1. 427 aC - 347 aC

2. Els objectes i fenmens que ens envolten sn canviants i aparents. Noms en les idees, que es capten amb els ulls de la ment, es troba la vertadera realitat. 3. 1. INTRODUCCI 1.1. BIOGRAFIACinc grans etapes: Famlia aristocrtica Aristocles neix a Atenes (Plat, sobrenom) en el si d'una bona famlia, amb contactes en el mn de la poltica.Influncia de ScratesFou alumne de Scrates durant 20 anys i l'admirava profundament. Fou testimoni de la mort del mestre durant el rgim democrtic atens, l'any 399 aC.Exili: Relaci amb els pitagricsTement per la seva vida, marxa dAtenes per algun temps i viatja per diverses ciutats. Rep una forta influncia dels pitagrics.Fundaci de l'AcadmiaViatja a Siracusa per provar de posar a la prctica el seu model d'Estat, per fracassa. Torna a Atenes l'any 387 i fund l'Acadmia, considerada la primera universitat occidental.Nous viatges a Siracusa: decepci En morir Dions el vell, Plat tornar a Siracusa en dues ocasions ms (amb ja 66 anys) per intentar dur a terme el seu projecte filosfic. En tornar un Plat decebut i fracassat. Pass els ltims anys impartint conferncies a l'Acadmia i escrivint. Mor a Atenes l'any 347 aC. 4. 1.2. OBRA Es conserven les obres exotriques, per no les esotriques. Escrites en forma de dileg 4 perodes: 1. Dilegs de joventut - ensenyaments socrtics - tema: virtut - No apareix la Teoria de les Idees 2. Dilegs de transici - Principi de les teories prpies (Scrates encara protagonista) - Predomini dels problemes poltics - Esbossos Teoria de les Idees 3. Dilegs de maduresa - Dilegs fonamentals - Rerafons: teoria de les Idees - Completa teoria de l'Estat - Apareix un altre Scrates (segur d'ell mateix, possedor de la veritat) - Principals mites platnics 4. Dilegs de vellesa - Dilegs crtics; estil sec i difcil - Altres temes (cosmologia, lgica, histria) - Scrates esdev un personatge secundari - Polticament mostren una postura reaccionria 5. 1.3. PROJECTE FILOSFIC La descripci d'un Estat ideal i de les condicions que el poden fer possible, un Estat en el qual la mort del millor dels homes que hem conegut no sigui possible.1.4. INFLUNCIESSCRATES Recerca del B (tot i que trobarem una altra concepte de B). Rebuig relativisme i escepticisme; la veritat s universal. La filosofia com inherent a la vida. Vocaci moralista i educadora. El coneixement ve de l'interior (per la teoria de la reminiscncia i el que pressuposa s purament platnica). Supremacia de la ra enfront dels sentits (ara b, en Plat aix suposa tota una teoria metafsica i epistemolgica inexistent a Scrates). Inters per la problemtica moral (per Plat no es quedar en el terreny moral). 6. PITAGRICS Teoria de l'nima Importncia de les matemtiquesPARMNIDES Desconfiana envers el testimoni dels sentits Diferncia entre Doxa i Epistheme Caracterstiques de l'sserHERCLIT Existncia d'un mn canviant i perceptible pels sentitsPLURALISTES Intenci de conjugar canvi i permanncia, Herclit i Parmnides. 7. 2. LA CONCEPCI DE LA REALITAT Tot i la motivaci sociopoltica inicial, el pensament de Plat s'obre a tots els mbits de la filosofia elaborant aix el primer gran sistema filosfic de la histria.2.1. LA TEORIA DE LES IDEES Teoria de les Idees: resposta de Plat a la pregunta Qu s la realtitat?La resposta de Plat implica un DUALISME COSMOLGIC. 8. " - Vols que comencem les nostr es investigacions se guint el mtode acostumat? Tenim per costum aplicar una idea gener al a la multitud d'sser s que, si b tenen una existncia difer ent, designem amb el mateix nom. Compr ens? - Ho entenc. - Referim-nos ara a la multitud que tu vulguis. Per exemple, si et sembla b a la multitud de llits i a la multitud de taules. - Molt b. - Per aquestes dues espcies de mobles estan compr eses, l'una, sota la idea de llit, i l'altr a, sota la idea de taula. - S. - Tamb tenim el costum d'afir mar que l'ar tes de cadascun d'aquests mobles no fa el llit o la taula de qu ens ser vim sin confor mant-se a la idea que en t, ja que no s la idea mateixa que fabrica l'ar tes; aix s impossible ." PLAT, La Repblica, X, 496. 9. Com sn realment les Idees? Sn independents del nostre pensament No es poden percebre pels sentits Sn models ideals, essncies Sn immutables i eternes No existeixen en les coses, sin separades d'elles (en una altra dimensi)2.2. LA IDEA DE B La idea de B -ents aquest com excellncia mxima- s la Idea central de la metafsica platnica. La Idea de B s comparada amb el sol (aix com el sol illumina i dna vida a les coses sensibles, la Idea de B dna sentit (illumina) i existncia a tot all cognoscible. El B s el fi que persegueix qualsevol sser; constitueix la tendncia al perfeccionament de tot all existent. 10. 2.2. PROBLEMES QUE PLANTEJA LA TEORIA DE LES IDEES Hi ha Idees de tot? Quina s la relaci de les Idees amb les coses? Quina s la relaci de les Idees entre elles? 11. 3. EL CONEIXEMENT DE LA REALITAT 3.1. EL MITE DE LA CAVERNA 12. El mite de la caverna serveix a Plat per explicar: El dualisme cosmolgic producte de la seva teoria sobre la realitat (la teoria de les Idees) La teoria del coneixement enllaada amb la teoria de la realitat La caracteritzaci i la funci de l'autntic filsof La dificultat de comprendre la constituci de la realitat; la incomprensi de l'autntica filosofia 13. ACTUALITAT DEL MITE DE LA CAVERNA 14. 3.2. EL SMIL DE LA LNIA ( La Repblica, llibre VI) Pren, doncs, una lnia que estigui tallada en dos segments desiguals i torna a tallar cadascun dels segments, el del gnere visible i el de lintelligible, seguint la mateixa proporci. Llavors tindrs, classificats segons la major claredat o foscor de cadasc: en el mn visible, un primer segment, el de les imatges. Anomeno, imatges primer que res a les ombres, i en segon lloc, a les figures que es formen a laigua y en tot el que s compacte, polit i brillant, i a altres coses semblants, Si s que mentens. S que tentenc. En el segon posa all del qual tot aix s imatge: els animals que ens envolten, totes les plantes i el gnere sencer de les coses fabricades. Ho poso va dir. -Accediries potser vaig dir jo a reconixer que all visible es divideix, en proporci a la veritat o a la carncia della, de manera que la imatge es trobi, respecte a all que imita, en la mateixa relaci en qu all que sha opinat respecte al que coneix? Per descomptat que hi accedeixo va dir. Considera, doncs, ara de quina manera cal dividir el segment dall intelligible. Com? De manera que lnima es vegi obligada a buscar la una de les parts servint-se, com dimatges, daquelles coses que abans eren imitades, partint dhiptesi i encaminant-se aix, no cap al principi, sin cap a la conclusi; i la segona, partint tamb duna hiptesi, per per arribar a un principi no hipottica i duent a terme la seva investigaci amb la sola ajuda de les idees preses en si mateixes i sense valer-se de les imatges a qu en la recerca dall recorria. 15. (...) Ho has ents vaig dir amb tota perfecci. Ara aplicam als quatre segments aquestes quatre operacions que realitza lnima: la intelligncia, al ms elevat; el pensament, al segon; al tercer dna-li la creena i a lltim la imaginaci; i posals en ordre, considerant que cadascun dells participa tant ms de la claredat com ms participin de la veritat els objectes a qu saplica. Ja ho comprenc va dir ; estic dacord i els ordeno com dius. 16. CONFLUNCI A DEL SMIL DE LA LNIA AMB EL MITE DE LA CAVERNA 17. 3.3. LA TEORIA DE LA REMINISCNCIA Com podem descobrir les Idees, si nosaltres formem part del mn sensible i aqu no les hi podem trobar? Teoria de l'anamnesi: conixer s recordar. Aquesta teoria implica la preexistncia de l'nima humana i entronca amb l'antropologia platnica. Proves de la teoria Al Men Plat ens mostra com un esclau sense coneixements matemtics s capa de resoldre per si sol un problema. Al Fed ens fa veure que si no tingussim prviament les idees de igualtat, semblana, rapidesa, grandria, justcia, bondat, bellesa, etc. difcilment podrem reconixer al mn sensible dues coses iguals o semblants, o una cosa rpida o gran, o justa, o bona, o bella.3.4. L'AMORPlat dedica a aquest tema el dileg El Convit. L'amor s vist per l'autor com una fora que, en empnyer-nos envers la bellesa, ens pot apropar a les Idees. 18. 4. L'ANTROPOLOGIA PLATNICA "- Mira't- ho ara des d'aquest altre punt de vista. Quan l'nima i el cos estan plegats, la natura disposa que l'un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l'altre mani i faci d'amo. Si parteixes d'aquesta relaci, quin dels dos creus ms semblant al que s div i quin al que s mortal? O no et sembla que el div naturalment t la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d'sser manat i servir com un esclau? - A mi, s. - A quin dels dos s'assembla l'nima? - Evidentment, Scrates, l'nima s'assembla al que s div i el cos al que s mortal.- Examina, ara, Cebes - fu ell- , si de tot el que hem dit no en resulta aquesta conclusi: all que ms s'assembla al div, a l'immortal, a l'intelligible, al que t una forma nica i no es pot descompondre, al que s immutable i idntic a ell mateix s l'nima; en canvi, all que ms s'assembla a l'hum, al mortal, al que t forma mltiple i s inintelligible, al que pot descompondre's i mai no resta idntic a ell mateix s el cos. Tenim, estimat Cebes, alguna altra ra que demostri que no s com diem? - No la tenim. - Qu, doncs? Si les coses sn com diem, no escau al cos de disgregar- se rpidament i a l'nima, en canvi, de no disgregar- se gens o gaireb gens? PLAT, F ed, 79e- 80c 19. COSNIMAEsclauAmoObeeixManaMortalImmortalFormes mltiplesForma nicaPot descompondre'sNo es pot descompondreMutableImmutableInintelligibleIntelligibleEs disgregaNo es disgregaPlat mant la idea pitagrica de la transmigraci. Tamb creu que el dest de les nostres nimes depn de la mena de vida que portem mentre l'nima es troba lligada al cos. 20. EL MITE DEL CARRO ALAT 21. NIMA TRIPARTIDA I VIRTUDS TIQUESPART DE L'NIMADESCRIPCILOCALIT ZACIVIRTUTRACIONALs la part que encarna el coneixementCapSaviesaIRASCIBLEPassions nobles (honor, valor, ambici, esperana, coratge)PitFortalesaCONCUPIS CIBLEPassions innobles (instints, plaers del cos)VentreTemperanaSI ES TENEN LES 3 VIRTUTSH A R M O N I AJ U S T C I 22. 5. COSMOLOGIA Tan sols se n'ocupa a l'ltima etapa Vol respondre la pregunta: Com s'ha engendrat el Cosmos? Ho explica amb un mite: el mite del Demiurg El Demiurg s un suprem artes que, a partir d'una massa preexistent ha creat el mn sensible prenent com a model el mn intelligible. No es tracta d'un Du creador, sin que la seva funci seria tan sols la d'ordenar, introduir l'ordre en l'existncia de les coses. El Demiurg introdueix en les coses una finalitat: buscar el ple desenvolupament, el B. Pel que fa a la descripci del Cosmos Posseeix una nima que tot ho mou s esfric (la figura ms perfecta) El seu moviment es basa en harmonies musicals i proporcions numriques 23. 6. LA CIUTAT IDEAL: CONCEPCI TICA I POLTICALa ciutat neix per necessitat. Caracterstica principal: divisi del treball. El ms just s que cadasc realitzi les tasques per les quals est preparat, en funci de com sigui la seva nima (mite dels metalls)-[...] Escolta la resta del mite. Par tant, tots els qui viviu a la ciutat sou germans -aix els direm mitologitzant- pero el du, en formar-vos, mescl or en el llinatge d'aquells de vosaltres que estan destinats a governar, ra par la qual sn els ms valuosos; en el dels auxiliars, argent; i ferro i bronze en el dels pagesos i els altres menestrals. Certament, com que tots sou d'un mateix origen, la major part de vegades engendreu fills similars a vosaltres mateixos, pero s possible que de vegades d'un pare d'or en neixi un fill d'argent, i que d'un pare d'argent en neixi un fill d'or, i que de manera similar es combinin els casos restants. Par tant, la primera cosa i ms important que el du ordena als qui governen s que de res no siguin tan bons guardians ni vigilin amb tanta cura com dels seus fills, observant quina mixtura hi ha en lIurs nimes; i si el fill propi s de bronze o de ferro, de cap manera ha de compadir-se'n, sin que I'han d'integrar a la categora que segons la seva naturalesa li correspon, sigui de pags o de menestral, i si, pel contrari, d'aquest darrer en neix un fill d'or o d'argent, desprs de valorar-los, que elevin els uns a la categora de guardians i els altres a la d'ajudants, al.legant que un oracle ha anunciat que la ciutat quedar destruda quan sigui custodiada par un guardi de ferro o de bronze. Ara b, se t'acut alguna estratagema per a ferlos creure aquest mite? -No cap -va dir- per convncer-los a ells mateixos; per potser s als seus fills, als descendents d'aquests, i encara als qui vnen desprs.Plat, Repblica, III, 414d-415d. 24. Aix, Plat proposa tres classes socials dedicades a tasques diferents Governants Guardians Productors La ciutat ideal ciutat justa ciutadans virtuosos A l'nima de cadasc hi ha les mateixes classes que a la ciutat La virtut fonamental s la justcia, que no s altra cosa que harmonia (entre les parts de l'nima, en el cas de l'mbit tic; entre les classes socials, en el cas de l'mbit poltic). Funci Par t o facultat de lnimaLocalitzaci anatmicaImatge mtica de lnimaRacionalCapAurigaIrasciblePitCavall blancConcupiscibleVentreCavall negreExcellncia o vir tut tica i polticaSaviesaFortalesa TemperanaClasse socialGovernantsGuardians Productors i artesansRaa mtica (metall)Exercir el poder poltic Protegir i defensar Abastir la ciutat amb els recursos necessar isOrPlataFerro o bronze 25. Com podem arribar a tenir aquesta ciutat ideal? Sistema educatiu planificat i per a tothom Trobam un pla d'estudis organitzat en tres nivells Eugensia (els millors amb els millors) Abolici de la famlia i la propietat privada en els dos estaments superiors Igualtat de la dona Teoria de l'evoluci de les formes poltiques: Aristocrcia: el govern dels millors Timocrcia: el govern dels militars Oligarquia: el govern dels poderosos Democrcia: el govern del poble Tirania: el govern d'un dictador A Les lleis, obra del perode crtic, Plat, ja vell i desenganyat, planteja un altre model d'Estat, molt ms tancat i amb un control extrem dels ciutadans.