Poble Gitano

PLA INTEGRALDEL POBLE GITANO

A CATALUNYA•

PLAN INTEGRAL

DEL PUEBLO GITANO

EN CATALUÑA

•INTEGRÀLO PLÀN

E RROMANI SELA9QO

AND-I KATALÙNIA

•INTEGRATED PLAN

FOR THE ROMA PEOPLE

IN CATALONIA

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i Família

Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i Família1a edició: abril 2006Tiratge: 1.500 exemplarsDipòsit legal: B-7.082-2006Disseny, maquetació i impressió: gama, sl

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya

Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya = Plan Integral del Pueblo Gitano enCatalunyaText en català, castellà, gitano i anglèsI. Barcelona (Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques) II. Títol III. Títol: Plan Integral del Pueblo Gitano en Catalunya1. Gitanos - Integració - Catalunya 2. Gitanos - Política governamental - Catalunya397(467.1):364

Traduït al romanes per Carlos Nuñez Nieto. Servicios de Traducción Kale dor Kayiko

ÍNDEXÍNDICE

ANDER

CONTENTS

PLA INTEGRAL DEL POBLE GITANO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL a càrrec de la consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

2. MARC D’APLICACIÓ: LA POBLACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

3. OBJECTIUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

4. ORGANITZACIÓ I METODOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

5. ACTUACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

6. AVALUACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

7. PRESSUPOST . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

PLAN INTEGRAL DEL PUEBLO GITANO EN CATALUÑA . . . . . . . 77

PRESENTACIÓN INSTITUCIONAL a cargo de la consejera de Bienestar y Familia de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

1. INTRODUCCIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

2. MARCO DE APLICACIÓN: LA POBLACIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

3. OBJETIVOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

4. ORGANIZACIÓN Y METODOLOGÍA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

5. ACTUACIONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

6. EVALUACIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

7. PRESUPUESTO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

5

INTEGRÀLO PLÀN E RROMANI SELA9QO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

INTITUCIONALO SIKAVIPEN katar-i Pativali Rani and-o Than pal-o Mistipen thaj Familìa and-o Kataluna9qo Rajpen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

1. ANGLIVAKERIPEN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

2. TRUJALIPEN KAJ DEL PES: E ENE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167

3. RESA9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179

4. ORGANIZÀCIA THAJ METODOLÒGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181

5. ÀKCIE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

6. EVALUÀCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211

7. LOVE KAJ MUSAJ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

INTEGRATED PLAN FOR THE ROMA PEOPLE . . . . . . . . . . . . . . . 215

INSTITUTIONAL PRESENTATION by the minister for Welfare and Family of the Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

1. INTRODUCTION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219

2. FRAMEWORK OF APPLICATION: THE POPULATION . . . . . . . . . . 233

3. OBJECTIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245

4. ORGANIZATION AND METHODOLOGY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247

5. ACTUATIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

6. EVALUATION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281

7. BUDGET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283

6

PLA INTEGRAL DEL POBLE GITANO A

CATALUNYA

PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL

El Pla integral del poble gitano a Catalunya és el fruit d’un treball llarg ienriquidor, un procés que neix del diàleg entre persones gitanes i no gitanes,societat civil i persones vinculades a la nostra política en el marc d’una co-missió parlamentària per al reconeixement oficial de la cultura gitana i les se-ves aportacions a casa nostra.

A partir del dia 21 de novembre de 2001, en el qual el Parlament de Cata-lunya reconeix la cultura gitana i els seus valors, s’obre un ventall de possibi-litats que es concreten en un estudi sobre la població esmentada, i la situa-ció en què es troba, per poder iniciar un pla d’actuacions idoni perquè lespersones gitanes a Catalunya arribin a la igualtat desenvolupant la seva dife-rència, els seus trets culturals i identitaris.

El desenvolupament d’aquest Pla ha estat una trajectòria compartida,com ho va ser des de l’inici, entre els diferents departaments de la Generali-tat de Catalunya, les organitzacions i les entitats gitanes, les institucions i elsens locals, les organitzacions de l’àmbit social, sindical, cultural, universitari,etc. Les propostes i actuacions que es presenten han estat generades a par-tir de les conclusions de l’Estudi sobre la població gitana de Catalunya i lesaportacions de tots els agents implicats abans esmentats, entre tothom iamb totes les veus. És la força dels arguments la que arriba a la presentaciód’un pla que es desenvoluparà durant el període 2005-2008.

El Pla integral del poble gitano a Catalunya té com a objectiu combatre,des d’una perspectiva global, la situació de desigualtat que pateix la poblaciógitana a Catalunya, per tal que es pugui equiparar socioculturalment i econò-micament amb la societat general catalana de la qual forma part, i, alhora,promoure i reconèixer els trets culturals que són propis d’aquest col·lectiu.

Dues són les línies prioritàries, d’una banda, que les persones gitanes pu-guin arribar a equiparar les seves possibilitats d’accés i promoció en el mer-cat laboral, accés a l’habitatge, promoció educativa i accés a la universitat,promoció de joves i dones, actuacions transversals que permetin visibilitzarles persones gitanes en tots els àmbits de la nostra societat. D’altra banda,la possibilitat que el poble gitano a Catalunya pugui desenvolupar, mantenir,estudiar i difondre la seva cultura i la seva llengua.

9

Les actuacions que es presenten en aquest Pla tenen importància per sisoles i, en conjunt, es manifesta la importància d’estar pensades i consen-suades amb la població gitana. Aquest Pla es destaca per ser el primer plaintegral dedicat a la població gitana de Catalunya i per ser un referent quanta la inclusió de les persones gitanes, del poble gitano en la societat actual,en la societat de la informació.

Aquest Pla forma part de la cohesió social de Catalunya i n’és clau. És, endefinitiva, una trajectòria de diàleg i reconeixement cap a una població queentén, comparteix i construeix la societat catalana.

Anna Simó i CastellóConsellera de Benestar i Família

Generalitat de Catalunya

10

1INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ

La Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya, en la seva ses-sió número 20, de 21 de novembre de 2001, va protagonitzar un momentclau per a la història del poble gitano, a Catalunya amb l’adopció de la Reso-lució 1046/VI:

El Parlament de Catalunya

1. Reconeix la identitat del poble gitano i el valor de la seva cultura com a salva-

guarda de la realitat històrica d’aquest poble.

2. Insta el Govern a fer les gestions pertinents per a contribuir a difondre el re-

coneixement de la cultura gitana i del valor d’aquesta per a la societat cata-

lana.

Palau del Parlament, 21 de novembre de 2001

(Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 240, de 3 de desembre de 2001, 21.)

A partir d’aquell moment comença un treball sistemàtic per a la millora dela qualitat de vida de les persones gitanes a Catalunya, iniciant les seves tas-ques per a l’aprovació de la resolució següent relativa a la població gitana deCatalunya des del Parlament: la Comissió de Política Social del Parlament deCatalunya, en la seva sessió número 30, de 21 de novembre de 2001, vaadoptar la Resolució 1045/VI:

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Elaborar, en el termini d’un any, un estudi sobre la població gitana a Catalunya,

amb la col·laboració de les entitats gitanes com a base per a l’elaboració d’un

pla integral del poble gitano a Catalunya per als anys 2002-2006 que concreti

programes i accions, i n’estableixi elements d’avaluació i un finançament ade-

quat.

b) Participar activament per mitjà del Departament d’Ensenyament, en el si de la

Comissió Sectorial d’Educació amb el Ministeri d’Educació i Cultura, en l’ela-

11

boració de material didàctic per als centres educatius de Catalunya, amb l’ob-

jectiu de donar a conèixer la història i la realitat del poble gitano.

Palau del Parlament, 21 de novembre de 2001(Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 240,

de 3 de desembre de 2001, 21.)

D’aquesta manera, des de la Direcció General de Serveis Comunitaris delDepartament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, s’encarre-ga l’elaboració de l’Estudi sobre la població a gitana de Catalunya el juliol de2002, el qual es va donar per acabat el setembre de 2003.

L’elaboració de l’Estudi va tenir com a element clau la participació de per-sones i organitzacions gitanes. Cada vegada més, els equips de recercacompten amb metodologies de treball que inclouen les veus de les personesimplicades en la totalitat de la recerca, així com una composició multiculturaldels equips que estudien les situacions de grups i minories. La Unió Europeaha ressaltat la metodologia comunicativa crítica com la més adequada per al’estudi de grups desafavorits i minories ètniques, com ara el cas gitano. Tre-ballar, doncs , en aquesta línia connecta directament amb les característi-ques i les habilitats del poble gitano. D’aquesta manera, es van compartirdebats molt rics i profunds per descriure i analitzar la situació de les perso-nes gitanes a Catalunya. Les veus de les persones gitanes s’aporten des del’ampli treball de camp realitzat, en el qual han participat més de 1.000 per-sones en diferents tècniques, i des de diferents grups de treball.

L’equip de treball es va compondre de persones gitanes i no gitanes, ho-mes i dones, joves i grans, i va interactuar a partir de l’experiència de treballdes de fa anys en organitzacions gitanes i des del món acadèmic. Aquestainterrelació ha dotat de riquesa les aportacions i els debats, així com d’unaxarxa social amb la qual es contrasten les informacions que s’han estudiat.La comunicació i la solidaritat han estat elements clau, de la mateixa maneraque la relació entre il·lusió i ciència han estat els motors de la feina feta.

L’Estudi es va organitzar en diferents apartats i annexos:

• identitat i cultura• família• habitatge i urbanisme• educació• treball• salut• gènere• joventut

12

• participació social• llengües• religió• mitjans de comunicació i imatge pública.

En cada un dels apartats trobem les situacions problemàtiques o barreresque troba la població gitana i les alternatives o possibilitats de transformacióque proposen les persones entrevistades. Les argumentacions estan pre-sentades des de dades quantitatives, així com des de l’anàlisi de les dadesqualitatives; el contrast de les dues i de la gran quantitat d’informació que hiha darrere d’aquests mesos de treball presenten uns resultats des delsquals es poden obrir molts debats vers una acció política i social que millorila vida de les persones gitanes de Catalunya.

Així, doncs, el present Pla integral és fruit de les diferents resolucions delParlament de Catalunya (1045/VI i 1046/VI) i es basa en l’Estudi sobre laPoblació gitana de Catalunya, elaborat per encàrrec del Departament deBenestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

1.2. FONAMENTACIÓ

Participació i procésLa participació directa i activa ha esdevingut l’element central per aconse-

guir l’èxit i la consecució dels objectius d’aquest Pla i, anteriorment, de l’ela-boració de l’Estudi de la població gitana de Catalunya. Així mateix, esdevin-drà un indicador per tal de valorar els resultats obtinguts i la seva qualitat. Laparticipació és, per tant, l’element clau de l’èxit del Pla integral del poble gita-no a Catalunya.

Continuant amb el procés iniciat amb l’Estudi, aquest Pla ha recollit, en lesseves diverses fases de disseny, elaboració, aplicació i avaluació, la partici-pació directa de persones gitanes des de diferents vies d’implicació. Tambéha incorporat la implicació de tretze departaments del Govern de Catalunya,així com organitzacions i institucions rellevants de la societat catalana, ambimportància per a la implementació del Pla.

El Pla parteix del criteri metodològic de fer actuacions amb el poble gitano;aquest element, com ja hem remarcat, és la clau de l’èxit d’aquestes actua-cions. Arreu del món s’han elaborat molts estudis, plans i projectes que han«utilitzat» les persones gitanes com a informants o població destinatària,sense que hi hagi hagut una repercussió real de millora en les seves vides.Es per això que les persones gitanes tenen un fort sentiment de desconfian-

13

ça cap als estaments i les institucions que protagonitzen aquest tipus d’ac-cions, tenint en compte, a més a més, que mai no han estat protagonistesd’aquestes accions, sinó usuàries. Cada dia més s’incorporen les bonespràctiques i les recomanacions que ja s’han esmentat.

L’altre efecte no desitjat que evita la participació activa de les persones gi-tanes és l’assistencialisme, ja que les accions no són només pensades per acobrir mancances i necessitats urgents de tipus social, sinó que la cultura i laidentitat, la seva promoció i el seu desenvolupament, cobren especial impor-tància, i és per aquest motiu que es potencien actuacions molt interessantsde caràcter integral i cultural. La participació de les persones gitanes dónasentit i efectivitat, alhora, per la vessant de transformació social que genera.Per tant, en incorporar les veus de les persones gitanes, el Pla també recullles seves reivindicacions i té més possibilitats d’incidir en el canvi de les si-tuacions de desigualtat que encara existeixen.

El procés que s’ha seguit per a l’elaboració d’aquest Pla integral per a lapoblació gitana de Catalunya ha estat participatiu, dinàmic i consensuat. Elprimer pas va estar motivat per una comissió mixta, persones gitanes i no gi-tanes treballant i debatent conjuntament per fer una proposta no de llei alParlament de Catalunya. El treball va arribar al seu punt culminant amb lapresentació i l’aprovació de la Resolució 1046/VI, el 21 de novembre de2001.

El segon pas del procés va ser l’elaboració de l’Estudi sobre la poblaciógitana de Catalunya, en el qual es va treballar amb una metodologia d’orien-tació comunicativa,1 cosa que comporta la participació de tots els agentsimplicats en l’Estudi d’una situació com la que ens ocupa. L’equip multicul-tural de treball, el Consell Assessor i el Comitè Científic, i la gestió del treballde camp per part de les organitzacions gitanes van ser clau per aportar lesveus gitanes a l’Estudi de la seva situació a Catalunya, i donar una cientifici-tat i una efectivitat al document que amb altres metodologies no s’haguésaconseguit.

Una vegada es tenen a sobre de la taula les conclusions de l’Estudi, el De-partament de Benestar i Família inicia un tercer pas, és a dir, la recollida d’o-pinions i intencions de diferents interlocutors:

Departaments de la Generalitat de Catalunya– Departament de la Presidència– Departament de Treball i Indústria

14

1. La metodologia ha estat desenvolupada en el projecte Workaló i presentada anterior-ment. Per a més informació teòrica: www.neskes.net/workaló

– Departament de Salut– Departament de Relacions Institucionals i Participació– Departament de Medi Ambient i Habitatge– Departament d’Interior– Departament de Justícia– Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació– Departament d’Educació– Departament de Comerç, Turisme i Consum– Departament de Política Territorial i Obres Públiques– Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca– Departament de Cultura– Departament de Benestar i Família

Ens locals– Federació de Municipis de Catalunya– Associació Catalana de Municipis i Comarques

Sindicats– CCOO– UGT

Organitzacions veïnals– FAVIBC– CONFAVC

Organitzacions socials– Càritas Diocesana de Barcelona– Creu Roja de Catalunya– SOS Racisme– Vincle

Organitzacions gitanes– Agrupació per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Cata-

lans– Associació Cultural de Lleida– Associació Cultural del Garraf– Associació Cultural Gitana de Viladecans– Associació Cultural Gitana del Maresme– Associació Cultural Gitana Monàrquica de Girona– Associació de Promoció Juvenil Gitana Futur de Lleida

15

– Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen– Associació Integració Gitana de Tarragona– Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs– Centre Cultural Gitano de La Mina– Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya– Federació d’Associacions de Joves Gitanos de Catalunya– Fundació Pere Closa– Fundació Privada Ujaranza– Fundació Secretariat General Gitano– Lachó Bají Calí– Plataforma de la Unió del Poble Gitano a Catalunya– Unió Gitana de Gràcia– Unión Romaní

Col·legis professionals– Col·legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya– Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya– Col·legi de Psicòlegs de Catalunya– Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya– Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya

Cada una d’aquestes organitzacions o departaments han aportat idees iconsideracions que han de servir d’ajut per dissenyar les actuacions d’a-quest Pla. Les seves aportacions han estat recollides i analitzades per l’Equipd’Atenció a la Comunitat Gitana de la Secció de Programació i Difusió, dins laDirecció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques del Departament deBenestar i Família, compost per persones gitanes i no gitanes. A la vegada,han estat estudiades per una comissió externa, formada per persones de lesorganitzacions gitanes de més ampli abast i organitzacions no gitanes quetreballen amb població gitana. D’aquesta manera, s’ha treballat coordinada-ment en forma de xarxa i s’ha aglutinat la informació en aquest document.

1.3. APROPAMENT HISTÒRIC A LA POBLACIÓ GITANA DE CATALUNYA

HistòriaLa història del poble gitano, per tractar-se d’una cultura àgrafa, està plena

d’hipòtesis, i han estat pocs els investigadors que han dirigit els seus estudisenvers els orígens d’aquest col·lectiu. Principalment, aquestes investiga-

16

cions s’han basat en el camp de la sociolingüística per poder establir l’origenterritorial dels gitanos i la seva trajectòria fins a arribar a Catalunya. L’acordmés consensuat entre tots els autors és que el poble gitano és originari de l’Índia, de l’actual zona del Punjab, al nord-est d’aquesta península. Proba-blement, va ser entre els segles VIII i XI, en què els romà2 varen iniciar la sor-tida d’aquell territori. Es desconeixen les causes per les quals sortiren, peròs’apunta a algunes hipòtesis com ara l’expulsió per la invasió d’un poble veí,una crisi alimentària i el perill de la subsistència o les guerres entre pobles.

Així, doncs, cap a l’any 1000 s’inicià el llarg camí que arribaria a l’edat mit-jana cap a Europa, travessant l’Orient Mitjà i el Pròxim. De fet, molts grups es

17

Àmbits d’actuació per al Pla integral del poble gitano a Catalunya

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

2. A la Conferència Mundial Contra el Racisme, l’agost de 2001, es presenta la denomina-ció següent: quan es parla de nosaltres es fa referència al poble gitano, romà, romanies, gypsy,sinti o nòmades com si es tractés de pobles diferents units per uns mateixos problemes. Desde la nostra organització reclamem que es respecti l’únic nom pel qual els gitanos de tot elmón volem ser coneguts i identificats, que és el terme «romà», amb accent tònic a la «a» com aparaula aguda. «romà» és el plural del nominatiu «rom» i que vol dir senzillament «gitano». No-saltres som els «romà», és a dir, «els gitanos».( www.unionromani.org/news).

quedarien molts anys en aquests territoris, i d’altres continuarien el camí enaltres direccions: cap al nord, vers Turquia; cap a l’oest, on es tornaren a divi-dir més tard per arribar, d’una banda, cap a Rússia i, d’una altra, cap a Grè-cia. És en aquest país on apareix el primer document que fa referència a lapresència de grups de persones gitanes a la muntanya d’Athos, el segle XI.

Tenint en compte que hi hagué un nombre important de grups que s’as-sentaren, d’altres marxarien cap a la Mediterrània, ja que és en aquesta zonad’on prové més documentació escrita amb referència a l’estada de grups depersones gitanes. La raó sembla ser la demanda del perdó papal per haverlluitat al costat dels turcs abans d’adoptar la religió cristiana, de manera queel camí de la penitència es troba marcat pels centres cristians més impor-tants d’aquells temps: Sant Pere, Notre-Dame i Santiago de Compostel·la.Així, el camí de Santiago porta el poble gitano cap a la península.

Tot i així, hi ha altres teories que expliquen que hi hagueren grups de per-sones gitanes que entraren a la península pel sud, travessant l’estret queprovenien de l’Àfrica del nord i d’Egipte.

Històricament, la presència dels gitanos a Espanya està datada en el segle XV.

Arribats a la península a través dels Pirineus, el primer document que testimonia la

seva presència té data de 1425, quan el rei Alfons V el Magnànim concedeix una

cèdula de pas a Joan, al qual anomenen comte d’Egipte Menor. Justament del

nom «Egipte Menor» sorgiria la paraula «gitano», que és com es coneixen en es-

panyol els romà. A partir d’aquell moment els gitanos es dispersaran per la resta

del país.3

Les persones gitanes, a Catalunya i a la resta del món, estan fent un granesforç per recuperar i desenvolupar aquells elements històrics i culturals quedonen suport al seu poble. Aquest primer document ens indica la contem-poraneïtat dels gitanos a Catalunya amb grans personatges de la cultura ca-talana, com Ausiàs March o Joanot Martorell, amb l’aparició d’obres tan sin-gulars com Curial e Güelfa o Tirant lo Blanc. Fets històrics tan importants pera les nostres institucions arrenquen d’aquells dies: les Corts de Barcelonaconcedien a la Generalitat la cura del sistema constitucional del país i li con-ferien poder moderador amb possibilitat d’equilibrar l’autoritarisme monàr-quic,4 parlem de 1421 i la defensa de Catalunya davant de possibles actua-cions reials contràries, doncs, a la sobirania catalana.

18

3. www.unionromani.org/docgit.html (consulta del 12 d’agost de 2003).4. http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/index.jsp

(consulta del 12 d’agost de 2003).

Aquest primer període es caracteritza per la bona rebuda que fa la pobla-ció d’acollida i tots els seus estaments als grups de gitanos. Però, posterior-ment, alguns fets van fer que l’actitud inicial de rebuda canviés a la de re-buig. D’una banda, creix el nombre de grups gitanos que van arribant a lapenínsula, provinents de les zones orientals de la Mediterrània, arran de lacaiguda de Constantinoble, el 1453. D’altra banda, les diferents formes devida de les persones gitanes, el fet que tinguessin lleis pròpies, llengua i cul-tura, passa a ser un problema per a una societat que s’estava construint se-gons una política d’homogeneïtat cultural, religiosa i territorial. Així s’inicia elperíode més gran d’assimilació forçosa, persecució i genocidi cultural cap alpoble gitano al nostre país. L’inici legal data del 1499, any de la primerapragmàtica reial, en un context de racisme i xenofòbia precedit per l’expulsiódels jueus l’any 1492 i la dels àrabs després, l’any 1503. Aquesta llei antigi-tana, i totes les següents fins a la Il·lustració, perseguien el mateix; preservarla unitat identitària i política, i reprimir qualsevol brot diferenciador que laqüestionés. Successivament, es va ampliar el marc d’aplicació d’aquesteslleis a rodamóns, captaires i persones que no tinguessin domicili o ocupacióestablerts o coneguts, cosa que genera tot un univers social d’estereotips iprejudicis històricament. Totes aquestes disposicions obliguen el poble gita-no a deixar de ser-ho mitjançant l’accepció dels hàbits socials, econòmics iculturals que l’estament o la classe dominant consideren oportuns sota dife-rents penes privatives de llibertat o càstig físic; a més s’inclou la prohibició dela seva llengua, les seves tradicions, el seu control econòmic i social, i la re-pressió arbitrària o la redistribució forçosa.

No serà fins al 1812, amb la promulgació de la Constitució de Cadis, quees reconeixerà la igualtat de drets dels gitanos, els quals s’equiparen ambels de tots els ciutadans espanyols.

Al llarg dels segles XIX i XX, són molts els grups de persones gitanes queestan assentats fruit de les polítiques assimilacionistes, tot i que encara exis-teix la itinerància. Amb tot, encara continuen persistint lleis antigitanes, comara la Llei de perillositat social, de l’època dictatorial franquista, les quals s’aplicaran amb duresa i severitat a les persones gitanes, justificades pel fetde no tenir un mitjà de vida reconegut, cosa que les feia susceptibles de serconsiderades com a delinqüents en potencia. Una mostra n’és el Reglamentde la Guàrdia Civil de 1943, on s’establia que es vigilarà escrupolosament elsgitanos tenint molta cura de reconèixer tots els documents que tinguin, es-brinant el seu modus vivendi i tot allò que condueixi a una idea exacta delsseus moviments i ocupacions... convenint a prendre d’ells totes les notíciesnecessàries per impedir que cometin robatoris...

Durant l’època dictatorial, es produeix l’aportació del poble gitano a Cata-

19

lunya. Resulta molt curiosa la defensa del català per part de les persones gi-tanes a la Catalunya Nord. Segons Jean Paul Escudero,5 el català, a la Cata-lunya Nord, va trobar en els gitanos els seus conservadors i defensors. Aracontinuen parlant el català, utilitzant-lo com a tret diferencial amb la resta defrancesos. Sembla estrany, i a la vegada sorprenent, que aquesta aportaciógitana a la cultura catalana no s’hagi reconegut fins ara, que és presentada através del treball de gitanos i no gitanos recopilat a l’obra d’aquest escriptor ialgun altre treball.6

Tot i ser nòmades, curiosament s’estableixen a Perpinyà, i cap els anys 30 i 40 del

segle XX ocupen les cases del barri de Sant Jaume abandonades pels jueus que

fugen de la persecució nazi. Allà on van, practiquen un bilingüisme progressiu i

aquest n’és el motiu pel qual mantenen el català com a llengua, «no perquè si-

guem catalans, sinó perquè som gitanos», diu l’avi ‘Pito’, casat des de fa més de

40 anys amb la Jana, una dona que simbolitza el col·lectiu de Perpinyà: no s’ha

mogut mai del barri i desconeix completament el francès. (Nevipens Romaní 16-31 de maig de 2003, traducció pròpia.)Els nord-catalans tenim el cor dividit davant la presència de gitanos a la nostra te-

rra. Per una banda, han donat mal nom a la nostra parla a causa de certs prejudi-

cis morals i ètnics; d’altra banda, són un baluard de la nostra llengua... (Avui, 1 defebrer de 2003).

El boom migratori dels anys 60 fa que molts gitanos abandonin el seu llocd’origen, on tenien una vida normalitzada, i es traslladin a les zones més in-dustrialitzades per cercar de feina i mitjans de subsistència, de la mateixamanera que ho feren milers de ciutadans d’arreu de l’Estat, els quals es des-plaçaren del sud al nord, o dels pobles a les ciutats, i que amb els anys s’as-sentaren a Catalunya de manera definitiva.

Si bé en un principi, a l’arribada, les condicions de tots els migrants eraprecària, la manca de formació i la crisi econòmica dels anys 70 varen supo-sar obstacles importants per a la incorporació laboral i social de les personesgitanes, ja que les seves ocupacions tradicionals amb què es guanyaven lavida perdien pes en el mercat de treball, i les ocupacions emergents partiend’unes credencials acadèmiques que les persones gitanes no tenien. Així,mentre que les persones immigrades de la societat majoritària que tenienorígens igual d’humils a les gitanes, assolien un cert nivell socioeconòmic

20

5. Escudero, J. P. Le livre des Gitans de Perpignan / El llibre dels Gitanos de Perpinyà. Pa-ris: Editions l’Harmattan, 2003.

6. Mayans, P. Catalunya Nord: l’altra Catalunya. (Extracte del llibre CAT – llengua i societatdels Països Catalans. Barcelona: La Busca, 1998.

que els permetia desenvolupar-se socialment i culturalment, les gitanes ocu-paren les zones més marginals sense sortir-se’n, tant en el camp laboral ieducatiu com pel que fa a la residència, la qual cosa els portà a la dinàmicacíclica i tancada de la marginació i de l’exclusió social.

La industrialització, la migració als nuclis urbans i la sedentarització hantingut com a conseqüència una desorientació i una vulnerabilitat que elsconfrontava amb situacions noves d’atac i que els qüestionava a la seva cul-tura. La coincidència dels assentaments amb els primers indicis de la crisidel petroli,7 l’empobriment, el rebuig, la formació de guetos i la introduccióen els barris marginals de comerç il·lícit compliquen el desenvolupament enun moment idoni per a la inclusió de la població gitana en igualtat de drets aCatalunya. La convivència es complica i el recurs es dóna a serveis socials,però no pel fet de ser gitanos, sinó per ser pobres, exclosos i sense una sor-tida clara.

La Constitució de 1978 i l’Estatut de 1979 van suposar un canvi importantquant a la situació de les persones gitanes a l’Estat i a Catalunya. Tot i queaquests instruments legals base no fan una referència explícita al poble gita-no, sí que s’explicita la no– discriminació per motius racials o ètnics, partintde la igualtat de tots i totes les ciutadanes davant la llei.

En aquest sentit, i arran del reconeixement institucional que motivà l’ob-jectiu d’aquest Pla, Catalunya, mitjançant el seu Govern, inicia un procésl’any 2001 de compensació històrica cap al poble gitano, ja que organismesinternacionals com la Unió Europea, el Consell d’Europa o les Nacions Uni-des fa anys que recomanen als estats de dur-lo a terme. Per això, ara, el Go-vern de Catalunya i els moviments socials gitanos estan dialogant per tal derecollir la veu de les persones gitanes en l’elaboració del nou estatut.

D’altra banda, l’ampliació europea cap als països de l’est fa que la minoriagitana passi a ser la més nombrosa de la Unió, i, per tant, que la situació dels10 milions de romà passi a ser un punt bàsic de les agendes polítiques delsdiferents estats, ja que existeix una gran desigualtat i discriminació cap aaquest poble que es manifesta en formes de pobresa i exclusió, i de mancade poder i representativitat institucional. És per aquesta raó que l’equipara-ció de la situació desigual del poble gitano amb la de la resta de les societatspassa a ser un punt urgent que ha de ser tractat pels organismes europeus.

21

7. Consell Assessor de workaló. The creation of the new occupational patterns for culturalminorities: The Gypsy Case. V Framework Programme for Research and Technological Deve-lopment of the European Union. Els resultats de la recerca es van presentar a la seu del Parla-ment Europeu (Brussel·les) al setembre de 2004, amb la presència de diferents eurodiputats,responsables de diferents programes socioeconòmics europeus, així com el diputat al Con-grès per ERC, senyor, Josep Andreu. Per a més informació: www.neskes.net/workalo.

Societat de la informació o del coneixementEn els inicis del segle XXI i ja de ple en la societat de la informació, les per-

sones gitanes poden incorporar al desenvolupament de les seves possibili-tats aportacions de la seva pròpia identitat i cultura, que té elements coinci-dents amb les noves demandes i els trets característics de la societat actual,com s’argumenta en l’Estudi sobre la població gitana de Catalunya, encarre-gat pel Departament de Benestar i Família

L’educació es reconeix com un dels elements fonamentals per a la supe-ració de les desigualtats que pateix el poble gitano. Aquesta afirmació no ésun tòpic ni un argument propi de la societat majoritària amb l’objectiu deconvèncer a les persones gitanes. Totes les organitzacions gitanes, d’arreude Catalunya i del món, estan treballant i reivindicant una educació que portiles properes generacions gitanes a una promoció important dins els dife-rents àmbits de la societat. Entre les necessitats clau de la població gitana,l’educació només va darrera de l’habitatge i la feina. L’educació és precisa-ment un dels elements fonamentals de la societat de la informació, i ho éstambé per al poble gitano.

• Imatges, estereotips i barreres a la inclusióLa història i els lligams que hi ha hagut entre el poble gitano i la societat

majoritària en el nostre país, no ha establert una història de convivència i debones relacions. Existeix, doncs, una memòria històrica per part del poblegitano com a víctima de múltiples atacs i intents d’assimilació, i, per part dela societat majoritària, una idea del poble gitano de grup que s’autoexclou ique genera conflicte social.

Així, socialment s’han generat uns discursos i unes pràctiques que no hanpartit del diàleg igualitari entre persones gitanes i no gitanes, i, per tant, par-tint del desconeixement i dels estereotips, s’han generat barreres que hantingut diverses repercussions negatives: d’una banda, la manca de diàleg iconeixement entre les dues cultures, la gitana i la majoritària; i, d’una altra, lacreació i l’enfortiment de prejudicis i desconfiances basats en estereotipsque generen més crispació i desconfiança alhora.

Aquestes imatges tenen efectes devastadors quan les estructures socialsi els diferents agents que les dinamitzen se’n fan receptors.

La solució que donen tant les persones gitanes com els organismes inter-nacionals que treballen per la no-discriminació és senzilla: perquè una políti-ca, intervenció, acció social, etc. tinguin èxit quan les persones gitanes ensón destinatàries, cal que aquestes participin en tot el seu procés de dis-seny, elaboració, aplicació i avaluació; aquesta participació activa és la claude l’èxit.

22

Quan hi ha un treball conjunt amb equips multiculturals, en condicionsigualitàries, aquests estereotips i aquestes imatges desapareixen, tant en lespersones gitanes com en les no gitanes. Aquest criteri metodològic és unarecomanació de les principals institucions internacionals i europees políti-ques i socials, a fi de garantir l’èxit de les polítiques, i com a exercici de bo-nes pràctiques contrastades.

• Habilitats desenvolupades i aportacions a la societat catalanaLes persones gitanes, com altres grups i minories ètniques i culturals, han

desenvolupat al llarg de la història unes habilitats derivades de la seva dinà-mica formativa, adaptativa, de supervivència, evolutiva, de desenvolupa-ment, de contacte, etc.; és el que es denomina intel·ligència cultural. Aques-tes habilitats són pròpies de la cultura gitana, i esdevenen un instrument quees transmet de generació en generació, incorporant els canvis necessaris decada context i moment històric.

Aquestes habilitats es configuren al voltant d’elements com el diàleg i lacomunicació intercultural, ja que les persones gitanes, per la seva estratègiade vida itinerant, a causa d’haver-se relacionat amb multitud de societats icultures, han desenvolupat unes habilitats comunicatives que els han per-mès aprofitar les relacions socials amb el seu voltant de manera recíproca, jasia a través de la venda, les transaccions comercials o a través de la coope-ració.

Actualment, aquestes habilitats comunicatives formen part dels perfils i ja-ciments nous d’ocupació que s’estan demandant en les societats avança-des. La majoria d’aquests jaciments nous tenen a veure o bé amb les novestecnologies de la comunicació i la informació o bé amb els serveis a perso-nes, o amb les dues.

D’altra banda, la cultura gitana ha estat aportant elements i valors culturalsdes de la seva arribada a Catalunya, i és ara quan aquestes aportacions es-tan tenint un reconeixement institucional i un ressò en la societat majoritària através dels mitjans de comunicació, tot i que fa més de 30 anys que els mo-viments socials gitanos estan treballant en aquesta línia. Una aportació claraals Països Catalans i que ja ha recollit l’Estudi de la població gitana de Cata-lunya i alguns mitjans és el cas de la llengua. En aquest cas, a la CatalunyaNord aquesta es manté sobretot gràcies als grups de persones gitanes quehi viuen, o a alguns barris i zones on existeixen grups gitanos des de fa moltsanys, incloent-hi zones urbanes. De fet, moltes de les paraules del lèxic quefem servir en el nostre dia a dia provenen de la llengua gitana, sense que ensn’adonem, és el que s’anomena préstecs culturals.

Altres aportacions quant a valors són la solidaritat de grup i el diàleg com a

23

eix de la convivència. En aquest sentit, són molt interessants les experièn-cies que poden aportar pel que fa a la seva tradició de resolució i mediacióen situacions de conflicte, com per exemple en casos de maltractament oviolència. La llei gitana, sense oposar-se a la llei vigent, té uns elements moltforts de cohesió social i de grup que actualment orienten moltes polítiques iintervencions socials, de manera que les persones gitanes hi podrien tenir uncert protagonisme avalat per la seva experiència històrica.

Durant segles, hi ha hagut famílies gitanes catalanes arrelades, a les qualss’estan afegint les vingudes de la resta de l’Estat els anys 60 i 70. Aquestesfamílies es coneixen i s’uneixen entre elles, els esdeveniments familiars sónclaus per a la unió de diferents famílies, per a la creació de llaços i aliances.En el passat, la vida nòmada o seminòmada, així com les activitats a lesquals es dedicaven, feien que les persones es reconeguessin i creessin unaxarxa de confiança que arriba fins als nostres dies. El fet que els membresd’una família respectessin i seguissin la forma de vida gitana feia que la famí-lia tingués un aval important davant la resta de les persones gitanes a lesquals es presentaven. Pertànyer a una família no tindria més sentit que unnom si no fos emparat per una forma de viure lligada al valor de la paraula i lasolidaritat i el respecte que formen un marc de referència normatiu per a totel grup.

Es destaca també el moviment de dones gitanes, el moviment femení gi-tano, que tot i ser molt jove està fent grans aportacions a les reivindicacionsde les dones i a la societat en general, en la línia de les reivindicacions de gè-nere i d’ètnia, molt lligades a la seva condició de dones gitanes. Aquestesaportacions poden fer del fet de ser dona un instrument integral que aconse-gueixi grans avenços en les nostres societats, per exemple en la línia de vio-lència de gènere o de discriminació laboral.

24

2MARC D’APLICACIÓ:

LA POBLACIÓ

2.1. INTRODUCCIÓ A LA POBLACIÓ

L’Estudi de la població gitana de Catalunya i a l’Estat espanyol té una difi-cultat pròpia, la falta de dades quantitatives fiables. La informació referent al’ètnia no figura en el cens de la població i, per tant, no es pot treballar ambestadístiques proporcionades per les bases de dades de l’Administració pú-blica.

A causa de la manca de dades censals, l’aproximació a l’Estudi l’hem fetaa partir de xifres exposades en recerques anteriors o presentades per orga-nitzacions gitanes a l’Administració pública. Una de les característiques d’a-quest fet és la diversitat de xifres amb què es pot treballar. A Catalunya s’hanrecollit dades de la manera següent:

J. M Vázquez 1978 17.962

J. M. Montoya 1987 37.728

Grup PASS 1991 31.881

Font: Fresno, J. M., 1993

Una altra dada significativa és la disponible en l’Informe de la subcomisiónpara el estudio de la problemática del pueblo gitano, del Congrés dels Dipu-tats. Comissió de Política Social y Treball, l’any 1999:

ANDALUSIA 286.110 45,35

MADRID 59.082 9,37

CATALUNYA 52.937 8,39

VALÈNCIA 52.455 8,32

CASTELLA-LA MANXA 33.552 5,32

MÚRCIA 33.006 5,23

25

CASTELLA-LLEÓ 28.339 4,49

ARAGÓ 18.209 2,89

GALÍCIA 13.741 2,18

PAÍS BASC 11.675 1,85

EXTREMADURA 11.318 1,79

LA RIOJA 7.361 1,17

NAVARRA 5.954 0,94

BALEARS 5.423 0,86

ASTÚRIES 4.780 0,76

CANTÀBRIA 4.021 0,64

CEUTA I MELILLA 2.030 0,32

CANÀRIES 854 0,14

TOTAL 630.847 100,00%

Font: Asociació Secretariat General Gitano, 1999.

Les dades numèriques publicades amb anterioritat a l’Estudi sobre la po-blació gitana de Catalunya de 2003 són les presentades a la subcomissióque va estudiar la problemàtica de les persones gitanes al Congrés dels Di-putats, de la qual hem fet esment anteriorment. La xifra proporcionada sobreCatalunya durant l’any 1999 va ser de 52.937 persones.

La població a Catalunya està concentrada en aquelles zones més indus-trialitzades i pròximes a les grans ciutats. De la mateixa manera, trobem quela població gitana habita, sobretot, en els medis urbans i en les ciutats o elsmunicipis més grans o en aquells més pròxims com l’àmbit metropolità deBarcelona.

Com podem veure, les persones gitanes a Catalunya s’han anat organit-zant en associacions o entitats culturals (gràfica núm. 1). Ha estat a partird’aquestes organitzacions, de diferents serveis públics i agents socials, id’entitats d’inserció sociolaboral, educativa, social que hem pogut conèixerles agrupacions de població gitana a Catalunya. Hem de dir que aquest tre-ball ha estat possible gràcies a la configuració multicultural de l’equip de l’Es-tudi sobre la població gitana de Catalunya i la gran implicació de les entitatsculturals i religioses gitanes.

Tot i els esforços fets per totes les persones i els organismes implicats, noés possible donar un nombre que indiqui la quantitat de persones gitanes aCatalunya. Les xifres oscil·len entre trenta i seixanta mil, com veurem en lataula següent (taula núm. 1).

26

Seria important dedicar esforços a fer una aproximació científica que po-dria portar-se a terme de maneres diferents. Una manera possible seria fer uncens de la població gitana. Alguns països el tenen, però comporta efectes derebuig, ja que les persones gitanes temen que sigui utilitzat de forma discrimi-natòria o que tingui més influència negativa que positiva. A més, a Catalunyaes donen dos arguments en contra: el dret constitucional de tractar des de laigualtat amb independència de l’ètnia, i la negativa que han manifestat lespersones gitanes sobre aquest tema i que han transmès a través de les orga-nitzacions culturals. L’altra manera seria fer una enquesta a la població en ge-neral de Catalunya per saber la proporció de població gitana i no gitana.

Com podem apreciar a la taula següent, algunes de les dades donadesper les organitzacions, i recollides de l’informe de Benestar i Família i d’altresaportacions, tenen certa coherència entre elles, ja que són coincidents. Mal-grat tot, també podem veure dades que tenen una gran distància entre ellescom les referent a l’Hospitalet, Lleida o Barcelona.

Les dades poden complementar-se les unes amb les altres, encara queno podem assegurar la seva . També hem de tenir en compte la població gi-tana invisible, que no té relació amb els barris de població gitana ni amb lesorganitzacions o amb els serveis socials. De la mateixa manera que hem detenir present la mobilitat que es pot donar en alguns casos.

27

Gràfica 1. Participació Social

Font: Estudi sobre la població gitana de Catalunya. 2003.

�

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

28

ADMINISTRACIÓBenestar Social any 1993-1996 Associacions Algunes altres aproximacions

Àmbit Comarques Municipis

COMARQUES CENTRALS 642 600ANOIA 228

Sta. Margarida de MontbuiÒdena 58Igualada 16

BAGES 194Manresa 183

BERGUEDÀ 11OSONA 209SOLSONÈS

COMARQUES GIRONINES 1.108 1.200 1.500/2.000 Serveis Social Aj. Girona: EOE-13ALT EMPORDÀ 579

Figueres 532BAIX EMPORDÀ 87GARROTXA 5GIRONÈS 437

Girona 337Salt 91

PLA DE L’ESTANY 9RIPOLLÈS 6SELVA 16

Lloret de Mar 9

TERRES DE L’EBRE 737 100BAIX EBRE 538

Tortosa 494MONTSIÀ 136

Amposta 105RIBERA D’EBRE 43TERRA ALTA 20

ÀMBIT DE PONENT 1.674 2.500 2.000 Serveis Socials Aj. Lleida: EOE-23GARRIGUES 30NOGUERA 387PLA D’URGELL 255SEGARRA 23SEGRIÀ 815

Lleida 724Vilanova de la Barca 2

URGELL 164

CAMP DE TARRAGONA 2.284 2.500ALT CAMP

BAIX CAMP 1.043Reus 1.289Cambrils 76

BAIX PENEDÈS 45CONCA DE BARBERÀ 11PRIORAT 4TARRAGONÈS 1.181

Tarragona 892

ÀMBIT METROPOLITÀ 14.668 25.400ALT PENEDÈS 56

Vilafranca del PenedèsBAIX LLOBREGAT 1.932 5.100

Viladecans 1.200El Prat 3.00 2.550Cornellà 37 50Sant Boi 450Gavà 400

BARCELONÈS 8.530 16.800Hospitalet 306 5.000Badalona 2.289 3.000 3.080Barcelona 1.456 4.000 6.620Santa Coloma 300Sant Adrià 3.838 4.500 4.000 CIREM, GES i TRS. Juliol de 1997

2.2. REVISIÓ DE LA SITUACIÓ

És a partir de la Constitució espanyola de 1978 i de l’Estatut d’Autonomiade Catalunya de 1979 quan comença a donar-se l’obertura perquè les per-sones gitanes puguin tenir accés a la societat des d’una perspectiva igualità-ria i participativa.

És el moment en què des de les administracions s’inicien els plans d’inter-venció per a l’eradicació del barraquisme i la construcció d’habitatges socialson aniran a parar les famílies gitanes. Aquest tret tan significatiu del dret a unhabitatge digne és un factor molt important per a la transformació de la po-blació gitana, ja que representa viure en uns habitatges i barris estructuratsde forma diferent a l’organització interna de les famílies extenses, per assumirl’estructura de la família nuclear, a més de modificar les formes quotidianesde la xarxa relacional i els llaços de solidaritat. A mesura que es donen canvisestructurals i familiars en la societat majoritària, el poble gitano va assimilant iincorporant a la seva forma de vida el model de família d’aquesta societat. Enun 73% el nucli familiar de convivència de les famílies gitanes no supera elsquatre membres (aquests són minoritaris), únicament en un 19% els nuclisfamiliars de convivència són de més de sis persones. El bloc més gran se situaa la franja de dos a sis membres en el nucli familiar, i despunta com a majorita-ri el nucli familiar de quatre membres en un 26% de les famílies consultades.

Així mateix, dins de l’àmbit de la formació, la situació ha variat en granmesura des de l’escolarització i la instrucció dels adults, és a dir, s’ha intro-duït en el col·lectiu gitano un canvi en els valors respecte a l’escola i l’apre-nentatge, tot i que encara resta molt camí per recórrer pel que fa a la forma-ció laboral i ocupacional, també a secundària, o en el cicle superior i en la

29

GARRAF 330 500Vilanova 500

MARESME 248 200Mataró 200Pineda de Mar

VALLÈS OCCIDENTAL 3.393 2.400Terrassa 900Sabadell 1.500

VALLÈS ORIENTAL 179 400

ALT PIRINEU I ARAN 12 10ALT URGELL

ALTA RIBAGORÇÁ 5CERDANYA

PALLARS JUSSÀ 7PALLARS SOBIRÀ

VAL D’ARAN

POBLACIÓ GITANA RUMANESA 2.500 580 Guardia Urbana 2002TOTAL 48.376 37.810 52.937 BOCG n.520 Serie D: General de 17 de

des. de 1999

universitat, i això, sols per poder assolir unes cotes equiparables amb la so-cietat no gitana. Les persones gitanes entenen i expressen8 que l’educacióés un element clau per a la superació de les seves desigualtats, per aquestmotiu treballen moltes persones des dels mitjans de què disposen en dife-rents intervencions socioeducatives. Les associacions i organitzacions gita-nes han dinamitzat des dels seus cursos de reforç escolar o a partir d’actua-cions coordinades amb les escoles (incloent-hi la mediació), l’orientació il’assessorament a les famílies sobre aquest tema.

D’altra banda, una conseqüència de l’adaptació de l’escola a l’entorn ésla generació de poques expectatives entre el professorat. No obstant això,,ens trobem amb el currículum de la felicitat (Elboj, et al., 2002:109-110), és adir, situacions escolars en les quals es prioritza el desenvolupament emocio-nal; hi ha testimonis que ens expliquen com el professorat els dedicava unaatenció molt grata però que això no ha repercutit en èxit escolar en la majorpart dels casos.

Un 21,5% de les persones enquestades demanen una escola sense ra-cisme, prejudicis ni estereotips. És important centrar el debat educatiu en eldret a l’educació per a tothom, és a dir, una educació en la qual totes les per-sones puguin assolir els nivells òptims i en la què es reconegui el dret a laidentitat cultural com una riquesa per a la totalitat de la població.

Un punt molt important és regularitzar els serveis i l’atenció sanitària i ac-cedir-hi, la qual cosa ha portat, d’una banda, a elevar l’esperança de vidadels gitanos, i d’altra, a una transformació en els seus hàbits higiènics i tam-bé en alguns casos alimentaris, sense oblidar el canvi que ha sofert des delpunt de vista cultural el concepte de malaltia. Amb tot, però, hi ha algunspunts dins d’aquest àmbit que són trets específics del poble gitano, com,per exemple, la concepció de salut/malaltia, qui gestiona la malaltia i qui hade tenir i distribuir la informació sobre aquesta malaltia.

En el terreny laboral, la gran majoria de gitanos continuen tenint una eco-nomia precària, del dia a dia. Les seves ocupacions estan lligades a econo-mies de subsistència i són ocupacions per compte propi, com per exemplela venda ambulant. Les activitats que han anat desenvolupant al llarg delsanys han minvat i s’han decantat per una economia globalitzada i s’hanorientat cap a la sostenibilitat. Els mercats setmanals o la «ferralla» són subs-tituïts pels centres comercials i el reciclatge. Si analitzem la situació d’aquestcol·lectiu es destaca que el racisme és la barrera principal que tenen les per-sones gitanes a Catalunya per accedir al món laboral, però, d’altra banda, eltreball és la necessitat principal que expressa el poble gitano a Catalunya.

30

8. Taula núm. 5. Estudi sobre la poblaciógGitana de Catalunya.

El món artístic és un altre camp conreat per la població gitana, però téunes cotes reduïdes i, tot i que són molts els noms que sonen en aquestmedi, representa una sortida laboral per a una ínfima part de la població.

El treball assalariat cada cop es valora més, ja que representa una segure-tat, però la manca de formació en limita l’entrada.

Hi ha altres factors que tenen un pes específic en la dinàmica de la culturagitana, com la religió, entesa com a forma aglutinadora i marca de la identi-tat, tot i que comporta alguns elements d’inflexió. El culte ha significat unpunt de trobada, una expressió i, en molts casos,

Ha comportat una atenció social.Les transformacions que s’han produït, i que encara es produeixen en el

poble gitano, han afectat principalment la dona, la qual ha pres un papermolt important com a motor de canvi en el si de la seva cultura. Les donesgitanes s’estan organitzant, estan treballant per a la superació de les des-igualtats socials que pateix el seu poble i tenen clar que la clau és l’educació.

Tot i que el poble gitano es troba en un procés de canvi social, la perma-nència de valors com el respecte als vells, l’honestedat, l’honor, l’honradesa,la lleialtat, etc., continuen vius tot i adoptar noves formes de manifestacióque reforcen la identitat, és el que en antropologia es coneix com a adapta-ció cultural.

El moviment associatiu ha estat la manera més directa de participaciódels gitanos en la societat, tot i estar contraposat amb l’organització internadel poble gitano. Aquest ha aportat mecanismes de reivindicació, d’implica-ció, de conscienciació i de diagnòstic amb vista a solucionar, en primera per-sona, la seva problemàtica i afrontar el repte del desenvolupament i de l’evo-lució com a poble. L’organització gitana, en xarxa, fa que ara la sevapoblació estigui més que mai en consonància amb la societat; tal vegada potfer aportacions del desenvolupament de les seves xarxes de relacions so-cials, o de la solidaritat entre els membres de la seva comunitat.

També els mitjans de comunicació han estat eines que han provocat, iprovoquen, canvis, tant internament com externament, és a dir, modifiquengustos i comportaments, creen hàbits i necessitats per una banda, i per l’al-tra divulguen i promouen una imatge estereotipada que res, o poc, té a veu-re amb la cultura gitana actual. Al contrari, es crea una imatge que està dinsdel que és la cultura de la pobresa, la marginació i la marginalitat, o, també,per què no dir-ho, en el millor dels casos, quan es vol veure positivament esrecorre a un món romàntic dels gitanos pràcticament en desús.

Cada cop més, els joves senten la necessitat de reivindicar i d’assumir elssímbols que els identifiquen des de temps ancestrals. Aquesta posició éssímptoma que el poble gitano avança envers la normalització i la maduresa, i

31

no ha de patir per la supervivència física, preocupant-se pel seu origen i perla seva identitat com a part del poble català.

Si bé és veritat que no tot el poble gitano es troba en situació de margina-ció i pobresa, com ja hem dit, també, cal reconèixer que tots estan dins delque anomenaríem exclusió social. S’entén per exclusió social el fet de viureal marge del ritme de la societat predominant i sentir-se apartat o rebutjat peraquesta. La proporció de pobresa entre la població gitana i la població majo-ritària a l’Estat espanyol és de 5/1. Segons l’Informe FOESSA (1998), el51,6% de la població gitana que viu en la pobresa se situa en la franja de po-bresa greu o extrema, en el cas de la societat espanyola en general, aquestataxa és del 16,7%. Així, ens trobem amb famílies que, tot i disposar de recur-sos econòmics suficients per poder viure amb comoditat, la seva manera deviure no conforma amb la manera de viure de la societat global, ja que, acausa del seu lloc habitual de residència, hi viuen, al marge i, per tant, resul-ten ser un producte un xic típic i exòtic.

Resumint, podríem dir que fora del que serien uns dèficits en els àmbitseconòmic i convivencial, ens trobem també que altres espais de la vida socialestan afectats per aquestes mancances esmentades al principi: l’ensenya-ment, l’habitatge, l’ocupació, la formació, la religió, l’esbarjo i els jocs, la sani-tat, l’entorn físic, entre els més importants, però hi ha alguna cosa que passainadvertida en les possibles actuacions, com ara la pèrdua d’habilitats perso-nals, o el que és el mateix, la capacitat de sortir-se’n en moments difícils.

Ja analitzant, molt breument, el punt que fa referència a les administra-cions, val a dir que des de les institucions públiques s’ha invertit, i s’inverteix,en el poble gitano, però aquesta destinació d’esforços i recursos no estanprou coordinats per poder assolir resultats òptims.

A Catalunya existeix la voluntat i la posició clares d’intervenció per tal depoder actuar amb el poble gitano, i per aconseguir les fites més importantss’han de millorar la forma de coordinar i racionalitzar els recursos que es po-sen a l’abast i els esforços.

2.3. INTERVENCIONS SECTORIALS DESENVOLUPADESAMB ANTERIORITAT

La cultura i el poble gitano han pogut mantenir-ne els seus costums i lestradicions ancestrals malgrat la situació de discriminació i persecucions. Al-hora que han estat també situacions que han provocat el desenvolupamentactual en què es troba una part important del poble gitano, en què l’exclusiósocial (econòmica, social, educativa, de salut, etc.) comporta carències im-

32

portant en relació amb la societat en la qual es troben inserits com a grup ocol·lectiu diferenciat.

En aquest sentit, a partir de l’any 1978, amb l’aprovació de la Constitucióespanyola, i l’any següent de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, s’iniciauna nova etapa en la intervenció i l’atenció social, sobretot des de les admi-nistracions (tant estatal com autonòmica o local), envers el poble gitano.Aquesta intervenció comporta, d’una banda, un seguit d’actuacions en de-terminats àmbits deficitaris d’aquest col·lectiu, i, d’una altra, i mercès aaquestes intervencions, uns resultats que fan que sorgeixin propostes i ac-tuacions noves, les quals suposaran un punt d’inflexió en relació amb el can-vi social, que no sempre es troba exempt de xoc cultural, d’assimilacionis-me, d’adaptació i de préstec.

a) HabitatgeL’habitatge i l’entorn d’hàbitat en general, són els eixos centrals per a la

cohesió social. L’accés a l’habitatge públic en la dècada dels anys 70 i 80 haestat un dels elements clau en la millora de les condicions de vida de moltesfamílies gitanes. Però, sovint, les polítiques públiques de reallotjaments hansuposat per als gitanos dificultats noves d’adaptació social i ocupació.

En els darrers anys s’han dut a terme actuacions importants per a l’eradi-cació del barraquisme (Camp de la Bota, la Perona, Can Tunis, Riu Sec,etc.), però no s’han orientat prou a partir de les necessitats dels afectats i nos’han previst els efectes posteriors de dificultats d’adaptació en els espaisd’habitatge i en els entorns socials. Les relacions personals i familiars dels gi-tanos han estat afectades en dispersar nuclis familiars d’un mateix tramat deconvivència. La inserció en nous emplaçaments ha suposat moltes vegadesun deteriorament de les capacitats d’autonomia econòmica i personal, que,en no disposar de prou suport social, no han millorat situacions anteriors.

L’augment de despeses en l’ús de l’habitatge normalitzat, l’adaptació aespais comuns amb famílies d’altra procedència i les noves normes de con-vivència han significat dificultats concretes que no han permès rendibilitzarsuficientment la plena incorporació social a través de la dissolució de guetosi combatre l’infrahabitatge.

La manca d’habitatge és un fet que afecta tota la societat, però, quan esparla de l’àmbit de l’habitatge en relació amb col·lectius desfavorits, vulnera-bles o en situació d’exclusió social, la situació és agreujada, ja que el dèficitexistent en habitatges de construcció o de lloguer social resulta mins o in-existent a hores d’ara.

El poble gitano, concretament a Catalunya, en les intervencions per a l’e-radicació del barraquisme ha tingut un suport socioeducatiu important, però,

33

tot i que el plantejament inicial9 preveia l’agrupament de les famílies per afini-tats socials i de consanguinitat, la mancança de terrenys i d’habitatges va ferque cada cop més es trenquessin les xarxes relacionals i de parentiu, la qualcosa va comportar, i comporta encara, un canvi de model en l’estructura defamília, entenent que la família és la base i la cèl·lula del poble gitano.

b) Atenció socialCom hem esmentat en l’apartat d’habitatge, les intervencions per al rea-

llotjament varen ser plantejades des de la dècada dels 80 amb un compo-nent socioeducatiu important, és a dir, ja no únicament es treballava per acobrir les necessitats més immediates sense la participació de les personesimplicades (assistencialisme), sinó que es va trobar l’espai per tal que lespersones fossin els subjectes de l’actuació i la part activa en el desenvolupa-ment de la intervenció.

Aquest model de treball nou dins l’àmbit social comportava a pactes iconsensos entre professionals i receptors, la qual cosa suposava un canvisubstancial en la forma de viure i en l’organització domèstica.

Així mateix, la incorporació activa de les persones receptores del projectees feia pensant en un pla integral i de manera que l’efecte no se centrés úni-cament en la persona titular del grup familiar, sinó en tot aquest, adequant imarcant accions per a tots els membres que conformaven la unitat familiar,entesa aquesta, però, des de la perspectiva de família nuclear.

Aquestes situacions donaren com a resultats, entre altres, l’escolaritzaciódels menors, la formació ocupacional per a adults, les mesures d’inserció la-boral, el treball específic amb la promoció socioeducativa de les dones inous contactes i formes de relació amb altres persones amb necessitats so-cials similars que pertanyen a diferents grups ètnics o culturals.

Si d’una banda cal esmentar l’augment de formació entre la població gita-na mercès a la implementació d’aquesta nova forma de treball, d’altra bandano es pot oblidar que també va suposar pèrdues per a la cultura gitana i can-vis que es donaren sense haver existit un procés adaptatiu, per la qual cosaun cop acabada o interrompuda l’actuació, el retorn a l’estadi anterior es do-nava amb una situació més precària, ja que s’havien perdut les estratègiesque existien amb anterioritat.

c) AssociacionismeEn ple assentament i procés de «guetització» producte d’intervencions

assistencialistes i massives, les persones gitanes inicien un procés de trans-

34

9. Patronat Municipal de l’Habitatge. Barcelona, 1986.

formació. El poble gitano comença a incorporar algunes propostes que elconduirà a fer una diagnosi de la seva situació i a donar solucions possibles,a participar de la vida social que li pertoca.

El moviment associatiu pròpiament gitano neix a Catalunya els anys 70,tot i que al llarg dels 60 es va donar un impuls des de la societat civil a la in-tervenció en el poble gitano provinent de l’església. Les persones gitanes esvan anar organitzant en els barris i, plantejaven les seves necessitats, elsseus interessos i aportaven, a més, els seus trets identitaris i culturals. D’a-questa manera van naixent les associacions culturals gitanes als barris comel Centro Sociocultural Gitano de la Mina, la Unió Gitana de Gràcia, i organit-zacions d’ampli abast com la Unión Romaní, o la mateixa Federació d’Asso-ciacions Gitanes de Catalunya, ja l’any 1991.

El moviment associatiu es basa en la Llei d’associacions vigent, en quècada persona és un vot independentment de la seva edat o gènere, la qualcosa entra en una important contradicció amb la representació i l’organitza-ció tradicional i cultural del poble gitano. Encara que aquesta característica–i el fet que per poder intervenir s’hagi d’estar en línia amb la legislació vigent–hagi comportat i comporti un canvi en les relacions jeràrquiques i també enles relacions de dependència respecte a l’edat i al gènere, també ha com-portat la creació d’unes relacions que observen els valors gitanos i els no gi-tanos, com a signe de pluralitat.

Les possibilitats que ha plantejat el moviment associatiu han estat moltes,encara que potser la més important és el fet de l’organització social de formamajoritària i la representació davant de les institucions i la societat majorità-ria. En l’actualitat podem dir que un element fonamental és el moviment gita-no de dones que està treballant en clau de gènere i de poble des de la reivin-dicació de la igualtat de les diferències.10

d) Mitjans de comunicacióTot i semblar que els mitjans de comunicació es troben allunyats de la in-

tervenció directa sobre el poble gitano, aquesta realitat no és gens certa, jaque la seva influència es produeix en dos sentits: 1) la societat en general i 2) el poble gitano.

Pel que fa a la incidència que els mitjans de comunicació tenen sobre lasocietat, és evident que el tractament que fan dels temes influeix en l’opiniópública, i més si aquests mitjans són visuals. El fet de portar a terme una po-

35

10. Clavería Borja, E. 2004. Mujer Gitana en el s. XXI. En Touraine, A, Wieviorka. M. , Fle-cha. R et al. 2004. Conocimiento e identidad. Voces de grupos culturales en la investigaciónsocial.Pàg.105-111. Barcelona: el Roure Ed.

lítica determinada en el moment d’informar i d’entretenir comporta una reac-ció i una posició social, i aquesta obvietat és la que atorga als mitjans de comunicació un poder i una influència que molta tasca de conscienciació isensibilització directes no poden obtenir fins al llarg de força temps d’imple-mentació. En aquest sentit és molt important la manera en què els mitjansaudiovisuals tracten el tema gitano, les informacions que faciliten i com lesfaciliten, els estereotips que es reprodueixen i, fins i tot, la nomenclatura ques’utilitza.

Fins a l’actualitat, els mitjans de comunicació han estat un multiplicadordels efectes negatius, s’han fet ressò de les actuacions negatives particularsi han donat una visió de grup o generalitzada que no es presenta de la matei-xa forma en el cas d’actuacions positives.11 Aquest fet ha anat creant unselements que afavoreixen la imatge distorsionada del poble gitano.

D’una altra banda, els mitjans de comunicació es poden utilitzar per difon-dre el que és, realment, la cultura gitana, i aprofitar així el poder difusor i la in-fluència que tenen sobre la societat en general.

36

11. La potenciació de figures positives des dels mitjans de comunicació per a la seva pre-sentació com a referents té una gran importància.

3OBJECTIUS

L’elaboració i la implementació del primer Pla integral del poble gitano deCatalunya ha d’intentar donar resposta a les demandes que s’efectuen desdels diferents agents implicats, partint, tant de l’Estudi elaborat sobre la si-tuació del poble gitano (Departament de Benestar i Família, setembre 2003)com dels diferents agents, des de l’Administració autonòmica fins a la socie-tat civil en el seu sentit més ampli i plural.

A fi de poder recollir totes les sensibilitats i la participació en el Pla, aquestes planteja com a quelcom obert a noves incorporacions al llarg de la sevadurada, la qual cosa quedaria subscrita en l’objectiu primer i tercer.

El fet d’estar parlant de l’atenció a un col·lectiu culturalment diferenciat,però d’extraordinària complexitat i heterogeneïtat interna, obliga a tenir-hopresent en el moment de planificar els conceptes globals i extensos. A me-sura que es pugui dur a terme el seu desenvolupament, caldrà fer els ajustosnecessaris per a obtenir la major eficiència i eficàcia, alhora que permetrà ra-cionalitzar els recursos i establir noves maneres de treballar amb aquestgrup cultural. D’aquesta manera cal pensar en un treball en xarxa i dur-lo aterme des de la perspectiva del desenvolupament comunitari, sempre plan-tejant-lo des de l’equiparació social, la igualtat, la sensibilització, la convivèn-cia en la diferència i amb aquesta.

El poble gitano, com ja s’ha dit en diverses vegades i tal com ha estat re-conegut pel Parlament de Catalunya, també forma part de la societat catala-na, per la qual cosa ha de poder trobar-se en igualtat de condicions que laresta de persones que hi resideixen, atès que les seves aportacions ho sónen la mateixa mesura que la d’aquesta. Ara bé, però per les seves condi-cions socioculturals i econòmiques (d’una banda ancestrals i, d’una altra,imposades des de fora) han patit un retrocés i en el millor dels casos un es-tancament, per la qual cosa el seu desenvolupament parteix d’uns nivells in-feriors respecte als seus veïns, i és en aquest sentit amb el qual s’ha de tre-ballar des del marc d’aquest Pla.

Per aquesta raó el Pla integral del poble gitano a Catalunya marca quatreobjectius generals bàsics, els tres grans eixos que han de dirigir de manera

37

sectorial les fites específiques que emmarquin les actuacions que cal desen-volupar dins de l’àmbit del Pla. Aquests objectius generals són:

1. Marcar polítiques d’actuació transversals i integrals a favor delpoble gitano a Catalunya.

2. Equiparar socioculturalment i econòmicament el poble gitano deCatalunya amb la societat de la qual formen part.

3. Sensibilitzar la població catalana i donar-li a conèixer la culturagitana com a integrant i membre de la cultura de Catalunya.

4. Integrar la perspectiva de gènere per tal de donar respostes a lesnecessitats específiques de les dones gitanes de Catalunya.

38

4ORGANITZACIÓ I METODOLOGIA

La proposta metodològica per a les actuacions està desenvolupada desd’una perspectiva integral, que es defineix a partir de la transversalitat i la co-ordinació des de diferents agents de cada una de les actuacions.

TRANSVERSALITAT: definirem com a transversalitat aquell mètode detreball en el qual un col·lectiu o un grup humà forma part de la planificaciói de l’execució de les accions en tots els àmbits, sense haver de formularprogramacions específiques, sinó que de manera integrada passa a serpart de l’actuació.

La transversalitat també pot ser un objectiu de treball en si mateixa. Lla-vors el que cal fer és una revisió en paràmetres de qualitat dels projectes iles accions ja existents, per tal d’anar adaptant la realitat als objectius, oquan es planifiqui, a banda de tenir-ho com a fita, també establir-ho com aforma de treball.

Avui per avui, la transversalitat és difícil de dur-la a la pràctica a causade la divisió sectorial tradicional de les organitzacions i institucions, i tam-bé de la cultura de treball, ja que existeix la creença de dividir la informacióen parcel·les i destinar-les a professionals determinats, a fi de poder sermés eficients i eficaços en la feina, i tenir més prestigi en els àmbits perso-nal i individual. A l’Estat espanyol, i a Catalunya en particular, manca expe-riència en aquest tipus de metodologia transversal i pràctica de treball,tant internament com externament.

Tot i que en gran mesura el terme de principi de transversalitat es dónadins d’un context polític, és dins de la pràctica i del treball social, en ma-júscules, on ha de tenir la seva expressió i on ha de produir els canvis.

L’aplicació del principi de transversalitat o de la metodologia transversalés el que ha de proporcionar un canvi en les relacions i en l’execució, i evi-dentment en el resultat de les actuacions que tenen com a protagonistesprincipals les persones.

COORDINACIÓ: parlarem de coordinació quan es dóna un intercanvid’informació, un consens en els objectius i un acord metodològic d’aplica-

39

ció material en l’execució entre diferents agents i des d’un nivell horitzon-tal entre ells.

Amb un plantejament coordinat no hi ha jerarquies, ni lideratges, úni-cament l’aposta comuna per un objectiu compartit, del qual, un o uns se-ran els executors materials, però la responsabilitat és compartida entretots.

Les xarxes de comunicació entre els agents implicats i la disponibilitatde la informació de manera equitativa per a tothom són l’eina fonamentalde la coordinació, ja que aquesta condició possibilita que qualsevol actua-ció giri entorn d’un mateix eix de treball, amb les garanties que les perso-nes rebran el tracte i les accions més adequades a les seves necessitats odemandes.

ORGANITZACIÓTenint present que és el primer Pla integral del poble gitano – impulsat

des del Departament de Benestar i Família amb la voluntat de donar conti-nuïtat a les actuacions públiques en aquest àmbit, i per tal d’assolir la im-plicació dels diferents departaments de la Generalitat, la suficient coordi-nació administrativa amb els ens locals i la necessària participació derepresentants del poble gitano i d’altres organitzacions socials– s’ha esta-blert el model d’organització recollit en el Decret 102/2005, de 31 demaig, de creació de la Comissió Interdepartamental del Pla integral del po-ble gitano i del Consell Assessor del Poble Gitano (DOGC núm. 4397, de 2de juny de 2005).

1. Comissió Interdepartamental:Està formada pels diferents departaments de la Generalitat de Catalun-

ya implicats en aquest Pla, amb l’objectiu de disposar d’un òrgan de coor-dinació pel desplegament coherent i efectiu de les diferents accions quepreveu el Pla. Alhora aquesta Comissió permetrà el tractament ampli iconsensuat i la presa de decisions quant a la coordinació interadministra-tiva, les circumstàncies i les necessitats que afectin l’atenció del poble gi-tano de Catalunya.

2. Consell Assessor del Poble Gitano:Amb l’objectiu d’incorporar la plena participació del poble gitano, s’ha

creat el Consell Assessor del Poble Gitano, que té com a funcions princi-pals les que es detallen a continuació :

– Fer arribar la veu i l’opinió de forma directa, formulant propostes i re-comanacions a les administracions públiques.

40

– Informar les actuacions que es realitzen en el marc dels plans inte-grals i de les administracions públiques en general.

– Proposar mesures noves i actuacions per tal de donar resposta ales situacions i circumstàncies del poble gitano.

D’altra banda, des de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cí-viques del Departament de Benestar i Família, s’establirà una Secretaria/Ofi-cina d’Atenció al Poble Gitano o un Institut Català del Poble Gitano per tald’impulsar i gestionar les actuacions que es preveuen en el Pla integral, i feroperativa la coordinació entre els diferents departaments, en relació amb elsdiferents projectes iniciats. També tindrà l’encàrrec d’actuar com a secretà-ria i donar el suport tècnic i administratiu necessari per al funcionament de laComissió Interdepartamental i el Consell Assessor del Poble Gitano.

41

5ACTUACIONS

MESURES PRÈVIES

1. Cal donar difusió al reconeixement institucional al mateix temps que estreballa per poder generar noves formes de reconeixement del poble gi-tano i la seva cultura, com poden ser en els àmbits europeus o estatals.

2. La veu de les persones gitanes ha de mantenir-se en el desenvolupa-ment de les diferents accions i actuacions que es duguin a terme a par-tir del Pla integral del poble gitano a Catalunya.

És necessari poder mantenir i incrementar el grau de participació quefins a l’actualitat està tenint el procés d’elaboració del Pla, per tal de quepugui ser efectiu i consensuat.

Les comissions de treball o d’avaluació que es proposin al llarg deldesenvolupament del Pla han de ser mixtes i el més plurals possible,han d’estar composat per persones gitanes i no gitanes.

3. Les actuacions han de ser prioritàriament integrals, és a dir, que lacomposició dels equips institucionals hauran d’observar la interdepar-tamentalitat.

4. La formació de professionals dels diferents àmbits en cultura gitana hade ser un aspecte constant del procés.

5. És important generar el debat entorn de l’acció afirmativa per crear lí-nies d’actuació adients.

6. Cal promoure i avalar la recerca sobre el poble gitano en els àmbits au-tonòmic i europeu.

7. S’hauria de posar en marxa un procés d’anàlisi i debat, com a primerafase per a l’obtenció d’un estudi acurat, on es pugui reflectir la realitatquantitativa de la població gitana a Catalunya. Les tendències més in-

43

novadores són les que posen els estudis de població en mans de lamateixa comunitat afectada. El procés hauria de considerar els puntssegüents:

a. Estat de la qüestió: teories i pràctiques en el tema.b. Anàlisi de les línies i la seva possibilitat a Catalunya.c. Creació del protocol de consulta.d. Consens per a una possible posada en marxa.

8. Totes les actuacions previstes en aquest Pla i les línies que es despren-guin han de tenir present la perspectiva de gènere de manera integral.

PRESENTACIÓ DE LES ACTUACIONS

Les línies d’actuació i les propostes plantejades en aquest Pla integral espresenten des dels diferents àmbits d’actuació. En cada un dels àmbits po-dem trobar una primera part d’objectius específics que cal assolir i, que s’ex-treuen de les conclusions de l’Estudi sobre la població gitana de Catalunya.A partir d’aquests objectius es presenten les fitxes de cada una de les actua-cions.

Cal assenyalar que totes les actuacions es contemplen des de la perspec-tiva de treballar uns eixos transversals com ara gènere, menors, família i cul-tura.

Així mateix, les accions que cal desenvolupar i que estan emmarcadesdins d’aquest Pla integral del poble gitano tindran un ens o una institució res-ponsable, però la seva execució i implementació aniran lligades a la coordi-nació i el treball horitzontal amb altres departaments de la Generalitat de Ca-talunya, ens locals, organitzacions no governamentals i societat civil, atenentles competències de cadascú.

44

Cultura i identitat1. Recuperació del patrimoni cultural gitano. Iniciar accions per reco-

nèixer, recuperar i difondre el patrimoni cultural del poble gitano en la lí-nia de mesures de la UNESCO per al patrimoni cultural immaterial, coma valor de la diversitat cultural mundial.

2. Defensa del patrimoni cultural: Centre de Cultura Gitana. Creació d’unespai on les persones gitanes puguin projectar la seva cultura en tots elsàmbits artístics, formatius, etc., per a prestigiar i donar a conèixer la cul-tura gitana tant en les noves generacions com en la societat en general.

Família1. Dins la pluralitat d’opcions de vida i, per tant, de formes de convivència

familiar que s’estan donant en la societat majoritària, es pot preveure elconcepte de família gitana com una forma més de convivència familiar,sense connotacions de caire tradicional o antic. La família extensa i lesformes rituals s’han de considerar en les nostres referències normatives.

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Família

Donar suport al reconeixement del ritual gitano ipromoure’l com a forma de matrimoni i participar en laconformació actual de l’ordenament jurídic.

Departament de Benestar i FamíliaDepartament de Justícia

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Cultura i identitat

Projectar un museu interactiu de la població gitana aCatalunya.

Departament de CulturaDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Cultura i identitat

Crear un centre cultural gitano.Les seves funcions tindran a veure amb el desenvolupament,la recerca, la formació i la difusió de la cultura gitana.

Departament de CulturaDepartament de Benestar i Família

45

Habitatge i urbanisme1. La pluralitat de veus que hi ha a la societat hauria d’estar representada

en una pluralitat de formes de viure, i així també afectaria l’organitza-ció urbanística i els habitatges.

2. Els edificis de venda diversificada (protecció oficial, pis protegit i ven-da lliure) donen la possibilitat de convivència i enriquiment, i a la vegadasuperen la situació de discriminació cap a un bloc de pisos, un carrer oun barri en concret. No es tracta de distribuir, sinó que cada personapugui triar la seva fórmula.

3. Seria necessari repensar l’espai de la llar tenint en compte les diferentsmaneres de viure i organitzar-se familiarment i socialment.

4. Eradicació de l’infrahabitatge i la situació de «guetització» en la qual estroben alguns barris de Catalunya.

5. Formar perquè es produeixi un canvi en relació amb la tinença de l’ha-bitatge, apostant pel lloguer.

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Habitatge i urbanisme

Donar prioritat al reallotjament en els barris rehabilitats, evitarla concentració, i estimular la redistribució dins el barri.Promocionar els concursos per a la construcció de blocsd’habitatges mixtos– protecció oficial, protegit-v, lliure.

Departament de Política Territorial i Obres PúbliquesDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Família

Promocionar la creació d’espais de recolliment i vetlla de24 hores als tanatoris.

Departament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Família

Contractar mediadors gitanos.Donar suport a les famílies amb problemàtica social, ipotenciar l’actuació mediadora entre les famílies gitanes i elseu entorn a través dels ajuntaments i consells comarcals.


46

Àmbit:

Actuació:

Responsables:


Portar a terme ajudes econòmiques i de tramitació percomprar o llogar habitatge per a les persones gitanes.Crear comissions mixtes per a la mediació i el seguiment delprocés, revisar les pautes de valoracions actuals i crear pautes que observin la pluralitat de cultures i de formes devida.

Departament de Benestar i FamíliaDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Habitatge

Promocionar les actuacions per al dret a un habitatge dela joventut gitana.

Departament de Benestar i FamíliaDepartament de la Presidència – Secretaria de Joventut

Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Potenciar la inclusió de les organitzacions i entitats veïnalsi gitanes en el Comitè d’Avaluació i Seguiment delsProgrames d’Actuació.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Signar convenis d’ocupació dels barris amb lespromotores de construcció d’habitatges i de mantenimentd’obres públiques. Quotes d’ocupació.En els sectors de l’urbanisme i la construcció, en els barris onviu població gitana.

Departament Medi Ambient i Habitatge

47

Educació1. Partir d’investigacions sobre el poble gitano i pràctiques d’èxit,

d’una forma científica que ens porti a l’èxit educatiu dels nens i les ne-nes gitanos i a la promoció del seu poble.

2. Partir de les actuacions planificades des del Departament d’Educacióen el Pla per a la llengua i la cohesió social i el Pla de l’entorn.

3. Establir possibles solucions per al fracàs escolar femení gitano:3.1. Comptar amb la participació de persones gitanes als centres

educatius, sobretot dones que poden aportar la visió de la sevacultura a la dinàmica pròpia del centre.

3.2. Comptar amb la participació de famílies, persones grans, dones,professionals gitanos i professorat gitano dins l’escola, amb po-der de decisió.

3.3. Oferir beques per a centres específics durant un temps per acon-seguir professionals gitanos en tots els àmbits.

4. Potenciar l’educació de les nenes, joves i dones gitanes amb projec-tes en què s’incloguin les seves veus.

5. Tenir present que la mediació intercultural i les comunitats d’aprenen-tatge són experiències molt positives d’intervenció educativa en la co-

Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Portar a terme la transformació urbanística i social debarris d’actuació prioritària, actuant des de la Llei demillora de barris, àrees urbanes i viles que requereixenatenció especial (2/2004 de 4 de juny).La transformació hauria d’estar subjecta a la iniciativad’eradicació dels barris «guetitzats» i la possibilitat departicipació de tots els agents implicats, incloent-hi lespersones gitanes, tant en el disseny com en la construcció.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Crear una línia de recerca de bones pràctiques persuperar les desigualtats en l’àmbit de l’habitatge.La comissió hauria d’aportar línies d’actuació per promourel’habitatge entre la comunitat gitana.


48

munitat gitana. Es treballa des d’una perspectiva comunitària: partici-pen les famílies i altres persones de l’entorn dels nens i les nenes, lesorganitzacions gitanes, l’església evangèlica i els serveis professionalsdel medi.

L’objectiu és cercar l’èxit escolar de l’alumnat gitano i optimitzar lesrelacions que s’estableixen entre tots els agents educatius.

6. Introduir la cultura gitana en l’organització i el currículum educatiu.7. Aconseguir una presència més alta de persones de totes les cultures

a les aules, ja que es reconeix la riquesa cultural.8. Treballar en la línia de la formació al llarg de la vida.9. Tenir present la possibilitat de recursos tutoritzats pot ser un ele-

ment potenciador de l’educació i, a la vegada, d’inclusió social quepot incrementar la cohesió a cada barri o municipi.

10. Introduir elements de confiança, com ara persones gitanes respecta-des a les escoles, dones gitanes que participin en la vida quotidianadels centres i que proporcionin una certa tranquil·litat a les famílies, a fide possibilitar alternatives educatives per a les nenes i joves gitanes.

11. Establir sistemes de beques que puguin mantenir els nens o els jovesen el sistema educatiu sense prejudicis econòmics per a les seves fa-mílies.

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Elaborar un pla d’acollida.

Departament d’Educació

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Incorporar la cultura gitana al currículum educatiu.Revisar els llibres de text i organitzar els centres a fid’incorporar els trets necessaris per aconseguir lainterculturalitat en les aules.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Formar grups de suport per demarcacions.


49

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Establir projectes d’inclusió en l’educació de personesadultes.S’impulsaran projectes escolars que fomentin actuacionscomunitàries o metodologies inclusives.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Potenciar projectes de mediació cultural.

Departament d’EducacióDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Potenciar els projectes inclusius i d’entorn que assegurinla qualitat de l’ensenyament i la convivència intercultural.S’impulsaran projectes escolars que fomentin actuacionscomunitàries o metodologies inclusives (projectes educatiusde ciutat, comunitats d’aprenentatges, etc.).


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Formar els familiars.Tallers adreçats a pares i mares de la comunitat gitana.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Portar a terme l’arxiu documental i ordre de les recerquesfetes en l’àmbit educatiu sobre el poble gitano.


50

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Subvencionar projectes d’acció tutorial i referentspositius.Els projectes han de considerar el seguiment dels infants i elsjoves en el seu procés formatiu i generar una xarxa dereferència positiva.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Establir fórmules d’acció afirmativa per a l’accés de lespersones gitanes en tots els nivells educatius, posantespecial èmfasi en el nivell universitari.

Departament d’EducacióDepartament d’Universitats, Recerca i Societat de laInformació

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Convocar beques.Es farà una convocatòria de beques per a tots els nivellseducatius i per als diferents àmbits de formació (formal, noformal i virtual).


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Portar a terme un protocol adreçat a les editorials per a lainterculturalitat i la no-discriminació.

Departament d’EducacióDepartament de Cultura

51

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Portar a terme la formació de voluntariat educatiu per adones gitanes.Per poder incloure les veus de les dones gitanes en els centreeducatius i poder dotar d’elements de confiança i seguiment alprocés formatiu de les nenes i joves gitanes.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Establir ajuts econòmics per a l’èxit educatiu de les noies idones gitanes.

Departament de la Presidència – ICDDepartament d’EducacióDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Crear un grup territorial de seguiment educatiuintercultural.Aquest grup estarà inclòs en els EAP i coordinat pel SICS.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Subvencionar projectes de voluntariat educatiu amb elpoble gitano.Els projectes han de preveure la formació específica delvoluntariat. Aquest voluntariat estarà indicat per fer tasques dereforç a l’aula o extraescolars.


52

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Promoure convenis amb organitzacions per a la promocióeducativa de la joventut gitana.Els projectes han d’observar la tutoria, el seguiment il’avaluació del procés formatiu dels joves. Cal aplicar-los deforma àmplia, i maximitzar els recursos.

Departament d’EducacióDepartament de la Presidència – Secretaria de Joventut

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Establir convenis per a la formació i la contractació dedones gitanes directores i monitores de lleure – menjadorescolar–.La inclusió de les dones gitanes en el marc escolar pot afavorirel debat intercultural i alhora la incorporació de les dones almercat laboral.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Formar i incorporar professionals gitanos de l’educació enels centres educatius.Les persones de minories ètniques han de comptar ambcontractacions específiques per a dotar els centres educatiusde professionals que representin la realitat multicultural a lasocietat catalana.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Fomentar l’associacionisme juvenil com a espai educatiu.

Departament de la Presidència – Secretaria de JoventutDepartament de Benestar i Família

53

Treball1. Fer plans de formació i d’ocupació conjuntament amb les organit-

zacions gitanes i amb persones gitanes individuals.2. Desenvolupar ajuts per a la formació professional dels joves.3. Considerar que l’autoocupació és una sortida que cal tenir en compte

per a aquelles persones que tenen poques possibilitats d’accés al mer-cat laboral. Per tant s’ha de fer plans per a diversificar-la, formar part delmercat laboral competitiu, i generar prestigi social. Cal pensar en bor-ses de treball, autonomia laboral, cooperatives, PIME, negocis propis,amb un suport que asseguri l’èxit de les campanyes.

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Fomentar acords i/o convenis amb organitzacions per talde millorar l’escolarització, incidint especialment en l’ESO.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Assessorar i orientar els centres amb absentisme escolar.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Educació

Col·laborar amb els plans locals i coordinar-los persuperar l’absentisme escolar.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Educació

Promoure accions d’orientació, informació i seguimentper a l’accés de la joventut gitana als estudis de ciclesformatius de grau mitjà i superior, així com alsuniversitaris.


54

4. tenir present el treball en xarxa és un bon mitjà per a una organitzacióen família i l’entorn. Els sistemes de franquícies poden ajudar aquellespersones grans per a les quals la venda ambulant es converteix en unaúnica sortida.

5. Donar sortida a les perspectives emprenedores de les dones gita-nes a través de microcrèdits i seguiment dels projectes empresarials icooperatius.

6. Crear projectes que abastin la vida familiar, la laboral i la formacióper a les dones.

7. Posar en marxa el programa «Joventut gitana, joventut emprenedora»,ja que els joves d’aquest col·lectiu forma famílies molt aviat i pot haver-hi més disposició a assumir responsabilitats laborals, crear una empre-sa o bé una empresa familiar.

8. Polítiques APEL i reconeixement de les habilitats desenvolupadespel poble gitano al llarg de la història com a habilitats requerides pelmercat laboral en la societat actual:8.1. Mobilitat.8.2. Organització en xarxa.8.3. Habilitats comunicatives i socials.8.4. Habilitats pròpies dels serveis de proximitat.8.5. Tecnologies de la informació i la comunicació.8.6. Muntatges i estructures.

9. Accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació i consi-derar-les com a eina i com a fi ocupacional.

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Treball

Recollir les investigacions i els estudis fets sobre lapoblació gitana i el mercat laboral.Aquests estudis han de servir per orientar una línia depromoció de nous jaciments d’ocupació relacionats amb leshabilitats desenvolupades per la població gitana.

Departament de Treball i IndústriaDepartament d’Universitats, Recerca i Societat de laInformació

55

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Treball

Promoure beques i ajuts per a la formació i l’adquisiciód’un certificat europeu en coneixement de les TIC.Les persones gitanes necessiten currículums molt acreditatsper superar les barreres actuals. Les TIC són una sortida mésque interessant. Les certificacions europees són necessàriesper a l’acreditació dels coneixements en TIC.Prioritzar el col·lectiu femení en l’accés als ajuts i a les beques.

Departament d’Universitats, Recerca i Societat de laInformacióDepartament de Treball i Indústria

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Treball

Oferir formació en tecnologies de la informació i lacomunicació.Es crearan dispositius per a l’accés de les persones gitanes ala Xarxa OMNIA de Catalunya, fent especial incidència en elcol·lectiu femení.

Departament d’Universitats, Recerca i Societat de laInformacióDepartament de Benestar i FamíliaDepartament de Treball i Indústria

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Treball

Establir un conveni amb organitzacions gitanes per aprojectes d’inserció laboral i dispositius integrals per a laformació i inserció laborals.Els projectes han de ser innovadors, basats en el currículumde màxims i avalats per l’eficàcia de l’acció formativa. Cal crearprojectes d’ocupació per al seguiment i la tutorització de lesaccions coordinades, fomentant les oportunitats per a joves idones.

Departament de Benestar i FamíliaDepartament de Treball i Indústria

56

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Treball

Promoure dispositius d’inserció sociolaboral.Promoure la participació de persones gitanes amb riscd’exclusió sociolaboral en els dispositius de formació i inserciósociolaboral, adreçats a col·lectius de persones amb riscd’exclusió (accions integrades adreçades a col·lectius amb lsdificultats especials, accions per a persones acollides a larenda mínima d’inserció).

Departament de Treball i Indústria

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Treball

Cercar vies per regular les tasques de recuperació deresidus.

Departament de Medi Ambient i HabitatgeDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Treball

Establir ajuts econòmics per al seguiment i la formació denoies i dones gitanes per a la inclusió al mercat laboral.Fomentar el procés de seguiment i tutorització de referentspositius per a la formació i inserció laboral.

Departament de la Presidència – ICDDepartament de Treball i Indústria

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Treball

Portar a terme un concurs de projectes per a la creació defranquícies gitanes, per a l’autoocupació i elcooperativisme.Les franquícies han de recollir els trets culturals, la perspectivade gènere i les possibilitats de treballar per a la superació deltreball precari i informal.

Departament de Benestar i FamíliaDepartament de Treball i Indústria

57

58

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Treball

Participar en els programes de foment de la igualtatd’oportunitats home-dona al mercat de treball.Promoure la participació de dones gitanes en els programesadreçats a fomentar la igualtat d’oportunitats home-dona enl’accés al món laboral.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Treball

Promocionar la capacitació i la inserció laboral en l’àmbitde la recollida selectiva de residus.

Departament de Medi Ambient i HabitatgeDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Treball

Millorar de la qualificació professional.Promoure la participació de persones gitanes en lesactuacions de formació professional ocupacional, en lesescoles taller i cases d’oficis, en el cas de joves, i, en els tallersd’ocupació, en el cas de majors de 25 anys.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Treball

Promoure la participació de persones gitanes en elsprogrames d’orientació professional.


Salut i sanitat1. Aprofundir en el coneixement de la salut i els serveis sanitaris en relació

amb la població gitana, posant l’èmfasi en l’esperança de vida i la situa-ció de les dones i de la infància.

2. Crear espais per al recolliment i la trobada familiar en els centres hospi-talaris.

3. Impulsar la incorporació de professionals gitanos en el sistema sanitari,per tal de facilitar l’apropament de la població i la comunicació entreambdues parts.

4. Facilitar formació continuada específica als professionals sanitaris quetreballen en zones on resideix població gitana.

5. Impulsar la incorporació de persones gitanes com a agents de salut enel seu àmbit social i en els centres sanitaris.

6. Generar projectes amb els centres de salut orientats a les dones gita-nes a fi de conèixer les malalties pròpies i fer-ne el seguiment.

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Treball

Fomentar l’autoocupació.Promoure la participació de persones gitanes en elsprogrames de foment de l’autoocupació i la creació de lapròpia empresa.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Treball

Promoure l’ocupació.Promoure la participació de persones gitanes en elsprogrames de foment de l’ocupació: plans d’ocupació, nousjaciments per a l’ocupació, etc.


59

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Salut i sanitat

Facilitar formació continuada específica als professionalsassistencials que treballen en zones on resideix poblaciógitana.Organització de cursos de formació específica per aprofessionals assistencials.

Departament de Salut

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Salut i sanitat

Promocionar la creació d’espais per a la reunió familiar enels centres hospitalaris públics i concertats.

Departament de Salut

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Salut i sanitat

Incentivar la formació i la incorporació de professionalsgitanos de la salut als centres d’atenció sanitària.Les persones de minories ètniques han de comptar ambcontractacions específiques per dotar els centres sanitaris deprofessionals que representin la realitat multicultural a lasocietat catalana.

Departament de SalutDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Salut i sanitat

Investigar sobre la salut i els serveis sanitaris en relacióamb la població gitana.Es posarà molt èmfasi en l’esperança de vida, les dones i lainfància. Aquest estudi ha de servir per orientar les actuacionsconcretes i d’aplicació puntual.

Departament d’Universitats, Recerca i Societat de laInformacióDepartament de Salut

60

Participació social1. Portar a terme l’organització en xarxa pròpia de l’estructura social gita-

na, i també dels moviments socials actuals. Aquesta és una habilitat iun valor molt demandat en la societat actual. El valor de la família com aelement transformador i el rol actiu de les persones grans, són aporta-cions per a la participació social en general que cal potenciar.

2. Tenir present la solidaritat, tret que anirà sortint a tots els aspectes de laparticipació. La família i el seu entorn, la seva comunitat culturalcom a fi últim, i el deure d’ajut i referència cap a aquestes són unaconstant en la vida gitana, que es fa palesa en les formes de relació i or-ganització gitana.

3. Fomentar un associacionisme ampli, global, on hi cap tothom, entèscom un espai horitzontal i democràtic, on tothom pot participar no solsde fet, sinó que es pensa en tothom a l’hora de programar activitats iorganitzar l’espai.

4. Cal tenir present que l’escola és un marc de participació molt bo per ales famílies gitanes, on es poden sentir molt bé, i genera molta transfor-mació en les seves vides i en el seu entorn per la influència que exerceix

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Salut i sanitat

Organitzar concursos de projectes sanitaris interculturalsals centres de salut.Es donarà impuls i es proporcionarà ajut a projectes sanitarisque fomentin actuacions comunitàries o metodologiesinclusives, així com projectes integrats de barri o poble.

Departament de Benestar i FamíliaDepartament de Salut

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Salut i sanitat

Portar a terme la formació i la inserció laboral d’agents desalut.Es posarà un èmfasi especial en les dones gitanes per lesseves habilitats i per ser un element clau en eldesenvolupament del seu grup.

Departament de SalutDepartament d’EducacióDepartament de la Presidència – ICD

61

amb els fills i filles, com a referents per a altres gitanos i gitanes, ambefectes en l’aprenentatge, tant dels nens i nenes gitanes com els de lesfamílies o persones gitanes que hi participen. De forma general, la par-ticipació social genera formació. Amb tot, però, cal donar suport ales actuacions des de la perspectiva de la igualtat de les diferènciesespecialment el dret de les dones gitanes a desenvolupar la pròpiaidentitat en condicions d’igualtat.

5. Potenciar la solidaritat entre dones a partir de la seva xarxa social i fa-miliar.

6. Potenciar l’associacionisme de les persones gitanes en el movimentassociatiu en general.

7. Cal potenciar l’associacionisme juvenil perquè canalitzi les seves de-mandes i satisfaci les seves necessitats.

8. Crear espais polivalents i creadors de possibilitats de futur, en elsentit que els joves puguin desenvolupar la seva creativitat i l’accés ales tecnologies de la informació i la comunicació.

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Participació social

Elaborar un estudi sobre la població gitana procedent del’Europa de l’Est a Catalunya per marcar línies d’actuacióamb aquesta comunitat.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Difondre el treball de les organitzacions gitanes arreu deCatalunya.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Incloure el reconeixement del poble gitano en el nouEstatut de Catalunya

Departament de Relacions Institucionals i Participació

62

Àmbit:

Actuació:

Responsables:


Establir programes de voluntariat per a la promoció de lesdones gitanes.

Departament de la Presidència – ICDDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Donar suport a accions anuals per a l’intercanvid’experiències per a la promoció de les dones gitanes idifondre-les.

Departament de la Presidència – ICD

Àmbit:

Actuació:

Responsables:


Donar suport a la formació de noves organitzacions igrups per a la promoció de les dones gitanes.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:


Donar suport als projectes de promoció de les donesgitanes a Catalunya.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Crear l’Observatori per a la Convivència Multiculturalitat isense Discriminacions, dins de la Secretaria d’Atenció delPoble Gitano.Se seguirà la Directiva europea 2000/43/CE i d’altres sobre laigualtat de tracte.


63

Àmbit:

Actuació:

Responsables:


Avalar projectes coordinats des d’associacions de jovesgitanos amb altres organitzacions gitanes de la restad’Europa.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:


Promoure la incorporació de les associacions gitanes dejoves al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya(CNJC).


Àmbit:

Actuació:

Responsables:


Fomentar els projectes per a la participació social de lajoventut gitana.

Departament de la Presidència – Secretaria de JoventutDepartament de Benestar i Familia

Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Subvencionar projectes d’actuacions comunitàries,cíviques i del foment del voluntariat.Realitzar tasques d’assessorament, gestió i seguiment delsprojectes duts a terme per entitats gitanes.


64

Llengua1. Ensenyar de la llengua gitana a les escoles és una forma d’enriqui-

ment cultural i de conservació de la llengua i la cultura.2. Crear de centres culturals gitanos on es pugui aprendre aquesta llen-

gua i on siguin les persones gitanes les que exposin la seva cultura i lapuguin ensenyar.

3. Promocionar i ensenyar el català.

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Llengua

Formar professorat de romanó.S’hi inclourà un pla de contractació per a persones gitanes del’est a Catalunya que parlen el romanó com a primera llengua.

Departament de Benestar i FamíliaDepartament d’Educació

Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Portar a terme programes europeus.Participar en programes europeus vinculats amb la poblaciógitana i donar suport a les entitats d’aquest col·lectiu que espresentin a les convocatòries comunitàries.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Fer la transformació social de barris.Enfortir el teixit veïnal i associatiu, i establir sistemes decoordinació, formació i treball en xarxa en els barris ambpoblació gitana significant.


65

66

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Llengua

Ajudar a traduir al català la comunicació de lesorganitzacions i entitats gitanes i difondre-la.

Departament de la Presidència – Secretaria de PolíticaLingüísticaDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Llengua

Establir convenis amb les organitzacions gitanes dedifusió i ensenyament de la llengua catalana.

Departament de la Presidència – Secretaria de PolíticaLingüísticaDepartament de Benestar i FamíliaDepartament d’Educació

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Llengua

Donar classes de romanó a les escoles que ho demanin.Es col·laborarà amb persones gitanes de l’est que parlenromanó com a primera llengua.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Llengua

Crear materials, difondre documentació i traduir en romanó.

Departament de Benestar i FamíliaDepartament de Cultura

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Llengua

Promoure un programa de lectors en romanó.Es crearà la iniciativa en conveni amb persones gitanes de l’est.

Departament de Benestar i FamíliaDepartament d’EducacióDepartament d’Universitats, Recerca i Societat de laInformació

Mitjans de comunicació i imatge social1. Considerar, les recomanacions que es fan a El Poble Gitano. Manual

per a Periodistes12 pel que fa a la manera de tractar de forma justa iigualitària, amb el lèxic adequat, la comunitat gitana i els seus mem-bres.

2. Tenir present que els mitjans de comunicació han de fer-se ressò d’as-pectes de la cultura gitana, partint de les seves vivències i del que diuenles persones gitanes. Aquest tema podria interessar molt a la societatmajoritària, i caldria informar-la de forma objectiva.

3. Realitzar i emetre programes sobre cultura gitana, protagonitzatsper persones gitanes, de la mateixa manera que es fan documentalsd’altres cultures de tot el món, o de les cultures que estan arribant enels últims anys a Catalunya.

4. Potenciar que hi hagi persones gitanes a la universitat perquè puguincursar els estudis necessaris per a dedicar-se a la comunicació audio-visual, i donar-los suport.

5. Portar a terme les accions afirmatives que facilitin la bona formació depersones per tal de poder engegar nous projectes amb l’objectiu d’im-plicar la mateixa població gitana i potenciar, al mateix temps, accionsmés participatives.

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Mitjans de comunicació i imatge social

Promoure la imatge social del poble gitano i de la sevajoventut d’una forma positiva per superar de les imatgesesbiaixades i estereotipades.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Llengua

Promoure el reforç del català com a activitatsextraescolars i comunitàries.

Departament de la PresidènciaDepartament de Benestar i Família

67

12. El Poble Gitano. Manual per a periodistes. Barcelona. Unió Romaní. Institut Romanó deServeis Socials i Culturals, 2001.

Justícia1. Garantir que els poders judicials assegurin l’aplicació de les normatives

i directives vigents proposades per superar la discriminació des dels re-cursos jurídics oportuns.

2. Considerar que la població reclusa gitana necessita mitjans que possi-bilitin la seva incorporació a la societat.

3. Equiparar legalment el ritual de la boda gitana amb els diferents tipus derituals reconeguts en la legislació vigent sobre el tema.

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Justícia

Difondre i fer el seguiment de l’aplicació de les directriusde la Unió Europea per superar la discriminació.Es farà èmfasi en les directrius 2000/43/CE13 o la2000/78/CE14.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Crear espais de difusió audiovisual de la cultura gitana perpart d’equips multiuculturals amb participació de lesorganitzacions gitanes.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:


Crear un codi ètic per a la no-discriminació en els mitjansde comunicació.


68

13. Directriu del Consell, de 29 de juny de 2000, relativa a l’aplicació del principi d’igualtatde tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic.

14. Directriu del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marcgeneral per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació.

Seguretat Ciutadana1. Cal que els cossos per a la seguretat ciutadana estiguin formats en la

interculturalitat.2. S’han de fer seguiments i avaluacions internes per a la no-discriminació

en les actuacions dels cossos per a la seguretat ciutadana.

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Seguretat ciutadana

Organitzar xerrades, conferències i tallers ambassociacions del poble gitano.

Departament d’Interior

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Justícia

Establir convenis d’actuació amb organitzacions gitanesper desenvolupar projectes de reinserció amb població enmedi obert i llibertat condicional.

Departament de JustíciaDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Justícia

Promoure les actuacions formatives i d’inserció laboral deles dones en els centres penitenciaris.

Departament de JustíciaDepartament de la Presidència – ICDDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Justícia

Augmentar la formació bàsica i ocupacional en els centrespenitenciaris.La formació ha d’estar relacionada amb els jacimentsd’ocupació que corresponen amb les habilitatsdesenvolupades per la població gitana.

Departament de JustíciaDepartament de Benestar i Família

69

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Seguretat ciutadana

Formar els aspirants per ser membres de la Policia de laGeneralitat– Mossos d’Esquadra i de les Policies Localsde Catalunya.Portar a terme pràctiques interdisciplinàries sobremulticultaritat i fer un seminari sobre la diversitat cultural:aproximació a la comunitat gitana.


Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Seguretat ciutadana

Avaluar els processos de supervisió per garantir un serveino discriminatori.Es crearà una comissió d’avaluació mixta o externa.

Departament d’InteriorDepartament de JustíciaDepartament de Benestar i Família

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Seguretat ciutadana

Establir programes de col·laboració amb el Departamentd’Educació en el marc dels plans d’entorn.

Departament d’InteriorDepartament d’Educació

Àmbit:

Actuació:

Responsables:

Seguretat ciutadana

Establir un protocol d’actuació per detectar situacionsd’exclusió social.

Departament d’InteriorDepartament de Benestar i Família

70

Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Seguretat ciutadana

Promocionar l’accés específic per al poble gitano alscossos de seguretat.


Àmbit:

Actuació:

Responsable:

Seguretat ciutadana

Formar agents destinats a unitats en comunitats del poblegitano.


71

73

6AVALUACIÓ

Si bé tots i cadascun dels projectes, de les actuacions i les accions han detenir el seu propi procés i mètode d’avaluació, cal plasmar quina ha de ser latasca avaluativa del Pla.

Així, dins del que ha de ser l’avaluació del Pla, caldrà tenir dos nivells:

1) nivell metodològic,2) nivell de la implementació.

1. NIVELL METODOLÒGIC

En primer lloc, cal assenyalar la necessitat d’avaluar la participació de totsels agents. Proposta de participants per a la coordinació i implicats, és a dir,l’impacte de la coresponsabilitat, la qual cosa es podrà anar seguint mitjan-çant l’assistència i les aportacions a cadascun dels òrgans.

En segon lloc, és molt important comprovar l’eficàcia de les tècniques detreball de la participació en les accions de la població i de la transversalitat dela presència del col·lectiu gitano en la planificació i l’execució, i de treball co-munitari i en xarxa.

A fi de fer efectives les actuacions contingudes en aquest Pla integral i degarantir de manera efectiva la perspectiva de gènere, tots els estudis, les es-tadístiques i la recollida de dades inclouran sistemàticament la variable sexeper tal de possibilitar un millor coneixement de les diferències en els valors,els rols, les situacions, les condicions, les aspiracions i necessitats de les do-nes gitanes i els homes gitanos de Catalunya.

2. NIVELL DE LA IMPLEMENTACIÓ

Aquest apartat tindrà dos components per a la seva avaluació: el quantita-tiu i el qualitatiu, ja que, d’una banda, és important saber fins a quanta pobla-ció s’ha arribat a implementar el Pla i on es troba, i, d’altra banda, és fona-

mental el canvi social que ha suposat l’aplicació d’un mètode i d’una accióconcreta i determinada.

Amb aquesta finalitat, i de forma paral·lela amb la implementació del Pla,s’iniciarà l’elaboració d’un informe en el qual es definiran els indicadors qua-litatius i quantitatius necessaris per avaluar cada actuació, tenint en compteels objectius de cada departament responsable i els de les accions específi-ques.

És molt important assenyalar que l’avaluació del Pla partirà de les conclu-sions de l’Estudi sobre la situació del poble gitano de Catalunya (Departa-ment de Benestar i família, 2003) i, de manera continuada i periòdica, es re-colliran les dades necessàries per poder fer, si escau, les correccionsoportunes o les incorporacions que es creguin necessàries per tal d’assolirels tres objectius generals finals.

Les línies metodològiques han d’observar les indicacions teòriques i políti-ques indicades des dels organismes avaluadors de la Generalitat de Ca-talunya i la Comissió Europea, que assegurin una avaluació inicial, de se-guiment, final i a llarg termini, i en la qual s’incloguin les veus de tots elsimplicats.

El 31 de desembre de 2008 s’elaborarà una memòria final del Pla integraldel poble gitano a Catalunya, la qual serà lliurada al Parlament de Catalunyaper a la seva informació.

A fi de poder recollir el major i millor nombre de dades sobre el poble gita-no a Catalunya des del 2005 al 2008, caldrà crear un grup de treball d’indi-cadors d’avaluació, els quals seran els que ens facilitin la informació i enspermetin fer l’avaluació, prenent com a punt de partença l’Estudi sobre elpoble gitano de Catalunya de la Direcció General d’Actuacions Comunitàriesi Cíviques, del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Cata-lunya.

74

75

7PRESSUPOST

El pressupost total anual del Pla integral del poble gitano de Catalunya ésde dos milions quatre-cents setanta-cinc mil cent trenta-set amb vint-i-vuiteuros, per a l’any 2005.

Respecte als anys d’aplicació del Pla 2005-2008, la previsió de despesesseria la següent:

DEPARTAMENTS 2006 2007 2008

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA 93.863,90 96.679,82 99.580,21

DEPARTAMENT DE CULTURA 46.350,00 47.740,50 49.172,72

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ 323.326,27 333.026,06 343.016,84

DEPARTAMENT D’INTERIOR 49.532,02 51.017,98 52.548,52

DEPARTAMENT DE MA i H 109.180,00 112.455,40 115.829,06

DEPARTAMENT DE SALUT 3.502,00 3.607,06 3.715,27

DURSI 15.450,00 15.913,50 16.390,91

DEPARTAMENT DE B i F 1.908.187,21 1.965.432,82 2.024.395,81

TOTAL 2.549.391,40 2.625.873,14 2.704.649,33

DEPARTAMENTS 2005

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA 91.130,00

DEPARTAMENT DE CULTURA 45.000,00

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ 313.909,00

DEPARTAMENT D’INTERIOR 48.089,34

DEPARTAMENT DE MA i H 106.000,00

DEPARTAMENT DE SALUT 3.400,00

DURSI 15.000,00

DEPARTAMENT DE B i F 1.852.608,94

TOTAL 2.475.137,28

Direcció General d’Actuacions Comunitàries i CíviquesDepartament de Benestar i FamíliaGeneralitat de Catalunya

Barcelona, novembre de 2005

76

PLAN INTEGRAL DEL PUEBLOGITANO ENCATALUÑA

PRESENTACIÓN INSTITUCIONAL

El Plan integral del pueblo gitano en Cataluña es el fruto de un trabajolargo y enriquecedor, un proceso que nace del diálogo entre personas gita-nas y no gitanas, la sociedad civil y personas vinculadas a nuestra política enel marco de una comisión parlamentaria para el reconocimiento oficial de lacultura gitana y sus aportaciones en nuestro país.

A partir del día 21 de noviembre de 2001, cuando el Parlamento de Cata-luña reconoce la cultura gitana y sus valores, se abre un abanico de posibili-dades que se concretan en un estudio sobre la población mencionada y lasituación en la que se encuentra, para poder iniciar un plan de actuacionesidóneo a fin de que las personas gitanas en Cataluña lleguen a la igualdaddesarrollando su diferencia, su idiosincrasia cultural e identitaria.

El desarrollo de este Plan ha sido una trayectoria compartida, como lo fuedesde el principio, entre los diferentes departamentos de la Generalitat deCatalunya, las organizaciones y las entidades gitanas, las instituciones y losentes locales, las organizaciones del ámbito social, sindical, cultural, univer-sitario, etc. Las propuestas y las actuaciones que se presentan se han gene-rado a partir de las conclusiones del Estudio sobre la población gitana deCataluña y las aportaciones de todos los agentes implicados antes mencio-nados, entre todos y con todas las voces. Es la fuerza de los argumentos laque llega a la presentación de un plan que se desarrollará durante el periodo2005-2008.

El Plan integral del pueblo gitano en Cataluña tiene como objetivo comba-tir desde una perspectiva global la situación de desigualdad que padece lapoblación gitana en Cataluña, para que pueda equipararse sociocultural yeconómicamente a la sociedad general catalana, de la que forma parte y, ala vez, promover y reconocer los rasgos culturales que le son propios.

Existen dos líneas prioritarias. Por un lado, que las personas gitanas pue-dan llegar a equiparar sus posibilidades de acceso y promoción en el merca-do laboral, acceso a la vivienda, promoción educativa y acceso a la universi-dad, promoción de jóvenes y mujeres... Actuaciones transversales quepermitan hacer visibles a las personas gitanas en todos los ámbitos de nues-tra sociedad. Por otro lado, la posibilidad de que el pueblo gitano en Catalu-

79

ña pueda desarrollar, mantener, estudiar y difundir su cultura y su lengua.Las actuaciones que se presentan en este Plan tienen importancia por sí

mismas y en conjunto: la importancia de estar pensadas y consensuadascon la población gitana, la importancia de ser un primer plan integral dedica-do a la población gitana de Cataluña y la importancia de ser una referenciaen cuanto a la inclusión de las personas gitanas, del pueblo gitano en la so-ciedad actual, en la sociedad de la información.

Este Plan es clave para la cohesión social en Cataluña y es una trayectoriade diálogo y reconocimiento hacia una población que entiende, comparte yconstruye la sociedad catalana.

Anna Simó i CastellóConsejera de Bienestar y Familia


80

1INTRODUCCIÓN

1.1. JUSTIFICACIÓN

La Comisión de Política Social del Parlamento de Cataluña, en su sesiónnúmero 20, de 21 de noviembre de 2001, protagonizó un momento clavepara la historia del pueblo gitano, concretamente en Cataluña, con la adop-ción de la Resolución 1046/VI:

El Parlamento de Cataluña

1. Reconoce la identidad del pueblo gitano y el valor de su cultura como salva-

guarda de la realidad histórica de este pueblo.

2. Insta al Gobierno a realizar las gestiones pertinentes para contribuir a difundir el

reconocimiento de la cultura gitana y de su valor para la sociedad catalana.

Palacio del Parlamento, 21 de noviembre de 2001.(Boletín Oficial del Parlamento de Cataluña n.º 240,

de 3 de diciembre de 2001, 21.)

A partir de ese momento empieza un trabajo sistemático para la mejora dela calidad de vida de las personas gitanas en Cataluña, iniciando, desde elParlamento, las tareas para la aprobación de una resolución relativa a la po-blación gitana de Cataluña: la Comisión de Política Social del Parlamento deCataluña, en la sesión número 30, de 21 de noviembre de 2001, adoptó laresolución siguiente (1045/VI):

El Parlamento de Cataluña insta al Gobierno a:a) Elaborar, en el plazo de un año, un estudio sobre la población gitana en Cata-

luña, con la colaboración de las entidades gitanas como base para la elabora-

ción de un plan integral del pueblo gitano en Cataluña para los años 2002-

2006 que concrete programas y acciones, y que establezca elementos de

evaluación y una financiación adecuada.

b) Participar activamente, a través del Departamento de Educación, en el seno

de la Comisión Sectorial de Educación con el Ministerio de Educación y Cultu-

ra, en la elaboración de material didáctico para los centros educativos de Ca-

81

taluña, con el objetivo de dar a conocer la historia y la realidad del pueblo gi-

tano.

Palacio del Parlamento, 21 de noviembre de 2001.(Boletín Oficial del Parlamento de Cataluña n.º 240,

de 3 de diciembre de 2001, 21.)

De este modo, desde la Dirección General de Servicios Comunitarios delDepartamento de Bienestar y Familia de la Generalitat de Catalunya, se en-carga la elaboración del Estudio sobre la población gitana en Cataluña en ju-lio de 2002, que se dio por acabado en septiembre de 2003.

La elaboración de dicho Estudio tuvo como elemento clave la participa-ción de personas y organizaciones gitanas. Cada vez más, los equipos debúsqueda cuentan con metodologías de trabajo que incluyen las voces delas personas implicadas en la totalidad de la búsqueda, así como una com-posición multicultural de los equipos que estudian las situaciones de gruposy minorías. La Unión Europea ha destacado la metodología comunicativa crí-tica como la más adecuada para el estudio de grupos desfavorecidos y mi-norías étnicas, concretado en el caso gitano. Trabajar en esta línea conectadirectamente con las características y las habilidades del pueblo gitano. Secompartieron debates muy enriquecedores y profundos para describir yanalizar la situación de las personas gitanas en Cataluña. Las voces de laspersonas gitanas se aportan desde el amplio trabajo de campo realizado, enel que han participado con diferentes técnicas más de 1.000 personas, asícomo desde los diferentes grupos de trabajo.

El equipo de trabajo se compuso de personas gitanas y no gitanas, hom-bres y mujeres, jóvenes y mayores, e interactuó desde la experiencia de tra-bajo durante años en organizaciones gitanas y desde el mundo académico.Esta interrelación ha dotado de riqueza a las aportaciones y los debates, asícomo una red social con la que contrastar las informaciones que se han es-tudiado. La comunicación y la solidaridad han sido clave, del mismo modoque la relación entre ilusión y ciencia ha sido el motor del trabajo llevado acabo.

El estudio se organizó en diferentes apartados y anexos:

• Identidad y cultura• Familia• Vivienda y urbanismo• Educación• Trabajo• Salud

82

• Género• Juventud• Participación social• Lenguas• Religión• Medios de comunicación e imagen pública

En cada apartado encontramos las situaciones problemáticas o las barre-ras que encuentra la población gitana y las alternativas o las posibilidades detransformación que proponen las personas entrevistadas. Las argumenta-ciones se presentan a partir de datos cuantitativos, así como del análisis delos datos cualitativos; el contraste entre ambos y la gran cantidad de infor-mación que existe tras esos meses de trabajo presentan unos resultadosque permiten abrir muchos debates hacia una acción política y social quemejore la vida de las personas gitanas de Cataluña.

Así, pues, el presente Plan integral es fruto de las diferentes resolucionesdel Parlamento de Cataluña (1045/VI y 1046/VI) y se basa en el Estudiosobre la Población gitana de Cataluña elaborado por encargo del Depar-tamento de Bienestar y Familia de la Generalitat de Catalunya.

1.2. FUNDAMENTOS

Participación y procesoLa participación directa y activa se ha convertido en el elemento central

para conseguir el éxito y la consecución de los objetivos de este Plan, y, an-teriormente, para la elaboración del Estudio de la población gitana en Cata-luña. No obstante, será un indicador para valorar los resultados obtenidos ysu calidad. La participación es, por lo tanto, el elemento clave del éxito delPlan integral del pueblo gitano en Cataluña.

Continuando con el proceso iniciado con el Estudio, este Plan ha recogi-do, en sus diversas fases, de diseño, elaboración, aplicación y evaluación, laparticipación directa de personas gitanas desde diferentes vías de implica-ción. También ha incorporado la implicación de trece departamentos delGobierno de Cataluña, así como organizaciones e instituciones relevantesde la sociedad catalana con importancia para la implementación del Plan.

El Plan parte del criterio metodológico de llevar a cabo actuaciones con elpueblo gitano; este elemento, como ya hemos destacado, es la clave deléxito de dichas actuaciones. En cualquier parte del mundo se han elaboradomuchos estudios, planes y proyectos que han «utilizado» a las personas gi-

83

tanas como informantes o población destinataria, sin que haya habido unarepercusión real de mejora en sus vidas, de forma que las personas gitanastienen un fuerte sentimiento de desconfianza hacia los estamentos y las ins-tituciones que protagonizan este tipo de acciones, teniendo en cuenta, ade-más, que nunca han sido protagonistas de estas acciones, sino meras usua-rias. Cada día más se van incorporando las buenas prácticas y lasrecomendaciones que ya hemos mencionado.

El otro efecto no deseado que evita la participación activa de las personasgitanas es el asistencialismo, puesto que las acciones no están solo pensa-das para cubrir carencias y necesidades urgentes de tipo social, sino que lacultura y la identidad, su promoción y su desarrollo, cobran especial impor-tancia, y potencian actuaciones muy interesantes de carácter integral y cul-tural. La participación de las personas gitanas da sentido y efectividad, a lavez, por la vertiente de transformación social que genera. Por lo tanto, al in-corporar las voces de las personas gitanas, el Plan también recoge sus rei-vindicaciones, y tiene más posibilidades de incidir en el cambio de las situa-ciones de desigualdad que aún existen.

El proceso seguido para la elaboración de este Plan integral para la pobla-ción gitana de Cataluña ha sido participativo, dinámico y consensuado. Elprimer paso estuvo motivado por una comisión mixta de personas gitanas yno gitanas trabajando y debatiendo conjuntamente para elaborar una pro-puesta no de ley al Parlamento de Cataluña. El trabajo llegó a su punto cul-minante con la presentación y la aprobación, el 21 de noviembre de 2001,de la Resolución 1046/VI.

El segundo paso del proceso fue la elaboración del Estudio sobre la po-blación gitana de Cataluña, en el que se trabajó con una metodología deorientación comunicativa,1 lo que supone la participación de todos los agen-tes implicados en el estudio de una situación como la que nos ocupa. Elequipo multicultural de trabajo, el Consejo Asesor y el Comité Científico, y lagestión del trabajo de campo por parte de las organizaciones gitanas. fueronclave para aportar las voces gitanas al estudio de su situación en Cataluña,dando una cientificidad y una efectividad al documento que con otras meto-dologías no se habría conseguido.

Una vez que se tienen sobre la mesa las conclusiones del Estudio, el De-partamento de Bienestar y Familia inicia un tercer paso: la recogida de opi-niones e intenciones de diferentes interlocutores:

84

1. La metodología se ha desarrollado en el proyecto Workaló y presentada anteriormente.Para más información teórica: www.neskes.net/workalo.

Departamentos de la Generalitat de Catalunya– Departamento de la Presidencia– Departamento de Trabajo e Industria– Departamento de Salud– Departamento de Relaciones Institucionales y Participación– Departamento de Medio Ambiente y Vivienda– Departamento de Interior– Departamento de Justicia– Departamento de Universidades, Investigación y Sociedad de la Infor-

mación– Departamento de Educación– Departamento de Comercio, Turismo y Consumo– Departamento de Política Territorial y Obras Públicas– Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca– Departamento de Cultura– Departamento de Bienestar y Familia

Entes locales– Federación de Municipios de Cataluña– Asociación Catalana de Municipios y Comarcas

Sindicatos– CC.OO.– UGT

Organizaciones vecinales– FAVIBC– CONFAVC

Organizaciones sociales– Cáritas Diocesana de Barcelona– Cruz Roja de Cataluña– SOS Racisme– Víncle

Organizaciones gitanas– Agrupación para el Desarrollo del Pueblo Gitano de los Países Catala-

nes– Asociación Cultural de Lleida– Asociación Cultural del Garraf

85

– Asociación Cultural Gitana de Viladecans– Asociación Cultural Gitana del Maresme– Asociación Cultural Gitana Monárquica de Girona– Asociación de Promoción Juvenil Gitana Futur de Lleida– Asociación Gitana de Mujeres Drom Kotar Mestipen– Asociación Integración Gitana de Tarragona– Centro Cultural Gitano de Hostafrancs– Centro Cultural Gitano de La Mina– Federación de Asociaciones Gitanas de Cataluña– Federación de Asociaciones de Jóvenes Gitanos de Cataluña– Fundación Pere Closa– Fundación Privada Ujaranza– Fundación Secretariado General Gitano– Lachó Bají Calí– Plataforma de la Unión del Pueblo Gitano en Cataluña– Unión Gitana de Gràcia– Unión Romaní

Colegios profesionales– Colegio de Sociólogos y Politólogos de Cataluña– Colegio de Trabajadores Sociales de Cataluña– Colegio de Psicólogos de Cataluña– Colegio de Educadores y Educadoras Sociales de Cataluña– Colegio Oficial de Periodistas de Cataluña

Cada una de estas organizaciones o departamentos ha aportado ideas yconsideraciones que han de servir de ayuda para el diseño de las actuacio-nes de este Plan. Sus aportaciones han sido recogidas y analizadas por elequipo de Atención a la Comunidad Gitana de la Sección de Programación yDifusión, de la Dirección General de Actuaciones Comunitarias y Cívicas delDepartamento de Bienestar y Familia, compuesto por personas gitanas y nogitanas. Al mismo tiempo, han sido estudiadas por una comisión externa for-mada por personas de organizaciones gitanas de un alcance más amplio yde organizaciones no gitanas que trabajan con población gitana. De estemodo se ha trabajado en forma de red, coordinadamente y aglutinando la in-formación en este documento.

86

1.3. ACERCAMIENTO HISTÓRICO A LA POBLACIÓNGITANA DE CATALUÑA

HistoriaLa historia del pueblo gitano, al tratarse de una cultura ágrafa, está pla-

gada de hipótesis, y han sido pocos los investigadores que han dirigido susestudios hacia los orígenes de este colectivo. Principalmente, estas investi-gaciones se han basado en el campo de la sociolingüística para poder esta-blecer el origen territorial de los gitanos y su trayectoria hasta llegar a Catalu-ña. El acuerdo más consensuado entre todos los autores es que el pueblogitano es originario de la India, de la actual zona del Punjab, al nordeste deesta península. Probablemente fue entre los siglos VIII y XI cuando los romà2

87

Ámbitos de actuación para el Plan integral del pueblo gitano en Cataluña

�� !�

��

��

"�#��

��

��

��

��

��

��

��

��

2. En la Conferencia Mundial Contra el Racismo, en agosto de 2001, se presenta la deno-minación siguiente: «Cuando se habla de nosotros se hace referencia al pueblo gitano, romà,romanies, gypsy, sinti o nómadas como si se tratara de pueblos diferentes unidos por unosmismos problemas. Desde nuestra organización reclamamos que se respete el único nombre

iniciaron su salida de aquel territorio. Se desconocen las causas por las quesalieron, pero se apuntan algunas hipótesis, como, por ejemplo, la expulsiónpor la invasión de un pueblo vecino, una crisis alimentaria y el peligro de lasubsistencia o guerras entre pueblos.

Así, pues, hacia el año 1000 se inició el largo camino que llegaría a la EdadMedia en Europa, atravesando Oriente Medio y el Próximo. De hecho, grancantidad de grupos se quedarían durante muchos años en estos territorios,y otros continuarían el camino en otras direcciones: hacia el norte, hacia Tur-quía, y hacia el oeste, donde se volvieron a dividir más tarde para llegar, porun lado, a Rusia y, por otro, a Grecia. Es en este país donde aparece el pri-mer documento que hace referencia a la presencia de grupos de personasgitanas, en la montaña de Athos, en el siglo XI.

Teniendo en cuenta que hubo un número importante de grupos que seasentaron, otros se marcharían hacia el Mediterráneo, puesto que de estazona es de donde proviene más documentación escrita en referencia a la es-tancia de grupos de personas gitanas. La razón parece ser la demanda delperdón papal por haber luchado junto a los turcos antes de adoptar la reli-gión cristiana, de forma que el camino de la penitencia se encuentra marca-do por los centros cristianos más importantes de aquellos tiempos: San Pe-dro, Notre Dame y Santiago de Compostela. Así, el Camino de Santiago traeal pueblo gitano hacia la Península.

Sin embargo, existen otras teorías que explican que hubo grupos de per-sonas gitanas que entraron en la Península por el sur, atravesando el estre-cho y provenientes de África del norte y de Egipto.

Históricamente, la presencia de los gitanos en España está datada en el siglo XV.

Llegados a la península a través de los Pirineos, el primer documento que atesti-

gua su presencia data de 1425, cuando el rey Alfonso V el Magnánimo concede

una cédula de paso a Juan, que se hace llamar conde de Egipto Menor. Precisa-

mente del nombre «Egipto Menor» surgiría la palabra «gitano», que es como se

conoce en español a los romà. A partir de entonces los gitanos se dispersarían

por el resto del país.3

En Cataluña y en el resto del mundo, las personas gitanas hacen un granesfuerzo por recuperar y desarrollar aquellos elementos históricos y cultura-

88

por el que los gitanos de todo el mundo queremos ser conocidos e identificados, que es el tér-mino “ROMÀ”, con acento tónico en la “a” como palabra aguda. ROMÀ es el plural del nomi-nativo “ROM” y quiere decir sencillamente “GITANOS”. Nosotros somos los “ROMÀ”, es decir“LOS GITANOS”» (www.unionromani.org/news).

3. www.unionromani.org/docgit.html (consulta del 12 de agosto de 2003).

les que apoyan a su pueblo. Este primer documento nos indica la contempo-raneidad de los gitanos en Cataluña con grandes personajes de la cultura ca-talana como, por ejemplo, Ausiàs March o Joanot Martorell, con la apariciónde obras tan singulares como Curial e Güelfa o Tirant lo Blanc. Hechos histó-ricos tan importantes para nuestras instituciones arrancan de aquellos días:las Cortes de Barcelona concedían a la Generalitat el cuidado del sistemaconstitucional del país y le conferían poder moderador con posibilidad deequilibrar el autoritarismo monárquico;4 hablamos de 1421 y la defensa deCataluña ante posibles actuaciones reales contrarias a la soberanía catalana.

Este primer periodo se caracteriza por el buen recibimiento por parte de lapoblación de acogida y todos sus estamentos hacia los grupos de gitanos.Pero posteriormente algunos hechos hicieron que la actitud inicial de recibi-miento cambiara a la de rechazo. Por un lado, crece el número de grupos gi-tanos que van llegando a la Península, provenientes de las zonas orientalesdel Mediterráneo, a raíz de la caída de Constantinopla, en 1453. Por otrolado, las diferentes formas de vida de las personas gitanas y el hecho de quetuvieran leyes propias, lengua y cultura se convierte en un problema parauna sociedad que se construía según una política de homogeneidad cultu-ral, religiosa y territorial. Así se inicia el mayor periodo de asimilación forzosa,persecución y genocidio cultural hacia el pueblo gitano en nuestro país. Elinicio legal data de 1499, año de la Primera Pragmática real, en un contextode racismo y xenofobia precedido por la expulsión de los judíos en el año1492 y la de los árabes después, en 1503. Esta ley antigitana, y todas las si-guientes hasta la Ilustración, perseguían lo mismo: preservar la unidad iden-titaria y política reprimiendo cualquier brote diferenciador que la cuestionara.Sucesivamente, se amplió el marco de aplicación de estas leyes a vagabun-dos, mendigos y personas que no tuvieran domicilio o empleo establecidoso conocidos, lo que históricamente genera todo un universo social de este-reotipos y prejuicios. Todas estas disposiciones obligan al pueblo gitano adejar de serlo mediante la aceptación de los hábitos sociales, económicos yculturales que el estamento o la clase dominante consideran oportunos bajodiferentes penas privativas de libertad o de castigo físico; todo ello, incluyen-do la prohibición de su lengua, sus tradiciones, su control económico y so-cial y la represión arbitraria o la redistribución forzosa.

No será hasta el año 1812, con la promulgación de la Constitución de Cá-diz, cuando se reconocerá la igualdad de derechos de los gitanos, equipa-rándolos definitivamente a los de todos los ciudadanos españoles.

89

4. http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/index.jsp(consulta del 12 de agost de 2003).

A lo largo de los siglos XIX y XX, son muchos los grupos de personas gita-nas asentados fruto de las políticas asimilacionistas, aun cuando todavíaexiste la itinerancia. No obstante, aún persisten leyes antigitanas, como, porejemplo, la Ley de peligrosidad social, de la época dictatorial franquista, queserán aplicadas con dureza y severidad entre las personas gitanas, justifica-das por el hecho de no tener un medio de vida reconocido, haciéndolas sus-ceptibles de ser consideradas como delincuentes en potencia. Muestra deello es el Reglamento de la Guardia Civil de 1943, donde se decía que se vi-gilará escrupulosamente a los gitanos cuidando mucho de reconocer todoslos documentos que tengan, averiguando su modus vivendi y todo cuantoconduzca a una idea exacta de sus movimientos y ocupaciones [...] convi-niendo tomar de ellos todas las noticias necesarias para impedir que come-tan robos.

Durante la época dictatorial es cuando se produce la aportación del pue-blo gitano a Cataluña. Resulta muy curiosa la defensa del catalán por partede las personas gitanas en la Cataluña Norte. Según Jean Paul Escudero,5 elcatalán, en la Cataluña Norte, encontró en los gitanos sus conservadores ydefensores. Ahora siguen hablando el catalán, utilizándolo como rasgo dife-rencial con el resto de franceses. Parece extraño y a la vez sorprendente queesta aportación gitana a la cultura catalana no se haya reconocido hastaahora, que se presenta a través del trabajo de gitanos y no gitanos recopila-do en la obra de este escritor y en algún otro trabajo.6

A pesar de ser nómadas, curiosamente se establecen en Perpiñán, y hacia los

años 30 y 40 del siglo XX ocupan las casas del barrio de San Jaime abandonadas

por los judíos que huyen de la persecución nazi. Allá dónde van, practican un bilin-

güismo progresivo y este es el motivo por el cual mantienen el catalán como len-

gua, «no porque seamos catalanes, sino porque somos gitanos», dice el abuelo

‘Pito’, casado desde hace más de 40 años con Jana, una mujer que simboliza el

colectivo de Perpiñán: no se ha movido nunca del barrio y desconoce completa-

mente el francés. (Nevipens Romaní, 16-31 de mayo de 2003).Los norcatalanes tenemos el corazón dividido ante la presencia de gitanos en

nuestra tierra. Por un lado, han dado mal nombre a nuestra habla debido a ciertos

prejuicios morales y étnicos; por otro lado, son un baluarte de nuestra lengua...

(Avui, 1 de febrero de 2003).

90

5. Escudero, J. P. Le livre des Gitans de Perpignan / El llibre dels Gitanos de Perpinyà. Edi-tions l’Harmattan. París, 2003.

6. Mayans, P. Catalunya Nord: l’altra Catalunya. (Extracto del llibro CAT – llengua i societatdels Països Catalans. La Busca. Barcelona, 1998.

El boom migratorio de los años 60 hace que muchos gitanos abandonensu lugar de origen, donde tenían una vida normalizada, y se trasladen a laszonas más industrializadas en busca de trabajo y de medios de subsisten-cia, del mismo modo que lo hicieron miles de ciudadanos de cualquier partedel Estado, quienes se desplazaron del sur al norte, o de los pueblos a lasciudades, y que con los años se asentaron en Cataluña de forma definitiva.

Si bien en un principio, al llegar, las condiciones de todos los migrantesera precaria, la carencia de formación y la crisis económica de los años 70supusieron importantes obstáculos para la incorporación laboral y social delas personas gitanas, puesto que los empleos tradicionales con los que seganaban la vida perdían peso en el mercado de trabajo, y los empleos emer-gentes partían de unas credenciales académicas que las personas gitanasno tenían. Así, mientras que las personas inmigradas de la sociedad mayori-taria de orígenes igual de humildes a las gitanas lograban cierto nivel socioe-conómico que les permitía desarrollarse social y culturalmente, las gitanasocuparon las zonas más marginales sin salir adelante, tanto en el campo la-boral y educativo como respecto a la residencia, lo que les llevará a la diná-mica cíclica y cerrada de la marginación y de la exclusión social.

La industrialización, la migración a los núcleos urbanos y la sedentariza-ción han tenido como consecuencia una desorientación y una vulnerabilidadque les confrontaba con situaciones nuevas de ataque y puesta en cuestiónde su cultura; la coincidencia de los asentamientos con los primeros indiciosde la crisis del petróleo,7 el empobrecimiento, el rechazo, la guetización y laintroducción en los barrios marginales de comercio ilícito complican el des-arrollo en un momento idóneo para la inclusión de la población gitana enigualdad de derechos en Cataluña. La convivencia se complica y el recursose traspasa a servicios sociales, pero no por el hecho de ser gitanos, sinopor ser pobres, excluidos y sin una salida clara.

La Constitución de 1978 y el Estatuto de 1979 supusieron un cambio im-portante en cuanto a la situación de las personas gitanas en el Estado y enCataluña. Pese a que estos instrumentos legales base no hacen una referen-cia explícita al pueblo gitano, sí que se explicita su no discriminación por mo-tivos raciales o étnicos, partiendo de la igualdad de todos los ciudadanos ytodas las ciudadanas ante la ley.

91

7. Consejo Asesor de WORKALÓ. The creation of the new occupational patterns for culturalminorities: The Gypsy Case. V Framework Programme for Research and Technological Deve-lopment of the European Union. Los resultados de la investigación se presentaron en la sede delParlamento Europeo (Bruselas) en septiembre de 2004, con la presencia de diferentes eurodi-putados, responsables de diferentes programas socioeconómicos europeos, así como el dipu-tado en el Congreso por ERC Josep Andreu. Para más información: www.neskes.net/workalo.

En este sentido, y a raíz del reconocimiento institucional que motivó el ob-jetivo de este Plan, Cataluña, mediante su Gobierno, inicia en el año 2001 unproceso de compensación histórica hacia el pueblo gitano que organismosinternacionales como la Unión Europea, el Consejo de Europa o las Nacio-nes Unidas hace años que recomiendan a los estados. Es ahora cuando elGobierno de Cataluña y los movimientos sociales gitanos dialogan para quela voz de las personas gitanas sea recogida en la elaboración del nuevo es-tatuto.

Por otro lado, la ampliación europea hacia los países del este hace que laminoría gitana pase a ser la más numerosa de la Unión, y, por lo tanto, que lasituación de los 10 millones de romà pase a ser un punto básico de las agen-das políticas de los diferentes estados, puesto que existe una gran desigual-dad y discriminación hacia este pueblo que se manifiesta en formas de po-breza y exclusión y de carencia de poder y representatividad institucional.Por esta razón, para los organismos europeos, la equiparación de la situa-ción desigual del pueblo gitano con la del resto de las sociedades constituyeun punto que debe tratarse urgentemente.

Sociedad de la información o del conocimientoA principios del siglo XXI, y ya en plena sociedad de la información, las

personas gitanas pueden incorporar al desarrollo de sus posibilidades apor-taciones de su propia identidad y cultura, que tiene elementos coincidentescon las nuevas demandas y los rasgos característicos de la sociedad actual,como se argumenta en el Estudio sobre la población gitana en Cataluña, en-cargado por el Departamento de Bienestar y Familia.

La educación se reconoce como uno de los elementos fundamentalespara la superación de las desigualdades que padece el pueblo gitano. Estaafirmación no es un tópico ni un argumento propio de la sociedad mayorita-ria con el objetivo de convencer a las personas gitanas. Todas las organiza-ciones gitanas, de Cataluña y del mundo, están trabajando y reivindicandouna educación que conduzca a las próximas generaciones gitanas a unapromoción importante en los diferentes ámbitos de la sociedad. Entre lasnecesidades clave de la población gitana, la educación solo va después dela vivienda y el trabajo. La educación es precisamente uno de los elementosclave de la sociedad de la información, y lo es también para el pueblo gitano.

• Imágenes, estereotipos y barreras a la inclusiónLa historia y las relaciones que ha habido entre el pueblo gitano y la socie-

dad mayoritaria en nuestro país no han sido un ejemplo de convivencia ybuenas relaciones. Existe, pues, una memoria histórica por parte del pueblo

92

gitano como víctima de múltiples ataques e intentos de asimilación, y porparte de la sociedad mayoritaria, una idea del pueblo gitano como grupo quese autoexcluye y que genera conflicto social.

Así, socialmente se han generado unos discursos y unas prácticas que nohan partido del diálogo igualitario entre personas gitanas y no gitanas, y, porlo tanto, partiendo del desconocimiento y de los estereotipos, se han gene-rado barreras que han tenido varias repercusiones negativas: de un lado, lacarencia de diálogo y conocimiento entre ambas culturas, la gitana y la ma-yoritaria; y de otro, la creación y el fortalecimiento de prejuicios y desconfian-zas basados en estereotipos que generan mayor crispación y, a la vez, des-confianza.

Estas imágenes tienen efectos devastadores cuando las estructuras so-ciales y los diferentes agentes que las dinamizan se convierten en recepto-res.

La solución que dan tanto las personas gitanas como los organismos in-ternacionales que trabajan por la no discriminación es sencilla: para quecualquier política, intervención, social, etc. tenga éxito cuando las personasgitanas son sus destinatarias, estas deben participar en todo su proceso dediseño, elaboración, aplicación y evaluación; esta participación activa es laclave del éxito.

Cuando hay un trabajo conjunto con equipos multiculturales, en condicio-nes igualitarias, estos estereotipos y estas imágenes desaparecen, tanto enlas personas gitanas como en las no gitanas. Este criterio metodológico esuna recomendación de las principales instituciones internacionales y euro-peas políticas y sociales, a fin de garantizar el éxito de las políticas y comoejercicio de buenas prácticas contrastadas.

• Habilidades desarrolladas y aportaciones a la sociedad catalanaLas personas gitanas, como otros grupos y minorías étnicas y culturales,

han desarrollado a lo largo de la historia unas habilidades derivadas de su di-námica formativa, adaptativa, de supervivencia, evolutiva, de desarrollo, decontacto, etc.; es lo que se denomina inteligencia cultural. Estas habilidadesson propias de la cultura gitana, y se convierten en un instrumento que setransmite de generación en generación, incorporando los cambios necesa-rios de cada contexto y momento histórico.

Dichas habilidades se configuran alrededor de elementos como, porejemplo, el diálogo y la comunicación intercultural, puesto que las personasgitanas, por su estrategia de vida itinerante, habiéndose tenido que relacio-nar con multitud de sociedades y culturas, han desarrollado unas habilida-des comunicativas que les han permitido aprovechar las relaciones sociales

93

con su entorno de forma recíproca, ya sea a través de la venta y las transac-ciones comerciales o a través de la cooperación.

Actualmente, estas habilidades comunicativas forman parte de los perfilesy nuevos yacimientos de empleo que se demandan en las sociedades avan-zadas. La mayoría de estos nuevos yacimientos tienen que ver o bien con lasnuevas tecnologías de la comunicación y la información o bien con los servi-cios a personas, o con ambas cosas.

Por otro lado, la cultura gitana ha aportado elementos y valores culturalesdesde su llegada a Cataluña, y es ahora cuando estas aportaciones tienenun reconocimiento institucional y un eco en la sociedad mayoritaria a travésde los medios de comunicación, aunque haga más de 30 años que los mo-vimientos sociales gitanos trabajan en esta línea. Una aportación clara en losPaíses Catalanes, que ya han recogido el Estudio de la población gitana enCataluña y algunos medios, es el caso de la lengua; en este aspecto, en laCataluña Norte se mantiene gracias sobre todo a los grupos de personas gi-tanas que viven, o a algunos barrios y zonas donde existen grupos gitanosdesde hace muchos años, incluyendo zonas urbanas. De hecho, muchas delas palabras del léxico que usamos en nuestro día a día provienen de la len-gua gitana, sin que nos demos cuenta: es lo que se denomina préstamosculturales.

Otras aportaciones en cuanto a valores son la solidaridad de grupo y eldiálogo como eje de la convivencia. En este sentido, son muy interesanteslas experiencias que pueden aportar con respecto a su tradición de resolu-ción y mediación en situaciones de conflicto, como, por ejemplo, en casosde maltrato o violencia. La ley gitana, sin oponerse a la ley vigente, tiene unoselementos muy fuertes de cohesión social y de grupo que actualmenteorientan muchas políticas e intervenciones sociales, de forma que las perso-nas gitanas podrían tener cierto protagonismo, avalado por su experienciahistórica.

Durante siglos, ha habido familias gitanas catalanas arraigadas, a las quese están añadiendo las venidas del resto del Estado en los años 60 y 70. Es-tas familias se conocen y se unen entre ellas, y los acontecimientos familia-res son clave para la unión de diferentes familias, para la creación de lazos yalianzas. En el pasado, la vida nómada o seminómada, así como las activi-dades a las que se dedicaban, provocaba que las personas se reconocierany crearan una red de confianza que llega hasta nuestros días. El hecho deque los miembros de una familia respetaran y siguieran la forma de vida gita-na favorecía que la familia tuviera un aval importante ante el resto de las per-sonas gitanas a las que se presentaban. Pertenecer a una familia no tendríamás sentido que un nombre si no fuera amparado por una forma de vivir uni-

94

da al valor de la palabra y la solidaridad y al respeto, que forman un marco dereferencia normativo para todo el grupo.

Resaltamos también el movimiento de mujeres gitanas, el movimiento fe-menino gitano, que, pese a encontrarse en sus inicios, está haciendo gran-des aportaciones a las reivindicaciones de las mujeres y a la sociedad en ge-neral, en la línea de las reivindicaciones de género y de etnia, muy ligadas asu condición de mujeres gitanas. Estas aportaciones pueden hacer del he-cho de ser mujer un instrumento integral que consiga grandes avances ennuestras sociedades, por ejemplo, en la línea de la violencia de género o dediscriminación laboral.

95

97

2MARCO DE APLICACIÓN:

LA POBLACIÓN

2.1. INTRODUCCIÓN A LA POBLACIÓN

El estudio de la población gitana en Cataluña y en España tiene una difi-cultad propia: la falta de datos cuantitativos fiables. La información en lo re-ferente a la etnia no figura en el censo de la población y, por lo tanto, no sepuede trabajar con las estadísticas proporcionadas por las bases de datosde la Administración pública.

Debido a la carencia de datos censales, hemos realizado la aproximaciónal universo de estudio a partir de cifras expuestas en investigaciones anterio-res o presentadas a la Administración pública por organizaciones gitanas.Una de las características de este hecho es la diversidad de cifras con quese puede trabajar. En Cataluña se han recogido del siguiente modo:

J. M. Vázquez 1978 17.962

J. M. Montoya 1987 37.728

Grupo PASS 1991 31.881

Fuente: Fresno, J. M., 1993

Otra dato significativo es el disponible en el Informe de la Subcomisiónpara el estudio de la problemática del pueblo gitano (Congreso de los Dipu-tados. Comisión de Política Social y Empleo), del año 1999:

ANDALUCÍA 286.110 45,35%

MADRID 59.082 9,37%

CATALUÑA 52.937 8,39%

VALENCIA 52.455 8,32%

CASTILLA-LA MANCHA 33.552 5,32%

MURCIA 33.006 5,23%

CASTILLA-LEÓN 28.339 4,49%

ARAGÓN 18.209 2,89%

GALICIA 13.741 2,18%

PAÍS VASCO 11.675 1,85%

EXTREMADURA 11.318 1,79%

LA RIOJA 7.361 1,17%

NAVARRA 5.954 0,94%

BALEARES 5.423 0,86%

ASTURIAS 4.780 0,76%

CANTABRIA 4.021 0,64%

CEUTA Y MELILLA 2.030 0,32%

CANARIAS 854 0,14%

TOTAL 630.847 100,00%

Fuente: Asociación Secretariado General Gitano, 1999.

Los datos numéricos publicados con anterioridad al Estudio sobre la po-blación gitana en Cataluña de 2003 son los presentados a la subcomisiónque estudió la problemática de las personas gitanas en el Congreso de losDiputados, mencionada anteriormente. La cifra proporcionada sobre Cata-luña en el año 1999 fue de 52.937 personas.

La población en Cataluña se concentra en las zonas más industrializadasy próximas a las grandes ciudades. Del mismo modo, nos encontramos conque la población gitana habita, sobre todo, en los medios urbanos y en lasciudades o municipios de mayor tamaño o que están próximos a ellos,como, por ejemplo, el ámbito metropolitano de Barcelona.

Como podemos ver, las personas gitanas en Cataluña se han organizadoen asociaciones o entidades culturales (gráfico n.º 1). A partir de estas orga-nizaciones, de diferentes servicios públicos y agentes sociales y de entida-des de inserción sociolaboral, educativa y social, hemos podido conocer lasagrupaciones de población gitana en Cataluña. Cabe decir que este trabajoha sido posible gracias a la configuración multicultural del equipo del Estudiosobre la población gitana en Cataluña y la gran implicación de las entidadesculturales y religiosas gitanas.

Pese a los esfuerzos realizados por todas las personas y los organismosimplicados, no es posible dar un número que indique la cantidad de perso-nas gitanas en Cataluña. Las cifras oscilan entre treinta mil y sesenta mil,como veremos en la tabla siguiente (tabla n.º 1).

98

Sería importante dedicar esfuerzos a elaborar una aproximación científica,que podría efectuarse de diferentes formas. Una forma posible sería un cen-so de la población gitana; algunos países lo tienen, pero supone efectos derechazo, puesto que las personas gitanas temen que sea utilizado de formadiscriminatoria o que tenga más influencia negativa que positiva. Además,en Cataluña se dan dos argumentos en contra: el derecho constitucional detratar desde la igualdad con independencia de la etnia y la negativa por par-te de las personas gitanas, transmitida a través de las organizaciones cultu-rales. La otra forma sería una encuesta a la población en general de Catalu-ña para saber la proporción de población gitana y no gitana.

Como podemos apreciar en la tabla, algunos de los datos proporciona-dos por las organizaciones, el informe de Bienestar y Familia y otras aporta-ciones tienen cierta coherencia entre ellos, puesto que son coinciden engran parte. No obstante, también podemos ver datos muy diferentes, como,por ejemplo, los referentes a l’Hospitalet, Lleida o Barcelona.

Los datos pueden complementarse unos a otros, aunque no podemosasegurar su precisión. También hemos de tener en cuenta a la población gi-tana invisible, que no tiene relación con los barrios de población gitana, conlas organizaciones o con los servicios sociales. Del mismo modo, hay queconsiderar la movilidad que se puede dar en algunos casos.

99

Gráfico 1. Participación Social

Fuente: Estudio sobre la población gitana en Cataluña. 2003.

�

��

��

!��

"��

#��

$��

$

## #!

!�%

�! �$ !

" �$

##%

��&�� '��

��

��

��

��

100









Girona 337Salt 91


Lloret de Mar 9






URGELL 164




Tarragona 892





2.2. REVISIÓN DE LA SITUACIÓN

A partir de la Constitución española de 1978 y del Estatuto de Autonomíade Cataluña de 1979 empieza a darse la apertura necesaria para que laspersonas gitanas puedan tener acceso a la sociedad desde una perspectivaigualitaria y participativa.

Es el momento en el que las administraciones ponen en marcha los pla-nes de intervención para la erradicación del barraquismo y la construcciónde viviendas sociales a las que irán a parar las familias gitanas. Este aspectotan significativo del derecho a una vivienda digna es un factor muy impor-tante para la transformación de la población gitana, dado que representa vi-vir en unas viviendas y unos barrios estructurados de forma diferente de laorganización interna de las familias extensas, para asumir la estructura de lafamilia nuclear, además de modificar las formas cotidianas de la red relacio-nal y los lazos de solidaridad. A medida que se dan cambios estructurales yfamiliares en la sociedad mayoritaria, el pueblo gitano va asimilando e incor-porando a su forma de vida el modelo de familia de la sociedad mayoritaria.En un 73%, el núcleo familiar de convivencia de las familias gitanas no supe-ra los cuatro miembros (son minoritarios), únicamente en un 19% los núcle-os familiares de convivencia son de más de seis personas. El bloque mayorse sitúa en la franja de dos a seis miembros en el núcleo familiar, y despuntacomo mayoritario en un 26% de las familias consultadas el núcleo familiar decuatro miembros.

Asimismo, en el ámbito de la formación, la situación ha variado en granmedida desde la escolarización a la instrucción de los adultos, se ha introdu-cido en el colectivo gitano un cambio en los valores respecto a la escuela y el

101








VAL D’ARAN


des. de 1999

aprendizaje, aunque aún queda mucho camino por recorrer con respecto ala formación laboral y ocupacional, también en secundaria, o en el ciclo su-perior y en la universidad; y ello, únicamente para poder lograr unas cotasequiparables a las de la sociedad no gitana. Las personas gitanas entiendeny expresan8 que la educación es un elemento clave para la superación desus desigualdades; de ahí que muchas personas trabajen con los medios deque disponen en diferentes intervenciones socioeducativas. Las asociacio-nes y las organizaciones gitanas han dinamizado desde sus sedes cursos derefuerzo escolar o coordinaciones con las escuelas, incluyendo la media-ción, la orientación y el asesoramiento con las familias. Una consecuencia dela adaptación de la escuela al entorno es la generación de bajas expectativasentre el profesorado. Por otro lado, nos encontramos con el currículum de lafelicidad (Elboj, et. al., 2002; págs. 109-110), es decir, situaciones escolaresen las que se prioriza el desarrollo emocional. Hay testimonios que nos expli-can como el profesorado les dedicaba una atención muy grata, pero en lamayor parte de los casos ello no ha repercutido en el éxito escolar.

Un 21,5% de las personas encuestadas demandan una escuela sin racis-mo, prejuicios ni estereotipos. Es importante centrar el debate educativo enel derecho a la educación para todo el mundo y, por lo tanto, una educaciónen la que todas las personas puedan lograr los niveles óptimos y en la que sereconozca el derecho a la identidad cultural como una riqueza para la totali-dad de la población.

Un punto muy importante es la regularización y el acceso a los servicios ya la atención sanitaria, lo que ha conducido, de un lado, a elevar la espe-ranza de vida de los gitanos, y, de otro, a una transformación en los hábitoshigiénicos y, también en algunos casos, alimentarios, sin olvidar la transfor-mación sobre el concepto, desde el punto de vista cultural, de enfermedad.No obstante, hay algunos puntos de este ámbito que son rasgos específicosdel pueblo gitano, como, por ejemplo, la concepción de salud y de enferme-dad, quién gestiona la enfermedad y quién ha de tener y distribuir la informa-ción sobre dicha enfermedad.

En el terreno laboral, la gran mayoría de los gitanos siguen teniendo unaeconomía precaria, del día a día. Sus empleos están unidos a economías desubsistencia y empleos por cuenta propia, como, por ejemplo, la venta am-bulante. Las actividades que han ido desarrollando a lo largo de los años hanmenguado a causa de una economía globalizada y la orientación hacia lasostenibilidad. Los mercados semanales o la chatarra son sustituidos por loscentros comerciales y el reciclaje. El análisis que presentan las personas gi-

102

8. Tabla n.º 5. Estudio sobre la Población Gitana de Cataluña.

tanas es que el racismo es la principal barrera que las personas gitanas enCataluña expresan para acceder al mundo laboral, pero, por otro lado, el tra-bajo es la principal necesidad que expresa el pueblo gitano en Cataluña.

El mundo artístico es otro campo cultivado por la población gitana, perotiene unas cotas reducidas y, aun cuando son muchos los nombres quesuenan en este medio, representa una salida para una ínfima parte de la po-blación.

El trabajo asalariado cada vez se valora más, puesto que representa se-guridad, pero la carencia de formación limita la entrada.

Hay otros factores que tienen un peso específico en la dinámica de la cul-tura gitana, como, por ejemplo, la religión, en cuanto forma aglutinadora yde marca de la identidad, aunque conlleva algunos elementos de inflexión. Elculto ha significado un punto de encuentro, expresión y atención social enmuchos casos.

Las transformaciones que se han producido, y que aún se producen en elpueblo gitano, han afectado principalmente a la mujer, que ha tomado unpapel muy importante como motor de cambio en el seno de su cultura. Lasmujeres gitanas se están organizando, están trabajando en la superación delas desigualdades sociales que padece su pueblo y tienen claro que la clavees la educación.

Pese a que el pueblo gitano se encuentra en un proceso de cambio social,la permanencia de valores como el respeto a los ancianos, la honestidad, elhonor, la honradez, la lealtad, etc. continúan vivos adoptando nuevas for-mas de manifestación que refuerzan la identidad; es lo que en antropologíase conoce como adaptación cultural.

El movimiento asociativo ha sido la forma más directa de participaciónde los gitanos en la sociedad, pese a estar contrapuesto con la organizacióninterna del pueblo gitano. Este pueblo ha aportado mecanismos de reivindi-cación, de implicación, de concienciación y de diagnóstico para solucionar,en primera persona, su problemática y afrontar el reto del desarrollo y de laevolución como pueblo. La organización gitana, en red, favorece que ahoramás que nunca su población esté en consonancia con la sociedad; tal vezpuede realizar aportaciones mediante el desarrollo de sus redes de relacio-nes sociales o de la solidaridad entre los miembros de su comunidad.

También los medios de comunicación han sido herramientas que hanprovocado, y provocan, cambios, tanto interna como externamente; es de-cir, modifican gustos y comportamientos, crean hábitos y necesidades, porun lado y, por otro, divulgan y promueven una imagen estereotipada quenada o poco tiene que ver con la cultura gitana actual. Al contrario, se en-cuentra en lo que es la cultura de la pobreza, de la marginación y de la mar-

103

ginalidad, o, también, por qué no decirlo, en el mejor de los casos, cuandose quiere ver positivamente, se recurre a un mundo romántico de los gitanosprácticamente en desuso.

Cada vez más, los jóvenes sienten la necesidad de reivindicar y de asumirlos símbolos que les identifican desde tiempos ancestrales. Esta posición essíntoma de que el pueblo gitano avanza hacia la normalización y la madurez,y no tiene que padecer por su supervivencia física, preocupándose por suorigen e identidad como parte del pueblo catalán.

Si bien es verdad que no todo el pueblo gitano se encuentra en situaciónde marginación y pobreza, como ya hemos dicho, también cabe reconocerque todos están dentro de lo que denominaríamos exclusión social, enten-dida como el hecho de vivir al margen del ritmo de la sociedad predominan-te y sentirse apartado/da o rechazado/da por ella. La proporción de pobrezaentre la población gitana y la población mayoritaria en España es de 5/1. Se-gún el Informe FOESSA (1998), el 51,6% de la población gitana que vive enla pobreza se sitúa en la franja de pobreza grave o extrema; en el caso de lasociedad española en general, esta tasa es del 16,7%. Así, nos encontra-mos con familias que, aunque disponen de recursos económicos suficientespara poder vivir con comodidad, no conforman lo que sería la sociedad glo-bal de su lugar habitual de residencia; viven, pero al margen, y resultan serun producto con un toque típico y exótico.

Resumiendo, podríamos decir que, aparte de lo que serían unos déficit enlos ámbitos económico y convivencial, nos encontramos, también, con queotros espacios de la vida social están afectados por estas carencias citadasal principio: la enseñanza, la vivienda, el empleo, la formación, la religión, elocio y los juegos, la sanidad, el entorno físico, entre los más importantes.Pero hay algo que pasa inadvertido en las posibles actuaciones, como, porejemplo, la pérdida de habilidades personales o, lo que es lo mismo, la capa-cidad de salir adelante en momentos difíciles.

Ya abordando, muy brevemente, el punto que hace referencia a las admi-nistraciones, cabe decir que desde las instituciones públicas se ha invertido,y se invierte, en el pueblo gitano, pero este destino de esfuerzos y recursosno está lo suficiente coordinado para poder lograr resultados óptimos.

En Cataluña existe la voluntad y la posición claras de intervención parapoder actuar con el pueblo gitano, y para conseguir las metas más impor-tantes deben mejorarse la forma de coordinar y racionalizar los recursos quese ponen a su alcance y los esfuerzos.

104

2.3. INTERVENCIONES SECTORIALES DESARROLLADASCON ANTERIORIDAD

La cultura y el pueblo gitano han podido mantener sus costumbres y sustradiciones ancestrales pese a la situación de discriminación y persecucio-nes. Estas situaciones, al mismo tiempo, han provocado el desarrollo actualen que se encuentra gran parte del pueblo gitano, en el que la exclusión so-cial (económica, social, educativa, de salud, etc.) supone graves carenciasrespecto a la sociedad en la que se encuentran insertado como grupo o co-lectivo diferenciado.

En este sentido, a partir de 1978, con la aprobación de la Constitución es-pañola, y, el año siguiente, del Estatuto de Autonomía de Cataluña, se iniciauna nueva etapa en la intervención y la atención social, sobre todo desde lasadministraciones (tanto estatal como autonómica o local), hacia el pueblo gi-tano. Dicha intervención implica, por un lado, una serie de actuaciones endeterminados ámbitos deficitarios entre el colectivo y, por otro, y gracias aestas intervenciones, unos resultados que favorecen el surgimiento de nue-vas propuestas y actuaciones, que supondrán un punto de inflexión respec-to al cambio social, que no siempre se encuentra exento de choque cultural,de asimilacionismo, de adaptación y de préstamo.

a) ViviendaLa vivienda, y el entorno del hábitat en general, es el eje central para la co-

hesión social. El acceso a la vivienda pública en la década de los 70 y los 80ha sido uno de los elementos clave en la mejora de las condiciones de vidade muchas familias gitanas. Pero, a menudo, las políticas públicas de realo-jamientos han supuesto para los gitanos nuevas dificultades de adaptaciónsocial y de empleo.

En los últimos años se han llevado a cabo importantes actuaciones parala erradicación del barraquismo (Camp de la Bota, La Perona, Can Tunis,Riu Sec, etc.), pero no se han orientado lo suficiente a partir de las necesi-dades de los afectados y no se han previsto los efectos posteriores de lasdificultades de adaptación a los espacios de vivienda y a los entornos socia-les. Las relaciones personales y familiares de los gitanos se han visto afecta-das al dispersar núcleos familiares de un mismo tramado de convivencia. Lainserción en nuevos emplazamientos ha supuesto muchas veces un dete-rioro de las capacidades de autonomía económica y personal, que, al nodisponer del suficiente acompañamiento social, no han mejorado situacio-nes anteriores.

El aumento de gastos en el uso de la vivienda normalizada, la adaptación

105

a espacios comunes con familias de otra procedencia y las nuevas normasde convivencia han significado dificultades concretas que no han permitidorentabilizar suficientemente la plena incorporación social a través de la diso-lución de guetos y de combatir la infravivienda.

La falta de vivienda es un hecho que afecta a toda la sociedad, pero,cuando se habla del ámbito de la vivienda con relación a colectivos desfavo-recidos, vulnerables o en situación de exclusión social, la situación se agra-va, puesto que la oferta existente en viviendas de construcción o de alquilersocial resulta exigua o inexistente en la actualidad.

El pueblo gitano, en las intervenciones para la erradicación del barraquis-mo, concretamente en Cataluña, ha tenido un apoyo socioeducativo impor-tante. Pero, aun cuando el planteamiento inicial9 preveía el agrupamiento delas familias por afinidades sociales y de consanguinidad, la carencia de terre-nos y de viviendas hizo que cada vez más se rompieran las redes relaciona-les y de parentesco, lo que supuso, y aún supone, un cambio de modelo enla estructura de familia, entendiendo que la familia es la base y la célula delpueblo gitano.

b) Atención socialComo hemos comentado en el apartado dedicado a la vivienda, las inter-

venciones para el realojamiento se plantearon desde la década de los 80con un componente socioeducativo importante. Es decir, ya no únicamentese trabajaba en cubrir las necesidades más inmediatas sin la participaciónde las personas implicadas (asistencialismo), sino que se encontró el espa-cio para que las personas fueran los sujetos de la actuación y parte activa enel desarrollo de la intervención.

Este nuevo modelo de trabajo en el ámbito social facilitaba pactos y con-sensos entre profesionales y receptores, lo que suponía un cambio sustan-cial en la forma de vivir y de la organización doméstica.

Asimismo, la incorporación activa de las personas receptoras del proyec-to se hacía pensando en un plan integral y de forma que el efecto no se cen-trara únicamente en la persona titular del grupo familiar, sino en todo él, ade-cuando y marcando acciones para todos los miembros que conformaban launidad familiar, entendida, no obstante, desde la perspectiva de familia nu-clear.

Estas situaciones dieron como resultado, entre otros, la escolarización delos menores, la formación ocupacional para adultos, las medidas de inser-ción laboral, el trabajo específico con la promoción socioeducativa de las

106

9. Patronato Municipal de la Vivienda. Barcelona, 1986.

mujeres y nuevos contactos y formas de relación con otras personas connecesidades sociales similares pertenecientes a diferentes grupos étnicos oculturales.

Aunque por una parte debe mencionarse el aumento de formación entrela población gitana gracias a la implementación de esta nueva forma de tra-bajo, no puede olvidarse que también supuso pérdidas para la cultura gitanay cambios que se dieron sin haber existido un proceso de adaptación, por loque, una vez acabada o interrumpida la actuación, el regreso al estadio an-terior se daba con una situación más precaria y habiendo perdido las estra-tegias que existían con anterioridad.

c) AsociacionismoEn pleno asentamiento y proceso de guetización producto de intervencio-

nes asistencialistas y masivas, las personas gitanas inician un proceso detransformación. El pueblo gitano empieza a incorporar algunas propuestasque le conducirán a elaborar una diagnosis de su situación y a dar solucio-nes posibles, a participar de la vida social que le atañe.

El movimiento asociativo propiamente gitano nace en Cataluña en losaños 70, aunque durante los 60 se dio un impulso desde la sociedad civil ala intervención en el pueblo gitano proveniente de la Iglesia. Las personasgitanas se fueron organizando en los barrios, plantearon sus necesidades ysus intereses, y aportaron sus rasgos de identidad y culturales. De estemodo fueron naciendo las asociaciones culturales gitanas en los barrios,como, por ejemplo, el Centro Sociocultural Gitano de la Mina, la Unión Gita-na de Gràcia y organizaciones de amplio alcance, como la Unión Romaní ola propia Federación de Asociaciones Gitanas de Cataluña, ya en el año1991.

El movimiento asociativo se basa en la Ley de asociaciones vigente, en laque cada persona es un voto independientemente de su edad o sexo, locual entra en una grave contradicción con la representación y la organiza-ción tradicional y cultural del pueblo gitano. Aunque esta característica y elhecho de que para poder intervenir haya que estar en línea con la legislaciónvigente han supuesto y suponen un cambio en las relaciones jerárquicas ytambién en las relaciones de dependencia respecto a la edad y al sexo, tam-bién ha supuesto la creación de unas relaciones que observan los valores gi-tanos y los no gitanos como signo de pluralidad.

Las posibilidades que ha planteado el movimiento asociativo han sido mu-chas, aunque quizás la más importante sea el hecho de la organización so-cial de forma mayoritaria y la representación ante las instituciones y la socie-dad mayoritaria. Actualmente podemos afirmar que un elemento esencial es

107

el movimiento gitano de mujeres que trabaja en clave de género y de pueblodesde la reivindicación de la igualdad de las diferencias.10

d) Medios de comunicaciónAunque parece que los medios de comunicación se encuentran alejados

de la intervención directa sobre el pueblo gitano, esta realidad no es cierta enabsoluto, puesto que su influencia se produce en dos sentidos: la sociedaden general y el pueblo gitano.

Con respecto a la incidencia que los medios de comunicación tienen so-bre la sociedad, es evidente que el tratamiento de estos temas influye en laopinión pública, y más si estos medios son visuales. El hecho de aplicar unapolítica determinada en el momento de informar y de entretener conlleva unareacción y una posición social, y esta obviedad es la que otorga a los mediosde comunicación un poder y una influencia que mucha labor de conciencia-ción y sensibilización directas no puede obtener hasta después de bastantetiempo de implementación. En este sentido es muy importante la manera enque los medios audiovisuales tratan el tema gitano, las informaciones que fa-cilitan y cómo las facilitan, los estereotipos que se reproducen e, incluso, lanomenclatura que se utiliza.

Hasta la actualidad, los medios de comunicación han sido un multiplica-dor de los efectos negativos, se han hecho eco de las actuaciones negativasparticulares y han dado una visión de grupo o generalizada que no se pre-senta de la misma forma en el caso de actuaciones positivas.11 Este hechoha ido creando unos elementos que favorecen la imagen distorsionada delpueblo gitano.

Por otro lado, los medios de comunicación se pueden utilizar para la difu-sión de lo que es, realmente, la cultura gitana, aprovechando el poder difu-sor y la influencia que tienen en la sociedad en general.

108

10. Clavería Borja, E. 2004. Mujer Gitana en el siglo XXI. Touraine, A., Wieviorka, M., Fle-cha, R. et al. 2004. Conocimiento e Identidad. Voces de grupos culturales en la investigaciónsocial (págs. 105-111). El Roure Ed. Barcelona.

11. La potenciación de figuras positivas desde los medios de comunicación para su pre-sentación como referentes es de gran importancia.

109

3OBJETIVOS

La elaboración y la implementación del primer Plan integral del pueblo gi-tano de Cataluña ha de intentar dar respuesta a las demandas que se efec-túan desde los diferentes agentes implicados, partiendo tanto del Estudioelaborado sobre la situación del pueblo gitano (Departamento de Bienestar yFamilia, septiembre de 2003) como de los diferentes agentes, desde la Ad-ministración autonómica hasta la sociedad civil en su sentido más amplio yplural.

A fin de recoger todas las sensibilidades y la participación en el Plan, estese contempla como algo abierto a nuevas incorporaciones a lo largo de suduración, lo cual quedaría suscrito en los objetivos primero y tercero.

El hecho de hablar de la atención a un colectivo culturalmente diferencia-do, pero de extraordinaria complejidad y heterogeneidad interna, obliga a te-nerlo presente en el momento de las planificaciones de conceptos globales yextensos. A medida que se pueda llevar a cabo su desarrollo, habrá que re-alizar los ajustes necesarios para obtener la mayor eficiencia y eficacia, a lavez que permitirá racionalizar los recursos, estableciendo nuevas manerasde trabajar con este grupo cultural. De este modo tiene que pensarse en untrabajo en red y desde la perspectiva del desarrollo comunitario, y siemprecontemplándolo desde la equiparación social, la igualdad, la sensibilización,la convivencia en y con la diferencia.

El pueblo gitano, como ya se ha dicho en varias ocasiones y ya ha sido re-conocido por el Parlamento de Cataluña, conforma también la sociedad ca-talana, por lo que ha de poder encontrarse en igualdad de condiciones queel resto de personas que aquí residen, dado que sus aportaciones lo son enla misma medida que la de aquella. Pero, por sus condiciones sociocultura-les y económicas, de un lado, ancestrales y de otro, impuestas desde fuera,han padecido un retroceso y, en el mejor de los casos, un estancamiento,por lo que su desarrollo parte de unos niveles inferiores respecto a sus veci-nos; por lo tanto, debe trabajarse en ese sentido desde el marco de estePlan.

Por esta razón, el Plan integral del pueblo gitano en Cataluña marca cua-tro objetivos generales básicos, los cuatro grandes ejes que han de dirigir

sectorialmente las metas específicas que enmarquen las actuaciones quehan de desarrollarse en el ámbito del Plan.

Estos objetivos generales son:

1. Marcar políticas de actuación transversales e integrales a favordel pueblo gitano en Cataluña.

2. Equiparar sociocultural y económicamente al pueblo gitano deCataluña con la sociedad de la que forma parte.

3. Sensibilizar a la población catalana y darle a conocer la cultura gi-tana como integrante y miembro de la cultura de Cataluña.

4. Integrar la perspectiva de género para dar respuestas a las nece-sidades específicas de las mujeres gitanas de Cataluña.

110

111

4ORGANIZACIÓN Y METODOLOGÍA

La propuesta metodológica para las actuaciones está desarrollada desdeuna perspectiva integral que se define a partir de la transversalidad y la coor-dinación desde diferentes agentes de cada una de las actuaciones.

TRANSVERSALIDAD: definiremos como transversalidad aquel métodode trabajo en el que un colectivo o un grupo humano forma parte de laplanificación y de la ejecución de las acciones en todos los ámbitos, sintener que formular programaciones específicas, sino que de forma inte-grada pasa a formar parte de la actuación.

La transversalidad también puede ser un objetivo de trabajo en sí mis-ma. Lo que hace falta, pues, es una revisión de los parámetros de calidadde los proyectos y las acciones ya existentes, a fin de ir adaptando la rea-lidad a los objetivos o, cuando se planifique, además de tenerlo comometa, también establecerlo como forma de trabajo.

Hoy en día, la transversalidad es difícil de llevar a la práctica dada la tradicional división sectorial de las organizaciones e instituciones, y tam-bién de la cultura de trabajo, puesto que existe la creencia de que se necesita la compartimentación y la posesión de la información de cadaparcela por unos profesionales determinados a fin de poder ser más efi-cientes y eficaces en el trabajo, y de más prestigio en los ámbitos personale individual. En España, y en Cataluña en particular, falta experiencia eneste tipo de metodología y práctica de trabajo, tanto interna como exter-namente.

Pese a que en gran medida el término principio de transversalidad seda en un contexto político, es en la Práctica y del Trabajo Social, en ma-yúsculas, donde tiene que tener su expresión y donde tiene que producirlos cambios.

La aplicación del principio de transversalidad o de la metodología trans-versal es la que tiene que proporcionar un cambio en las relaciones y en laejecución, y, evidentemente, en el resultado de las actuaciones que tienencomo claros protagonistas a las personas.

COORDINACIÓN: hablaremos de coordinación cuando se da un inter-cambio de información, un consenso en los objetivos y un acuerdo meto-dológico de aplicación material en la ejecución entre diferentes agentes ydesde un nivel horizontal entre ellos.

Con un planteamiento coordinado no hay jerarquías ni liderazgos, úni-camente la apuesta común por un objetivo compartido, del que uno ounos serán los ejecutores materiales, pero la responsabilidad es compar-tida entre todos.

La herramienta fundamental de la coordinación son las redes de comu-nicación entre los agentes implicados y la disponibilidad de la informaciónde forma equitativa para todo el mundo, puesto que esta condición posi-bilita que cualquier actuación gire en torno a un mismo eje de trabajo conla garantía de que las personas recibirán el trato y las acciones más ade-cuadas a sus necesidades o demandas.

ORGANIZACIÓNAl ser este un primer Plan integral del Pueblo Gitano, impulsado desde

el Departamento de Bienestar y Familia, con la voluntad de dar continui-dad a las actuaciones públicas en este ámbito, y a fin de lograr la implica-ción de los diferentes departamentos de la Generalitat, la coordinaciónadministrativa suficiente con los entes locales y la necesaria participaciónde representantes del pueblo gitano y de otras organizaciones sociales,se ha establecido el modelo de organización recogido en el Decreto102/2005, de 31 de mayo, de creación de la Comisión Interdepartamentaldel Plan integral del pueblo gitano y del Consejo Asesor del Pueblo Gitano(DOGC n.º 4397, de 2 de junio de 2005).

1. Comisión Interdepartamental:Está formada por los diferentes departamentos de la Generalitat de

Catalunya implicados en este Plan, con el objetivo de disponer de un ór-gano de coordinación para el despliegue coherente y efectivo de las di-ferentes acciones que contempla el Plan. A la vez, esta comisión permi-tirá el tratamiento amplio y consensuado y la toma de decisiones, en elámbito de la coordinación interadministrativa, sobre las circunstancias ylas necesidades que afecten a la atención al pueblo gitano de Cataluña.

2. Consejo Asesor del Pueblo Gitano:Con el objetivo de incorporar la plena participación del pueblo gitano,

se ha creado el Consejo Asesor del Pueblo Gitano, que tiene comoprincipales funciones las siguientes:

112

– Hacer llegar su voz y su opinión de forma directa, formulando pro-puestas y recomendaciones a las administraciones públicas.

– Informar las actuaciones que se realizan en el marco de los planes in-tegrales y de las administraciones públicas en general.

– Proponer nuevas medidas y actuaciones a fin de dar respuesta a lassituaciones y circunstancias del pueblo gitano.

Por otro lado, desde la Dirección General de Actuaciones Comunitarias yCívicas del Departamento de Bienestar y Familia, se establecerá una Secre-taría/Oficina de Atención al Pueblo Gitano o Instituto Catalán del Pueblo Gi-tano, a fin de impulsar y gestionar las actuaciones que se prevén en el Planintegral y de operativizar la coordinación entre los diferentes departamentos,con relación a los diferentes proyectos iniciados. También tendrá el encargode actuar como secretaría y prestar el apoyo técnico y administrativo nece-sario para el funcionamiento de la Comisión Interdepartamental y del Conse-jo Asesor del Pueblo Gitano.

113

115

5ACTUACIONES

MEDIDAS PREVIAS

1. Hay que dar difusión al reconocimiento institucional, a la vez que se tra-baja para generar nuevas formas de reconocimiento del pueblo gitano ysu cultura, como, por ejemplo, en los ámbitos europeos o estatales.

2. La voz de las personas gitanas tiene que mantenerse en el desarrollode las diferentes acciones y actuaciones que se lleven a término a partirdel Plan integral del pueblo gitano en Cataluña.

Es necesario poder mantener e incrementar el grado de participaciónque hasta la actualidad ha tenido el proceso de elaboración del Plan, afin de que pueda ser efectivo y consensuado.

Las comisiones de trabajo o de evaluación que se propongan a lolargo del desarrollo del Plan tienen que ser mixtas y tan plurales comosea posible; han de estar compuestas por personas gitanas y no gita-nas.

3. Las actuaciones tienen que ser prioritariamente integrales, es decir, lacomposición de los equipos institucionales habrá de observar la inter-departamentalidad.

4. La formación de profesionales de los diferentes ámbitos de la culturagitana debe ser un aspecto constante del proceso.

5. Es vital generar el debate en torno a la acción afirmativa para crear líne-as de actuación adecuadas.

6. Hay que promover y avalar la investigación sobre el pueblo gitano enlos ámbitos autonómico y europeo.

7. Tendría que ponerse en marcha un proceso de análisis y debate, comoprimera fase para la obtención de un estudio preciso, donde pueda re-

flejarse la realidad cuantitativa de la población gitana en Cataluña. Lastendencias más innovadoras son las que ponen los estudios de pobla-ción en manos de la propia comunidad afectada. El proceso deberíaconsiderar:

a. Estado de la cuestión: teorías y prácticas sobre el asunto.b. Análisis de las líneas y su posibilidad en Cataluña.c. Creación del protocolo de consulta.d. Consenso para una posible puesta en marcha.

8. Todas las actuaciones previstas en el presente Plan y las líneas que sedesprendan han de tener presente la perspectiva de género de formaintegral.

PRESENTACIÓN DE LAS ACTUACIONES

Las líneas de actuación y las propuestas planteadas en este Plan integralse presentan desde los diferentes ámbitos de actuación. En cada uno de losámbitos podemos encontrar una primera parte de objetivos específicos quedeben lograrse extraídos de las conclusiones del Estudio sobre la poblacióngitana en Cataluña. A partir de dichos objetivos se presentan las fichas decada una de las actuaciones.

Cabe señalar que todas las actuaciones se contemplan desde la perspec-tiva de trabajar unos ejes transversales, como, por ejemplo, género, meno-res, familia y cultura.

Asimismo, las acciones que deben desarrollarse enmarcadas en este Planintegral del pueblo gitano tendrán un ente o una institución responsable,pero su ejecución y su implementación irán unidas a la coordinación y el tra-bajo horizontal con otros departamentos de la Generalitat de Catalunya, en-tes locales, organizaciones no gubernamentales y sociedad civil, según lascompetencias de cada uno.

116

Cultura e identidad1. Recuperación del patrimonio cultural gitano. Iniciar acciones para

reconocer, recuperar y difundir el patrimonio cultural del pueblo gitanoen la línea de medidas de la UNESCO para el patrimonio cultural inma-terial, como valor de la diversidad cultural mundial.

2. Defensa del patrimonio cultural: Centro de Cultura Gitana. Creaciónde un espacio donde las personas gitanas puedan proyectar su culturaen todos los ámbitos artísticos, formativos, etc., para prestigiar y dar aconocer la cultura gitana tanto a las nuevas generaciones como a la so-ciedad en general.

Familia1. Entre la pluralidad de opciones de vida y, por lo tanto, de formas de

convivencia familiar que se dan en la sociedad mayoritaria, se puedecontemplar el concepto de familia gitana como una forma más de con-vivencia familiar, sin connotaciones de cariz tradicional o antiguo. La fa-milia extensa y las formas rituales han de considerarse en nuestrasreferencias normativas.

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Cultura e identidad

Proyectar un museo interactivo de la población gitana enCataluña.

Departamento de CulturaDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Cultura e identidad

Creación de un centro cultural gitano.Sus funciones tendrán que ver con el desarrollo, lainvestigación, la formación y la difusión de la cultura gitana.

Departamento de CulturaDepartamento de Bienestar y Familia

117

Vivienda y urbanismo1. La pluralidad de voces que existen en la sociedad debería estar repre-

sentada por una pluralidad de formas de vivir, y ello también afecta ala organización urbanística y las viviendas.

2. Los edificios de venta diversificada (protección oficial, piso protegidoy venta libre) dan la posibilidad de convivencia y enriquecimiento, y a lavez superan la situación de discriminación hacia un bloque de pisos,una calle o un barrio en concreto. No se trata de distribuir, sino de quecada persona pueda elegir su fórmula.

3. Habría que repensar el espacio del hogar teniendo en cuenta las dife-rentes maneras de vivir y organizarse familiar y socialmente.

4. Erradicación de la infravivienda y la situación de guetización en la quese encuentran algunos barrios de Cataluña.

5. Formar para que se produzca un cambio con relación a la tenencia dela vivienda, apostando por el alquiler.

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Familia

Promocionar la creación de espacios de recogimiento yvelatorio de 24 horas en los tanatorios.

Departamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Familia

Contratación de mediadores gitanos.Apoyar a las familias con problemática social y potenciar laactuación mediadora entre las familias gitanas y su entorno através de los ayuntamientos y los consejos comarcales.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Familia

Apoyar el reconocimiento del ritual gitano y promoverlocomo forma de matrimonio participando en la actualconformación del ordenamiento jurídico.

Departamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de Justicia

118

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Vivienda

Promocionar las actuaciones para el derecho de lajuventud gitana a una vivienda.

Departamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de la Presidencia – Secretaría de Juventud

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Vivienda y urbanismo

Potenciar la inclusión de las organizaciones y entidadesvecinales y gitanas en el Comité de Evaluación ySeguimiento de los Programas de Actuación.

Departamento de Política Territorial y Obras Públicas

Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Convenios de empleo para los barrios con las promotorasde construcción de viviendas y de mantenimiento deobras públicas. Cuotas de empleo.En los sectores del urbanismo y la construcción, en los barriosdonde vive población gitana.

Departamento de Medio Ambiente y Vivienda

Ámbito:

Actuación:

Responsables:


Dar prioridad al realojamiento en los barrios rehabilitados,evitando la concentración; estimular el esponjamiento y laredistribución en el barrio.Promocionar los concursos para la construcción de bloquesde viviendas mixtos: protección oficial / vivienda protegida /venta libre.

Departamento de Política Territorial y Obras PúblicasDepartamento de Medio Ambiente y Vivienda

119

Educación1. Partir de investigaciones sobre el pueblo gitano y prácticas de

éxito, de forma científica que nos lleve al éxito educativo de los niñosy niñas gitanos y a la promoción de su pueblo.

2. Partir de las actuaciones planificadas por el Departamento de Educa-ción en el Plan para la lengua y la cohesión social y el Plan del en-torno.

Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Transformación urbanística y social de barrios deactuación prioritaria, actuando desde la Ley de mejora debarrios, áreas urbanas y villas que requieren atenciónespecial (2/2004, de 4 de junio).La transformación debería estar sujeta a la iniciativa deerradicación de los barrios guetizados y la posibilidad departicipación de todos los agentes implicados, incluyendo a laspersonas gitanas, tanto en el diseño como en la construcción.

Departamento de Política Territorial y Obras Públicas

Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Creación de una línea de búsqueda de buenas prácticaspara la superación de las desigualdades en el ámbito de lavivienda.La comisión tendría que aportar líneas de actuación para lapromoción de la vivienda entre la comunidad gitana.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:


Ayudas económicas y de tramitación a las personasgitanas para compra o alquiler de una vivienda.Crear comisiones mixtas para la mediación y el seguimientodel proceso, revisando las pautas de valoraciones actuales ycreando pautas que observen la pluralidad de culturas y deformas de vida.

Departamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de Medio Ambiente y Vivienda

120

3. Posibles soluciones para el fracaso escolar femenino gitano:3.1. La participación de personas gitanas en los centros educativos,

sobre todo mujeres, que puedan aportar la visión de su cultura ala dinámica propia del centro.

3.2. Participación de familias, personas mayores, mujeres, profesio-nales gitanos y profesorado gitano en la escuela, con poder dedecisión.

3.3. Becas para centros específicos durante un tiempo para conse-guir profesionales gitanos en todos los ámbitos.

4. Potenciar la educación de las niñas, jóvenes y mujeres gitanas, conproyectos que ayuden a incluir sus voces.

5. Se están dando experiencias muy positivas superadoras de la media-ción y que tienen en cuenta la inclusión de las familias y otros agentesy servicios comunitarios: comunidades de aprendizaje. Estas expe-riencias, que ya dan resultados en diferentes localidades catalanas,incorporan las voces de las familias y de otras personas del entornodel niño o la niña, las organizaciones gitanas o la Iglesia Evangélica ylos servicios y profesionales del medio para poder llevar a cabo inter-venciones coordinadas entre todas las personas y entidades o servi-cios con los que interactúa el niño o la niña.

6. Introducción de la cultura gitana en la organización y el currículumeducativo.

7. Conseguir una presencia más alta de personas de todas las culturasen las aulas, puesto que se reconoce la riqueza cultural.

8. Trabajar en la línea de la formación a lo largo de la vida.9. La posibilidad de recursos tutorados puede ser un elemento poten-

ciador de la educación y, a la vez, de inclusión social, que puede in-crementar la cohesión en cada barrio o municipio.

10. Si se introducen elementos de confianza, como, por ejemplo, las per-sonas gitanas respetadas en las escuelas, mujeres gitanas que parti-cipen en la vida cotidiana de los centros y que proporcionen ciertatranquilidad a las familias, pueden empezar a posibilitarse alternativaseducativas para las niñas y jóvenes gitanas.

11. Sistemas de becas que puedan mantener a los niños y niñas o los/lasjóvenes en el sistema educativo sin perjuicios económicos para susfamilias.

121

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Formación de familiares.Talleres dirigidos a padres y madres de la comunidad gitana.

Departamento de EducaciónDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Archivo documental y difusión de las investigacionesrealizadas en el ámbito educativo sobre el pueblo gitano.

Departamento de Educación

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Elaboración de un plan de acogida.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Incorporación de la cultura gitana al currículum educativo.Revisión de los libros de texto y organización de loscentros para la incorporación de los rasgos necesarios afin de conseguir la interculturalidad en las aulas.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Formar grupos de apoyo por demarcaciones.


122

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Protocolo dirigido a las editoriales para la interculturalidady la no discriminación.

Departamento de EducaciónDepartamento de Cultura

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Proyectos de inclusión en la educación de personasadultas.Se impulsarán proyectos escolares que fomenten actuacionescomunitarias o metodologías inclusivas.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Potenciar proyectos de mediación cultural.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Potenciar los proyectos inclusivos y de entorno queaseguren la calidad de la enseñanza y la convivenciaintercultural.Se impulsarán proyectos escolares que fomenten actuacionescomunitarias o metodologías inclusivas (proyectos educativosde ciudad, comunidades de aprendizaje...).


123

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Subvención de proyectos de voluntariado educativo conel pueblo gitano.Los proyectos han de contemplar la formación específica delvoluntariado. Este voluntariado estará indicado para tareas derefuerzo en el aula o extraescolares.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Subvención de proyectos de acción tutorial y referentespositivos.Los proyectos tienen que considerar el seguimiento de losniños y los jóvenes en su proceso formativo y generar una redde referencia positiva.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Fórmulas de acción afirmativa para el acceso de laspersonas gitanas a todos los niveles educativos, haciendoespecial hincapié en el nivel universitario.

Departamento de EducaciónDepartamento de Universidades, Investigación ySociedad de la Información

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Convocatoria de becas.Se convocarán becas para todos los niveles educativos y paralos diferentes ámbitos de formación (formal, no formal yvirtual).


124

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Fomentar el asociacionismo juvenil como espacioeducativo.

Departamento de la Presidencia – Secretaría de JuventudDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Formación de voluntariado educativo para mujeresgitanas.Para poder incluir las voces de las mujeres gitanas en loscentros educativos y poder dotar de elementos de confianza yseguimiento al proceso formativo de las niñas y jóvenesgitanas.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Promover convenios para el éxito educativo de las chicasy mujeres gitanas.

Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de lasMujeresDepartamento de EducaciónDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Creación de un grupo territorial de seguimiento educativointercultural.Incluido en los EAP y coordinado por el SICS.


125

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Promover acciones de orientación, información yseguimiento para el acceso de la juventud gitana aestudios de CF de grado medio y superior, así como a losuniversitarios.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Promover convenios con organizaciones para lapromoción educativa de los jóvenes gitanos.Los proyectos habrán de observar la tutoración, elseguimiento y la evaluación del proceso formativo de los/lasjóvenes, así como la aplicación del proyecto de forma amplia,maximizando los recursos.

Departamento de EducaciónDepartamento de la Presidencia – Secretaría de Juventud

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Educación

Convenios para la formación y la contratación de mujeresgitanas directoras y monitoras de ocio (comedor escolar).La inclusión de las mujeres gitanas en el marco escolar puedefavorecer el debate intercultural y, a la vez, la incorporación delas mujeres al mercado laboral.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Formación e incorporación de profesionales gitanos de laeducación en los centros educativos.Las personas de minorías étnicas tienen que contar concontrataciones específicas para dotar a los centros educativosde profesionales que representen la realidad multicultural de lasociedad catalana.


126

Trabajo1. Elaborar planes de formación y de empleo junto a las organizacio-

nes gitanas y con personas gitanas individuales.2. Desarrollar ayudas para la formación profesional de los jóvenes.3. El autoempleo es una salida que cabe tener en cuenta para aquellas

personas que tienen pocas posibilidades de acceso al mercado labo-ral. Deben elaborarse planes para diversificarlo, para que forme partedel mercado laboral competitivo y genere prestigio social. Bolsas detrabajo, autonomía laboral, cooperativa, PYME, negocios propios, conun acompañamiento que asegure el éxito de las campañas.

4. El trabajo en red es un buen medio para una organización de la familia yel entorno. Los sistemas de franquicias pueden ayudar a aquellas per-sonas mayores para las que la venta ambulante se convierte en su úni-ca salida.

5. Dar salida a las perspectivas emprendedoras de las mujeres gita-nas a través de microcréditos y realizar el seguimiento de los proyectosempresariales y cooperativos.

6. Crear proyectos que abarquen la vida familiar, la laboral y la forma-ción para las mujeres.

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Fomento de acuerdos y convenios con organizaciones afin de mejorar la escolarización, incidiendo especialmenteen la ESO.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Asesoramiento y orientación a centros con absentismoescolar.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Educación

Colaboraciones y coordinación con los planes localespara la superación del absentismo escolar.


127

7. Poner en marcha el programa Juventud gitana, juventud emprende-dora, puesto que este colectivo forma antes a las familias y puede ha-ber más disposición para asumir responsabilidades laborales, crearempresa, empresa familiar.

8. Políticas APEL y reconocimiento de las habilidades desarrolladaspor el pueblo gitano a lo largo de la historia como habilidades requeri-das por el mercado laboral en la sociedad actual:8.1. Movilidad.8.2. Organización en red.8.3. Habilidades comunicativas y sociales.8.4. Habilidades propias de los servicios de proximidad.8.5. Tecnologías de la información y la comunicación.8.6. Montajes y estructuras.

9. Acceso a las tecnologías de la información y la comunicacióncomo herramienta y como fin ocupacional.

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Trabajo

Convenio con organizaciones gitanas para proyectos deinserción laboral y dispositivos integrales para laformación e inserción laborales.Los proyectos tendrán que ser innovadores, basados en elcurrículum de máximos y avalados por la eficacia de la acciónformativa, creando proyectos de empleo para el seguimiento yla tutoración de las acciones coordinadas; fomentando lasoportunidades para jóvenes y mujeres.

Departamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de Trabajo e Industria

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Trabajo

Recopilar las investigaciones y los estudios elaboradossobre la población gitana y el mercado laboral.Estos estudios han de servir para orientar una línea depromoción de nuevos yacimientos de empleo relacionadoscon las habilidades desarrolladas por la población gitana.

Departamento de Trabajo e IndustriaDepartamento de Universidades, Investigación ySociedad de la Información

128

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Trabajo

Concurso de proyectos para la creación de franquiciasgitanas, para el autoempleo y el cooperativismo.Las franquicias tienen que recoger las característicasculturales, la perspectiva de género y las posibilidades detrabajar para la superación del trabajo precario e informal.

Departamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de Trabajo e Industria

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Trabajo

Promoción de becas y ayudas para la formación yadquisición de un certificado europeo en conocimiento delas TIC.Las personas gitanas necesitan currículums muy acreditadospara superar las barreras actuales. Las TIC son una salida másque interesante. Las certificaciones europeas son necesariaspor la acreditación de los conocimientos en TIC. Priorizar alcolectivo femenino en el acceso a las ayudas y a las becas.

Departamento de Universidades, Investigación ySociedad de la Información Departamento de Trabajo eIndustria

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Trabajo

Formación en tecnologías de la información y lacomunicación.Se crearán dispositivos para el acceso de las personas gitanasen la Red Òmnia de Cataluña, incidiendo especialmente en elcolectivo femenino.

Departamento de Universidades, Investigación ySociedad de la InformaciónDepartamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de Trabajo e Industria

129

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Trabajo

Promover la participación de personas gitanas en losprogramas de orientación profesional.

Departamento de Trabajo e Industria

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Trabajo

Promover dispositivos de inserción sociolaboral.Promover la participación de personas gitanas con riesgo deexclusión sociolaboral en los dispositivos de formación einserción sociolaboral dirigidos a colectivos de personas conriesgo de exclusión (acciones integradas dirigidas a colectivoscon especiales dificultades, acciones para personas acogidasa la renta mínima de inserción).


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Trabajo

Buscar vías para la regulación de las tareas derecuperación de residuos.

Departamento de Medio Ambiente y ViviendaDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Trabajo

Ayudas económicas para el seguimiento y la formación dechicas y mujeres gitanas para su inclusión en el mercadolaboral.Fomentando el proceso de seguimiento y tutoración dereferentes positivos para la formación e inserción laborales.

Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de lasMujeresDepartamento de Trabajo e Industria

130

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Trabajo

Promover el empleo.Promover la participación de personas gitanas en losprogramas de fomento del empleo: planes de empleo, nuevosyacimientos para empleo, etc.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Trabajo

Participación en los programas de fomento de la igualdadde oportunidades hombre-mujer en el mercado detrabajo.Promover la participación de mujeres gitanas en losprogramas dirigidos a fomentar la igualdad de oportunidadeshombre-mujer en el acceso al mundo laboral


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Trabajo

Promocionar la capacitación y la inserción laboral en elámbito de la recogida selectiva de residuos.

Departamento de Medio Ambiente y ViviendaDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Trabajo

Mejora de la cualificación profesional.Promover la participación de personas gitanas en lasactuaciones de formación profesional ocupacional, en lasescuelas taller y casas de oficios, en el caso de los jóvenes, y en los talleres ocupacionales, en el caso de los mayores de25 años.


131

Salud y sanidad1. Profundizar en el conocimiento de la salud y los servicios sanitarios res-

pecto a la población gitana, haciendo hincapié en la esperanza de viday la situación de las mujeres y de la infancia.

2. Crear espacios para el recogimiento y el encuentro familiar en los cen-tros hospitalarios.

3. Impulsar la incorporación de profesionales gitanos al sistema sanitario,a fin de facilitar el acercamiento de la población y la comunicación entreambas partes.

4. Facilitar la formación continuada específica a los profesionales sanita-rios que trabajan en zonas donde resida población gitana.

5. Impulsar la incorporación de personas gitanas como agentes de saluden su ámbito social y en los centros sanitarios.

6. Generar proyectos con los centros de salud orientados a las mujeresgitanas basados en el conocimiento para el seguimiento de las enfer-medades propias.

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Salud y sanidad

Realización de investigaciones sobre la salud y losservicios sanitarios respecto a la población gitana.Se hará especial hincapié en la esperanza de vida, las mujeresy la infancia. Este estudio debe servir para orientar lasactuaciones concretas y de aplicación puntual.

Departamento de Universidades, Investigación ySociedad de la InformaciónDepartamento de Salud

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Trabajo

Fomento del autoempleo.Promover la participación de personas gitanas en losprogramas de fomento del autoempleo y creación de la propiaempresa.


132

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Salud y sanidad

Formación e inserción laboral de agentes de salud.Se pondrá un énfasis especial en las mujeres gitanas, por sushabilidades y por ser un elemento clave en el desarrollo de sugrupo.

Departamento de SaludDepartamento de EducaciónDepartamento de la Presidencia – Instituto Catalán de lasMujeres

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Salud y sanidad

Facilitar formación continuada específica a losprofesionales asistenciales que trabajan en zonas dondereside población gitana.Organización de cursos de formación específica paraprofesionales asistenciales.

Departamento de Salud

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Salud y sanidad

Promocionar la creación de espacios para la reuniónfamiliar en los centros hospitalarios públicos yconcertados.

Departamento de Salud

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Salud y sanidad

Incentivar la formación y la incorporación de profesionalesgitanos de la salud a los centros de atención sanitaria.Las personas de minorías étnicas tienen que contar concontrataciones específicas para dotar a los centros sanitariosde profesionales que representen la realidad multicultural de lasociedad catalana.

Departamento de SaludDepartamento de Bienestar y Familia

133

Participación social1. Organización en red propia de la estructura social gitana y también de

los movimientos sociales actuales. Se trata de una habilidad y un valormuy solicitados en la sociedad actual. El valor de la familia como ele-mento transformador y el rol activo de las personas mayores son apor-taciones para la participación social en general que es necesariopotenciar.

2. Ya hemos hecho mención a la solidaridad, rasgo que irá apareciendoen todos los aspectos de la participación. La familia y su entorno, sucomunidad cultural como fin último y el deber de ayuda y referenciahacia esta son una constante en la vida gitana, aspectos que se ponende manifiesto en las formas de relación y organización gitanas.

3. Fomento de un asociacionismo amplio, global, donde cabe todo elmundo, entendido como un espacio horizontal y democrático, dondetodo el mundo puede participar no solo de hecho, sino que se piensa entodo el mundo a la hora de programar actividades y pensar el espacio.

4. La escuela es un marco de participación muy bueno para las familiasgitanas, donde se pueden sentir muy bien y generar mucha transforma-ción, tanto en sus vidas como por la influencia que generan en su en-torno; con hijos e hijas como referentes para otros gitanos y gitanas,con efectos en el aprendizaje, tanto de los niños y niñas gitanas comode las familias o personas gitanas que participan. De forma general, laparticipación social genera formación. Sin embargo, hay que apoyarlas actuaciones desde la perspectiva de la igualdad de las diferen-cias, el derecho de las mujeres gitanas a desarrollar su propia identidaden condiciones de igualdad.

5. Potenciar la solidaridad entre mujeres a partir de su red social y fami-liar.

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Salud y sanidad

Organizar concursos de proyectos sanitariosinterculturales en los centros de salud.Se dará impulso y se proporcionará ayuda a proyectossanitarios que fomenten actuaciones comunitarias ometodologías inclusivas, así como a proyectos integrados debarrio o pueblo.

Departamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de Salud

134

6. Potenciar el asociacionismo de las personas gitanas en el movimientoasociativo en general.

7. Se debe potenciar el asociacionismo juvenil para que canalice susdemandas y satisfaga sus necesidades.

8. Crear espacios polivalentes y creadores de posibilidades de futu-ro, en el sentido de que los jóvenes puedan desarrollar su creatividad yel acceso a las tecnologías de la información y la comunicación.

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Participación social

Crear el Observatorio para la Convivencia Multicultural ysin Discriminaciones, dentro de la Secretaría de Atencióndel Pueblo Gitano.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Elaborar un estudio sobre la población gitana procedentede la Europa del este en Cataluña para marcar líneas deactuación con esta comunidad.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Difundir el trabajo de las organizaciones gitanas enCataluña.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Incluir el reconocimiento del pueblo gitano en el nuevoestatuto de Cataluña.

Departamento de Relaciones Institucionales yParticipación

135

Ámbito:

Actuación:

Responsables:


Establecer programas de voluntariado para la promociónde las mujeres gitanas.

Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de lasMujeresDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Prestar apoyo y difusión a acciones anuales para elintercambio de experiencias con el fin de promocionar alas mujeres gitanas.

Departamento de la Presidencia – Instituto Catalán de lasMujeres

Ámbito:

Actuación:

Responsables:


Apoyar la formación de nuevas organizaciones y grupospara la promoción de las mujeres gitanas.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:


Apoyar los proyectos de promoción de las mujeresgitanas en Cataluña.


136

Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Transformación social de barrios.Fortalecer el tejido vecinal y asociativo y establecer sistemasde coordinación, formación y trabajo en red en los barrios conpoblación gitana significante.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:


Avalar proyectos coordinados desde asociaciones de jóve-nes gitanos con otras organizaciones gitanas del resto deEuropa.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:


Promover la incorporación de las asociaciones gitanas dejóvenes al Consejo Nacional de la Juventud de Cataluña(CNJC).


Ámbito:

Actuación:

Responsables:


Fomentar los proyectos para la participación social de lajuventud gitana.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Subvencionar proyectos de actuaciones comunitarias,cívicas y de fomento del voluntariado.Realizar tareas de asesoramiento, gestión y seguimiento de losproyectos desarrollados por entidades gitanas.


137

Lengua1. La enseñanza de la lengua gitana en las escuelas se demanda como

una forma de enriquecimiento cultural y de conservación de la lengua yla cultura.

2. Creación de centros culturales gitanos donde se pueda aprender ydonde sean las personas gitanas las que expongan su cultura y la pue-dan enseñar y aprender.

3. Promoción y enseñanza del catalán.

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Lengua

Promover un programa de lectores en romanò.Se creará la iniciativa en convenio con personas gitanas deleste.

Departamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de EducaciónDepartamento de Universidades, Investigación ySociedad de la Información

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Lengua

Formar profesorado de romanò.Se incluirá un plan de contratación para personas gitanas deleste en Cataluña y que hablen el romanò como primeralengua.

Departamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de Educación

Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Programas europeos.Participar en programas europeos vinculados con la poblaciónromà y prestar apoyo a las entidades gitanas que se presentena las convocatorias comunitarias.


138

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Lengua

Promover el refuerzo del catalán como actividadesextraescolares y comunitarias.

Departamento de la PresidenciaDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Lengua

Ayudar a la traducción y la difusión en catalán de lacomunicación de las organizaciones y entidades gitanas.

Departamento de la Presidencia – Secretaría de PolíticaLingüísticaDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Lengua

Establecer convenios con las organizaciones gitanas dedifusión y enseñanza de la lengua catalana.

Departamento de la Presidencia – Secretaría de PolíticaLingüísticaDepartamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de Educación

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Lengua

Dar clases de romanò en las escuelas que lo soliciten.Se colaborará con personas gitanas del este que hablenromanò como primera lengua.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Lengua

Crear materiales, difundir documentación y traducir enromanò.

Departamento de Bienestar y FamiliaDepartamento de Cultura

139

Medios de comunicación e imagen social1. En este sentido, las recomendaciones que se hacen en El Pueblo Gi-

tano. Manual para Periodistas12 son muy deseables con respecto ala forma de tratar de una manera justa e igualitaria, con el léxico ade-cuado, a la comunidad gitana y a sus miembros.

2. Los medios de comunicación tendrán que hacerse eco de aspectos dela cultura gitana, partiendo de sus vivencias y de lo que dicen las perso-nas gitanas; podrían interesar mucho a la sociedad mayoritaria, dándo-le la información de forma objetiva.

3. Realizar y emitir programas sobre cultura gitana, protagonizadospor personas gitanas. Del mismo modo que se hacen documentales deotras culturas de todo el mundo o de las culturas que están llegando enlos últimos años a Cataluña, podrían hacerse de la cultura gitana.

4. Apoyar y potenciar que haya persones gitanas en la universidad cur-sando los estudios necesarios para dedicarse a la comunicación au-diovisual.

5. Las acciones afirmativas pueden facilitar la aparición de personas bienformadas para poder poner en marcha nuevos proyectos con el objeti-vo de implicar a la propia población gitana y potenciar acciones másparticipativas.

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Medios de comunicación e imagen social

Crear un código ético para la no discriminación en losmedios de comunicación.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Promover la imagen social del pueblo gitano y de sujuventud de forma positiva para la superación de lasimágenes sesgadas y estereotipadas.


140

12. El Pueblo Gitano. Manual para periodistas. Barcelona. Unión Romaní. Instituto Roma-nò de Servicios Sociales y Culturales, 2001

Justicia1. Los poderes judiciales han de asegurar la aplicación de las normativas

y directivas vigentes propuestas para la superación de la discriminaciónmediante los recursos jurídicos oportunos.

2. La población reclusa gitana necesita medios que posibiliten su incorpo-ración a la sociedad.

3. Equiparación legal del ritual de la boda gitana a los diferentes tipos derituales reconocidos en la legislación vigente sobre la cuestión.

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Justicia

Incrementar la formación básica y ocupacional en loscentros penitenciarios.La formación ha de estar relacionada con los yacimientos deempleo vinculados con las habilidades desarrolladas por lapoblación gitana.

Departamento de JusticiaDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Justicia

Difundir y hacer el seguimiento de la aplicación de lasdirectrices de la Unión Europea para la superación de ladiscriminación.Se hará hincapié en las directrices 2000/43/CE13 y2000/78/CE14.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:


Crear espacios de difusión audiovisual de la cultura gitanapor parte de equipos multiculturales, con participación delas organizaciones gitanas.


141

13. Directriz del Consejo, de 29 de junio de 2000, relativa a la aplicación del principio deigualdad de trato a les personas independientemente de su origen racial o étnico.

14. Directriz del Consejo, de 27 de noviembre de 2000, relativa al establecimiento de unmarco general para la igualdad de trato en el trabajo y el empleo.

Seguridad ciudadana1. Los cuerpos para la seguridad ciudadana han de estar formados en la

interculturalidad.2. Han de realizarse seguimientos y evaluaciones internas para la no dis-

criminación en las actuaciones de los cuerpos para la seguridad ciuda-dana.

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Seguridad ciudadana

Establecer un protocolo de actuación para la detección desituaciones de exclusión social.

Departamento de InteriorDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Seguridad ciudadana

Organizar charlas, conferencias y talleres conasociaciones del pueblo gitano.

Departamento de Interior

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Justicia

Establecer convenios de actuación con organizacionesgitanas para el desarrollo de proyectos de reinserción dela población en régimen abierto y libertad condicional.

Departamento de JusticiaDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Justicia

Promover las actuaciones formativas y de inserciónlaboral de las mujeres en los centros penitenciarios.

Departamento de JusticiaDepartamento de la Presidencia – Instituto Catalán de lasMujeresDepartamento de Bienestar y Familia

142

Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Segurida

Promocionar el acceso específico del pueblo gitano a loscuerpos de seguridad.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Seguridad ciudadana

Formar a agentes destinados a unidades concomunidades del pueblo gitano.


Ámbito:

Actuación:

Responsable:

Seguridad ciudadana

Formar a los aspirantes a miembros de la Policía de laGeneralitat – Mozos de Escuadra y de las policías localesde Cataluña.Prácticas interdisciplinarias sobre multiculturalidad y seminariosobre la diversidad cultural: aproximación a la comunidadgitana.


Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Seguridad ciudadana

Evaluar los procesos de supervisión para garantizar unservicio no discriminatorio.Se creará una comisión de evaluación mixta o externa.

Departamento de InteriorDepartamento de JusticiaDepartamento de Bienestar y Familia

Ámbito:

Actuación:

Responsables:

Seguridad ciudadana

Establecer programas de colaboración con elDepartamento de Educación.

Departamento de InteriorDepartamento de Educación

143

145

6EVALUACIÓN

Si bien todos y cada uno de los proyectos, las actuaciones y las accioneshan de tener su propio proceso y método de evaluación, hay que plasmarcuál ha de ser la tarea evaluativa del Plan.

Así, en lo que ha de ser la evaluación del Plan, se precisarán dos niveles:

1) Nivel metodológico2) Nivel de la implementación

1. NIVEL METODOLÓGICO

En primer lugar cabe señalar la necesidad de evaluar, por un lado, la parti-cipación de todos los agentes. Propuesta de participantes para la coordina-ción e implicados, es decir, el impacto de la corresponsabilidad, lo que po-drá seguirse mediante la asistencia y las aportaciones a cada uno de losórganos.

En segundo lugar es muy importante comprobar la eficacia de las técni-cas de trabajo de participación en las acciones de la población, de transver-salidad de la presencia del colectivo gitano en la planificación y la ejecución yde trabajo comunitario y en red.

Con el objeto de llevar a la práctica las actuaciones contenidas en estePlan Integral y que se garantice de manera efectiva la perspectiva de género,todos los estudios, estadísticas y recogida de datos incluirán sistemática-mente la variable sexo para posibilitar un mejor conocimiento de las diferen-cias en los valores, roles, situaciones, condiciones, aspiraciones y necesida-des de las mujeres gitanas y los hombres gitanos de Cataluña.

2. NIVEL DE LA IMPLEMENTACIÓN

Este apartado tendrá dos componentes para su evaluación: el cuantitati-vo y el cualitativo, puesto que es importante saber hasta cuánta población

se ha llegado y dónde se encuentra y, por otro lado, el cambio social que hasupuesto la aplicación de un método y de una acción concreta y determi-nada.

Con este fin, paralelamente a la implementación del Plan, se iniciará la ela-boración de un informe en el que se definirán los indicadores cualitativos ycuantitativos necesarios para evaluar cada actuación, teniendo en cuentalos objetivos de cada departamento responsable y los de las acciones espe-cíficas.

Es muy importante señalar que la evaluación del Plan partirá de las con-clusiones del Estudio sobre la situación del pueblo gitano en Cataluña (De-partamento de Bienestar y Familia, 2003) y que de forma continuada y perió-dica se recogerán los datos necesarios para poder realizar las correccionesoportunas, si proceden, o las incorporaciones que se crean necesarias paralograr los tres objetivos generales finales.

Las líneas metodológicas habrán de observar las indicaciones teóricas ypolíticas indicadas desde organismos evaluadores de la Generalitat de Cata-lunya y la Comisión Europea, que aseguren una evaluación inicial, de segui-miento, final y a largo plazo, y en la que se incluyan las voces de todos losimplicados.

El 31 de diciembre de 2008 se elaborará una memoria final del Plan inte-gral del pueblo gitano en Cataluña, que se entregará al Parlamento de Cata-luña para su información.

A fin de recoger el mayor y mejor número de datos sobre el pueblo gitanoen Cataluña desde 2005 hasta 2008, habrá que crear un grupo de trabajode indicadores de evaluación, que serán los que nos facilitarán la informa-ción y permitirán evaluar, tomando como punto de partida el Estudio sobreel pueblo gitano de la Dirección General de Actuaciones Comunitarias y Cívi-cas del Departamento de Bienestar y Familia de la Generalitat de Catalunya,2004.

146

147

7PRESUPUESTO

El presupuesto total anual del Plan integral del pueblo gitano de Cataluñaes de dos millones cuatrocientos setenta y cinco mil ciento treinta y siete eu-ros con veintiocho céntimos para el año 2005.

Respecto a los años de aplicación del Plan 2005-2008, la previsión degastos sería:

DEPARTAMENTOS 2006 2007 2008

DEPARTAMENTO DE LA PRESIDENCIA 93.863,90 96.679,82 99.580,21

DEPARTAMENTO DE CULTURA 46.350,00 47.740,50 49.172,72

DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN 323.326,27 333.026,06 343.016,84

DEPARTAMENTO DE INTERIOR 49.532,02 51.017,98 52.548,52

DEPARTAMENTO DE M. A. Y VIVIENDA 109.180,00 112.455,40 115.829,06

DEPARTAMENTO DE SALUD 3.502,00 3.607,06 3.715,27

D. UNIV., INVEST. Y SOC. DE LA INF. 15.450,00 15.913,50 16.390,91

DEPARTAMENTO DE B. Y FAMILIA 1.908.187,21 1.965.432,82 2.024.395,81

TOTAL 2.549.391,40 2.625.873,14 2.704.649,33

DEPARTAMENTOS 2005

DEPARTAMENTO DE LA PRESIDENCIA 91.130,00

DEPARTAMENTO DE CULTURA 45.000,00

DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN 313.909,00

DEPARTAMENTO DE INTERIOR 48.089,34

DEPARTAMENTO DE M. A. Y VIVIENDA 106.000,00

DEPARTAMENTO DE SALUD 3.400,00

D. UNIV., INVEST. Y SOC. DE LA INF. 15.000,00

DEPARTAMENTO DE B. Y FAMILIA 1.852.608,94

TOTAL 2.475.137,28

Dirección General de Actuaciones Comunitarias y CívicasDepartamento de Bienestar y FamiliaGeneralitat de Catalunya

Barcelona, noviembre de 2005

148

INTEGRÀLO PLÀN

E RROMANI SELA9QO

151

INSTITUCIONÀLO SIKAVIPEN

Andar-o 21to nobèmbra 2001qe, dives savo o Kataluna9qo Rajpen pa-cavel i rromani kultùra vi laqe molimata, putren pen but sajmata save avenand-o jekh rodipen pe manusa save vakeras thaj i akanutni situàcia lenqiri, tesirdas jekh lacho akcienqo plàn thaj e rromane manusa and-i Katalùnia teaven and-o barbaripen vi amavandoj lenqi diferènca, lenqe kulturaqe viidentitetaqe acara.

Akava Plàn amavel pes andar jekh somkhetano drom, sar and-i sir,maskar verver thana kotar-o Kataluna9qo Rajpen, e rromane khetanimata, lo-kàlne intitùcie thaj khetanimata, khetanimata save te keren buti po sociàlotrujalipen, sindikàlo, kulturaqo, universitetaqo, thaj kola. E mangimata thajàkcie save sikaven pen, aven kotar-o Rodipen savo kerda9m vas-i RromaniSel and-i Katalùnia thaj e buta9 thaj goda9 save denas e manusa thaj e khetani-mata save phenda9m maj anglal, maskar savorene thaj e kirlença kotar sa-vore. Si i zor kotar-o cacipen kon avel and-o jekh plànaqo sikavipen savo kaamavel pes andar-o bers 2005 i k-o bers 2008.

O Integràlo Plàn pal-i Rromani Sel and-i Katalùnia isi les sar res te cin-gardel pes andar jekh globàlno dikhipen, mamuj i bisarani situàcia savi in-kerel i rromani sel and-i Katalùnia, kadial saj te avel and-o socialokulturika-no vi lovikano barbaripen desar o generàlo katalana9qo dostipen, kaj vi erroma si jekh kotor lesar, vi, te amavel thaj te pacavel e kulturikane acarapenqe.

Duj si e anglederipne àkcie, and-i jekh rig, so e rromane manusa saj telacha9ren sar e aver katalana9qe, lenqe sajmata te nakhen pen vi te amavenpen and-i buti, te nakhen k-o kheripen, sikla9ripnasqo amavipen thaj nakhi-pen pe universitèta, amavipen pal-e terne vi pal-e uvla9, buta9 pe sa e trujali-mata save te den o sajpen te dikhas rromen pe sa e trujalimata and-o amarodostipen. And-i aver rig, o sajpen pal-i Rromani Sel and-i Katalùnia, te ama-vel, te inkerel, te siklo9 l thaj te del avri laqi kultùra vi laqi chib.

E àkcie save sikaven pen and-o akava Plàn si but vastne von korkore thajkhetanes, sukar so akala àkcie si kerde e rromença vi e rroma dikhen lenmisto, sukar so si o jekhto integràlo plàn pal-e rroma and-i Katalùnia, thajsukar si te avel akava Plàn sar sikavno and-o andripen e rromenqo, vi and-o

andripen pal-i Rromani Sel and-o akanutno dostipen, and-o dostipen kotar-iinformàcia.

Akava Plàn lel kotor and-o sociàlo khetanipen Kataluniae, naj i klidi savilacha9rel sa, si jekh drom po vakeripen vi po pacavipen, karing akala manusasave hakaren, len kotor vi keren po kataluna9qo dostipen.

Anna Simó i CastellóRani and-o Than pal-o Mistipen thaj Familìa

Kataluna9qo Rajpen

152

153

1ANGLIVAKERIPEN

1.1. CACA9RIPEN

I Komìsia pal-i Sociàli Politìka kotar-i Kataluna9qi Vakerlin, and-i laqi buta9qivrème gind 20, kotar o 21to novèmbra 2001qe da9s jekh dives but vastnopal-i història e rromenqi, maj but pal-e rroma and-i Katalùnia e Resolusiaça1046/VI:

I Kataluna9qi Varkerlin:1. Pacavel i Rromani Sela9qi identitèta thaj e molimata kotar-i kultùra laqi sar

brakhni po historikano cacipen akaja sela9qo.2. Akharel o Rajpen te kerel e buta9 save te den dùmo te del avri o pacavipen pi

rromani kultùra thaj e molimata save inkerel akaja kultùra pal-o kataluna9qodostipen.

(Oficiàlo Lil kotar-i Kataluna9qi Vakerlin gind 240, 3to decèmbra 2001qe)

Po odova vaxt sirdel jekh biachaduni buti te federa9rel o ivipnasqo keripene rromenqoro Kataluniae, vi sirden e buta9 te aprobisaren i resolùcia kaj avel,savi vakerel pe rromane manusa and-i Katalùnia andar-i Vakerlin: I Komìsiapal-i Sociàli Politìka kotar-i Kataluna9qi Vakerlin and-i laqi buta9qi vrème gind30, kotar-o 21to novèmbra 2001qe, lel akaja Resolùcia (1045/VI):

I Kataluna9qi Vakerlin akharel o Rajpen:a) Te kerel and-o jekh bers, jekh rodipen vas-e rroma Kataluniae, khetanes e rro-

mane khetanimatença, sar bàza te keren jekh integràlo plàn pal-i Rromani Seland-i Katalùnia andar-o bers 2002 i-ko bers 2006, o plàn trebul te del progrà-me vi àkcie, vi te del lachi evaluàcia thaj feder lovikano azutipen.

b) Te lel kotor aktìv e Sikla9ripnasqo Thaneça, andre i Sikla9ripnasqi Komìsia e Mi-nistèrioça pal-o Sikla9ripen thaj i Kultùra, te keren sikla9ripnasqe lila pal-e skolaqethana Kataluniae, kadial te das avri vi te sikavas i història thaj o cacipen e rro-menqo.

Palàta kotar-i Vakerlin, 21to novèmbra 2001qe(Oficiàlo Lil kotar-i Kataluna9qi Vakerlin gind 240, 3to decèmbra 2001qe .21)

Adachande, andar-o Generàlo Serutnipen pal-e Somkhetane Sevimatakotar-oThan pal-o Mistipen thaj i Familìa tar-o Kataluna9qo Rajpen , kerel pesjekh rodipen vas-e rroma Kataluniae and-o chon zulaj 2002b., thaj odovarodipen agorda9s pes and-o chon septèmbra 2003qe.

O keripen e rodipnasqo avel but sukar sosar pe lese len kotor rromathaj rromane khetanimata. Sòvar maj but, e rodipnasqe grùpe keren buti emetodologe9nça kaj inkeren e manusenqe kirle kotar-e ene save keren pelene o rodipen, kadial e khetanimata save roden pe situàcie e selo9rre9nqe vie grupenqe, si sar jekh buteselutni komposìcia. O Europuno Khetanipen vaz-darel i metodològia komunikatìvna krìtika sar i maj lachi and-o rodipen pe majcorrikane grùpe vi pe selo9rra9., sar akana pi rromani sel. I buti pi akaja rig deldirekt pe kerimata thaj animata e rromenqe. Adachande, den pen barvalethaj bare vakerimata te sikavel vi te rodel i situàcia e rromenqi and-i Katalùnia.E kirle e rromenqe den po rodipen andar jekh bari buti savi e roma kerde, thajkaj lile kotor pe verver antrimata maj 1.000 enenar, kadial sar andar e ver-ver buta9qe grùpe.

I buta9qi grùpa si somkerdi verver manusenar, rroma thaj gae, mursa thajuvla9, terne thaj phure, thaj maskarnakhavelas andar-o buta9qo antripen an-dar but bersa maj anglal pe rromane khetanimata thaj andar-o sikla9ripnasqotrujalipen. Akaja maskarrelàcia del but barvalipen pe participàcie thaj vakeri-mata, vi jekh sociàli drakhin kaj te kerel komparàcia maskar e informàciesave siklo9n. I komunicàcia thaj i solidaritèta sas but vastne, vi i relàcia maskarsuno thaj antripen sas o motòro kotar sa e buta9.

O Rodipen ulavel pes pe verver kotora thaj kiderimata:

• identitèta thaj kultùra• familìa• kheripen thaj dizutnipen• sikla9ripen• buti• sastipen• uvlikanipen• ternipen• sociàli participàcia• Chiba9• relìgia• e mèdia thaj publikano dikhipen

Pe sa e kotora arakhas e problematikane situàcie kaj arakhen e rroma thaje aver droma ja e paruvipnasqe sajmata kaj inkeren akala manusa. E hala9ri-

154

mata sikaven pen andar-e cace ginavimata, vi andar-o rodipen pe kerima-tenqe ginavimata; i komparàcia maskar e duj vi o baro informaca9qo kobori-pen kaj avel palal sa e buta9qe chona, sikaven reslimata thaj andar akala resli-mata saj te putren pen but vakerimata karing politikaqe thaj sociàle buta9 kajte lacha9ren o keripnasqo ivipen e rromenqo Kataluniae.

Kadial, akava Plàn kerel pes andar verver resolùcie kotar-i Kataluna9qiVakerlin (1045/VI thaj 1046/VI) thaj lel bàza and-o Rodipen vas e rromaKataluniae kaj kerda9s pes andar o Than pal-o Mistipen thaj Familìa ko-tar-o Kataluna9qo Rajpen.

1.2. HALA9RIPEN

Participàcia thaj nakhipenI paticipàcia dirèkta thaj ivdi avili sar o maj vastno kotor te las o baxtagor

vi te las e resa9 akava Planesqe, thaj maj anglal pe buta9 kana kerda9s pes oRodipen vas e rroma and-i Katalùnia. Ami ka avel jekh sikavno kaj ka dikhel ereslimata thaj lenqo keripen. Odolesqe i participàcia si o maj vastno kotorand-o baxtagor kotar-o Integràlo Plàn pal-i Rromani Sel Kataluniae.

Sar kerda9m and-o Rodipen, akava Plàn kidel, pe verver kotora lesqere chi-vel dirèkt i participàcia a rromenqi and-o projèkto, and-o keripen, and-i apli-kàcia vi and-i evaluàcia andar verver buta9. Vi len kotor desutrin thana e Kata-luna9qo Rajpnasqere, vi khetanimata thaj bare institùcie kotar-o katalanikanodostipen, save si vastne pal-o lacho keripen e Planesqo.

O Plàn avel andar-i metodologikani godi, savi kerel buti e rromença; akajagodi, sar phenda9m maj anglal, si o kotor maj vastno and-o baxtagor e bu-te9nqo. Pe sa e Lùma9 keren pen rodimata, plànura9 thaj projèkte kaj «laba9ren»e rromane manusen numaj sar ene save den informàcia ja sar manusa savethovel pes pe lene e àkcie, àmi nivaxt akala buta9 lacha9rde o ivipen e rro-menqo, kadial, e rroma inkeren baro bipacapen karing e intitùcie save kerenakala àkcie, vi dikhandoj sòvar maj but so e rroma naj e maj vastne manusaand-o penqo amavipen, numaj von si ene save den pe lene akala buta9.Sarkon dives chiven pen maj but e lache buta9 thaj bizarimata kaj mothovda9mmaj anglal.

O aver reslipen kaj achavel i ivdi participàcia e rromenqi si o corrikano so-ciàlo dinipen (asistencialìsmo) , odolesqe akala buta9 na keren pen numaj teden pe sigale sociàle musajmata thaj kana e rroma musaj vareso, i kultùrathaj i identitèta, penqo ustipen thaj amavipen, len but vastno kotor, thajzora9ren interesantivne àkcie integràle vi kulturaqe. I participàcia e rromenqidel cacipen thaj lacha9ripen, vi pi sociàli paruvipnasqi rig kaj del pes. Odoles-

155

qe, kana lel e rromane kirle, vi o Plàn lel e mangimata e rromenqe vi lenqemangimata, kadial aven maj sajmata te len kotor and-o paruvipen e bisaranesociàle situace9nqo kaj vi avdives den pe rroma.

O drom karing akava Plàn pal-i Rromani Sel Kataluniae, avel andar-i par-ticipàcia, sas jekh drom ivdo vi asunelas sa e kirle kaj len kotor lesar. Ojekhto nakhipen da9s les jekh xamavdili komìsia, vi rroma vi gae sa khetanekerenas buti thaj vakerenas but maskar lene te den jekh manglin bithama9qik-i Kataluna9qi Vakerlin. I buti aresli k-o baxtagor kana sikavda9s pes i aprobà-cia o 21to novèmbre 2001qe kotar-i Resolùcia 1046/VI.

O dujto nakhipen sas o keripen e Rodipnasqo vas-i rromani sel and-i Kata-lùnia, and-o Rodipen kerenas buti pe komunikatìvni metodològia1, kadial lenparticipàcia sa e ene kaj len kotor and-o rodipen e situace9nqo kaj siklo9vas. Ibuta9qi butselo9rra9qiri grùpa, o Bizarutno Sombesipen thaj i antrutni Komìsia,i bazikani buti kaj khuvenas e rromane khetanimata, sa avile sar o maj vastnokotor te chivel e rromane kirle k-o rodipen penqo situace9nqo Kataluniae,kadial del pes antripen vi cacipen k-o lil, aver metodologe9nça na avile poakava baxtagor.

Kana aven e bizarimata e Rodipnasqe, o Than pal-o Mistipen thaj Familìasirdel o trito nakhipen: lel i godi vi lel so kamen e verver ene thaj khetani-mata:

Thana e Kataluna9qo Rajpnasqere– Prabestipnasqo Than– Buta9qo vi Firma9qo Than– Sastipnasqo Than– Than pal-i Instituco9naqi Relàcia thaj Participàcia– Than pal-o Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen– Andrutno Than– Thamipnasqo Than– Than pal-e Universitète, o Rodipen thaj o Informaca9qo Dostipen– Sikla9ripnasqo Than– Than pal-i Kinbikin, o Turìsmo thaj Xalxalipen– Than pal-i Themutni Politìka thaj Publikane Buta9– Than pal-o Plugosaripen,Chundipen thaj Macharipen– Kulturaqo Than– Than pal-o Mistipen thaj Familìa

156

1. i metodològia sas amavdili and-o projèkto Workaló thaj sas sikavdili maj anglal. Te ka-mes maj teorikani informàcia saj te des akate: www.neskes.net/workalo

Lokàlne khetanimata– Kataluna9qi Thanenqiri Federàcia– Katalana9qo Thanenqoro thaj Bare Thanenqoro Khetanipen

Buti kerutnenqe khetanimata– CC. OO.– U. G. T.

Perutnenqe khetanimata– FAVIBC– CONFAVC

Sociàle khetanimata– Càritas Diocesana Barcelonaar– Lolo Trusul Kataluniaar– SOS Racisme– Vincle

Rromane khetanimata– Khetanipen pal-o amavipen i Rromani Sela9qo e Kataluna9qe Themene– Kulturikano Khetanipen Lleidae– Kulturikano Khetanipen e Garrafe– Kulturikano Rromano Khetanipen Viladecanse– Kulturikano Rromano Khetanipen e Maresmee– Kulturikano Rromano Thagarnikano Khetanipen Gironae– Khetanipen pal-o Rromano Ternikano amavipen Avindipen Lleidae– Rromne9nqo Khetanipen Drom kotar o Mestipen– Khetanipen Rromani Integràcia Tarragonae– Kulturikano Rromano Than kotar-o Hostafrancs– Kulturikano Rromano Than kotar-i Mina– Rromane Khetanimatenqi Federàcia Kataluniae– Rromane Ternikane Khetanimatenqi Federàcia Kataluniae– Lachó Bají Calí– Khetanipnasqo Than e Rromane Sela9qo Kataluniae– Rromano Khetanipen Graciae– Rromano Khetanipen

Profesionàlne Bare Skòle– Sociolenqi vi Politolenqi Skòla Kataluniae– Sociàle Buti Kerutnenqi Skòla Kataluniae

157

– Kataluna9qi Psikologenqi Skòla– Sikla9rnenqi thaj Sikla9rne9nqi Skòla Kalatuniae– Oficiàli Zurnalistenqi Skòla Kataluniae

Sa akala khetanimata thaj thana de9 godi vi marde godi te azutisaren te ke-ren e àkcie and-o akava Plàn. Lenqe azutimata kiden pen vi dikhen pen egrupa9se pal-i Atència Rromani Sela9qe andar-o Kotor pal-o Programipenthaj Difùsia. Andre o Generàlo Prabestipen pal-e Somkhetane thaj DizutneÀkcie kotar-o Than pal-o Mistipen thaj Familìa, somkerdi e rromenar vi ga-enar. Vi sa akala azutimata sas dikhlarde jekh avrikani komisa9e somkerdie enenar kotar-e maj bare rromane khetanimata thaj gaikane khetanima-ta kaj keren buti e rromença. Kadial kerda9m buti sar drakhin, sa rendvale thajkidandoj i informàcia and-o akava lil.

1.3. XARNI HISTÒRIA E RROMENQI KATALUNIAE

HistòriaI història e rromenqi, sar si bixromisardili kultùra, si pherdi bipacamaten-

ar, thaj ci but antre rodenas te anen kotar aven e rroma. Akala antresave rodenas pe rromene, lenas i bàza and-i sociolingvìstika te sikaven othan kaj aven e rroma vi o drom kaj e rroma marde i te aresle and-i Katalù-nia. E buteder e antrenar phenen so e rroma aven andar-i India, andar-oakanutno Punab, and-i nòrdo-diso9rigutni India. Maskar e selibers VIII thaj XI,pacel pes so e rroma22 lile drom andar lenqo phurano than. Ci anel pes sos-qe von lile drom odoar, àmi sikavel pes verver amboldimata sar o nasa9ripenkana avili aver sel kaj beselas pase lene, nas but xabe savorenqe thaj i darte na iven maj but ja i cingar maskar sele9ne.

Kadial, and-o bers 1000 opretele, sirdel pes o lungono drom kaj areslo ik-o Maskarutno Vaxt karing Euròpa, von nakhavde po Maskarutno Diso9rig vipo maj Pasutno. But rromane grùpe achavde but bersa pe akala thema, thajaver kramavde drom karing aver thana: k-o nòrdo, karing Turkìa; pe ra9to9ri-gutne thana neves ulavde pen te aresen and-o jekh kotor k-i Rùsia thaj and-

158

2. And-i Sundalutni Konferènca Mamuj O Rasìsmo, augùsta 2001, sikavel pes akava anavi-pen: kana vakerel pes pe amene, vakerel pes vas ..........gitano, rroma, romanies, gypsy, phi-rutne, sar te vakerel pes pe verver sela9 sa khetane and-e sajekh problème. Andar amari asocià-cia akahras i pativ pal-o jekhorro alav savo sa e rroma pe Lùmia kamen te aven pinardile viakhardile, si o alav «RROMA», e zora9ça and-o patran«a». RROMA si o butipen and-o nominatì-vo kotar-o alav RROM thaj fèri mandavel «GITANO». Amen sam e «RROMA», sam e «GITA-NOS» . www.unionromani.org/news

o aver kotor k-i Grècia. Si and-o akava them kaj arakhel pes o jekhto lil kajmothovel o nakhipen e rromenqo pi plain Athos, and-o selibers XI.

Baro gind akala grupenar besle othe, aver phirde karing i Mediterrànea,odolesqe andar akala phuva9 aven maj xromisardile lila kaj mothoven o nakhi-pen e rromenqo. Von lile odola droma sosqe kamenas te mangen te jertisarellen o Bareder Rasaj sosar and-o maripen von cingarde pase e turka9qe an-glal te len i dasikani relìgia, kadial o dukhavno drom sas sikavdo pal-e majvastne dasikane thana and-o odova vaxt: Maxaro Pèdro, Notre-Dame thajSantiago de Compostela. Kadial, o drom karing Santiago de Compostela li-garel e rromen k-i Espània.

Vi isi aver godi kaj mothovel so rromane grùpe nakhle andre i Espània posùdo, andar-o nòrdo Afrìkaqo thaj Exìpto.

And-i història, o areslipen e rromenqo Espaniae si xromisardilo and-o XV selibers.

Von aresle andar-e Pirineos, o jekhto lil kaj sikavel lenqo nakhipen si kotar-o 1425

b., kana o Thagar Alfonso V o Magnanimo del lilenqe voja te nakhen mestes pal– o

159

Buta9qe trujalimata pal-o Integràlo Plàn i Rromani Selia9qo Kataluniae

$��%��&��'��

��(�

$&�� &��)��

��*��

+��

�� &��

��,�� ,��

�- &��

��'��&��,��*&� �

�&��

.�)��*&� �

/��,��,��0��1�

Joan savo akharel pes raikano/kònde kotar-o Cikno Exìpto. Kotar-o alav «Cikno

Exìpto» avel o alav «gitano», so si sar pinarel pes and-i espanikani chib e rromen.

Andar odova vaxt, e rroma buxla9ren pen pe sa o them3.

E rroma vi and-i Katalùnia vi and-o Sundal sasto, keren bari zor te len pal-pale vi te amaven odola kulturaqe vi historiaqe kotora save inkeren and-ipenqi sel. Akava jekhto lil sikavel o akanutnipen e rromenqo and-i Katalùniabare manusença kotar-i katalunikani kultùra sar o Aussiàs March ja o JoanotMartorell, vi e cudavne pustikença sar Curial e Güelfa ja Tirant lo Blanc. Vi butvastne historikane vrèma9 pal-e amare institùcie sirden and-o odova vaxt: iBarcelonaqi Vakerlin del e Kataluna9qo Rajpnasqe o brakhipen pi kontitucio-naqi sistema e themesqeri thaj del pe lese sajpen te masakarel e thagarni-kani zora9ça,4 vakeras vas-o 1421 b. Thaj o brakhipen pi Katalùnia angla esajutne thagarnikane kerdarimata mamujale pal-o kataluna9qo biumblavdi-pen.

And-o akava jekhto vaxt, e rroma arakhle mistipen e manusene savebesenas othe vi and-e lenqe dostimata. Ami maj palal, khakobor xoxavimataden so o lacho arakhipen paruvel pes and-i xoli. Jekh rigae, baro9 l o gind erromenqo kaj aven and-i Espània andar-i diso9rigutni Mediterrànea, kana peli iKonstantinòpla, and-o 1423 b.. Aver rigae, e verver ivipnasqe chanda erromenqe, e thama9 penqe, i chib vi i kultùra save inkerenas, sa kodo, nakheland-i jekh problèma pal-o dostipen phandino and-i jekhorri kulturakani, reli-giakani vi thanikani politìka. Kadial, sirdel pes o bareder vaxt pi asimilàcia,prastapen, kulturaqo sa mudaripen karing i Rromani Sel and-o amaro them.O thamikano sirdipen si and-o 1499 b., bers kaj del pes i jekhto thami mamuje rroma, and-o jekh trujalipen po racìsmo thaj ksenofòbia palal o nasa9ripen eutenqo, and-o 1492 b. thaj palal o nasa9ripen e xoraxajenqo, and-o 1503 b.Akaja thami mamuj e rroma, thaj sa e thama9 kaj aven i k-i Ilustràcia, mange-nas sajekh; te inkerel jekhorri identitèta vi politìka, mudarandoj sa aver ververgodi kaj saj te del pe lae. Maj palal, akala thama9 ka buxla9ren lenqo trujalipenthaj ka den pe phirutne, ene save mangen love thaj manusa bikheresqe thajbibuta9qe, sa kodo del and-i història but sociàle estereotìpe thaj anglapa-camata. Sa akala thama9 duta9ren e rromen te mukhen penqo rromanipen, e visociàle vi lovikane vi kulturaqe chandença kaj e maj bare raja kamenas te denpe lene tel-e verver phardimata po astaripen ja maripen; vi rokhenas lenpenqi chib, penqe zakonura9 thaj penqo lovikano thaj sociàlo kontròl. Vi de-

160

3. www.unionromani.org/doc.html (consulta del 12 d’agost de 2003)14. http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/index.jsp

(consulta del 12 d’agost de 2003)

nas les bari reprèsia thaj bichavde len pe khakobor gava thaj thana, thajnastisarenas te iven pe aver gava ja thana.

i k-o 1812 b., e Konstituca9ça kotar-o Kàdiz, kaj delas barbaripen pe ha-kaja pal-e rroma, e rroma nas sajekh manusa desar e gaenar, akaja Kons-titùcia chivelas pe sajekh than sa e espana9qe dizutne.

Pe XIX thaj XX selibersa, but rromane grùpe besenas khere sosar e asi-milace-nqe politìke kadial kerdarenas, ami vi pe odova vaxt sas phirutne rro-ma. Vi pe odova vaxt sas thama9 mamuj e rromen, sar i Sociàli Dara9sqi Thami,kaj avelas andar-o vaxt kotar-o Franco, thaj akaja thami delas zorales pe rro-ma, sosar nas len piardile buta9, odolesqe dikhenas e rromen sar cora.Jekh misal si e thama9 kotar-i Guardia Civil 1943 b. kaj phenenas so but mu-saj te dikhas e rromen, vi trebul te ginas lenqe lila, rodandoj pe lenqe ivip-nasqe chanda thaj sa so saj te del amenqe anipen pe lenqe nakhimata thajbuta9 ...vi si maj feder te las lenar sa e nevimata kaj amen musaj te na mu-khas len te coren...

And-o vaxt kotar-o Franco, i Rromani Sel delas vast and-i katalanikaniidentitèta. But cudavno sas o brakhipen so e rroma kerenas pal-i katalanika-ni chib and-i opralutni Katalùnia, sar phenel o Jean Paul Escudero5, i katala-nikani chib, pi opralutni Katalùnia, arakhla9s and-e rroma e manusa save inke-ren la vi brakhen la. Vi avdives e rroma vakeren po katalanikanes, laba9renakaja chib te na hakaren len e aver francikane manusa.

Akava cacipen si cilavdo, vi naj normàlo so akaja participàcia e rromenqiand-i katalanikani kultùra nas sikavdi i akana, kaj sikavel pes e bute-nça kajkeren vi rroma vi gae thaj kiden pen and-i buti kotar akava lekhavno thajaver buta96.

Aìkaj sas phirutne, besen pen and-o Perpiniàn, thaj pe desibersa 20 thaj 30 kotar-

o XX selibers lile e khera and-o pero Sant Jaume kaj mukhle e ute save nasenas e

nazienar. Kaj an von si savaxt dujchiba9qe, odolesqe von inkeren i chib «...ci in-

keras i katalikani chib sosar sam kataluna9qe, inkeras la sosar rroma sam» phe-

nel o pàpu «Pito», kon lila9s i Jana sar rromni maj 40 bersenar anglal, i Jana si jekh

rromni sìmboli e rromenqi and-o Perpiniàn: nivaxt tragavda9s pes avri e peresar

thaj ci anel francikani chib. (Nevipens Romani 16-31 maj 2003 b., rrinchiba9ripen

penqo)

E opralutne katalanikane avas o ilo ulavdo angla e rromene pi amari phuv. And-i

jekh rig, den bilacho alav pal-i amari chib, sosar pase lene si but nasul anglapa-

161

5. Escudero J. P. «I Perpinianqi rromenqiri pustik» Paris: Editions L’Harmattan, 2003b.»6. Mayans P. «Nòrd-Katalùnia: i aver Katalùnia» (kotor andar-i pustik CAT chib thaj dosti-

pen pe katalanikane thema) Barcelòna: La Busca, 1998 b.)

camata; and-I aver rig, von inkeren pramistes amari chib. . . (AVUI, 1to februàra

2003qe)

I bari migràcia po desibers 60, del so but rroma mukhen lenqe originàlephuva9, kaj iven normàl, thaj te traden pen k-e aver thana kaj aven e fìrma9 teroden buti vi te saj xan manro, sar kerde mìle enenar kotar sa o Them,save trade pen andar-o sùdo k-o nòrdo, ja andar-e gava k-o foros, thaj bersamaj palal besle pi Katalùnia pe savrème.

And-i sir, kana aresle, o ivipen sas pharo savorenqe, ami e rroma nas lenlacho sikla9ripen thaj po desibers 70 avilo baro lovikano bangipen, sa kodo,da9s but pharimata pal-e rroma, nastisarenas te arakhen buti vi arakhle butsociàle pharimata, vi lenqe tradicionàle buta9 xasarenas molipen thaj e nevebuta9 kaj aven po dostipen, trebul skolaqe sikla9ripen kaj e rroma nas len. Ka-dial, e gae save avenas kotar sajekh lovikani situàcia desar e rromenar, le-nas maj feder posìcia thaj lacho socio-lovikano than kaj delas o sajpen te lenvi sociàlo vi kulturikaqo amavipen, e rroma an k-e maj corrikane thaj margi-nàle thana e foronar kaj na iklo9n, ci an pal-o buta9qo trujalipen ni pal-o si-kla9ripen thaj naj len lacho kheripen, sa akala situàcie nakhavenas len karing ophandino drom e marginaciaqo thaj po sociàlo avripen.

E bare fìrma9, i migràcia k-e dizutne thana thaj o lodipen ligarde e rromen k-o karingipnasqo xasaripen thaj o bizoralipen, kaj cingarden neve situacien-ça save puchaven thaj maren lenqi kultùra. O besipen e rromenqo avilo kanaavilo bangipen po petròleo7, o corripen, o akusipen, o gèto, o bithamikanikinbikinina9qo nakhipen pe marginàle pere, phara9ren o amavipen and-o jekhvaxt kaj sas lacho te federa9rel i situàcia e rromenqi and-o barbaripen pe ha-kaja Kataluniae. O somivipen phara9rel pes thaj i buti nakhavel pes karingSociàle Sevimata, ami na sosar si rroma, nakhavel pes kadial sosar sicorre, iven avri e dostipnasar thaj naj len uzo avindipen.

I Konstitùcia kotar-o 1978 b. thaj o Estatùto kotar-o 1979 b. but paruven isituàcia e rromenqi pe sa o Them vi and-i Katalùnia. Akala paruvimata si butvastne, ami sa akala thamikane lila ci mothoven ni kanc vas-e rroma, amiakala thamikane lila phenen so nasti te avel diskriminàcia pal-e manusa kotaraver selo9rra9, vi savore sam barbar angla e thama9.

162

7. Bizaripnasqo Sombesipen kotar WORKALO. The creation of the new occupational pat-terns for cultural minorities: The Gypsy Case. V Framework Programme for Research andTechnological Development of the European Union.

O reslipen e rodipnasqo sikavda9s pes and-i Europuni Vakerlin (Brusèlas) septèmbra 2004 b.angla verver eurodiputadura9, ene kaj kerenas verver europune socioekonomikane progràmevi o diputàdo k-o Kongrèso ERC-ar o raj Joseph Andreu. Akate saj te len maj informàcia:www.neskes.net/workalo.

And-i akaja godi, thaj andar-o institucionàlo pacavipen kaj del i res akavaPlanesqi, i Katalùnia, andar pesqo Rajpen, sirdel jekh historikani lacha9ripnas-qi buti and-o 2001 b. karing-i Rromani Sel kaj maskarthemutne institùcie saro Europuno Khetanipen, o Europaqo Sombesipen ja e Khetane Thema,bersa maj anglal akharde e themenqe te keren. Akana o Kataluna9qo Rajpenthaj e sociàle rromane khetanimata vakeren maskar lene te chiven e rroma-ne kirle and-o nevo Estatutesqo keripen.

Aver rigae, o europuno buxla9ripen karing e diso9rigutne thema, kerel pal-iRromani Sel te avel i bareder europuni selo9rri, odolesqe i situàcia e 10 milio-nenar e rromenqi avel sar vastno than and-i politìka e verver themenqi, sos-ar isi baro bibarbaripen thaj diskriminàcia karing akaja sel, kaj sikavel pesand-o corripen vi avripen thaj naj len zor ni kirle angla e institùcie. Sa kodo,del pal-e europune institùcie te lacha9ren but sigo akaja bisarani situàcia kajinkerel i Rromani Sel algla e aver dizutne.

Informaca9qo dostipen ja anipnasqo dostipenAnd-i sir kotar-o selibers XXI, thaj and-o informaca9qo dostipen, e rroma

saj te len and-o lenqo sajmatenqo amavipen cacimata kotar penqi identitè-ta thaj kultùra, savi inkerel miazutne kotora desar e neve mangimatenar thaje cacimata e akanutne dostipnasqe, sar mothovel pes po rodipen vas-eroma Kataluniae, kerdo andar-o Than pal-o Mistipen thaj Familia.

O sikla9ripen dikhel pes sar i bàza te mudaren e bibarbarimata kaj inkeren erroma. Akava cacipen naj acarutne alava ja alava kotar-o baro dostipen tepachavel e rromen. Sa e rromane khetanimata vi and-i Katalùnia vi and-oSundal keren buti thaj akharen jekh sikla9ripen kaj ligarel e rromane generàciekaj aven, k-o vastno amavipen andre e verver dostipnasqe trujalimata.Maskar e maj vastne musajmata e rromenqe, o sikla9ripen numaj al palal okheripen thaj i buti. O sikla9ripen si jekh kotor bazikano and-o informaca9qodostipen, vi si bazikano kotor pal-i Rromani Sel.

• Dikhimata, estereotìpe thaj barranga po andripenI història thaj i relàcia kaj sas maskar e rroma thaj o baro dostipen amaro

themese, nas relàcia po somivipen thaj lache relàcie. Avel pal-e rroma jekhhistorikani godi sar selo9rri savi maren la but, thaj so o dostipen kamel te asi-mila9sarel, thaj avel pal-o baro dostipen jekh godi pi Rromani Sel sar manusasave chiven pen avri von korkore thaj den sociàli cingar.

Kadial, avile sociàle mothovimata thaj buta9 kaj na aven andar o barbar va-keripen maskar rroma thaj gae, thaj andar-o bianipen thaj e estereotìpe,kerde pen barranga kaj den nasul reslipen: jekh rigae, naj vakeripen ni ani-pen maskar e duj kultùre, i rromani kultùra thaj i bareder; aver rigae, o keri-

163

pen thaj zora9ripen pe anglipacamata thaj bipacamata kaj len bàza and-e es-tereotìpe kaj den maj xoli thaj bipacapen and-i jekh var.

Akala dikhimata den bilacho reslipen kana an pal-e sociàle eztruktùre thajene save tragaven len.

O lacha9ripen kaj den vi e rroma vi e maskarthemutne institùcie kaj kerenbuti pi bidiskriminàcia si lokho: te kamel pes so jekh politìka, buti, sociàli buti,thaj kola kaj an pal-e rroma, te aresel k-o baxtagor, vi e rroma musaj te lenkotor and-o projèkto, keripen, dinipen thaj evaluàcia; akaja aktìva participà-cia si o vudar e baxtagoresqo.

Kana isi jekh buti kaj kerel la andar butselikani grùpa, pe sajekh posìcia,akala estereotìpe thaj dikhimata xasaren pen, vi pal-e rroma vi pal-e gae.Bizaren akaja metodològia e maj bare maskarthemutne thaj europune insti-tùcie, vi politikane vi sociàle te den baxtagor pal-e politìke, vi sar zumavipenpe lache buta9.

• amavdile animata thaj cacimata pal-o kataluna9qo dostipenE rroma, sar aver selo9rra9 thaj kulturikane grùpe, amavdile pe sa i història,

animata kaj aven andar lenqo sikla9ripnasqo ivipen, pi adaptàcia, angla opharo ivipen, pi evolùcia, po amavipen, po kontàkto thaj kola; si so buchelpes kulturikani godi. I rromani kultùra inkerel akala animata, thaj aven sarjekh sukar labno kaj nakhel generàcia pi generàcia, vi len e paruvimata kajvon musaj and-e sa trujalimata thaj vrème.

Akala animata keren pen trujal o vakeripen thaj i maskarselikani komuni-càcia, e rroma sosar lenqo ivipen sas phirutno, besenas pase but kultùrethaj dostimata, kothal so von amavdile animata pi komunicàcia thaj sukarlen e sociàle relàcie jekh averes , vi and-o bikinipen, vi and-i kinbikin ja and-osombutipen.

Akana, akala komunikativne animata si so mangen e neve buta9qe thanakaj akharen pen and-e akanutne bare dostimata. E buteder e neve bute-narsi pase e komunikace-nqe teknològie thaj e informace-nqe teknològie, ja e se-vimata e manusenqe, ja pase e duj.

Aver rigae, i rromani kultùra del kotora laar thaj kulturaqe molimata an-dar laqo areslipen Kataluniae, thaj akana si kana akala cacimata len o insti-tucionàlo pacavipen thaj jekh pinaripen pe butederene e zurnalistença, aì-kaj 30 bersa maj anglal e rromane khetanimata sirde te keren buti te lenakava reslipen.

Jekh caco azutipen pal-e Katalanikane Thema kaj inkerel pes and-o Rodi-pen e Rromenqo Kataluniae vi and-e varesave mèdie, si i chib; and-i opra-lutni Katalùnia, i chib inkerel pes nais e rromenqe save besen othe, ja nais va-resave perenqe kaj besen rroma andar but bersa maj anglal, save vi besen

164

pe dizutne thana. But lava kaj laba9ras dives po dives and-o amaro lèksiko,aven kotar-i rromani chib, aìkaj ci anas, si jekh kulturikano dinipen.

Aver molimata kaj den e rroma si i grupaqi solidaritèta thaj o vakeripen sar omaskar and-o somivipen. Si but sukar so saj te den amenqe kotar lenqe za-konura9 te sanda9ren thaj te maskaren kana avel cingar, misala9qe kana avelungale situàcie ja tostipen. I rromani thami, kaj na mamujdel i thami e the-mesqi, inkerel zorale kotora and-o sociàlo khetanipen thaj and-i grùpa kajadavaxt sikaven drom pal-e but politìke thaj sociàle buta9, kadial, e rroma saj teaven vastne manusa kothal so lenqe historikane zakonura9 den phiko lenqe.

Andar selibersa maj anglal, sas katalanikane rromane familìe kaj besenakate, vi avile aver rroma kotar sa o Them pe desibersa 60 thaj 70. Akala fa-milìe pinaren pen thaj kiden pen maskar lene, e famila9qe kidimata si butvastne and-o khetanipen e verver famile-nqo. And-o nakhlo vaxt, o phirutno jaci but phirutno ivipen, vi e buta9 kaj von kerenas, denas so e manusa te pin-arda9ren pen vi te kerenas drakhin po pacapen kaj aresel i-ke akanutne di-vesa. Kana e rroma kotar jekh familia denas pativ pal-e rromane zakonura9 videnas penqi familiaqe bari pativ angla e aver famile-ne.

I familìa mandavel maj but desar o alav, si jekh ivipnasqi acar astardiniand-i vòrba kaj del pes, i solidaritèta thaj i pativ kaj keren jekh thamikano tru-jalipen savorenqe.

Vi mothovas o ustipen e rromne-nqo, o rromano uvle-nqo nakhavipen, aì-kaj akava ustipen si terno, kerel vastne lachimata pal-e uvla9 vi pal-o dosti-pen, pe uvle9nqe thaj sela9qe mangimata, thaj akala rromna9 na bistren so vonsi rromane uvla9. Akala cacimata saj te usten i uvli sar integràlo labno kaj tedel but lachipen pal-e amare dostimata, misala9qe and-i tostipen pi uvli thajand-i buta9qi diskriminàcia.

165

2TRUJALIPEN KAJ DEL PES:

E ENE

2.1. ANGLAVAKERIPEN PE MANUSA

O rodipen e rromenqo vi and-i Katalùnia vi and-i Espània inkerel pesqopharipen, na naj caco ginavipen. I informàcia vas-e rroma ci sikavel pes and-e manusenqe lila, kothal so nasti te keras buti e ginavimatença kaj aven ko-tar-i publikani administràcia.

Xromisarde ginavimata nane, kothal so las o manusipnasqo kotor savoamen musaj te siklo9vas kotar anglune rodimata kaj e rromane khetanimatasikavde pal-i publikani administràcia. Odolesqe saj te arakhas verver ginavi-mata and-i buti. And-i Katalùnia e ginavimata kerde pen kadial:

• J. M. Vázquez 1978 17.962

• J. M. Montoya 1987 37.728

• Grup Pass 1991 31.881

Xaing: Fresno, J. M., 1993.

Aver ginavipen saj te arakhel pes and-o Lil kotar-I Subkomìsia pal-o Rodi-pen e rromane sela9qe problème. Espana9qi Vakerlin. Komìsia pal-i Sociàli Po-litìka thaj Buti, 1999 b.:

ANDALUCÌA 286110 45’35

MADRID 59082 9’37

KATALÙNIA 52937 8’39

VALÈNCIA 52455 8’32

KASTÌLA – LA MÀNCHA 33552 5’32

MÙRCIA 33006 5’23

KASTÌLIA – LEÒN 28339 4’49

ARAGÒN 18209 2’89

GALÌCIA 13741 2’18

167

EUSKADIQO THEM 11675 1’85

EKSTREMADÙRA 11318 1’79

I RIÒXA 7361 1’17

NAVÀRRA 5954 0’94

BALEÀRES 5423 0’86

ASTÙRIAS 4780 0’76

KANTÀBRIA 4021 0’64

CÈUTA THAJ MELÌJA 2030 0’32

KANÀRIAS 854 0’14

SAVORIPEN: 630.847 100%

Xaing: Khetanipen Secretariado General Gitano, 1999

E ginavimata dine avri maj anglal o Rodipen e Rromenqo Kataluniae2003 b. si e ginavimata kaj sikaven pen pi subkomìsia savi rodelas e problè-me e rromenqe and-i Espana9qi Vakerlin; maj anglal mothovda9m vareso piakaja subkomìsia. O gind kaj del pes p-i Katalùnia and-o bers 1999 sas52.937 ene.

And-i Katalùnia e manusa besen p-e thana kaj arakhen pen e fìrma9 thaj simaj pase e bare forura9. Kadial, vi e rroma besen, e buteder, pe dizutne truja-limata thaj pe forura9 ja gava bare ja pe pasutne thana sar e thana trujal Bar-celonae.

Sar saj te dikhas, and-i Katalùnia e rroma keren asociàcie ja kulturikanekhetanimata (citro 1). Kotar akala khetanimata, verver publikane sevimatathaj sociàle ene vi asociàcie kaj den phiko and-o sociàlobutipen, and-o si-kla9ripen, and-i sociàli buti, thaj kola, so amen pinarda9m e rromane grùpeand-i Katalùnia. Musaj te phenas so akaja buti avili po cacipen sosar i grùpasavi kerda9s o Rodipen vas-i Rromani Sel and-i Katalùnia sas butselutni grùpathaj sosar vi e rromane khetanimata vi e religikane rromane khetanimatasukar lile kotor.

Aìkaj but ene thaj institùcie kaj len kotor kerde bari buti, nasti te das jekhcaco gind pal-e rroma save besen and-i Katalùnia.

E ginavimata an andar trinvardes mìla thaj sovvardes mìla, sar ka dikhasand-o ginipen kaj avel (ginipen 1).

Te avela but sukar te kerel jekh antripnikano ginavipen kaj saj te kerel pespe verver chanda. Jekh chand saj te avel te xromisarel sa e rromenqe alavape lila, sar keren pe aver thema, ami e rroma ci kamen sosar daren pal-idiskriminàcia ja so akala lila te ligaren maj bilachipen desar lachipen. And-i

168

Katalùnia den pen duj mamujale lava: o konstituca9naqo hakaj te dikhas sa emanusa po barbaripen, te avel o manus kotar jekh sel ja aver vi so e rroma cikamen te keren pen odola lila, save mothovde andar-e kulturikane khetani-mata. Aver chand si te puchas pe sasti Katalùnia savo kotor e manusenqo sirroma thaj savo kotor e manusenqo si gae.

Sar saj te dikhas and-o ginipen, varesave ginavimata kaj den e asociàcie,o Lil kotar Lachipen thaj Familìa thaj aver, inkeren khetanipen maskar lenesosar sikaven sarane ginda. Ami vi saj te dikhas ginavimata but bisaranemaskar lene, sar e ginavimata kaj kerde pen and-o Hospitalèt, and-o Llèidaja and-i Barcelòna.

E ginavimata saj te kideren pen jekh po aver, aìkaj nasti te das cacipen pelene. Vi musaj te rodas pe bidikhlo9ver rroma, save naj len relàcia e rromaneperença, ni e rromane asociace-nça ni e sociàle sevimatença. Vi musaj te di-khas o phiripen kaj saj te den butvar.

169

CITRO 1. Sociàli Participàcia

�

��

��

!��

"��

#��

$��

$

## #!

!�%

�! �$ !

" �$

##%

��

��

��

��

��

170









Girona 337Salt 91


Lloret de Mar 9






URGELL 164




Tarragona 892





2.2. DIKHIPEN PI SITUÀCIA

Andar-i Espana9qi Konstitùcia kotar-o 1978 b. vi andar-o Kataluna9qo The-mesqo Thamipen kotar-o 1979 b. sirdel pal-e roma o putripen te nakhen k-odostipen po barbaripen vi pi participàcia.

Po odova vaxt, e administràcie sirde buta9qe planùra9 te mudaren o luvorri-pen vi te keren sociàle kherimata kaj ligarde e rromane familìe. Akava hakajpal-o lacho kheripen, si vareso but vastno and-o paruvipen e rromenqo,sosar e rroma an te besen k-e pere verver eztrukturença desar i andrutnieztruktùra kotar-i buxli famila9ar, vi te len i eztruktùra kotar-i i cikni familìa, viparuvde lenqe relace9nqe zakonura9 thaj i solidaritèta maskar lene. And-omaj baro dostipen den pen paruvimata vi and-i eztruktùra vi and-i familìa,odolesqe pe rroma vi den pen paruvimata thaj len e famile9nqe zakonura9 ko-tar-o baro dostipen. O 73% e rromane famile9nar naj len maj star enenar(akala si e cikneder), fèri po 19% e famile9nar isi maj sov enenar. O majbaro kotor si e familìe save isi len maskar duj thaj sov ene, thaj o maj barokotor si e familìe save isi len star ene and-o 26% e famile9nar save puchla9m.

Kadial, and-o sikla9ripen, i situàcia paruvdili but vi po skolipen e chavo-rrenqo vi po sikla9ripen pal-e maj phure, e rroma lile aver molimata karing iskòla thaj o sikla9ripen, aìkaj vi akana trebul te kerel pes bari buti vi po buta9qosikla9ripen vi po maskarutno sikla9ripen thaj and-i universitèta, kadial saj te lensarani situàcia desar o gaikano dostipnasar. E rroma hala9ren thaj motho-ven8 so o sikla9ripen si but vastno te kamen te paruven lenqi bisarani situàcia,kothal so but manusa keren buti andar lenqe sajmata pe verver sociale-si-

171








VAL D’ARAN


des. de 1999

8. Mez 5. Rodipen vas-i rromani sel and-i Katalùnia.

kla9ripne buta9. E rromane khetanimata thaj organizàcie vi lile kotor andar len-qe skolaqe azutimata ja and-o sombutipen e skolença, vi and-o maskaripenthaj sikaven sukar pal-e rromane familìe so saj te keren.

I adapatàcia kotar-i skòla karing o trujalipen del so e sikla9rne te uaren cibut baxtagor maskar e rromane siklo9vne.

Aver rigae, sam angla o baxtalo kurrìkulum (Elboj, et al., 2002:109-110),skolaqe situàcie kaj den anglideripen pal-o cilavdo amavipen; pe but misala9,e sikla9rne si but gugle pe amare chavorre, ami e buteder e chavorrenar cilen skolaqo baxtagor.

O 21’5% e manusenar kaj puchla9m, mangen jekh skòla kaj na te avel ra-cìsmo, anglipacamata ja estereotìpe. Si vastno so o vakeripen po sikla9ripente avel po sikla9ripnasqo hakaj savorenqe, kadial, te avel jekh sikla9ripen kaj sae manusa saj te len lache nivèle vi kaj te pacavel pes o identitetaqo hakaj sarbarvalipen savorenqe.

Aver vastno trujalipen si o rendvalipen thaj nakhipen pe sevimata vi pesasta9ripasqe thana, kaj da9s and-i jekh rig, so o ivipen e rromenqo te avelmaj lùngo, thaj aver rigae, da9s so e roma te paruvenas lenqe acara pal-ouzipen vi lenqe parvipnasqe acara, vi nasti te bistras o paruvipen kaj dine erroma andar lenqo kulturaqo dikhipen, pal-o mandaipen po nasvalipen, aì-kaj isi dikhimata kaj si e rromenar, sar misala9qe o mandaipen sastipen/nas-valipen, kon del organizàcia po nasvalipen thaj kon lel thaj del avri i informàciapo odova nasvalipen.

And-o butipen, e buteder e rromenar, inkeren bilachi lovikani situàciathaj iven dives po dives, lenqe buta9 si odola kaj den lenqe te xan dives po di-ves, thaj odola buta9 kaj naj len xulaja, sar misala9qe o phirutno bikinipen.

E buta9 kaj e rroma amavde but bersa maj anglal cikna9rde and-i jekh glo-balni lovikani sistema thaj o drom pal-o kramavdilo lachipen. O kurkesqo ba-zàri ja o sastrenqo kidipen paruvde and-e bare bazàra9 thaj neve thana pal-osastr. O racìsmo si o maj baro barr kaj arakhen e rroma kana kamen te rodenbuti and-i Katalùnia, si so penen e buteder e rromenar kaj puchla9m, ami vi sio maj baro musajpen kaj mothoven e rroma and-i Katalùnia.

Vi aver rroma khelen, gilaven ja basaven, ami naj but ene kaj te keren mu-sìka sar profesionàlne, aìkaj but rromane alava asunen pen pe akala trujali-mata, si jekh buti kaj ci keren la but rroma.

Sòvar i biachaduni buti molkuca9rel pes maj but, sosar del sarbarripen,ami e rroma naj len but sikla9ripen thaj si pharo lenqo nakhipen pe buta9.

Aver faktòre kaj den pi rromani kultùra si but vastne thaj zorale pe lae, sari relìgia, kaj kidel pes thaj vazdel pes i identitèta, aìkaj inkerel kotora kaj sajte paruven zakonura9. I khangeri si jekh than kaj malado9n e rroma, jekh thanpal-o vakeripen thaj butvar pal-i sociàli sàma.

172

Vi e paruvimata kaj den sas vi e paruvimata kaj akana den pe rroma, denmaj but pe rromna9, save lile vastno kotor sar paruvipnasqo motòro pal-i kul-tùra lenqi. Akana e rromane uvla9 organizaren pen, kamen te mudaren e so-ciàle bibarbarimata kaj den pi lenqi sel thaj anen misto so o vudar si o sikla9ri-pen.

Aìkaj e rroma si akana po sociàlo paruvipen, inkeren molimata sar res-pèkto pal-e phure, o cacipen, i pativ, o pacvalipen, thaj kola save sikavenaver chanda save zora9ren i identitèta, si so and-i antropología buchel peskulturikani adaptàcia.

E khetanimata si e labne save lile e rroma te len kotor maj sukar and-odostipen, aìkaj akala khetanimata ci organizaren pen sar organizarel pes irromani sel and-i laqi kultùra.

Kadial e rroma den mangimata, len kotor, maren godi thaj siklo9n sar telacha9ren penqe problème thaj te den po amavipen thaj te baro9n sar sel. Irromani organizàcia, and-i drakhin, del so akana e rroma te aven maj sukarand-o dostipen. E rroma saj te sikaven lenqo amavipen kotar lenqe drakhi-na9 pal-e sociàle relàcie, vi i solidaritèta maskar lene.

Vi e mèdia sas labne save den sas, thaj den, paruvimata, vi andre vi avri,paruven guna thaj zakonura9, and-i jekh rig den acara thaj musajmata, thaj piaver rig den avri jekh estereotipikano dikhipen savo naj o cacipen pi akanutnirromani kultùra, so sikaven si o corripen, i marginàcia ja vi saj te phenas so si-kaven i kamavdili rromani lùmia, savi si but purani.

Adavrème, e terne kamen te len e sìmbole save sikaven lenqe identitètaandar but vrème palpale. Akaja posìcia sikavel amenqe so e rroma an pal-onormàlo ivipen thaj pal-o goda9veripen, thaj na musaj te len grìza pal-o ivi-pen, von musaj te len grìza po lenqo purano than thaj identitèta thaj kadial telen kotor and-i kataluna9qi sel.

Sar phenda9m maj anglal, sa e rroma na iven and-i marginàcia thaj corri-pen, ami savore iven and-o sociàlo avripen, hakaras so sociàlo avripen sikana jekh manus na ivel sar iven e buteder and-o dostipen thaj akava ma-nus hakarel so e aver manusa akusen les. And-i Espània e rroma si 5 var majcorre desar e gaenar, sar phenel o lil FOESSA (1998 b.) e 51’6% e rro-menar kaj ivel and-o corripen, ivel and-o maj baro corripen, thaj numaj o16’7% kotar-e maj corre espana9qe enenar iven but corrikanes. Kadial,amen malavas familiença save isi len love te iven misto, ami ci iven sar i-ven e aver manusa save besen pase lene, vi aven sar vareso bipinardilothaj cino.

Saj te phenas so e rroma inkeren phari situàcia pal-e love, ami vi inkerenaver bare musajmata po sociàlo ivipen: i skòla, o kheripen, i buti, o sikla9ri-pen, i relìgia, mesto vrème thaj khelimata, o sasta9ripen, o trujalipen, si e maj

173

vastne, ami isi aver trujalipen kaj nakhel sar bidikhlo9ver maskar e buta9 saveden pen, sar o xasaripen pe manusikane bizaimata, ja o sajnipen kaj inkerel omanus te lacha9rel e pharimata.

Vi, dikhas jekh cìra so ka mothovas maj palal thaj saj te phenas so e publi-kane institùcie den sas vast thaj den vast pal-e rroma, ami akala azutimata cimaj den po maj baro baxtagor sosar nane but sombutipen.

And-i Katalùnia del pes i caci manglin te kerel buti e rromença, thaj te lasso kamas te keras, musaj te federa9ras o sombutipen thaj te rendavas e saj-mata thaj zor kaj den pen.

2.3. XARNIKANE BUTA9 AMAVDE PALPALE

Vi i rromani kultùra vi e rroma inkeren lenqe purane acara thaj zakonura9aìkaj den diskriminàcia pe lene thaj prastaven len. Vi den pe lene situàciesave azutisaren len and-o akanutno amavipen kaj arakhen pen but rroma,kaj o sociàlo avripen (lovikano, sociàlo, sikla9ripno, sasta9ripno, thaj kola) ligarelvastne musajmata and-i komparàcia e dostipnaça.

Akaja rigae, and-o 1978 b., kana avili i Espana9qi Konstitùcia, thaj o berskaj avilo, o Kataluna9qo Rajpnasqoro Estatùto, sirdel pes nevi vrème and-i so-ciàli buti, maj but andar-e administràcie (themutne, regionàlne ja lokàlne) ka-ring e rroma. Akaja buti ligarel, and-i jekh rig, buta9 save den pe trujlalimata kaje rroma inkeren musajmata, thaj pi aver rig, thaj nais akala bute9nqe, reslima-ta kaj den te aven neve mangimata thaj àkcie, akala neve mangimata thajbuta9 ka aven sar than kaj te maren godi and-o sociàlo paruvipen, sosar but-var akava paruvipen avel sar kulturikano dab, sar asimilàcia ja sar kulturikanodenipen.

a. KheripenVi o kheripen vi o kheripnasqo trujalipen si o maskar and-o sociàlo som-

khetanipen. O nakhipen karing o publikano kheripen po desibersa 70 thaj 80sas vareso but vastno and-o ivipnasqo lacha9ripen pe but rromane familìe.Ami, butvar, e publikane politìke pal-o kheripen, ligaren e rromenqe nevepharimata pi sociàli adaptàcia thaj pal-i buti.

Pe palutne bersa, den pen vastne àkcie te mudaren o luvorripen (Campode la Bota, La Perona, Can Tunis, Riu Sec, thaj kola) ami akala àkcie ci anpal-e musajmata kotar-e manusa save besen othe thaj ci dikhen pen so kaaven neve pharimata palal o nevo kher thaj palal o nevo sociàlo trujalipen. Emanusikane thaj famila9qe relàcie kotar-e rroma paruvde sosar rripisardepen e bare familìe pe verver thana. O nakhavipen pe neve thana butvar del

174

sas bangipen and-e lovikane thaj manusikane sajnimata, thaj sosar naj lendòsta sociàlo azutipen, ci lacha9ren anglune situàcie.

E bare love kaj molen e neve khera, i adaptàcia pe somkhetane trujalimataaver famile9nça kotar aver thana thaj e neve thama9 pal-o somivipen den sasneve pharimata kaj na fadera9rde dòsta o sociàlo nakhavipen kaj den sas icingar mamuj o gueto thaj o luvorripen.

O bikheripen si vareso kaj del po sa o dostipen, ami kana vakeras po khe-ripnasqo trujalipen pal-e corrikane grùpe, bizorale ja po sociàlo avripen, i si-tuàcia si maj phari, sosar nane but sociàle khera akana.

I rromani sel, thaj vakeras pe rroma and-i Katalùnia, lile vastno sociàlo thajsikla9ripno azutipen kana mudarda9m o luvorripen, ami, aìkaj o angluno godi-pen9, kamel sas te kidel e familìe pe sociàle thaj ratesqe grùpe, nas but thanani kheripen thaj cinen sas e relace9nqe thaj famile9nqe drakhina9, odolesqe delsas thaj del vi akana, jekh paruvipen and-i famila9qi eztruktùra, hala9ras so i fa-milìa si i bàza e rromenqi.

b. Sociàli sàmaSar phenda9m and-o aver kotor pal-o kheripen, e buta9 pal-e khera sas

marde pi godi and-o desibers oxtovardes po vastno sociàlo thaj sikla9ripnogodipen, na fèri kerel pes buti and-e sigale musajmata biparticipaciaça e rro-menqi, akana arakhel pes o than pal-i participàcia e manusenqi and-o ama-vipen e bute9nqo.

Akava nevo buta9qo chand andre o sociàlo trujalipen del sas vakeripenmaskar e profesionàlne thaj e ene save den sas pe lene e buta9, akaja nevigodi del sas ivipnasqo paruvipen thaj vi del sas paruvipen po kherutno rend-valipen.

Kadial, i aktìva participàcia kotar-e manusa save den pe lene e projèkte,kerel sas ikaj das sas godi and-o jekh integràlo plàn thaj and-o jekh chandkaj o reslipen te del sas pe sa e somene and-i familìa, na fèri po serutno ko-tar-i familìa, vi adaptasaras sas buta9 pal-e sa e somene e famila9qe, andar-odikhipen kotar-i bibuxli familìa.

Akala situàcie den sas sar reslipen, maskar aver, o skolipen pal-e chavo-rre, buta9qo sikla9ripen pal-e maj bare, buta9qo andripen, buti pal-o sociàlo thajsikla9ripno amavipen pal-e rromna9 thaj neve kontàkte thaj relace9nqe chandaaver manusença save inkeren sarane sociàle musajmata kotar aver selo9rra9.

And-i jekh rig, saj te phenas so o sikla9ripen maskar e rroma si maj baro,nais e nevo buta9qo chandesqere, ami nasti te bistras so vi avilo xasaripenpal-i rromani kultùra thaj na avili adaptàcia and-o paruvipen, odolesqe kana i

175

9. Forosqo Somkhetanipen pal-o kheripen.

buti agordel sas, o nakhipen pi angluni situàcia sas maj corrikani thaj vi xa-sarde i godi save inkeren sas palpale.

c. E khetanimataKana o gueto sas pe sa e thana, sosar e corrikane buta9 kaj den sas pe

rromene nas lache thaj sas phare, e rroma sirden sas lenqo paruvipen. Erroma sirden sas te len aver godi kaj den sas lene te dikhen lenqi situàciathaj te zumaven te lacha9ren la, vi te len kotor po sociàlo ivipen kaj del pelene.

E rromane khetanimata aven and-i Katalùnia po desibers eftavardes, aì-kaj po desibers sovvardes o sociàlo dostipen zora9rda9s i sociàli buti kaj kerelsas i Khangeri. E rroma organizaren sas and-e pere thaj maren sas godi pelenqe musajmata, mangimata thaj chiven sas lenqi identitèta thaj lenqi kultù-ra. Kadial, avile e kulturikane rromane kethanimata and-e pere, sar o Sociàlothaj Kulturikano Romano Than kotar La Mina, Romano Khetanipen Gracia-e, ja maj bare kethanimata sar o Romano Khetanipen, ja i Rromane Kheta-nimatenqi Federàcia Katalùniae, and-o bers 1991.

E khetanimata len bàza and-i akanutni khetanimatenqi Thami, kaj sarkonmanus saj te votosarel mestes, te avel phuro ja te avel terno ja te avel murs jate avel uvli, thaj akaja organizàcia avel po mamujpen e rromani acarutni or-ganizaca9ça. Sa kodo, thaj sosar musaj te aven andre i Thami te kamen telen kotor, del so e bare relàcie paruvde sas thaj paruven, thaj vi and-e relàciepo bersipen thaj maskar musa thaj uvla9, vi avile aver neve relàcie kaj dikhene rromane thaj gaikane molimata sar but kulturikano sikavno.

But sajmata chiven sas e khetanimata, o maj vastno sas i bari sociàli orga-nizàcia thaj i representàcia angla e institùcie thaj e buteder and-o dostipen.Adavaxt saj te phenas so vareso but vastno si o khetanipen e uvle9nqo kajkerel buti vi pal-e rromna9 vi pal-i rromani sel andar-o akharipen po barbaripenkotar-i diferènca10.

d. E mèdiaAìkaj miazol so e mèdia ci den direkt and-i buti e rromença, akala lava naj

but cace, sosar akala mèdia den pe duj riga: 1. dostipen 2. rromani sel.E mèdia den but po dostipen, so von mothoven thaj sar mothoven e nevi-

mata, den zorales pi publikani godi, thaj den maj but kana akala mèdia saj tedikhas len e jakhença.

176

10. Claveria Borja E. 2004. Rromani uvli and-o selibers XXI. And-o Touraine, A, Flecha R.Et al 2004. anipen thaj Identitèta. Kirle kotar-e kulturikane grùpe and-o rodipen. Lila 105-111.barcèlona: el Roure ed.

I jekhorri politìka kana den avri informàcia thaj kana losaren e manusenqe,del so e manusa te len kotor thaj te len sociàli posìcia, akava cacipen del pal-e mèdia but zor thaj influènca kaj nasti te len aver institùcie i but vrème majpalal pe buta9. Akaja rigae, si vareso vastno, sar e asundo9dikhlo9ver mèdia tesikaven e rromane nevimata, e informàcie kaj te den avri thaj sar te den avri, eestereotìpe kaj te sikaven thaj sar te vakeren.

i akana, e mèdia sas jekh buderno pal-e negatìvne reslimata, den avri obilachipen kaj kerel jekh eno sar te kerel les sa i grùpa, thaj na den avri sa-jekh kana o eno del jekh positìvno nevipen11. Akaja nasul buti, del vast te ke-rel pes jekh xoxavdo dikhipen e rromenqo.

Aver rigae, akala mèdia saj aven lache labne te den avri i caci rromani kul-tùra, vi saj te las i influènca kaj e mèdia den po sa o dostipen.

177

11. O zora9ripen e positivne manusenqe andar-e mèdia sar sikavne, si but vastno

3RESA9

Vi o keripen vi o bara9ripen kotar-o jekhto Intégralo Plàn e Rromani Sela9qoand-i Katalùnia musaj te ambolden pal-e mangimata kaj den e verver enekaj len kotor lenar, vi andar-o Rodipen vas-i situàcia e rromenqi (Than pal-oMistipen thaj Familìa, septèmbra 2003qe) vi andar-e verver institùcie, andar-iregionàlni Administràcia i-ko civìlo thaj butenutno dostipen.

Te kidas i participàcia thaj sa e godimata and-o Plàn, akava plàn si putar-do te aven andre lese neve manusa khetanimata ja institùcie ikaj o Plàn tekerel buti, sa kodo si xromisardilo and-i res jekh thaj trin.

Amen vakeras pi buti e manusença save aven andar jekh verver kultùra,ami kaj inkeren baro pharipen thaj andruni diferènca, odolesqe nasti te bis-tras akaja diferènca kana te maras godi pe globàlne thaj bare anavimata.Xanci po xanci, kana te avel o amavipen, ka keras e lacharimata kaj amenmusaj te las maj lacho baxtagor, vi ka del amenqe te musa9ras so si amarevastene, vi te chivas neve chanda and-i buti akaja sela9ça. Kadial, trebul temaras godi pi buti and-i drakhin thaj andar-o dikhipen kotar-o somkhetanoamavipen, thaj savrème andar-o sociàlo barbaripen, o barbaripen, o xacari-veripen, o somivipen e diferencaça.

E rroma, sar phenda9m butvar, thaj sar pacavel i Katalana9qi Vakerlin, vi vonsi jekh kotor po kataluna9qo dostipen, odolesqe trebul te aven pe sarane po-sìcie desar e aver manusenar, tàmi den po kataluna9qo dostipen sar e aver,ami lenqe sociokulturikane thaj lovikane situàcie, and-i jekh rig purane thajaver rigae aven avrial, ele palpale ja achile pen, odolesqe lenqo amavipensi maj pharo desar lenqe perutnenar, thaj po akava drom, kerda9m buti and-o akava Plàn.

Kothal o Integràlo Plàn e Rromani Sela9qo and-i Katalùnia sikavel trin bazi-kane generàle resa9, akala generàle resa9 si:

1. te sikavel transversàle thaj integràle àkcienqe politìke pal-e rromaand-i Katalùnia.

2. te chivel pi sarani sociokulturikani thaj lovikani situàcia i rromanisel, sar a aver manusa kaj den po kataluna9qo dostipen kaj vi e rro-ma si jekh kotor lesar.

179

3. te xacarel o kataluna9qo dostipen vi te lel anipen kotar-i rromanikultùra sar jekh kotor and-i kataluna9qi kultùra.

4. te chivas o uvlikano dikhipen te das pe xarnikane musajmata erromne9nqe and-i Katalùnia

180

4ORGANIZÀCIA THAJ

METODOLÒGIA

So kamel pes pi metodològia, amavel pes kotar jekh integràlo dikhipenkaj avel andar-i transversalitèta thaj o sombutipen andar verver institùcie pesa e buta9.

TRANSVERSALITÈTAAkahrel pes transversalitèta pal-o buta9qo mètodo kaj jekh manusikani

grùpa lel kotor kana marel pes godi thaj kana keren pes e buta9 pe sa e tru-jalimata, thaj na musaj te keren pen xarnikane progràme, sosar po inte-gràlo chand avel sar kotor e buta9qo.

I transversalitèta saj te avel jekh buta9qi res. So musaj te dikhas si e pro-jektenqo thaj bute9nqo keripen te das caci adaptàcia pal-e resa9, ja kana temaras godi, na trebul te dikhas i godi sar jekh suno, trebul te las akavabuta9qo chand.

Avdives, si pharo te das i tranversalitèta, sosar o tradicionàlno ulavipenkotor po kotor andar-e organizàcie thaj institùcie, vi andar-i buta9qi kultùra,sosar e manusa pake9n and-o ulavipen thaj theripen e informaca9qo posarkon buta9qo kotor andar jekha profesionàlne, kadial te aven maj lachepe buta9 vi te aven maj pinardile manusa. Vi and-i Espània vi and-i Katalù-nia, naj antripen pi akaja buta9qi metodològia, ni andral ni avrial.

Aìkaj i transversalitèta del pes maj but po politikàno trujalipen, si and-isociàli buti kaj vazdel pes maj but thaj kaj del maj zorales.

I transversalitèta ja i transversalikani metodològia si kon musaj te paru-vel e relàcie thaj o chand kaj del pes i buti, vi and-o reslipen, kotar-e buta9kaj vazden e manusa.

SOMBUTIPENO sombutipen si kana del pes maskarparuvipen e informace9nqo, asta-

ren pen sa e goda9 and-e resa9 thaj avel fèri jekh metodologikani vòrba kanamaskar e verver ene ja institùcie den pe buta9, vi trebul te avel akaja relàciamaskar lene.

181

And-o sombutipen naj baripen ni ciknipen, n serutnipen, fèri kethanegoda9 and-i khetani res, kaj jekh ja maj but ene ka den pe buta9,ami o go-dornipen ka avel savorenqe.

And-o sombutipen, o labno maj vastno si e mothovipnasqe drakhina9maskar e ene thaj institùcie kaj len kotor thaj o sajpen sajekh savorenqepal-i informàcia sa e manusenqe kaj te len kotor, kadial sa e buta9 an trujaljekh sarano buta9qo maskar thaj kadial e manusa ka len e lacha9rimata majpase pe lenqe musajmata ja so von mangen.

ORGANIZÀCIASosar akava lil si o jekhto Intégralo Plàn e Rromani Sela9qo, vazdalilo

andar-o Than pal-o Mistipen thaj Familìa, pi manglin te das but vrèma pal-e publikane àkcie and-o akava trujalipen, vi te len kotor caces e verver tha-na kotar-o Kataluna9qo Rajpen, o lacho administrativikano sombutipen elokàlne khetanimatença thaj i vastni participàcia e rromenqi thaj aver so-ciàle organizace9nqi, musaj te las o organizaca9qo chand kaj mothovel pesand-o dekrèto 102/2005, kotar-o 31to maj, kaj phenel te kerel pes iMaskarthanenqi Komìsia kotar-o Intégralo Plàn e Rromani Sela9qo thaj oBizarutno Sombesipen e Rromani Sela9qo (DOGC gind 4397, 2to baredivaj2005qe)

1. Maskarthanenqi KomìsiaAkaja komìsia si somkerdi e verver thanenar kotar-o Kataluna9qo Raj-

pen kaj len kotor and-o akava Plàn, te del jekh institùcia pal-o sombutipenand-o buxlipen e àkcienqo kaj inkeren pen and-o Plàn. Vi akaja komisiaçai buti ka avel maj buxli thaj somkhetani thaj ka das àkcie, and-o nivèlo pomaskaradministrativikano sombutipen, kotar-e situàcie thaj musajmata kajden pi sàme pe rroma and-i Katalùnia.

2. Bizarutno Sombesipen e Rromani Sela99qo:I res si i sasti paticipàcia e rromenqi, odolesqe kerda9m o Bizarutno

Sombesipen e Rromani Sela9qo, thaj lesqe maj vastne buta9 si:– te ligarel o kirlo thaj godi direkt, vi te del mangimata thaj bizarimata

pal-e publikane administràcie– te del informàcia kotar-e buta9 kaj te keren pen pe intégrale plànura9

thaj pe publikane administràcie– te sikavel neve àkcie te lacha9ren e situàcie thaj musajmata e rromenqi

Aver rigae, andar-o Generàlo Serutnipen pal-e Dizutne thaj SomkhetaneButa9 kotar-o Than pal-o Mistipen thaj Familìa, ka del pes jekh Sekretarìa pal-

182

i Sàma e Rromani Sela9qi te vazden thaj tragaven e àkcie kaj inkeren pen and-o Intégralo Plàn, thaj te federa9rel o sombutipen maskar e verver buta9qe tha-na, and-i relàcia e verver bute9nça save amaven pen akana. Vi musaj te kerelbuti sar sekretarìa thaj te del o teknikano thaj administrativikano azutipen kajmusaj te phiren misto i Maskarthanenqi Komìsia thaj o Bizarutno Sombesi-pen e Rromani Sela9qo.

183

5ÀKCIE

ANGLUNE ÀKCIE

1. Te del avri o institucionàlno pacavipen vi te kerel buti te del neve pacavi-matenqe chanda pal-i Rromani Sel vi pal-i kultùra laqi, sar pe themutneja europune trujalimata

2. O kirlo e rromenqo musaj te chivel pes and-o amavipen e ververbute9nqo kaj te inkeren pen andar-o Intégralo Plan e Rromani Sela9qoand-i Katalùnia. Musaj te inkeras vi te bara9ras i participàcia so i akanaavel and-o Plànesqo keripen, kadial saj te nakhel lacho thaj somkheta-no. E buta9qi ja evaluaca9qi komìsie kaj te den pen and-o amavipen ePlànesqo musaj te aven hamavdile thaj butenutne, trebul te aven pelene rroma thaj gae.

3. E butederbuta9 trebul te aven integràle buta9, and-e grùpe, e institucio-nàlne somdasne musaj te keren buti po maskarthanenqo chand.

4. O sikla9ripen e profesionalnenqo and-e verver trujalimata pi rromani kul-tùra, musaj te avel biachaduno.

5. Musaj te das o vakeripen trujal i cacutni buti thaj kadial te keras e majfeder buta9.

6. Trebul te lokha9ras thaj caca9ras o rodipen e rromenqo pe europuro thajregionàlno trujalimata.

7. Musaj te das rodimata thaj vakerimata, sar jekhto nivèlo karing jekhsukar rodipen, kaj saj te inkerel sode rroma besen and-i Katalùnia. Emaj saste rodimata si akala kaj si e vastene kotar-i sel kaj siklo9vel pes.I buti trebul te dikhel:

185

a. sar si i situàcia: godimata thaj buta9 and-i tèmab. rodipen pe eztruktùra thaj sajpen and-i Katalùniac. keripen pe puchipnasqe chandad. somkhetanipen and-o sirdipen

8. Sa e àkcie kaj te den po akava Plàn vi e metodològie kaj te den and-oPlàn, musaj te aven o uvlikano integràlo dikhipen.

SIKAVIPEN E ÀKCIENQO

E buta9 kaj ka den pen andar akava Intégralo Plàn, sikaven pen pe ververtrujalimata. Po sarkon trujalipen saj te arakhas o jekhto kotor kaj aven e xarni-kane resa9 kaj trebul te las thaj kaj aven kotar-o Rodipen pi Rromani Sel and-iKatalùnia. Andar akala resa9 sikaven pen e lila kotar-e buta9.

Trebul te sikavas so sa e buta9 den pen phiko maskar lene andar-o dikhi-pen pe transversàle jache sar uvlikanipen, chavorre, familìa thaj kultùra.

Kadial, e buta9 kaj trebul te amavas thaj inkeren pen and-o akava Intégra-lo Plàn e Rromani Sela9qo, ka aven and-o godornipen kotar jekh khetanipenja institùcia, ami o sirdipen thaj o bara9ripen ka an pase o sombutipen thaj ihorizontàlni buti aver thanença kotar-o Kataluna9qo Rajpen, lokàlne khetani-mata, birajpnasqe organizàcie thaj civìlo dostipen, vi ka las sàma pe sa e go-dornimata.

186

Kultùra thaj identitèta1. Te las palem o rromano kulturaqo barbalipen. Te das àkcie pal-o

pacavipen, te las palem vi te das avri o rromano kulturaqo barbalipensar kerel i UNESCO po kulturaqo barbalipen, te del pi rromani kultùrasar luma9qo kulturaqoro barbalipen.

2. Brakhipen po kulturaqo barbalipen. Rromano Kulturaqo Than. Te dasjekh than kaj e rroma saj te den pi kultùra penqi and-e sa e trujalimataaritistikane, sikla9ripnasqe, thaj kola.

Familìa1. Isi but dikhimata po ivipen, thaj but dikhimata po familiaqo somivipen

and-o maj baro dostipen, odolesqe, saj te chivas i rromani familìa sarjekh chand and-o familiaqo somivipen, thaj na trebul te das o tradicio-nàlno ja phurikano dikhipen. I buxli familìa thaj e zakonura9 musaj tedikhas len and-e amare thama9.

Trujalipen:

Ákcia:

Godorne:

Familìa

Te das azutipen pal-o pacavipen po rromano zakono thajte vazdas o rromano biav sar e aver biava kaj den peakanutne thama9

Than pal-o Mistipen thaj Familìa, Than pal-o Thamipen

Trujalpen:

Àkcia:

Godorne:

Kultùra thaj identitèta

Te das jekh ivdo musèo kotar-e rroma and-i Katalùnia

Kulturaqo Than, Than pal-o Mistipen thaj Familìa

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Kultùra thaj identitèta

Jekh rromano kulturaqo than.Akava than ka amavel thaj ka rodel pe formàcia thaj i difùsia erromani kulturaqe

Kulturaqo Than, Than pal-o Mistipen thaj Familìa.

187

Kheripen thaj dizutnipen1. And-o dostipen den but glasura9, odolesqe musaj te aven sa zakonura9

kotar sa e sela9 kaj len kotor po dostipen, kadial vi musaj te len kotorand-i dizutni organizàcia thaj and-o kheripen

2. E khera kotar-e verver bikinimata (oficiàlo brakhipen, brakhindo kherthaj mesto bikinipen) den o sajpen po somivipen thaj po barbalo9vipen,vi den o sajpen te mudaras i diskriminàcia karing khakobor khera, jekhulìca ja jekh than and-o foros. Ci kamas te den pen e khera, kamas tedas so sako manus te lel so kamel te lel

3. Palem musaj te das godi po than kaj te keren pen e khera, dikhandoj sar i-ven e manusa, thaj savi si lenqi organizàcia pi familìa thaj po sociàlo tràjo

4. Te mudaras e luvorre, e corrikane khera thaj but thana and-i Katalùniakaj e manusa iven sar and-o caco gèto

5. Te das paruvipen and-i godi po kher, dikhandoj maj feder so e ene teden love sako chon pal-o kher thaj na te kinen les

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Kheripen thaj dizutnipen

Te das anglederipen/prioritèta pal-o kheripen and-elacha9rde thana, thaj na te kidas sa e rromen and-o sajekhthan; te das po ulavipen thaj pi distribùcia andre o than.Te keras xamavde khera (oficiàlo brakhipen, brakhindo kherthaj mesto bikinipen)

Than pal-i Themutni Politìka thaj Publikane Buta9, Than pal-o Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Familìa

Te das putardo than e manusenqe te aven e 24 casura9pase lenqe mule manusene.

Than pal-o Mistipen thaj Familìa

Trujalipen:

Ákcia:

Godorne:

Familìa

ilekhavipen pe rromane maskarutne.Te azutisaras e familìe kaj te aven and-e sociàle pharimata thajte zora9ras o maskaripen maskar e rromane familìe thaj lenqotrujalipen and-e foronqe khera thaj thanenqe sombesimata.

Than pal-o Mistipen thaj Familìa.

188

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Lovikane azutimata vi azutimata te lacha9ren lila kana eroma te kamen te len kher.Te keras komìsie pal-o maskaripen thaj rodipen and-i buti,dikhandoj misto e akanutne molkuca9rimata thaj vi dikhandoj pesa e kultùre thaj ivimatenqe chanda

Than pal-o Mistipen thaj Familìa, Than pal-o NaturàlnoTrujalipen thaj Kheripen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Kheripen

Te amavas o hakaj pal-o kheripen e rromane ternipnasqe

Than pal-o Mistipen thaj Familìa, Than pal-o Prabestipen –Sekretària pal-o Ternipen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Te len kotor maj zorales e organizàcie thaj e perutnekhetanimata vi e rromane asociàcie and-o Komitèto pal-iEvaluàcia thaj Rodipen e Akcienqere Progràme

Than pal-i Themutni Politìka thaj Publikane Buta9

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Te vakeras e firme9nça kaj te keren e khera thaj e thana,pal-o lacho besipen thaj te na bistren te lacha9ren epublikane buta9 kana musaj. Te mothoven sode ene saj tebesen po sako than.And-o dizutnipen thaj and-i konstrùcia, and-e thana kaj tebesen rromen.

Than pal-o Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen

189

Sikla9ripen1. Te sirdas andar-e rodimata pi rromani sel thaj a buta9 kaj len bax-

tagor, po antripno chand savo te del sikla9ripno baxtagor pal-e cha-vorre thaj chavorra9 thaj o amavipen penqi sela9qi

2. Te sirdas andar-e àkcie kotar-o Than pal-o Sikla9ripen i ko Plàn pal-ichib thaj o sociàlo somkhetanipen thaj Trujalipnasqo Plàn

3. Sajutne lacha9rimata pal-o rromano sikla9ripno uvlikano bibaxta-gor:3.1. i participàcia e rromenqi and-e sikla9ripnasqe thana, maj misto

rromna9 kaj te den penqo kulturaqo dikhipen pi buti kaj amavelpes and-o than

3.2. participàcia kotar-e familìe, te len kotor bersipherde manusa,rromna9, romane profesionàle thaj rromane sikla9rne andre i skòla,vi so te aven vastne manusa and-i skòla

3.3. lovikane azutimata pal-e thana kaj e rroma te aven lache profesio-nàle pe sa e trujalimata

4. te zora9ras o sikla9ripen pal-e chajorra9, chaja thaj rromna9 pe projèktekaj te lokha9ren lenqi participàcia

5. o maskarselikano maskaripen thaj e siklo9ripne komunitète si positìvne

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Dizutno thaj sociàlo paruvipen and-e prioritatenqeakcienqere thana, angla i Thami te lacharel pes e thana,dizutne thana thaj gavorre kaj musaj speciàli sàma (2/2004kotar 4to barevidaj).O paruvipen musaj te nakhel andar-i godi te mudarel o than-gèto thaj andar-i participàcia kotar– e ene thaj khetanimatasavi te len kotor, vi musaj so e rroma te len kotor vi and-oprojèkto vi and-o keripen

Than pal-i Themutni Politìka thaj Publikane Buta9

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te das avri lachi godi te mudaras e bisarane situàcie and-o kheripen.I komìsia musaj te sikavel i buti and-o amavipen ekheripnasqo maskar e rromen


190

buta9 and-o sikla9ripen e rromenqo. Kerel pes i buti andar jekh khetanodikhipen: len kotor e familìe thaj aver manusen kotar-o trujalipen e cha-vorrenqo thaj e chajorrenqo, e rromane khetanimata, i evangelistikanikhangeri thaj e profesionàlne sevimata e trujalipnasqe. I res si te rodaso skolaqo baxtagor e rromane siklo9vnenqo, vi te federa9ras e relàcie kajde pen maskar sa e ene thaj organizàcie and-o sikla9ripen

6. Te chivel pes i rromani kultùra and-i organizàcia thaj sikla9ripno vender7. Te aven ene kotar aver selo9rra9 k-i sikla9rlin, sosar pacavel pes o

kulturaqo barbalipen8. O sikla9ripen musaj te nakhel po sa o tràjo9. E mistimata kaj te aven po kontrol, saj te zora9ren o sikla9ripen vi saj

te den sociàlo andripen kaj saj te baro9 l o somkhetanipen po sako thanja gav

10. Te len kotor and-i skòla ene save te den pacapen, sar pativale rromna9,rromna9 save te len kotor and-o skolaqo ivipen thaj te den pacapenpal-e rromane familìe, saj te putren pen maj sajmata po sikla9ripen pal-echajorra9 thaj e chaja.

11. Lovikane azutimata save te den o sajpen pal-e chavorre ja pal-e chavete na mukhen i skòla thaj so lenqe familìe na te aven pe lovikane phari-mata

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Te keras jekh akharipnasqo plàn

Than pal-o Sikla9ripen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Te chivas i rromani kultùra and-o sikla9ripno vender. Tedikhas maj misto sa e skolaqe pustika thaj organizàcia pesikla9ripnasqe thana te len sa so von musaj te avenmaskarselikane thana


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Te keras azutipnasqe grùpe pe sa e thana


191

Trujalipen:

Àkcia:Godorno:

Sikla9ripen

Projèkte pal-o sikla9ripen e reste manusenqo.Ka den pen projèkte kaj te vazdaren somkhetane àkcia jametodològie kaj na te mukhen manusen avri.

Than pal-o sikla9ripen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te zora9ras projèkte pal-o kulturaqo maskaripen

Than pal-o Sikla9ripen, Than pal-o Mistipen thaj Familìa

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te zora9ras e projèkte kaj na mukhen manusen avri isistema9e save te den savipen pal-o sikla9ripen vi te denmaskarselikano somivipen.Ka vazdaren pen skolaqe projèkte save te den somkhetaneàkcie ja metodològie te na mukhen manusen avri (sikla9ripneprojèkte e forosqe, sikla9ripne khetanimata, thaj kola)


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Formàcia pal-e familìe. Formàcia pal-e dad vi pal-e daja echavenqe


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Lilenqi thaj difusienqi arxìv kotar-e kerde rodimata posikla9ripno trujalipen e rromenqo


192

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te pokinas projèkte pal-i àkcia po kontrol thaj pal-epositìvne dikhimata.E buta9 kaj te keren pen and-e projèkte, musaj te dikhen divespo dives, o sikla9ripnasqo drom e chavorrenqo vi e ternenqo, vite den positìvni drakhin pal-o sikla9ripen.


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te lokha9ras o nakhipen e rromenqo pe sa e sikla9ripnasqenivèle, maj but pe universitatenqe nivèle

Than pal-o Sikla9ripen; Than pal-e Universitète, Rodipenthaj Informaciaqo Dostipen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te akharas e manusen te len lovikane azutimata.Ka das avri lovikane azutimata pe sa e sikla9ripne nivèle vi pe sae trujalimata (normàlo sikla9ripen, binormàlo siklaripen thajsikla9ripen po infodrom)


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Lil karing e editoriàle pal-o maskarselipen thaj pal-ibidiskriminàcia

Than pal-o Siklaripen, Than pal-i Kultùra

193

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Formàcia pal-e rromna9 save te kamen te keren bilovenqibuti and-o sikla9ripen.Kadial saj te das e glasura9 e rromne9nqe pi skòla vi daspacapen thaj evaluàcia pal-o sikla9ripen e chajorre9nqo thaj echajenqo


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Lovikane azutimata pal-o sikla9ripno baxtagor e chajenqovi e rromne9nqo.

Than pal-o Prabestipen – ICD, Than pal-o Sikla9ripen, Thanpal-o Mistipen thaj Familìa

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Te keras jekh thanutni grùpa pal-i evaluàcia emaskarselutno sikla9ripnasqi.Andre e EAP thaj rendadi e SICS-ar


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te pokinas projèkte pal-e manusa save te keren bilovenqibuti e rromença and-o sikla9ripen.E projèkte musaj te vazdaren pi formàcia e manusenqi savekeren bilovenqi buti. Akala ene ka zora9ren i sikla9ripni buti ja kaden àkcie avri i sikla9rlin.


194

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te das ilekhavimata e khetanimatença te amaven osikla9ripen e rromano ternipnasqo.E projèkte musaj te len sàma po kontrol, po tradipen thaj pievaluàcia and-o sikla9ripen e chavenqo vi e chajenqo, vi musajte del pes o projèkto pe but manusa, trebul te buxla9ren pes emistimata

Than pal-o Sikla9ripen, Than pal-o Prabestipen – Sekretarìapal-o Ternipen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te das formàcia thaj ilekhavimata pal-e rromna9 te kerenbuti sar sikla9rna9 e mesto vaxtesqe – skolaqi xabelin – .E rromana9 and-i skòla saj te lokha9ren o maskarselikanovakeripen thaj vi o nakhavipen e rromne9nqo ki buti.


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Formàcia thaj akharipen pal-e rromane profesionàle kotar-o sikla9ripen and-e sikla9ripnasqe thana.E manusa kotar-e selorra9 musaj te aven lene xarnikaneilekhavimata thaj te den representàcia and-i skòla kotar-omaskarselikano cacipen e kataluna9qo dostipnasqoro


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te buxla9ras e khetanimata maskar e terne sar sikla9ripnekotora

Than pal-o Prabestipen – Sekretarìa pal-o Ternipen, Thanpal-o Mistipen thaj Familìa

195

Buti1. te keras formacienqe thaj bute9nqe planùra9 khetanes e rromane khe-

tanimatença vi rromane manusença2. te amavas azutimata pal-i bute9nqi formàcia e ternenqi3. kana jekh manus kerel buti vov korkoro si vareso so trebul te dikhel pes

misto, maj but kana o manus nasti te kerel aver buta9. Trebul te kerenpen planùra9 te te thovas akala buta9 pe but trujalimata, te len kotor and-o lacho butipen, thaj te vazden pen angla o dostipen. Bute9nqe thana,kaj saj te roden ci te den buta9, so e manusa te keren penqe buta9 vonkorkore, bute9nqe somkhetanimata, PIME, penqe bazara9 thaj aver buta9kaj saj te das pìkho pe lene te aven po baxtagor

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Te las ilekhavimata e organizaciença te federa9ras iskolavipen, maj but pi ESO (maskarutni skòla)


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Te das godi thaj karingipen pe skòle kana e siklo9vne ci anki skòla


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sikla9ripen

Te das vast thaj te las kotor e lokàlne planença te namukhen i skòla e siklo9vne


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Sikla9ripen

Te das àkcie po karingipen, pi informàcia thaj po tradipenand-o nakhipen e ternenqo ke sikla9rimata CF kotar-omaskarutno nivèli ja maj uco, vi ke universitatenqe nivèle.


196

4. i buti pi drakhin si but lachi pal-i organizàcia pi familìa thaj trujalipen.Kana jekh bari fìrma mukhel aver manusen te bikinen laqe gada ja buta9si but lachi buti, thaj saj te avel but feder pal-e manusa save numaj saj tekeren o phirutno bikinipen

5. te vazdas e sukar goda9 kaj inkeren but rromna9 thaj te das len thiknelovenqe-mukimata thaj kontrol pe firmenqe projèkte thaj bute9nqe som-khetanimata

6. te keras projèkte kaj te den po famila9qo ivipen, buta9qo ivipen thajpi formàcia pal-e rromana9

7. te sirdas i progràma Rromano Ternipen, Tromavno Ternipen, sosarakala manusa keren maj anglal penqe familìe thaj saj te len buta9qe go-dornimata, te keren fìrma, famila9qi fìrma

8. politìke APEL thaj pacavipen pal-e sajnimata amavdile e rromenqeand-i lenqi història, sar e sajnimata kaj musaj o akanutno buta9qo dosti-pen:8.1. phirutnipen8.2. organizàcia and-i drakhin8.3. komunikatìvne thaj sociàle sajnimata8.4. sajnimata kotar-e pasutne sevimata8.5. informacienqe thaj komunikacienqe teknològie8.6. bazara9 thaj eztruktùre

9. nakhavipen pe informacienqe thaj komunikacienqe teknològie sarlabno thaj sar buta9qo drom

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Buti

ilekhavimata e rromane khetanimatença pal-e projèkte tena muken pen e rroma avri o buta9qo dostipnasTe thajthana pal-i formàcia

Than pal-o Mistipen thaj Familìa, Than pal-i Buti thaj Fìrma

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Buti

Te kidas e rodimata kaj kerde pen pe rroma thaj buti.Akala rodimata trebul te sikaven e neve buta9qe thana and-irelàcia e sajnimatença kaj amavdile e rroma

Than pal-i Buti thaj Fìrma, Than pal-e Universitète,Rodipen thaj Informaciaqo Dostipen

197

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Buti

Lovikane azutimata pal-o kontrol thaj formàcia e chajenqevi e rromne9nqe and-o lenqo nakhipen ki buti.Te amavas vi te sikavas odola rromen kaj te aven pe oprutnesituàcie and-i formàcia thaj i buti

Than pal-o Prabestipen – ICD, Than pal-i Buti thaj Fìrma

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Buti

Projèkte te keren pen rromane frankìcie, te keren penqebuta9 e rroma von korkore thaj pal-e buta9qesomkhetanimata.E frankìcie trebul te dikhen e kulturikane zakonura9, o uvlikanodikhipen thaj e buta9qe sajmata te mudaras e corrikane buta9

Than pal-o Mistipen thaj Familìa,Than pal-i Buti thaj Fìrma

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Buti

Te amavas lovikane azutimata pal-i formàcia e rromenqivi te len oficiàlo europuno lil kaj te pacavel e TIC.E rroma musaj buta9qe ivipnasqere lila maj uce te mudaren eakanutne pharimata. E TIC si vareso but sukar. E europuneoficiàle lila si trebutne te sikaven o anipen and-e TIC. Ka dasprioritèta pal-e uvla9 and-o nakhipen pal-e azutimata.

Than pal-i Buti thaj Fìrma, Than pal-e Universitète,Rodipen thaj Informaciaqo Dostipen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Buti

Formàcia pe informacienqe thaj komunikacienqeteknològie.Te keras thana te nakhaven e rroma ki drakhin OMNIAKataluniaar, maj but maskar e rromna9

Than pal-o Mistipen thaj Familìa,Than pal-i Buti thaj Fìrma,Than pal-e Universitète, Rodipen thaj InformaciaqoDostipen

198

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Buti

Te federa9ras o butaqo savipen.Te vazdas i participàcia e rromenqi and-e àkcie pal-iprofesionàlni buta9qi formàcia, and-e buta9qe skòle thaj buta9qekhera, maskar e terne. Thaj e buta9qe thana maskar e majphure 25 bersenar

Than pal-i Buti thaj Fìrma

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Buti

Te amavas i participàcia e rromenqi pe progràme pal-oprofecionàlno karingipen


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Buti

Te amavas thana pal-o socialobutipasqo ustipen.Te amavas i participàcia e rromenqi save te aven avri osocialobutipasqo amavipen, and-e thana pal-i formàcia thaj osocialobutipnasqo amavipen, karing ene save saj te mukenpen avri i sistèma (integràle ákcia pal-e ene save te aven pespeciàle pharimata, ene save te aven and-o tikneder lovorrepal-i integràcia (sociàlo azutipen) )


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Buti

Te rodas droma te aven and-i thami e buta9 kaj keren butrromen save roden sastr thaj papìri.

Than pal-o Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen, Than pal-oMistipen thaj Familìa

199

Sastipen thaj sasta9ripen1. te rodas and-o anipen po sastipen thaj sasta9ripnasqe sevimata and-i

relàcia e rromenqe, vi te vazda9ras and-o ivipnasqo uaripen vi perromna9 thaj po chavorripen.

2. te keren pen thana and-e hospitàle te avel othe sa i familìa kana al tedikhel laqe manusen

3. te chivas rromane profesionàle pi sasta9ripnasqi sistèma, kadial lokha9relpes so e ene te pasaren pen vi lokha9rel i komunikàcia maskar e duj rig

4. te das biachaduni formàcia pal-e sasta9ripnasqe profesionàle save tekeren buti pase e rromene

5. te vazdas i participàcia e rromne9nqi sar buti kerutna9 pal-o sastipen pelenqe sociàle trujalimata thaj e sasta9ripnasqe thana

6. te das projèkte e sastipnasqe thanença karing e rromna9 and-o anipenthaj kontrol penqe nasvalimatenqe

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Buti

Te amavas i buti.Te amavas i participàcia e rromenqi pe progràme kaj te den pibuti: buta9qe planùra9, neve buta9qe thana thaj kola


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Buti

Participàcia and-e progràme pal-o barbaripen esajmatenqo murs-uvli and-i buti.Te amavas i participàcia e rromne9nqi pe progràme kaj tevazden o barbaripen murs-uvli and-o nakhipen pal-i buti

Than pal-i buti thaj Fìrma

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Buti

Te das buta9qo andripen pal-e rroma save te roden sastrthaj papìri

Than pal-o Naturàlno Trujalipen thaj Kheripen, Than pal-oMistipen thaj Familìa

200

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sastipen thaj sasta9ripen

Te lokha9ras xarnikani thaj biachaduni formàcia pal-eazutipnasqe profesionàle save te keren buti pe thana kajte besen rromen.Te das xarnikani formàcia pal-e azutipnasqe profesionàle

Than pal-o Sastipen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te keras thana te kiden pen e femilìa and-e publikane thajpaspublikane hospitàle

Than pal-o Sastipen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Te vazdaras i formàcia thaj o nakhavipen e sastipnasqerromane profesionàlenqere ke sasta9ripnasqe thana.Musaj te aven xarnikane ilekhavimata pal-e manusa kotar-eselo9rra, kadial e sasta9ripnasqe thana ka sikaven omaskarselikano cacipen e kataluna9qo doptisnasqoro

Than pal-o Sastipen, Than pal-o Mistipen thaj Familìa

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te das rodipen po sastipen thaj sasta9ripnasqe sevimataand-i relàcia e rromença.Ka das prioritèta and-o ivipnasqo uaripen, uvla9 thajchavorripen. Akava ridipen trebul te sikavel sar musaj te kerelpes i buti and-e xarnikane àkcie

Than pal-e Universitète, Rodipen thaj InformaciaqoDostipen, Than pal-o Sastipen

201

Sociàli participàcia1. organizàcia and-i penqi drakhin kotar-i sociàli eztruktùra e rromenqi, vi

kotar-e akanutne sociàle khetanimata. Si jekh sajnipen thaj jekh moli-pen but sukar and-o akanutno dostipen. O molipen kotar-i familìa sarvareso so saj te paruvel e situàcie thaj so saj te den pe savorenqe ephurane manusa, si vareso so del pes pi sociàli participàcia generalthaj trebul te zora9ras

2. anava9rdam i solidaritèta, thaj kodo, ka del pes pe sa e trujalimata e par-ticipaca9qi. I familìa thaj laqo trujalipen, laqo kulturaqo khetanipensar palutno agor, o azutipen sar thamni thaj sèmno karing i familìa sivareso nòrmalo and-o rromano ivipen, thaj del pes and-i relàcia thaj or-ganizàcia rromane.

3. te buxla9ras o nakhavipen pe khetanimata, savorenqe, kaj saj te an sa-vore, vi halo9vas akala khetanimata sar horizontàle thaj pi demokràcia,kaj savore saj te len caco kotor, thaj kaj del pes godi pe savore kana tekeren pen e àkcie

4. i skòla si jekh participaciaqo than but sukar pal-e rromane familìe, kajsaj te xacaren pen but misto thaj saj te avel sar paruvipnasqo than, vipal-e lenqe ivimata vi pal-e lenqe trujalimata; e chavorre vi e chajorra9saj te aven sar but sukar manusa angla e averene, thaj saj te den in-fluènca and-o sikla9ripen aver chavorrenqo, e familienqo ja aver manu-senqo kaj te len kotor. General, i sociàli participàcia del formàcia. Vi

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Te das sasta9ripnasqe maskarselikane projèkte and-esastipnasqe thana.Ka das vi ka vazdaras azutipen pe sasta9ripnasqe projèkte kajte den somkhetane àkcie ja metodologìe kaj inkeren andre isistèma e manusen, vi projèkte kaj te den pe pere ja pe gava

Than pal-o Mistipen thaj Familìa, Than pal-o Sastipen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Formàcia thaj buta9qo nakhavipen pal-e sastipnasqe ene.Ka vazda9ras e rromne9n sosar von inkeren but sajnimata thajsosar von si but vastne ene and-o amavipen kotar lenqi sel

Than pal-o Sastipen, Than pal-o Sikla9ripen, Than pal-oPrabestipen – ICD

202

musaj te das phiko pe àkcie kaj den pen andar-o barbaripen e diferen-caqo; hakaj e rromne9nqo te amaven penqi identitèta and-o barbaripen

5. te zora9ras i solidaritèta maskar rromne9ne andar penqi sociàli thaj fa-mila9qi drakhin

6. te zora9ras i participàcia e rromenqi and-e generàle khetanimata7. te zora9ras e khetanimata maskar e terne, sosar traden e mangimata

lenqere thaj lacha9ren lenqe musajmata8. te keras butbuta9qe thana kaj te den pen sajmata pal-o avindipen,

kaj e terne saj te amaven lenqi godi thaj te len o nakhipen pe informa-cienqe thaj komunikacienqe teknologìe

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Sociàli participàcia

Te keras o Than pal-o Maskarselikano Somivipen thajBidiskriminacienqo, andre i Sekretarìa pal-i Atència eRromani Sela9qi.Ka keras i buti and-i europuni thami 200/43/CE thaj aver vas-obarbaripen


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te keras jekh rodipen pe rroma kotar-i Diso9rigutni Euròpaand-i Katalùnia te das àkcie akala manusenqe


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te das avri i buti kaj keren e rromane khetanimata pe sastiKatalùnia


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te thovas o pacavipen pi rromani sel and-o nevothamna9qo lil kotar-i Katalùnia

Than pal-e Institucionàlne Relàcie thaj Participàcia

203

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Te vazdaras e projèkte pal-i sociàli participàcia e rromanoternipnasqi


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te das love pal-e projèkte pal-e somkhetane àkcie,dizutne àkcie thaj pal-e projèkte kaj te buxla9ren i bilovenqibuti.Te sikavas sar saj te nakhel maj misto i buti, sar saj te kerel pesmaj feder vi te das kontrol pe projèkte kaj amaven e rromanekhetanimata


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Te das progràme pal-e manusa save te keren bilovenqibuti and-o amavipen e rromne9nqo

Than pal-o Prabestipen – ICD, Than pal-o Mistipen thajFamilìa

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te das azutipen thaj difùsia pal-e bersutne àkcie kajmaskarparuven pen buta9 and-o amavipen e rromne9nqo

Than pal-o Prabestipen – ICD

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te das azutipen pal-e projèkte kaj te den amavipen erromne9n

Than pal-o Prabestipen – ICD, Than pal-o Mistipen thajFamilìa

204

Chib1. o sikavipen kotar-i rromani chib and-i skòla si kulturaqo barbalo9vipen

thaj vi kadial inkeras i chib thaj i kultùra2. te keras rromane kulturaqe thana kaj saj te siklo9 l la, vi so te aven e rroma

kon te sikaven lenqi kultùra thaj saj te sikaven la vi te siklo9ven la3. amavipen thaj sikavipen pi katalanikani chib

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Europune progràme.Participàcia and-e europune progràme pal-e rroma thaj te dasvast e khetanimatenqe kaj te kamen te len akala europuneazutimata


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Sociàlo paruvipen e perenqo.Te zora9ras e sociàle thaj perutne khetanimata vi te das sistèmepal-o rend, i formàcia thaj i buti pi drakhin and-e pere kaj tebesen but rroma


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Te das dumo pal-e projèkte kaj te keren pen andar-erromane ternikane asociàcie aver rromane organizaciençakotar aver europune thema


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:


Te nakhavas i participàcia kotar-e rromane ternikaneasociàcie ko Themutno Sombesipen e Ternipnasqo kotar-iKatalùnia (CNJC)


205

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Chib

Te das ilekhavimata e rromane khetanimatença pal-idifùsia thaj siklo9vipen and-i katalanikani chib

Than pal-o Prabestipen – Sekretarìa pal-i Chiba9qi Politìka,Than pal-o Mistipen thaj Familìa, Than pal-o Sikla9ripen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Chib

Te sikavas rromanes and-e skòle kaj te mangen te siklo9n.And-o sombutipen e rromença kotar-e diso9rigutne thema savete vakeren rromanes sar dajkani chib


Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Chib

Te keras pustika, te das avri e lila thaj te rinchiba9ras pirromani chib

Than pal-o Mistipen thaj Familìa, Than pal-i Kultùra

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Chib

Te vazdas jekh progràma e rromane drabarnenqi.Ka keras i progràma e rromença kotar-o diso9rigutnipen

Than pal-o Mistipen thaj Familìa, Than pal-o Sikla9ripen,Than pal-e Universitète, Rodipen thaj InformaciaqoDostipen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Chib

Te das sikla9rne po rromanes.Te das jekh plàn te len kotor rroma kotar-i Diso9rigutni Euròpasave te besen and-i Katalùnia thaj te vakeren rromanes sardajkani chib

Than pal-o Mistipen thaj Familìa, Than pal-o Sikla9ripen

206

E mèdia thaj o sociàlo dikhipen1. pi akaja rigae, so mothovel i pustik I Rromani Sel. Lil pal-e Zurnalìs-

te12 si but sukar te dikhel pes e rromen and-o hakajpen thaj and-o bar-baripen thaj bibange lavença

2. e mèdia trebul te mothoven pi rromni kultùra, trebul te len lenqi informà-cia andar so von te dikhen thaj andar so mothoven e rroma; kodo saj teavel but sukar pal-o maj baro dostipen, kana akava dostipen lel i infor-màcia kotar jekh cacutni xaing

3. te keras thaj te das avri progràme pi rromani kultùra, kaj te rroma teaven e vastneder manusa, sar keren aver selo9rre9ça kotar sa e lùmia, jakotar-e kultùra kaj aven ki Katalùnia pe palutne vrème, vi saj te kerel pespi rromani kultùra

4. te azutisaras vi te zora9ras te den pi universitèta rroma kaj te siklo9n sovon musaj te keren buti and-e mèdia save te asunen pen vi te dikhenpen

5. e zorale àkcie saj te lokha9ren so te aven sikle manusa save te sirdenneve projèkte kaj te den maj pi participàcia e rromenqi

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Chib

Te zora9ras o katalanikanes sar buta9 kaj keren pen avri iskòla thaj àkcie somkhetanimatenqe

Than pal-o Prabestipen, Than pal-o Mistipen thaj Familìa

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Chib

Te das vast and-o rinchiba9ripen thaj difùsia and-ikatalanikani chib kotar-i komunikàcia e rromanekhetanimatenqi

Than pal-o Prabestipen – Sekretarìa pal-i Chiba9qi Politìka,Than pal-o Mistipen thaj Familìa

207

12. I Rromani Sel. Lil pal-e Zurnalìste. Barcelona. Unión Romaní. Rromano Institùto pal-eSociàle thaj Kulturikane Sevimata, 2001.

Thamipen1. e krisne musaj te den pe akanutne thama9 kaj mudaren i diskriminàcia

thamimata2. e rroma save te aven and-o phandipen musaj azutimata kaj te den pe

lene o sajpen te len kotor and-o dostipen3. so o rromano biav te avel po pacavipen and-o thamipen sar te aven e

aver biava

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Thamipen

Te das avri vi te das kontrol pe thamna9 kaj te del oEuropuno Khetanipen te mudarel i diskriminàcia.Ka vazdaras i thami 2000/43/CE13 ja i 2000/78/CE14


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

E mèdia thaj o sociàlo dikhipen

Te keras thana pal-i asundo9-dikhlo9ver difùsia kotar-irromani kultùra andar maskarselikane grùpe, vi kaj te lenkotor e rromane khetanimata


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te keras jekh Pativalo Lil pal-i bidiskriminàcia and-e mèdia


Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:


Te das po sociàlo dikhipen e rromenqo thaj po lenqoternipen maj sukar, sar positìvno dikhipen, te mudaras eungale dikhimata thaj e estereotìpe


208

13. e polìcie musaj te aven pi formàcia and-o maskarselikanipen.14. trebul te das kontrol thaj andrutni evaluàcia pe àkcie kotar-e polìcie te na den pi diskri-

minàcia.

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Duzutno brakhipen

Te das jekh akcienqo lil te rodas situàcie kaj te muken avrie dostipnase e manusen

Andrutno Than, Than pal-o Mistipen thaj Familìa

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Dizutno brakhipen

Te das vakerimata, konferènce thaj buta9qe thana erromane khetanimatença

Andrutno Than

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Thamipen

Te das akcienqe ilekhavimata e rromane organizaciençate amavas projèkte te nakhen palem po dostipen ephandade, and-o putardo trujalipen thaj and-opasmestipen

Than pal-o Thamipen, than pal-o Mistipen thaj FamilìaDizutno brakhipen

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Thamipen

Te das formacienqe àkcie pal-e rromna9 and-e phandimata

Than pal-o Thamipen, Than pal-o Prabestipen – ICD, Thanpal-o Mistipen thaj Familìa

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Thamipen

Te baro9ras i bazikani thaj buta9qi formàcia and-ephandimata.I formàcia trebul te avel and-i relàcia e sajnimatença kajamaven e rroma

Than pal-o Thamipen, Than pal-o Mistipen thaj Familìa

209

Trujalipen:Àkcia:Godorno:

Duzutno brakhipen

Te amavas o xarnikano nakhipen e rromenqo and-ipolìcia

Andrutno Than

Trujalipen:

Àkcia:

Godorno:

Duzutno brakhipen

Te das formàcia pal-e polìcie save te keren buti pase erromene

Andrutno Than

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Duzutno brakhipen

Te das formàcia pal-e ene save te kamen te aven and-ePG-ME thaj and-e lokàlne polìcie Kataluniae

Andrutno Than

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Duzutno brakhipen

Te das evaluàcia pe kotrolesqe buta9 te na aven pidiskriminàcia.Ka kerel pes jekh xamavdili ja avrikani komìsia pal-i evaluàcia.

Andrutno Than, Than pal-o Thamipen, Than pal-o Mistipenthaj Familìa

Trujalipen:

Àkcia:

Godorne:

Duzutno brakhipen

Te das progràme e Sikla9ripnasqo Thaneça and-etrujalipnasqe planùra9

Andrutno Than, Than pal-o Sikla9ripen

210

6EVALUÀCIA

Sa e projèkte thaj buta9 trebul te aven lenqe evaluaca9qe mètode, ami trebulte sikavas sar te avel i evaluàcia and-o Plàn.

Kadial, and-i evaluàcia e Plànesqi, saj te sikavas duj nivèle:

1. metodologikano nivèlo2. bara9ripnasqo nivèlo

1. METODOLOGIKANO NIVÈLO

Trebul te sikavas o musajpen pal-i evaluàcia, and-i jekh rig, pi participàciasa e enenqi thaj sa e instituce9nqi. Vi trebul te sikavas sode somdasne ka anpal-o sombutipen thaj kon ka lel kotor, kodo si o somgodernipen, so saj tedikhas kana te as k-e organizace9nqe thana, vi te das pe akala organizace9n-qe thana.

Palal, musaj te dikhas o lachipen pe buta9qe tèknike kotar-i participàciaand-e buta9 e manusenqe, kotar-i transversalitèta and-o areslipen e rromen-qo kana te maras godi pe projèke vi kana te das pe somkhetane buta9 vi pebuta9 and-i drakhin.

2. BARA9RIPNASQO NIVÈLO

And-o akava nivèlo, ka aven duj kotora: o koboripen thaj o keripen, sosarsi vastno te anas kobor manusa trebul te las and-i amari buti thaj kaj ara-khen pen, and-i aver rig, o sociàlo paruvipen del te avel jekh mètodo thaj jekhxarnikani buti.

Pase o bara9ripen e Plànesqo, vi ka keras jekh informaca9qo lil kaj ka sika-ven pen o koboripen thaj o keripen kaj amen musaj and-e evaluàcie, dikhan-doj but e resa9 pe sa e godorne thana vi e resa9 e xarnikane bute9nqere.

Musaj te mothovas so i evaluàcia e Plànesqi ka avel andar-o Rodipen vas-i situàcia e rromani sela9qi and-i Katalùnia (Than pal-o Mistipen thaj Familìa,

211

2003) thaj butvar ka kidas sa e ginavimata kaj amen musaj te keras and-elacha9rimata, ja vi saj te aven neve ene ja institùcie te zora9ren e trin palutnegeneràle resa9.

I metodología trebul te dikhel i teoría vi i politìka kaj sikaven pen andar-ethana kaj den evaluàcia kotar-o Kataluna9qo Rajpen thaj i Europuni Komìsia,save sarbarra9ren i evaluàcia and-o sirdipen, and-o maskar, and-o agor thajand-o maj durutno agor, thaj kaj te kiden pen sa e kirle kotar sa e ene kaj telen kotor.

O 31to decèmbra 2008qe, ka keras agorutno lil kotar-o Intégralo Plàn eRromani Sela9qo and-i Katalùnia, kaj ka ligaren les k-i Kataluna9qi Vakerlin tedas informàcia othe.

Te kidas e maj buxle thaj maj lache ginavimata pe rroma and-i Katalùniaandar-o 2005 b. i k-o 2008 b., musaj te keras jekh buta9qi grùpa kaj te inke-rel sikavne pal-i evaluàcia, save ka del i informàcia thaj ka lokha9rel i evaluàciasavi trebul te lel baza and-o Rodipen pi situàcia e Rromani Sela9qi kotar-o Ge-neràlo Serutnipen pal-e Dizutne thaj Somkhetane Buta9 kotar-o Than pal-oMistipen thaj Familìa kotar-o Kataluna9qo Rajpen, 2004 b.

212

7LOVE KAJ MUSAJ

E saste bersutne love kaj musaj o Integràlo Plàn e Rromani Sela9qo and-iKatalùnia si duj miliòne star sela eftavardes thaj pan mìla jekh sel trinvardesthaj efta èuros thaj bis thaj oxto cèntime, pal-o bers 2005

E love kaj musaj o Plàn pal-e bersa 2005-2008 paka9s so saj te aven akala:

THANA 2006 2007 2008

THAN PAL-O PRABESTIPEN 93.863,90 96.679,82 99.580,21

THAN PAL-I KULTÙRA 46.350,00 47.740,50 49.172,72

THAN PAL-O SIKLA9RIPEN 323.326,27 333.026,06 343.016,84

ANDRUTNO THAN 49.532,02 51.017,98 52.548,52

THAN PAL-O NT thaj K 109.180,00 112.455,40 115.829,06

THAN PAL-O SASTIPEN 3.502,00 3.607,06 3.715,27

TURID 15.450,00 15.913,50 16.390,91

TM thaj F 1.908.187,21 1.965.432,82 2.024.395,81

SAVORIPEN 2.549.391,40 2.625.873,14 2.704.649,33

THANA 2005

THAN PAL-O PRABESTIPEN 91.130,00

THAN PAL-I KULTÙRA 45.000,00

THAN PAL-O SIKLA9RIPEN 313.909,00

ANDRUTNO THAN 48.089,34

THAN PAL-O NT thaj K 106.000,00

THAN PAL-O SASTIPEN 3.400,00

TURID 15.000,00

TM thaj F 1.852.608,94

SAVORIPEN 2.475.137,28

213

Generàlo Serutnipen pal-e Dizutne thaj Somkhetane Buta9Than pal-o Mistipen thaj FamilìaKataluna9qo Rajpen

Barcelòna, novèmbra 2005

214

INTEGRATED PLAN FOR THEROMA PEOPLE IN CATALONIA

INSTITUTIONAL PRESENTATION

The Integrated Plan for the Roma People in Catalonia is the fruit of along and enriching body of work, a process rooted in the dialogue betweenRoma and non-Roma people, civil society and individuals involved in our pol-icy within the framework of a parliamentary commission for the official recog-nition of the Roma culture and its contributions to this country.

21st November 2001, the day the Parliament of Catalonia recognized theRoma culture and its values, saw the opening up of a series of possibilitiesthat took concrete form in a study of this population and the situation inwhich it currently finds itself, with a view to initiating an effective plan of actu-ations designed to enable Roma people in Catalonia to achieve equality bydeveloping their difference, their distinctive identity and culture.

The development of this Plan has, from the first, been a trajectory sharedby the different departments of the Generalitat de Catalunya, Roma organi-zations and entities, local institutions and bodies and a spectrum of social,trades’ union, cultural, university and other organizations. The proposals andactuations presented here have been generated on the basis of the conclu-sions of the Study on the Roma Population in Catalonia and the contributionsof all of the afore-mentioned participating agents, involving everyone and let-ting all voices be heard. It is the strength of the arguments that has culminat-ed in the presentation of a plan that will be developed during the period2005-2008.

The Integrated Plan for the Roma People in Catalonia has the objective ofcombating from a global perspective the situation of inequality suffered bythe Roma population in Catalonia, in order to put them on the same socio-cultural and economic level as the rest of Catalan society, of which they formpart, and at the same time to promote and recognize the distinctive featuresof their culture.

There are two lines of priority here. On the one hand, for the Roma peopleto be able to improve their possibilities of access to and promotion within thejob market, access to housing, educational attainment and access to univer-sity, promotion of young people and women: transverse actuations thatserve to raise the visibility of Roma people in all sectors of our society. On the

217

other hand, to make it possible for the Roma people in Catalonia to con-serve, develop, study and disseminate their culture and their language.

Each of the actuations presented in this Plan is important in its own rightand in conjunction, given their significance in being conceived and agreedwith the Roma population, the importance of this as a first Integrated Plandevoted to the Roma population of Catalonia, and the importance of provid-ing a point of reference in relation to the inclusion of the Roma as individualsand as a people in present-day society, the information society.

This Plan is a key part of the overall social cohesion of Catalonia, and is atrajectory of dialogue with and recognition of a population that understands,shares in and helps construct Catalan society.

Anna Simó i CastellóMinister for Welfare and Family


218

1INTRODUCTION

1.1. JUSTIFICATION

The Social Policy Commission of the Parliament of Catalonia, in its sessionnumber 20, of 21st November 2001, paved the way for a key moment in thehistory of the Roma people, and specifically in Catalonia, with the adoption ofResolution 1046/VI:

The Parliament of Catalonia

1. Recognizes the identity of the Roma people and the value of their culture as a

guarantee of the historic reality of this people.

2. Calls on the Government to take the necessary steps to contribute to promot-

ing the recognition of the Roma culture and its value for Catalan society.

Palau del Parlament, 21st November 2001(Official Bulletin of the Parliament of Catalonia no. 240,

3rd December 2001, 21.)

As of that moment systematic efforts began to be made to improve of thequality of life of the Roma people in Catalonia, working toward the passing ofthe following Resolution in relation to the Roma population of Catalonia fromthe Parliament: The Social Policy Commission of the Parliament of Catalonia,in its session number 30, of 21st November 2001, adopted the followingResolution (1045/VI):

The Parliament of Catalonia calls on the Government to:

a) Draw up, within the period of one year, a study on the Roma population in Cat-

alonia, with the involvement of Roma entities as a basis for the drawing up of an

Integrated Plan for the Roma People in Catalonia for the years 2002-2006 that

will define programmes and actions and establish adequate elements of evalu-

ation and funding.

b) Participate actively, by way of the Department of Education, in the workings of

the Sectorial Education Commission with the Spanish Ministry of Education

and Culture, in the creation of teaching materials for educational centres in Cat-

219

alonia, with the objective of making known the history and the reality of the

Roma people.

Palau del Parlament, 21st November 2001.(Butlletí Oficial of the Parliament of Catalonia no. 240,

of 3rd December 2001, 21.)

In this way, the Directorate General of Community Services of the Depart-ment of Welfare and Family of the Generalitat de Catalunya was commis-sioned to draw up the Study on the Roma Population in Catalonia July 2002,and this was duly completed in September 2003.

One of the key elements in the drawing up of the Study was the participa-tion of Roma people and organizations, with the research teams comingmore and more to employ working methodologies that include the voices ofthe people involved in every stage of the research, and with the teams study-ing the situations of groups and minorities themselves having a multiculturalcomposition. The European Union has identified critical communicativemethodology as the most appropriate for the study of disadvantaged groupsand ethnic minorities, as here in the case of the Roma. Working in this lineconnects directly with the characteristics and skills of the Roma people. Inthis way the project shared in very rich and in-depth debates with which todescribe and analyse the situation of the Roma people in Catalonia. Thevoices of the Roma people have been incorporated by way of the extensivebody of fieldwork, in which over 1,000 people have participated in a variety oftechniques, together with the various work groups.

The work team was composed of Roma and non-Roma people, men andwomen, young and old, and interacted on the basis of years of experience ofworking in Roma organizations and in the academic world. This interrelationhas significantly enriched the contributions and the debates, together with asocial network with which to contrast the information studied. Communica-tion and solidarity have been fundamental here, in the same way that the rela-tion between hope and science was the driving force of the work carried out.

The study was organized in different sections and annexes:

• Identity and culture• Family• Housing and urbanism• Education• Work• Health• Gender

220

• Youth• Social participation• Languages• Religion• Communications media and public image.

In each of the sections we find the problem situations or obstacles facedby the Roma population and the alternatives or possibilities for change pro-posed by the people interviewed. The arguments are backed up with quanti-tative data, together with the analysis of the qualitative data, and the con-trasting and comparing of these and the great quantity of informationamassed by these months of work present results that promise to open upnumerous debates leading to political and social action that will improve thequality of life of the Roma people of Catalonia.

The present Integrated Plan is thus the fruit of the two resolutions of theParliament of Catalonia (1045/VI and 1046/VI) and is based on the Studyon the Population Roma of Catalonia commissioned by the Departmentof Welfare and Family of the Generalitat de Catalunya.

1.2. GROUNDWORK

Participation and processDirect and active participation has been the central element in achieving

success and attaining the objectives of this Plan, and prior to that in thedrawing up of the Study of the Roma population in Catalonia. It has alsoserved as an indicator with which to evaluate the results obtained and itsquality. Participation is thus the key element in the success of the IntegratedPlan for the Roma People in Catalonia.

Continuing the process initiated with the Study, this Plan has, in its differentphases of design, drawing up, application and evaluation, benefited from thedirect participation and involvement of Roma people in various ways. It has alsodrawn on the involvement of thirteen departments of the Government of Cat-alonia, together with a number of leading organizations and institutions active inCatalan society, with important benefits for the implementation of the Plan.

The Plan is grounded in the methodological criterion of carrying out actua-tions with the Roma people; this element, as we have noted, is the key to thesuccess of these actuations. Numerous studies, plans and projects elaborat-ed in different parts of the world have ‘used” the Roma people as informants oras the target population without having any real repercussion in terms of im-

221

proving their lives, so that the Roma people have developed a marked mistrustof the bodies and institutions that carry out actions of this kind, hardly surpris-ing if we bear in mind that they have always been not the protagonists of theseactions but the users or recipients. The good practices and recommendationsthat we have mentioned are being adopted more and more extensively.

The other unwanted effect prevented by the active participation of theRoma people is assistentialism, in that the actions are conceived not only tomeet urgent short-term needs of a social nature, but bestow special impor-tance on culture and identity and the promotion and development of these,and encourage a number of very interesting integral and cultural actuations.The participation of the Roma people also generates significance and effec-tiveness in terms of the social transformation it generates. This being so, inincorporating the voices of the Roma people, the Plan also reflects their de-mands, and has a better chance of helping to change the situations of in-equality that still exist.

The process that has been followed in drawing up this Integrated Plan forthe Roma People in Catalonia has been participative, dynamic and consen-sual. The first step was taken by a mixed commission of Roma and non-Roma people working and debating together in order to submit a draft pro-posal to the Parliament of Catalonia. The work reached its culmination withthe presentation and passing on 21st November 2001 of Resolution 1046/VI.

The second stage of the process was the drawing up of the Study on theRoma Population in Catalonia, in which the methodology worked with had acommunicative orientation,1 effectively facilitating the participation of all of theagents involved in the study of a situation such as that which concerns us here.The multicultural work team, the Advisory Committee and the Scientific Com-mittee and the management of the fieldwork by Roma organizations were all ofvital importance in making the voices of Roma people heard in the study oftheir situation in Catalonia, giving the document a scientific rigour and an effec-tiveness that would not have been achieved with other methodologies.

Once the conclusions of the Study were on the table, the Department ofWelfare and Family initiated a third stage: the gathering of opinions and inten-tions from various interlocutors:

Departments of the Generalitat de Catalunya– Department of the Presidency– Department of Work and Industry

222

1. The methodology has been developed in the Workaló project and presented previously.For more theoretical information: www.neskes.net/workaló

– Department of Health– Department of Institutional Relations and Participation– Department of the Environment and Housing– Department of the Interior– Department of Justice– Department of Universities, Research and the Information Society– Department of Education– Department of Commerce, Tourism and Consumer Affairs– Department of Territorial Policy and Public Works– Department of Agriculture, Livestock and Fisheries– Department of Culture– Department of Welfare and Family

Local entities– Federació de Municipis de Catalunya– Associació Catalana de Municipis i Comarques

Trades’ Unions– CCOO– UGT

Local residents’ organizations– FAVIBC– CONFAVC

Social organizations– Càritas Diocesana de Barcelona– Creu Roja de Catalunya– SOS Racisme– Vincle

Roma organizations– Agrupació per la Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Cata-

lans– Associació Cultural de Lleida– Associació Cultural del Garraf– Associació Cultural Gitana de Viladecans– Associació Cultural Gitana del Maresme– Associació Cultural Gitana Monàrquica de Girona– Associació de Promoció Juvenil Gitana Futur de Lleida

223

– Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen– Associació Integració Gitana de Tarragona– Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs– Centre Cultural Gitano de La Mina– Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya– Federació d’Associacions de Joves Gitanos de Catalunya– Fundació Pere Closa– Fundació Privada Ujaranza– Fundació Secretariat General Gitano– Lachó Bají Calí– Plataforma de la Unió del Poble Gitano a Catalunya– Unió Gitana de Gràcia– Unión Romaní

Professional associations– Col·legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya– Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya– Col·legi de Psicòlegs de Catalunya– Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya– Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya

Each of these organizations or departments has contributed ideas andopinions that will be of value in designing the actuations of this Plan. Theircontributions have been compiled and analysed by the team at the RomaCommunity Support Unit of the Planning and Diffusion Section of the Direc-torate General of Community and Civic Actuations (DGACC) of the Depart-ment of Welfare and Family, made up of both Roma and non-Roma people.They have also been studied by an external commission composed of repre-sentatives of the principal Roma and non-Roma organizations that work withthe Roma population. In this way we have approached our task as a coordi-nated network, drawing together the information in this document.

1.3. HISTORICAL APPROACH TO THE ROMA POPULATIONOF CATALONIA

HistoryThe history of the Roma people, as an agraphic culture, consists largely of

hypotheses, and very few researchers have devoted much serious study tothe origins of this community. These investigations have principally focused

224

on the socio-linguistic field in order to try to establish the territorial origin ofthe Roma and their movements before arriving in Catalonia. The general con-sensus among authorities on the subject is that the Roma are originally fromthe Punjab region in the north-west of the Indian sub-continent. It seems like-ly that some time between the 8th and the 11th centuries the Roma 2 startedto abandon that region, and while the causes that prompted their migrationare unknown, plausible hypotheses include expulsion as a result of invasionby a neighbouring people, a food crisis and famine or wars between peoples.

Thus, some time around 1000 AD the Roma set out on the long journeythat brought them to Europe in the Middle Ages, by way of the Middle and

225

Areas of actuation for the Integrated Plan for the Roma People in Catalonia

/��2��&0��

��

��

��

��

3��*

��&��

��

��

��

��

��2��

2. At the World Conference on Racism in August 2001, the following denomination waspresented: ‘When we are spoken of the terms Roma, Romanies, Gypsies, Sinti o nomads as ifwe were different peoples united by the same problems. Our organization reclamem que es re-specti l’únic nom by which Gypsies all over the world wish to be known and identified, which isthe term “ROMÁ”, with a tonic accent on the “a” as the stressed syllable. ROMÁ is the plural ofthe nominative “ROM” and means simply “GYPSY”. We are the “ROMÁ”, that is to say, “THEGYPSIES”.’ www.unionromani.org/news

Near East. In fact, a number of groups stayed for many years in the Middleand Near East, while others moved on in other directions: to the north, intoTurkey; to the west, where they subsequently divided once again, someheading up into Russia and others down into Greece. And it is in Greece thatwe find the first documentary reference to the presence of groups of Romapeople, specifically on Mount Athos in the 11th century.

Bearing in mind that a significant number of groups settled along the way,other moved on around the Mediterranean, the region in which we find mostdocumentary evidence of the presence of groups of Roma people. The rea-son seems to be the petition for a papal pardon for having fought on the sideof the Turks before adopting the Christian religion, with the path of thepenance taking them to the most important Christian centres of the time:Sant Pere, Notre Dame and Santiago de Compostela. Thus it was the Santi-ago pilgrimage route that led the Roma people into the Iberian Peninsula.

However, there are other theories, which hold that the first groups ofRoma people entered the Iberian Peninsula from the south, crossing theStrait of Gibraltar after passing though Egypt and North Africa.

Historically, the presence of the Roma in Spain dates from the 15th century. Arriv-

ing in the peninsula by way of the Pyrenees, the first document testifying to their

presence is dated 1425, when King Alfonso V, the magnanimous granted a deed

of passage to Juan, named as count of Egypt Minor. Indeed the name ‘Egypt Mi-

nor” is the origin of the word gitano [Gypsy], which is what the Roma are called in

Spanish. As of that time the Roma dispersed through the rest of the country. 3

The Roma people in Catalonia and in the rest of the world are making agreat effort to recover and develop those historic and cultural elements thatsupport their identity as a people. This first document indicates that the Romain Catalonia were contemporary with such great figures of Catalan culture asAusiàs March and Joanot Martorell, and with the appearance of exceptionalliterary works such as Curial e Güelfa or Tirant lo Blanc. This was a time of his-toric events of great importance for Catalonia’s institutions: the Corts ofBarcelona granted the Generalitat responsibility for the country’s constitu-tional system and endowed it with moderating power with the possibility ofbalancing monarchic authoritarianism; 4 we are talking here of 1421 and thedefence of Catalonia from possible royal attempts against Catalan sovereignty.

226

3. www.unionromani.org/docgit.html (consultation of 12 August 2003)4. http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/index.jsp

(consultation of 12 August 2003)

This first period is characterized by the good reception of the incominggroups of Roma by the resident population and all of its institutions. Howev-er, subsequent events caused this initial attitude of acceptance to change toone of rejection. On the one hand there was the rise in the number of Romagroups arriving in the peninsula from the eastern Mediterranean following thefall of Constantinople in 1453, and on the other the different way of life of theRoma people and the fact that they had their own separate laws, languageand culture came to be seen as a problem by a society that was fashioning it-self on the basis of a policy of cultural, religious and territorial homogeneity.Thus began the major period of forced assimilation, persecution and culturalgenocide toward the Roma people in this country. In terms of legislation thiscan be dated from 1499, the year of the first royal decree, in a context ofracism and xenophobia preceded by the expulsion first of the Jews in 1492and then of the Arabs in 1503. This anti-Roma law and all those that followedit up until the Enlightenment had the same end in view: to preserve a sup-posed ethnic, cultural and political unity by suppressing any mark of differ-ence that questioned it. This legal framework was subsequently extended toapply to vagrants, beggars and anyone without a known fixed residence oroccupation, effectively generating an historic social environment of stereo-types and prejudices. A series of measures obliged the Roma people tocease to be themselves and to adopt the social, economic and cultural prac-tices approved by the dominant group or class on pain of imprisonment orphysical punishment; these included the banning of their language and tradi-tions, strict economic and social control and arbitrary repression or forcedresettlement.

It was not until 1812 and the proclamation of the Constitution of Cadiz thatthe Roma were granted equality of rights and definitive parity with otherSpanish citizens.

During the 19th and 20th centuries many groups of Roma people becamesedentary as a result of assimilationist policies, although others are still migra-tory. Even so there were still anti-Roma laws such as the Law of Social Dangerin force under the Franco dictatorship, which were applied with considerableharshness and severity to the Roma people, with the justification of their ‘nothaving a recognized means of livelihood’, making them liable to be regardedas potential criminals. A clear example of this is the Standing Orders of theGuárdia Civil of 1943, which declares that ‘a scrupulous watch will be kept onthe Gypsies, taking great care to inspect all the documents they may have, es-tablishing their modus vivendi and everything that may serve to give an exactidea of their movements and occupations [...] and obtaining from them all theinformation necessary to prevent them from committing robberies [...].

227

During the years of the Franco dictatorship the Roma people made a ma-jor contribution to Catalonia. It is very interesting to note the defence of theCatalan language by Roma people in Languedoc-Roussillon (so-called NorthCatalonia). According to Jean Paul Escudero,5 Catalan was largely con-served and championed in North Catalonia by the Roma. They continue tospeak Catalan today, using it as a way of differentiating themselves from oth-er French people. It is at once strange and surprising that this Roma contri-bution to Catalan culture has not been recognized until now, when it is pre-sented in the work of Roma and non-Roma people included in the work ofthe present writer and certain other publications.6

Although they are nomads, curiously they settled in Perpignan, and during the

1930s and 1940s occupied the houses in the Sant Jaume district abandoned by

Jews fleeing from Nazi persecution. Wherever they go they practice a progressive

bilingualism and this is the reason why they maintain Catalan as a language, ‘not

because we are Catalan, but because we are Roma’, says grandfather ‘Pito’, who

has been married for more than 40 years to Jana, a woman who symbolizes the

community in Perpignan: she has never been outside of the district and has no

French at all. (Nevipens Romaní newspaper 16-31 May 2003; Catalan translationby the author)We North Catalans have mixed feelings about the presence of Roma on our soil.

On the one hand they have given our language a bad name on account of certain

moral and ethnic prejudices; on the other hand they are a mainstay of our lan-

guage [...]. (Avui newspaper, 1 February 2003)

The boom in migration in the 1960s led many Roma to leave their place oforigin, where they lived normalized lives, and move to the more industrializedareas in search of work and of means of making a living, just as thousands ofother citizens did all over Spain, moving from the south to the north, or fromthe villages to the cities, and over the years settled definitively in Catalonia.

Although in principle the situation of all of these migrants on their first ar-rival was precarious, the lack of training and the economic crisis of the 1970sconstituted major obstacles to the incorporation of the Roma people into thejob market and into society in general, since the occupations with which theyhad traditionally made a living were falling behind in earning power, and thenewly emerging occupations demanded academic qualifications that the

228

5. Escudero, J. P. Le livre des Gitans de Perpignan / El llibre dels Gitanos de Perpinyà. Edi-tions l’Harmattan, Paris, 2003.

6. Mayans, P. ‘Catalunya Nord: l’altra Catalunya.’ (Extract from the booh CAT – llengua andsocietat dels Països Catalans. La Busca, Barcelona, 1998.

Roma people did not have. Thus, while migrants from the non-Roma majori-ty who had started from equally humble origins attained a certain socio-eco-nomic level that allowed them to develop socially and culturally, the Romawere relegated to the most marginal zones with no clear way out, not only inemployment and education but in housing, a situation that locked them in aclosed cycle of marginalization and social exclusion.

Industrialization, migration to the major urban centres and sedentarizationhave left the Roma in a state of disorientation and vulnerability in which theirculture finds itself being questioned and coming under attack in new ways;the coincidence of sedentarization with the first indications of the oil crisis,7

impoverishment, rejection, ghettoization and the introduction into their mar-ginal neighbourhoods of the trade in illicit substances and merchandisemake development more difficult, at an optimum moment for the attainmentof full equality of rights by the Roma population in Catalonia. Coexistence be-comes more difficult and people have to turn to the social services, but notbecause they are Roma, but because they are poor, excluded and with noclear way out.

The Constitution of 1978 and the Statute of 1979 marked importantchanges in the situation of the Roma people in Spain and in Catalonia. Al-though these basic legal instruments make no explicit reference to the Romapeople, they do prohibit discrimination on racial or ethnic grounds, startingfrom the equality of all citizens before the law.

In this light, and in view of the institutional recognition that has motivatedthe objective of this Plan, in 2001 Catalonia, by way of its Government, initiat-ed a process of historic compensation toward the Roma people that interna-tional bodies such as the European Union, the Council of Europe and theUnited Nations have been recommending for years. It is now that the govern-ment of Catalonia and the main Roma social movements are engaging in di-alogue, in order that the views of the Roma people are reflected in the draw-ing up of the new Statute for Catalonia.

On the one hand, the expansion of the European Union toward the coun-tries of the east means that the Roma are now the largest minority in theUnion, and that the situation of the EU’s 10 million Roma has become a cen-tral element on the political agendas of the different member states, given

229

7. WORKALÓ Advisory Council. The creation of the new occupational patterns for culturalminorities: The Gypsy Case. V Framework Programme for Research and Technological Devel-opment of the European Union. The results of the research were presented to the EuropeanParliament in Brussels in September 2004, in the presence of various MEPs, directors of vari-ous EU socio-economic programmes and the ERC MP Josep Andreu. For more information:www.neskes.net/workalo.

that the Roma suffer a great deal of inequality and discrimination, manifestedin the form of poverty and exclusion and a lack of power and institutional rep-resentation. It is for this reason that EU agencies perceive the urgent need tocombat the inequality suffered by the Roma people and put them on a parwith the rest of our societies.

The information or knowledge societyAt the start of the 21st century, with the information society very much a

reality, the Roma people are in a position to contribute to the development ofits potential with their unique identity and culture, which have elements thatclosely coincide with the new demands and the characteristic features ofpresent-day society, as argued in the Study on the Roma Population in Cat-alonia, commissioned by the Department of Welfare and Family

Education is recognized as one of the fundamental elements for overcom-ing the inequalities suffered by the Roma people. This is neither a mere plati-tude nor an argument put forward by the majority society in order to per-suade the Roma people. All of the Roma organizations, in Catalonia andelsewhere in the world, are calling for and working for the education that willenable upcoming generations of Roma to make significant advances in manyareas of society. Of the principal needs of the Roma population, only housingand work take precedence over education. Education is precisely one of thekeystones of the information society, as it also is for the Roma people.

• Images, stereotypes and obstacles to inclusionOur history and the relations that have obtained between the Roma peo-

ple and the majority society in this country have not always been character-ized by peaceful coexistence and tolerance. There is, then, a historical mem-ory among the Roma people as the victims of repeated attacks and attemptsat assimilation, and among the majority society an idea of the Roma peopleas a self-excluding group that generates social conflict.

In social terms, then, there has been a tradition of discourses and prac-tices that have been based not on an equal dialogue between Roma andnon-Roma people but on ignorance and stereotypes, and have thus gener-ated two major obstacles that have had a series of negative repercussions:on the one hand, the absence of dialogue and knowledge between the twocultures, the Roma and the majority; and on the other, the creation and rein-forcing of prejudice and suspicion based on stereotypes that serve only togenerate even more tension and mistrust.

Such stereotyped images have devastating effects when they are pickedup by social structures and the different agents at work within these.

230

The solution offered by the Roma people and by the international agenciesthat are working to end discrimination is simple: if policies, interventions, so-cial actions and so on involving the Roma people are to succeed it is essen-tial that the Roma themselves take part in the entire process of their design,drawing up, application and evaluation; active participation is the key to suc-cess.

When there is joint working with multicultural teams in conditions of equal-ity, both Roma people and non-Roma abandon the old stereotypes andclichés. This methodological principle is advocated by the leading Europeanand worldwide political and social institutions as a way of guaranteeing thesuccess of the policy in question and as an exercise in tried and tested goodpractice.

• Skills developed and contributions to Catalan societyThe Roma people, like other ethnic and cultural groups and minorities,

have developed over the course of their history a set of skills rooted in theirdynamic of formation, adaptation, survival, evolution, development, contactsan so on; this is what is known as cultural intelligence. These skills are intrin-sic to Roma culture, and are an instrument that is handed on from generationto generation, incorporating the necessary changes demanded by each newcontext and historical moment.

These skills are configured around elements such as intercultural commu-nication and dialogue, given that the Roma people, with their strategy of anitinerant way of life and their inevitable contact with so many different soci-eties and cultures, have developed a set of communication skills that haveenabled them reciprocally to make the most of their social relations with theirsurroundings, whether in the form of trade and commercial transactions orthrough mutual cooperation.

These communication skills are now at the heart of the new forms of em-ployment and the job profiles that are in demand in advanced societies. Mostof these new forms of employment are associated with the new informationand communications technologies or with personal services, or with both.

At the same time, the Roma have been contributing cultural elements andvalues ever since they first arrived in Catalonia, and although it is only nowthat these contributions are beginning to receive institutional recognition anda resonance in the majority society via the communications media, Roma so-cial movements have been working in this direction for over 30 years. Oneclear contribution to the host culture that is reflected in the Study on theRoma Population in Catalonia and in some of the media is the case of theCatalan language, specifically in North Catalonia, where it has survived

231

thanks above all to the groups of Roma people living there, or in those dis-tricts and zones, including urban areas, where Roma groups have beenpresent for many years. In fact, although we may not realize it, many of thewords we use in our day-to-day Catalan vocabulary come from the Romalanguage, in a process known as cultural loan.

Other Roma contributions in the realm of values are group solidarity anddialogue as a central strand of harmonious coexistence. It is interesting tonote here the experiences that the Roma can contribute by virtue of their tra-dition of mediation in and resolution of conflict situations, for example in cas-es of abuse or violence. Without opposing the laws of the land, Roma lawhas its own very strong elements of social and group cohesion that currentlyorient many political and social interventions, so that the Roma people arenow in a position to make a contribution here on the strength of their histori-cal experience.

There are Roma families that have been firmly established in Catalonia forcenturies, added to which there are those families that moved here from oth-er areas of Spain in the 1960s and 1970s. These families know and are con-nected to one another, and the major social events play a key role in unitingdifferent families, creating links and alliances. In the past, the Roma’s no-madic or semi-nomadic life, together with their specific economic activities,made it important for them to recognize one another and create a network ofmutual trust that has come down to the present day. The fact that the mem-bers of a family respect and follow the Roma way of life gave that familystanding in the eyes of other Roma people. Belonging to one family or anoth-er would be no more than a matter of a name if it were not grounded in a wayof life bound up with the value of a person’s word and the solidarity and re-spect that form a normative frame of reference for the group as a whole.

We must also note here the movement of Roma women, the Roma femi-nist movement, which although still in its very early stages is doing a greatdeal to advance the demands of Roma women and of Roma society in gen-eral, in terms of gender and ethnic issues that are directly relevant to theircondition as Roma women. These contributions are capable of transformingthe fact of being a woman into an integrated instrument capable of achievinggreat changes in our societies, for example in relation to gender violence ordiscrimination in employment.

232

2FRAMEWORK OF APPLICATION:

THE POPULATION

2.1. INTRODUCTION TO THE POPULATION

The study of the Roma population in Catalonia and Spain faces a specialdifficulty in the lack of reliable quantitative data. No information relating toethnic group is recorded in the population census, and there is thus no pos-sibility of working with statistics derived from the databases of the public au-thorities.

Given the absence of census data, the approach to the study populationhas been on the basis of figures set out in previous research or presented tothe public authorities by Roma organizations. One of the characteristics ofthis circumstance is the diversity of figures with which it is possible to work.The figures for Catalonia are as follows:

J. M Vázquez 1978 17,962

J. M. Montoya 1987 37,728

Grup PASS 1991 31,881

Source: Fresno, J. M., 1993

Another significant datum is included in the Report of the Sub-committeefor the Study of the Problems of the Roma People. Spanish Congress. SocialPolicy and Employment Committee, 1999:

ANDALUSIA 286,110 45.35

MADRID 59,082 9.37

CATALONIA 52,937 8.39

VALENCIA 52,455 8.32

CASTILLA-LA MANCHA 33,552 5.32

MURCIA 33,006 5.23

233

CASTILLA-LEON 28,339 4.49

ARAGON 18,209 2.89

GALICIA 13,741 2.18

BASQUE COUNTRY 11,675 1.85

EXTREMADURA 11,318 1.79

LA RIOJA 7,361 1.17

NAVARRA 5,954 0.94

BALEARIC ISLANDS 5,423 0.86

ASTURIAS 4,780 0.76

CANTÀBRIA 4,021 0.64

CEUTA AND MELILLA 2,030 0.32

CANARY ISLANDS 854 0.14

TOTAL 630,847 100.00%

Source: Asociación Secretariado General Gitano, 1999.

The numerical data published prior to the Study on the Roma Populationin Catalonia of 2003 are those presented to the Spanish Congress sub-com-mittee that studied the problems of the Roma people, to which we have al-ready referred. The figure given for Catalonia in 1999 was 52,937 people.

The population as a whole in Catalonia is concentrated in the most indus-trialized zones, in and around the big cities. In much the same way we findmost of the Roma population living in an urban environment, in the largertowns and cities or in the metropolitan area of Barcelona.

As we can see, the Roma people in Catalonia have been organizing them-selves in cultural associations or entities (graph no. 1), and it has been byway of these, of the different public services and social agents and bodies in-volved in social enterprise insertion, education and social work that we havebeen able to get to know the groups of Roma population in Catalonia. Wewish to make it clear that this has been possible thanks to the multiculturalcomposition of the team of the Study on the Roma Population in Cataloniaand the great involvement of Roma cultural and religious entities.

Source: Study on the Roma Population in Catalonia. 2003.Despite the best efforts of all the individuals and bodies involved, it is im-

possible to give a number for the Roma population of Catalonia. The figuresoscillate between thirty and sixty thousand, as the following table shows(table no. 1).

Serious effort needs to be made to arrive at a scientific estimate, and thiscould be done in various ways. One possibility would be to take a census of

234

the Roma population, and some countries have done this, but it runs the riskof rejection, because some Roma fear that it would be used in discriminatoryways or would have a negative rather than a positive influence. What is more,in Catalonia there are two arguments against it: the constitutional right toequality of treatment regardless of ethnic group, and the rejection of the ideaby the Roma people, as expressed through their cultural organizations. Theother way would be a survey to the population in general of Catalonia in orderto determine the ratio of Roma to non-Roma population.

As we can see from the table, some of the data supplied by Roma organi-zations, the Department of Welfare and Family report and other contributionsreveal a degree of coherence and broadly coincide. However, we can alsosee data that have a great distance between the sources in relation to L’Hos-pitalet, Lleida and Barcelona.

While the data may well complement one another, we cannot guaranteetheir accuracy. We also have of take into account the invisible Roma popula-tion, which has no direct relation with the districts of Roma population, Romaorganizations or the social services, just as we have of take account of themobility that may be a factor in some cases.

235

Gràfica 1. Participació Social

�

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

236









Girona 337Salt 91


Lloret de Mar 9






URGELL 164




Tarragona 892





2.2. REVIEW OF THE SITUATION

It was with the signing of the Spanish Constitution in 1978 and the CatalanStatute of Autonomy of 1979 that the majority society began to open up to-ward the Roma people and allow them from a perspective of equality andparticipation.

It was then, too, that the public authorities began implementing plans forgetting rid of the shantytowns and constructing blocks of social housing toaccommodate Roma families. This highly significant feature of the right todecent housing has been a very important factor in the transformation of theRoma population, in that it has meant living in homes and districts structuredin a way quite different from the internal organization of the extended family,assuming the structure of the nuclear family and altering the day-to-dayforms of their relational network and bonds of solidarity. Contrary to popularprejudice, the structure of Roma families has been changing. In 73% of Romafamilies the household family unit has no more than four members, and only19% of household family units consist of more than six people. Overall, themajority of family units lie in the range of from two to six members, and a totalof 26% of families consulted had a household unit of four members.

Meanwhile, with regard to training, the situation has been transformed ineverything from the school enrolment and attendance to adult education,there has been a marked change in values in the Roma community in relationto school and formal education, although there is still a long way to go in theareas of vocational training and secondary schooling, higher education anduniversity education before the Roma attain levels comparable to those ofthe non-Roma community. The Roma people understand –and express the

237








VAL D’ARAN


des. de 1999

conviction–8 that education is a crucial element for overcoming their inequal-ities, and for this reason many people are working with the means at theirdisposal in a variety of socio-educational interventions. Roma associationsand organizations have provided impetus with school support and backupcourses and coordination with the schools, including mediation, guidanceand assessment with families. One consequence of the adaptation of theschool to the local environment is the lowering of levels of expectation on thepart of teachers. On the other hand we have the happiness curriculum (Elboj,et al., 2002, pp. 109-110): in other words, school situations in which priorityis given to emotional development; some of those surveyed said that theteachers devoted a lot of very welcome attention to them, but in most casesthis has not resulted in academic success.

21.5% of the people surveyed called for a school free of racism, prejudiceand stereotypes. It is important to centre the educational debate on the rightof everyone to an education and thus on an education in which all are able toattain their own optimum level and in which the right to the cultural identity isrecognized as enriching the entire population.

Another very important point is the regularization and access to servicesand to health care. This has on the one hand raised the life expectancy ofthe Roma, and on the other hand served to bring about a transformation ofhabits in hygiene and also in some cases in diet, not to mention a transfor-mation of the whole concept of illness from the cultural point of view. Howev-er, there are some points within this area that are specific to the Roma peo-ple, such as the conception of health/illness, who deals with an illness andwho should have and distribute information on that illness.

In the field of employment, most Roma people continue to make a pre-carious, day-to-day living. Their occupations are traditionally linked to sub-sistence economies and self-employed occupations such as street selling.The activities they have developed over the years have been undermined bythe globalized economy and the shift toward sustainability, with the oldweekly markets and the scrap business being ousted by the new shoppingcentres and recycling. The analysis offered by Roma people in Catalonia isthat racism is the principal obstacle impeding their access to the job market,but at the same time, work is the principal need identified by the Roma peo-ple in Catalonia.

The arts are another field cultivated by the Roma population, but in limitednumbers, and although there are many well-known names in music anddance, this is a viable option for only a very small part of the population.

238

8. Table no. 5. Study on the Roma Population in Catalonia.

The Roma increasingly values regular paid work, in that it represents secu-rity, but the lack of training and qualifications limits their access to it.

There are other factors that have a specific weight within the dynamic ofRoma culture, such as religion, as a unifying form and a mark of identity, al-though it presents some signs of inflection. The culto has traditionally been apoint of encounter, expression and in many cases social care.

The transformations that have been and still are being produced in theRoma population have principally affected the women, who have played avery important part as a force for change in their culture. Roma women areorganizing themselves, they are working to overcome the social inequalitiesthat their people suffer and have a clear conviction that education is the keyto progress.

Although the Roma people find themselves in a process of social change,traditional values such as respect for the old, honesty, honour, integrity, loy-alty and the like are still alive, even if they are adopting new forms and mani-festing themselves in new ways that reinforce the Roma identity, in a processthat anthropologists refer to as cultural adaptation.

The associative movement has been the most direct medium of Romaparticipation in the wider society, despite being at variance with the internalorganization of the Roma people. This movement has provided mechanismsfor voicing demands, for involvement, for consciousness-raising and for di-agnosing problems with a view to resolving these for and by themselves andaddressing the challenge of their development and evolution as a people.Thanks to the network of Roma organizations, the Roma population is morein step with society than ever before, and may be in a position to contributeto the development of its networks of social relations and solidarity betweenmembers of the community.

The communications media have also provoked, and continue to pro-voke, changes, both internally and externally: in other words, they modify at-titudes and behaviours, on the one hand creating habits and needs, and onthe other disseminating and promoting a stereotyped image that has little ornothing to do with present-day Roma culture; on the contrary, the mediastereotype is rooted in the culture of poverty, marginalization and marginality,and it has to be said that in the best of cases, when the media seek to pres-ent a positive image, they resort to a romanticized picture of the Roma that isout of touch with present-day reality.

Increasingly, young Roma people feel a need to embrace with pride thesymbols that have identified the Roma since ancestral times. This position isindicative of the way the Roma people are advancing toward the normaliza-tion and maturity and instead of being concerned about their physical sur-

239

vival are now taking an interest in their origins and identity as a part of theCatalan people.

While it is true that not all Roma people find themselves in a situation ofmarginalization and poverty, as we have said, it must also be recognized thatthey all experience social exclusion in the sense of living on the fringes of thedominant section of society and feeling separate from and/or rejected by thatdominant section. The relative rate of poverty between the Roma populationand the majority population in Spain is 5/1, according to the FOESSA report(1998), and the 51.6% of the Roma population that live in poverty fall into thecategory of grave or extreme poverty, while in the case of Spanish society asa whole the figure for those living in this category is 16.7%. We thus find thatRoma families with sufficient economic resources to enable them to live incomfort do not form a part of the mainstream society of their habitual placeof residence: they live there, but on the fringes, and are regarded as a some-what exotic species.

To sum up, we can say that in addition to these disadvantages in econom-ic and social status, we find that other areas of Roma social life are also af-fected by the difficulties we mentioned above, with education, housing, em-ployment, training, religion, leisure and recreation, health and the localphysical environment being among the most important, but there is one thingthat goes unnoticed and unattended by possible actuations, namely the lossof personal skills, or to put it another way, the capacity to help oneself get outof a difficult situation.

To turn now, very briefly, to the question of the public authorities, we cansay the different tiers of government have invested, and continue to invest, inthe Roma people, but this allocation of energy and resources has not beensufficiently coordinated to achieve the optimum results.

In Catalonia there is clearly the commitment and the capacity to intervenefor the benefit of the Roma people; however, if we are to achieve the mostimportant objectives we need to improve the way we coordinate and ratio-nalise the resources at our disposal and the efforts we make.

2.3. PREVIOUS SECTORIAL INTERVENTIONS

The Roma people and their culture have managed to conserve their an-cestral customs and traditions despite conditions of discrimination and per-secution; however, these conditions have also been responsible for the pres-ent state of development of a large part of the Roma population, in whichsocial exclusion (economic, social, educational, health, etc) entails significant

240

disadvantages in relation to the society in which they find themselves living asa differentiated group or community.

This being so, as of 1978, with the signing of the Spanish Constitution,and with Catalonia’s Statute of Autonomy the following year, a new impetuswas given to social intervention and social care involving the Roma people,above all from the public authorities (central government, autonomous re-gional government and local authority). This intervention has on the one handinvolved a series of actuations in specific areas of disadvantage within thecommunity and on the other –and thanks to these specific actuations– re-sults that have given rise to new proposals and actuations, constituting apoint of inflection in relation to social change that has not always been freefrom culture shock, assimilationism, adaptation and cultural loaning.

a) HousingHousing and the local environment in general is the central space of social

cohesion. Access to subsidized public-sector housing in the 1970s and1980s has been one of the key elements in improving the living conditions ofmany Roma families. Frequently, however, rehousing policies have given riseto new difficulties of social adaptation and occupation for the Roma.

In recent years important steps have been taken to eradicate the shantytowns (Camp de la Bota, La Perona, Can Tunis, Riu Sec, etc) but these havenot been oriented sufficiently toward the needs of the people affected, andnor has prevision been made to offset subsequent difficulties of adaptationto the new housing and the new social context, and the Roma’s interperson-al and family relations have been affected by the dispersal of members of thesame extended family unit. The insertion in new sites has in many cases re-sulted in a deterioration of people’s personal and economic autonomy, whilethe absence of sufficient social backup has not improved on people’s previ-ous situation.

The additional expense involved in living in conventional housing, theadaptation to communal spaces shared with families from different back-grounds and the new norms of harmonious coexistence have all posed spe-cific difficulties that have prevented the goal of full social inclusion beingachieved simply by getting rid of the ghettos and combating sub-standardhousing.

The shortage of decent housing is a problem that affects all of society, butthe problem is especially acute in the case of groups that are disadvantaged,at risk or suffering social exclusion, given the present shortfall in public-sec-tor and subsidized rent housing.

In terms of the eradication of the shanty towns, the Roma people in Cat-

241

alonia have had a good deal of socio-educational support, but although theinitial premiss 9 was to group families on the basis of social affinities and kin-ship, the shortage of land and houses has increasingly meant the breakingup of social and kinship networks, resulting in a change of model in the fami-ly structure, the very basis of Roma life, and this is still the case today.

b) Social careAs we mentioned in the section on housing, from the 1980s interventions

for rehousing included a major socio-educational component: in otherwords, this meant not only working to meet the most immediate needs with-out the participation of the people involved (assistentialism), but finding thespace to ensure that the people receiving the service were active subjectsand played an active part in the development of the intervention.

This new model of work in the social area gave rise to consensual agree-ments between professionals and service receivers or clients, thus effectinga substantial change in their way of life and domestic organization.

In addition, the active involvement of the people using the project was ap-proached in terms of an integrated plan, and in such a way that the effectwas not centred solely on the head of the family unit but on the whole group,outlining and adapting actions for all of its members, while understanding thegroup from the perspective of the nuclear family.

These actuations showed results in, among other things, school enrol-ment and attendance by children, vocational training for adults, job place-ment measures, specific socio-educational work with women and new con-tacts and forms of relation with other people with similar social needs fromother ethnic or cultural groups.

While it is important to note the increase in training among the Roma pop-ulation thanks to the implementation of this new way of working, we shouldnot forget that it also entailed losses for Roma culture and that changes tookplace without any process of adaptation, with the result that once the actua-tion was ended or interrupted, people would tend to return to their former sit-uation in even more precarious conditions, having lost the strategies that hadpreviously served them

c) AssociationismIn the middle of this process of sedentarization and ghettoization as a re-

sult of massive assistentialist interventions, the Roma people began aprocess of transformation, and started to incorporate a number of proposals

242

9. Patronat Municipal de l’Habitatge. Barcelona, 1986.

that have led them to make a diagnosis of their situation and come up withpossible solutions, and participate in the social life that is their due.

The genuinely Roma associative movement first emerged in Catalonia inthe 1970s, although during the 1960s the Catholic Church was active in pro-moting local interventions with the Roma people. The Roma set about or-ganizing the districts, making known their needs and interests and their dis-tinctive identity and culture. In this way the first Roma cultural associationscame into being at the local level such as the Centro Sociocultural Gitano dela Mina or the Unió Gitana de Gràcia, followed in due course by organizationswith a wider scope such as the Unión Romaní or the Federació d’Associa-cions Gitanes de Catalunya itself in 1991.

The associative movement is based on the current Law of Associations, inwhich everyone has a vote regardless of their age or gender, which evidentlycomes into serious conflict with the traditional forms of representation andcultural organization of the Roma people. While this ‘one person, one vote’rule and the requirement that associations be in line with current legislationhas brought about changes in the old relations of hierarchy and dependencein terms of age and gender, it has also led to the creation of new relationshipsthat observe both Roma and non-Roma values, as a sign of pluralism.

The possibilities opened up by the associative movement have been nu-merous, although perhaps the most important is the fact of majority-led so-cial organization and representation before the institutions and the majoritysociety. At the present time we can say that a key element in this is the Romawomen’s movement, which is working in terms of gender and as a people toestablish the equality of difference.10

d) Communications mediaAlthough it may seem that the communications media make no direct in-

fluence on the condition of Roma people, in fact this is not the case, giventhat their interventions operate in two directions: 1) on society in general and2) on the Roma people.

As far as the influence of the communications media on society in generalis concerned, it is evident that their treatment of any issue has an impact onpublic opinion, all the more so in the case of the visual media. The fact ofadopting a given policy when it comes to informing and entertaining implies acertain reaction and a certain social position, and this is what gives the com-

243

10. Clavería Borja, E. ‘Mujer Gitana en el s. XXI.’ In Touraine, A, Wieviorka. M., Flecha. R etal. Conocimiento e Identidad. Voces de grupos culturales en la investigación social. Pp. 105-111. El Roure Ed., Barcelona, 2004.

munications media a degree of power and influence that direct efforts at con-sciousness-raising would take a long time to achieve. This being so, the wayin which the audio-visual media treat the Roma, the stories they tell and howthey tell them, the stereotypes they reproduce and even the terminology thatis used are all very important.

Up until now the communications media have been a multiplier of negativeeffects, they have picked up on specific negative actuations and presentedthese as a generally applicable group portrait, something they do not do inthe case of positive actuations.11 This has created elements that promote adistorted image of the Roma people.

At the same time the communications media can be used to give peoplean idea of what Roma culture is really like, on the strength off the power andinfluence they have on society in general.

244

11. The presentation of positive figures in the communications media toserve as referents is of great importance.

3OBJECTIVES

The drawing up and implementation of the first Integrated Plan for theRoma People in Catalonia must seek to respond, on the basis of the Studyon the Roma Population in Catalonia (Department of Welfare and Family,September 2003) to the demands of the different agents involved, from theAutonomous Government (the Generalitat) to civil society in the broadest andmost plural sense.

In order to draw in the widest range of points of view and ensure their effec-tive participation, the Plan is designed to be open to the incorporation of newelements all through its duration, as outlined in the first and third objectives.

The fact that we are speaking here of attention to a culturally differentiatedcommunity of extraordinary complexity and internal heterogeneity makes itessential to bring to bear wide-ranging global concepts at the planningstage, and in the course of its development the necessary adjustments willhave to be made to ensure maximum efficiency and effectiveness and ration-alize the use of available resources while establishing new ways of workingwith this cultural group. This entails thinking in terms of working as a networkand from the perspective of community development, and always with aview to social parity, equality, consciousness-raising and harmonious coex-istence in and with difference.

The Roma people, as has been said on numerous occasions and recog-nized by the Parliament of Catalonia, also forms part of Catalan society, andas such should by right enjoy full equality with the rest of the Catalan popula-tion. The Roma contribute in the same measure as the rest of the population,but their socio-cultural and economic conditions, on the one hand ancestraland on the other imposed from outside, have either worsened or in the bestof the cases failed to improve, with the result that their development has tostart off from levels lower than those of their neighbours, and this is theframework within which this Plan has to work.

In the light of this, the Integrated Plan for the Roma People in Cataloniamarks out three basic general objectives, the three main axes for attaining insectorial terms the specific goals guiding the actuations to be carried outwithin the remit of the Plan. These general objectives are:

245

1. To mark out policies of transverse and integral actuation in favourof the Roma people in Catalonia.

2. To give the Roma people of Catalonia socio-cultural and econom-ic parity with the society of which they form part.

3. To enhance popular awareness and understanding of the Romaculture as an integral part of the culture of Catalonia.

4. To integrate the perspective of gender in order to respond effec-tively to the specific needs of the Roma women of Catalonia.

246

4ORGANIZATION AND

METHODOLOGY

The methodological approach proposed for the actuations is derived froman integral perspective that is defined on the basis of transversality and thecoordination of each one of the actuations by different agents.

TRANSVERSALITY: we define as transversality that working method inwhich a community or group has an active role in the planning and execu-tion of the actions in all areas, without having to formulate specific pro-grammes, but as an integral part of the actuation.

Transversality can also be an objective to work toward in its own right.In this case it is a question of reviewing the parameters of quality of the ex-isting projects and actions, in order to adapt the existing reality to the ob-jectives, or, at the planning stage, to establish transversality not just as anobjective but as a way of working.

At the present time it is difficult to apply transversality in practice giventhe traditional sectorial division of organizations and institutions, and alsoof the professional culture, given the persistence of the belief among thoseworking in each specific sector that compartmentalization and the hoard-ing of information are necessary for them to be more efficient and effec-tive, and to earn more prestige at the personal level. In Spain, and in Cat-alonia in particular, there is a dearth of experience in this kind of transversemethodology and professional practice, both internally and externally.

Although the term principle of transversality is widely used in the politicalcontext, it is in the practice and the profession of Social Work, in capitals,that it needs to be expressed and to produce changes.

It is by applying the principle of transversality or transverse methodologythat changes can be made in relationships and in the implementation, andof course in the results, of actuations whose manifest protagonists are hu-man beings.

COORDINATION: when we speak of coordination we have in mind an ex-change of information, a consensus as to objectives and an agreed

247

methodology of material execution between different agents on the hori-zontal plane.

With a coordinated approach there are no hierarchies or leaders andled, only the shared commitment to a common goal, of which one or sev-eral people will be the material executors, but the responsibility will be as-sumed by all.

The fundamental instrument of coordination are the networks of com-munication between the agents involved and the equal availability of infor-mation to everyone; this latter condition makes it possible to ensure that allof the actuations relating to a given line of work provide people with thetreatment and the actions most appropriate to their needs or demands.

ORGANIZATIONThis is a first Integrated Plan for the Roma People in Catalonia, initiated

by the Department of Welfare and Family, with the commitment to givecontinuity to public-sector actuations in this area, and to involve the differ-ent departments of the Generalitat, sufficient administrative coordinationwith the local authorities and the necessary participation of representa-tives of the Roma people and of other social organizations. This being so,the model of organization established is as detailed in Act 102/2005, of 31May, with the creation of the Interdepartmental Commission of the Inte-grated Plan for the Roma People and the Consell Assessor del Poble Gi-tano or Roma People’s Advisory Committee (DOGC no. 4397, of 2 June2005).

1. Interdepartmental Commission:The Interdepartmental Commission is drawn from the different depart-

ments of the Generalitat de Catalunya involved in this Plan, with the aim ofproviding an organ of coordination for the coherent and effective deploy-ment of the different actions envisaged in the Plan. This commission willalso facilitate a broad-based consensual approach to the circumstancesand needs affecting attention to the Roma people of Catalonia and thetaking of decisions at the level of inter-administrative coordination.

2. Roma People’s Advisory Committee:The Roma People’s Advisory Committee has been created with the aim

of incorporating the full participation of the Roma people; the principalfunctions of the Advisory Committee are:

– To transmit the voice and views of the Roma people directly, formulat-ing proposals and recommendations to the public authorities.

248

– To report on the actuations carried out in the framework of the integralplans and of the public authorities in general.

– To propose new measures and actuations in order to respond to thecircumstances and needs of the Roma people.

At the same time the Directorate General of Community and Civic Actua-tions (DGACC) of the Department of Welfare and Family will set up an Officeof Attention to the Roma People or a Catalan Institute of the Roma People inorder to promote and manage the actuations envisaged in the IntegratedPlan, and to facilitate coordination between the different departments in rela-tion to the various projects under way. It will also act as a secretariat and pro-vide the necessary technical and administrative support for the functioning ofthe Interdepartmental Commission and the Roma People’s Advisory Com-mittee.

249

5ACTUATIONS

PRIOR MEASURES

1. There is a need to foment and disseminate institutional recognition andat the same time to work toward generating new forms of recognition ofthe Roma people and their culture, at both the Spanish and Europeanlevels.

2. The voices and views of Roma people must remain central to the devel-opment of the different actions and initiatives implemented within the In-tegrated Plan for the Roma People in Catalonia.

There is a need to maintain and increase the degree of participationin the process of drawing up the Plan, in order to ensure that this is bothconsensually agreed and effective.

The working commissions or evaluation commissions that are pro-posed for the subsequent development of the Plan must be as mixedand plural as possible, and be made up of Roma and non-Roma peo-ple.

3. The priority must be on integrated actuations: in other words, the insti-tutional teams must be interdepartmental iin composition.

4. The training of professionals from different fields in relation to Roma cul-ture must be a permanent feature of the process.

5. It is important to generate local debate about affirmative action in ordercreate appropriate lines of actuation.

6. There is a need to promote and support research on the Roma peoplewithin the Autonomous Region of Catalonia and Europe.

7. A process of analysis and debate should be set in motion as a firststage in obtaining an accurate study; this process should reflect in

251

quantitative terms the real situation of the Roma population in Catalo-nia. The most innovative tendencies are those that entrust the study of apopulation to the actual community concerned. The process shouldconsider:

a. The state of the question: theories and practices in relation to thesubject.

b. Analysis of the lines of study and their feasibility in Catalonia.c. Creation of the consultation protocol.d. Consensus for a possible setting in motion.

8. All the actuations designed in this Plan and the guidelines derived fromthem have to take into account the gender perspective in a holistic way.

PRESENTATION OF THE ACTUATIONS

The guidelines and proposals brought up in this Integrated Plan are pre-sented from different areas of action. In each of these areas we can find apart of the specific objectives that are derived from the conclusions of theStudy on the Roma Population in Catalonia. These objectives present datafor each one of the actuations.

It is necessary to point out that all actuations are considered from the per-spective of some transversal themes such as: gender, minors, family andculture.

Likewise, the actuations to be developed in this Integrated Plan for theRoma People will depen on a responsible entity or institution, but their exe-cution and implementation will be tied to the coordination and the horizontalwork with other departments of the Generalitat de Catalunya, local entities,non-governmental organizations and civil society, always taking into accountthe competences of each one.

252

Culture and identity1. Recuperation of the Roma cultural heritage. To initiate actions for

recognizing, recuperating and disseminating the cultural heritage of theRoma people in line with UNESCO measures for the non-material cul-tural heritage, as a value of world cultural diversity.

2. Defence of the cultural heritage: Centre for Roma Culture. Creation of aspace in which Roma people can project their culture in all of the ambits–artistic, training, etc.– in order to enhance the prestige of Roma cultureand make it known both to the new generations and to society in general.

Family1. Within the plurality of life options and thus of ways of living as a family

that are present in the majority society the Roma concept of family can be contemplated as simply another form of living as a family, free of anyconnotations of a traditional or old-fashioned nature. The extendedfamily and ritual forms must be considered in our normative references.

Ambit:

Actuation:

Agenciesresponsible:

Family

To support the recognition of Roma ritual and promote itas a form of matrimony that shares in the configuration ofour current legislation.

Department of Welfare and FamilyDepartment of Justice

Ambit:

Actuation:


Culture and identity

Designing an interactive museum of the Roma populationin Catalonia.

Department of CultureDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:


Culture and identity

Creation of a Roma cultural centre.Its functions will revolve around the development, research,training and the dissemination of the Roma culture.

Department of CultureDepartment of Welfare and Family

253

Housing and urbanism1. The plurality of voices present in our society should be represented in a

plurality of ways of living, and thus also affect urbanistic organizationand housing.

2. Diversified sale buildings (official protection, protected-rent andstraight sale) offer the possibility of people living side by side and enrich-ing one another’s experience, and at the same time go beyond the situ-ation of discrimination against a particular block, street or neighbour-hood. It is not a matter of distributing people but of allowing eachindividual to choose his or her own formula.

3. It will be necessary to rethink the space of the home taking into accountthe people’s different ways of living and organizing themselves as afamily and socially.

4. Eradication of the underhousing and the situation of ghettoizationfound in some neighbourhoods in Catalonia.

5. Educating to produce a change in relation to the ownership of thehome, with an emphasis on rented housing.

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Family

To promote the creation of spaces where mourners canbe qwith the deceased around the clock.

Department of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Family

Recruitment of Roma mediators.To support families with social problems and empower theactuation of mediation between Roma families and theirsurroundings by way of the town councils and district councils.


254

Ambit:

Actuation:


Housing

To promote actuations for the right to a house amongRoma young people.

Department of Welfare and FamilyDepartment of the Presidency – Secretariat for Youth

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Housing and urbanism

To facilitate the inclusion of neighbourhood and Romaorganizations and entities on the Programmes ofActuation Evaluation and Follow-up Committee.

Department of Territorial Policy and Public Works

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


Agreements on occupation for the neighbourhoods withthe developers for the construction of housing and themaintenance of public works. Quotas of occupation.In the urbanism and construction sectors, in theneighbourhoods where the Roma population lives.

Department of the Environment and Housing

Ambit:

Actuation:



To give priority to rehousing in rehabilitatedneighbourhoods, avoiding over-concentration; tostimulate lower density and redistribution within theneighbourhood.The staging of competitions for the construction of mixedblocks of apartments – official protection, protected-rent andstraight sale.

Department of Territorial Policy and Public WorksDepartment of the Environment and Housing

255

Education1. Starting from research into the Roma people and successful

practices, in a scientific way that leads to the educational success ofRoma children and the promotion of their people.

2. Starting from the actuations planned by the Department of Educationin the Plan for language and social cohesion and the Plan for theenvironment.

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


The urbanistic and social transformation of priorityactuation neighbourhoods, on the basis of theImprovement of neighbourhoods, urban areas and townsrequiring special attention Act (2/2004 of 4 June).The transformation should be subject to the initiative for theeradication of ghettoized neighbourhoods and the potentialparticipation of all of those involved, including Roma people,in both the design and the construction.

Department of Territorial Policy and Public Works

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


Creation of a line of research of good practices for theovercoming of the inequalities in the matter of housing.The commission should put forward lines of actuation for thepromotion of housing for the Roma community.


Ambit:

Actuation:



Financial assistance and fast-tracking for the purchase orleasing of homes for Roma people.The setting up of mixed commissions for the mediation andfollow-up of the process, reviewing the current assessmentprocedures and creating new procedures that reflect theplurality of cultures and ways of life.

Department of Welfare and FamilyDepartment of the Environment and Housing

256

3. Possible solutions for school failure among Roma girls;3.1. The participation of Roma people in the schools, in particular

women, so that they can contribute their cultural vision to theschool’s own dynamic.

3.2. The participation of the families, old people, women, Roma pro-fessional people and Roma teachers within the school, with deci-sion-making power.

3.3. Grants for specific schools over a period of time in order to trainRoma professional people in all the ambits.

4. To empower the education of Roma girls and women with projectswhich include their voices.

5. Intercultural mediation and learning communities are very positive ex-periences of educational intervention with the Roma community. Thework will be carried out from a community perspective, with the partic-ipation of the families and other people from the children’s back-ground, Roma organizations, the evangelical church and the local pro-fessional services.

The objective is to achieve success school on the part of Roma stu-dents, optimising the relations that are established between all of theeducational agents.

6. Introduction of the Roma culture into the organization and theschool curriculum.

7. To achieve a greater presence of people of all cultures in the class-room, in recognition of our cultural richness.

8. To work in the direction of lifelong training.9. The possibility of tutorized resources may be an element for stimulat-

ing education and promoting social inclusion that can increase cohe-sion within each neighbourhood or town.

10. Introducing confidence-enhancing elements such as respected Romapeople into the schools, Roma women who take part in the day-to-lifelife of the schools and would help the families to feel more at ease,may begin to make educational alternatives for Roma girls and youngwomen possible.

11. Systems of grants to help keep children and young people in the edu-cation system without placing a financial burden on their families.

257

Ambit:

Actuation:


Education

Training of families.Workshops aimed at parents in the Roma community.

Department of EducationDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

Document archive and dissemination of the research onthe Roma people in the educational field.

Department of Education

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

Drawing up of an intake plan.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

To incorporate the Roma culture into the educationalcurriculum.Revision of text books and organization of schools in orderto incorporate the features needed to achieve theinterculturality in the classroom.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

To form district support groups.


258

Education

Actuation:


Education

Protocol on interculturality and non-discriminationdirected at publishers.

Department of EducationDepartment of Culture

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

Projects for including adults in education.Impetus will be given to school projects that fomentcommunity actuations or inclusive methodologies.


Ambit:

Actuation:


Education

To empower cultural mediation projects.


Ambit:

Actuation:


Education

To empower inclusive projects and environment-basedprojects that ensure the quality of teaching andintercultural harmony.Impetus will be given to school projects that fomentcommunity actuations or inclusive methodologies (cityeducational projects, learning communities...).


259

Ambit:

Actuation:


Education

Funding of voluntary education projects with the Romapeople.The projects will address the specific training of the volunteers.These volunteers will be assigned remedial tasks in theclassroom or outside school.


Ambit:

Actuation:


Education

Funding of projects of tutorial action and positivereferents.The projects will address the follow-up of the children andyoung people in their training process, generating a network ofpositive reference.


Ambit:

Actuation:


Education

Formulas of affirmative action to give Roma peopleaccess to all educational levels, with a special emphasison higher education.

Department of EducationDepartment of Universities, Research and the InformationSociety

Ambit:

Actuation:


Education

Awarding of grants.A series of grants will be awarded for all educational levels andfor the different ambits of training (formal, non-formal andvirtual).


260

Ambit:

Actuation:


Education

To promote youth associations as an educational space.

Department of the Presidency – Secretariat for YouthDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

Training of Roma women to act as educational volunteers.In order to be able to include the voices of the Roma women inthe schools and endow the training process of the Roma girlsand young women with confidence-enhancing and follow-upelements.


Ambit:

Actuation:


Education

Financial assistance for the educational success of Romagirls and women.

Department of the Presidency – ICDDepartment of EducationDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

Creation of a territorial intercultural education follow-upgroup.Included in the educational psychology assessment andorientation team and coordinated by the SICS.


261

Ambit:

Actuation:


Education

To promote actions of guidance, information and follow-up for the access of Roma young people to intermediateand advanced Vocational and Higher Education courses.


Ambit:

Actuation:


Education

To foment agreements with organizations for theeducational development of Roma young people.The projects will address the tutoring, follow-up and evaluationof the process of training the young people, as well as thewide-ranging application of the project, maximizing resources.

Department of EducationDepartment of the Presidency – Secretariat for Youth

Ambit:

Actuation:


Education

Agreements for the training and recruitment of Romawomen as playground and school dinner directors andmonitors.The inclusion of Roma women in the school would favour boththe intercultural debate and the incorporation of women intothe job market.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

Training and incorporation into the schools of Romaeducation professionals.People from ethnic minorities must be specifically recruited inorder to provide schools with teaching staff who represent themulticultural reality in Catalan society.


262

Work1. To draw up training and employment plans in conjunction with the

Roma organizations and with individual Roma people.2. The development of aids for the vocational education of the young

people.3. Self-employment is an option well worth considering for those who

have littlle chance of access to the job market. It is important tomake plans for diversifying, entering the competitive job market, andgenerating social prestige. Job exchanges, working autonomy, cooper-atives, SMEs, own businesses, with a backup that guarantees the suc-cess of the campaigns.

4. Networking is a good alternative for a family and neighbourhood organ-ization. Franchise systems can help those old people for whom streetselling is the only option.

5. To encourage the entrepreneurial perspectives of Roma women byway of microcredits and follow-up of entrepreneurial and cooperativeprojects.

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

Fomenting of accords and/or agreements withorganizations in order to improve school attendance,especially in compulsory secondary education.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

Assessment and guidance in schools with absenteeism.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Education

Collaboration and coordination with local plans fortackling school absenteeism.


263

6. To create projects that embrace family life, work and training forwomen.

7. To launch the programme Roma young people, enterprising, be-cause the Roma start their families young and may be more disposed toassume responsibilities and set up a business, a family business.

8. APEL policies and recognition of the skills developed by the Romapeople over the course of history as skills required for the job market inpresent-day society:8.1. Mobility.8.2. Organization in network.8.3. Communicative and social skills.8.4. Skills associated with personal services.8.5. Information and communications technologies.8.6. Assemblies and structures.

9. Access to the information and communications technologies as atool and as a job option.

Ambit:

Actuation:


Work

Agreement with Roma organizations for projects ofvocational integration and integral mechanisms fortraining and vocational integration.The projects will have to be innovative, based on thecurriculum of maximums and endorsed by the efficacy of thetraining action, creating employment projects for the follow-upand tutoring of the actions coordinated; fomentingopportunities for young people and women.

Department of Welfare and FamilyDepartment of Work and Industry

Ambit:

Actuation:


Work

Compile the researches and the studies done on the Romapopulation and the job market.These studies should serve to orient a line of promotion of newniches of occupation related to the skills developed by theRoma population.

Department of Work and IndustryDepartment of Universities, Research and the InformationSociety

264

Ambit:

Actuation:


Workous

Competition for Projects for the creation of Romafranchises, for self-employment and cooperativism.The franchises should reflect the cultural features, the genderperspective and the possibilities of working to move on fromprecarious informal employment.

Department of Welfare and FamilyDepartment of Work and Industry

Ambit:

Actuation:


Work

Promotion of grants and aids for training and acquisitionof a European certificate in knowledge of the ICTs.Roma people need very strong CVs to overcome the existingbarriers. The ICTs are a very rewarding field. A Europeanqualification is necessary tto accredit knowledge of the ICTs.To prioritize women in the awarding of aids and grants.

Department of Universities, Research and the InformationSocietyDepartment of Work and Industry

Ambit:

Actuation:


Work

Training in information and communications technologies.Mechanisms will be created to give the Roma people accessto the OMNIA Network in Catalonia, with a special emphasison women.

Department of Universities, Research and the InformationSocietyDepartment of Welfare and FamilyDepartment of Work and Industry

265

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Work

To promote the participation of Roma people in thecareers guidance programmes.

Department of Work and Industry

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Work

To promote mechanisms of social enterprise insertion.To promote the participation of Roma people at risk of socialand employment exclusion in the mechanisms of training andsocial enterprise insertion aimed at sectors at risk of exclusion(integrated actions oriented at groups with special difficulties,actions for people on the minimum insertion wage)


Ambit:

Actuation:


Work

To seek ways of regulating the tasks of waste recovery.

Department of the Environment and HousingDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:


Work

Financial assistance for the follow-up and training ofRoma girls and women for inclusion in the job market.Fomenting the process of follow-up and tutoring of positivereferents for training and vocational integration.

Department of the Presidency – ICDDepartment of Work and Industry

266

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Work

To promote employment.To promote the participation of Roma people in theprogrammes designed to foment employment: employmentplans, new niches for employment, etc.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Work

Participation in the programmes fomenting equality ofopportunities for men and women in the job market.To promote the participation of Roma women in theprogrammes oriented at fomenting the equality ofopportunities for men and women in their access to the worldof work


Ambit:

Actuation:


Work

To promote capacitation and vocational integration in theambit of selective waste collection.

Department of the Environment and HousingDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Work

Improvement of professional qualifications.To promote the participation of Roma people in the actuationsof occupational vocational education, in the skills training andeducation centres, in the case of young people, and in theoccupational training workshops, in the case of people over 25.


267

Health and healthcare1. To generate in-depth knowledge of health and healthcare services in re-

lation to the Roma population, placing the emphasis on life expectancyand the situation of the women and children.

2. To create spaces for families to have time alone together in hospitals.3. To stimulate the incorporation of Roma professional people into the

healthcare system, in order to bring the system closer to the people andpromote communication between the two parts.

4. To enhance specific ongoing training for healthcare professionals work-ing in areas where the Roma population lives.

5. To facilitate the incorporation of Roma people as agents of health intheir own social ambit and in the healthcare centres.

6. To generate projects with the healthcare centres oriented at enhancingRoma women’s understanding of how to treat their own health prob-lems.

Ambit:

Actuation:


Health and healthcare

Conducting research into health and the healthcareservices in relation to the Roma population.A very strong emphasis will be placed on life expectancy, thewomen and children. This study will serve to orient concreteactuations with a specific application.

Department of Universities, Research and the InformationSocietyDepartment of Health

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Work

Promoting self-employment.To promote the participation of Roma people in programmesdesigned to foment self-employment and help people set uptheir own business.


268

Ambit:

Actuation:



Training and vocational integration of agents of health.A special emphasis will be placed on Roma women in terms oftheir skills and their being a key element in the development oftheir group.

Department of HealthDepartment of EducationDepartment of the Presidency – ICD

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


To enhance specific ongoing training for healthcareprofessionals working in areas where the Romapopulation lives.Organization of specific training course for healthcareprofessionals.

Department of Health

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


To promote the creation of spaces for families to betogether in public and state-assisted hospitals.

Department of Health

Ambit:

Actuation:



To provide incentives for the training and incorporation ofRoma health workers into the healthcare centres.People from ethnic minorities must be specifically recruited inorder to provide the healthcare centres with staff whorepresent the multicultural reality of Catalan society.

Department of HealthDepartment of Welfare and Family

269

Social participation1. Organization of the Roma social structure in a network of its own, and

also of present-day social movements. This is a skill and a value verymuch in demand in today’s society. The value of the family as a trans-formative element and the active role of old people are contributions tosocial participation in general that need to be enhanced.

2. We have already mentioned solidarity as a factor that will manifest itselfin every aspect of participation. The family and its surroundings, thecultural community as an ultimate goal, and the obligation of supportfor and reference to this is a constant in Roma life, clearly manifested inthe Roma’s forms of relation and organization.

3. Foment of a broad, inclusive associationism with a place for everyone,conceived as a horizontal and democratic space, one in which not onlycan everyone participate in practice but in which everyone is taken intoaccount when it comes to programming activities and designing and al-locating the space.

4. The school is a very good framework of participation for Roma families,where they can feel good and generate a great deal of transformation,both in their own lives and through the influence they have on their sur-roundings; with their sons and daughters, as referents for other Romamen and women, with positive effects on learning on the part of Romagirls and boys and of the Roma families and individuals who take part init. At a general level, social participation generates training. At thesame time, however, support must be given to actuations from the per-spective of the equality of differences: the right of Roma women todevelop their own identity in conditions of equality.

5. To enhance solidarity between women on the basis of their social andfamily network.

Ambit:

Actuation:



To organize competitions for intercultural healthcareprojects in the healthcare centres.Impetus and support will be given to healthcare projects thatfoment community actuations and/or inclusive methodologies,as well as integrated projects for a neighbourhood orpopulation.

Department of Welfare and FamilyDepartment of Health

270

6. To enhance associationism among the Roma people within the asso-ciative movement in general.

7. There is a need to enhance associationism among young people as ameans of channelling their demands and satisfying their needs.

8. To create multi-purpose spaces capable of creating possibilitiesfor the future, to enable young people to develop their creativity andtheir access to the information and communications technologies.

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Social participation

To create the Observatory for Multicultural Harmony andNon-discrimination, under the auspices of the Secretariatfor Attention of the Roma people.In line with EU directive 2000/43/CE and other directives onequality of treatment.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


To conduct a study of the Roma population coming toCatalonia from Eastern Europe in order to define lines ofactuation with this community.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


To disseminate the work of the Roma organizationsthroughout Catalonia.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


To include recognition of the Roma people in the newStatute of Catalonia

Department of Institutional Relations and Participation

271

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


To fund projects for community and civic actuations andthe recruitment of volunteers.To carry out advisory, management and follow-up tasks withprojects carried out by Roma entities.


Ambit:

Actuation:



To establish programmes of volunteers for theempowerment of Roma women

Department of the Presidency – ICDDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


To provide support for and dissemination of annualactions for the interchange of experiences for theempowerment of Roma women.

Department of the Presidency – ICD

Ambit:

Actuation:



To provide support for the creation of new organizationsand groups for the empowerment of Roma women.


Ambit:

Actuation:



To provide support to projects for the empowerment ofRoma women in Catalonia.


272

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


Social transformation of neighbourhoods.To strengthen the neighbourhood and associative fabric andestablish systems of coordination, training and networking inneighbourhoods with a significant Roma population.


Ambit:

Actuation:



To endorse projects coordinated by associations of Romayoung people with other Roma organizations in the rest ofEurope.


Ambit:

Actuation:



To promote the incorporation of Roma young people’sassociations into the National Youth Council of Catalonia(CNJC).


Ambit:

Actuation:



To promote projects for social participation on the part ofthe Roma young people.


273

Language1. The teaching of the Roma language in schools is called for as a form

of cultural enrichment and of conservation of the language and the cul-ture.

2. The creation of Roma cultural centres where the language and culturecan be learnt, and where the Roma people themselves present theirculture and can teach and learn it.

3. Promotion and teaching of Catalan.

Ambit:

Actuation:


Language

To promote a programme for reading in Romani.The initiative will be launched with the participation of Romapeople from Eastern Europe.

Department of Welfare and FamilyDepartment of EducationDepartment of Universities, Research and the InformationSociety

Ambit:

Actuation:


Language

To train teachers of Romani.This will include a plan for the recruitment of Roma people fromEastern Europe in Catalonia who speak Romani as a firstlanguage.

Department of Welfare and FamilyDepartment of Education

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


European programmes.To participate in European programmes concerned with theRoma population and provide support to Roma entitiesapplying to EU initiatives.


274

Ambit:

Actuation:


Language

To assist the translation into and dissemination in Catalanof the communications of Roma organizations andentities.

Department of the Presidency – Secretariat for LinguisticPolicyDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:


Language

To establish agreements with Roma organizations for thedissemination and teaching of the Catalan language.

Department of the Presidency – Secretariat for LinguisticPolicyDepartment of Welfare and FamilyDepartment of Education

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Language

To provide classes in Romani in those schools thatrequest this option.In collaboration with Roma people from Eastern Europe whospeak Romani as a first language.


Ambit:

Actuation:


Language

To create materials, disseminate documentation andtranslate texts into Romani.

Department of Welfare and FamilyDepartment of Culture

275

Communications media and social image1. Here, the recommendations set out in the leaflet Roma People. Guide-

lines for Journalists12 are very valuable in their advocacy of fair andequal treatment, in the appropriate terms, of the Roma community andits members.

2. The communications media have an obligation to give adequate cover-age to different aspects of the Roma culture, on the basis of their expe-riences and of what Roma people say; this may be of great interest tothe majority society, informing them in an objective manner.

3. The making and broadcasting of programmes on Roma culture,featuring Roma people, similar to those documentaries that deal withother cultures around the world and cultures that have been arriving inCatalonia in recent years.

4. To provide support and empower Roma people to take universitycourse and obtain the qualifications necessary to work in audio-visualcommunication.

5. Affirmative actions can facilitate the transmission of the necessary skillsto enable people to engender new projects with the objective of involv-ing the Roma population and empowering more participative actions.

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Communications media and social image

To promote the social image of the Roma and their youngpeople in a positive way in order to overcome prejudicesand stereotypes.


Ambit:

Actuation:


Language

To promote the remedial teaching of Catalan as anextramural and community activity.

Department of the PresidencyDepartment of Welfare and Family

276

12. El Poble Gitano. Manual per a periodistes. Barcelona. Unió Romaní. Institut Romanó deServeis Socials i Culturals, 2001

Justice1. The judicial system must ensure the application of the current guide-

lines and directives oriented toward overcoming discrimination withinthe relevant juridical resources.

2. The Roma prison population must be provided with the means to en-able their incorporation into society.

3. Full legal equivalence of the Roma marriage ceremony to the differenttypes of ceremony recognized in the current legislation.

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Justice

Dissemination and follow-up of the application of theEuropean Union directives oriented toward overcomingdiscrimination.Special emphasis will be given to directives 2000/43/CE13 and2000/78/CE14.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


To create audio-visual spaces for the dissemination of theRoma culture by multi-cultural teams with theparticipation of Roma organizations.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:


To create a code of ethics for non-discrimination in thecommunications media.


277

13. Directive of the Council of Europe, of 29 June 2000, relative to the application of theprinciple of equal treatment of all persons regardless of their racial or ethnic origin.

14. Directive of the Council of Europe, of 27 November 2000, relative to the establishing ofa general framework for equal treatment in employment and occupation.

Law and order1. The law enforcement agencies need to be formats in interculturality.2. There is a need for follow-up and internal evaluations to ensure non-dis-

crimination in the actuations of the law enforcement agencies.

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Law and order

To organize talks, lectures and workshops with Romaassociations.

Department of the Interior

Ambit:

Actuation:


Justice

To establish agreements of actuation with Romaorganizations for the development of reinsertion projectsfor day-release and probation prisoners.

Department of JusticeDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:


Justice

To promote actuations for the training and vocationalintegration of women in custodial facilities.

Department of JusticeDepartment of the Presidency – ICDDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:


Justice

To extend basic and vocational training in custodialfacilities.Training must be relevant to the niches of employment relatedto the skills of the Roma population.

Department of JusticeDepartment of Welfare and Family

278

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Law and order

To train candidates wishing to join the Policia de laGeneralitat-Mossos d’Esquadra and of the Local Policeforces in Catalonia.Interdisciplinary practices on multicultarity and seminar oncultural diversity: closer links with the Roma community.


Ambit:

Actuation:


Law and order

To evaluate supervision processes in order to ensure anon-discriminatory service.A mixed or external evaluation commission will be set up.

Department of the InteriorDepartment of JusticeDepartment of Welfare and Family

Ambit:

Actuation:


Law and order

To establish programmes of collaboration with theDepartment of Education within the framework of theEnvironment Plans.

Department of the InteriorDepartment of Education

Ambit:

Actuation:


Law and order

To establish a protocol of actuation for detectingsituations of exclusion social.

Department of the InteriorDepartment of Welfare and Family

279

Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Law and order

To promote specific access by Roma people to the lawenforcement agencies.


Ambit:

Actuation:

Agencyresponsible:

Law and order

To train law enforcement officers assigned to unitsworking with Roma communities.


280

6EVALUATION

While each and every one of the projects, actuations and actions will haveits own process and method of evaluation, there is a need to set out criteriafor evaluating the Plan as a whole.

Thus, within the evaluation of the Plan there must be two levels:

1) the methodological level2) the implementation level

1. METHODOLOGICAL LEVEL

In the first place we must note the need to evaluate, on the one hand, theparticipation of all the agents, the proposal of participants in the coordinationand those involved: in other words, the impact of coresponsibility, which canbe followed up by means of attendance at and contributions to each of theorgans.

Second, it is very important to test the effectiveness of the techniques ofwork of participation in the actions of the population, and the transversality ofthe presence of the Roma community in the planning and execution and ofwork in the community and in network.

In order to put the actuations specified in this Integral Plan into effect andto guarantee the gender perspective in an effective way, all studies, statisticsand data gathering will include systematically the variable “sex” in order to fa-cilitate a better knowledge of the differences in the values, roles, situations,conditions, aspirations and needs of the roma women and the roma men ofCatalonia.

2. IMPLEMENTATION LEVEL

This section will have two components in terms of its evaluation: the quan-titative and the qualitative, given that is important to know what proportion of

281

the population has been reached and where these people are, and, at thesame time, what kind of social change has resulted from the application of aparticular method and a particular action.

With this in mind, in parallel with the implementation of the Plan, work willstart on drawing up a report in which the qualitative and quantitative indica-tors necessary for evaluating each actuation will be defined, bearing in mindthe objectives of each of the departments involved and those of the specificactions.

It is very important to note that the evaluation of the Plan will be based onthe conclusions of the Study on the Roma Population in Catalonia (Depart-ment of Welfare and Family, 2003) and that there will be a regular ongoingcollection of the data necessary for making such corrections as may be re-quired and for incorporating such elements as may be necessary in order toattain the three general ultimate objectives.

The methodological criteria will observe the theoretical and political guide-lines indicated by the evaluating bodies of the Generalitat de Catalunya andthe European Commission, which will ensure initial, ongoing, final and long-term evaluation, and which will include the voices and views of all those in-volved.

On 31 December 2008 a final report on the Integrated Plan for the RomaPeople in Catalonia will be drawn up and submitted to the Parliament of Cat-alonia for its information.

In order to be able to collect the greatest and most useful volume of dataon the Roma people in Catalonia from 2005 to 2008, an evaluation indicatorsworking group will be set up with a remit to the available facilitate informationand permit effective evaluation. The working group will take as a point of de-parture the Study on the Roma Population in Catalonia of the DirectorateGeneral of Community and Civic Actuations (DGACC) of the Department ofWelfare and Family of the Generalitat de Catalunya, 2004.

282

7BUDGET

The total annual budget of the Integrated Plan for the Roma People in Cat-alonia for 2005 was EUR2,475,137.28 (two million four hundred and seventy-five thousand one hundred and thirty-seven euros and twenty-eight cents).

With regard to the implementing of the Plan for the period 2005-2008, theprojected expenditure is as follows:

DEPARTMENTS 2006 2007 2008

DEPT. OF THE PRESIDENCY 93,863.90 96,679.82 99,580.21

DEPARTMENT OF CULTURE 46,350.00 47,740.50 49,172.72

DEPARTMENT OF EDUCATION 323,326.27 333,026.06 343,016.84

DEPARTMENT OF THE INTERIOR 49,532.02 51,017.98 52,548.52

DEPT. OF ENVIRON. & HOUSING 109,180.00 112,455.40 115,829.06

DEPARTMENT OF HEALTH 3,502.00 3,607.06 3,715.27

DEPT. OF UNIV., RES. & INFO. SOC. 15,450.00 15,913.50 16,390.91

DEPT. OF WELFARE AND FAMILY 1,908,187.21 1,965,432.82 2,024,395.81

TOTAL 2,549,391.40 2,625,873.14 2,704,649.33

DEPARTMENTS 2005

DEPARTMENT OF THE PRESIDENCY 91,130.00

DEPARTMENT OF CULTURE 45,000.00

DEPARTMENT OF EDUCATION 313,909.00

DEPARTMENT OF THE INTERIOR 48,089.34

DEPT. OF ENVIRONMENT & HOUSING 106,000.00

DEPARTMENT OF HEALTH 3,400.00

DEPT. OF UNIV., RES. & INFO. SOC. 15,000.00

DEPT. OF WELFARE AND FAMILY 1,852,608.94

TOTAL 2,475,137.28

283

Directorate General of Community and Civic Actuations (DGACC)Department of Welfare and FamilyGeneralitat de Catalunya

Barcelona, November 2005

284

Poble Gitano

Documents

Transcript of Poble Gitano