SALVADOR ESPRIU

CT1

Miguel Pérez Nieto

És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, en poesia aconsegueix un ràpid reconeixement. També té un paper important en la recuperació del teatre català. Estudià Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona.

Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original. La seva obra poètica compta amb Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1974 rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. Nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc.La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys)…El 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera. Va ser un dels membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Salvador Espriu

(La Selva 1913 –

Barcelona 1985)

Obra poètica:

Està considerada la més brillant i ambiciosa de la postguerra. Única dins la poesia catalana del segle XX pel seu caràcter

original i per la seva riquesa i profunditat temàtica.

És la síntesi de tradicions literàries.

Destaca pel seu compromís cívic amb el país i la llengua.

Aspectes característics de la seva poesia:

Referències culturals i literàries

Construïda a partir de les grans tradicions literàries i espirituals de la humanitat. Per la seva condició de lector llegeix certs textos que li proporcionen mites, símbols, al·legories i temes. Alguns exemples són: - Mitologia de l’antic Egipte - La Bíblia - Mitologia grega - Literatura del Barroc

Presència de mites

Mites de creació pròpia: Sinera (associat al món infantil i a la pàtria del poeta) i Sepharad (s’identifica amb Espanya). Mites històrics (Israel) Mites extrets de diverses mitologies (grega i egípcia)

Estil simbòlic i al·legòric

Les imatges i els símbols són fonamentals: Símbols construïts a partir d’imatges de la natura i del món de la infantesa de l’autor Símbols provinents de conceptes creats pel poeta amb el suport de tradicions culturals i literàries que coneix: el caminat i el mur, el laberint i el temple...

Temes de la seva poesia:

La poesia de Salvador Espriu s’articula la voltant de dos temes principals:

1-. La meditació sobre la condició humana:

Centrada en els temes de la mort i la llibertat.

La reflexió té el punt de partida en la mort d’amics i familiars i, sobretot, en l’experiència de la Guerra Civil, amb la destrucció i les morts que va comportar.

Tema principal de la seva poesia.

El tema de la mort es desenvolupa en motius temàtics més concrets com: - Visió pessimista i desesperançada del món. - Destí tràgic de l’home. - Pas del temps. - Solitud. - Record de la infantesa. - Mort com a alliberament.

2-. La preocupació per Catalunya i el seu destí:

Reflexiona sobre la història i el destí de Sephard (Espanya).

Proposa la reconciliació entre els pobles i cultures que hi viuen.

Tema de caire civil que ha esta relacionat amb el realisme històric.

Fidelitat a la pàtria es tradueix en la recuperació del mots.

Aquest tema es fa present, per exemple en el llibre “La pell de brau” (1960).

Registres de la seva poesia:

Hi ha diversos registres en el conjunt de la seva obra poètica:

Registre líric o elegíac: dominant en aquesta poesia, com a tema central té la reflexió sobre la mort. És remarcable el to elegíac de molts poemes en què el poeta expressa l’enyorança del món perdut a causa de la Guerra Civil

Registre satíric: present en poemes en els quals el poeta remarca tot allò grotesc que hi ha en situacions, tipus i fets de la vida real i quotidiana

Registre civil: en poemes en els quals Espriu s’adreça a la col·lectivitat amb un missatge de to moral molt elevat.

- Llegeix atentament aquests poemes d’Espriu:

A

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda llibertat.

La pell de brau

B

No saps que les aixetes s’han fetperquè no hi ragi l’aigua,i les cases perquè passismés saludable fred,i els trens i els camins per al suportdel meritori nivellde la general felicitat?Com que no vol mai ploure,es clar que no hi ha llum,i amb el diner no compresres del que vols i perversament necessites,excepte l’entradaper al futbol de les festeso per a la intangible cursa nacional.

La pell de brau

C

Els meus ulls ja no saben

sinó contemplar dies

i sols perduts. Com sento

rodar velles tartanes

pels rials de Sinera!

Al meu record arriben

olors de mar vetllada

per clars estius. Perdura

en els meus dits la rosa

que vaig collir. I als llavis,

oratge, foc, paraules

esdevingudes cendra

Cementiri de Sinera

TEXT: BPOESIA: satírica

Amb el recurs de la ironia es retrata la postguerra, època caracteritzada per la degradació de les condicions de vida, la misèria i la llibertat controlada dels ciutadans.

TEXT: CPOESIA: elegíaca

Petita elegia d’un món i un temps feliços que s’han perdut per sempre i que només es recuperen gràcies a la memòria i el record.

TEXT: APOESIA: civil

El poema proclama la necessitat de superar l’Espanya de la dictadura del general Franco mitjançant la recuperació dels valors del diàleg i el respecte mutu entre els diversos pobles de l’Estat espanyol.

Classifica’ls amb l’ajut d’una taula d’acord amb els registres que acabem de veure. Digues, per tant, en cada cas, si es tracta de poesia elegíaca, satírica o civil.