POESIA

L’art de la paraula

La poesia està formada per versos i estrofes• Els versos són cadascuna de les línies d’un

poema. A la nit el meu gat, (vers) demana sardina en un plat. (vers)

• Les estrofes són el conjunt de versos

Sóc el picamosques,i pico tan fique quan se n'adonen (estrofa)ja sóc allí.

 Les mosques agreugen la lletjor del món;i quan ha de ploure, (estrofa)que feixugues són!

MÈTRICA DE LA POESIA

• Consisteix en contar les síl·labes de cada vers.

NORMES

-Sinalefa: Unim la darrera vocal d’una paraula amb la vocal o h de la següent.

Ex: A/na/va a/ pes/car

-Si la darrera paraula del vers és aguda hem

de sumar 1.

Ex: Una a/ra/nya/ fa el /di/nar 6 +1= 7

-Si la darrera paraula del vers és esdrúixola hem de

restar 1.

Ex: Pa/reix /fà/cil /la /mè/tri/ca 8 – 1= 7

BOMBOLLES

Vi/ne a/ fer/ bom/bo/lles, 6 -que/ tinc/ un/ tas/só 5+1 6aple/ d'ai/gua i/ sa/bó. 5+1 6a

Mi/ra/ com/ vo/le/ien 6 -i /bri/llen/ al/ sol 5+1 6btot/ fent/ tor/nas/sol! 5+1 6b

Si/ la/ més/ bo/ni/ca 6 -pro/ves/ d'a/ga/far, 5+1 6cse't /fon/ a/ la/ mà... 5+1 6c

I et/ que/des/ en /dub/te 6 -de/ si /l'has/ bu/fat 5+1 6do ho/ has/ som/ni/at! 5+1 6d

TIPUS DE RIMES

• CONSONANT

Quan es repeteixen les

vocals i les consonants

Això era una rateta

que embrutava l'escaleta

• ASSONANT

Quan es repeteixen

només les vocals

Quan seràs mort, encara

faràs créixer una flama.

TIPUS DE VERSOS

• ART MENOR

El vers té 8 síl·labes o

menys.

• ART MAJOR

El vers té més de 8

síl·labes.

POESIA EIVISSENCA

LLUNA PAGESA (fragments)Aquesta lluna pagesa aquí és més lluna que enlloc. Sortia grossa i encesa, ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni mula ni el bestiar que recull. Si avorrida, ho dissimula alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallina i els al.lots ja són al llit. Na Xamena diu: "Au, vine", a l'home mig adormit.

No fa cas de petiteses la lluna. Vol camp obert. Sèquies, pins, camins, maleses: tot ho mira amb aire expert.

Amiga de l'olibassa, de la granota i el mart. (Qui dorm i qui va de caça, i qui mai troba que és tard.)

Vetlla el vent que sempre alena, i la font que sempre neix, i l'ona damunt l'arena, i, amb un badall, jo mateix. [...]

Lladre i adúlter, a l'una volen anar d'amagat. Es queixen: "Aquesta lluna!" I troba una ombra el pecat. [...]

La lluna de lloc es muda, la lluna fa el seu camí. La serena cau menuda i arriba que tot té fi.

Marià Villangómez