power historia transició espanyola

download power historia transició espanyola

If you can't read please download the document

description

Aci tenim un power de la transició espanyola fet per uns alumnes de segon de batxillerat de Florida.

Transcript of power historia transició espanyola

LA TRANSICI A LA DEMOCRCIA (1975-1977)

1975 1977

SITUACI ECONMICA A LA MORT DE FRANCO

Crisi econmica internacional pel preu del petrli (1973)

Mes deficit exterior

Mes inflaci

Tancament d'empreses

Augment de l'atur

ALTERNATIVES POLTIQUES A LA MORT DE FRANCO

CONTINUITAT

REFORMA

RUPTURA

El bnker: institucions poltiques i l'erxrcit

Obrir el rgim desde les insitucions del rgim.

Acabar amb la dictadura de cop: esquerra antifranquista i oposici democrtica

TRANSICI

Fascistes

PCE

PAPER DEL REI

22 de Novembre de l'any 1975 Joan Carles es nomenat cap de l'estat i jura lleialtat al rgim.

Discurs de proclamaci: defensa voluntat de reformes democrtiques

Desconfien els reaccionaris de dreta

Desconfien els rupturistes democrtics i d'esquerra

Renuncia al poder personal que li havia donat Franco

ADOLFO SUAREZ I LA REFORMA POLTICA

Fracas del govern de Arias Navarro (1976)President continuista que no impulsava reformes de cap tipus.

Represi social en la vaga general del 1976: brutalitat policial en Vitoria.

El rei fora la seua dimisi.

ADOLFO SUAREZ NOU PRESIDENT DEL GOVERN

Va sorprendre a tots aquest nomenament.

Va construir un govern de carcter reformista

Legalitat dels partits poltics i de les autonomies

Reconeixement de drets fonamentals

Amnistia poltica

Convocatoria d'eleccions generals en 1 any.

LLEI PER A LA REFORMA POLTICA

Llei per a formar unes noves corts elegides per sufragi universal i directe, que pugueren reformar el rgim.

Aprovaci de les llei per les corts de la poca i referendum

Aprovaci de la llei per referendum amb un suport del 94% dels vots

EL TERRORISME

Abans de les eleccions previstes hi van haver molts atentats per desestabilitzar el govern

Risc de colp d'estat

Grups de extrema dreta

Matanza de Atocha

GRAPO i ETA

Assasinat de policies i guardies civils

LEGALISACI DEL PARTIT COMUNISTA

Dificultats perque se li acusaba de ser totalitari per aix Suarez tenia un dilema

No legalitzat democrcia incompleta

Legalitzat perill de colp d'estat

En Abril de 1977 dos mesos abans de les eleccions Suarez legalitza el partit comunista (PCE) sense informar els seus ministres militars que dimitixen.

Torna a Espanya la Pasionaria i Rafael Alberti

PRIMERES ELECCIONS DEMOCRTIQUES 1977

El 15 de Juny de 1977 primeres eleccions democrtiques a les quals es presentaren moltssims partits poltics. Aquestos foren els resultats:

UCD

PSOE

AP

PCE

PERIODE CONSTITUIENT
1977-1978

ELS PACTES DE LA MONCLOA: Objectius: Concens poltic sobre la poltica econmica per garantir estabilitat social en el comenament de la democrciaContenci dels salaris per disminuir la inflaci, augmentar els beneficis de les empreses i frenar l'atur.Els objectius es compliren parcialment

PREAUTONOMIES DE CATALUNYA I EL PAS BASC

Per satisfer els nacionalistes catalans i mirar de frenar ETA, es va restablir parcialment les institucions autonmiques de la segona repblica.

Generalitat de Catalunya

Consell general Basc

CONSTITUCI DE 1978: ELABORACI I APROVACI

Creaci de corts constituients per aprovar una constituci.

Creaci d'una comissi de set membres (Ponencia que redacta un abans projecte)

Participen UCD, AP, PSOE, PCE i PDC

No participen els nacionalistes catalans

Aprovaci en el congres el 31 d'Octubre 1938

Aprovaci per referendum el 6 de Desembre del 1978

CARACTERSTIQUES DE LA CONSTITUCI

1: Estat democrtic

2: Soberania del poble i sufragi universal

3: Reconeiximent dels drets fonamentals: Llibertat d'expressi, de concincia, de religi, dret de reuni i manifestaci, dret d'associaci i dret a la vida.

4: Estat social: pensions, sanitat, eduaci i cultura a crrec de l'estat

5: Monarquia parlamentaria i divisi de poders.

6: Estat de les autonomies

CONSOLIDACI DEMOCRTICA I INTEGRACI EN EUROPA
(DES DE 1979)

ELS GOVERNS DE L'UCD (1979-1982)Eleccions Generals Mar 1979

Eleccions Municipals Abril 1979L'UCD obt el govern de petites capitals de provincia, per els pactes PSOE PCE permenten a l'esquerra governar en les grans ciutats.

A Catalunya i el Pas Basc aconsegueixen els nacionalistes les alcaldies

ELS PROBLEMES DEL GOVERN DE SUREZ

EL DARRER GOVERN DE SUREZ ES VA CARACTERITZAR PER LA INESTABLITAT CAUSADA PER:

DIVERGNCIES A L'UCD

PROBLEMES AUTONMICS

CRISI ECONMICA

TERRORISME

AMENATZA DE COP D'ESTAT

ASSETJAMENT DEL PSOE: Moci de Censura.

DIMISI DE SUREZ Gener 1981

EL 23 DE FEBRER DE 1981

INTENT DE COP D'ESTAT.Tinent Coronel Tejero al Congrs el dia de la votaci del nou president Calvo Sotelo

Tanques a Valncia ordenats pel General Millans del Bosch

Discurs del Rei desautoritzant el cop.

Rendici dels colpistes.

GOVERN DE CALVO SOTELO
1981-1982

Rellanament de l'estat de les autonomies amb una ampliaci del nombre d'autonomies: noms faltaran Madrid, Castella-Lle, Balears i Extremadura.

Ingrs d'Espanya a l'OTAN: maig de 1982

CRISI UCD

Durant el govern de Calvo Sotelo s'accentuen les divergncies internes en l'UCD pels mals resultats en les eleccions autonmiques

Fugida de poltics a altres partits: fins i tot abandona Surez funda el Centre Democrtic i Social.

Calvo Sotelo convoca eleccions anticipades en octubre de 1982

ELS GOVERNS DEL PSOE
1982-1996

ELECCIONS GENERALS OCTUBRE 1982Majoria absoluta PSOE

Desastre de l'UCD

Consolidaci d'una dreta que esdevindr PP.

El PCE perd aire i acabar integrant-se en IU

EL FELIPISMO

FELIPE GONZALEZ ser President durant 14 anys.Va ser lder indiscutible durant aquest temps i va marcar la lnea del partit

El desgast de governar acabar passant factura i perdr les eleccions de 1996

LNIES GENERALS DE LA POLITICA ECONMICA DEL SOCIALISME

Reajustament econmic entre 1982-1985: reconversi industrial

Entrada en la Comunitat Econmica Europea (1985)

Expansi econmica fins a 1991 a costa de mesures pocs favorables als treballadors: vaga general en 1988

1992. Exposici Universal de Sevilla i Jocs Olmpics

1992 Maastricht: incorporaci a la Uni Europea

LA POLTICA CONTRA EL TERRORISME D'ETA DELS SOCIALISTES

La poltica antiterrorista va combinar una srie de mesures:Mesures diplomtiques: collaboraci amb Frana

Polltica de Reinserci d'etarres

Pactes antiterroristes: Madrid (87) i Ajuria Enea (88)

Conversacions d'Alger: interrompudes amb atentats com el d'Hipercor a Barcelona

L'ESCNDOL DELS GAL

1983 Apareix un grup terrorista anomenat Grupo Antiterrorista de Liberacin que atempta contra ETA al sur de FranaDos policies espanyols detesos a Frana acusaren el Ministeri de l'Interior espanyol de ser responsable de l'organitzaci dels GAL

VERA, FELIPE GONZLEZ Y BARRIONUEVO

ELS GOVERNS DEL PP
LA CONVERGNCIA AMB L'EUROPA DE L'EURO

Jose Mara AZNAR guanyaeleccions de mar de 1996

Obt una majoria relativa i ha de pactar amb els nacionalistes catalans, bascos i canaris per poder governar.

i del 2000Majoria absoluta

POLITICA ECONMICA

OBJECTIU: Complir amb el Tractat de Maastricht mitjanant unes reformes de carcter liberal:Reducci de la inflacci amb menys gast pblic, menys salaris

Privatitzacions d'empreses pbliques

Rebaixar el Deficit Pblic

Reducci dels interessos bancaris

ESPANYA ENTRA EN L'EUROGENER 1999

EL TERRORISME I EL PROBLEMA BASC

Atacs a poltics del PP des de que arriben al poder

Miguel Angel Blanco

Ortega Lara

Acords de Lizarra

Treva d'ETA

Acord PP PSOE contra el terrorisme

GUERRA D'IRAQ I 11-M

Espanya entra en una aliana per derrocar Sadam Hussein. La guerra comena en 2003

Atemptats contra Espanya d'Al Qaeda