m

Perfils comparatius de ruta

0 Km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1600

1400

1200

1100

1000

900

800

700

600

5001

2

3

10

4

5

6

78

9

Plànol General

Millà

C-12 A Tremp

Ruta 2Corçàd Castell de St. Llorenç

Ruta 3Corçàd Conclues

Ruta 5Àgerd Sant Alís

Ruta 6Àgerd Pedrad Colobord Àger

Ruta 7Agullód Pla de les Bruixes

Ruta 9Portal de Solsdevilad Pont d’en Rosell

Ruta 10Àger d La Règola

Ruta 1Corçàd Mont-Rebei

Ruta 4Àgerd Corçà

ÀgerAgulló

Corçà

Ruta 8Pont d’en Roselld Via romanad Torres de Cas

Enllaç ruta 5-6Montsec

N

C-12 A Balaguer

Port d’Àger

Enllaç ruta 2-5

Fontdepou

m

Perfils comparatius de ruta

0 Km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1600

1400

1200

1100

1000

900

800

700

600

5001

2

3

10

4

5

6

78

9

Plànol General

Millà

C-12 A Tremp

Ruta 2Corçàd Castell de St. Llorenç

Ruta 3Corçàd Les Conclues

Ruta 5Àgerd Sant Alís

Ruta 6Àgerd Pedrad Colobord Àger

Ruta 7Agullód Pla de les Bruixes

Ruta 9Portal de Solsdevilad Pont d’en Rosell

Ruta 10Àger d La Règola

Ruta 1Corçàd Mont-Rebei

Ruta 4Àgerd Corçà

ÀgerAgulló

Corçà

Ruta 8Pont d’en Roselld Via romanad Torres de Cas

Enllaç ruta 5-6Montsec

N

C-12 A Balaguer

Port d’Àger

Enllaç ruta 2-5

Fontdepou

Corçàd Mont-Rebei

J

Font de la Pardina

Mare de Déu de la Pertusa

Barranc de la Pardina

D 2

1

3

Montsec d’Ares

Carretera a Canelles

Corçà(inici)

900

800

700

600

500 m

0 Km 1 2 3 4 5 6 7 8 8,3

12

4

56

Perfi l de ruta

3

( )a

Impressionant recorregut, de gran valor geològic i ecològic, pel congost del Noguera Ribagorçana que talla la roca separant Aragói Catalunya. Caminarem entre una impactant geologia d’enormes penya-segats. Tota la ruta és un seguit d’estrats geològics assentats des de principis de l’era Secundària o Mesozòic (fa 200 m.a.) fi ns el Quaternari.A peu des de Corçà o en cotxe fi ns l’ermita de la Pertusa i la resta a peu.

1 Rut

a

Pont penjant(fi nal)

Cova Colomera

Congost de Mont-Rebei

W

D

D e

5

5

La Noguera Ribagorçana

Embassament de Canelles

J

4

6

65Vista de l’embassament

( )a21

GR-1

Refugi de Mas Carlets Font del Rajolí

Mas Carlets. Refugi Font del Rajolí

J

Font de la Pardina

Mare de Déu de la Pertusa

Barranc de la Pardina

D 2

1

3

Montsec d’Ares

Carretera a Canelles

Corçà(inici)

900

800

700

600

500 m

0 Km 1 2 3 4 5 6 7 8 8,3

12

4

56

Perfi l de ruta

3

( )a

Impressionant recorregut, de gran valor geològic i ecològic, pel congost del Noguera Ribagorçana que talla la roca separant Aragói Catalunya. Caminarem entre una impactant geologia d’enormes penya-segats. Tota la ruta és un seguit d’estrats geològics assentats des de principis de l’era Secundària o Mesozòic (fa 200 m.a.) fi ns el Quaternari.A peu des de Corçà o en cotxe fi ns l’ermita de la Pertusa i la resta a peu.

1 Rut

a

Pont penjant(fi nal)

Cova Colomera

Congost de Mont-Rebei

W

D

D e

5

5

La Noguera Ribagorçana

Embassament de Canelles

J

4

6

65Vista de l’embassament

( )a21

GR-1

Corçàd Mont-Rebei

Perfi l de ruta

1

6

e

2

3

4

5

J

D

Castell de St. Llorenç(fi nal)

Via Romana

Corçà(inici) D

Barranc de la Pardina

Enllaç Ruta 5Pista Àger- Coll d’Ares

4 521 Via romana 3 Vista panoràmica Vista panoràmica

Km0 1 2 3 4

1100

1050

1000

950

900

850

800

750

700 m1

2

3 54

Altura màxima

Corçàd Castell de Sant Llorenç

2 Rut

a

La ruta comença amb un primer tram d’ascens entre vegetació mediterrània i les vistes del poble de Corçà. Al barranc de la Pardina podrem apreciar la fl ora pròpia de les zones d’obaga. Acabarem al castell de St. Llorenç, ruïnes del recinte fortifi cat del segle XI, i les restes de l’antic poblat; aquí gaudirem d’una panoràmica esplèndida del Congost de Seguer (Siegué) i de tota la vall.A peu, els atrevits també a cavall.

Perfi l de ruta

1

6

e

2

3

4

5

J

D

Castell de St. Llorenç(fi nal)

Via Romana

Corçà(inici) D

Barranc de la Pardina

Enllaç Ruta 5Pista Àger- Coll d’Ares

4 521 Via romana 3 Vista panoràmica Vista panoràmica

Km0 1 2 3 4

1100

1050

1000

950

900

850

800

750

700 m1

2

3 54

Altura màxima

Corçàd Castell de Sant Llorenç

2 Rut

a

La ruta comença amb un primer tram d’ascens entre vegetació mediterrània i les vistes del poble de Corçà. Al barranc de la Pardina podrem apreciar la fl ora pròpia de les zones d’obaga. Acabarem al castell de St. Llorenç, ruïnes del recinte fortifi cat del segle XI, i les restes de l’antic poblat; aquí gaudirem d’una panoràmica esplèndida del Congost de Seguer (Siegué) i de tota la vall.A peu, els atrevits també a cavall.

3

1

2

J

J

Embassament de Canelles

Corçà(inici)

0 Km

750

700

650

600

550

500 m

1

2

3

Perfi l de ruta

1 2 3 4 5 5,3

Corçàd Conclues

3 Rut

a

Camí de desnivell mitjà fi ns l’últim tram de fort ascens a la torre, que ens premiarà amb una panoràmica fascinant del congost de Fet. La torre de les Conclues del segle XIII pertany al terme de St. Llorenç i sorgí com a enclavament estratègic per controlar la ribera del riu Noguera Ribagorçana a l’estret de Fet. La torre també es anomenada per els llogarrencs torre de Les Tinyoses, ja que fou el lloc on s’aïllava el ramat afectat per la tinya.A peu.

Torre de les Conclues

(fi nal)Congost de Fet

Carretera a Canelles

e

6

D

Ginebró singular

D

1 Corçà ( )a

( )a

Embassament de Canelles

3 Congost de Fet Torre de Les Conclues3

3

1

2

J

J

Embassament de Canelles

Corçà(inici)

0 Km .

750

700

650

600

550

500

m.

1

2

3

Perfi l de ruta

1 2 3 4 5 5,3

Corçàd Les Conclues

3 Rut

a

Camí de desnivell mitjà fi ns l’últim tram de fort ascens a la torre, que ens premiarà amb una panoràmica fascinant del congost de Fet. La torre de Les Conclues del segle XIII pertany al terme de St. Llorenç i sorgí com a enclavament estratègic per controlar la ribera del riu Noguera Ribagorçana a l’estret de Fet. La torre també es anomenada per els llogarrencs torre de Les Tinyoses, ja que fou el lloc on s’aïllava el ramat afectat per la tinya.A peu.

Torre de Les Conclues

(fi nal)Congost de Fet

Carretera a Canelles

e

6

D

Ginebró singular

D

1 Corçà ( )a

( )a

Embassament de Canelles

3 Congost de Fet Torre de les Conclues3

Corçà

(fi nal)4

1

A Tremp

3

St. Pere Màrtir

St. Elena

2

Àger(inici)

Afl orament d’arenisques

4

Perfi l de ruta

1 2

34

900

800

750

700

650

600 m.

Km . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 8,5

( )b

Cementiri

D

A BalaguerC-12

Agulló

Camí del Montsec

Àgerd Corçà

1 2 3

Antic camí rural, agradable i amb boniques vistes, que uneix ambdós pobles i discorre entre bosc mediterrani i cultius. Prop de l’ermita de St. Pere Màrtir es troba un afl orament d’arenisques sedimentades de corrents fl uvials del Eocé inferior, fa 60 milions d’anys.A peu, cavall o btt.

4 RU

TA

( )a

( )a

( )b

Corçà(fi nal)

4

1

A Tremp

3

St. Pere Màrtir

Sta. Elena

2

Àger(inici)

Afl orament d’arenisques

4

Perfi l de ruta

1 2

34

900

800

750

700

650

600 m.

Km . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 8,5

( )b

Cementiri

D

A BalaguerC-12

Agulló

Camí del Montsec

Àgerd Corçà

1 2 3

Antic camí rural, agradable i amb boniques vistes, que uneix ambdós pobles i discorre entre bosc mediterrani i cultius. Prop de l’ermita de St. Pere Màrtir es troba un afl orament d’arenisques sedimentades de corrents fl uvials del Eocé inferior, fa 60 milions d’anys.A peu, cavall o btt.

4 RU

TA

( )a

( )a

( )b

Perfi l de ruta

Km 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

1600

1400

1200

1100

1000

900

800

700

600

500 m

Àger(inici)

A Tremp

A BalaguerC-12

Sant Alís(fi nal) 1.676m

Teix de Tarrits

Enllaç Ruta 6

e

D6

Montsec d’Ares

Centre d’Observacióde l’Univers

Capella del Calvari

Cementiri

( )a

Sant Alís

32

1

Coll d’Ares

3

2

Àgerd Sant Alís

5 RU

TA

Enllaç Ruta 2

Centre d’Observacióde l’Univers

Agulló

Clot d’OlzíLa Vall d’Àger Montsec( )b( )a

( )b

1

Coll d’Ares. Zona d’enlairament

Sant Alís2 3

Llarg recorregut que arriba fi ns el punt més alt del Montsec a 1676 m. Vistes espectaculars a ambdós vessants de la serra. Al Turó de Castellet veurem el front d’encavalcament damunt la vall: materials del Triàsic superior de fa 200 milions d’anys, encavalcats sobre els de l’Eocé fa 60 milions d’anys. A peu, a cavall, en btt i en cotxe fi ns a Coll d’Ares, on està situada la zona d’enlairament de vol lliure. Aconsellable a peu del Coll d’Ares a St. Alís.

Montsec de Badia

Perfi l de ruta

Km 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

1600

1400

1200

1100

1000

900

800

700

600

500 m

Àger(inici)

A Tremp

A BalaguerC-12

Sant Alís(fi nal) 1.676m

Teix de Tarrits

Enllaç Ruta 6

e

D6

Montsec d’Ares

Centre d’Observacióde l’Univers

Capella del Calvari

Cementiri

( )a

Sant Alís

32

1

Coll d’Ares

3

2

Àgerd Sant Alís

5 RU

TA

Enllaç Ruta 2

Centre d’Observacióde l’Univers

Agulló

Clot d’OlzíLa Vall d’Àger Montsec( )b( )a

( )b

1

Coll d’Ares. Zona d’enlairament

Sant Alís2 3

Llarg recorregut que arriba fi ns el punt més alt del Montsec a 1676 m. Vistes espectaculars a ambdós vessants de la serra. Al Turó de Castellet veurem el front d’encavalcament damunt la vall: materials del Triàsic superior de fa 200 milions d’anys, encavalcats sobre els de l’Eocé fa 60 milions d’anys. A peu, a cavall, en btt i en cotxe fi ns a Coll d’Ares, on està situada la zona d’enlairament de vol lliure. Aconsellable a peu del Coll d’Ares a St. Alís.

Montsec de Badia

e

6

D2

3

1.322 mAltura màxima

5

Perfi l de ruta

Km 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1400

1200

1100

1000

900

800

700

600 m

Petrolers -Àger1

2

3 4

5

6

4

Camí dels Petrolers

1-6Àger

(inici i fi nal)

Font de Gomà

J

Font de Pedra

EnllaçRuta 5

e

J

Cementiri

Àgerd Pedrad Colobord Àger

6 RU

TA

Recorregut de llarga durada per la primera graonada del Montsec. Gaudirem d’una magnífi ca panoràmica de la vall i un espectacular paisatge de bosc mediterrani d’alzines i pinars passant per l’ermita de Pedra dels segles XI i XVI i el santuari-refugi de Colobor del segle XVI.A peu. També en cotxe, cavall i btt fi ns a Pedra o a cavall i btt per la variant Àger-Pedra-camídels Petrolers-Àger.

2Font de Gomà Mare de Déu de Pedra

Font de Gabrieló

3 5 Camí dels Petrolers

Mare de Déude Colobor6

e

6

D2

3

1.322 mAltura màxima

5

Perfi l de ruta

Km 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1400

1200

1100

1000

900

800

700

600 m

Petrolers -Àger1

2

3 4

5

6

4

Camí dels Petrolers

1-6Àger

(inici i fi nal)

Font de Gomà

J

Font de Pedra

EnllaçRuta 5

e

J

Cementiri

Àgerd Pedrad Colobord Àger

6 RU

TA

Recorregut de llarga durada per la primera graonada del Montsec. Gaudirem d’una magnífi ca panoràmica de la vall i un espectacular paisatge de bosc mediterrani d’alzines i pinars passant per l’ermita de Pedra dels segles XI i XVI i el santuari-refugi de Colobor del segle XVI.A peu. També en cotxe, cavall i btt fi ns a Pedra o a cavall i btt per la variant Àger-Pedra-camí dels Petrolers-Àger.

2Font de Gomà Mare de Déu de Pedra

Font de Gabrieló

3 5 Camí dels Petrolers

Mare de Déude Colobor6

Barrancde Contorna

J3

JAgulló

(inici)

1

23

41000

950

900

850

800

750

700

650 m

Km . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 8,5

Perfi l de ruta

( )c

( )a

e D

Millà

Sant Pere de Millá

Coll de Morell1.008 m

Pla de les Bruixes

(fi nal)

D

1

4

2

Agullód Pla de les Bruixes

Recorregut entre boscos i cultius. Al barranc de Contorna, hi veurem els sediments grisos de les xarxes fl uvials de l’Eocè inferior, fa 50 milions d’anys. Pasarem davant del santurari de St. Llobí del segle XIII, fi nalitzant el recorregut en un extens pla de timó

i alzines que deu el seu nom a la celebració d’aquelarres a l’antiguitat.Bones vistes en tot el recorregut.A peu, a caball i en btt. També en cotxe des d’Agulló fi ns St. Llobí i la resta a peu.

Agulló Barranc de Contorna

Millà

7 RU

TA

21 Sant Pere de Millà

Puig de Millà1.025 m

( )a Sant Llobí3 Pla de les Bruixes

4( )c

Barrancde Contorna

J3

JAgulló

(inici)

1

23

41000

950

900

850

800

750

700

650 m

Km . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 8,5

Perfi l de ruta

( )c

( )a

e D

Millà

Sant Pere de Millá

Coll de Morell1.008 m

Pla de les Bruixes

(fi nal)

D

1

4

2

Agullód Pla de les Bruixes

Recorregut entre boscos i cultius. Al barranc de Contorna, hi veurem els sediments grisos de les xarxes fl uvials de l’Eocè inferior, fa 50 milions d’anys. Pasarem davant del santurari de St. Llobí del segle XIII, fi nalitzant el recorregut en un extens pla de timó

i alzines que deu el seu nom a la celebració d’aquelarres a l’antiguitat.Bones vistes en tot el recorregut.A peu, a caball i en btt. També en cotxe des d’Agulló fi ns St. Llobí i la resta a peu.

Agulló Barranc de Contorna

Millà

7 RU

TA

21 Sant Pere de Millà

Puig de Millà1.025 m

( )a Sant Llobí3 Pla de les Bruixes

4( )c

0 1 2 3 4 5 6 7 7,5

1

La Règola

A Tremp

Sant Jaumede Cas (fi nal)

D

e

e

Riu Fred de Pui

23

1000

900

800

700

600 m

Km

1

Perfi l de ruta

Pont d’enRosell

Via romana 21 Sant Jaume de Cas i interior ermita3Port d’Àger Torre de Cas3

Pont d’en Roselld Via romanad Torres de Cas

8 RU

TA

Camí entre cultius i boscos de roure i alzina de la serra del Montclús, sobre les restes de via romana que duia fi ns Lleida en l’antiguitat. Finalitzarem a l’església i torres romàniques de Cas dels segles XI-XII.A peu i a cavall. També en cotxe o en btt des del Port d’Àger fi ns a Cas.

Àger

A Balaguer

JD

Mare de Déu de Lurdes

Port d’Àger

2

A Balaguer

Pontd’enRosell(inici)

1

0 1 2 3 4 5 6 7 7,5

1

La Règola

A Tremp

Sant Jaumede Cas (fi nal)

D

e

e

Riu Fred de Pui

23

1000

900

800

700

600 m

Km .

1

Perfi l de ruta

Pont d’enRosell

Via romana 21 Sant Jaume de Cas i interior ermita3Port d’Àger Torre de Cas3

Pont d’en Roselld Via romanad Torres de Cas

8 RU

TA

Camí entre cultius i boscos de roure i alzina de la serra del Montclús, sobre les restes de via romana que duia fi ns Lleida en l’antiguitat. Finalitzarem a l’església i torres romàniques de Cas dels segles XI-XII.A peu i a cavall. També en cotxe o en btt des del Port d’Àger fi ns a Cas.

Àger

A Balaguer

JD

Mare de Déu de Lurdes

Port d’Àger

2

A Balaguer

Pontd’enRosell(inici)

1

D

Font de Solsdevila

Riu Fred de Pui

Portal de Solsdevila (inici)

≥Carrer

St. Vicenç

≥

Col.legiata de St. Pere

< Carrer La Font

Plaça Major

AvingudaJoan Oró

C-12

A Tremp

≥

1

2

3

1

2

3 4

700

650

600

550

500 m

Km 0 1 2 2,3

Perfi l de rutaPortal de Solsdevilad Pont d’en Rosell

9 RU

TA

Recorregut suau i agradable de curta durada. Comença i acaba creuant els boscos de ribera del riu Fred. Transcorre entre rouredes de l’obaga de la Serra del Monclús i la cara sud del poble d’Àger, amb vistes panoràmiques de la vila. Creuant el primer tram del riu es troben les restes d’un molí de farina d’època medieval.A peu, a cavall i en btt.

A Balaguer

J

C-12

Pont d’en Rosell

(fi nal)

Carrer St. Sant Martí

≥

4

Pont d’en Rosell

Riu Fred de Pui

21 43Portal de Solsdevila

Molí de farina( )a

D

Font de Solsdevila

Riu Fred de Pui

Portal de Solsdevila (inici)

≥Carrer

St. Vicenç

≥

Col.legiata de St. Pere

< Carrer La Font

Plaça Major

AvingudaJoan Oró

C-12

A Tremp

≥

1

2

3

1

2

3 4

700

650

600

550

500 m

Km . 0 1 2 2,3

Perfi l de rutaPortal de Solsdevilad Pont d’en Rosell

9 RU

TA

Recorregut suau i agradable de curta durada. Comença i acaba creuant els boscos de ribera del riu Fred. Transcorre entre rouredes de l’obaga de la Serra del Monclús i la cara sud del poble d’Àger, amb vistes panoràmiques de la vila. Creuant el primer tram del riu es troben les restes d’un molí de farina d’època medieval.A peu, a cavall i en btt.

A Balaguer

J

C-12

Pont d’en Rosell

(fi nal)

Carrer St. Martí

≥

4

Pont d’en Rosell

Riu Fred de Pui

21 4Vista sud de la vila

3Portal de Solsdevila

Molí de farina( )a

Senzill i tranquil passeig que uneix ambdós pobles seguint el curs del riu Fred cap a llevant. Caminarem per bonics boscos de ribera i rouredes. La ruta fi nalitza davant d’un punt geològic singular: l’afl orament de paleodunes formades per les corrents mareals de principis de l’era Terciària o Cenozoic (fa 60 m.a.).A peu, a cavall o en btt.

1 2

3

700

650

600

550

500 m

Km0 1 2 3 4 4,5

Perfi l de ruta

10 RU

TA

Portal de Solsdevila (inici)

1

6

Riu Fred de Pui

Riu Fred de Pui1 Portal de Solsdevila

2

( )a ( )b

( )a

( )b

3 La RègolaPaleodunes

La Règola(fi nal)

3

Àger (Portal de Solsdevila)d La Règola

Senzill i tranquil passeig que uneix ambdós pobles seguint el curs del riu Fred cap a llevant. Caminarem per bonics boscos de ribera i rouredes. La ruta fi nalitza davant d’un punt geològic singular: l’afl orament de paleodunes formades per les corrents mareals de principis de l’era Terciària o Cenozoic (fa 60 m.a.).A peu, a cavall o en btt.

1 2

3

700

650

600

550

500 m

Km . 0 1 2 3 4 4,5

Perfi l de ruta

10 RU

TA

Portal de Solsdevila (inici)

1

6

Riu Fred de Pui

Riu Fred de Pui1 Portal de Solsdevila

2

( )a ( )b

( )a

( )b

3 La RègolaPaleodunes

La Règola(fi nal)

3

Àger (Portal de Solsdevila)d La Règola

reduint la capacitat de les arrels per aprofitar l’ai-gua. Està dominada per alzines carrasques acom-panyades per garriga, boix, ginebró noguerola, gessamí groc i matolls escleròfils com ara el timó, romaní i l’espígol.

Narcís silvestre

Herba de Santa Teresa

Mareselva

Orella d’Os

Prímula

Pèsol bord

Alzina de Clarà

Orquídees

Fauna i flora del Montsec

Per la seva situació geogràfica, l’àrea del Massís del Montsec, representa el límit meridional en quant a la presència de moltes espècies. El seu clima predo-minant es pot definir com a continental-mediterrani a les valls, amb hiverns freds i estius calorosos. Als cims trobem un clima subalpí d’hiverns llargs i rigo-rosos i estius suaus. La seva biodiversitat es corres-pon a la gran varietat d’hàbitats que representa tant el seu clima com el seu relleu abrupte de barrancs, cingleres i planes agrícoles, dins d’un àrea relativa-ment reduïda.

Vegetació La vegetació, al vessant nord, ombrívol i humit, es del tipus eurosiberià. Al temps que al vessant sud, molt sec, es dona la vegetació de tipus mediterrani.

A les obagues, la vegetació eurosiberiana està do-minada per comunitats de roure, pi roig, pi pinassa, i petits nuclis de fagedes, aquestes com relictes de èpoques passades on el clima era més humit.

S’acompanyen d’arbusts i mates com la boixerola, el ginebró, el cirerer de guineu, el marxívol, la fetgera, la viola, el saüc, etc.

Al vessant sud, la vegetació mediterrània es de tipus xeròfit, es a dir, adaptada a l’ ambient sec i a la cars-tificació del sòl que incrementa la sequedat d’aquest,

Picot verd

Pit-roig

Gripau comú

Gamarús

Colobra de ferradura

Aranya tigre

Milà negre

Fauna

La fauna del Montsec i les serres marginals, es el resultat de la heterogeneïtat del medi físic i ve-getal, amb àmbits forestals, rupícoles, aquàtics i agrícoles.

Als ambients forestals, agrícoles i de transició hi trobem entre d’altres: la fagina, la marta, l’eriçó, el teixó, la guineu, el gat fer, la geneta, el senglar i l’esquirol, pel que fa als mamífers. De la gran varietat d’aus destaquem: la perdiu, el picot verd, l’esparver, el voltor comú, el trencalòs, l’aufrany, el gamarús i la gralla de bec groc.

A més la Vall d’Àger compta amb un amplia pre-sència de fringíl·lids i passeriformes: pit roig, ver-dums, i cornelles dins d’una gran varietat de petits ocells.

Dues espècies d’escurçó, la colobra de ferradura i els llangardaixos verd i ocel.lat sòn els represen-tants més importants del grup dels rèptils.

La llúdriga, el tritó pririnenc, diverses espècies de granotes i gripaus; peixos com el barb comú, la truita comuna i el lluci, omplen els ambients aquàtics.

Finalment, als hàbitats rupícoles, ratpenats i una gran diversitat d’insectes i aràcnids, algun d’ells endèmics, completen la fauna de la Vall d’Àger i el Montsec.