núm 2 23

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

Resp

onsa

bilit

atip

reca

ució

amb

les

plan

tes

Notícies

Quan vaig acostar-me a la discreta escletxa rocosai, havent-me acotxat, vaig veure les frondes llu-

ents d’aquesta petita falguera, em va envair unaemoció com poques vegades a la vida. Finalment,havia retrobat la llengua de cérvol (Phyllitis sagittata= Asplenium sagittatum) exactament en el mateix in-dret on havia estat herboritzada fa quasi un segle pelmetge i naturalista cabasserol Prudenci Seró Navàs.

Seró provenia d’una nissaga atreta per la ciènciai la cultura, de la qual el seu oncle Longí Navàs Fer-rer, un dels grans entomòlegs de principis del s. XX,és el màxim exponent. Va trobar la llengua de cérvoll’any 1929 a l’entrada de l’avenc de Cantacorbs, alscontraforts ponentins del Montsant, i en va conser-var una mostra al seu herbari personal. La falguera,però, no va poder ser identificada posteriorment perJulià Molero, que només referencia el plec d’herbaride Seró a la seva tesi sobre la flora del Montsant i elseu entorn (Molero, 1976). Es dona el cas que Mo-lero transcriu l’espècie com a Phyllitis scolopendri-um (una falguera similar, però força més comuna aCatalunya), fet que sembla conseqüència d’unaconfusió. En data més recent , Llorenç Sáez i col·la-boradors consideraven la llengua de cérvol extintad’aquesta localitat al Llibre vermell de les plantesvasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya(Sáez, Aymerich i Blanché, 2010).

Vaig començar a estudiar la flora del Montsantfa uns 35 anys i la llengua de cérvol era un d’aquellsdeures pendents per als quals no acabes de trobarel moment adequat. L’avenc de Cantacorbs és unade les moltes cavitats geològiques que hi ha almassís i no sortia localitzat en cap mapa, així quevaig demanar a algunes persones de Cabassers quem’expliquessin com arribar-hi. El febrer de 2010vaig sortir de la Vilella Baixa en direcció a Cabassersper l’antic camí ral. Al coll de Cantacorbs vaig deixar

Retrobament d'unafalguera en perilld'extinció

La llengua de cérvol(Phyllitis sagittata (DC.) Guinea et Heyw.)

TEXT I IMATGES: Roger Pascual Garsaball

núm 2 24

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

NotíciesRe

spon

sabi

litat

ipre

cauc

ióam

ble

spl

ante

s

el camí i vaig seguir la trencada carena de la serrade la Calçada cap al sud-oest, tot avançant penosa-ment entre coscolls (Quercus coccifera), argilagues(Genista scorpius) i arçots (Rhamnus lycioides). Alcap d’uns 100 m vaig trobar una escletxa entre elsestrats, però no hi havia rastre de la falguera. No-més podien haver passat dues coses: o bé que laplanta hagués desaparegut definitivament, o bé quel’avenc que havia trobat no fos el de Cantacorbs.

Anys després vaig assabentar-me que un bonamic de Cabassers, Pep Ramon Miró, havia estat al’avenc de jovenet amb el seu pare. Així que, persortir de dubtes, vaig proposar-li que m’hi acom-panyés. El dia 11 d’octubre de 2014 ens vam trobartots dos al coll de Cantacorbs. Avançant carena avallvaig adonar-me de seguida que m’havia equivocaten la identificació de l’avenc ja que, per arribar-hi,vam haver de recórrer uns 350 m. I allí estava lallengua de cérvol, 85 anys després que Seró la iden-tifiqués el 13 de setembre de 1929.

La troballa, que ha estat publicada al darrer nú-mero del Butlletí de la ICHN (Pascual, R. 2017), téimportància per dues raons principals. En primerlloc, P. sagittata és un tàxon catalogat en perilld’extinció a l’annex 1 del Catàleg de flora ame-naçada de Catalunya (Resolució AAM/732/2015,que actualitza el Decret 172/2008, de 26 d'agost,

de creació de l’esmentat catàleg). A més, l’avenc deCantacorbs constitueix la localitat més septentrionalde la llengua de cérvol a la península Ibèrica, demanera que es troba en una situació biogeogràficad’extrema vulnerabilitat. Aquesta falguera és unaespècie de distribució circummediterrània claramenttermòfila, que creix en escletxes de roques sotmesesa un ambient ombrívol i humit, o en localitzacionssimilars, com les parets de pedra dels pous. A lapenínsula Ibèrica té una localitat a Grazalema (Ca-dis), però la majoria de les troballes s’han fet a lesmuntanyes de l’arc llevantí, entre Alacant i els Portsde Tortosa, aquestes últimes a uns 50 km en líniarecta de l’avenc de Cantacorbs.

Roger Pascual i Garsabal l (Barcelona, 1 963), va doctorar-seen ciències biològ iques per la Universi tat Autònoma de Bar-celona l ’any 1 991 . Tot i que la botàn ica ha consti tuït una deles seves grans aficions, també s’ha dedicat professional -ment a molts a l tres aspectes relacionats amb les ciènciesnatura ls, com l ’anàl i si terri toria l , la cartografia d’hàbitats, laplan i ficació d’espais natura ls, l ’estudi i gestió d’ecosistemesaquàtics o la biodiversi tat en general . L’any 2007 va publ i -car la Flora de la Serra de Montsant (Rafael Dalmau editor),obra botàn ica de referència del massís. Més . . .

BIBLIOGRAFIA CITADA

Molero, J. 1976. Estudio Florístico y Fitogeográfico de la Sierra de Montsant y su Área de Influencia. Tesi doctoralinèdita. Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.

Pascual, R. 2017. Relació de 29 tàxons de cormòfits nous i altres dades florístiques d’interès per al massís deMontsant. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 81 : 89-96.

Sáez, Ll., Aymerich. P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades deCatalunya. Argania Editio, S. C. P., Barcelona.

Seró, P. 1929. Herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB), BC-Plantes vasculars. Cat. N. BC:135749.https://registros.gbif.es/occurrences/be645abc-4b03-4f3a-890a-ff9c4b64d741

núm 2 25

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

NotíciesRe

spon

sabi

litat

ipre

cauc

ióam

ble

spl

ante

s

Ruta multitudinària ipresentació de Milfullesi la nova web

La fira Remeiart 2018

TEXT: Roser Casellas Ribas

El passat 17 de juny es va celebrar la Fira del Re-meiart al Castell de Penyafort, acte principal del

projecte que l'ajuntament de Santa Margarida i elsMonjos celebra, durant tot el mes de juny enfocant-loa la difusió i el coneixement de les herbes remeieres.

Durant tot el dia, hi va haver parades de produc-tes relacionats amb les plantes medicinals i tambétot un seguit d'activitats vinculades a la utilitat deles plantes, com ara: xerrades, tallers, activitats in-fantils, etc. Flora Catalana hi va ser present col·labo-rant amb dues de les activitats d'aquella jornada.

A les 9 del matí va començar la ruta botànica, ti-tulada “Plantes silvestres comestibles”, pels entornsdel Castell de Penyafort, dins del Parc del Foix, queva ser guiada per membres de l’Associació. L'as-sistència va ser molt alta, més de 70 persones varenparticipar en aquesta activitat. La ruta, que va durarunes tres hores, va consistir en el reconeixementbotànic de moltes plantes, fent èmfasi en l’explica-ció dels seus usos culinaris i medicinals.

El recorregut es va iniciar passant entre vegetacióde riera, tot seguint el camí paral·lel al torrent delLlop. Més tard, travessàrem zones de bosc mediter-rani i de cultiu, principalment de vinya, per acabararribant a la masia de La Torreta.

Posteriorment, a les 12 del migdia, dins de lesinstal·lacions del Castell, a l'espai Foix, hi va haver lapresentació de la revista Milfulles i de la nova web deFlora Catalana. La xerrada la van portar a termemembres del Grup de Treball d'Editors i del Grup deTreball de Desenvolupament de Flora Catalana. Allí,es va mostrar la nova web i com utilitzar les einesque ofereix. Seguidament, es va presentar el projectede la revista que, val a dir-ho, va tenir molt bonaacollida per part del públic, ja que es va poder mos-trar el primer número, que acabava de ser maquetat.

Tant la ruta botànica com les presentacions vantenir molt bona rebuda per part dels assistents, laqual cosa va permetre donar a conèixer més l'asso-ciació. Això es va traduir en la incorporació d’unbon nombre de socis nous al llarg de la jornada.

Assistents a la ruta botàn ica. Imatge cedida per M. Teresa Urpí

Roser Casel las Ribas, h istoriadora i arqueòloga de formació.Naturòpata. Actualment estic centrada en el projecte d'es-cola de vida El Neix (permacul tura, autososten ibi l i tat, bosccomestible, plantes medicina ls, sa lut natura l . . . ) . M 'apassio-na i d ivu lgo temes referents a l món de les desti l · lacions, labotàn ica úti l i l ' ús de perennes comestibles. Més . . .

núm 2 26

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

NotíciesRe

spon

sabi

litat

ipre

cauc

ióam

ble

spl

ante

s

Andorra 6,7 i 8 de juliolde 2018

Jornades etnobotàniquesen Llengua Catalana

TEXT: Airy Gras Mas

Excursió a la Val l d ' I ncles. Imatge cedida per Anna Selga.

Els dies 6, 7 i 8 de juliol varen tenir lloc, a Canillo(Andorra), les IX Jornades d’Etnobotànica en

Llengua Catalana, organitzades pel Laboratori deBotànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències del’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB),amb la coordinació del grup de recerca en etnobotà-nica de la UB i de l’Institut Botànic de Barcelona(www.etnobiofic.cat) i la Societat Andorrana deCiències. Al llarg d’aquests tres dies una norantenad’assistents van poder intercanviar idees i compartirpassions.

Manel Niell, del Centre d’Estudis de la Neu i dela Muntanya d’Andorra, organisme que pertany al’Institut d’Estudis Andorrans,va ser l’encarregatd’obrir les jornades amb una ponència inaugural so-bre l’Institut d’Estudis Andorrans i l’etnobotànica.

Durant el dissabte, els assistents van poder gau-dir d’una trentena de comunicacions, des del viatgede George Bentham al Pirineu andorrà el 1825, finsa la presentació de la ratafia Corriols com a exempled’etnobotànica aplicada per a ajudar a protegir elterritori a les Guilleries. La jornada va acabar ambun concert de música tradicional a càrrec d’ArturBlasco i Marién de Casimiro i un sopar de clausura.

Diumenge, es va dur a terme una excursió per lavall d’Incles on es va parlar de plantes, noms, usos igestió del territori, tot gaudint d’un meravellós pai-satge.

El comitè organitzador fa una valoració molt po-sitiva d’aquestes IX Jornades d’Etnobotànica enLlengua Catalana i posa fil i agulla per la preparacióde la seva propera edició el 2020, que marcarà eldesè aniversari d'aquestes Jornades.

Airy Gras Mas, l l i cenciada en biolog ia per la Universi tatAutònoma de Barcelona (UAB). Especia l i tzada en etnbotàn i -ca en terri toris de l lengua cata lana, trebal la com a investi -gadora predoctoral en el grup de recerca EtnoBioFic(http: //www.etnobiofic.cat/) del Laboratori de Botàn ica de laFacul tat de Farmàcia i Ciències de l 'Al imentació i l ' I nsti tutBotàn ic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB). Més . . . .

núm 2 27

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

NotíciesRe

spon

sabi

litat

ipre

cauc

ióam

ble

spl

ante

s

La llavor - una promesaen sí mateixa

Seminari d'etnobotànicade Salagon

TEXT: Guillem Figueras Moreu i Natacha Filippi

Imatge: Gui l lem Figueras Moreu

El seminari d’etnobotànica de Salagon és una tro-bada anual d’apassionats de l’etnobotànica als

pobles de Forcalquier i Mane, a la Provença francesa.El seminari està vinculat al Museu de Salagon, que esdefineix com un ‘centre d’estudi i documentació en-focat a les relacions societats / natura’, sobretot del'àmbit mediterrani. En un antic priorat de finals delsegle XI, el Museu, amb el jardí que l’envolta, és unavisita molt recomanable per a qualsevol amant del’etnobotànica.

El seminari, després de 17 anys d’existència, éstota una referència tot i ser lluny de les principalsinstitucions acadèmiques. En un país on l’etnobotà-nica, com a disciplina universitària, gairebé noméses pot estudiar al Muséum national d’histoire na-turelle de París, el seminari de Salagon és un espaide trobada entre els diferents actors del sector, perintercanviar idees i posar-se al dia dels últims estudisrealitzats. El punt de vista principalment etnològicdel seminari, i el fet que cada any hi ha un tema so-bre el que s’han de presentar les ponències, fand’aquesta trobada un lloc de debat i de reflexiómolt interessant sobre les nostres relacions presentsi passades amb el món vegetal.

Enguany, el títol era ‘la llavor – la promesa en símateixa’. En el text de presentació general del semi-nari, Pierre Lieutaghi1 desenvolupa els diferents sig-nificats associats a les paraules llavor i gra2. Recordaprimer el sentit botànic de la llavor, lleugerament di-

ferent al sentit que se li dona més comunament. Defet, fins a finals del segle XVII no es coneixia la se-xualitat de les plantes i, per tant, la llavor només esconsiderava com un element més de la planta. Avuien dia sabem que la llavor, amb el pol·len i altresmenes de diàspores, representa la part mòbil, viat-gera, de la planta. Primera paradoxa d’un elementsovint considerat ‘sense vida’, en dormició, tot i queés l'origen de la vida vegetal i de la seva capacitatper a disseminar-se.

La llavor es manifesta, en moltes societats d’ar-reu del món, a través de multitud d’usos socials ireligiosos. Trobem les paraules ‘llavor’, ‘grana’ o‘sement’ en expressions del llenguatge quotidià, lo-calitzem la llavor en representacions arquitectòni-ques, en jocs, en mesures antigues, etc. Peròsobretot la llavor està present en la nostra alimen-tació. L’arqueobotànica ha demostrat que llavorsmolt petites, com les del blet blanc (Chenopodiumalbum), ja es recol·lectaven i es menjaven durant elneolític a Europa. El naixement de l’agricultura, endiferents regions del món, es basa en la domestica-ció de tres tipus de llavors alimentàries: les dels ce-reals (els glúcids), les de les lleguminoses (elspròtids) i les llavors oleaginoses (els lípids).

Els cereals, sobretot, influeixen molt en l’imagi-nari i el model d'organització de les societats medi-terrànies. Estan presents en molts relats etiològics, iforen la base de l'alimentació europea fins a la Se-

núm 2 28

Flora Catalana, www.floracatalana.cat

MILFULLES,

NotíciesRe

spon

sabi

litat

ipre

cauc

ióam

ble

spl

ante

s

gona Guerra Mundial. De fet, les comunicacionspresentades durant el seminari van tractar, sobretot,dels cereals. Universitaris, persones lligades al mónassociatiu i pagesos van parlar sobre la domestica-ció dels cereals en diferents llocs del món entre8.000 i 5.000 anys aC; del vincle entre la collita decereals i les nocions de deute i préstec en els textsde Columel·la i Hesíode; de les representacions soci-als al voltant del gra d'arròs a l'altiplà del Gilân, aIran; de la lluita per la recuperació de les varietatstradicionals de cereals i del problema dels híbrids in-dustrials i dels transgènics; de la història i les identi-tats culturals amagades rere l'arròs de la Camarga, aFrança; de la simbologia associada al blat dur i alblat tendre a la Cabília algeriana a la segona meitatdel segle XX; així com del fenomen de moda i rea-firmació identitària associada al sègol al Valaissuís.

No totes les comunicacions van parlar dels cere-als, també es van tractar d’altres aspectes de l’ima-ginari associat a la llavor. Es va parlar de larecuperació de subespècies, varietats o cultivarsantics de verdures i plantes ornamentals, de la sem-bra de llavors silvestres usades per a la restauracióecològica, dels primers tubercles cultivats fins a lesreferències a la llavor de rosa en els texts de Para-cels, metge del segle XVI. Les discussions sobre lessignificacions de la llavor a través de la història ensvan portar a debatre sobre qüestions tan actualscom el funcionament de l’agroindústria, el naixe-ment de la medicina occidental moderna i els vin-cles entre coneixements i estructures de dominació.

Una comunicació, particularment inspiradora, vaanalitzar les representacions socials amagades rerel'èxit dels ‘fesols saltadors’, les llavors d'una eufor-biàcia (Sebastiania pavoniania) que són parasitadesper la larva d’una papalloneta (Cydia deshaisiana).Si aquestes llavors saltadores ens atrauen tant, ésperquè ens semblen «vives», en oposició a una certapercepció de les llavors com a immòbils i sense vida.Entre la seva capacitat per quedar-se en dormició iles seves reserves nutritives que asseguren el futurnaixement d’un ésser vegetal, la llavor és sempreintrigant, perquè plasma la idea d’un temps en sus-pensió.

Després de dos dies de comunicacions en unamfiteatre, el seminari es va desplaçar al jardí delMuseu de Salagon. Allí, els mons de l’art, dels con-tes i de l’'anecdobotànica' ens van fer viatjar através dels segles, de la llavor de garrofa, origendels quirats, fins a les llegendes sobre l’aparició delscereals i les seves males herbes.

Un any més, el seminari de Salagon va sembrarla llavor de nous projectes i nous debats, participantal desenvolupament de l’etnobotànica com a disci-plina i camp de recerca.

Guil lem Figueras Moreu i Natacha Fi l ippi , membres del ’associació Els Corremarges, associació per a la recuperaciói d ivu lgació dels usos populars de la vegetació. Més sobreG. Moreu o sobre N . Fi l ippi .

1 .- Autor de molts l l ibres d’etnobotàn ica, entre els quals: Lieutagh i , P. 1 999. La plante compagne. Pratique et imaginai re de la floresauvage en Europe occidenta le. Actes Sud, Arles. Vegeu també: Lieutagh i , P. 201 7 . Une ethnobotan ique européenne. Plantes, mi l ieuxvégétaux et sociétés, des témoignages anciens au changement cl imatique. Actes Sud, Arles.

2 .- Tant en francès, gra ine i gra in , com en català , grana i gra, semblen, sense ser-ho, el mascul í i el femení d’una mateixa paraula .