Les preguntes fonamentals de la filosofia

Eric CanóFilosofia Tema:4

1.Preguntes i problemes1.1 Aprendre filosofia o a filosofar? Conèixer les principals preguntes de la filosofia i reflexionar sobre les respostes, ens permet aprendre filosofia. També reflexionar sobre les principals preguntes ens ajuda a filosofar, tot allò relacionat amb aprendre a pensar. La filosofia intenta crear sobre nosaltres una actitud reflexiva i crítica, davant els problemes d’avui dia.

• Origen i conseqüències de preguntar La filosofia té el seu origen en l’experiència, de creure

que una cosa era certa,i en realitat no ho era. D’aquesta manera ens fem preguntes.

D’aquesta manera quan ens fem una pregunta iniciem un procés de cerca, investigació i reflexió, que ens fa que pensem.

La filosofia i filosofar ens porten a dues modalitats de pensar:les que “contenen els problemes fonamentals sobre els que tradicionalment ha tractat la filosofia”, i les “referides a l’activitat d’aprendre a pensar”per un mateix i els altres, que condueix a subratlla l’importància del diàleg filosòfic.

• 1.2 Preguntes que formen el contingut de la filosofia

La filosofia degut a les preguntes radicals, i quan ens referim a radicals volem dir anar al final del tema tractat, dona lloc a diàlegs molt polèmics i on es transforma la manera d’entendre la realitat.

Quan fem preguntes filosòfiques estem mostrant interès pel que ens envolta, com per exemple: Quin es l’origen del món?, etc. L’afany de conèixer-se a un mateix, per exemple: Qui sóc?, etc.

Classificació de les preguntes filosòfiques

• Aquestes preguntes es poden ordenar segons una classificació teòrica i pràctica. La teòrica planteja preguntes com: Quès és la realitat?, etc. La pràctica es pregunta :Quin és el sentit de les nostres accions?,etc.

Nous reptes:les preguntes de les ètiques aplicades

• El que s’anomena gir aplicat en la filosofia demana que proporcioni orientacions per afrontar a escala humana problemes i preguntes de diferents àmbits (medicina, avanç l’enginyeria genètica, injusta distribució riquesa,alteració equilibri ecològic, relacionades amb el treball,corrupció política i en altres col·lectius).

• Dels filòsofs s’espera que ofereixin uns principis per ajudar a la gent. L’ètica aplicada és la branca que s’encarrega d’aquest tipus de problemes.

1.3 Preguntes de l’activitat filosòfica

• Les preguntes filosòfiques, és a dir les que ens fan pensar ens relacionen directament al diàleg filosòfic. En un diàleg filosòfic sempre es promou el raonament, per tal que cadascú pugui donar el seu punt de vista sobre el tema. Per tal que un diàleg sigui filosòfic hi ha una seria de preguntes que ajuden molt, per exemple: Quines raons tens per dir això?, etc.

• 2.Algunes preguntes filosòfiques 2.1. La pregunta pel cosmos

D’on ve el món?La cosmologia, juntament amb l’astronomia, la física i les matemàtiques n’estudien el seu origen.

2.2 L’origen de l’univers

Antecedents històrics Sempre hi ha hagut dues teories, la judeocristiana i més tard la musulmana que pensaven que va començar en un temps passat com a resultat del creador déu. Per contra el pensament dels Grecs que creien en la creació del no-res, acceptaven l’existència dels humans i déu desde sempre. La perspectiva actual Actualment pensem en la teoria del big-bang, aquesta es basa en que l’univers va començar sent infinitament petit i dens, amb una temperatura extremada, al cap d’uns minuts va descendre a milions de graus i es van formar els primers nuclis d’hidrogen i d’heli, es van concentrar i van girar a causa de la seva pròpia gravetat, i això va donar lloc a les estrelles. En un futur no se sap si seguirà expandint com en l’actualitat i hi haurà el big crunch o gran implosió, on es tornen a contraure totes les masses i es concentri tot en un sol punt.

• La pregunta pel sentit de l’existència

Quin es el nostre lloc en el cosmos?

Quin sentit té la nostra existència?

Quin sentit té la meva vida?

Acceptacions del terme sentit

Té molts significats des del punt de vista filosòfic, però els mes important són tres: com a finalitat, significació i com a valor.

- Com a finalitat: Les nostres accions tenen sentit quan perseguim una finalitat, i són adequades. No té sentit una acció que no busca la finalitat marcada.

- Com a significació: Segons aquesta té sentit el que significa quelcom, ara el termet sentit remet al llenguatge. Un missatge té sentit quan s’utilitza de manera adequada el llenguatge. Les paraules son signes. Hi ha un tipus de signes, que estan manifestes i ocultes a l’hora, es tracta dels símbols. Un símbol és un signe que significa un objecte que alhora signifca una altra realitat.

- Com a valor: des d’aquesta perspectiva té sentit el que val la pena.

• El sentit, problema o misteri?

Un problema és una situació en que existeix alguna cosa desconeguda per nosaltres que hem desbrinar i que és difícil. Encanvi un misteri és una situació que afecta i compromet al límit, no és un obstacle sinó que obre perspectives i confereix dimensions a l’existència.

• Tres tipus de resposta

-No hi ha sentit: l’existència i el món son absurds. No li podem donar sentit a la vida, perquè ni tan sols té sentit preguntar. Contemporanis que al defensaven: Jean Paul Sartre, entre d’altres.

-Sentit immanent: l’existència té finalitat, significat i valor, entenent la mort com a límit absolut.Autors que la mantenen: Ernst Bloch, etc.

-Sentit transcendent: Depassa la mort, és en general la posició de les religions.

• Religió i sentit

Morir, passa a tots els éssers humans, per això es pot dir que un riu mor en un mar.

Mort i filosofia

Plató, Ciceró i Schompenhauer, van establir una relació entre aquest dos conceptes, van entendre que la filosofia és una preparació per la mort.

Experiència de la mort

Ens pasarà a tots més tard o més dora, podem dir que no podrem viure la nostra mort.

• La mort com la definició de l’ésser humà En el segle XX apareix l’existencialisme que és una

tendència filosòfica que reflexiona sobre la mort. Aquest corrent filosòfic ens diu que el que és peculiar de l’ésser humà no cal buscar-ho investigant-ne l’essència, sinó més aviat reflexionant sobre l’existència. En el cas dels ésser humans l’essència de la vida és existir. Per tant tal i com diu l’alemany Martin Heidegger, la mort ens descobreix que la nostra existència i manera està afectada per l’afinitat. Això significa que som limitats, que no tenim poder per tot, en concret respecte al temps, som éssers històrics. Per per ell la mort no és el final del temps de l’existència, sinó un final que tothom pateix, som éssers fets per la mort.

Tot i que hi ha existencialistes com Jean Paul Sartre uqe separen la mort de la finitud, pensa que encara que fóssim immortals seguiríem sent finits. Per a ell finitud significa llibertat.

• Sentit de la mort i transcendència Podem prendre dos punts de vista segons la nostra

manera de pensar:

- Monisme: És aquella posició filosòfica que defensa que no hi ha composició en la realitat humana. Es poden diferenciar diferents tipus, com per exemple el panteisme, que defensa que la mort és la dissolució de la individualitat en la universalitat del cosmos. També es pot trobar un monisme materialista, el qual nega qualsevol tipus de dimensió no material per a l’existència humana, la qual cosa fa que la mort es converteixi en el límit absolut de l’existència.

- Dualisme: N’existeixen moltes formes, defensen que l’ésser humà està constituït per dos tipus de realitat:una material, el cos; una altra espiritual, l’ànima. Aquestes dos parlen de la mort com la manera de concebre la separació dels components constitutius de la realitat humana, separació del cos i ànima.

Hi ha filòsofs com Aristòtil que entenien la mort com u trànsit, és a dir que cos i ànima individual només existeixen mentre estan junts i aquells altres que admeten l’existència de l’ànima separats del cos.

• La pregunta pel mal

Una aproximació filosòfica del mal ens porta a la teodicea. Que és un neologisme que va introduir Leibinz, es remet a la justificació de Déu davant el mal com a la justícia de Déu.

Els filòsofs no només han mirat de justificar l’existència del mal en un món el principi del qual és Déu, sinó que suposen que Déu és l’única possibilitat de trionf davant el mal.

• Justificació d’un Déu bo davant el mal L’intent de justificar el mal davant de Déu és molt antic.

Per la qual cosa Epicur va plantejar un dilema. Les doctrines emanantistes, aquestes diuen que si del

principi benefici provenen totes les coses per emanació, aleshores el mal es deu a una degradació inevitable.

El problema s’aguditza quan el principi bo del món és creador del món.

Tipus de mal -metafísic:finitud de les coses.

-Físic:funcionament lleis naturals.

-Moral: té la seva arrel en l’últim termini de llibertat dels éssers humans per elegir entre les diferents formes d’acció.

• Del mal metafísic al moral

El problema no és la manera en què ho planteja Epicur, sinó previ al seu plantejament: dilema de Déu si crear o no un món la inevitable finitud del qual doni cabuda necessàriament al mal.

• El mal com a injustícia

Ens intenta explicar com n’és d’absurd el patiment del bo. Per exemple Job recorre al misteri; i Sèneca recorre a un logos immanent.

• Déu com a garant de la justícia

Ens els temps actuals, sobretot a partir de l’obre d’Immanuel Kant, l’absurd no consisteix en el fet que consisteixen Déu i el mal, sinó que el mal tingui l’ultima paraula en l’historia.

Més tard filòsofs com Nietzsche han parlat de la mort de Déu, és a dir la pèrdua de les creencies religioses.

Immanuel Kant.

• La pregunta per la ciència

Ha sigut en el segle XX on es pensa amb més interès sobre els problemes que giren entorn d’aquest coneixement, que avui no pot existir independent del tecnològic.

Diferents concepcions de la ciència

Al llarg del temps la ciència s’ha integrat amb més força a tots els nivells de la societat. Algunes de les preguntes que han portat a aquest canvi son: És l’objectiu i cert el coneixement científic?

• Falsacionisme contra inductivisme

Segons la concepció inductivista el que no pot comprovar-la, és a dir verificar-se, no és científic i està mancat de sentit.

Aquesta afirmació s’enfronta amb el problema que la inducció ens diu: com es poden obtenir lleis científiques vàlides per a tots els fenòmens d’un mateix tipus, sense haver verificat tots i cadascun del casos possibles.

• El gir historicosociològic

L’obra de Thomas S. Kuhn va provocar una reflexió sobre la ciència en proposar que es consideri propis de la ciència els aspectes històrics i sociològics. L’estudi de la ciència exigeix entendre l’activitat científica com un tot i la ciència com un procés de comunicació complex. Per això es va introduir el concepte de comunitat científica.

• Concepcions alternatives de la ciència

“Tot val”: Totes les metodologies tenen el seu límit i l’únic que aguanta és tot val.

“Concepció retòrica de la ciència”: Les hipòtesis i teories científiques són construccions retòriques extremadament eficaces i persuasives, l’objectiu de les quals és facilitar la comprensió de la realitat.

Condicionaments de la ciència

“Epistemològics”: El primer condicionament l’expressa el falsacionisme en afirmar que la ciència és un coneixement fal·lible.

El segon al condicionament evolutiu de la ciència.

“Tecnològics”: Avui dia la ciència està més que mai condicionada per la tecnologia. Els últims avenços de la tecnologia adverteixen del seu poder.

“Econòmics i polítics”: Per una banda tenim les dificultats econòmiques per adquirir tecnologia, cada vegades és mes car; per l’altre hi ha interessos espuris, dependències del poder econòmic.

“Condicionament de l’abast del discrus científic”: La ciència no és l’únic saber valuós, i no pot respondre a totes les preguntes dels humans.

“El paper de l’ètica en la ciència :condicionaments ètics”: Gracies a la ciència i la tecnologia tenim moltes opcions a escollir. Gracies a aquests dos, hem descobert coses molt positives, però també de molt negatives, per això l’ètica proposa pensar millor les coses.

La pregunta per l’utopia

• Aproximació al concepte d’utopia

En el llenguatge quotidià utilitzem la paraula utopia per referir-nos a el que és desitjable però inassolible. La paraula utopia prové del grec i significa no-lloc.

• La dimensió utòpica de l’ésser humà

El recurs de l’utopia és tan constant en la nostra història que el podríem considerar un fet antropològic bàsic.

La utopia té el seu origen en la insatisfacció, o el desacord amb la societat actual, quan és això parlem de utopia com a motor de canvi i de transformació social.

• Característiques de la utopia -Origen: Neix del rebuig de les condicions socials existents i de la

cerca de solucions als problemes. -Fonamentació: Es basen en determinades concepcions de la

naturalesa humana i del bé comú, que defensen uns valors ètics i polítics des dels quals s’elabora una idea del nou ordre social.

-Funció: Funció crítica, perquè les utopies denuncien les injustícies de l’ordre social actual.

-Objectiu: Crear institucions que ajudin a crear una societat perfecte.

-Metodologia: Experimentar amb coses noves, per ampliar la realitat.

-Caràcter global: Descripció de com funcionarien aquets ideal en el cas que existissin.

A partir de les característiques dites anteriorment podríem dir que la utopia social és un model ideal de societat alternatiu a l’existent, que presenta la societat, per a un bon funcionament i la societat ideal.

• Les principals formes d’uopia -Populars: Països imaginaris, amb abundància de béns, sense

problemes...un país ideal. -Clàssiques: Es basa en la societat justa. -Medievals: Societat basada en els principis de l’amor de Déu. -Renaixentistes: Societat que es basa en el saber, avenços

tècnics i científics. -Il·lustrades: Es basa en el procés educatiu, per crear bons

homes. -Socialistes: -Utòpics: valor de l’exemple com a motor de

transformació cap a una societat emancipada. -Comunistes: Eliminació propietat privada.

-Anarquistes: Abolició de l’autoritat.

-Antiutopies: Presenten el futur com una amenaça pel desenvolupament humà.

-Libertàries: Basades en la iniciativa privada i mercat.

• Crítiques al pensament utòpic Des del pla teòric: punt de vista polític. -La impossibilitat de la seva realització, s’afirma que és

impossible canviar els ésser humans. -La condemna al totalitarisme, això significa que per

posar en pràtica les utopies caldria utilitzar el recurs de la força.

Des del nivell dels esdeveniments: La tecnologia i la ciència han solucionat molts problemes,

tot i que també n’ha creat. És impossible que hi hagi una societat igualitària, hauria

d’existir un règim totalitari. La utopia de mercat seria factible en molts aspectes. El

que la frena és l’extrema pobresa de la major part del planeta.

La utopia informacional, que ens donen els mitjans de comunicació i xarxes d’informació està servint per controlar i unificar.

• Defensa de la raó utòpica

Per a fer una defensa primer cal fer una crítica sobre la utopia.

Primer cal contestar les crítiques del realisme polític.

Respecte a la possibilitat de realització: el realisme polític confon la realitat amb els fets. Però no pensen que els fets van canviant al llarg del temps.

Respecte a l’acusació de totalitarisme: el realisme polític mai ha tingut en compte si la història mostra que som egoistes, tot i que hi ha una altre visió, l’altruista, generosa, solidària i desinteressada.

• Idea societat justa

Hem d’intentar trobar l’equilibri entre utopia i la ciència.

Avui dia el model de societat justa, ha d’actuar respectant els dos, i ha de contenir dos aspectes bàsics:

-Nucli ètic universal: Qualsevol societat per ser justa ha de garantir unes mínimes condicions a tothom.

-Contingut utòpic: Les utopies han d’incloure propostes per organitzar la societat i la vida.

Pensem que ha de ajuntar-se, ja que la utopia ens ajudi a superar allò existent. Ser utòpic vols dir ser realista.