrosiu Perillós per al medi

ambient

Nociu Irritant

Comburent

Activitat 1

Espàtula, morter de vidre, tubs d’assaig, gradeta, vas de precipitats, vareta, termòmetre, aigua, nitrat de sodi (NaNO3) i clorur d’amoni (NH4Cl).

Activitat 2

Espàtula, tubs d’assaig, gradeta, vareta, termòmetre, aigua i hidròxid de sodi (NaOH).

4. PROCEDIMENT

Activitat 1

1) Preparar una mescla d’una espàtula de nitrat de sodi i una espàtula de clorur d’amoni en un morter de vidre i mesclar bé.

2) Posar la mescla dintre d’un tub d’assaig.

3) Omplir amb aigua un tub d’assaig uns 5-6 cm i mesurar la temperatura de l’aigua.

4) Afegir aquesta aigua a la mescla sòlida i agitar fins a total dissolució.

5) Enregistrar la temperatura de la dissolució.

Activitat 2

1) Posar 5-6 llenties d’hidròxid de sodi en un tub d’assaig.

2) Omplir amb aigua un tub d’assaig uns 5-6 cm i mesurar la temperatura de l’aigua.

3) Afegir aquesta aigua a les llenties d’hidròxid de sodi i agitar fins a total dissolució.

4) Enregistrar la temperatura de la dissolució.

Les dissolucions aquoses preparades en l’activitat 1 i 2 podran llençar-se pel desguàs, abocant cadascuna al raig de l’aigua de l’aixeta i deixant córrer l’aigua.

5. OBSERVACIONS

Sobre el material utilitzat

Dibuixar l’utillatge químic utilitzat indicant el seu nom.

Sobre els reactius químics utilitzats

1) Escriure el nom i la fórmula química de cada substància utilitzada.

2) Dibuixar el pictograma que li correspon, a sota, i anotar el seu significat.

Sobre les activitats 1 i 2

3) Indicar la temperatura inicial i la final de cada experiment.

Indicar si hi ha augment o disminució de temperatura a cada experiment.

4) Decidir quin tipus de reacció química, segons l’intercanvi de temperatura, és cada reacció.

5) Copiar i completar les reaccions següents amb un terme anomenat “energia” que sumarà a reactius o a productes en funció del tipus de reacció.

Activitat 1: La reacció química que té lloc és:

NaNO3 (s) + NH4Cl (s) Na Cl (aq) + NH4 NO3 (aq)

nitrat de sodi clorur d’amoni clorur de sodi nitrat d’amoni

Activitat 2: La reacció química que té lloc és:

Na OH (s) Na OH (aq)

hidròxid de sodi hidròxid de sodi

6) Digues si és endotèrmica o exotèrmica cadascuna de les reaccions següents i per què, afegint el terme “energia” a reactius o productes segons correspongui. Digues de quin tipus d’energia es tracta.

La fotosíntesi: CO2 (g) + H2 O (l) glucosa + O2 (g)

La combustió del metà: CH4 (g) + 2 O2 (g) CO2 (g) + 2 H2O (l)

6. CONCLUSIONS

Descriure què succeeix en cada reacció de la pràctica utilitzant paraules com reactius, productes, energia, temperatura, reacció exotèrmica. reacció endotèrmica.

H2O

H2O

Institut de Camarles

DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Grup/classe: 2n ESO

Unitat didàctica: Calor, temperatura i propagació de la calor

PRÀCTICA 5: PROPAGACIÓ DE LA CALOR

1. OBJECTIU

Observar les tres formes de propagació de la calor: conducció, convecció i radiació tèrmica.

2. FONAMENT TEÒRIC

La calor, com a forma de transmissió d’energia tèrmica, pot propagar-se de tres maneres diferents: conducció, convecció i radiació. Transmetre calor per conducció necessita el contacte entre cossos conductors de la calor, com els metalls, que transmeten l’energia cinètica de les partícules del cos més calent al cos més fred. Transmetre calor per convecció necessita que es formin corrents en l’aire o en l’aigua (mals conductors de la calor) de forma que hi ha corrents cap amunt de la part calenta del gas o del líquid (part menys densa) i corrents cap a baix de la part freda del mateix gas o del mateix líquid (part més densa), que generen un moviment cíclic. Transmetre calor per radiació necessita cossos calents que emetin energia tèrmica i cossos que l’absorbeixen bé (cas de superfícies negres i rugoses).

3. MATERIAL

Activitat 1

tubs d’assaig, gradeta, vas de precipitats, pinces de fusta, placa calefactora, morter de vidre, termòmetre, aigua, mostres de metall (ferro) i de guix.

Activitat 2

vasos de precipitats, placa calefactora, termòmetre, aigua, gel, comptagotes, blau de metilè.

Activitat 3

cartolina negra, paper d’alumini, termòmetres, grapadora o cinta adhesiva, llampada, rellotge.

4. PROCEDIMENT

Activitat 1

1) Posar en un tub d’assaig fins a 4-5 cm de ferro en pols.

2) Moldre uns trossets de guix i posar la pols en un altre tub d’assaig fins a 4-5 cm.

3) Preparar un bany d’aigua en un vas de precipitats al damunt d’una placa calefactora.

4) Posar els dos tubs d’assaig dintre del vas de precipitats i deixar escalfar fins que l’aigua comenci a bulli.

5) Enregistrar la temperatura de cada tub d’assaig als 5 i als 10 minuts.

Activitat 2

1) Preparar un bany d’aigua amb un vas de precipitats al damunt de la placa calefactora.

Escalfar fins que l’aigua comenci a bullir. Enregistrar la temperatura.

2) Preparar un bany de gel en un vas de precipitats similar a l’anterior i amb la mateixa mida d’aigua. Enregistrar la temperatura.

3) De forma simultània, afegir unes gotes de blau de metilè a un vas de precipitats i a l’altre.

Observar què succeeix.

Activitat 3

1) Fabricar una bosseta de cartolina negra i una bosseta d’alumini, amb els laterals doblegats, ben tancats i segellats amb grapes o cinta adhesiva, on dintre hi pugui cabre un termòmetre tapat fins a la meitat, com es mostra a la figura.

2) Col·locar un llum a uns 30 cm de les dues bosses amb una bombeta de 60 W i engegar el llum.

3) Enregistrar la temperatura en ambdós casos als 5 minuts, 10 minuts, 15 minuts i 20 minuts.

5. OBSERVACIONS

Sobre el material utilitzat i el muntatge

Dibuixar el muntatge de cada activitat amb l’utillatge químic utilitzat indicant el seu nom.

Sobre les activitats 1, 2 i 3:

1) Fins a quina temperatura s’escalfa el metall? I la sorra?

Per què hi ha aquesta diferència?

2) Quina diferència s’observa en la difusió de les gotes de la substància acolorida en aigua calenta i en aigua freda?

Per què hi ha aquesta diferència?

3) Fins a quina temperatura ha arribat el termòmetre que hi ha a la bosseta de cartolina negra? I el del paper d’alumini?

Per què hi ha aquesta diferència?

6. CONCLUSIONS

Descriure què succeeix en cada activitat de la pràctica utilitzant paraules com energia tèrmica, calor, temperatura, propagació de la calor, conducció, radiació tèrmica, convecció, aïllant, conductor.

Institut de Camarles

DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Grup/classe: 2n ESO

Unitat didàctica La Llum

PRÀCTICA 6: PROPIETATS DE LA LLUM

1. OBJECTIU

Observar diferents efectes de les propietats de la llum.

2. FONAMENT TEÒRIC

La llum és l’energia electromagnètica radiant visible a l’ull. La llum es propaga en línia recta en forma de raigs. Les principals propietats de la llum són la reflexió i la refracció. Les propietats de la llum tenen múltiples aplicacions: espills plans o corbats (còncaus o convexos) i lents (convergents o divergents).

http://www.youtube.com/watch?v=02W6SGeM5oU http://www.youtube.com/watch?v=yxcU0Q_w_Ms http://www.youtube.com/watch?v=IEFBhMrIyLM&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=lBA17ThP8f4&feature=related

3. MATERIAL S’indica el material que s’usa a cada activitat de forma individual.

4. PROCEDIMENT Es descriu el procediment seguit a cada activitat.

5. OBSERVACIONS Al final de cada activitat, es plantegen unes observacions i/o qüestions que cal respondre relacionades amb cada experiència.

REFLEXIÓ EN SUPERFÍCIES PLANES

Activitat 1

6) Mesura amb un cercle graduat els dos angles incident i reflectit.

7) Repeteix l’experiment a diferents angles.

Observacions

Quina relació hi ha entre l’angle incident i l’angle reflectit.

Dibuixa la reflexió de dos rajos de llum que provenen de dos punts diferents de l’objecte A per explicar la formació de la imatge que forma l’espill.

1) Dibuixa una gran “T” en un full de paper.

2) Col·loca un espill de forma que quedi en paral·lel a la part superior de la “T”.

3) Envia un raig de llum amb una llum làser per damunt de la taula (per poder observar els rajos) de forma que incideixi obliquament en el punt d’intersecció de les línies que formen la “T”.

4) Observa com es reflecteix aquest raig.

5) Dibuixa sobre el paper el raig incident i el raig reflectit.

Activitat 2

Quina relació hi ha entre la distància de l’objecte al vidre i la distància de la imatge al vidre?

REFLEXIÓ EN SUPERFÍCIES CORBES

Activitat 3

Activitat 4 1) Observa el que t’assenyala el/la professor/a.

2) Dibuixa i descriu el què has observat.

3) Entra en http://www.youtube.com/watch?v=yljggIHHPgY i copia la explicació que s’hi dóna.

Copia i completa la taula següent:

Espill Imatge

Real / Virtual Dreta / Invertida Augmentada / Reduïda

Còncau (imatge a distància major que C)

Còncau (imatge a distància menor que C)

Convex

C = centre de curvatura de l’espill

1) Situa una làmina de vidre en posició vertical subjectada amb dues pinces metàl·liques a dos suports.

2) Col·loca una espelma encesa davant el vidre a una distància que s’ha de mesurar amb un regle.

3) Col·loca una espelma apagada darrera el vidre i moure-la fins a una posició en què, a través del vidre, sembli que estigui encesa.

4) Mesura aquesta distància entre l’espelma apagada i el vidre i anotar-la.

5) Repeteix l’experiment a diferents distàncies.

1) Agafa dues culleres una en cada mà: una per la part de dins i l’altra per la part de fora.

2) Observa el teu rèflex en cadascuna. Digues quin espill corb forma la cullera en cada cas (còncau – convex).

3) Descriu la imatge què observes en cada cas.

4) Apropa’t al màxim la cullera per la part còncava, de forma que quedis a menor distància que el centre de curvatura C de l’espill.

5) Descriu la imatge que observes en aquest cas.

REFRACCIÓ

Activitat 5

Com surt el raig refractat del prisma respecte el raig incident? Explica per què en termes d’energia.

Activitat 4

1) Omplir un vas de precipitats amb aigua.

2) Col·locar dintre una espàtula.

3) Observar des del lateral del vas.

4) Dibuixar el que s’observa.

Copiar l’explicació del què succeeix consultant-la en:

http://www.youtube.com/watch?v=x6JiOyHzsWA

Per fer a casa: (opcional)

Entra en http://www.youtube.com/watch?v=h8e_Ien38cY.

Activitat 6

3) Omplir el pot de vidre amb aigua.

4) Situar el dibuix al darrera del pot de vidre a l’altura de la vista de la persona observadora, fins que es vegi bé. Dibuixar i pintar amb colors el que s’hi observa.

Copiar l’explicació del què succeeix consultant-la en:

http://fq-experimentos.blogspot.com.es/2008/10/todo-depende-del-cristal-con-que-se.html

1) Situar un prisma equilàter en la posició de la figura davant de la persona que observa i al damunt d’un paper.

2) Enviar un raig de llum làser al mig del prima, fent que el raig vagi el més paral·lel possible a la taula.

3) Observar què succeeix.

4) Dibuixar sobre el paper el raig incident i el raig refractat.

1) Dibuixar en un paper blanc un rectangle de 4 x3,5 cm. Dividir el rectangle en 3 parts desiguals i pintar cadascuna amb colors diferents: negre, roig i verd, per exemple.

2) Observar el dibuix darrera d’un pot de vidre. Fixar-se amb el que s’hi observa.

Activitat 7

1) Col·locar una moneda en el mig d’un cristal·litzador dintre. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient.

2) Col·locar una moneda al mig sota el cristal·litzador. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient.

3) Col·locar una moneda sota el cristal·litzador i una moneda a dintre, a uns 2 cm una de l’altra. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient.

4) Col·locar dos monedes sota el cristal·litzador i una moneda a dintre, al mig de les altres dues. Omplir d’aigua a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient.

Copiar l’explicació del què succeeix consultant-la en:

http://www.youtube.com/watch?v=DztKnu1guK0&feature=related

Activitat 8

1) Col·locar un vas de precipitats de 100 mL dintre d’un vas de 250 mL, al mig.

2) Omplir amb oli transparent hidratant primer el vas petit.

3) Omplir el vas gran a poc a poc, observant què succeeix a través de la paret lateral del recipient.

Copiar l’explicació del què succeeix consultant-la en:

http://cluster-divulgacioncientifica.blogspot.com.es/2010/03/el-vaso-que-desaparece.html

Per fer a casa:

http://www.youtube.com/watch?v=m1JgJS7DYkk

Per fer a casa:

Entra en http://www.youtube.com/watch?NR=1&feature=endscreen&v=QG-5mvV86uU. Veure el vídeo.

Copiar l’explicació del què succeeix consultant-la en:

http://fq-experimentos.blogspot.com.es/2011/06/174-luz-en-zig-zag.html

DISPERSIÓ

EL COLOR Visualitza el vídeo següent http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19198 i respon:

Existeix el color?

Per què es veuen els objectes d’un color determinat, per exemple, roig o groc?

I els objectes de color blanc, per què es veuen blancs?

I els objectes de color negre, per què es veuen negres?

ARC DE SANT MARTÍ. Visualitza el vídeo següent i fes un resum en la següent imatge per explicar bé com es forma l’arc de Sant Martí.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=28587

Més informació en http://es.wikipedia.org/wiki/Arco_iris

6. CONCLUSIONS

1) Copia i completa els espais deixats en blanc després d’haver vist els vídeos següents.

A) Vídeos sobre espills:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19210

relació / pla / igual / superposar / reboten / distància / virtual / reflecteix / corb / raigs / deformada / línia / paral·lels

La llum es propaga en _______ recta.

La imatge que es forma en un espill és ____________ en mida i en forma a l’objecte, però no es poden ___________. Imatge i objecte guarden la ____________ mà dreta – mà esquerra.

La imatge que es forma en un espill és _____________(no es pot projectar en una pantalla) i es forma a la mateixa ______________ darrera l’espill a la mateixa distància que se situa l’objecte davant l’espill.

Quan els raigs de llum troben una superfície rugosa _______________________ per tot arreu, però quan els mateixos raigs de llum troben una superfície plana, llisa i polida, els raigs de llum reboten i queden ______________. En aquest cas, la llum es ___________ perfectament i la imatge es reconstrueix igual que l’objecte. Un espill _______ reflecteix perfectament la llum, però un espill ________ fa convergir o divergir els _______________ i la imatge apareix ___________.

B) Vídeos sobre espills i lents:

http://www.youtube.com/watch?v=IEFBhMrIyLM&feature=related

reflexió / prop / real / divergent / trajectòria / focus / refracció / còncau / virtual / convex/ lents / convexa / còncava /espills/ s’augmenten / convergent /refracten / lupa / canvia / separen / petit / fars

Les lents i els espills canvien la _______________ de la llum. Quan un raig de llum passa d’un medi transparent a un altre, la seva trajectòria ________ d’angle i es dóna la ____________ de la llum, fenomen que explica la formació d’imatges en __________. Els espills formen imatges pel fenomen de la ___________ de la llum.

Una lent és ________ quan és més gruixuda en el centre que en les vores.

Una lent convexa es diu que és _____________, perquè els rajos que la travessen es ____________ i van a un punt anomenat ____________. Si la lent convergent s’apropa el suficient a l’objecte, funciona com una _________ i forma una imatge _________, dreta i ampliada. Si la lent convergent s’allunya el suficient de l’objecte, forma una imatge ____________, invertida i disminuïda.

Una lent és ___________ quan és més prima en el centre que en les vores.

Una lent còncava es diu que és ___________________, perquè els rajos que la travessen se _____________. Quan un objecte es posa al davant d’aquesta lent, l’ull creu que veu un objecte més ________ al davant seu ubicat a l’altre costat de la lent. La imatge és real, dreta i disminuïda.

En un espill _________ es creu que la imatge està més _____________ del què realment està, com passa en els _________ laterals dels vehicles.

En un espill _____________ els rajos de llum _____________, com passa en els ______ dels vehicles que creen potents raigs de llum.

2) Observa les 3 imatges següents.

Digues a quina situació corresponen de les lents que surten a la taula de sota.

Copia i completa la taula següent:

Lent Imatge

Real / Virtual Dreta / Invertida Augmentada / Reduïda

Convergent (imatge a distància major que F)

Convergent (imatge a distància menor que F)

Divergent

F = focus de la lent

I per saber molt més:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17060 http://www.xtec.cat/~mgisbert/projecte/index.htm http://www.educaplus.org/luz/index.html

Institut de Camarles

DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Grup/classe: 2n ESO

Unitat didàctica: Llum

PRÀCTICA 7: L’ULL HUMÀ I ELS PROBLEMES DE VISIÓ

1. OBJECTIU

Estudiar el funcionament de l’ull humà i els problemes de visió que pot tenir.

2. FONAMENT TEÒRIC

Ull humà, les seves parts i funcionament.

https://www.youtube.com/watch?v=YrJTQcAASKs

3 ACTIVITATS

Activitat 1

Visualitza el vídeo següent:

https://www.youtube.com/watch?v=NQ2NwyM5tpM

Escriu breument per a cada part de l’ull el què s’explica al vídeo sobre què és i què fa.

Globus ocular

Iris

Pupil·la

Cristal·lí

Retina

Nervi òptic

Bastons

Cons

Dibuixa un ull humà i escriu en el lloc corresponent les seves parts:

nervi òptic / humor aquós / humor vitri / retina / cristal·lí / còrnia / pupil·la /

Activitat 2

Visualitza el vídeo següent:

http://www.youtube.com/watch?v=KgkcGO7ldPc&feature=related

i escriu en el lloc que correspongui de la taula les frases següents que descriuen la imatge:

En un ull astigmàtic, la imatge es projecte en diferents llocs, davant o darrera la retina, per la qual cosa la imatge es veu borrosa.

En un ull normal, la imatge que veiem es projecte en la retina.

En un ull hipermetrop, la imatge es projecta darrera la retina, per la qual cosa es veu malament de prop.

En un ull miop, la imatge es projecta darrera la retina, per la qual cosa es veu malament de prop.

VISTA NORMAL I ELS PROBLEMES DE VISTA MÉS COMUNS

Activitat 3

Visualitza el vídeo següent sobre els problemes de vista:

http://www.youtube.com/watch?v=BoEVEEb0aCs

i respon les preguntes següents:

A què són deguts els problemes de visió més comuns?

On s’enfoquen els raigs de llum en l’ull emmetrop o normal?

Un ull emmetrop sempre enfocarà bé? Què passarà amb l’edat?

On s’enfoquen els raigs de llum en l’ull miop?

Com es veuen els objectes amb l’ull miop?

En quines dues situacions es dóna la miopia?

Hi ha diferència entre un ull miop de jove i un ull miop de gran? Quina?

On s’enfoquen els raig de llum en l’ull hipermetrop?

En quines dues situacions es dóna la hipermetropia?

Hi ha diferència entre un ull hipermetrop jove i un ull hipermetrop gran? Quina?

On s’enfoquen els raigs de llum en ulls amb astigmatisme?

En quina situació es dóna l’astigmatisme?

Hi ha diferència entre un ull astigmàtic jove i un ull astigmàtic gran? Quina?

Com se solen solucionar, en general, aquests problemes de visió?

Activitat 4

Observa les 3 figures següents que representen 3 problemes de visió, respecte veure de prop i de lluny.

Descriu sota de cada imatge com veu l’ull de prop i de lluny i a sota, digues a quin problema de visió correspon.

Activitat 5

Entra en:

http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/FISICA/document/fisicaInteractiva/OptGeometrica/Instrumentos/ollo/ollo.htm

Què és la presbícia?

Què són cataractes?

Copia i completa la taula següent:

Problema de visió? On s’enfoca ? Tipus de lents correctores?

Miopia

Hipermetropia

Astigmatisme

Institut de Camarles

DEPARTAMENT de CIÈNCIES EXPERIMENTALS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Grup/classe: 2n ESO

Unitat didàctica: El so

PRÀCTICA 8: EL SO

1. OBJECTIU

Conèixer què és el so i les seves propietats.

2. FONAMENT TEÒRIC

Oïda humana, les seves parts i funcionament. http://www.youtube.com/watch?v=ip07NDEOPJ4

3 ACTIVITATS

Activitat 1

Escolta els vídeos següents:

El so és vibració http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17259&p_num=3

Eco i reverberació (només fins al minut 3:50) http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21904&p_ex=eco

i respon les següents preguntes:

Què és el so?

Què és l’eco?

Què és la reverberació?

Activitat 2

Visualitza el vídeo següent http://www.youtube.com/watch?v=ip07NDEOPJ4.

Copia i completa:

timpà / timbre / greus / harmònics/ amplitud / freqüència / nota / ones / so / to / agut / instruments /

El _______ és una vibració de la matèria que es transmet en forma d’________ longitudinals. La intensitat del so depèn de l’_________ d’ona que mesura el moviment de les molècules de l’aire en l’ona sonora. Quan major és, més fortament colpegen les molècules d’aire al _________ i més fortament se sent el so. El _____ o altura permet distingir entre sons aguts i sons _______, depenent de la ___________ de vibració. Un so és més _______ quan major és la seva freqüència. A través del ________ es poden distingir dos notes iguals emeses en ____________ diferents a partir dels seus harmònics. Els _________ són ones, múltiples d’una freqüència fonamental que se superposen en l’oïda provocant múltiples sensacions sonores. Una _______ es percep de manera diferent en funció de l’instrument que l’emet.

Activitat 3

Visualitza el vídeo següent TALLER DE SO

http://www.youtube.com/watch?v=NU9aeHLmD-Q&feature=relmfu

Relaciona la pregunta de la columna de l’esquerra amb la resposta correcta de la columna de la dreta.

Copia-ho de forma que la pregunta se segueixi de la seva resposta.

1 Què és el so? Agut o greu.

2 Com es propaga el so? De la freqüència.

3 Què és un diapasó? El número de vegades que vibra una ona per segon.

4 Què és un oscil·loscopi? El timbre.

5 Què és l’amplitud de l’ona? Un so agut.

6 Com pot ser el to d’un so? La transmissió d’una vibració d’un cos a una altre si ambdós vibren a la mateixa freqüència.

7 De què depèn el to d’un so? Molts, 10, 11...

8 Què és la freqüència de l’ona? La vibració que vibra al doble de la freqüència fonamental.

9 Qui té la freqüència major un so agut o un so greu?

A través de l’aire, un medi elàstic.

10 Què són els harmònics? El resultat de com ressonin les intensitats dels diferents harmònics (el fonamental i tots els altres) en un caixa de ressonància que és diferent per a cada instrument

11 Què és el primer harmònic? L’altura de l’ona que mesura la intensitat del so.

12 Un instrument musical quants harmònics pot donar?

Aparell que transforma les vibracions sonores en elèctriques per enregistrar-les en una pantalla.

12 Què és la ressonància? Una vibració que es propaga.

14 Els harmònics i la ressonància serveixen per a explicar la intensitat, el to o el timbre d’un so?

Instrument que s’utilitza per fixar el to d’un so.

15 Què és el timbre? Els múltiples de la freqüència fonamental de vibració d’un so.

Activitat 4 Copia la taula i col·loca el que correspon en el lloc adequat en la filera de “s’expressa” llarg – curt / fort – fluix / agut – greu / instrument o font sonora “ve donada per” harmònics / freqüència d’ona / temps / amplitud d’ona

Qualitat del so Propietats del so

Duració To o altura Intensitat Timbre

S’expressa

Ve donada per

Elements musicals que genera

Figures musicals, ritme i moviment

Notes musicals, melodia i harmonia

Dinàmiques Timbre, instrumentació

Escriu a quina propietat del so representa cada figura o parella de figures de la taula següent:

Figura /figures Propietat del so

Activitat 5 Visualitza el vídeo següent: http://www.youtube.com/watch?v=GoCKQTN7qmY És el mateix so i soroll? Què és i com es produeix l’eco? Quina és la velocitat del so en l’aire? Entra en http://ca.wikipedia.org/wiki/Decibel

i busca el significat de decibel (dB). Copia i completa la taula següent sobre el nivell de la intensitat del so d’acord a l’oïda humana:

180 dB

140 dB

130 dB

120 dB

110 dB

100 dB

90 dB

80 dB

70 dB

50-60 dB

40 dB

20 dB

10 dB

0 dB

Visualitza aquest vídeo sobre contaminació acústica i respon les següents preguntes:

http://www.youtube.com/watch?v=riC_b9ERDcQ Què és la contaminació acústica? Què és el sonòmetre? Per a què serveix? Què li pot passar a una persona exposada durant prou temps a més de 120 dB?