Polítiques de benestarPolítiques de benestar per tenir ... · Protagonistes, ja!no es...
Transcript of Polítiques de benestarPolítiques de benestar per tenir ... · Protagonistes, ja!no es...
Nois i noies tutelats reivindiquen els seus drets
Nova guia per aprendre a mirar la televisió
Diagnosi de la infància i l’adolescència al Raval
núm. 382,60 € IVA inclòs
febrer - març 2007
Polítiques de benestarPolítiques de benestarper tenir cura de la infànciaper tenir cura de la infància
���������
�� ��������������������
�����������
������������������� !!"
�� ����#�$��%&��'�$������(�����������������������
��������
�� �$)���*�������$�+�����,���� ��������������������
S U M A R I
3PROTAGONISTES, JA!
Edita: Associació DIOMIRA
Director: Josep M. Villena
Assessorament:Ferran Casas
Consell de redacció: Josep M. Villena, Ferran Casas, Lídia Marimon,Laura Valls, Mònica Cobos, Paloma Herrera
Coordinació:Paloma Herrera
Col·laboracions: Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Àngel Alabart, Fundació Tot Raval, Raimon Moreno, El Galliner
València: Balears: Jesús Martí Manel CruzFrancesc Guillem
Perpinyà: Nicolàs Caudeville
Relacions externes: Lídia Marimon
Fotografia: Mònica Cobos, Regidoria de Drets Civils del’Ajuntament de Barcelona, Andrew Mcgovern,Gabriela Datcu, Magda Skale, Fundació TotRaval, Diomira, El Galliner, Parlament de Catalunya
Foto portada: Hidden
Disseny i Portada: Diomira
Correcció: Diomira
Subscripcions: Maria Jesús de la Viuda
Redacció, administració, publicitat i subscripcions: Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 [email protected]
Fotocomposició i impressió: ARGRA Trading, s.l. Tordera 38 - 08012 Barcelona
D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447
Protagonistes, ja! no es responsabilitzade les opinions expressades als articlesfirmats
Imprès sobre paper ecològic
En col·laboració amb:
Núm. 38 febrer - març 2007
EDITORIALPromoure el compliment de la Convenció dels Drets del’Infant
EDUCACIÓUna guia ajuda les famílies perquè els infants facin unconsum responsable de la televisióMònica Cobos
PARTICIPACIÓ Els nois i noies de Barcelona elaboren el pregó de lesfestes de Santa EulàliaRegidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona
FAMÍLIESEvolució de les llars i les famílies a Barcelona
INICIATIVES CÍVIQUESPolítiques familiars de benestar per tenir cura de la infànciaMiquel Àngel Alabart, Associació Quetzal i Revista Viure en família
INICIATIVES CÍVIQUESIgualtat d’oportunitats en l’educació i treball comunitari,aspectes necessaris per millorar la situació de la infància il’adolescènciaFundació Tot Raval
INTERCULTURALITATLa Mediterrània, encreuament de poblesRaimon Moreno
L’OPINIÓ DELS PROTAGONISTESRecuperar un espai per als nois i les noies i fomentar elcivisme
AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES, NINS, NINES...‘Els més joves pinten el futur’Paloma Herrera / El Galliner
INFORMACIONS
EINES CULTURALS
NOIS I NOIES TUTELATS
Els drets dels nois i noies tutelatsPaloma Herrera
“Nosaltres també som infants amb drets”Gerard, CRAE Enric Llaberia (Lleida)Thais, CRAE Llar Maria Immaculada (Tarragona)Najim, Centre d’acollida Estrep (Barcelona)Badia, CRAE Sobrequés (Girona)
Joaquim Cuello, director del CRAE Sobrequés. Fundació Plataforma Educativa (Girona):“Cal fer-se càrrec dels nois i noies tutelats fins quepuguin assumir la plena autonomia”
4
5
7
8
10
12
Membre de:
14
16
En conveni amb:
18
21
29
20
22
25
La vulneració contínua dels drets reconeguts a la Convenció dels Drets
de l’Infant, tant d’aquells que fan referència a la protecció com d’a-
quells que es refereixen a la participació, fa necessària una tasca de
promoció i sensibilització social envers el seu compliment. Infants i
adolescents constitueixen un sector social que massa sovint no es té en
compte en les decisions que es prenen en el dia de la família, l’escola o la ciu-
tat. Recordem que la Convenció, text de compliment obligat per als estats que
l’han ratificat, reconeix l’interès superior de l’infant i la necessitat d’incorporar
la perspectiva de la infància i l’adolescència en les qüestions que els afecten.
Per avançar en el benestar dels infants i adolescents i en el reconeixement
de la seva plena ciutadania és necessari el treball coordinat dels diferents
agents que intervenen en el territori des de diferents perspectives. Administra-
cions públiques, comunitat educativa, associacions, professionals, experts i
ciutadania en general estan obligats a prendre part i treballar conjuntament
per amplificar el seu potencial amb l’objectiu comú de millorar la qualitat de vi-
da de nens i nenes, nois i noies.
Conscient de la necessitat de buscar complicitats i sumar esforços per
avançar en el reconeixement i el compliment dels drets dels infants, l’Associa-
ció Diomira organitza la segona edició de les jornades “Infància i adolescència
a Catalunya”. La finalitat d'aquesta nova edició és reivindicar la plena ciutada-
nia d’infants i adolescents i impulsar l'aprovació d'un futur Pacte nacional per
la infància i l'adolescència a Catalunya. El contingut de les jornades s’estruc-
turarà al voltant de tres eixos. D’una banda, la participació social d’infants i
adolescents. En segon lloc, el treball de les associacions pels infants. I, final-
ment, la necessitat d’impulsar un pacte d’ampli consens que permeti millorar
les condicions de vida d’aquest sector.
A les jornades participaran representants de les principals administracions
públiques catalanes, un diputat de cada grup parlamentari, representants de
les principals associacions d’infància catalanes, així com experts, professio-
nals i ciutadans a títol individual. Aquestes II Jornades suposen, doncs, un ne-
cessari punt de trobada per avançar en objectius comuns. Es tracta d'estimu-
lar les administracions públiques per a que reconeguin la necessitat d'establir
polítiques integrals per a la infància i l'adolescència, sensibilitzar l'opinió públi-
ca sobre la situació d’aquest sector i establir complicitats entre els diferents
sectors socials per iniciar estratègies de tot tipus.
Convidem a totes les persones interessades a participar en aquestes jor-
nades, així com a fer aportacions que enriqueixin el debat, a través de l’adreça
electrònica [email protected]. Així mateix, podeu consultar la web http://in-fancia.diomira.net, que aporta informació sobre aquest esdeveniment.
4 PROTAGONISTES, JA!
E D I T O R I A L
Promoure el compliment de laConvenció dels Drets de l’Infant
Es tracta d'estimular les
administracions públiques per a
que reconeguin la necessitat
d'establir polítiques integrals per
a la infància i l'adolescència,
sensibilitzar l 'opinió pública
sobre la situació d’aquest sector i
establir complicitats entre els
diferents sectors socials per
iniciar estratègies de tot tipus
5PROTAGONISTES, JA!
E D U C A C I Ó
Una guia ajuda les famílies perquè els infantsfacin un consum responsable de la televisió
TEXT i FOTOS: Mònica Cobos
El material, publicat per Educació i el CAC, es distribuirà a tots els centres
de Primària i Secundària i als centres de recursos pedagògics de Catalunya
El Departament d'Educació i el Consell de l'Audiovi-
sual de Catalunya (CAC) han editat la guia didàcti-
ca Televisió i família: activitats per a debat. Es trac-
ta d'una sèrie de recomanacions per tal que les
famílies puguin orientar els seus fills i filles a fer un consum
responsable de la televisió. La consellera del CAC responsa-
ble de l'àrea de continguts pel que fa a la protecció a la infàn-
cia i l'adolescència, Núria Llorach, assegura que "l'objectiu de
publicar aquesta guia és ensenyar a pares, mares i adults que
acompanyen nens i nenes que la responsabilitat del que
veuen els infants a la televisió és una responsabilitat compar-
tida entre operadors, escoles, les administracions i la família,
que al cap i a la fi és qui està a casa amb els nens i nenes i de-
cideix tenir apagat o encès el televisor". Negociar amb els fills
i filles els programes que són adequats per a la seva edat, li-
mitar el temps que passen els nens i nenes davant la televi-
sió, com treure profit d'un mitjà com la televisió, gravar els
programes interessants per als infants perquè puguin veure'ls
en les seves hores lliures, són algunes de les idees que s'a-
punten en aquesta guia.
En total se n'han editat 5.000 exemplars que es distribui-
ran entre els centres de Primària i Secundària, associacions
de pares i mares, centres de recursos pedagògics i altres pro-
fessionals que treballen directament amb les famílies.
Segons Llorach, els estudis diuen que quan els nostres
nens i nenes estan davant de la televisió un temps superior al
que estan a l'escola, la influència de la televisió és molt gran.
A més, els estudis indiquen que el consum de televisió dels in-
fants entre 4 i 12 anys és excessiu (d'unes 990 hores l'any,
front les 960 hores que passen a l'escola), i el més important,
tenen una forma poc crítica de veure la televisió, és a dir,
veuen el que tenen davant, sense destriar aquells programes
adequats a la seva edat. Els operadors tenen l'obligació de
senyalitzar la programació amb la idoneïtat per a cada edat,
perquè els pares i mares puguin tenir la informació sobre l'a-
Els estudis indiquen que quan els nens i nenes estan davant de la televisió untemps superior al temps que estan a l’escola, la influència de la televisió ésmolt gran
6 PROTAGONISTES, JA!
E D U C A C I Ó
dequació dels continguts de la programació per als seus fills i
filles. Però la responsabilitat és dels pares i de les mares, per-
què moltes vegades el consum televisiu es fa a altes hores de
la nit, i en canvi a partir de les 10 de la nit ja no hi ha horari
protegit per al públic infantil. "No pot ser que alguns mestres
es queixin que els nens i nenes s'adormen al matí a classe
perquè han estat mirant la televisió fins a al-
tes hores de la nit", afirma la consellera del
CAC.
De vegades fem servir la televisió com a
cangur, perquè els pares i les mares tenen
llargues jornades laborals, però amb els in-
fants sempre hi ha algun adult, que s'ocupa
de donar-li berenar, que faci els deures, etc.,
i també és responsable de que els nens ve-
gin o no la televisió, dels programes que
veuen i de les hores en què els veuen. Se-
gons diu Llorach, "La televisió per si mateixa
no és bona ni dolenta, el que és bo o dolent
és l'ús que en fem, d'aquesta televisió. I amb
aquesta guia el que pretenem és que aquest
ús sigui responsable."
El CAC no té establert un màxim ni un mí-
nim d'hores recomanables de veure la televisió per a infants i
adolescents, "no ens pertoca a nosaltres com a autoritat de
regulació", diu Llorach, "a més, cada nen és diferent en si ma-
teix. Però sí que considerem que els pares i mares han de sa-
ber què veuen els infants, com descodifiquen el llenguatge te-
levisiu, i han de tenir present no tenir el televisor encès com
un més de la família que fa soroll de fons, quan s'acaba el
programa que estem mirant cal apagar l'aparell. No podem
1. La responsabilitat del que veuen els infants a la televisió és,
bàsicament, de les persones adultes que hi conviuen. És bo
pactar amb ells la selecció de programes adequats a la seva
edat i als seus interessos. Ensenyem-los a triar.
2. Limitem el temps que els infants dediquen a la televisió. El
televisor no ha d'estar tot el dia encès. Apaguem-lo quan el
programa seleccionat s'hagi acabat.
3. Procurem mirar la televisió amb els nostres fills i filles i co-
mentem els programes i la publicitat. Aprofitem els valors de la
televisió.
4. Ensenyem els infants a qüestionar i a valorar allò que veuen
a la televisió tot estimulant la seva capacitat crítica. Ajudem-los
a entendre la diferència entre realitat i ficció.
5. Si no podem estar amb els nostres fills i filles, interessem-
nos pel que miren i pels motius de les seves preferències.
6. Mirar la televisió no ha de treure hores de son, que són ne-
cessàries per al bon desenvolupament físic i psíquic dels nos-
tres infants.
7. Traurem més profit de la televisió utilitzant el vídeo o el DVD
per enregistrar els programes que puguin interessar més als
nostres infants.
8. Busquem alternatives al consum televisiu: jugar, llegir, fer
esport, anar amb els amics i amigues, etc. Hi ha moltes coses
a fer a més de mirar la televisió.
9. No deixem que la televisió sigui l'única font d'informació i l'ú-
nica opció cultural dels nostres infants. Ajudem-los a interes-
sar-se per la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre, etc.
10. Recordem que els infants tendeixen a imitar la manera de
fer dels adults també pel que fa a la televisió.
Recomanacions de la guia
oblidar que els nens i nenes imiten la manera de fer dels
grans".
La guia està feta a partir de les aportacions del Fòrum
d'entitats de persones usuàries de l'audiovisual, que es va
constituir a iniciativa del CAC amb l'objectiu de ser un marc
de referència per intercanviar coneixements i idees, i donar
resposta a les demandes de la societat civil
en aquest sector. El Fòrum està integrat per
43 entitats, associacions, organismes, uni-
versitats, sindicats i col·legis professionals in-
teressats en el món dels mitjans audiovi-
suals.
Des dels inicis, a l'any 2000, el CAC ha
portat una línea educativa important, primer
amb l'edició del Llibre Blanc: L'educació enl'entorn audiovisual, que era una radiografiade les necessitats de la societat catalana enl'àmbit audiovisual. Després va publicar tam-
bé una primera guia de quatre volums amb el
títol Com veure la televisió, que era material
didàctic per a Primària i Secundària format
per relats de ficció, programes informatius,
esportius, talk-shows, etc., per tal que el pro-
fessorat treballés des de l'aula amb l'alumnat la descodifica-
ció del llenguatge de la televisió perquè pugui entendre els
missatges televisius. En la mateixa línia, actualment, 71 cen-
tres educatius (49 d'educació primària i 22 de secundària) de
Catalunya participen en el Programa d'Educació en Comuni-
cació Audiovisual, que té com a finalitat dotar els infants i jo-
ves de les competències que els permetin comprendre, se-
leccionar i participar de la cultura mediàtica que els envolta.
7PROTAGONISTES, JA!
P A R T I C I P A C I Ó
Els nois i noies de Barcelona elaboren elpregó de les Festes de Santa Eulàlia
TEXT I FOTO: Regidoria de Drets
Civils de l’Ajuntament de Barcelona
Els escolars de Barcelona
han elaborat per segon
any consecutiu el pregó
de les Festes de Santa
Eulàlia, a partir de la seva participa-
ció al concurs organitzat per la Regi-
doria de Drets Civils, conjuntament
amb l'Institut d'Educació i l'Institut de
Cultura. Les Festes de Santa Eulàlia
estan especialment dedicades als
nois i les noies i amb aquesta iniciati-
va es pretén que facin sentir la seva
veu, recollir les seves idees sobre la
ciutat i sobre els drets i deures dels
infants. El text del pregó, elaborat a
partir dels tres primers premis del
concurs, el van llegir els represen-
tats dels alumnes de les escoles se-
leccionades. Els premis del concurs
per al pregó de la Laia 2007 es van
lliurar en una cerimònia a l’Ajunta-
ment de Barcelona el passat 8 de fe-
brer, a càrrec de la regidora de Drets
Civils, Dolors Martínez.
Pregó de les festa de Santa Eulàlia
Nenes i nens de ciutatla Laia ja ha despertat.Som el nou de febrer,
que tothom surti al carrer!
La Laia no ve pas sola,l'acompanya gent que mola.Petits, més grans i barbutssón de tots ben coneguts
Ens parlen dels drets humansque també són dels infants.
Pareu molt bé les orellesque ja vénen per parelles.
El llop i la Caputxeta parlen fluix de la iaieta:
Llop, tu tens dret a menjarperò a ningú mossegar.
La Laia al Pinotxo diu:Ep, tu!, no facis el viu.
Tens el dret d'anar a l'escola,I si no, cop de cassola!
Enfadats els tres porquetstreballen pujant parets.
Vinga llop, caram, què passa?Que tenim dret a una casa!
L'aneguet pregunta al vent:Què hi fa si sóc diferent...Per què no em mira ningú,si puc fer el mateix que tu?
Ventafocs, no freguis banysque encara no tens setze anys.
Aibó! Els nans a cantar,ells sí poden treballar.
Vinga, nois, ara calleu,la Laia no destorbeu.
Ha de preparar la festa,doncs que comenci la festa!!!!
Benvinguts i benvingudes a la festa de Santa
Eulàlia.
Segurament molts dels que sou aquí heu vingut
de diferents països buscant una vida millor. Aquí heu
trobat una ciutat diferent, amb moltes possibilitats,
oportunitats i bons amics. Però no tot és bo. També
hem sentit menyspreus i la por a la mirada d'algunes
persones. Hem vist la pobresa als barris i el dolor al
cor del món. I això és el que entre tots haurem de
canviar, i ho aconseguirem.
Però, també és veritat que Barcelona és una ciu-
tat respectada i estimada, i desitgem que els seus
ciutadans es respectin entre ells i no es barallin. Una
ciutat en què hem d'acceptar la diversitat dels seus
habitants, i que s'ha de mantenir solidària, maca i
neta... sense problemes.
Tots desitgem que els seus ciutadans tinguin
una llar i una família, i que els nens puguin anar a
l'escola, i tenir una bona educació. Una ciutat nostra
governada amb justícia, llibertat i sobretot amb pau, i
poder divertir-nos, somriure i celebrar les festes. És
per aixó que hem convidat uns personatges molt co-
neguts de tothom. I us ho volen explicar en vers, es-
colteu-los:
8 PROTAGONISTES, JA!
F A M Í L I E S
perspectives de les polítiques de suport a les famílies”, elaborat
per la professora de la Universitat de Barcelona Cristina López,
per encàrrec de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajunta-
ment de Barcelona, amb l’objectiu d’aportar elements de conei-
xement que fonamentin pautes d’enfortiment i d’innovació en
les polítiques municipals de suport a les famílies. El treball com-
para les dades del Cens de Població de 2001 amb les del Cens
de 1991 per tal d’analitzar l’evolució de les llars i les famílies a la
capital.
Així, l’estudi constata els canvis que s’han produït els da-
rrers anys a les llars i les famílies a Barcelona: davallada i enda-
rreriment de la natalitat i de la fecunditat, ajornament o pèrdua
de protagonisme del matrimoni i augment de la cohabitació i
creixement dels fills de mare no casada, increment de les ruptu-
res (divorcis i separacions) i creixement de l’expectativa de vi-
Evolució de les llars i les famílies a Barcelona
TEXT: Redacció Protagonistes, ja! [Dades de l’estudi “Evolució i
tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Bar-
celona i en el context europeu. Algunes perspectives de les polítiques
de suport a les famílies”, elaborat per Cristina López]
FOTO: Andrew Mcgovern
Un estudi encarregat per la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament
de Barcelona constata el creixement i l’evolució de les llars a la ciutat
Barcelona ha guanyat els últims anys més de 100.000
llars. L’estructura de les llars i de les famílies es diver-
sifica. D’altra banda, els naixements a la ciutat aug-
menten gràcies a la població immigrant nouvinguda.
Descendeixen les parelles amb fills i augmenten les llars uniper-
sonals, alhora que augmenten les parelles de fet i de llars mono-
parentals. Aquestes són algunes de les dades més rellevants de
l’estudi “Evolució i tendències de les llars, les famílies i les per-
sones a la ciutat de Barcelona i en el context europeu. Algunes
9PROTAGONISTES, JA!
F A M Í L I E S
Programa Municipal per a les famílies
El nou Programa Municipal per a les Famílies 2006-2010
de Barcelona s’ha elaborat tenint en compte l’evolució de les
llars a la ciutat. Les seves línies estratègiques són:
��Diversitat estructural i cultural / canvis socials. Pro-
moure el coneixement i el reconeixement social de la diversi-
tat d’estructures i cultures familiars que, com a resultat de les
dinàmiques de canvi social, conviuen a Barcelona. Atendre
de manera adequada la diversitat de les seves necessitats.
��Desenvolupament personal / dificultats i transicionsfamiliars. Oferir suport integral i de caràcter universal a les
famílies en tant que espais de desenvolupament personal
dels seus membres. Atendre de manera prioritària les famí-
lies en les funcions, situacions i fases del cicle familiar de
més vulnerabilitat, sobrecàrrega o crisi.
��Capacitats / funcions parentals. Atendre i donar suport
a les necessitats de les famílies en les seves tasques i fun-
cions parentals de criança, cura, socialització i educació
dels seus fills i filles.
��Desenvolupament personal / dificultats i transicionsfamiliars. Afavorir que totes les persones que integren els
diversos grups familiars puguin conciliar els seus temps i
rols familiars amb la resta d’espais i activitats de la vida quo-
tidiana: personals, laborals i de participació en la comunitat.
��Vulnerabilitat / exclusió social. Prevenir, detectar i
atendre situacions i famílies de vulnerabilitat elevada: in-
fants en alt risc social, dinàmiques de violència familiar i fa-
mílies en situació d’exclusió severa.
da. Aquests canvis en la dinàmica de la població estan relacio-
nats, segons mostra la recerca, amb les noves maneres de for-
mar i disoldre les llars, i en les noves formes de residència i con-
vivència, provocades per factors com: el reconeixement de la
convivència en parella i la possibilitat de tenir fills sense contrau-
re matrimoni, la possibilitat de les unions homosexuals, les pos-
sibilitats que obren les tècniques de reproducció assistida i
l’augment de les adopcions internacionals, que replanteja les
relacions de filiació i parentalitat.
El el marc d’aquests processos de canvi, segons deixa
palès el treball de recerca, Barcelona presenta elements espe-
cífics en la seva estructura de llars degut a la confluència de fac-
tors com l’envelliment de la població, la recuperació de la natali-
tat, la dinàmica migratòria i el procés de davallada de la
nupcialitat.
Noves pautes i noves formes de convivència i re-sidència
Des del 1970 al 2001, Barcelona ha perdut 241.258, però,
no obstant això, ha guanyat 115.697 llars, que compten amb
una mitjana de 2,53 membres per unitat, i un 56% de les llars
estan formades per una o dues persones.
Altres dades importants que posa de manifest l’estudi són el
descens de les parelles amb fills i la diversificació del creixe-
ment de la resta de llars. Així, els nuclis de parelles sense fills
presenten un lleu increment (representen un 19,43% del total),
creixen les parelles de fet (suposen un 10% del total), amb un
retrocés i maduresa de les parelles de dret (arriben al 10% del
total). Així mateix, s’incrementen les llars monoparentals (repre-
senten un 9,14% del total de llars), augmenten de forma subs-
tancial les llars unipersonals (suposen el 26,15%) i s’incremen-
ten de forma rellevant les llars sense nucli (representen el
5,54% del total). D’altra banda, l’estudi constata que les llars ex-
tenses i múltiples perden representativitat global (representen el
7,67% del total), però augmenten entre la població estrangera
(l’any 2001 es registraven 28.510 llars estrangeres a Barcelona,
dada que representa el 5% del total).
Conclusions de l’estudi
L’estudi “Evolució i tendències de les llars, les famílies i les
persones a la ciutat de Barcelona i en el context europeu. Algu-
nes perspectives de les polítiques de suport a les famílies” mos-
tra que l’estructura de les llars de Barcelona a l’any 2001 pre-
senta components de caràcter tradicional. En el cas dels
homes, dels 0 als 65 anys la forma principal de residència és la
llar nuclear de parella amb fills. A partir dels 65 anys, la forma
majoritària és la llar de parella sense fills. En el cas de les do-
nes, dels 0 als 60 anys la forma majoritària de residència és la
parella amb fills, mentre que entre els 60 i els 75 anys ho és la
parella sense fills, i a partir dels 75, la residència en solitari.
Una de les dades més rellevants que destaca l’estudi és que
les llars presenten estructures en contracció, és a dir, que en en-
vellir i desaparèixer algun membre de la llar inicial aquesta es
converteix en una llar unipersonal, sense nucli o monoparental,
amb una forta presència de dones majors de 65 anys i vídues.
D’altra banda, segons mostra la recerca, la dècada 1991-
2001 aporta nous perfils i nous continguts a les formes d’orga-
nitzar la convivència: davalla espectacularment el nombre i la
proporció de les llars de parelles amb fills; creixen les parelles
de fet i envelleix l’estructura d’edats de les parelles de dret; crei-
xen les llars unipersonals, les llars sense nucli i les llars mono-
parentals, però ja no només les habitades per dones grans i ví-
dues, sinó les de persones menors de 40 anys divorciades o
separades, o que assumeixen la parentalitat en solitari.
Per últim, l’estudi assenyala que el creixement de les llars
no familiars no només es deu al creixement de les llars en con-
tracció, sinó a les llars dels estrangers que l’any 2001 ja tenen
una forta presència a la ciutat de Barcelona i generen un tipus
de convivència poc familiar per raó del temps d’estada.
PROTAGONISTES, JA!10
I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S
TEXT: Miquel Àngel Alabart, Associació Quetzal i Revista Viure enfamíliaFOTOS: Gabriela Datcu, Magda Skale
El passat dia 16 de desembre va tenir lloc a Barcelona
la I Jornada d'Entitats progressistes per les Famílies.
Organitzada per l'Associació Quetzal, va convocar
vora una quinzena d'entitats com l'Associació de Fa-
mílies Monoparentals o el col·lectiu Néixer i Créixer de Catalun-
ya. Entre altres, van estar presents l'Associació per la Llibertat
de l'Educació i l'Associació Catalana per l'Alletament Matern.
L'Associació Quetzal està formada per un grup de profes-
sionals dedicats tant a la intervenció directa amb infants, famí-
lies i adults com a la divulgació de temes d'educació i salut fa-
miliar, a través de la revista Viure en família.
Per què vam convocar una Jornada d'entitats progressis-tes? Fa alguns anys que parlar de família en política ha passat
de ser un patrimoni únic dels sectors polítics més conservadors
a esdevenir part del discurs de totes les formacions. La passa-
da legislatura, per exemple, hem vist reconegudes d'una forma
o altra les unions i adopcions per part de persones homose-
xuals o les dificultats específiques de la monoparentalitat. No
obstant això, ni el discurs tradicional, bàsicament natalista, ni
les propostes més actuals, encara molt tímides, han donat com
a resultat unes autèntiques polítiques familiars que assegurin el
benestar físic, econòmic i emocional de les famílies, especial-
ment entre els col·lectius menys afavorits: persones immigra-
des, persones en situació de monoparentalitat i, sobretot, la
infància.
L’Associació Quetzal organitza a
Barcelona les ‘I Jornades d'Entitats
Progressistes per les Famílies’ per
reclamar unes polítiques familiars
que assegurin el benestar de la
infància i les famílies
Polítiques familiars de benestar per tenircura de la infància
Les famílies monoparentals tenen dificultats afegides per tenir cura de la infància.La jornada organitzada per Quetzal va concloure amb la voluntat de tirar enda-vant una plataforma de reivindicació d’unes autèntiques polítiques d’infància
Ni el discurs tradicional, bàsicament natalista,
ni les propostes més actuals, encara molt
tímides, han donat com a resultat unes
autèntiques polítiques familiars que assegurin
el benestar físic, econòmic i emocional de les
famílies, especialment entre els col·lectius
menys afavorits: persones immigrades,
persones en situació de monoparentalitat i,
sobretot, la infància
11PROTAGONISTES, JA!
I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S
Des de Quetzal, fidels al nostre ànim d'influir en els contex-
tos de desenvolupament dels infants, proposàvem un espai per
debatre els eixos bàsics del que haurien de ser unes polítiques
familiars realment progressistes, homologables amb les dels
nostres veïns europeus. I a més, proposàvem aprofitar aquest
espai per reflexionar, des de les entitats que recolzem aquest ti-
pus de polítiques, sobre la millor manera de treballar plegats
perquè ben aviat siguin una realitat.
Per aconseguir aquests objectius, vam organitzar la jorna-
da en dues parts. Durant el matí vam comptar amb la presència
d'en Lluís Flaquer, professor de Sociologia a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB), expert en polítiques familiars,
membre del CIIMU (Consorci Institut d’Infància i Món Urbà) i
responsable de la Well-Chi Network, xarxa europea d'investi-
gadors sobre la infància. La seva intervenció, que es va allargar
gairebé una hora i mitja amb les preguntes dels participants,
ens va permetre confirmar de forma contundent (desenes de
dades ho avalaven) el que ja fa temps que des de sectors cada
cop més amples anem constatant: que les polítiques familiars a
l'Estat espanyol són les més minses i injustes d'Europa (afavo-
reixen descaradament els interessos de les capes més altes de
la societat), que això té una incidència directa en l'augment de
la pobresa de les famílies i en la disminució de la qualitat de vi-
da d'infants i que col·loca les famílies monoparentals a la vora
de l'exclusió social.
En Carlos González, conegut pediatre i president de l'Asso-
ciació Catalana per l'Alletament Matern, va fer una defensa
il·lustrada del vincle primari (el nadó amb el primer adult de re-
ferència, habitualment la mare) per explicar la importància que
l'organització social permeti satisfer les necessitats físiques i
emocionals dels infants petits. En aquest sentit, per exemple,
va insistir en la baixa qualitat de moltes escoles bressol, si ate-
nem al criteri de la ràtio.
La Núria Beitia, psicòloga i membre de Duoda, Centre de
Recerca sobre Dones de la Universitat de Barcelona (UB), va
fer una bella explicació sobre l’especificitat femenina, que rau
precisament en la possibilitat de ser dos, d'allotjar i donar a llum
una altra vida, i va defensar una visió femenina de la maternitat,
des del punt de vista de la diferència sexual.
La Sara Williams, de la xarxa Las mujeres cuentan va fer un
especial èmfasi en la desprotecció de les mares soles i mal-
tractades per la seva situació econòmica, i va explicar les reei-
xides iniciatives de la seva xarxa per aconseguir dels parla-
ments català i espanyol la mesura econòmica i el
reconeixement del treball de les dones.
Les intervencions del matí van tenir el seu contrapunt en el
taller de la tarda. Inicialment s'havien de fer tres grups, cadas-
cun dels quals moderat per una de les tres convidades: Mont-
serrat Tur, advocada i mediadora familiar; Marta Bertran, an-
tropòloga i membre del Grup de Recerca Emigra, i Mercè
Chacón, de la Fundació Jaume Bofill. Finalment es va optar per
compartir tots els punts de vista en una gran rotllana iniciada
per la presentació dels col·lectius i experiències de cadascun
(començant per les persones esmentades). Aquest taller, que
va donar lloc a un intens debat, va fer palesa la diversitat de
sensibilitats i fins i tot les contradiccions existents al voltant del
concepte de polítiques familiars, així com del de progressistes.
No obstant, tots els temes representats, des de la necessitat
d'afavorir l'alletament i el vincle en la criança fins la voluntat de
promoure una educació més lliure o l'autogestió de l'adopció,
acabaven portant el debat al tema comú de les ja comentades
mancances en suport econòmic i de serveis a les famílies. En
aquest sentit, al llarg del dia i per part de ponents i participants,
es van formular dures crítiques als representants dels sectors
clàssicament progressistes (sindicats, feministes, partits, asso-
ciacions de mares i pares, tots ells convidats però absents) per
la seva responsabilitat en la manca de polítiques reals de su-
port a les famílies.
La Jornada va concloure en un clima positiu i amb la volun-
tat de tirar endavant una plataforma potent de reivindicació d'a-
questes inexistents polítiques. En rebreu notícies, esperem,
ben aviat.
12 PROTAGONISTES, JA!
I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S
TEXT I FOTOS: Fundació Tot Raval
La necessitat de destinar més recursos a la població in-
fantil, la redistribució equitativa de l'alumnat nouvingut
o la persistència de desigualtats socials al barri són al-
gunes de les conclusions més rellevants del llibre
Diagnòstic: infància, adolescència i famílies del Raval, impulsat
per la Fundació Tot Raval. Tenint clar que no existeixen solu-
cions màgiques, Tot Raval aposta pel treball conjunt de tots els
agents, les administracions i, evidentment, els propis joves i les
seves famílies. El llibre és fruit del procés de recerca i treball
participatiu dut a terme durant un any i mig. Pretén ser una eina
de treball i d'incidència en l'àmbit de la infància, l'adolescència i
les famílies del barri, tant per les administracions, com la xarxa
de serveis i entitats i la ciutadania. El diagnòstic aporta una mi-
rada global, completa, i les reflexions i propostes que s'han re-
collit durant el procés. Recull informació sobre el barri, les condi-
cions socioeconòmiques, l'educació, la salut o el temps lliure
relatives al col·lectiu objecte d'estudi, així com també les visions
que els diferents agents del Raval tenen de la situació actual.
Al diagnòstic es constata una millora significativa del barri en
els ordres social, urbanístic i cultural, però a la vegada l'existèn-
cia d'importants dèficits socials que s'arrosseguen o que s'han
generat de nou, els quals són més visibles al sud del Raval que
al nord. D'altra banda, és remarcable la previsió de creixement
de la població en els pròxims tres anys que pot fer passar de
50.000 a 80.000 habitants, amb una major proporció de pobla-
ció d'origen immigrant. Segons dades del 2005, el 48% és d'ori-
gen immigrant estranger: 11% Pakistan, 7% Filipines, 5% Ma-
rroc, 4% Equador i altres orígens en menor proporció. Cal tenir
en compte que d'un total de 5.600 nens i nenes de 0 a 16 anys,
la població de 0 a 2 anys és força superior a les altres edats, co-
sa que ha de fer pensar en previsions pels recursos destinats a
la infància.
Quant als indicadors relatius a les desigualtats socials, les
xifres ens mostren que més de la meitat dels habitants majors
de 16 anys no té el graduat escolar o que pràcticament la meitat
de la població realitza treballs no qualificats o en el sector de
serveis i comerç, el doble de persones que a la ciutat. L'alt per-
centatge de pobresa està també relacionat amb les condicions
de salut i les pràctiques de risc, tot i que els indicadors han millo-
rat en els últims anys. També és important constatar que hi ha
Igualtat d'oportunitats en l'educació i treballcomunitari, aspectes necessaris per millorarla situació de la infància i l’adolescència
La Fundació Tot Raval publica el llibre
‘Diagnòstic: infància, adolescència i
famílies al Raval’, resultat d’un any i
mig de recerca i treball participatiu
El llibre inclou l’enquesta realitzada a 306 alumnes del barri, que mostra que hi hainteressos i pràctiques diferents segons el sexe i l’etapa educativa. És força habi-tual el joc al carrer i la realització d’activitats extraescolars, sobretot esportives
13PROTAGONISTES, JA!
I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S
una part de la població d'origen immigrant estranger en situació
irregular que té moltes més dificultats d'inclusió social i laboral,
un aspecte que tots els participants al diagnòstic han assenyalat
com a preocupant, al qual cal trobar solucions. Aquesta situació
pot derivar en alguns casos en dificultats en la conciliació labo-
ral i familiar amb implicacions en l'atenció dels fills i filles o en la
participació activa a les escoles i entitats.
En el camp de l'educació destaca la distribució desigual de
l'alumnat entre els centres públics i concertats del barri. L'escola
pública concentra els casos de matrícula viva -que són les altes
fora del període establert de matriculació- i l'alumnat amb ne-
cessitats educatives especials i necessitats socioeconòmiques
desfavorides. Aquesta situació, per tant, reclama una redistribu-
ció equitativa urgent del nou alumnat per tal d'assegurar la
igualtat d'oportunitats. Hi ha un consens en considerar molt im-
portant l'èxit escolar per l'itinerari social i laboral dels nois i
noies. Per això es fa imprescindible la complicitat dels alumnes,
les famílies i el professorat. Des de les escoles s'expressa que
els principals problemes amb què es troben són conseqüència
de les desigualtats socioeconòmiques i no de la multiculturalitat
amb què es conviu.
El llibre Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Ravaltambé inclou l'enquesta realitzada a 306 alumnes del barri on
queda reflectit que hi ha interessos i pràctiques diferents segons
el sexe i l'etapa educativa. Les quatre principals activitats en el
temps lliure són: mirar la televisió, estudiar o fer els deures, fer
esport i jugar amb l'ordinador o la videoconsola. També és força
habitual el joc al carrer i la realització d'activitats extraescolars,
sobretot esportives. És important remarcar la col·laboració dels
nois i noies en les tasques familiars:una quarta part diu que hi
col·labora sempre i la meitat, que ho fa a vegades.
Per la seva banda, els serveis de titularitat pública com les
escoles, els serveis socials o les biblioteques expressen de-
mandes de millora de les instal·lacions, de recursos per comple-
mentar els serveis i per coordinar-los. En el cas de les entitats
socials la principal dificultat que tenen és la gestió econòmica i
el finançament. La professionalització del sector ha comportat
més qualitat i a la vegada més costos. És per això que demanen
subvencions i convenis plurianuals que permetin una certa esta-
bilitat i la possibilitats de planificar a més llarg termini o ampliar
els serveis. Les entitats es troben amb un augment de sol·lici-
tuds, però sovint per saturació no poden atendre a tothom i es
prioritza la població amb més dificultats. Aquest fet no permet
oferir recursos per a tota la població, que és un dels desitjos d'a-
questes organitzacions. A part dels recursos existents, cal con-
siderar aquells que són insuficients, com els adreçats a la franja
0-3 anys, els espais públics per a tots els usos o les activitats de
cap de setmana o d’estiu.
Val a dir que el barri compta amb nombrosos i diversos re-
cursos, una amalgama que està descrita a l'apartat de mapa
de recursos del llibre, amb 15 centres d'ensenyament, 16 ser-
veis públics, 40 entitats del tercer sector, 12 òrgans de coordi-
nació i diversos projectes comunitaris i de participació. El Pla
Educatiu d'Entorn és un dels programes de col·laboració entre
les administracions, els centres escolars, les organitzacions de
pares i mares i els recursos de l'entorn, que ha comportat una
entrada de diners per tirar endavant accions per alumnes, fa-
mílies i centres.
Si una cosa demanen els participants al diagnòstic és la ne-
cessitat de potenciar estratègies que fomentin la participació,
com a element per a la millora de la cohesió social del barri i la
corresponsabilitat vers aquest, amb accions d'informació,
d'anàlisi, de propostes, de realització d'activitats i d'avaluació.
Es tracta també d'implicar en les actuacions als diferents
agents, és a dir, als nois i noies, a les famílies, a les escoles, a
les entitats, als serveis socials, culturals i esportius, i a les admi-
nistracions. Es fa necessari mencionar el fet que un terç dels
alumnes enquestats hagi expressat que els agradaria participar
en activitats per fer propostes sobre com millorar el barri.
En aquesta línia, el llibre inclou també els resultats de les
Jornades de Participació celebrades al maig del 2006. En elles
una seixantena de persones (nois i noies, famílies, professio-
nals i responsables d'organitzacions del barri i de les adminis-
tracions) es van reunir per debatre i fer propostes col·lectiva-
ment sobre la millora de la situació dels infants, els adolescents
i les famílies del Raval. D'aquesta manera s'ha volgut contribuir
a generar una dinàmica de debat i proposició, un element clau
per fer possible la transformació i millora del barri basada sobre-
tot en el treball en xarxa i comunitari. En aquests moments la
Fundació Tot Raval està engegant accions comunitàries en ba-
se als resultats del diagnòstic.
Les persones interessades en el llibre podeu escriure un co-
rreu electrònic a l'adreça: [email protected].
D’un total de 5.600 nens i nenes de 0 a 16 anys, la població de 0 a 2 anys és forçasuperior a les altres edats, cosa que ha de fer pensar en previsions pels recursosdestinats a la infància
14 PROTAGONISTES, JA!
I N T E R C U L T U R A L I T A T
La Mediterrània, encreuament de pobles
TEXT: Raimon Moreno
FOTOS: CIEMEN
El material didàctic ‘Els pobles de la Mediterrània i el seu entorn’ mostra les
diferents cares del mar per incentivar els lligams de solidaritat entre regions
Què poden tenir en comú els catalans, els algerians,
els palestins o els grecs? El que tenen en comú és
que aquests quatre pobles i molts d’altres formen el
que avui en dia coneixem com la Mediterrània. Un
mar on es veu, per poca distància, la separació que existeix ac-
tualment en el món entre el Nord i el Sud. Per això, l’Oficina de
Sant Cugat Solidari, el Centre Internacional Escarré per a les
Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i la il·lustradora Ro-
berta Bridda han el·laborat un mapa anomenat Els pobles de laMediterrània i el seu entorn, on surten els 29 pobles i estats que
formen aquesta regió del món, per tal de donar a conèixer les di-
ferents cultures, llengües i nacions que, més enllà de les reali-
tats estatals, s’han desenvolupat al llarg dels segles al voltant
del Mare Nostrum.
El mapa, pensat per alumnes de primària, mostra tots els
pobles i estats que formen part de la Mediterrània en colors con-
trastats, perquè d’aquesta manera quedi clara la distinció entre
les diferents regions. A més, cada zona senyalitzada té una
il·lustració que fa referència a alguna faceta cultural de la regió.
Així, per exemple, els Països Catalans estan representats amb
uns castellers, o el Marroc, amb la cerimònia del ritual del te.
Així mateix, el mapa va acompanyat d’una guia que, a part
de fer una introducció del que és la Mediterrània avui en dia, ex-
plica en format de fitxa els 29 estats i pobles que formen aquest
gran llac salat. En aquestes explicacions breus es pot trobar
com és el nom original i en català de la regió especificada o al-
15PROTAGONISTES, JA!
I N T E R C U L T U R A L I T A T
La Mediterrània és un territori que actualment
està habitat per una multitud de pobles
diversos, que són un clar exemple de la
divisió entre el Nord i el Sud que viu el nostre
planeta des de la fi de la Guerra Freda. Un
gran llac salat que és una fossa entre dues
realitats diferents, on en una banda una
minoria ho té quasi tot, i on en l’altra banda la
gran majoria ha de subsistir amb molt pocs
recursos
tres informacions generals, com per exemple referències sobre
el seu territori, les llengües que s’hi poden parlar i la situació po-
lítica. Al final de les fitxes apareixen les banderes d’aquestes re-
gions i també el motiu perquè han triat la il·lustració que apareix
al mapa per simbolitzar aquest estat o poble.
L’objectiu principal d’aquest material didàctic, interessant
per molts altres àmbits a més de l’educatiu, és permetre conèi-
xer totes les facetes de la Mediterrània que actualment la dibui-
xen. Això s’ha de tenir en compte ja que la Mediterrània és un
territori que actualment està habitat per una multitud de pobles
diversos, exponents de civilitzacions i cultures diferents, que
són un clar exemple de la divisió entre el Nord i el Sud que viu el
nostre planeta des de la fi de la Guerra Freda. Un mar que és
una fossa entre dues realitats diferents, on en una banda una
minoria ho té quasi tot, i on en l’altra banda la gran majoria ha de
subsistir amb molts pocs recursos. Un exemple d’això és que el
45% de la població que correspon al nord de la Mediterrània
produeix el 86% de la riquesa del conjunt dels territoris medite-
rranis, mentre el sud en produeix només el 14%, tot i represen-
tar el 55% de la població que habita la mateixa àrea.
Per això, el principal objectiu d’aquest material és crear una
relació de cordialitat i solidaritat entre les cultures veïnes que
permeti un desenvolupament equilibrat a tota la regió i la resolu-
ció dels conflictes de forma positiva. Tot això en un futur hauria
de poder crear una Mediterrània sense fronteres infranqueja-
bles, que gaudeixi d’una pau constructiva, on la gent no vulgui
creuar a l’altra banda per trobar una falsa prosperitat promesa,
i, finalment, també un mar que sàpiga retornar als seus legítims
propietaris els recursos que els han de permetre viure digna-
ment.
CIEMEN, més de 30 anys a favor deles minories ètniques
Des de la dècada dels 70, el Centre Internacional Esca-
rré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) tre-
balla contra la incomprensió i la no acceptació de les mino-
ries ètniques, que degeneren en problemes greus com el
racisme, la xenofòbia, les nacions no reconegudes, etc.,
mirant de trobar solucions positives per poder combatre-ho.
Els principals objectius a difondre als quals aspira CIE-
MEN són que la gent conegui els tres pilars bàsics de la
fundació: el coneixement, el reconeixement i la solidaritat.
El primer és el coneixement de la marginació i el menys-
preu que pateixen milions de persones en el món per la
seva consideració ètnica o social. El segon és el reconei-
xement dels drets específics inherents als individus i
col·lectius que pateixen tots els efectes del racisme i la xe-
nofòbia. I el tercer és la solidaritat per a aquells que són les
principals víctimes de la intolerància.
Per això, han volgut aprofitar aquesta ocasió amb
l’el·laboració del mapa Els pobles de la Mediterrània i elseu entorn per mostrar, d’una forma pedagògica, els dife-
rents pobles i estats que conformen les riberes d’aquest
mar, per tal de donar a conèixer a mares i pares, a profes-
sores i professors, i a nenes i nens els diferents aspectes
de cada regió i intentar unir aquests pobles per evitar pro-
blemes com la discriminació, el racisme, la ignorància o la
xenofòbia.
PROTAGONISTES, JA!16
Recuperar un espai per als nois i les noies i
Hem plantat les plantesperquè els gossos noembrutin aquest espai.Un cop a la setmanaanirem a regar-les i anetejar. També plantoplantes a casa meva, jaque m’agraden molt.Per tenir cura de lanatura també podemreciclar. Jo a casa reci-clo els plàstics, el vidre,el paper...
Baytir Ndour,9 anys
Avui hem plantat unaplanta. A mi m’agradenmolt les plantes i lesflors, sobretot les rosesde color vermell. A mim’agrada tenir cura dela natura. A casa tambérego les plantes. Tambéreciclo els tetrabrics, elvidre, el paper... Al coleens han explicat què ésel reciclatge i com esrecicla.
Noelia Domínguez,5 anys
Hem plantat plantes perreconstruir aquest espai,que estava molt deixat.Ara hem de cuidar-les,regar-les, treure-hi labrossa urbana... Jo cuidoles meves plantes acasa. No m’agrada quehi hagi caques al carrer.Jo quan trec a passejarla meva gossa recull lescaques. També recicloles sobres orgàniques, elpaper, l’oli... Óscar Daniel Lara,12 anys
L ’ O P I N I Ó D E L S P R O T A G O N I S T E S
Es bo plantar plantesperquè les plantesdonen oxígen. Jo acasa també rego lesmeves plantes. M’agra-da molt la natura, vaigsovint a la muntanya afer treking. S’hauria detenir més cura de lanatura: regar les plan-tes, reciclar el plàstic,les ampolles de vidre, elpaper...
Victoria Morales,5 anys
Nois i noies de la ludoteca Sóller i de l’escola Aloma de Barcelona participen en una interessant activita
Porta, al districte de Nou Barris, alhora que contribueix a la sensibilització social a l’entorn dels valo
L’activitat es va iniciar el passat mes de gener amb una plantada de flors i plantes en un nou jardí situat
amb el nom d’Espai Emblemàtic del Civisme. Es tracta d’una iniciativa de la ludoteca Sóller, que com
pretén implicar a tot el barri. Al llarg dels propers mesos, els nois i noies participants s’encarregaran de
plantes, treure la brossa urbana... La intenció és poder integrar aquest nou espai en un nou parc i
contribuir a augmentar la consciència ciutadana dels veïns i col·lectius del barri.
17PROTAGONISTES, JA!
i fomentar el civisme
Hem fet la plantada deplantes per recuperarl’Espai Emblemàtic delCivisme. Cada setmanaanem a cuidar-les. Lesreguem, separem labrossa. Jo, a casa, pertenir cura de la natura,el que faig és reciclarels plàstics, el vidre, elscartrons... Penso queestà malament que lagent embruti tant lanatura.Christhopher Harnack,11 anys
Els nois i noies de laludoteca i de l’escolaAloma hem plantataquestes plantes percuidar el medi ambient.Cuidem les plantes cadasetmana, treiem lesmales herbes, lesreguem i movem laterra. M’ho vaig passarmolt bé fent la plantada,perquè a mi m’agradenmolt les plantes i aixícuidem el medi ambient.Marina Aranda,10 anys
Avui he plantat tresplantes. M’ha agradatmolt aquesta activitatperquè a mi m’agradenmolt les floretes, lesrego a casa amb laregadora. També, pertenir cura de la natura,el que faig és tirar a lapaperera les llaunes decoca-cola. També tiro labrossa a diferents con-tenidors.
Iker Gea,4 anys
A mi m’agraden molt lesplantes. En tinc moltes acasa i les cuido posant-hi aigua. També recicloa casa, separant labrossa. I quan trec apassejar el meu gosrecullo les caques. M’a-grada la natura i ferexcursions. També m’a-grada jugar al futbol.M’ho passo molt bé aquía la ludoteca i també alcole.Imar Garcia,12 anys
at que té per objectiu recuperar un espai ubicat al barri de
ors relacionats amb el civisme i el respecte per l’entorn.
t entre els carrers Alella, Alloza i Santanyí, un racó batejat
pta amb el suport del Districte i de Parcs i Jardins, i que
fer les tasques de manteniment del jardí: podar, regar les
nfantil per a nois i noies d’entre 6 i 12 anys, alhora de
FOTOS: DIOMIRA
18 PROTAGONISTES, JA!
‘Els més joves pinten el futur’
TEXT: Protagonistes, ja! / El Galliner
FOTOS: El Galliner
Més d’un centenar d’alumnes participen en una trobada-taller amb 11
artistes contemporanis, organitzada pel programa radiofònic El Galliner
Un total de 120 alumnes de 19 escoles barcelonines van
participar a la tercera trobada-taller organitzada pel
programa radiofònic El Galliner, de Ràdio Gràcia, sota
el títol “Els més joves pinten el futur”. L’èxit de les anteriors edi-
cions, “Els més joves dissenyen el futur” i “Els més joves rela-
ten el futur”, va portar l’entitat a repetir l’experiència el dia 29 de
novembre a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art Contempo-
rani (MNAC).
A l’activitat, emmarcada en la celebració de l’Any Picasso a
Barcelona, els nois i noies participants van poder gaudir de di-
ferents tallers amb els artistes Rosa Amorós, Evru, Sabine Fin-
kenauer, Gino Rubert, Ana Miquel, Jordi Ribes, Lluïsa Jover,
Phillip Stanton, Sabala, Carme Solé Vendrell i Víctor Pérez-Po-
rro. Així, cadascun d’aquests artistes va dirigir un taller amb un
grup de nois i noies, que van estar produint obres d’art durant
tot el matí. Els alumnes també van pintar tots alhora un mural
de 16x7,5 metres de diàmetre, el més gran que ha fet mai el
MNAC, sota la direcció de quatre dels pintors i pintores partici-
pants als tallers: Phillip Stanton, Carme Solé Vendrell, Lluïsa
Jover i Sabala. El centre d’interès proposat pels propis artistes
va ser “les persones”.
Les obres realitzades en el marc de la trobada-taller s’expo-
saran al MNAC a partir del mes de juny de 2007. Així mateix,
està previst d’endegar el dossier pedagògic “Juguem amb la
pintura”, que realitzarà l’Institut Municipal d’Educació de Barce-
lona (IMEB) per als alumnes de les escoles participants.
La iniciativa va comptar amb subvencions de la Fundació
Propedagògic, de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), de
l’IMEB, de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de
Barcelona -a través del seu programa B3-, i de la Diputació de
Barcelona. Així mateix, van patrocinar l’activitat amb l’aportació
de material: Servei Estació (material a l’engròs); Abacus (mate-
rial fungible i d’oficina); Stabilo (material d’escriptura); Gua-
A M B N O I S , N O I E S , X I C S , X I Q U E S , N I N S , N I N E S . . .
19PROTAGONISTES, JA!
rro&Canson (paper en diferents formats); Educa&Borras (mate-
rial didàctic i d’entreteniment); CaixaForum i CosmoCaixa (en-
treteniments); Obra Social “la Caixa” (equip de voluntariat); Da-
none (alimentació); Nestlé, Chupa-Chups i ColaCao &
Phosquitos (alimentació i jocs infantils); Consdecor (cartelleria i
impremta de la difusió); BC Hoteles (àpat per a 150 persones);
Port Aventura (jocs i promoció infantil); Cruïlla, Planeta, RBA i
Cromosoma (llibres i jocs infantils). Els materials cedits per
aquestes empreses es van distribuir als nois i les noies durant
la trobada-taller, com a materials pels treballs que es van de-
senvolupar i com a regals en finalitzar l’activitat. El material so-
brant es va cedir a l’ONG Yamuna, que el destinarà a nens i ne-
nes de Madagascar.
Valoració positiva
Les escoles participants han fet una valoració molt positiva
de l’activitat, tal i com expliquen alguns dels mestres que hi van
acompanyar els alumnes: “Els nens i nenes es veien contents i
amb ganes de treballar. A l’escola no fem aquest tipus de pro-
postes a les classes de plàstica i ens va semblar molt bé que
els més petits pintessin amb els dits a terra, fent volar la imagi-
nació en un paper, tros de tela, etc. A l’escola fem feines més
formals i, per tant, això em sembla molt bé com a proposta pe-
dagògica”, expliquen des de l’Escola Piaget. Els mestres de
l’escola Costa i Llobera, de la seva banda, destaquen el valor
didàctic de la iniciativa: “Va ser una experiència que ens va per-
metre conèixer el món de l’art de primera mà amb l’acompanya-
ment dels artistes convidats, en fer un recorregut d’observació,
per algunes de les sales del museu, els pintors ens van fer veu-
re les possibilitats d’expressió que ofereix l’art (...). El fet de veu-
re i establir un diàleg davant les pintures i escultures va perme-
tre als alumnes apreciar el valor comunicatiu que representa
una obra d’art, per després, al llarg del dia, experimentar indivi-
dualment les tècniques i les formes”.
Als nois i noies participants també els va entusiasmar l’ex-
periència: “No havia fet mai tantes barreges de colors, tots eren
diferents i els dibuixos van quedar molt bé”, explica el Guillem.
“Estic content pels dibuixos que vaig fer aquell dia”, comenta el
Carles. “Ens ho vam passar perfecte”, conclou l’Andreu.
El Galliner
El Galliner és un programa radiofònic que s’emet a Ràdio
Gràcia (107.7 FM) des de fa 13 temporades, conduït per la lo-
cutora Clara Darder. El seu horari d’emissió és de dilluns a di-
vendres de 8 a 9 del matí. El programa s’adreça als nois i noies
de la ciutat de Barcelona amb edats compreses entre els 4 i els
14 anys. Per a la seva realització, El Galliner compta amb un
equip de vint professionals que hi col·laboren de forma altruïsta.
Des de fa dos anys, el programa rep subvenció de la Fundació
Propedagògic per a la realització de l’activitat “Els més joves...”.
Aquesta fundació es va crear l’any 1991 a la ciutat de Barcelo-
na amb l’objectiu de contribuir amb tota mena d’accions a la mi-
llora de la qualitat de l’ensenyament a Catalunya.
A la primera edició de l’activitat, “Els més joves dissenyen el
futur”, al Foment de les Arts i del Disseny (FAD), hi van partici-
par 55 nois i noies i sis professionals reconeguts del disseny.
L’any 2005, en “Els més joves relaten el futur”, al MNAC, van
participar-hi 85 nois i noies i set professionals del món de la lite-
ratura infantil i juvenil. Així, a les tres edicions de l’activitat han
participat un total de 260 nois i noies i de 24 artistes.
Els centres educatius participants en aquesta tercera edició
de l’activitat han estat: CEIP Costa i Llobera, Escola Arc Iris,
CEIP Josep Mª de Sagarra, Escola Piaget, CEIP Montseny, Es-
cola John Talabot, IES La Sedeta, Escola Frederic Mistral, IES
Francisco de Goya, CEIP Nabí, CEIP Orlandai, CEIPM Reina
Violant, CEIP Font d'en Fargas, CEIP Josep Tous, Escola Sa-
grat Cor de Jesús, Escola Pare Manyanet, IES Ménendez y Pe-
layo, CEIP Dolors Montserdà i IES Alella.
. . . A L • L O T S , A L • L O T E S , X I Q U E T S , X I Q U E T E S
Cadascun dels artistes participants va dirigir un taller amb un grup de nois i noies,que van estar produint obres d’art durant tot el matí
20 PROTAGONISTES, JA!
I N F O R M A C I O N S
Recull de material escolar
per a infants senegalesos
L’ONG Desenvolupament i Migracions
ha portat a terme una campanya de recollida
de material escolar a Girona per a una esco-
la de Sinthioudjie, a la regió de Kolda del Se-
negal. El material recollit -folis, llibretes, pi-
sarres, llapissos de colors, regles, bolígrafs,
etc.- beneficiarà uns 30 nois i noies d’edats
compreses entre els 7 i els 15 anys.
Segons els organitzadors, tot i que
aquesta ha estat la primera edició de la
campanya, s’ha aconseguit una àmplia par-
ticipació de ciutadans i ciutadanes, però
també d’escoles, empreses i altres entitats,
que s’han adreçat a la seu de la Coordina-
dora d’ONG Solidàries per deixar tot tipus
de material escolar. En total, s’han compta-
bilitzat un centenar de donacions. “Estem
més que satisfets”, assegura el president de
l’ONG, Kaniman Sabally, qui aposta per tor-
nar a repetir l’experiència el proper any.
Les famílies que encara no han gaudit de l’obra teatral Els contes del senyor Nil podran fer-ho
a partir del setembre, quan l’espectacle començarà a representar-se arreu de Catalunya. Coprodu-
cida per Benecé i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, sota la direcció de Pep Bou, Els con-tes del senyor Nil està recomanada per als nens i nenes a partir dels quatre anys, i també per als seus
pares, que descobriran com explicar contes. Manel Barceló interpreta el senyor Nil, un home carre-
gat d'experiència i de sentit de l'humor que és capaç d'encisar-nos amb les seves narracions. No
sabem qui és, mai ens parla d'ell mateix ni de la seva vida... Només ens explica contes, de tot
arreu, de tota mena, amb una gran força expressiva. Amb la seva interpretació, el Sr. Nil ens
transportarà -petits i grans- al món màgic dels contes.
“Els contes del Sr. Nil” és una creació de Xavier Atance, Amparo Solís i Manel Barceló que
pretén recuperar la narrativa oral. En el seus inicis va ser una producció audiovisual inclosa
dins del programa Què, Non?, que s'emet a la Xarxa de Televisions Locals. Els contes del Sr.Nil estan disponibles també en dos volums de DVD. El primer va sortir a la venda l'any passat i ha
estat escollit pel Departament d'Educació com a material didàctic perquè totes les escoles pu-
guin treballar la llengua en l'àmbit de la narrativa oral. El segon volum, editat també amb la
mateixa vocació educativa i d'entreteniment, conté quinze noves històries.
‘Els contes del senyor Nil’, itinerarà a partir de
setembre arreu de Catalunya
El senyor Nil,en una il·lustració de Mariel
Nova proposta per fomentar el gust per
la lectura en els infants
“Hi havia una vegada...” és un nou muntatge lúdic i educatiu que
té per objectiu potenciar l’interès per la lectura i els contes dels nens
i nenes dels 3 als 12 anys, a més de fomentar diferents valors de l'e-
ducació integral dels infants a partir d'activitats en un format lúdic. El
muntatge, iniciativa d'Al·lot serveis educatius, formació i lleure, es
va inaugurar el 17 de març passat a Granollers.
2121PROTAGONISTES, JA!
E INES CULTURALS
Ensenyar a viure
Victòria Cardona - Pòrtic
Amb el subtítol de “Valors
de sempre per als pares d’a-
vui”, aquest llibre aporta una
sèrie de reflexions i consells
per aconseguir que els in-
fants i joves es desenvolupin
de forma integral i harmòni-
ca. Com podem aconseguir
que els nostres fills siguin fe-
liços i responsables?. De qui-
na manera els podem ajudar
a trobar el seu propi camí?.
Són alguns dels interrogants a què es dóna respos-
ta, a partir de l’anàlisi de temes com la convivència
familiar, la cultura de l’esforç, la descoberta dels va-
lors i el temps d’oci. L’autora, Victòria Cardona (Bar-
celona, 1936) és mestra especialitzada en orientació
familiar. Col·labora habitualment a programes de rà-
dio i televisió, així com a jornades i actes relacionats
amb infància i adolescència.
Agua / Árbol / Ave / Planta
Col·lecció “Mira, Mira” - Pearson Alhambra
Títols de
la col·lecció
“Mira, mira”,
de l’editorial
Pearson Al-
hambra, es-
pecialment
adreçats a nens i nenes fins als sis anys. Llibres que amaguen
una sorpresa especial a cada pàgina, amb solapes desplegables
per descobrir un munt de coses interessants. Saps que més de
dos terços de la Terra estan coberts per aigua? Que la fusta s’obté
dels arbres? Quantes varietats d’aus coneixes? Saps com cultivar
una llavor perquè es converteixi en una planta? Plens de color i
fotografies, Agua, Árbol, Ave i Planta aporten als nens i les nenes
coneixements per apropar-se a la natura d’una forma divertida.
Imagina’t un dia
Sarah L. Thomson / Rob Gonsalves - Joventut
Preciós volum il·lustrat, editat
per l’editorial Joventut, que conté
evocadors textos de Sarah L.
Thomson i sorprenents il·lustra-
cions de Rob Gonsalves. “Imagi-
na’t que un dia... pots bussejar en-
tre les branques o arribar nedant
fins el sol”. “Imagina’t que un dia...
els teus desitjos s’enlairen amb
una bufada d’aire per demanar
que torni el blau del cel”. Imagina’tun dia recrea els somnis amb màgiques il•lustracions que ens fan
endinsar-nos en un nou univers. Un àlbum per treballar sobre
l'estètica i la tècnica de trompe l’oeil. En definitiva, un llibre per a
deixar volar la imaginació.
Ba-Ba
Benecé
Després de més de 100
programes emesos a la Xar-
xa de Televisions Locals
(XTVL), l'èxit de Ba-ba ha
portat la productora Benecé a
editar els dos primers DVD
de la col·lecció: “Ba-ba els
colors” i “Ba-ba les vocals”. Al
primer, la girafa Ba-ba i els
seus amics, el mico Tico i l'o-
cell Krek, exploren l'univers
dels colors a partir de l'arc de Sant Martí. A “Ba-ba
Les vocals”, aquests animals acompanyen els nens
en la seva descoberta del món de les cinc lletres tot
jugant. L’objectiu de la col·lecció és crear un espai
d'aprenentatge, experimentació i joc, a través d’una
estètica innovadora amb colors vius i moderns, rit-
mes de percussió i una locució senzilla i pausada.
Estan recomanats per a infants d’1 a 4 anys.
N O I S I N O I E S T U T E L A T S
22 PROTAGONISTES, JA!
ACatalunya hi ha aproximadament2.000 nois i noies que viuen en cen-tres residencials d’acció educativa(CRAE) o en centres d’acollida, tute-
lats per la Direcció General d’Atenció a laInfància i l’Adolescència de la Generalitat deCatalunya (DGAIA). Aquests menors roma-nen sovint invisibles als ulls de l’opinió públi-ca, la qual poc o res coneix de la seva realitat.El Parlament de Catalunya, sensible a la si-tuació i a les necessitats d’aquest col·lectiu,ha organitzat una simulació plenària que alllarg de dos sessions ha permès aquests me-nors recordar que, com qualsevol altre infant,ells també tenen drets. Quatre representants
de tots els nois i noies tutelats de Catalunyahan parlat dels seus drets davant del presi-dent del Parlament i dels representants delsdiferents grups parlamentaris, i han reivindi-cat especialment el dret a no ser discrimitatsper la seva condició de menor de centre.
El primer article que presentem en aquestmonogràfic resumeix aquest plenari simbòlical Parlament. Recollim, així mateix, les parau-les dels tres nois i la noia que van intervenir-hien representació de tots els menors tutelats aCatalunya. Finalment, un dels educadors quetreballa dia a dia amb aquests infants, Joa-quim Cuello, del CRAE Sobrequés de Girona,ens apropa a la seva realitat quotidiana.
23PROTAGONISTES, JA!
N O I S I N O I E S T U T E L A T S
TEXT: Paloma Herrera
FOTOS: Parlament de Catalunya
Un total de 118 nois i noies procedents de centres
d’acolliment de la Direcció General d’Atenció a la
Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Ca-
talunya (DGAIA) o d’entitats col·laboradores,
acompanyats per una vintena d’educadors, van participar el
passat 23 de febrer en una simulació parlamentària al Saló
de Sessions del Parlament. Es tractava de la segona sessió
de l’acte “Drets, infants i Parlament”, organitzat per la institu-
ció per tal de reflexionar a l’entorn dels drets dels infants. La
primera sessió amb menors tutelats es va fer el novembre
del 2005.
L’acte, presidit pel president del Parlament, Ernest Be-
nach, va comptar també amb les intervencions de la conse-
llera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i de cinc
diputats: Anna Figueras, del Grup Parlamentari de Con-
vergència i Unió (CiU); Antoni Comín, del Grup Parlamentari
del Partit dels Socialistes-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC);
Anna Simó, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana
de Catalunya (ERC); Belén Pajares, del Grup Parlamentari
del Partit Popular de Catalunya (PPC), i Lluís Postigo, del
Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida
i Alternativa (ICV-EUiA).
Durant l’acte van intervenir quatre dels nois i noies assis-
tents, en representació de tots els menors de centre, per par-
lar dels seus drets i a favor de la no discriminació. A les seves
intervencions van afirmar que de vegades se senten discrimi-
nats pel fet de ser un menor de centre, degut als prejudicis
que existeixen respecte els menors tutelats. De la mateixa
manera, es van queixar de la restrictiva normativa dels cen-
tres i de la pressió a la qual estan sotmesos. També van criti-
car que han de conviure amb altres menors que són conflic-
tius per la mala organització i perquè els recursos no
s’adequen a cada nen o nena.
La Badia, de 17 anys, que va parlar en representació dels
centres d'acollida de la demarcació de Girona, va criticar la
discriminació que es pateix pel fet de ser un menor tutelat:
"Als centres ens preparen per viure autònomament als 17
anys, anar a l'escola, tenir feina, mantenir una feina, netejar i
ordenar el nostre pis, però quina gràcia que ens fa! Els edu-
cadors ens diuen com ens hem d'espavilar i la majoria enca-
ra depenen dels pares", va afirmar, i va afegir que "tot i que et
diuen que estàs preparada per la independència, tens molta
por dels 18 anys; és molt dur veure't sola".
El Gerard, de 14 anys, en representació dels centres de
les comarques de Lleida, va llegir els diversos eslògans con-
sensuats entre els seus companys, com ara "Per ser dife-
rents no hem de tenir por", "Abans de discriminar, para't a
pensar", "La unió fa la força i els drets, la igualtat", o "Comen-
ceu vosaltres, els polítics, acabarem nosaltres, el poble".
El Najim, de 17 anys, que va intervenir en representació
dels centres de les comarques de Barcelona, va afirmar que
"seria bo que tothom tingués més informació sobre els me-
24 PROTAGONISTES, JA!
N O I S I N O I E S T U T E L A T S
nors i els centres de tot el món", perquè fóra important saber
com funcionen.
El Thais, de 14 anys, en representació dels centres de la
demarcació de Tarragona, va explicar que ell i els seus com-
panys senten "molta llàstima" quan veuen la discriminació
que hi ha, i va fer una crida a totes les persones que conviuen
amb situacions de discriminació: "No costa gens que cada un
de nosaltres intenti posar una mica de voluntat perquè la nos-
tra societat sigui més justa".
Durant l’acte, el president del Parlament, Ernest Benach,
va adreçar unes paraules als nois i noies participants per ex-
plicar que no es pot oblidar que "ser ciutadà implica drets i lli-
bertats, però també deures i obligacions". Per Benach, "saber-
se relacionar i conviure en societat vol dir complir normes" i
això, juntament amb els estudis, "forma part del creixement
personal, d'un aprenentatge que no s'acaba mai". Així mateix,
el president del Parlament va explicar que les institucions han
de vetllar pels drets i les llibertats de les persones, però, en el
cas de Catalunya, hi han hagut "etapes molt fosques" i va de-
manar als infants que siguin conscients del "valor d'aquesta
llibertat", "dels valors de la democràcia on heu nascut". Per
acabar, va encoratjar els nois i les noies assistents a sentir-se
part del futur del país "perquè en sou part indispensable".
De la seva banda, la consellera d’Acció Social i Ciutada-
nia, Carme Capdevila, va destacar el principi d'igualtat en
contraposició a discriminació i va apuntar que "la igualtat vol
dir que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats i no trac-
tar totes les situacions de la mateixa manera". Capdevila va
dir als infants protagonistes de l’acte que tenen molt a dir en
les qüestions que els afecten i que l'obligació de l'Administra-
ció és escoltar-los i entendre les necessitats que tenen.
Finalment, els cinc diputats participants a l’acte, com a re-
presentants dels seus grups parlamentaris, van agrair l'es-
forç dels menors per les seves intervencions i la seva "since-
ritat", i els van encoratjar a seguir treballant contra la
discriminació i a favor de la diversitat.
25PROTAGONISTES, JA!
N O I S I N O I E S T U T E L A T S
Bon dia, Molt Honorable President del Parla-
ment, Honorable Consellera, senyores i sen-
yors diputats, autoritats, nois i noies vinguts
d'arreu de Catalunya i tots els assistents a
aquesta sessió extraordinària.
Els nois i noies de Lleida agraïm l'oportunitat que
se'ns dóna per expressar-nos en el Parlament de Cata-
lunya i poder-vos comunicar les nostres reflexions.
Ens hem posat a reflexionar sobre les situacions
que poden portar a la discriminació i sobre el dret a la
No discriminació, i n'hem fet uns eslògans:
Ens hem recordat de les nostres pròpies realitats i
les dels nostres companys.
- El meu millor amic es diu Jose i li falta un braç.
Però ell juga a bàsquet a l'equip de l'institut. I no li feia
vergonya ni li diuen res.
- El físic no importa, mirem per dins.
- Ajudem els discapacitats, ajudem a que se sentin
feliços.
Entre nosaltres hi ha nois i noies d'orígens i de ra-
ces diferents:
- Espanyols o immigrants, tots som éssers humans.
- Tots hem de ser iguals sense importar el color de la
pell, el país, la religió i les capacitats que tingui cadascú.
- Per ser diferents no hem de tenir por.
Ens trobem encara que ésser noi i noia pot compor-
tar diferències pel que fa a la igualtat.
- No importa el sexe, tenim els mateixos drets.
Que ara i en el futur, els drets dels infants siguin res-
pectats depèn de nosaltres i de tots:
- Abans de discriminar, para't a pensar.
- La unió fa la força i els drets la igualtat.
- Comenceu vosaltres, els polítics, acabarem nosal-
tres, el poble.
Nosaltres no volem que hi hagi discriminació.
No importen les diferències. El que ens importa és
la manera de com ens tracten.
Però encara hi som a temps. Al llarg del temps tots
serem iguals, sense cap mena de discriminació.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Gerard, noi de 14 anysCRAE ENRIC LLABERIA (Lleida)
“NOSALTRESTAMBÉ SOM
INFANTSAMB
DRETS”
Escrit per llegir al Parlamentpels nois i noies dels CRAE/centres d'acollida de Lleida
26 PROTAGONISTES, JA!
N O I S I N O I E S T U T E L A T S
Bon dia, Molt Honorable President del Parlament,
Honorable Consellera, senyores i senyors dipu-
tats, autoritats, nois i noies vinguts d'arreu de
Catalunya i a tots els assistents a aquesta ses-
sió extraordinària.
Hola, bon dia, vull representar a un grup de nois i noies
que vivim a la província de Tarragona i que volem agrair
l'oportunitat que se'ns dóna per expressar-nos en el Parla-
ment de Catalunya i reivindicar els drets que tenim com a
infants i adolescents. També agraïm l'oportunitat de poder
donar a conèixer la nostra visió de la igualtat i la no-discri-
minació.
No ens hem sentit discriminats per haver nascut o vis-
cut a cap dels pobles en els que hem estat, per la raça o
per la llengua que parlem.
A vegades, alguns, sí que ens hem sentit discriminats
per viure en un centre de nens i nenes tutelats. Aquesta
mala fama que s'ha creat sobre els nens de centre l’hem
de canviar, ja que no es pot etiquetar la gent sense conèi-
xer-la, sense abans saber com és en realitat, sense haver
tingut cap relació amb nosaltres.
Ens hem sentit discriminats a l'institut al no poder elegir
aquell que volíem, o por les sancions més dures al ser d'un
centre.
El que sí us podem dir és el que sentim quan veiem la
discriminació que existeix a la nostra societat... MOLTA
LLÀSTIMA.
Molta llàstima pel fet que tot i estar al segle XXI veig
que realment hi ha coses que semblen del segle XV. Per
què les dones encara segueixen fent la majoria d'activitats
dins de casa? Per què les persones que vénen d'altres
països més necessitats han de sentir-se obligats a accep-
tar condicions pitjors que les nostres tant en la feina com
en altres situacions? Per què els disminuïts tenen encara
tantes dificultats per trobar una feina digna i ben pagada?
Estem segurs que, actualment ha millorat, però també
estem segurs que pot millorar-se més. Creiem que està en
les mans dels nostres representants polítics aconseguir to-
tes aquestes millores. També ens agradaria fer una crida a
totes aquelles persones que cada dia convivim amb
aquestes situacions. És a dir, no costa res que cadascun
de nosaltres intentés posar una mica de voluntat per a que
la nostra societat sigui més justa.
De quina manera es pot arribar a fer? Se'ns ocorrerien
algunes petites ajudes. No discriminar a ningú pel fet de
parlar una llengua diferent de la nostra i crear les eines ne-
cessàries per facilitar l'aprenentatge de l'idioma del lloc on
estan. Pel que fa a les feines de casa es podria pensar en
un sistema pel qual, tant l'home com la dona que es dedi-
quin a realitzar-les cobressin un sou. Aquestes són algu-
nes de les solucions que es podrien intentar. Crec que, a
més, tot això ajudaria a que famílies amb greus problemes
econòmics d’integració tinguessin una petita ajuda per tirar
endavant
Altres motius que no ajuden pas a la integració d'algu-
nes persones i que les porten vers una discriminació (pen-
sem en els musulmans), dins de la nostra societat és el te-
ma de la religió. No és cert que som lliures per escollir si
creiem o no en l'existència de Déu?
Doncs donem aquesta llibertat i el nostre respecte a l'-
hora d'elegir en quin Déu volem creure. A la fi, encara que
tinguem diferents déus, sols tenim un planeta per conviure
tots junts.
Tenim un món. El món és la casa de tots.
Un lloc on tots podem créixer i aprendre els
uns dels altres, sense importar-nos la raça,
procedència o condició
Tots som iguals, però tots som diferents. I
aquí el que s'ha de tenir en compte és apren-
dre a tolerar les nostres diferències, intentar
que ens apropin i no que ens allunyin cada
cop més, ens ha de servir per aprendre dels altres i de les
seves dificultats.
Per últim, agrair l'oportunitat de poder venir aquí, al
Parlament, a compartir les idees i comentaris de tots els
nens tutelats de Catalunya.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Thais, noi de 14 anysCRAE LLAR MARIA IMMACULADA (Tarragona)
“A vegades, alguns sí que ens hem
sentit discriminats per viure en un
centre de nens i nenes tutelats”
Escrit per llegir al Parlament pels nois i noies delsCRAE/centres d'acollida de Tarragona
N O I S I N O I E S T U T E L A T S
27PROTAGONISTES, JA!
Bon dia, Molt Honorable President del Parla-
ment, Honorable Consellera, senyores i sen-
yors diputats, autoritats, nois i noies vinguts
d'arreu de Catalunya i a tots els assistents a
aquesta sessió extraordinària.
En nom de tots els nois i noies dels tres centres de
Barcelona que hem fet aquest treball (Centre Residen-
cial Minerva, Centre d'Acolliment Estrep i Centre d'Acolli-
ment Talaia) agraïm l'oportunitat que se'ns dóna per ex-
pressar-nos en el Parlament de Catalunya i reivindicar
els drets que tenim com a infants i adolescents.
El missatge que us volem transmetre és
que els infants i els adolescents tenim dret a
ser acceptats i acollits a la societat on vivim,
per nosaltres mateixos, tal com som, amb
independència del nostre gènere, raça, llen-
gua, valors, creences i opinions, tant de no-
saltres com de les nostres famílies.
Nosaltres ho hem passat malament,
però és pitjor viure a altres països, on els
centres són presons i els nens moren treba-
llant com esclaus.
Tot i això, viure aquí no és un paradís. Aquí potser te-
nim d'altres problemes. Tot i que hi ha qui ho nega, les
noies estan d'acord que és més difícil ser una noia que
un noi. A algunes noies, a casa, no les deixen sortir com
als seus germans, i menys encara si es posa guapa!
Però si això és complicat, encara ens fa més ràbia
quan es discrimina algú pels seus orígens. Això supo-
sem que deu ser racisme. Tothom sap que això existeix.
Es nota als barris, al cole, quan vols entrar en una disco-
teca...
Pensem que s'han de denunciar aquests comporta-
ments, a qui discrimina. Se'ls hi ha d'explicar i si no ho
entenen s'ha d'insistir, informar i dialogar.
Aquests dies hem fet feina al centre i hem parlat de
moltes coses. Hi ha gent que és sincera i gent que no ho
és. Tothom sembla que respecti aquest dret, però les co-
ses no són sempre així.
Els nois i noies d'Estrep, Talaia i Minerva, ens hem
reunit per parlar del dret a la no discriminació, i després
d'algunes jornades, aquest debat ens ha portat a les se-
güents conclusions:
Ens sentim discriminats com a noi o noia de centre
quan anem pel carrer i la gent ens mira, quan no podem
escollir escola, quan els nostres horaris de sortida són
molt més durs que els dels nens que viuen a casa seva,
quan a la feina saben que ets d'un centre i et tracten dife-
rent, quan els nois i les noies que tenim família a l'estran-
ger tenim menys trucades per fer-li, quan tinc a la família
lluny.
Com a persona em sento discriminat o discriminada
quan m'obliguen a treballar a casa si sóc dona, quan tinc
l'obligació de trobar feina si sóc home, quan parlo un
idioma diferent, quan tinc un físic diferent, quan no tinc el
mateix nivell econòmic, quan no parlo bé l'idioma i se'n
riuen de mi, quan no puc escollir el que vull ser a la vida,
quan m'obliguen a casar-me amb algú que no vull.
Com a persona no em sento discriminat o discrimina-
da quan puc parlar la meva llengua, quan menjo cada
dia i quan puc anar a escola.
Com a noia o noi de centre no em sento discriminat o
discriminada quan me n'adono que no sóc l'únic que tinc
problemes, quan puc fer el Ramadan, quan confien en
mi, quan puc estudiar el que jo vull.
Com a conclusió, nosaltres, els nois i noies conside-
rem que tots tenim dret a fer les mateixes coses i ser
iguals com a persones.
Creiem que seria bo que tothom tingués més infor-
mació sobre els menors i els centres de tot el món ja que
seria important saber el funcionament d'aquests.
Han de canviar moltes coses. Tothom s'ha de respec-
tar més i fer una mica més de cas dels drets i les obliga-
cions que aquests dies hem treballat.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Najim, noi de 17 anysCENTRE D’ACOLLIDA ESTREP (Barcelona)
“Els nois i noies considerem que tots
temim dret a fer les mateixes coses
i ser iguals com a persones”
Escrit per llegir al Parlament pels nois i noies delsCRAE/centres d'acollida de Barcelona
28 PROTAGONISTES, JA!
N O I S I N O I E S T U T E L A T S
Bon dia, Molt Honorable President del Parlament,
Honorable Consellera, senyores, senyors, dipu-
tats, autoritats, nois i noies vinguts d'arreu de Ca-
talunya i a tots els assistents a aquesta sessió ex-
traordinària.
En nom de tots els nois i noies dels centres de Girona
agraïm l'oportunitat que se'ns dóna per expressar-nos en un
lloc tan important com és el Parlament de Catalunya.
Tot i que coneixem vàries formes de discriminació (de gè-
nere, de raça, pel nivell econòmic, pel físic), nosaltres hem
volgut centrar-nos en la discriminació pel fet de ser un nen/a
tutelat i poder explicar les nostres vivències.
Sense haver fet res, d'un dia per l'altra ens ho treuen tot:
et treuen de casa i la majoria de vegades del teu poble. Et
diuen que és per protegir-te, perquè estiguis millor... Et por-
ten a una gran casa allunyada de tot on el primer que veus
és un guarda de seguretat i moltes portes tancades amb
clau, reixes a les finestres, normativa molt estricta i jo em
pregunto: per què et tracten com un delinqüent? La culpa de
tot això ho té la mala organització que deixa que persones
molt conflictives comparteixin la vida amb tu, en comptes de
fer diferents recursos per cada tipus de nen o nena.
Hem de viure en un lloc que no és nostre i que mai ho
serà, és de la Generalitat i ens costa dir que és casa nostra,
tot i que alguns ho diem sense vergonya i amb dignitat.
Massa vegades, al dir que estàvem en un centre hem ha-
gut de sentir: "Què has fet?," ja que la gent tendeix a relacio-
nar la paraula centre amb maldat o violència i estan molt
equivocats perquè nosaltres som les víctimes.
Som nens i nenes que no passem desapercebuts, tot-
hom en sap de nosaltres més que nosaltres mateixos, molts
i molts professionals que es traspassen informació i que
sempre parlen del dret a la intimitat i mai ens expliquen ni
ens pregunten si el que escriuen és del nostre gust.
Tenim normatives que no s'ajusten a la realitat, com per
exemple horaris poc flexibles i ridículs. Estem d'acord en que
per anar en bici hem de portar casc, però també és cert que
deixem d'anar-hi amb els nostres amics perquè ells no en
porten. Per nosaltres això ens representa mostrar-nos d'una
manera diferent.
Pel que fa als estudis, només cal veure quants menors
tutelats han arribat a la universitat, o quants fan estudis pos-
tobligatoris. Alguns tenim l'avantatge d'haver-nos tret el gra-
duat en ESO i poder fer un Cicle Formatiu. Però, qui ens ga-
ranteix poder seguir amb els estudis quan deixem d'ésser
tutelats? Qui ens ajudarà?
És molt difícil que puguis estudiar per la pressió que tens
a la majoria d'edat no pots dedicar-te als estudis perquè tens
moltes altres coses en què pensar, però realment sabem
que és molt important tenir una bona professió pel teu futur ja
que no tenim a ningú més que ens solucioni la vida.
En les entrevistes laborals ens hem adonat que quan
hem de dir que estem en un centre, fet que no podem ama-
gar, els empresaris ens miren d'una manera diferent i moltes
vegades ja no ens truquen. Sembla que has de demostrar
més que els altres.
Als centres ens preparen per viure autònomament als 17
anys, anar a l'escola, tenir feina, mantenir una feina, mante-
nir relacions socials, netejar i ordenar el nostre pis.... Però
quina gràcia que ens fa! Els educadors ens diuen com ens
hem d'espavilar i la majoria d'ells encara depenen dels pa-
res: alguns hi viuen, tots hi van a dinar almenys
un dia o dos a la setmana, tots els hi demanen
diners, a alguns els hi tenen cura els nens... I
nosaltres a qui hem de recórrer?
Tot i que et diuen que estàs preparada per a
la independència tens molta por dels 18 anys,
és molt dur veure't sola.
I per llogar un pis? Qui ens ajuda? La Gene-
ralitat ja ha fet la seva feina i nosaltres se-
guim..., si volem comprar un pis, qui ens avalarà? Qui s'arris-
carà per nosaltres?
En definitiva, la nostra vida no és fàcil i creiem que està
en les vostres mans poder canviar algunes coses. Ens agra-
daria que vingueu a visitar-nos quan vulgueu per així veure
la nostra realitat. Nosaltres també som infants amb drets.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Badia, noia de 17 anys, en representació de
CRAE MARILLAC I CRAE SOBREQUÉS (Girona)
“La nostra vida no és fàcil i creiem
que està en les vostres mans
poder canviar algunes coses”
Escrit per llegir al Parlament pels nois i noies delsCRAE/centres d'acollida de Girona
29PROTAGONISTES, JA!
N O I S I N O I E S T U T E L A T S
Al CRAE Sobrequés de Girona hi viuen 10 infants i adoles-cents d'entre 3 i 18 anys. L'equip del centre està format peldirector, sis educadors i educadores, una mestressa decasa i un educador de reforç. Atenent a la invitació feta pú-blica pels nois i noies d’aquest centre durant la simulacióplenària celebrada al Parlament el dia 23 de febrer, Prota-gonistes, ja! l’ha visitat per copsar en primera persona larealitat dels menors tutelats per la Direcció General d'A-tenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). El directordel CRAE, Joaquim Cuello, ens explica en aquesta entre-vista que el principal problema que tenen els menors esprodueix en el moment del desinternament, quan hand'espavilar-se per viure de forma autònoma, dificultat ques'agreuja per la discriminació social que pateixen.
Què passa quan un noi o noia tutelat fa els 18 anys i ha d'a-bandonar el centre?
En aquest tema es produeix una gran contradicció. Perquè,
qui surt de casa avui dia als 17 o 18 anys? Quan un noi o noia
de centre fa els 18 anys, legalment és major d'edat. Si no té
una disminució per la qual li han de donar una tutela, ha d'es-
pavilar-se per si mateix. Com a major d'edat, pot decidir que no
vol tenir més seguiment de l'administració. I això passa, perquè
n’hi ha que no han tingut un bon camí al CRAE. També n'hi ha
d'altres que volen voluntàriament més ajuda, llavors se'ls hi fa
un seguiment al pis assistit, que comparteixen tres o quatre
nois o noies i on de tant en quant va un educador. Alguns volen
anar-se'n a un pis compartit amb estudiants, i queden alguna
vegada amb l'educador. De vegades, decideixen no tenir
aquest seguiment, però sí que en un moment donat demanden
altres recursos, necessiten algú que els ajudi a buscar feina, al-
gú que els escolti, etc. Si no tenen a ningú més, és molt trist, és
molt dur per ells. O, encara que hi tinguis la família, però no hi
puguis comptar, és molt dur. L'exemple que posen ells és cert,
aquí hi treballen educadors joves que s'estan a casa dels pa-
res. Llavors, com es pot exigir a un noi de 17 o 18 anys que es-
tigui preparat per viure de forma autònoma? De vegades ens
venen a veure nois i noies que han passat pel centre, però no
els podem oferir res. Ells pregunten: "qui ens avalarà la hipote-
ca?" A tots ens han ajudat els pares o algú altre quan marxes de
casa. Penso que l’administració i la societat en general ha d'a-
postar molt fortament pel desinternament. Resulta que traiem el
menor de la seva casa, ve desestructurat perquè ha tingut
molts problemes i dificultats, al centre li facilites la seva recons-
trucció, l'estructures, però quan ja ha assimilat aquesta estruc-
tura, llavors, si no retornen a casa, que són pocs casos, s'hi tro-
ben sols, sense suport.
Creus que manquen recursos per aquests menors? Manquen recursos pels nois i noies quan surten. En el mo-
ment d'estar al CRAE, si pot anar a l'escola, pot fer una activitat
extraescolar, pot anar de colònies a l'estiu, està menjat, està
vestit i està cobert, perfecte. Però falten recursos, per exemple,
quan fan permís de cap de setmana i necessiten el control d'un
educador que faci el seguiment amb la seva família, que ajudi la
família a millorar. I manquen, sobretot, recursos imaginatius.
Quan, per exemple, en un centre hi ha més de tres menors d'u-
na mateixa família. Si la Generalitat comptés el que costa això i
el que costa posar dos educadors de seguiment amb aquesta
família, què li surt més a compte? Jo penso que s'han de valo-
rar casos individuals, l'administració hauria d'estar oberta a les
propostes que fem la gent que treballem en el dia a dia amb
aquests nois i noies, i hauria d'atendre les entitats en progra-
"Cal fer-se càrrec dels nois i noies tutelatsfins que puguin assumir la plena autonomia"
Joaquim Cuello, director del CRAE Sobrequés. Fundació Plataforma
Educativa (Girona)
30 PROTAGONISTES, JA!
N O I S I N O I E S T U T E L A T S
mes innovadors. Per què no pot haver un educador d'aquí que
vagi a la casa d'un nen? Això ja no hauria de ser tenir un edu-
cador de reforç, sinó una pràctica habitual. Penso que de vega-
des fraccionem massa els serveis. Un altre tema és el dels es-
tudis. Els nois i noies han de treure el graduat en ESO per
accedir a cicles formatius, però si no són bons estudiants, la
única alternativa és el treball de baixa qualificació. Al mateix
temps, han d'estar pensant que als 17-18 anys se n'han de sor-
tir sols. No els podríem donar una plaça en una residència d'es-
tudiants encara que facin cicles formatius i els bequem perquè
se'n pugui sortir? És cert que a la sortida hi ha una abandó. La
resta de nois i noies, quan surten de casa, si tenen dificultats,
sempre troben la porta dels pares oberta. Aquí, no. Cal crear
els recursos perquè la porta dels pares sempre estigui oberta. I
si un noi amb 18 anys no està preparat per emancipar-se i vol
estudiar, que pugui estar-se en una residència d'estudiants, on
pugui viure autònomament i tenir un seguiment. L’administració
i la mateixa societat ha de fer-se'n càrrec fins que estiguin pre-
parats per viure amb autonomia. En el cas dels menors immi-
grants, igual que quan adoptes un fill passa a ésser un més de
la família i regularitzat, quan l’administració assumeix la seva
tutela hauria també de regularitzar la seva situació.
Quines són les principals dificultats que tenen aquestsmenors en el seu dia a dia?
Les dificultats més importants que tenen són de tipus esco-
lar, perquè no han fet un seguiment escolar molt normalitzat i
necessiten força ajuda, la majoria té necessitats educatives es-
pecials. El segon tema és acceptar la realitat d'estar aquí. És
molt dur per ells acceptar que no poden estar-se amb la seva
família. Això comporta a nivell emocional una sèrie de proble-
mes individuals, que alguns ho canalitzen molt bé i altres ho
exterioritzen amb algun problema de conducta. Els horaris és
un altre tema en què hem d'estar en negociació contínua. Si als
que tenen més de 16 anys se'ls deixa sortir, és perquè apren-
guin, perquè controlin a beure, etc., perquè imagina la contra-
dicció: si als 16 anys has d'estar tancat a les 10 de la nit i als 17
pots viure en un pis sol, com fas aquesta transició? Això són
riscos que ha d'assumir el director del centre com a guardador
d'aquests nois i noies. Quan es retira la pàtria potestat als pa-
res, la tutela la té la Generalitat de Catalunya, i la guarda la té
directament el director del centre, és la persona física que res-
pon dels menors davant qui sigui. Jo com a guardador he assu-
mit que a partir dels 16 anys poden sortir els divendres fins a la
1 i els dissabtes fins a les 3. La resta de dies fins a les 10, que
és el que marca la normativa general.
Penses que encara hi ha molts prejudicis socials respecteels nois i noies tutelats?
Hi ha molts prejudicis. Quan algun noi o noia d'aquí diu que
està en un centre de menors el primer que li diuen és: "Què has
fet?". Fins i tot, jo si dic que dirigeixo un centre de menors, em
diuen: "Uf!, què són deficients, delinqüents?" "No, són vícti-
mes", responc jo. Els nens de CRAE són víctimes. Prejudicis,
n’hi ha molts. En el tema laboral ens trobem que quan l'empre-
sa sap que el noi o la noia està en un centre, perd l'interès a
contractar-lo. Sempre has d'anar justificant-te i com a guarda-
dor donar la cara per ells, perquè si no, no se'n refien. També hi
ha discriminació a l'escola, hi ha professors que pel sol fet de
ser nens de centre ja consideren que hauria d'entrar en neces-
sitats educatives especials per la problemàtica que comporten.
En aquest sentit, penso que amb el fet d'estar integrats fem
una funció social molt important, de coneixença i de relació
molt bona.
Com és la vostra relació amb l'Administració?Tenim molt bona relació i comunicació amb el Servei d'A-
tenció a la Infància de Girona. I tenim bona relació també amb
la DGAIA. Penso que el nou equip que dirigeix el Departament
d'Acció Social i Ciutadania està molt sensibilitzat amb els te-
mes d'infància perquè es nota que han estat treballant a prime-
ra línia. Penso que s'obre una etapa en què se'ns escoltarà.
Espero que sigui així i que es facin polítiques socials pensades
amb els infants i adolescents.
������������������� �!� �" ���#��$ �(��-�.����-�/���0���������%���$�&��'()*+������
���
���,�
��-.���/
�1���2����3�4���5���
$��0.�����.�������
���� ���1�
������2
$�.3���
���45��������������������������������������������������������������������������������������
����������1�
������� &��� �6������������
7���� &���
22������/�&�������8����#�.����5)�(9)�-��1�2�8�$�.� 7�1�:;�9<(�9=�<;�8��8���..��������>������������8�???������������
%��.
�-�0��������/�-���2���.)�.����4�2�����2��������6�@A�2����2
��4��2�2�@0�����������@0�2��2������������-.���/)���.��4�����
@0����-���1�0��-0������������0�����@0�2��B�-���
"��������/��.2������22����.2��C����2�������.C��0����/)�.��������/
�C0����.���������������.�1�/�����-�����.���������/�����.2�4�.��2
��.2�����2��0���2�2/���.2���������.2������2�