LA TECNOLOGIA EDUCATIVA

GRUP 2.1.

Claret, Xènia

Martinez, Anna

Ribas, Marta

Salazar, Gemma

GRUP 2.2.

Carratalà, Sara

Gàlvez, Yaiza

Martinez, Yaiza

Sanchez, Silvia

QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA EDUCATIVA PER A VOSALTRES?

• Ciència aplicada. (eines)

• http://es.wikipedia.org/wiki/Tecnolog%C3%ADa_educativa

• Té un escenari concret d'actuació per a aconseguir els objectius

proposats. No totes les tecnologies es poden utilitzar en totes les

situacions.

http://www.youtube.com/watch?v=ftkeHuQwVPs

PER GRUPS...Quines tecnologies faríeu servir per a impartir

aquesta assignatura?

Anglès Matemàtiques Medi Llengües Geografia

AUTOREFLEXIÓ

• Qui és el Responsable?

• Qui tira la bomba o qui la va inventar?

• Qui es posa desodorant o qui el va inventar?

• Ciència o Tecnologia?

• El responsable és l'inventor (segons text), però realment l‘ús que les

persones li donen a allò que s’ha creat, pot ser diferent de la

finalitat amb la qual havia estat creat en un principi (segons

nosaltres).

TECNOLOGIA EDUCATIVA

Aparell perfecte

Dues visions

Ciencia de la instrucció

A LA CERCA DE L’APARELL PERFECTE

“La millor educació consisteix en adquirir el màxim

d’informació de l’aparell més simple” (Alfred North Whitehead).

La cerca del “sistema” per excel·lència va portar a veure a cada nou recurs d’emmagatzemar i transmetre informació l’eina ideal per resoldre els problemes de l’ensenyament i l’aprenentatge.

• “El llibre és la més vella nova tecnologia”. • Les pel·lícules i el cinema permetia convertir la paraula en una

realitat i per tant fomenta un aprenentatge més complert.

►• En els seus principis, la informàtica, era considerada com quelcom

utòpic.

►

FUNCIONS DE LES EINES COGNITIVES

Donar suport a processos cognitius tals com la memòria i processos

metacognitius.

Compartir la càrrega cognitiva proporcionant ajuda en les habilitats

cognitives de baix nivell de forma que els recursos s’utilitzin per les

habilitats de pensament de més alt nivell.

FUNCIONS QUE PODEN DESENVOLUPAR ELS TIPUS D’EINES COGNITIVES

Donar recolzament a processos cognitius (tals com: la memòria, els

processos metagonitius...).

Compartir la càrrega cognitiva proporcionant ajuda a les habilitats

cognitives de baix nivell de forma que els recursos s'utilitzin per les

habilitats de pensament de més alt nivell.

Permetre que l'alumnat s'ocupi en activitats cognitives a les que no

tindrien accés d'una altra manera.

Permetre que l'alumnat generi i comprovi hipotètics contexts de

resolució de problemes.

ELS MITJANS D’ENSENYAMENT

Un dels errors més freqüents és que la majoria de les investigacions

s'han centrat en els propis mitjans sense tenir en conte els contexts

d'utilització.

La perspectiva “técnico-empírica” es fa la següent pregunta: quin

és el mitjà més efectiu?

Perspectiva simbòlica-interactiva:

Centrada en l’impacte dels mitjans en activitats.

Problemes.

ELS MITJANS D’ENSENYAMENT

Perspectiva de l’enfocament curricular:

Sorgeix a causa de la necessitat de situar els medis en un

context educatiu.

Problemes.

LES MAJORS APORTACIONS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA

Creieu que hi ha alguna tecnologia que millori o faci més afectiu

l’ensenyament?

Segons el text, no hi ha res que ho aconsegueixi de manera absoluta.

TECNOLOGIA EDUCATIVA COM A APARATOLOGIA

• El fet de cridar l’atenció de l’alumnat al utilitzar uns sistemes

d'emmagatzemat, processament i tractament de la informació que

moldejen la cognició de l’individu ja que formen part de la seva vida

quotidiana.

• Ha demostrat que és necessari utilitzar una gran varietat de recursos

en el procés d’ensenyament aprenentatge.

TECNOLOGIA COM A CIÈNCIA DE LA INSTRUCCIÓ

Què consideres per tecnologia?(dins les aules)

• Suports audiovisuals.

• Aplicació del coneixement derivat de la psicologia conductista.

Melton Les pràctiques de l’ensenyament són tecnològicament primitives.

Skinner Les pràctiques educatives no són tecnològiques.

PERSPECTIVES TECNOLÒGIQUES SEGONS Melton I SKINNER

Les perspectives tecnològiques implicaven l’aplicació de les ciències

físiques i la tecnologia de la enginyeria al servei dels mecanismes

instructius, així com la utilització de les ciències del comportament

per desenvolupar una tecnologia de l’aprenentatge.

TECNOLOGIA EDUCATIVA

“el uso para fines educativos de los medios nacidos de la revolución de las comunicaciones, como los medios audiovisuales, televisión, ordenadores y otros tipos de soportes lógicos y físicos. A la vez que como el modo sistemático de concebir, aplicar y evaluar el conjunto de procesos de enseñanza y aprendizaje, teniendo en cuenta a la vez los recursos técnicos y humanos y las interacciones entre ellos, como forma de obtener una educación más efectiva”

1984

TECNOLOGIA EDUCATIVA:DEFINICIONS

Association for Educational

Communications and Technology

1987

“un proceso integrado complejo

que involucra personas,

procedimientos, ideas, recursos y

organización para analizar

problema, implementar, evaluar y

gestionar soluciones a aquellos

problemas involucrados en todos

los aspectos del aprendizaje

humano”

TECNOLOGIA EDUCATIVA Reunión Nacional de tecnologia educativa

“[La tecnología educativa] es una forma sistemática de diseñar, llevar a

cabo y evaluar el proceso total de la enseñanza y el aprendizaje en términos

de objetivos específicos, basada en la investigación sobre el aprendizaje

humano y la comunicación, y utilizando una combinación de recursos

humanos y no humanos para conseguir una instrucción más efectiva”

1976

Salvador Vecino 2007

“Es el uso pedagógico de todos los instrumentos y equipos generados

por la tecnología, como medio de comunicación, los cuales pueden

ser utilizados en procesos pedagógicos, a fin de facilitar el proceso

de enseñanza-aprendizaje. Hoy en día podríamos decir que también

se incluyen las altas tecnologías de la información.”

ALGUNES APORTACIONS

LLa teoria de Sistemes

fFormular un procediment

Aproximació d’aquesta teoria a

l’àmbit educatiu mitjançant el

desenvolupament d’una tècnica:

La APROXIMACIÓ

SISTÈMICA

LA APROXIMACIÓ SISTEMÀTICA

Conjunt de passos a guiar el disseny de

l’ensenyament.

Crítica a aquesta visió: Processos i resultats de

l’ensenyament i l’aprenentatge.

PLANIFICACIÓ DE L’ENSENYAMENT

Estadi I : Definició del sistema

Estadi II : Disseny del sistema

Estadi III: Avaluació del sistema

Fases de

l’aproximació

Sistèmica del

desenvolupament

Decisions Mecàniques

Procés d’estudi:

Currículum de

centre

Dos significats de

la planificació

Per a Thompson i altres autors la teoria cognitiva mostra una sèrie de condicions per garantitzar el tipus d’aprenentatge

Predisposició per part dels alumnes.

Els alumnes han d’involucrar-se de forma activa.

Els materials d’ensenyament són molt importants.

Relació entre les informacions.

L’aprenentatge per descobriment és una tècnica important.

Resum de les tècniques instructives recolzades pel conductisme i la teoria cognitiva:

Els resultats de la instrucció han d’especificar-se.

Les coses que s’han d’aprendre han de basar-se en les necessitats

de cadascú.

Han d’existir diferents mecanismes.

La instrucció ha de ser motivació.

L’avaluació continuada.

Conclusions de Thompson i altres

És important la planificació de l’ensenyament.

Els materials de l’ensenyament són mediadors de l’aprenentatge.

La predisposició dels estudiants és important per l’aprenentatge.

És fonamental per la valoració informar a l’alumne del seu propi

progrés.

Gràcies per la vostra atenció

Dificultat d’accés del professorat per utilitzar l’equipament

necessari pel visionat de les pel·lícules.

El cost de les pel·lícules, l’equipament i la conservació.

La inaccessibilitat al equipament quan és necessari.

Trobar i adaptar la pel·lícula adequada a la classe.

◄

RAONS QUE EXPLIQUEN LA POCA UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES

AUTORS • Lamb, 1992.: “el multimedia dóna suport a l’exploració, l’autoexpressió

i un sentit de domini al permetre als estudiants manipular els seus

components. Els entorns multimedia actius afavoreixen la comunicació,

la cooperació i la col·laboració entre el professor i l’alumnat. El

multimedia fa l’aprenentatge estimulant atractiu i divertit”.

• Franklin i Kinnell, 1990.: “els programes hipermedia i hipertext milloren

l’accés dels estudiants al coneixement, i revelen idees en els moments

ensenyades, mostren connexions entre diferents materials, fomenten el

pensament integrat i serveixen com a potents eines de presentació”.

◄

AUTORS

• Clark: “uns medis no són superiors a uns altres, el que si que podria

ser-ho és la tècnica per emmagatzemar i trasmetre la informació”.

• Chu i Schramm: “si existeixen condicions favorables, l’estudiant pot

aprendre de qualsevol medi instructiu”.