PARAULES ESCRITESLes paraules se les emporta el vent,com la Tardor, les fulles dels arbres,però quan les omplim de sentiment,arrelen molt endins i son perdurables.

Com el camí pel que anem fent via,que ens porta cap aquell ignot destíd’un demà, amb la il.lusió per guia,i una dolça esperança, que no té fi.

És com sentir de lluny la veu d’un poeta,sols en sentim, l’oreig de la seva cançó,i les paraules son, com un vol d’oraneta,que passa, s’allunya i no en queda ressó.

Però, si llegeixo el poema íntimament,sento que és el poeta, el qui em parla,amb l’escalfor i tendresa del sentiment,que l’hi ha fet escriure, cada paraula.

Després...acabat el poema, rumio una estona,aclucant els ulls, molt plàcidament,i la música i la veu, encara ressona,entre el meu cor i el meu pensament.

GRÀCIES SENYOR!

Sentir joiós, la cançó del noi de la mare,amb els ulls fits a qui em diu “fill meu”,enyorant l’escalfor, com no ni ha d’altre,quant m’acosta, tendrament, el pit seu.

Aprendre a gatejar amb molta pressa,enfilar-me, jo tot sol, perquè soc valent,i dir aquell mot, “pa-pa”, que’s celebra,cada vegada que ho dic, alegrament.

Per obrir-me els ulls en aquesta vida,començant a fer via per aquest camí,amb l’afany de créixer més cada dia,la pensa nua, i no saber què és patir.

Veure que la claror, obre al meu entorn,un munt d’imatges noves, contínuament,que m’acompanyen, fins que’m ve la son,tancant els ulls, poc a poc, plàcidament.

.

Per la infantesa que m’ha vist créixer,per l’adolescència que m’ha format,per un aprendre a saber fer i conèixer,aquest formós país, del que’n soc nat.

Per poder sentir les cançons del mar,en una nit d’estiu, amb la lluna plena,i el cant d’un rossinyol des del pinar,estirat dalt d’un prat, una nit serena.

Per veure un riu festejant en el seu camí,amb els camps llaurats, boscos i rieres,que la primavera, vesteix d’un verd tant fi,que les seves aigües, canten rialleres.

Per aprendre a sentir, totes les olors,i veure com creixen, les fulles tendres,i conèixer la bellesa de totes les flors,des de’ls ametllers, fins les oliveres.

I veure el sol, daurar un camp de blat,que’s pentina amb el vent de la carena,sentint el cant d’una alosa, bocabadat,sota l’ombra d’una alzina, frondosa i plena.

Gràcies, per ensenyar-me a estimar,als que des del primer dia, m’estimen,aquells que sempre em van ensenyar,els valors, que mai, en la vida s’obliden.

I per fer-me sentir, l’amistat i l’amor,dins d’un món ple d’odis i dolenteria,fruint, amb els que’t donen l’escalford’una llar, que sempre et fa companyia.

I per sentir, “t’estimo”, amb la veu dolça,que fa bategar esbojarrat, el meu cor,i la dolçor d’aquell petó que desbrossa,els pocs encenalls, que nien, de por.

I pels fruits que l’amor m’ha fet ofrena,que han crescut, dia a dia, al meu voltant,i el seu record, omple un espai molt tendre,evocant un temps, ara que ja soc gran.

És quan...

seguint la drecera, per la que vaig fent via,la tardor, voreja de colors, el meu camíi fent balanç, del que aprés, en la vida,us dic...

GRÀCIES SENYOR, per haver-me fet així