ELS OCELLS I LES ZONES HUMIDES

Recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana

L’interès ornitològic de les petites zones humides que

sobreviuen en el litoral català

Conservació de las zones humides del Delta de l’Ebre

PLOMES 2012/Nº 4

PLOMES

SUMARI

Entrevistes Pàg. 10

Recuperació i gestió d’una zona humida d’interior: l’estany d’Ivars i Vila-sana Pàg. 4

Pàg. 7Implicació de la societat civil en la conservació

de les zones humides del Delta de l’Ebre

Pàg. 17L’ exemple del Parc Natural dels

Aiguamolls de l’Empordà (PNAE)

Pàg. 20 Itineraris als boscos de Ribera de Ponent

Pàg. 12 Estatus de conservació dels principals ocells de les zones humides

L’interès ornitològic de les petites zones humides que sobreviuen en el litoral català Pàg. 13

Delta del Llobregat: sobreviure a les infraestructures Pàg. 18

La custòdia del territori en zones humides Pàg. 22

Plomes, Núm. 4 · 2012Els ocells i les zones humidesRevista editada per SEO/BirdLife Catalunya

Directora:Cristina SánchezEquip editorial:Ignasi OliverasJordi Prieto

Maquetació:Mauge Soberanas / maugeweb.com

Foto portada:Mallerenga de bigotis / Juan Bécares

Foto contraportada:Flamenc / Juan Bécares

Col·laboradors d’aquest número:AEDOS Raúl BastidaJ.M. ArcosJordi BasJuan BécaresJuan BernalGerard BótaAlbert BurgasAlbert CamaJordi ClarianaAnna ColomerToni CostaFundació EmysJosep EspiguléJoan EstradaMarcel GilCarles IbáñezMarc IbeasJana JavorskáLaia JiménezXavier LarruyIgnasi RipollJofre RodrigoSara SánchezXarxa de Custodia del Territori

Correcció:Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Delegació de Sant Martí.

Redacció:c/ Múrcia 2-8, local 13 – 08026 BarcelonaTelf.: 932 892 284www.seo.org/?catalunyaCorreu-e: catalunya@seo.org

Edició:SEO/BirdLife Catalunya

President de SEO/BirdLife:Eduardo de Juana

Directora executiva de SEO/BirdLife:Asunción Ruiz

SEO/BirdLife és una associació sense finali-tat de lucre, d’utilitat pública, fundada l’any 1954 per a l’estudi i la conservació dels ocells i els seus hàbitats. No està finançada per cap opció política, ni hi està adscrita. Per poder reproduir parcialment o total qual-sevol contingut d’aquesta publicació és ne-cessari sol·licitar-ho a SEO/BirdLife Catalun-ya. PLOMES no comparteix necessàriament les opinions que els autors expressen en els articles publicats.

Dipòsit legal: NA-3141-2006 ISSN: ISSN 1887-3944Impremta:LINEGRAFICImprès en paper 100% lliure de clor.

Crist

ina S

ánch

ez

EDITORIAL

Arriba a les teves mans una nova edició de PLOMES. La publicació no està mor-

ta ni adormida. Tanmateix, tirar endavant una publicació sense patrocinadors i amb una impor-tant inversió de voluntariat al darrere, ha fet que el procés hagi estat poc àgil. L’absorció de les moltes feines que duem a terme a la delegació, no necessària-ment més importants que l’ela-boració d’aquesta publicació, han passat en massa casos per davant de PLOMES. Ara ens hem posat mans a la feina per recuperar el temps perdut, per poder-vos oferir aquest valuós tresor que tant estimem i que esperem poder mantenir amb la periodicitat que es mereix.

Aquest número l’hem dedicat a les zones humides pel seu gran valor com a bancs de biodiver-sitat. Entenent per zones humi-des les més costaneres (estuaris, maresmes, platges i llacunes), les llacunes i llacs interiors, els rius, les rieres i els deltes, i els embassaments i salines, es cons-tata fàcilment que Catalunya concentra exemples molt valu-osos d’aquest hàbitat, tant dins un context estatal com interna-cional.

Des de l’edat mitjana les zones humides han estat associades a insalubritat, subdesenvolupament

i malalties com el paludisme. A començament del segle XX es va voler posar remei a aquesta situació amb l’aprovació d’una llei (llei Cambó de 1918) de dessecament i sanejament de llacunes, maresmes i zones pan-tanoses, que premiava qui feia el dessecament d’una zona ator-gant-li aquelles terres en propi-etat de forma automàtica. Als anys 60 del segle passat havia desaparegut el 60% de les zo-nes humides d’Espanya. Però el coneixement avança i la societat canvia: el conveni internacional RAMSAR (que va tenir lloc el 1971, a la ciutat iraniana del ma-teix nom) es va crear per con-servar les zones humides com a hàbitat per als ocells, en reconèi-xer que les espècies migratòries travessen fronteres i utilitzen les zones humides com a principals punts de descans i alimentació i que, en conseqüència, aquestes zones són un recurs natural in-ternacional. Tot i els acords in-ternacionals, la sobreexplotació d’aqüífers principalment desti-nats a l’agricultura i a l’urbanis-me desmesurat continua sent una de les majors amenaces per a algunes de les zones humides més rellevants. El canvi climà-tic també contribueix als canvis associats al règim de pluges que han comportat, en moltes zo-nes, la disminució de recursos hídrics.

Però no tot és negatiu, el gran dinamisme de les zones humi-des, derivat de les seves caracte-rístiques intrínseques, permet al sistema desenvolupar una ràpida resposta davant mesures de ges-tió adequades per conservar-los, fet que en facilita la recuperació de bona part dels paràmetres naturals de forma espectacular.

Amb aquest número descobri-rem la importància de conser-var les petites zones humides distribuïdes al llarg de les rutes migratòries com a punts de des-cans i alimentació; coneixerem la creació i posterior recuperació d’una zona humida interior i re-flexionarem sobre la implicació de la societat civil en la conser-vació d’aquests espais. També hi trobaràs rutes per descobrir algunes zones humides de gran valor, t’acostarem a aquelles que han marcat part de la nostra his-tòria, i xerrarem amb gent que hi viu i treballa.

Esperem que el trobareu tan in-teressant com nosaltres en pre-parar-ho. Finalment, volem tor-nar a reconèixer i agrair a tots els col·laboradors i voluntaris sense els quals les entitats com SEO/BirdLife no podríem aconseguir dur a terme tot el que fem. Que tingueu molt bona lectura.

PLOMES 3

Alber

t Cam

a

Jord

i Prie

to

Joan Estrada1, Toni Costa2 i Gerard Bota1

L’estany d’Ivars i Vila-sana es troba al Pla d’Urgell, a cavall dels municipis d’Ivars d’Urgell i Vila-sana. En el seu origen era una cubeta endorreica de caràcter salí que només esdevenia estany els anys de pluja. Durant l’estiu l’estany quedava reduït a un parell de tolls envoltats d’una crosta salina que, fins i tot, havia estat explotada comercialment.

Amb l’arribada el 1860 del Ca-nal d’Urgell, l’entorn de la lla-cuna esdevingué conreus de

regadiu, les aigües sobrants dels quals desguassaven directament a la cubeta. Aquest fet comportà que l’estany d’Ivars o llacuna d’Ut-xafava (antic nom de Vila-sana) esdevingués un estany permanent de grans dimensions (2.400 m de llarg per 800 m d’ample i 3 m de profunditat) i fos utilitzat com a reservori d’aigua per als regs dels municipis del Poal i Bellvís, situ-ats aigües avall. A partir d’aquest moment l’estany va esdevenir un punt neuràlgic dins el Pla d’Urgell tant com a zona d’oci local com d’activitat econòmica. En efecte, a l’hivern s’hi organitzaven parti-des de caça amb caçadors vinguts de Barcelona, que s’hostatjaven a les masies i pobles de la rodalia. També s’hi va desenvolupar un aprofitament comercial de la pes-ca, en especial de l’anguila, pesca-da en una pantena (art de pesca, fix, en forma de Y, clos amb tela metàl·lica, dins el qual hom fa en-trar el peix per a treure’l després

amb salabrets i passar-lo al viver) al desguàs de l’estany, a la zona de ca l’Aragonès. Les masies de l’entorn de l’estany esdevingueren berenadors on la gent dels pobles de la rodalia hi anaven a celebrar alifares (berenada la servida a l’era el darrer dia de batre en la qual prenien part tots els batedors) i bodes, s’hi anava en barca, es va habilitar una platja per al bany i els mes agosarats hi organitzaven curses de natació.

LA DESSECACIÓDiversos projectes per a la des-secació de l’estany van fracassar però finalment, emparant-se en la llei de 1918 Sobre la desecación y sane-amiento de lagunas, marismas y terrenos pantanosos y encharcados, l’any 1945 pantanosos y encharcados, l’any 1945 pantanosos y encharcadoses va iniciar el procediment per al seu dessecament. Hi va haver una forta oposició de la població lo-cal i de les comunitats de regants, que ho veien com un procés es-peculatiu dut a terme al marge dels seus interessos. La dessecació finalment s’inicià el 1949 i finalit-zà el 1951. L’alta salinitat del sòl,

però, va obligar a fer-hi arròs els primers anys i a crear una impor-tant xarxa de drenatges per poder rentar la sal de la terra, amb un im-portant cost econòmic.

EL RECORDMalgrat el seu assecament i la seva transformació en terra de conreu, l’estany no va arribar a desaparèi-xer mai de la memòria dels veïns. A més, part de la seva vàlua na-turalista va poder ser plasmada abans de la seva dessecació en alguns articles científics. Informa-ció interessant de l’antic estany es troba inclosa dins les Notas para el estudio de las aves de Lérida, publicaestudio de las aves de Lérida, publicaestudio de las aves de Lérida -des a la revista Pirineos el 1952 per Joaquim Maluquer, en les quals recull les observacions realitzades per ell i els seus cosins Salvador i Josep Maluquer, i, sobretot, en els magnífics treballs publicats a la revista Ilerda els anys 1948 i 1950 Ilerda els anys 1948 i 1950 Ilerdaper un jove Ramon Margalef que, abans de la dessecació de l’estany, es va afanyar a inventariar amb magistral destresa els éssers vius d’aquesta i d’altres cubetes endor-

1 Institut per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL) 2 Consorci de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Antic estany poc abans de la seva dessecació (1950) Conca de l’estany amb conreus de cereals i farratges abans de l’inici dels treballs de recuperació (2004)

Panoràmica de l’estany en la darrera fase de la inundació inicial (2008)

PLOMES4

RECUPERACIÓ I GESTIÓ D’UNA ZONA HUMIDA D’INTERIOR:

L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA

Aedo

s

Jord

i Clar

iana

Jord

i Bas

reiques del Pla d’Urgell. Un paper important en el manteniment de la flama per a la seva recuperació va ser la publicació el 1976 del Lli-Lli-Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, per part de la InstiPaïsos Catalans, per part de la InstiPaïsos Catalans -tució Catalana d’Història Natural (ICHN), que va posar sobre la taula l’interès de recuperar l’estany antic. A aquestes obres s’hi van su-mar una sèrie de llibres de reculls de vivències i de records, com els publicats per Josep Rubió, Ivars d’Urgell i l’antic estany (1977) i per d’Urgell i l’antic estany (1977) i per d’Urgell i l’antic estanyJoan Bellmunt, L’estany d’Ivars, Re-cords d’ahir i projecte de futur (1988), que van començar a crear el caliu necessari per creure que la recu-peració era possible. Finalment, el 1991 l’ajuntament d’Ivars d’Urgell va impulsar la voluntat popular de recuperar l’estany, que acabaria per unir totes les administracions en aquest projecte.

LA RECUPERACIÓ DE L’ESTANYAixí, el 1993 la Generalitat de Ca-talunya va redactar un avantprojec-te per a la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana, i el 1996 el pro-jecte executiu. La compra de la pri-mera parcel·la va tenir lloc el ma-teix any, tot i que l’adquisició de la resta de les 165 hectàrees no es va poder concloure fins el 2002. Des del punt de vista ecològic, el pro-jecte més interessant hauria estat intentar recuperar l’antiga cubeta salnitrosa d’aigües temporals, però finalment es va decantar per recu-perar l’estany d’aigües permanents existent just abans de la seva desse-cació, perquè, possiblement, era in-viable, tant per les transformacions ocorregudes en l’entorn com per la més que probable incomprensió social, que recordava un estany ple d’aigua amb canyissar. Per executar el projecte de recuperació, el 2002 es va crear el Consorci de l’estany d’Ivars i Vila-sana, en el qual hi participen la Generalitat de Ca-talunya, la Diputació de Lleida, el Consell comarcal del Pla d’Urgell, els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Universitat de Lleida. Entre el 2002 i el 2005, amb l’ajut econòmic de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, es van realitzar les obres de renaturaliltzació i finalment la primavera del 2005 va començar l’entrada d’aigua a l’estany.

L’ARRIBADA DE L’AIGUAEl nou estany es va pensar com un element dinamitzador socioeco-nòmic de la zona, però a la vegada

només es podia justificar la seva recuperació des del punt de vista ambiental. En aquesta direcció, el 1995 es va aprovar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany d’Ivars, que es va comde l’estany d’Ivars, que es va comde l’estany d’Ivars -pletar el 2007 amb el Pla d’Usos i Gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana.Així, a diferència de l’antic estany, no hi està permesa la caça i l’ús públic queda restringit als sectors habilitats amb aquesta finalitat. La superfície actualment embas-sada és de 126 ha i, a diferència de l’estany antic, l’aigua prové del canal d’Urgell i no dels desguas-sos de les finques veïnes, redirigits actualment cap a fora de la cubeta per tal d’evitar l’entrada a l’estany de pesticides i d’adobs provinents dels conreus de la rodalia, actual-ment molt més intensificats que els que envoltaven l’estany antic. Així mateix, es va crear un canyissar de depuració de 10 ha en el sector est, per on entra l’aigua, per disminuir els nutrients que entren a l’estany i reduir-ne l’eutròfia. Atès l’interès científic d’un projec-te com aquest, EGRELL va iniciar el 2003, per voluntat pròpia, l’estu-di de la fauna vertebrada present en la cubeta del futur estany per poder valorar la resposta al retorn de l’aigua. Així, els anys 2003-2004 es va estudiar la fauna dels 15 km2

que conformaven la cubeta i la seva zona d’influència per definir l’estadi inicial previ a l’entrada de l’aigua. L’arribada de l’aigua, l’abril de 2005, va desencadenar l’aparició de nombroses espècies aquàtiques i s’inicià el seguiment del procés de colonització. A aquest seguiment, coordinat pel Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, s’hi han sumat diferents departaments de la Uni-versitat de Lleida i el Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya, i ha estat possible gràcies a les aportaci-ons econòmiques del mateix Con-sorci i a la col·laboració de l’Obra Social de CatalunyaCaixa,

En el cas dels ocells, les dades ob-tingudes en aquests estudis indi-quen un creixement espectacular del nombre d’espècies presents al sector de l’estany d’Ivars amb la seva recuperació (taula 1 i grà-fic 1), passant de les 112 espècies detectades el 2003-2004 (abans de l’arribada de l’aigua) a les 236 ob-servades des que es va començar a embassar. Pel que fa a la resta de grups, cal esmentar que s’ha cons-tatat a l’estany recuperat la presèn-cia de fins a 422 taxons de flora, 29

espècies de mamífers, 6 de rèptils, 3 d’amfibis i 6 de peixos.

L’ARRIBADA DE LES DIFICULTATSAmb la consolidació de l’espai també han aparegut, però, els primers problemes de gestió i de conservació i l’estany no s’escapa de la problemàtica global genera-da per la introducció d’espècies invasores i al·lòctones, una de les principals amenaces que afronta el medi natural a nivell mundial. La introducció a l’estany de la carpa (Ciprinus carpio) i de la lluciCiprinus carpio) i de la lluciCiprinus carpio -operca (Sander lucioperca) que han Sander lucioperca) que han Sander luciopercaafectat la reintroducció prevista de les espècies detectades abans de la seva dessecació per Marga-lef, en concret l’anguila (Anguilla lef, en concret l’anguila (Anguilla lef, en concret l’anguila (anguilla), la madrilla (anguilla), la madrilla (anguilla Chondrostoma miegii), el barb (miegii), el barb (miegii Barbus graellsii), el barb (Barbus graellsii), el barb ( ) i la Barbus graellsii) i la Barbus graellsiitenca (Tinca tinca). La colonitzaTinca tinca). La colonitzaTinca tinca -ció de l’estany per part del visó americà (Neovison visonamericà (Neovison visonamericà ( ) també Neovison vison) també Neovison visonha tingut efectes negatius de les colònies de cria de les illetes de l’estany. D’espècies al·lòctones presents a l’estany encara n’hi ha més, amb impactes encara poc coneguts, com el cranc de riu americà (Procambarus clarkiiamericà (Procambarus clarkiiamericà ( ), o de Procambarus clarkii), o de Procambarus clarkiila tortuga de Florida (Trachemys scripta).scripta).scripta

RENDIBILITAT ECOLÒGICA I SOCIALMalgrat les dificultats sorgides, el nou estany ha suposat una apor-tació important a la conservació de la biodiversitat catalana. So-bretot tenint en compte que es

TAULA 1. Evolució del nombre d’espècies aquàtiques (respecte el total en-tre parèntesi) a l’estany d’Ivars i Vila-sana.

GRÀFIC 1. Censos de gener d’ànecs, cabussons i fotges del cens d’ocells aquàtics hivernants a les principals zones humides de Lleida.

2003-2004 2005-2011

Nombre total d’espècies 24 (112) 108 (233)

Amb reproducció probable o se-gura

10 (49) 27 (69)

Amb reproducció possible 2 (3) 8 (13)

Amb indicis de cria 12 (52) 35 (82)

Total espècies 2003-2011 108 (236)

PLOMES 5

tracta d’una zona humida d’in-terior, en un entorn intensament transformat, amb una manca gairebé absoluta d’ambients na-turals. D’altra banda, socialment la recuperació té una rendibilitat

notable. D’ençà de la recuperació el 2005, l’espai ha estat visitat per més de 190.000 persones i la co-marca comença a incrementar els serveis i les activitats relacionades amb el turisme.

En resum, l’estany ha esdevingut de nou un espai de referència i d’identitat per a la comarca, tal-ment com va ser-ho el de la pri-mera meitat de segle passat.

Nombre de parelles reproductores d’ocells aquà-tics a l’estany d’Ivars i Vila-sana 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 15-20 1-2 5-7 1-2 2-3 3-5

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 2 3 8-10 10-12 10-12 13-15

Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) 3-5 0-1

Corb mari gros (Phalacrocorax carbo) *

Bitó (Botaurus stellaris) 0-1

Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1 1 1 1-2 1 1-2

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) * * * * * *

Martinet ros (Ardeola ralloides) * *

Esplugabous (Bubulcus ibis) 2 * * * * *

Martinet blanc (Egretta garzetta) *

Agró roig (Ardea purpurea) 1 1 2-4 1-2 2-3 2-3 10-15(2) 10-12(2)

Bernat pescaire (Ardea cinerea) * * * * * *

Cigonya vulgar (Ciconia ciconia) 1 2 2

Oca vulgar (Anser anser) * 1 1

Ànec griset (Anas strepera) * 0-1 0-1 0-1 0-1

Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) 20-30 20-30 20-30 20-30 15-20 20-30

Xarrasclet (Anas querquedula) *

Ànec cullerot (Anas clypeata) 1-3 2-3 2-4 2 1-3 1-2

Xibec (Netta rufina) 1 0-1 2 1-2 1-3 0-2

Morell cap-roig (Aythya ferina) 0-2 0-1 * *

Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 1 2 2 4 1-2 3

Rascló (Rallus aquaticus) 2-3 8-10 8-10 8-10 8-10 8-10

Polla d’aigua (Gallinula chloropus) 2-3 2-3 15-20 15-20 15-20 20-30 20-30 20-30

Polla blava (Porphyrio porphyrio) * 3-5 2-4 2-3 0-1 2-3

Fotja vulgar (Fulica atra) 100 10 30-40 10-20(1) 8-10 8-10

Cames llargues (Himantopus himantopus) 15-20 60-80 0-3 1 0-4 * *

Corriol petit (Charadrius dubius) 10-15 2-3 *

Fredeluga (Vanellus vanellus) 2-3 2 1 0-1

Perdiu de mar (Glareola pratincola) *

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) 1 3-5 2-5(1) 2 3(1)

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) 30 70-80 260-300 20-30(1) 245-260 280-320(1)

Gavià argentat (Larus michaellis) 1 1 3-5 5-10 8-10 11-12

Gavià fosc (Larus fuscus) * *

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 50 * *

Fumarell negre (Chlidonias niger) * * * *

Boscaler comú (Locustella luscinioides) 1 ? ?

Balquer (Acrocephalus arundinaceus) 10 10 15-20 50+ 40-50 50+ 30-50 30-50

Boscarla de canyar (Acr. scirpaceus) 5 5 10-15 50+ 50+ 50+ 80-100 80-100

Boscarla mostatxuda (Acr. melanopogon) 0-1 ? ?

TAULA 2. Evolució del nombre de parelles reproductores d’aus aquàtiques de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Entre els reproductors cal destacar el cabussó collnegre, el fumarell carablanc, la gavina capnegra, la gavina vulgar, la fredeluga o l’oca vulgar. Pel que fa als ocells hivernants en els primers anys es va produir una redistribució dels efectius (vegeu el gràfic 1) i a partir dels hiverns 2007-2008, i sobretot del 2008-2009, l’estany d’Ivars i Vila-sana ha ajudat a què el nombre d’ànecs, cabussons i fotges que anual-ment hivernen a la plana de Lleida hagi augmentat notablement.

* espècies amb presència estival continuada sense indicis de cria - (1) alt fracàs reproductor - (2) nou comptatge amb fotografies de la bassa de ca l’Aragonès

Jord

i Prie

to

PLOMES6

En el cas específic del delta de l’Ebre hi ha hagut sem-pre persones preocupades

per la conservació d’aquest, però són entitats com les associ-acions, les fundacions i els mo-viments socials les que juguen un paper de primer ordre en la divulgació, promoció i defensa directa tant del nostre gran ai-guamoll com del riu que li dóna la vida. En aquest article fem esment de les diferents maneres en què la societat civil s’hi ve im-plicant els darrers anys.

VOLUNTARIS AMBIENTALS D’ORÍGENS DIVERSOS HHHHHHHHHHHHHH La forma més directa de partici-pació ciutadana en la conserva-ció és el voluntariat ambiental. Moltes persones consideren un privilegi poder tenir cura del seu entorn i gaudeixen aprenent les característiques de l’ecosistema al mateix temps que se senten útils emprant el seu temps lliure ajudant a conservar-lo. Al delta cal destacar la tasca realitzada des de fa anys per l’Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre, formada per

habitants del mateix delta que col·laboren en tasques de con-servació i seguiment del parc.

Des de l’any 2003 s’hi ha afegit el voluntariat ambiental provi-nent d’arreu (nacional i inter-nacional) i que, organitzat per SEO/BirdLife a la Llar de Vo-luntaris de la Reserva Natural de Riet Vell, realitza activitats per-manentment; la cria, distribució i cura de plantes autòctones, la fabricació i seguiment de caixes niu, els censos d’ocells, l’elimina-ció d’espècies invasores, la ges-tió directa dels hàbitats naturals, l’organització d’esdeveniments de sensibilització ambiental, a més d’un llarg etcètera d’activi-tats diverses, fan d’aquesta una tasca agradable, satisfactòria per al coneixement i per a la col·laboració en el bon estat de la biodiversitat de l’aiguamoll.

Altres entitats que promocionen el voluntariat també han jugat un paper important en la gestió dels espais naturals deltaics, des-tacant, per exemple, els camps de treball organitzats per l’asso-

ciació Obre‘t’ebre, el voluntari-at de La Caixa o els pacients de l’institut Pere Mata d’Amposta, entitat dedicada a les malalti-es mentals, que van col·laborar en la regeneració dels Ullals de Panxa, un dels indrets singulars del delta.

FUNDACIONS I OBRES SOCIALS: GGG ESTRATÈGIA AMBIENTAL PATRIMONIAL Diverses obres socials d’entitats bancàries i fundacions privades han posat recursos al servei de la preservació d’aquesta zona humida. La majoria ho han fet donant suport econòmic a pro-

Ignasi RipollSEO/BirdLife

IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL EN LA CONSERVACIÓ DE LES ZONES HUMIDES DEL DELTA DE L’EBRE

El conveni internacional RAMSAR per a la protecció de les zones humides destaca la necessitat d’implicar la població local en la conservació dels seus valors ambientals, com a principals usuaris dels serveis econòmics, culturals i intangibles que les zones humi-des proporcionen.

Manteniment llacuna

Jord

i Prie

to

Ignas

i Ripo

ll

PLOMES 7

jectes de voluntariat, sensibilit-zació o conservació executats per ONG o per l’administració. El més important és que algu-nes exerceixen una acció més directa adquirint i gestionant es-pais concrets amb la intenció de preservar-los. Aquesta estratègia patrimonial comporta molta més implicació, coneixement i gestió de l’espai, la qual cosa de-semboca, a mig termini, en un benefici molt major, tant pel que fa a la imatge de l’entitat com a la conservació dels espais.

La Fundació Natura (ara Acció Natura) va comprar un espai dels Ullals de Panxa amb aquesta intenció, tot i que l’administra-ció no ha sabut aprofitar aquesta iniciativa per a preservar-los. En aquest sentit, una altra adquisi-ció important ha estat la compra (per part de la Fundació Territo-ri i Paisatge de Caixa Catalunya, ara Obra Social de Catalunya Caixa), d’espais com la llacuna de l’Alfacada, fins aleshores en mans d’un club de caça, o de part de les Antigues

Salines de Sant Antoni, que els anys vuitanta s’havia transfor-mat en piscifactoria. Es tracta de dos espais emblemàtics: el primer, perquè és una de les lla-cunes litorals més grans del Parc Natural, on la gestió cinegètica realitzada els darrers trenta anys ha preservat l’hàbitat de mane-ra satisfactòria; el segon, perquè representa un hàbitat escàs, im-portant per a la flora salina, pei-xos en perill d’extinció, alimen-tació de limícoles i nidificació d’ocells singulars, a més de tenir una ubicació idònia per a activi-tats de sensibilització ambiental. Actualment un projecte LIFE, on col·laboren el parc natural, l’IRTA i l’Obra Social de Ca-talunya Caixa, està estudiant la recuperació definitiva d’aquests dos espais.

EL ROL DE LES ONG CONSERVACIO-NISTES, ELS AGRICULTORS I ALTRES AGENTS SOCIALSDesprés de la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, qui va donar empenta de manera definitiva a estratègies de preser-vació de la zona humida van ser les ONG; per exemple, tant el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) com la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) tenen petits espais adquirits en indrets especialment sensibles per a la seva conservació. Tan-mateix, el projecte de més trans-cendència ha estat el de SEO/BirdLife amb el cultiu de l’arròs ecològic. Aquest projecte es va anar definint mercès a un di-agnòstic

ambiental, fruit d’un congrés de sostenibilitat, del Pla Delta XXI, d’un projecte de recerca LIFE per a avaluar la viabilitat de l’agricultura ecològica de l’ar-ròs i la recuperació d’una petita llacuna natural de set hectàrees vora el Clot de l’Encanyissada, que va culminar amb la creació de l’empresa Riet Vell, amb la compra d’una finca de gairebé 60 hectàrees per al cultiu eco-lògic de l’arròs, la recuperació d’onze hectàrees d’hàbitats na-turals i l’establiment de la Reser-va Natural de Riet Vell.

En el projecte de SEO/BirdLi-fe, demostratiu de la viabilitat d’aquest cultiu i de la convivèn-cia entre agricultura i espais na-turals, hi col·laboren socis desin-teressats, altres ONG, voluntaris i ha rebut l’ajuda de projectes de recerca amb finançament esta-tal. Aquest projecte té, a més, una dimensió social per la seva implicació en la problemàtica agrícola, per la qual cosa rep el suport moral de sindicats agra-ris que, com Unió de Pagesos, estan preocupats per la soste-nibilitat i la viabilitat del conreu de l’arròs. Aquest sindicat ha destacat, també, en la recerca de models agrícoles sostenibles, sent el principal impulsor de les mesures agroambientals que ac-tualment s’apliquen a tot el del-ta. El rol dels agricultors per a la preservació de l’aiguamoll és clau, i la manera, progressiva-ment positiva, en què veuen la natura les Comunitats de Re-

Finca de Riet Vell

Jord

i Prie

to

Jord

i Prie

to

PLOMES8

gants (responsables del control de la inundació dels arrossars), així com la gestió agrícola de cadascun dels particulars associ-ats en les cambres d’arrossaires, tenen un impacte definitiu en la salut del medi.

Capítol a part mereix la Platafor-ma en Defensa de l’Ebre (PDE), un moviment social d’origen popular que defensa l’aigua del riu contra les temptacions trans-vasistes d’uns i d’altres. La PDE ha estat clau perquè el delta se-guís rebent l’aigua que inunda els seus arrossars, dessalinitzant la seva superfície i aportant nu-trients al mar i sediments a la lí-nia de costa, que és el que man-ca més al delta després de 100 anys d’extraccions progressives de cabal i de construccions de preses, on s’acumulen els se-diments que haurien de baixar fins a la desembocadura. La col·laboració de la majoria d’agents socials del territori amb la PDE (incloses les ONG) constitueix un gran pacte per a la preserva-ció de l’aiguamoll.

En els darrers anys la creació de l’Associació Ornitològica de les Terres de l’Ebre (Picampall) ha obert expectatives interessants en aglutinar moltes persones es-pecialment sensibles a la natura.

UN EIXAM DE MOLTES PERSONES, PAR-TICULARS COMPROMESOS I ACTITUDS POSITIVESSeria injust no anomenar el pa-per del gran nombre de particu-

lars que, encara que formalment ho facin des d’entitats adminis-tratives, polítiques, empresarials o a títol individual, exerceixen un paper de més o menys pes. Aquest paper, el poden fer a tra-vés de l’opinió, de la formació (des del Camp d’Aprenentatge del delta de l’Ebre, de l’Escola del Parc, del Museu del Mont-sià), de la conservació (des del Parc Natural del Delta de l’Ebre) i de la recerca (de l’IRTA). Tam-bé des d’associacions de joves, des del cos d’agents rurals, com a mestres i professors de l’ense-nyament de tots els nivells, des de l’educació ambiental, des del turisme rural i de natura, o com a particulars en la gestió d’espais (illa de Buda, Mas de la Coman-danta, etc.), com a persones que treballen als ajuntaments i de-partaments de l’administració, o com a productors de planta autòctona, etc.

La col·laboració entre ONG pro-bablement sigui, a mitjà termini, l’eina més poderosa d’informa-ció, opinió i acció per a evitar les agressions futures sobre la biodiversitat d’hàbitats i espèci-es. Però aquest autèntic eixam de persones que senten el valor patrimonial de la biodiversitat del delta i hi afavoreixen models de desenvolupament sostenible, que aporten aquestes voluntats individuals i aquestes actituds positives en l’objectiu social de RAMSAR, són vitals. Sen-se elles la conservació del delta de l’Ebre seria impossible.

Eliminació de plantes exòtiques invasores

Manteniment observatoris

Manteniment de caixes niuManteniment de les cases de la reserva

Ignas

i Ripo

ll

Ignas

i Ripo

ll

Ignas

i Ripo

llIgn

asi R

ipoll

PLOMES 9

1. QUINA ÉS LA ZONA HUMIDA DE CATALUNYA QUE MÉS CONEIXES? QUIN LLIGAM HI TENS?La que més conec, de bon tros, és el delta de l’Ebre. El lligam és doble, doncs sóc de les Terres de l’Ebre i em dedico, dins la meva professió d’ecò-leg, a l’estudi dels aiguamolls. La meva tesi doctoral va versar sobre l’estuari de l’Ebre, i actualment dirigeixo un grup de recerca, amb seu al delta, so-bre ecosistemes aquàtics. Així doncs, el delta de l’Ebre m’ocupa i em pre-ocupa mentalment i sentimentalment, tant per entendre’l millor com per conservar-lo.

2. SEGURAMENT, AL LLARG DE LA TEVA VIDA HAS VIST CANVIAR AQUESTA ZONA. COM ERA ABANS I COM ÉS ARA?El delta de l’Ebre sempre ha canviat de forma ràpida, tant quan estava en estat natural com en l’actual situació de forta humanització. Els deltes són medis molt dinàmics, on fins i tot els canvis geològics són a escala humana. Els canvis de les darreres dècades han estat intensos, i en general s’ha produït un deteriorament fins als anys 90 del segle XX i una certa millora en la dar-rera dècada. Tot i així s’han continuat destruint alguns aiguamolls i l’activitat cinegètica continua essent massa in-tensiva.

3. CREUS QUE ÉS UN CANVI GENERALITZAT QUE HA PASSAT A DIFERENTS ZONES HUMIDES? PER QUÈ CREUS QUE HAN CANVIAT?A la Mediterrània les zones humi-des han estat transformades des de fa molts segles, generalment per a ús agrícola i pesquer. En les darreres dè-cades el problema ha estat la intensifi-cació agrícola i l’arribada d’un turisme massiu. Al delta de l’Ebre cal afegir també el problema del dèficit de sedi-ments a causa de la construcció d’em-

bassaments a la conca, que està gene-rant regressió i subsidència.

4. QUIN PAPER JUGUEN O HAN JUGAT LES ZONES HU-MIDES PER A LES PERSONES? I PER A LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT?Els aiguamolls, i especialment els del-tes, són ecosistemes molt productius que històricament han estat una font de riquesa per als humans. No és ca-sualitat que les primeres grans civilit-zacions s’establissin a prop d’aques-tes zones deltaiques, on hi havia gran quantitat de biomassa disponible tot l’any per alimentar-se i per fabricar tota mena d’estris i infraestructures, com ara barques, cabanes, etc.D’altra banda, les zones humides són nuclis d’elevada biodiversitat, ja que concentren un elevat nombre d’espèci-es, que són bastant exclusives d’aquests ecosistemes, en un espai geogràfic re-lativament petit i molt diferent dels territoris que l’envolten. Són el que ara se’n diu hot spots de biodiversitat.

5. ÉS DIFERENT LA VISIÓ DE LA GENT QUE VIU AL TERRI-TORI RESPECTE ALS QUE HI ESTAN DE PASSADA?Certament, la visió de la gent del terri-tori és fruit de la relació històrica entre els habitants i el medi, que ha determi-nat una visió cultural pròpia. Tanma-teix, la visió local heretada dels avant-passats ja no és útil per adaptar-se a la situació actual, que canvia ràpidament i en funció de factors cada cop més ex-terns al delta. Si la gent del territori no és capaç de canviar i actualitzar la seva visió sobre el delta això serà un pro-blema per al seu benestar futur; si no entenen bé com és el delta actual i com serà el del futur no podran adaptar-se als nous temps.

6. CREUS QUE LA IMPORTÀNCIA D’AQUESTES ZONES HA CANVIAT AL LLARG DEL TEMPS? QUÈ HA CANVIAT I PER QUÈ?Abans de la revolució industrial els ai-guamolls eren fonamentals per al be- nestar humà, però amb l’arribada dels combustibles fòssils i la tecnologia els

humans han pogut prescindir (tempo-ralment) dels serveis que els proporci-onaven els ecosistemes a escala local i regional. Actualment, amb l’escassetat energètica i la crisi econòmica, es co-mença a entendre que no podem pres-cindir dels ecosistemes i els seus re-cursos naturals ja que són la base de la nostra economia. El problema és que la superpoblació pot fer que aquests recursos naturals s’explotin de forma insostenible i que acabem amb un col·lapse del nostre sistema econòmic. A la llarga els aiguamolls es recuperaran i seguiran aquí, esperant que algú els sàpiga explotar de forma intel·ligent.

7. QUIN FUTUR CREUS QUE ELS ESPERA, A LES ZONES HUMIDES CATALANES? I ALS HABITANTS DE L’ENTORN?Fer pronòstics és molt difícil, el futur està obert i depèn en part de factors que no controlem. Tot dependrà de l’abast de la crisi econòmica i, sobre-tot, de quin model d’explotació del territori es consolidi després de la cri-si. Si triomfa un model sostenibilista el futur de les zones humides por ser molt positiu, però si s’imposa el model purament capitalista el futur és prou incert.

8. COM CREUS QUE S’HAURIA DE TREBALLAR PER COM-PATIBILITZAR EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ EN L’EN-TORN DE LES ZONES HUMIDES I LA CONSERVACIÓ DELS VALORS NATURALS? Aquesta compatibilitat ha existit, en alguns casos, des de fa mil·lennis, així que actualment també hauria de ser possible. Si la gestió del territori i els recursos es fa a partir de coneixements sòlids de com funcionen els processos naturals, llavors es pot aconseguir un benefici econòmic i al mateix temps potenciar la biodiversitat. Si la gestió només es fa a partir de les demandes concretes dels que exploten el medi per al seu benefici a curt termini, sen-se tenir-ne una bona informació dels efectes, llavors tindrem una degrada-ció dels valors naturals i, en darrera instància, també dels econòmics.

DUES MIRADES A LES ZONES HUMIDES

CARLES IBÁÑEZ MARTÍ, Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona ha publicat més de 30 articles en revistes científiques internacionals. Actualment és Director del Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA (grup de recerca especialitzat en ecologia aquàtica), al Cen-tre de Sant Carles de la Ràpita, delta de l’Ebre.Des del 2005 és coordinador de RedMarismas (xarxa científica espanyola sobre zones humi-des i llacunes costaneres) i és membre del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible i del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya.

PLOMES10

1. QUINA ÉS LA ZONA HUMIDA DE CATALUNYA QUE MÉS CONEIXES? QUIN LLIGAM HI TENS?Sense dubte, el delta de l’Ebre és la zona que més conec. Des de petit he viscut molt de prop les particularitats d’aquest territori gràcies al lligam familiar amb la producció arrossera de la zona i des de petit sempre em van agradar les estones que passava pels camps acompanyant el meu pare en les feines de l’explotació. També hi estic vinculat per la meva actual professió d’enginyer agrònom al servei de bona part del sector al delta de l’Ebre.

2. SEGURAMENT, AL LLARG DE LA TEVA VIDA HAS VIST CANVIAR AQUESTA ZONA. COM ERA ABANS I COM ÉS ARA?Al meu entendre, el canvi més notori que ha sofert el delta de l’Ebre es deu a dos fets molt concrets. El primer correspon a la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre i el segon va ser la posterior acolli-da dels arrossars a les mesures agroambi-entals del Pla de Desenvolupament Rural (PDR).La creació del Parc Natural va ser fruit de les primeres mobilitzacions de la po-blació del delta per a la conservació dels seus espais naturals, com la zona del Ca-nal Vell. Així va néixer un sentiment d’es-tima cap al nostre territori i els seus espais que, més endavant, ha aflorat per altres motius, com el transvasament de l’Ebre. A partir d’aquí, es van deixar de conside-rar les zones humides com uns terrenys insalubres i sense valor de cap mena i es va començar a valorar l’interès d’aquestes zones per la seva qualitat paisatgística i la biodiversitat que acullen.Referent a l’acolliment dels arrossars a les mesures agroambientals, recordo que quan era petit, i abans de l’aplica-ció d’aquestes mesures, al delta hi havia menys vida natural: granotes, libèl·lules, mosquits, flamencs, polles, peixos... La seva aplicació sens dubte és positiva i posa de manifest els efectes beneficio-sos d’aquestes mesures en la qualitat del medi.

3. CREUS QUE ÉS UN CANVI GENERALITZAT QUE HA PAS-SAT A DIFERENTS ZONES HUMIDES? PER QUÈ CREUS QUE HAN CANVIAT?Penso que no. Amb l’aplicació d’aques-tes mesures agroambientals o a través d’altres instruments (conveni RAMSAR, ZEPA, parcs nacionals i naturals) es fa obvi el canvi de tendència en matèria agroambiental que han marcat les políti-ques europees els últims vint anys. Estem

vivint una situació d’impàs corresponent a un canvi profund en l’agricultura euro-pea, passant d’una mentalitat productivis-ta, que no tenia en compte les repercus-sions ambientals de les seves accions, a l’actual tendència marcada per polítiques encaminades cap a una anomenada Polí-tica Agrària Comuna (PAC) verda. D’altra banda, però, ens podem trobar d’altres zones humides de l’Estat on la situació actual es valora com a molt greu a cau-sa de la pressió humana constant a què estan sotmeses aquestes zones des de fa molt temps, ja que són objecte continu de plans de dessecació, transformació i urbanització.

4. QUIN PAPER JUGUEN O HAN JUGAT LES ZONES HUMI-DES PER A LES PERSONES? I PER A LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT?Si ens atenem al delta de l’Ebre, tots els d’aquí hem sentit a parlar de les penúries que van patir els nostres avis i besavis a causa dels problemes associats a les mas-ses d’aigua estancada i a la transmissió de malalties com el paludisme. Segons ells, el delta de l’Ebre no era un lloc agradable per viure-hi, però a partir de la implan-tació del cultiu de l’arròs, i la consegüent canalització de les aigües, es va produir un gir en la situació i es va entrar en una etapa de bonança econòmica i desenvo-lupament del territori a canvi, però, de perdre superfície d’aiguamolls, entre d’al-tres. D’aquesta manera es passa a l’actual sistema d’arrossars i aiguamolls del delta de l’Ebre on les terres dessecades van esdevenir arrossars inundats, amb unes condicions més properes a les originals.Pel que fa a la conservació de la biodiver-sitat, les zones humides representen un hàbitat important per a moltes espècies d’animals i plantes i juguen un paper clau en la regulació de la quantitat i qualitat de l’aigua. Per tant, és obvi que després d’anys de dessecació d’aquestes zones, moltes espècies d’animals i plantes asso-ciades hagin vist reduïdes les seves pobla-cions.

5. ÉS DIFERENT LA VISIÓ DE LA GENT QUE VIU AL TERRITO-RI RESPECTE ALS QUE HI ESTAN DE PASSADA?Avui en dia, i generalitzant, penso que no. Et pots trobar gent de fora i gent del territori amb visions semblants o di-ferents indistintament. Vist el model de desenvolupament que han seguit altres zones i sense entrar a valorar-ho, entenc que d’una banda hi hagi una bona part

dels seus habitants que defensin el dret a desenvolupar-se com a territori, amb l’ús conseqüent dels recursos tal com han fet altres regions. Però, d’altra banda, també entenc el sentiment d’estima a la conservació dels valors paisatgístics del delta que té molta gent d’aquí i de fora. La meva opinió és que encara falta que molta gent d’arreu valori la dificultat de gestionar el delta de l’Ebre tal com es vol i que, a més a més, aquesta gestió pugui suposar una activitat econòmica que aju-di a vertebrar el territori i respongui a les necessitats dels seus habitants.

6. QUIN FUTUR CREUS QUE ELS ESPERA, A LES ZONES HUMIDES CATALANES? I ALS HABITANTS DE L’ENTORN?Si entenem la superfície deltaica com un lloc on coincideixen espais naturals i acti-vitats agràries que comparteixen trets co-muns, penso que es podria arribar a crear un escenari que respongués a les neces-sitats de desenvolupament econòmic del territori i de conservació dels espais natu-rals. Al meu entendre, el repte serà pal·liar els efectes contraris que es generen de la convergència entre aquests dos models i per aconseguir-ho és necessari trobar punts de treball comú entre els interes-sos productivistes i conservacionistes. A partir d’aquí, resulta necessari mantenir aquests espais naturals que encara tenim, emmarcar-los en un entorn adient a la seva naturalesa i que, a més a més, perme-ti al territori trobar un model de desenvo-lupament compatible amb l’entorn. Si no, només sobreviurà un dels dos models.

7. COM CREUS QUE S’HAURIA DE TREBALLAR PER ACON-SEGUIR AQUESTA COMPATIBILITAT DE MODELS?La veritat és que no és feina fàcil i cal-drà sumar esforços per part de totes les parts a l’hora de trobar solucions als pro-blemes que s’hi plantegen. Des del meu punt de vista, penso que hi ha models de desenvolupament territorial més compa-tibles que d’altres i per això resulta molt important el paper de les administraci-ons a l’hora d’establir aquestes polítiques de desenvolupament. En aquest sentit, penso que és més compatible un model territorial basat en l’agricultura i el turis-me rural que no pas d’altres que estiguin orientats cap a indústries o cap a la pro-ducció d’energia.

MARC IBEAS, nascut a Amposta en una família de productors arrossers del delta de l’Ebre vaig marxar a Lleida per cursar els estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola i d’Enginyeria Agrònoma (UDL) amb la il·lusió de poder tornar i vincular-me professionalment al cultiu arrosser d’aquesta zona. Actualment treballo a l’Associació de Productors Agraris del Delta de l’Ebre (Prodelta) amb l’objectiu de conservar, fomentar i promocionar l’activitat agrària del delta de l’Ebre i coordinar i representar els interessos dels productors adherits a les entitats fundadores (ADV, Càmara Arrossera del Mont-sià, Comunitat General de Regants del Canal de la dreta de l’Ebre, Arrossaires del Delta de l’Ebre i Comunitat de Regants de l’esquerra de l’Ebre – Sindicat Agrícola).

PLOMES 11

PLOMES12

ESTATUS DE CONSERVACIÓ DELS PRINCIPALS OCELLS DELS AMBIENTS AQUÀTICSSíntesi avaluativa de l’estat de conservació de les espècies dels ambients aquàtics catalans. El semàfor indica l’estat d’alerta: en vermell (aquells ocells que demanen una atenció prioritària), en groc situació preocupant (aquells ocells que no han millorat d’una manera satisfactòria o que emeten una senyal d’alerta sobre l’evolució futura), i en verd situació estable (aquells que no presenten regressió acusada de les seves poblacions).

CRITERIS:

• Llibre Vermell: Categories d’amenaça: Perill crític: amb probabilitat superior al 50% d’extingir-se en els propers 10 anys; En Perill: probabilitat d’un 20% d’extingir-se en els propers 20 anys; Vulnerable: probabilitat d’un 10% d’extingir-se en els propers 100 anys; NE: no avaluat. Madroño; Gonzalez & Atienza (Ed.) 2004. Libro Rojo de las aves de España. Dirección General para la Biodiversidad-SEO/BirdLife. Madrid.

• CNEA: Reial decret 139/2011 mitjançant el qual es desenvolupa el Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y el Catálogo Español de Especies Amenazadas. Es consideren les categories d’amenaça del catàleg “En perill d’extinció” i “Vulnerable” així com si estan incloses al llistat (amb la categoria d’ “Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial” per establir el color del semàfor.

• Directiva 2009/147/CE : relativa a la conservació dels ocells silvestres. Espècies objecte de mesures de conservació especial per al seu hàbitat.

FAMÍLIASEMÀFOR

ESPÈCIES

PODICIPEDIFORMES Es consideren 2 espècies (cabussons)

2 espècies: cabusset, cabussó emplomallat

CICONIIFORMES Es consideren 12 espècies (ardeides, espàtules, flamencs)

6 espècies: bitó comú, martinet ros, agró roig, capó reial, bec-planer, flamenc

4 espècies: martinet menut, martinet de nit, martinet blanc, agró blanc

2 espècies: esplugabous, bernat pescaire

ANSERIFORMES Es consideren 12 espècies (anàtides)

1 espècie: xarxet marbrenc

7 espècies: ànec blanc, ànec griset, xarxet comú, ànec cuallarg, xarrasclet, ànec cullerot, xibec

4 espècies: ànec xiulador, ànec collverd, morell de cap roig, morell de plomall

ACCIPITRIFORMESEs considera 1 espècie (rapinyaires diürns)

1 espècie: arpella vulgar

RALLIDAE Es consideren 7 espècies (rasclons, fotges...)

3 espècies: rascló, polla d’aigua, fotja vulgar

4 espècies: polla pintada, rascletó, rasclet, polla blava

CHARADRIIFORMES Es consideren 30 espècies (limícoles, fumarells...)

8 espècies: garsa de mar, bec d’alena, perdiu de mar, tètol cuanegre, becut, gam-ba roja vulgar, fumarell carablanc, fumarell negre

12 espècies: cames llargues, corriol camanegre, daurada grossa, pigre gris, frede-luga, batallaire, becadell comú, tètol cuabarrat, polit cantaire, gamba roja pintada, gamba verda, valona

10 espècies: corriol petit, corriol gros, tèrrit tresdits, tèrrit menut, tèrrit variant, becadell sord, xivita, xivitona vulgar, remena-rocs, fumarell alablanc

CORACIIFORMES Es considera 1 espècie

1 espècie: blauet

PASSERIFORMESEs consideren 11 espècies (boscalers i boscarles, etc...)

1 espècie: boscarla mostatxuda

4 espècies: cotxa blava, boscaler comú, mallerenga de bigotis, repicatalons

6 espècies: oreneta de ribera, trist, boscaler pintat gros, boscarla dels joncs, boscarla de canyar, balquer

Per determinar el color del semàfor de les diferents espècies s’ha tingut en compte si estaven incloses en alguna de les llistes en les quals es detalla el seu grau d’amenaça. Així doncs tenim semàfor VERMELL, si l’espècie està inclosa en tres d’aquests instru-ments; semàfor GROC, si l’espècie està inclosa en dos dels instruments anteriors com a mínim; i semàfor VERD, si l’espècie està inclosa només en un (o en cap) d’aquests instruments, que són:

PLOMES 13

Com a testimoni d’aquells temps sovint només ens queden els topònims. Per exemple, al tram comprès entre Barcelona i el sud de la Costa

Brava trobem el Maresme, comarca que ja fa molts anys que no té maresmes, o també els barris del Gorg i la Llacuna, situats a l’antic delta del riu Be-sòs, el qual ja està completament urbanitzat. Com a resultat d’aquesta eliminació dràstica, els únics in-drets que podrien considerar-se actualment com a zona humida que resten en aquests 65 kilòmetres de costa són bàsicament les desembocadures dels rius Tordera i Besòs, si bé la darrera està profunda-ment transformada.

Es podria pensar que tot plegat és una herència dels errors del passat i que la redacció de lleis per tal de protegir les zones humides i les seves espècital de protegir les zones humides i les seves espèci-es va arribar tard, però la destrucció d’aquests hà-bitats ha continuat en els darrers anys, tant a espais no protegits com protegits. Per exemple, les obres d’ampliació del Port de Barcelona i l’Aeroport del Prat han destruït zones humides d’interès com la Podrida i el Pas de les Vaques, on la construcció de la nova terminal de l’Aeroport va comportar la destrucció d’unes 40 hectàrees de maresma on nia-va l’única parella d’arpella vulgar (Circus aeruginosus) Circus aeruginosus) Circus aeruginosusdel delta del Llobregat. Al camp de Tarragona, les ampliacions dels darrers 20 anys del port de Tarra-gona i l’àrea industrial associada també han tingut un impacte sever sobre el riu Francolí i sobre els Prats de Vila-seca, on fins i tot s’han descatalogat terrenys protegits per evitar les declaracions d’im-pacte ambiental.

Com a resultat d’aquesta urbanització del litoral, a la costa catalana només es pot observar una certa varietat i abundància d’aus aquàtiques al llarg de l’any als aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà, al

delta del Llobregat i al delta de l’Ebre. Tanmateix, entremig d’aquestes àrees, encara sobreviuen unes poques zones humides d’origen divers, de mida generalment molt petita i sovint desprotegides. A grans trets, la majoria no presenten una avifauna aquàtica remarcable al llarg de l’any, ja sigui perquè són d’inundació temporal, per les seves reduïdes dimensions o per les molèsties humanes. En can-vi, recuperen importància ornitològica durant les migracions, període en què els ocells no són tan exigents respecte les condicions ambientals dels espais, ja que només busquen un lloc per descan-sar i/o menjar durant uns dies o simplement unes hores. Aquest fet és més evident durant condicions climatològiques adverses o quan es tracta d’indivi-dus solitaris o grups petits, ja que necessiten menys requeriments que un grup gran d’exemplars. De requeriments que un grup gran d’exemplars. De fet, els llistats globals dels ocells observats a diver-sos d’aquests indrets supera les 200 espècies, cosa que indica que mantenen un cert potencial, malgrat les seves limitacions actuals.

Amb aquest article volem remarcar l’interès que encara tenen aquestes zones humides per a l’avis-tament d’aus, i reclamar més esforç per part de les administracions envers la conservació d’aquestes zones per tal que se’n pugui desenvolupar el po-tencial. Hem triat dos espais que exemplifiquen, parcialment, tant l’interès com la situació en què es troba la resta d’aquestes zones.

DELTA DE LA TORDERAActualment, el delta de la Tordera (a cavall entre el Maresme i la Selva) es troba principalment ocupat per zones agràries i càmpings, de manera que l’úni-ca zona humida que resta és la desembocadura, on s’acostuma a formar una llacuna gràcies a la barra de sorra de la platja. Tanmateix, el mosaic que for-

En el passat, bona part del litoral català presentava aiguamolls salabrosos i formacions dunars que han anat desapareixent en els darrers segles a causa de l’acció humana per combatre el paludisme i establir nuclis urbans, zones agrícoles i diversos tipus d’infraestructures.

Jana

Javo

rská

L’INTERÈS ORNITOLÒGIC DE LES PETITES ZONES HUMIDES QUE SOBREVIUEN EN EL LITORAL CATALÀXavier Larruy i Marcel GilBiòlegs especialistes en el seguiment d’ocells

PLOMES14

ma junt amb el petit bosc de ribera i els camps de conreu conté un nombre d’espècies gens menys-preable en el context del litoral català.

Les platgetes sorrenques que presenta la Tordera en el seu tram baix atrauen una bona col·lecció de limícoles cada migració i en els darrers anys s’hi han arribat a veure grups màxims de fins a set ter-rits de Temminck (Calidris temminckii), cinc territs grossos (Calidris canutus) i s’ha constatat la presèn-cia d’una siseta (Tringa stagnatilis) durant dotze dies seguits. La llera de la desembocadura també és uti-litzada com a zona de repòs per gavines i xatracs quan no hi ha molèsties, amb un recompte màxim en un dia de 833 gavines corses (Larus audouinii). Els canyissars atrauen rascletó (Porzana parva) i po-lla pintada (Porzana porzana) de forma regular du-rant la migració prenupcial, amb un màxim regis-trat de quatre rascletons. A nivell més anecdòtic, en aquest hàbitat també s’hi observà una boscarla dels arrossars (Acrocephalus agricola), una raresa a la península Ibèrica. D’altra banda, és un bon lloc per observar ocells marins a poca distància de la costa i, entre altres espècies, es poden veure centenars de baldrigues cendroses (Calonectris diomedea).

Recentment, la inclusió d’aquest espai dins la xar-xa Natura 2000 i la implementació de mesures de gestió per part de l’Associació Naturalista Orchis i el Càmping La Tordera, amb el suport de la Ge-neralitat de Catalunya, podrien suposar una atura-da del deteriorament constant que ha patit aquest espai. En qualsevol cas, l’increment de la vigilància és imprescindible perquè es pugui desenvolupar tot el potencial ornitològic d’aquest indret, tant a les migracions com a la resta de l’any. Tampoc no s’ha oblidar que la recuperació parcial del delta passa in-evitablement per l’expropiació dels càmpings veïns, una antiga proposta que no s’acaba de materialitzar.

SALATS I MUNTANYANS DEL TARRAGONÈSEs tracta d’una estreta franja discontínua, compre-sa entre els municipis de Torredembarra i Roda de Barà (Tarragonès), i que encara presenta dunes i maresmes que formen un paisatge similar al que devia presentar bona part del litoral català en el passat. El sector de més extensió i en millor estat de conservació es troba a Torredembarra i està de-clarat Espai d’Interès Natural (EIN) des de 1993 i, més recentment, també ha estat inclòs a la xarxa Natura 2000.

En els darrers anys s’han urbanitzat diverses zo-nes adjacents no protegides de jonqueres, dunes, pinedes i conreus de secà en els dos municipis es-mentats i al de Creixell. Actualment la plataforma ciutadana “Salvem els Muntanyans” té interposat un contenciós contra l’Administració per permetre la construcció de 560 habitatges en una zona inun-

dable propera a l’EIN, ja que els estudis efectuats per la Universitat de Barcelona i el Col·legi de Ge-òlegs conclouen que aquesta urbanització suposarà un dany irreversible de l’espai protegit. En sentit contrari, l’any 2005 es van protegir les restes de l’es-tany del Gorg de Creixell, la zona de més impor-tància ornitològica fins que va ser colgat per fer-hi un càmping.

En tota aquesta franja s’han registrat unes 250 es-pècies, incloses rareses a nivell català com l’oca de collar (Branta bernicla), el rasclet (Porzana pusilla), l’escuraflascons bec-gros (Phalaropus fulicarius) i la cuereta citrina (Motacilla citreola), o escasses, com el becplaner (Platalea leucorodia). Pel que fa als limí-coles, durant els anys noranta era habitual veure’n grupets a l’estany del Saler de Torredembarra, es-pecialment al pas prenupcial, amb registres màxims de 57 territs menuts (Calidris minuta), 70 batallaires (Philomachus pugnax) o 31 pòlits cantaires (Numenius phaeopus). En els darrers anys aquestes xifres han minvat clarament, principalment a conseqüèn-cia que es bomba il·legalment al Saler l’aigua que s’acumula als passos soterranis de la via del tren, fet que ha canviat el seu règim d’inundacions. Així, a la primavera el nivell d’aigua sol ser excessiu per poder allotjar gaires limícoles i ja no s’asseca tant durant l’estiu. D’altra banda han augmentat algunes espècies pròpies de llacunes d’aigua dolça, com ara la polla blava (Porphyrio porphyrio).

Per tal de recuperar la importància que tenia la zona per als limícoles, seria cabdal la regulació de les aportacions d’aigua i la restauració del sector protegit de Creixell. Així mateix, s’hauria d’impedir l’accés als sectors més sensibles de l’espai protegit, ja que ha augmentat molt el trànsit de persones a conseqüència de les noves urbanitzacions i els nous passos que s’han construït per arribar a la platja.

CONSERVACIÓ I FUTUR D’AQUESTS ESPAISPer tal de mantenir i incrementar aquesta riquesa avifaunística és imprescindible millorar-ne les con-dicions ambientals amb una protecció legal activa i efectiva, així com també amb l’ordenació d’usos dels espais desprotegits. Fins i tot, en els indrets no reconeguts oficialment com a zones humides cal-dria plantejar la creació d’una figura de protecció que reconegués una localitat com a zona d’aturada d’aus aquàtiques migratòries, com podria ser el tram final del Besòs o d’altres on s’hagi constatat la sedi-mentació d’un cert nombre d’efectius.

En qualsevol cas, en els espais de reduïdes dimensi-ons i elevada freqüentació humana és vital la infor-mació i la vigilància per part d’informadors i cossos de seguretat competents , com ara la Policia Local, els Mossos d’Esquadra o el Cos d’Agents Rurals.

Jord

i Prie

to

Salats i Muntanyans

Riera de Riudecanyes

Desembocadura del riu Tordera

Delta Tordera

PLOMES 15

BIBLIOGRAFIA

DOGC núm. 556 (1985). Inventari de Zones Hu-mides de Catalunya. Llei 12/1985 d’espais natu-rals de Catalunya publicada 28/06/85. (con-sultable on-line a la pàgina web www.gencat.cat en l’apartat de “Sistemes d’informació” de la secció de “Medi Natural”)

FERRÉ, R. (coord.) (1999). Els Salats i els Muntanyans de Creixell, Roda de Berà i Torredem-barra. GEPEC/DEPANA, Tarragona.

ICO (1996- 2009). Anuari d’Ornitologia de Cata-lunya. Autors i editors diversos per a cadascun dels anuaris entre 1996 i 2009. Institut Català d’Ornitologia, Barcelona.

PROGRAMA ORNITHO (www.ornitho.cat), el portal web dedicat a l’intercanvi d’in-formació sobre les observacions d’ocells de Catalunya. Institut Català d’Ornitologia, Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya i De-partament de Medi Ambient i Habitatge.

VÀZQUEZ, A. & VÀZQUEZ, J. (1998). Mi-gració prenupcial de limícoles als Salats i Muntanyans del Tarragonès. Butlletí del Grup Català d’Ane-llament 15: 33-37.

Alber

t Cam

a

Jana

Javo

rská

J. M.

Arco

s

Zones humides litorals catalanes Categoria protecció

Basses i rieres del cap de Creus MIG PN i XN2000

Aiguamolls de l’Alt Empordà BO SÍ PN i XN2000

Baix Ter BO SÍ PN i XN2000

Platja Castell (Palamós) MIG SÍ XN2000

Estany de les Escoles (Platja d’Aro) BO NO --

Riu Ridaura (Platja d’Aro) BO NO --

Bassa del Dofí (Castell d’Aro) BO SÍ --

Gorg del molí d’en Puigverd (Palafolls) MIG SÍ --

Antiga gravera de Palafolls BO SÍ XN2000

Riu Tordera BO SÍ XN2000

Riu Besòs BO NO --

Antiga llera del riu Llobregat BO NO --

Nova llera del riu Llobregat BO NO --

Espais protegits del delta del Llobregat BO SÍ RN (en part) i XN2000

Bassa del Prat de Llobregat BO SÍ --

Estany de la Roberta (el Prat de Llobregat) BO SÍ --

Maresmes de Can Camins (el Prat de Llobregat) MIG SÍ --

Riera Roja (Sant Boi de Llobregat - Viladecans) BO NO XN2000 (en part)

Riera de Canyars (Gavà) MIG NO --

Llacuna de la UPC (Castelldefels) BO NO --

Riera de Ribes (Sitges) BAIX SÍ --

Platja llarga (Vilanova i la Geltrú - Cubelles) BO SÍ --

Riu Foix BO SÍ XN2000

Les Madrigueres (Vendrell) BAIX SÍ --

Salats i Muntanyans (entre Roda de Barà i Torredembarra) BO SÍ XN2000 i PEIN (en part)

Riu Gaià BO SÍ RNFS i XN2000

Riu Francolí BO SÍ --

Llacuna de la Universitat Laboral (Tarragona) MIG SÍ --

Platja dels Prats de Vila-seca o de la Pineda BO SÍ XN2000

Sèquia Major (Vila-seca) BO SÍ XN2000

Parc de la Torre d’en Dolça (Vila-seca) BO NO --

Riera de Maspujols (Cambrils) BO SÍ --

Riera de Riudecanyes (Cambrils - Montroig del Camp) BAIX SÍ --

Torrent de l’Estany Gelat (Montroig del Camp) BAIX SÍ XN2000

Riu Llastres (Montroig del Camp - Vandellòs) BAIX SÍ XN2000

Torrent de Sant Jordi (l’Ametlla de Mar) BAIX SÍ --

Torrent del Pi (l’Ametlla de Mar) BAIX SÍ RNFS i XN2000

Torrent de l’Estany (l’Ametlla de Mar) BAIX SÍ XN2000

Torrent de Santes Creus (l’Ametlla de Mar) BAIX SÍ XN2000

Delta de l’Ebre BO SÍ PN i XN2000 (parcialment)

Riu Sènia BAIX SÍ --

En part

Taula1. Es detallen les zones humides del litoral català (considerant només les que es troben a un màxim de 5 km de la costa), el grau de coneixement ornitològic ( ) que se’n té (basat principalment en el nombre de cites que apareixen en anuaris o en webs especialitzades), si la zona està inclosa en el Catàleg de Zones Humides de Catalunya ( ) i si la zona té algun tipus de protecció (PN: parc natural; RNFS: reserva natural de fauna salvatge; RN: reserva natural; XN2000: xarxa natura 2000; PEIN: pla d’espais d’interès natural).En el cas de rius i torrents fa referència als seus trams finals o desembocadures. S’ha desestimat la majoria de les rieres que per les seves ínfimes dimensions actuals i l’excessiva pressió humana normalment no permeten la presència d’ocells aquàtics. No obstant això, de vegades aquestes rieres també poden acollir aquests ocells, sobretot exemplars en migració.

PLOMES16

PLOMES 17

El Parc Natural dels Aigua-molls de l’Empordà (PNAE) és la segona zona humida en im-portància a Catalunya amb una extensió aproximada de 5.000 hectàrees, de les quals prop de 1.000 són reserva natural inte-gral. El PNAE està situat en una zona geogràficament estratègi-ca i essencial per a la migració prenupcial dels ocells, un recer imprescindible on sedimenten milers d’ocells durant les fortes tramuntanades del mes de març.

Malgrat que està protegit des de l’any 1984, la forta pressió del turisme no ha deixat d’impactar tot i l’esforç constant que s’ha fet des del PNAE per controlar els allaus de persones que en certes èpoques de l’any visiten aquestes zones humides. Anualment, els itineraris del parc són utilitzats per aproximadament 200.000 persones; a part cal citar la pres-sió de les més de 25.000 perso-nes diàries que a l’estiu fan ús de les platges del parc i dels seus en-torns, moltes vegades sense ser conscients que es troben dins un espai protegit i sense cap consci-ència conservacionista.

Des de la creació del PNAE sem-pre ha estat present la idea que l’ús no pot malmetre el recurs. És per això que s’han dissenyat

diferents tipus d’itineraris, amb una sèrie d’observatoris situats en llocs estratègics, per desco-brir i admirar aquest espai i que el visitant en surti completament seduït. Es pot dir que els itinera-ris estrella són els que surten del centre d’informació del Cortalet, que envolten la reserva natural integral, i el de les Llaunes. Tan-mateix, la forta pressió humana ha fet que amb el pas dels anys també s’anessin dissenyant nous itineraris, una mica més allunyats del que és aquest pot de mel al voltant de la reserva, i que alhora permeten cobrir unes noves de-mandes dels visitants. És el cas de l’itinerari cicloturístic de 38 km que travessa l’altra reserva natural integral, la dels Estanys, i on el visitant pot apreciar la ma-jor part d’ambients del parc.

Dintre l’ús públic d’un espai na-tural l’educació ambiental és una part essencial. Al PNAE tenim un programa pedagògic exclusi-vament adreçat als centres esco-lars dels municipis del parc, en el qual anualment participen més de 10.000 alumnes de tots els ni-vells, que treballa principalment a fer entendre la importància de les zones humides. Fora de l’àm-bit escolar es té una estreta rela-ció amb agrupaments, associaci-ons, casals i entitats que utilitzen

el parc com a zona de lleure i aprenentatge, organitzant cam-paments de natura, camps de treball i estades de cap de setma-na. També al llarg de l’any s’or-ganitzen tot un seguit d’activitats adreçades al gran públic per do-nar a conèixer la importància de les zones humides.

Tot aquest volum de petites grans persones esdevenen els bons amics i millors voluntaris del parc.

L’ÚS PÚBLIC EN UNA ZONA HUMIDA

Jord

i Prie

to

www.

foto

saer

ies.co

m

Josep Espigulé i Anna Colomer

L’ exemple del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE)

Actualment, l’àrea del delta del Llobregat, amb la presència de l’aeroport, el port, les autovies i autopistes, les línies de RENFE i FGC, l’AVE, la Zona Franca i els seus polígons industrials, la ma-crodepuradora i dessaladora del Llobregat, els càmpings, els pas-seigs marítims, etc. segurament és el territori amb una major densi-tat d’infraestructures de tota la península.

Tanmateix, a mitjan segle XV, el delta del Llobregat -una vas-ta plana de 98 km2, flanquejada pel massís del Garraf, la serra de Collserola i el mar- fou un parat-ge inhòspit i deshabitat, sotmès a la dinàmica de les inundacions recurrents que dificultaven les tasques agrícoles i propiciaven les condicions idònies per a la propagació de malalties com el paludisme. Hem d’esperar fins al segle XIX per trobar la prime-ra metamorfosi del delta, amb el desenvolupament de noves tecnologies en l’explotació dels recursos hídrics: la construcció del Canal de la Infanta (1819) i el descobriment de l’aqüífer pro-fund (1894) provoquen un canvi radical cap a una agricultura in-tensiva de regadiu que modifica el paisatge, fins aleshores de secà, i el transforma en una horta que arracona les zones humides a la franja litoral.

Malgrat tot, és al llarg del segle XX quan tenen lloc les transfor-macions més significatives del territori. L’abundància d’aigua, la gran extensió de territori pla i la proximitat a Barcelona con-verteix el delta en una plataforma immillorable per a l’abordatge de immillorable per a l’abordatge de la societat capitalista. A la prime-ra meitat de segle s’hi instal·len indústries de gran consum d’ai-

gua -com la paperera, la de la seda, la cervesera- o del sector de la construcció, com les d’extrac-ció d’àrids. En els anys 50 s’inicia la construcció de l’aeroport i de la Zona Franca i l’explosió de-mogràfica dels anys 60-70 deriva en un creixement urbanístic des-mesurat i desordenat de segones residències, càmpings, superfícies comercials, etc.

L’absència durant molts anys de legislació en matèria de medi am-bient, quaranta anys de règim to-talitari i la nul·la sensibilitat de la classe política, econòmica i social podrien explicar, tot i que no pas justificar, aquest desarrollisme devastador. Tanmateix, després de les olimpíades de ensemble, amb la metròpoli saturada d’in-fraestructures i la sostenibilitat en boca de tots els polítics, se signa el 1994 el Pla Delta, un faraònic projecte que engloba tota una sè-rie de noves infraestructures com l’ampliació de l’aeroport i el port, l’ampliació de l’aeroport i el port, el desviament del curs del riu Llobregat o la macrodepurado-ra, entre altres. Aquest anacrònic

pla, que s’ha vestit de prosperi-tat econòmica i respectuós amb el medi ambient, ha comportat gravíssimes conseqüències, com la dràstica disminució, fragmen-tació i aïllament dels espais na-turals, la regressió del litoral, la salinització de l’aqüífer, la con-centració econòmica i desequili-bri territorial, la pèrdua de terres agrícoles fèrtils, etc., que han po-sat en perill la viabilitat ecològica dels ecosistemes deltaics.

Malgrat tot això, al delta del Llo-bregat han sobreviscut a les ame-naces de les infraestructures re-talls de natura que hostatgen una gran biodiversitat. Bona part de les zones humides estan declara-des com a Zona d’Especial Pro-tecció per als Ocells (ZEPA), per a espècies com el martinet menut (Ixobrychus minutus(Ixobrychus minutus( ), el corriol caIxobrychus minutus), el corriol caIxobrychus minutus -manegre (Charadrius alexandrinus) Charadrius alexandrinus) Charadrius alexandrinuso el cames-llargues (Himantopus o el cames-llargues (Himantopus o el cames-llargues (himantopus) i on s’han citat 360 himantopus) i on s’han citat 360 himantopusespècies d’ocells, algunes en pe-rill crític, com el bitó (Botaurus rill crític, com el bitó (Botaurus rill crític, com el bitó (stellaris), o la segona colònia de stellaris), o la segona colònia de stellarisgavina corsa (Larus audouiniigavina corsa (Larus audouiniigavina corsa ( ) deLarus audouinii) deLarus audouiniiCatalunya, amb 380 parelles. Així mateix, al delta hi trobem 20 hàbitats d’interès comunita-ri, dels quals tres són prioritaris per a la conservació. S’hi troben 22 espècies d’orquídies, una co-munitat de plantes aquàtiques d’importància internacional, així com la trencadalla (Kosteletzkya com la trencadalla (Kosteletzkya com la trencadalla (pentacarpa), una malvàcia en pentacarpa), una malvàcia en pentacarpaperill d’extinció a nivell mundial amb només tres poblacions a la península. A més és una zona im-portant per a la conservació de la tortuga d’estany (tortuga d’estany (Emys orbicularisEmys orbicularistortuga d’estany (Emys orbicularistortuga d’estany (tortuga d’estany (Emys orbicularistortuga d’estany ( ) ) Emys orbicularis) Emys orbicularisEmys orbicularis) Emys orbicularisi del fartet (Aphanius iberusi del fartet (Aphanius iberusi del fartet ( ), una Aphanius iberus), una Aphanius iberusde les deu espècies de peix més amenaçades del món.

PLOMES18

DELTA DEL LLOBREGAT: SOBREVIURE A LES INFRAESTRUCTURESRaúl Bastida

Sara

Sánc

hez

Jord

i Prie

to

IMPORTÀNCIA DE CADA ÀREA GEOGRÀFICA PER ALS OCELLS AQUÀTICS EN FUNCIÓ DEL NOMBRE D’EXEMPLARS HIVERNANTS I REPRODUCTORS PRESENTS EN LES SEVES ZONES HUMIDES

Ocells aquàtics hivernants

Ocells aquàtics reproductors

Font: Palomino, D. & Molina, B. (Eds.) 2009. Aves acuáticas reproductoras en España. Población en 2007 y método de censo. SEO/BirdLife. Madrid

Font: Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.) 2002.La invernada de aves acuáticas en España.Dirección General de la Naturaleza-SEO/BirdLife. MadridDirección General de la Naturaleza-SEO/BirdLife. Madrid

PLOMES 19

I JO, QUÈ HI PUC FER?1 Descobriu els valors naturals de les zones humides i conegueu la impor-

tància i els beneficis que tenen tant per a la biodiversitat com per a les persones i la societat en general.

2 Respecteu la senyalització relacionada amb l’ús públic d’aquests espais per no malmetre’ls ja que són uns hàbitats fràgils i sensibles a les alteraci-ons. És important fer-ho al llarg de tot l’any però, sobretot, a la primavera per no malmetre’ls ja que són uns hàbitats fràgils i sensibles a les alteracions. És important fer-ho al llarg de tot l’any però, sobretot, a la primavera per no malmetre’ls ja que són uns hàbitats fràgils i sensibles a les alteraci

i l’estiu per l’augment d’afluència de gent per a l’esbarjo o com a zona de bany.

3 L’observació i fotografia de la fauna de les zones humides és una de les més agraïdes per la proximitat que permeten i la diversiL’observació i fotografia de la fauna de les zones humides és una de les més agraïdes per la proximitat que permeten i la diversiL -tat d’espècies que s’hi pot veure. Tant si existeixen aguaits d’observació com si no, cal visitar aquests espais amb consideració i silenci, respectant la fauna i deixant una distància prudent per no molestar-los: amb uns binocles o un telescopi podreu obser-var-los sense apropar-vos gaire.

4 Mantingueu l’entorn net i no llenceu deixalles ja que les restes orgàniques poden atraure depredadors oportunistes que podrien atacar els ocells, especialment vulnerables en l’època de reproducció.

5 Si es pot visitar l’espai amb animals domèstics, porteu-los sempre lligats, ja que la seva presència pot afectar seriosament les comunitats d’ocells de les zones humides, especialment en època reproductora, per l’abandonament de la posta i/o la depredació de polls o adults.

6 Si detecteu activitats, que podrien ser il·legals, que posin en perill la conservació de les zones humides (dessecació, urbanització, destrucció de boscos de ribera o canyissars, circulació de vehicles o motocicletes, etc.), poseu-les en coneixement dels gestors de l’espai o de l’administració perquè es puguin prendre les mesures corresponents.

7 Participeu activament en accions de voluntariat organitzades en aquests espais des de diferents entitats o administracions. Tots podem sumar per a la conservació de les zones humides!!!

Jord

i Prie

to

RECORREGUT: La ruta s’inicia a la platja de Pals, al bell mig de la badia, just on les basses d’en Coll (Pals) s’ajunten amb les dunes, i des d’on es pot observar tant l’interior de la llacuna com el mar. L’itinerari, d’aproximadament 12 km de longitud en total, és molt planer i es pot fer en cotxe, en bicicleta o a peu. El primer quilòmetre es reco-mana fer-lo en cotxe, ja que transcorre dins la urbanització. Una vegada se surt del carrer asfaltat, durant el següent quilòmetre co-mença un mosaic de petites hortes i zones agrícoles amb alguna pineda per, a poc a poc, anar endinsant-se en els arrossars. Al llarg de l’itinerari s’observen algunes fileres de grans arbres al voltant

d’alguns dels canals de rec i sovintegen petits masos i casetes on encara és fàcil observar algun mussol. El recorregut finalitza a l’altra banda de la carretera C-31, en una zona de conreu d’arròs.Per complementar les observacions de la zona humida terrestre es poden fer observacions a mar des de terra des de diversos punts: des de la punta del Molinet, al final del poble de l’Estartit, es pot veure el tràfec de les colònies d’ocells que crien a les illes Medes; a la Gola del Ter i davant les basses d’en Coll es poden ob-servar ocells de badia; a la Punta des Plom, al sud de la cala Sa Tuna (Begur), podem mirar les espècies més pelàgiques i migratòries.Si es vol fer una ruta amb vaixell es pot sortir de l’Estartit cap a les illes Medes i fer una volta a l’arxipèlag; seguidament es pot sortir unes cinc milles nàutiques mar endins on es podran veure les es-pècies més pelàgiques i, si es disposa de temps, es pot arribar a allargar fins al canó submarí situat unes tres milles al sud-est del cap de Begur i fer la tornada passant per l’interior de la badia del Ter.ESPÈCIES:A l’interior de la badia es pot veure al llarg de tot l’any el corb marí emplomallat (que té aquí la seva principal zona de reproducció de

LES ZONES HUMIDES DEL BAIX EMPORDÀ (GIRONA)

RESERVA NATURAL DE SEBES I MEANDRE DE FLIXELS BOSCOS DE RIBERA DE PONENT

ITINERARIS EN ZONES HUMIDES

La Ribera de l’Ebre amaga alguns recorreguts per entorns na-turals ben conservats. Boscos de ribera, illes fluvials, exten-sos canyissars, cultius de secà i la garriga configuren el pai-satge, com és el cas de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, dos espais fluvials inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que l’any 1995 van ser declarats Reserva Na-tural de Fauna Salvatge, sota la denominació de Riberes de l’Ebre a Flix i són la segona zona humida en importància i ex-tensió de la demarcació de Tarragona.La zona de Sebes, amb una superfície de 204 hectàrees, està situada al marge esquerre del riu Ebre, aigües amunt de l’em-bassament de Flix, on s’ha format un dels canyissars més extensos de Catalunya i on es conserva un bosc de ribera gairebé intacte. La zona del meandre s’estén al llarg dels gai-rebé cinc quilòmetres d’aquest estrangulat revolt que forma l’Ebre i la reserva inclou una antiga illa fluvial i bona part dels marges. A causa de la regulació del cabal, funciona la major part de l’any gairebé com un meandre abandonat, amb poca fondària i poc cabal circulant.

RUTA:Per arribar a Flix, hem d’agafar la carretera C-12 (que uneix Amposta amb Lleida) i al quilòmetre 85, entre Ascó i Maials, se situa l’entrada a la reserva, al polígon la Devesa, al costat de l’embassament i abans de travessar el pont si venim des de Llei-da o just després de creuar-lo si venim des d’Amposta. Aquí se-guim pel camí de terra que va paral·lel a l’embassament en direc-ció oest i, després de 2,5 km, arribem al Mas del Director, antic mas ara rehabilitat que és la seu de la direcció de la reserva i el centre d’informació. Aquí hi podem aparcar el cotxe i iniciar els itineraris: (a) just davant del Mas i creuant un frondós tamarigar

trobem una passera de fusta que ens condueix a dos observato-ris, un panoràmic de la vall de Sant Joan i l’altre de la llacuna; (b) si seguim endavant pel camí -probablement la millor opció- a uns 600 metres trobem el Mas de Pitoia, on podem veure el museu sobre el Camí de Sirga i gaudir d’un curt audiovisual. Si seguim pel camí 500 m més ens trobem amb una nova passera de fusta que ens permet fer un curt recorregut per un bosc de ribera. Un cop finalitzat aquest petit recorregut seguim en direcció al Mas de les Cigonyes on podrem gaudir d’una esplèndida colònia de cigonya blanca i, si seguim un quilòmetre més, tindrem una vista espectacular de les illes fluvials.

Juan

Béca

res

PLOMES20

Juan Bernal

Juan Bécares i Albert Burgas

L’AIGUABARREIG SEGRE-CINCA-EBREAmb la denominació d’aiguabarreig ens referim a la confluència fluvial originada pel curs del riu Cinca des del límit provincial d’Osca i pel curs del riu Segre entre el pont de Seròs i la Granja d’Escarp, al Segrià, paratge de gran riquesa natural que es troba dividit administrativament entre dues comunitats autònomes, Catalunya i Aragó. Paisatgísticament hi trobem centenars de metres de làmina d’aigua, nombroses illes fluvials, boscos de ribera molt exten-sos (salzedes de vimetera, alberedes, tamarigars, etc.), grans masses de canyissar i amples gleres de codissos (còdols), badines i galatxos, llacunes dolces i salobroses, arrossars i torrents. L’entrellaçada connexió de les riberes fluvials i les llacu-nes amb un entorn àrid i mediterrani atorguen aquesta riquesa biològica excepcional a l’aiguabarreig, on conviuen espècies d’ambients ben oposats. Se’l considera un extraordinari connector biològic i una zona humida de gran transcendència on els ocells són el grup d’espècies més notable, però també hi destaquen els rèptils, els amfibis, els mamífers (amb gran varietat de rat-penats o les més escadusseres llúdrigues), l’entomofauna (amb diversos endemismes) o, dins de l’aigua, les nàiades i poblacions de peixos autòctons.

Jord

i Prie

to

Catalunya) i les baldrigues balears i mediterrà-nies, més costaneres a l’hivern. Durant els mesos més freds la badia és un lloc molt bo per poder veure la calàbria agulla i també es poden obser-var fàcilment mascarells, gavots, gavines rialle-res, cabussons emplomallats, xatracs becllargs i, amb una mica de sort, paràsits gros i cuapunxe-gut. Amb més sort pot aparèixer alguna calàbria grossa, o algun èider, ànec negre o bec de serra, i, si es va mar endins, gavineta de tres dits i fraret. Durant els mesos d’hivern, es poden observar una gran varietat d’ànecs a les basses d’en Coll, mentre que els camps d’arròs són de gran impor-tància com a parada migratòria d’ocells aquàtics, especialment limícoles. En aquests mesos més freds és destacable la gran abundància de frede-lugues i daurades i és, també, un dels millors llocs de Catalunya per observar la fredeluga gregària. Durant el mes d’abril, una vegada inundats els camps, és la millor època per observar una major diversitat d’ocells i hi destaca també l’alta varie-tat d’ardeids, entre els quals és fàcil observar el martinet de nit i el martinet ros.

PLOMES 21

Els rius i les zones humides cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, a banda de moltes altres espècies, i constitueixen, doncs, hàbitats naturals d’alt va-lor que, al mateix temps, formen paisatges culturals i posseeixen un gran valor social.

Malgrat l‘elaboració de l’inven-tari de zones humides de les conques internes de Catalunya per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, això no s’ha traduït en un grau de protecció efectiu de les zones humides catalanes com per ga-rantir-ne la conservació dels va-lors naturals. En aquest sentit, la custòdia del territori pot jugar-hi un paper important i el Grup de Treball de Custòdia Fluvial, en el si de la Xarxa de Custòdia del

Territori (XCT), es va crear per impulsar i desenvolupar la cus-tòdia fluvial a Catalunya.

La custòdia en zones humides té lloc a tots els sistemes d’ai-gües superficials que es troben en terra ferma, ja siguin d’ori-gen natural o artificial, d’aigües dolces, salabroses o salades: (1) ecosistemes fluvials: rius, rierols, torrents, rials, rases, rambles, barrancs, illes, galatxos, riberes; (2) llacs o estanys, basses, tolls, ullals, aiguamolls, estuaris, canals i altres aigües.

En el cas d’un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de for-ma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més entitats, o per un o més òrgans de l’administració pública com-petent (la condició de domini

públic de rius i zones humides suposa diferents particularitats per a la custòdia fluvial, sobre-tot pel que fa els tipus d’acords de custòdia que s’hi plantegen). Es pot fer custòdia fluvial mit-jançant acords o convenis de gestió, concessions per a la conservació o per contractes de serveis, entre d’altres. Alguns exemples d’accions i estratègies de custòdia fluvial són la gestió d’espais, les adopcions de riu, la promoció d’àrees protegides i la promoció de tècniques de pesca sostenible.

Segons el IV inventari d’acords i entitats de custòdia, elaborat per la XCT l’octubre de 2009, hi ha fins a 145 acords de custòdia re-lacionats en major o menor grau amb zones humides.

LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI EN ZONES HUMIDES

La Fundació Emys, nascuda l’any 2003, ubicada al municipi de Riuda-renes (Girona), es dedica a la recerca i conservació del patrimoni natural i és coneguda pels seus treballs d’es-tudi i conservació de la tortuga d’es-tany (Emys orbicularis). A través dels acords de gestió i custòdia del territo-ri, Emys elabora un programa a llarg termini de conservació dels valors naturals, patrimonials i culturals del nostre territori i desenvolupa una ges-tió directa, ordenada i coherent de les espècies i els hàbitats. Els acords de gestió i custòdia van adreçats tant a

terrenys públics com a privats, i impli-quen la societat civil, les administraci-ons i els propietaris en general.

Una de les primeres actuacions realit-zades va ser la signatura dels acords de custòdia (1987-88) en les reserves municipals de tortuga d’estany (fin-ques privades). Posteriorment, es van signar acords amb l’Ajuntament de Riudarenes per a la gestió de la zona humida de la Camparra (2004) i l’Es-plet (2006) i es va iniciar el projecte Impuls i consolidació de la custòdia a Riudarenes (2008-2010) amb el su-port de l’Ajuntament de Riudarenes i la Diputació de Girona. El Programa de custòdia per a la preservació dels es-pais humits de la Selva (2009-2011) es va iniciar amb el suport de l’Ajun-tament de Riudarenes, la Diputació de Girona, el Departament de Medi Am-bient de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social de Caixa Sabadell.

En l’actualitat, la Fundació Emys té 15 acords de custòdia (tres finques pú-bliques i dotze finques privades), cosa que suposa un total de més de 700 ha

amb una gran importància connecto-ra. Els contractes signats són per a un termini indefinit i basats en la coges-tió sostenible de l’espai. En aquests moments, la Fundació està en procés de signatura de quatre nous acords de custòdia i treballa en la gestió d’espais agraris, forestals, espais de frontera i zones humides.

1) Programa de custòdia per a la preservació dels espais humits de la Selva

EXPERIÈNCIES DE CUSTÒDIA EN ZONES HUMIDES

Zona humida de la Camparra, Riudarenes

Adults de tortuga d’estany

Fund

ació

Emys

Fund

ació

Emys

Jofre Rodrigo

PLOMES22

2) Projecte riberes del Ter

Ardeids a Espadamala de Baix

Meandre del Despujol

Espadamala de Baix (Torelló)

Des de l’any 2009 s’ha establert un acord amb la propietat, privada, de la finca per restaurar els ambients aquà-tics i riberencs i conservar una de les colònies d’ocells ardèids nidificants més grans de l’interior de Catalunya, compaginant activitats ramaderes sostenibles.

Platja del Dolcet (Manlleu)Des de l’any 2001, l’Ajuntament, pro-pietari de l’espai, i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Indus-trial del Ter van iniciar actuacions de custòdia, ordenació de l’ús públic i rehabilitació de l’espai riberenc, mit-jançant la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua i les empreses ali-mentàries veïnes, La Piara i NUPA. El manteniment de l’àrea s’ha fet a tra-vés d’escoles taller i tallers d’ocupació vinculats a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manlleu.

Meandre del Despujol (Les Masies de Voltregà)

D’acord amb l’Ajuntament es desen-voluparan actuacions de rehabilitació ambiental a la zona de domini públic hidràulic amb l’objectiu de millorar i restaurar el bosc de ribera i difondre els valors d’aquesta zona entre la població.

Laia

Jim

énez

Laia

Jim

énez

Aquest projecte consisteix en el desenvolupament a l’Alt Ter d’acords i actuacions de custòdia fluvial concrets amb diversos propietaris (públics i privats) partint de l’acord marc de custòdia, establert l’any 2009, entre els tres ajunta-ments (Torelló, les Masies de Voltregà i Manlleu) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter.

Es pretén ordenar elements, usos i accions amb el propòsit de conservar i restaurar progressivament la totalitat dels cursos fluvials de la conca de l’Alt Ter en els diversos municipis, protegir els valors existents i rehabilitar i restaurar el bon estat ecològic i la màxima biodiversitat, en la mesura que sigui possible i es disposi dels mitjans per fer-ho. S’hi fan seguiments i estudis de recerca, per avaluar el resultat de les actuacions.

PLOMES 23