Pla local de seguretat de manresA · 2014. 3. 28. · Pla Local de Seguretat de Manresa 2014-2017 5...

PLA LOCAL DE SEGURETAT

DE MANRESA

2014 - 2017

Pla local de seguretat

1 PRESENTACIÓ ....................................................................... 2

2 EL PLA LOCAL DE SEGURETAT ................................................. 6

2.1 INICI ..................................................................................... 6

2.2 OBJECTIU ............................................................................... 6

2.3 PREMISSES ............................................................................. 7

2.4 PRINCIPIS .............................................................................. 8

2.5 PARTICIPACIÓ ......................................................................... 9

2.6 FASES DEL PLA ....................................................................... 9

2.6.1 Fase inicial ........................................................................ 9

2.6.2 Fase de redacció ............................................................... 10

2.6.3 Fase d’execució ................................................................ 10

2.6.4 Seguiment i avaluació ........................................................ 10

3 ÒRGANS I OPERADORS DEL SISTEMA .................................... 12

3.1 L’ALCALDE ............................................................................. 12

3.2 LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT .............................................. 13

3.2.1 Membres de la Junta Local de Seguretat .............................. 13

3.2.2 Funcions de la Junta Local de Seguretat ............................... 14

3.3 LA COMISSIÓ DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT ........................... 15

3.3.1 Membres de la Comissió del Pla local de seguretat ................ 15

3.3.2 Funcions de la Comissió del Pla local de seguretat ................. 16

3.4 EL PRESIDENT/A .................................................................... 17

3.5 EL DIRECTOR DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT ............................ 17

3.6 EL COORDINADOR DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT ..................... 18

3.7 EL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ ................................ 19

3.8 OPERADORS DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA LOCAL ........ 19

4 DIAGNOSI .......................................................................... 21

4.1 EL TERRITORI ........................................................................ 21

4.2 CONTEXT SOCIAL ................................................................... 23

Pla Local de Seguretat de Manresa 2014-2017

Regidoria Seguretat Ciutadana 2011-2014

1

4.2.1 Població segons sexe i edat ................................................ 23

4.2.2 Població segons nacionalitat ............................................... 24

4.2.3 Distribució per barris ......................................................... 26

4.2.4 Projecció de població ......................................................... 30

4.2.5 Pla de Bages..................................................................... 31

4.3 CONTEXT ECONÒMIC .............................................................. 32

4.4 SENSIBILITATS CIUTADANES ................................................... 34

4.5 SEGURETAT ........................................................................... 36

5 ACTUACIONS ...................................................................... 38

5.1 ACTUACIONS BÀSIQUES DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT ............ 38

5.2 SISTEMA DE SEGURETAT......................................................... 45

5.3 SEGURETAT CIUTADANA ......................................................... 51

5.4 SEGURETAT VIÀRIA ................................................................ 63

5.5 EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL ........................................... 79

5.6 CIVISME ................................................................................ 94

5.7 SANITAT .............................................................................. 100

5.8 URBANISME I MEDI AMBIENT................................................. 107

6 JUSTIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS .................................... 113

7 CALENDARI ...................................................................... 116

7.1 SISTEMA DE SEGURETAT....................................................... 116

7.2 SEGURETAT CIUTADANA ....................................................... 119

7.3 SEGURETAT VIÀRIA .............................................................. 122

7.4 EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL ......................................... 126

7.5 CIVISME .............................................................................. 129

7.6 SANITAT .............................................................................. 131

7.7 URBANISME I MEDI AMBIENT................................................. 133



2

1 PRESENTACIÓ

La seguretat és una de les necessitats bàsiques de la ciutadania i element

determinant de la qualitat de vida. La ciutadania exigeix sentir-se segura.

La ciutadania demana sentir-se protegida. En la vida quotidiana, la

seguretat ha d’estar garantida a tots nivells: carrers, habitatges, empreses,

establiments, vehicles o espais freqüentats per nens.

La demanda de seguretat és una demanda intangible, però enormement

poderosa, que es construeix a partir de percepcions individuals i col·lectives.

Les condicions de seguretat de la ciutat estan influenciades, de forma

directa o indirecta, per l’entorn, per l’activitat que desenvolupen els

operadors de seguretat local, per la situació social i pel context econòmic.

Sovint no es registra una correlació directa dels fets il·lícits registrats i la

percepció social d’inseguretat. Les tasques en matèria de seguretat no

poden enfocar només els riscos reals sinó que cal donar resposta activa en

els riscos percebuts. Tan importants són els índexs de seguretat calculats a

partir del nombre de fets il·lícits registrats com els índexs d’opinió obtinguts

a partir d’enquestes de percepció social. Així doncs, a nivell de prevenció cal

tenir en consideració tres vies: els fets il·lícits registrats, les enquestes de

percepció social i d’altres fonts d’informació.

Les necessitats de seguretat no vénen determinades per una simple suma

de fets registrats, sinó que les necessitats de seguretat venen determinades

per diversos aspectes com poden ser les experiències de victimització, les

necessitats objectives, les demandes subjectives, les expectatives de la

població i les percepcions socials. Les variables són tan complexes i

aleatòries que l’opinió pública sobre temes de seguretat es troba sotmesa a

un elevat grau d’indeterminació, que acaba condicionant en bona part el

disseny de polítiques públiques.

Entenent que els ciutadans no tenen més índex de valoració que la pròpia

sensació de seguretat, per contrarestar la manca de correlació entre els fets

il·lícits registrats i les percepcions socials, cal impulsar polítiques de

seguretat que afavoreixin la generació de percepció de seguretat a través

de la comunicació, la participació i l’autoprotecció.



3

La seguretat és un element essencial de la qualitat de vida dels ciutadans, i

ha de ser tractada com una política transversal de benestar amb un sol

objectiu: generar seguretat.

En la mesura que l’escala de valors de les persones integra diversos

elements com podrien ser aspectes físics, materials o jurídics, la seguretat

és sinònim de protecció de la qualitat de vida, entesa com aquell conjunt de

condicions que contribueixen al benestar de les persones.

La seguretat és, inqüestionablement, un servei públic que ha de ser

articulat com un sistema global, on els problemes s’analitzen des d’una

perspectiva multifactorial i s’afronten amb l’actuació transversal de tots

aquells serveis i entitats que tenen competències i capacitat per intervenir-

hi.

El raonament és ben senzill. Els problemes relacionats amb la seguretat

pública tenen una naturalesa i causalitat molt complexa, i acostumen a ser

el resultat de la convergència de diversos factors socials, econòmics,

culturals, demogràfics, jurídics, ideològics, territorials o històrics. Es tracta

de factors causals que sorgeixen d’àmbits que no corresponen en cap cas a

un únic operador i que, en la majoria dels casos, només mantenen una

relació indirecta amb la seguretat.

Resulta lògic, doncs, que les actuacions en matèria de seguretat integrin

tots els operadors que tinguin capacitat per incidir en qualsevol de les

variables que la determinen. D’aquesta manera, la seguretat implica ens tan

diversos com administracions, serveis públics, organitzacions, empreses

privades o entitats de representació urbana. La policia és, doncs, un

operador més del sistema.

D’acord amb la visió ciutadana, la gestió global de la seguretat considera un

pla d’acció multidireccional i posa en valor totes les perspectives possibles

de la seguretat local:



4

Seguretat objectiva. En primer lloc, s’han de millorar els índexs de

seguretat a la ciutat a nivell ciutadà, viari, de protecció civil i de

civisme. Sense uns bons nivells de seguretat objectiva, resulta difícil

que els ciutadans puguin tenir percepcions de seguretat positives.

Qualitat de gestió. Per assolir uns bons nivells de seguretat, resulta

necessari treballar en la millora contínua de l’eficàcia i eficiència dels

serveis de seguretat. Una bona qualitat de la gestió implica una

millora dels resultats.

Qualitat de servei. La vessant visible de la gestió pública és la

qualitat de servei percebuda pels ciutadans. Per tant, resulta

essencial potenciar la proximitat del servei als ciutadans.

Seguretat subjectiva. Un objectiu bàsic del Pla de local de

seguretat és incrementar la seguretat subjectiva, en altres paraules,

aconseguir que els ciutadans es sentin més segurs. Si es registren

uns indicadors de seguretat favorables, la gestió genera un servei de

qualitat i s’integra el ciutadà en el sistema local de seguretat a través

d’estratègies proactives d’informació, comunicació i participació, la

percepció de seguretat subjectiva millorarà significativament.

Certament, la imatge que es té dels serveis de seguretat és una construcció

social subjectiva elaborada a partir de la informació que disposen els

Model global de seguretat pública

Qualitatgestió

Qualitatservei

Seguretatobjectiva

Seguretatsubjectiva

Seguretat global

Model global de seguretat pública

Qualitatgestió

Qualitatgestió

Qualitatservei

Qualitatservei

SeguretatobjectivaSeguretatobjectiva

SeguretatsubjectivaSeguretatsubjectiva

Seguretat global



5

ciutadans, dels seus propis criteris i de les seves experiències. Es tracta, en

qualsevol cas, d’una valoració determinant. Per tant, cal, per una banda,

saber quina imatge tenen els ciutadans del sistema de seguretat, és a dir,

com valoren el sistema de seguretat. I, per altra banda, cal dedicar esforços

a intentar que la ciutadania tingui un millor coneixement de la realitat.

Així doncs, resulta fonamental la comunicació que s’estableixi amb els

ciutadans, ja sigui en forma de campanyes d’informació, d’actuacions

directes o de resposta a peticions i queixes.



6

2 EL PLA LOCAL DE SEGURETAT

2.1 INICI

Per encàrrec de la Junta Local de Seguretat celebrada el dia 1 d’agost de

2011, i a proposta de la regidoria de Seguretat Ciutadana i d’Emergències i

de Protecció Civil de Manresa, es demana elaborar un pla local de seguretat,

com a instrument per a l’impuls de la millora contínua de la seguretat

pública a Manresa.

El Pla local de seguretat ha de ser l’instrument que, d’acord amb la Llei

4/2003 d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, defineixi

les línies mestres de la política de seguretat que es desenvoluparà a

Manresa durant els propers anys.

2.2 OBJECTIU

El Pla local de seguretat neix amb l’objectiu de donar resposta a les

demandes de la ciutadania en termes de seguretat.

La finalitat del Pla local de seguretat de Manresa és ordenar els objectius

estratègics i les actuacions de l’Ajuntament de Manresa en matèria de

seguretat pública, especialment les de la policia. El Pla local de seguretat

cerca, també, la participació i col·laboració entre les administracions que

tenen competències en la matèria.

Per aconseguir l’objectiu global del pla, es defineix un programa de treball

que es durà a terme amb la participació de la ciutadania i la cooperació de

tots els operadors municipals, no només aquells que tenen una

responsabilitat directa en matèria de seguretat. Es necessita un diàleg

permanent que permeti conèixer millor les percepcions i opinions de la

ciutadania. Amb un bon coneixement de les demandes dels ciutadans i amb

la integració de l’esforç dels operadors municipals, Manresa ha d’esdevenir

una ciutat encara més segura.



7

2.3 PREMISSES

A l’hora de definir les actuacions a dur a terme en el Pla de local de

seguretat de Manresa, han estat tinguts en compte un seguit d’aspectes

irrenunciables.

a. Donar respostes ràpides a les demandes ciutadanes.

b. Oferir una seguretat integral incloent tots els vessants en què la

seguretat pot afectar el dia a dia dels ciutadans.

c. Oferir una seguretat multidisciplinar. Les actuacions es duran a

terme englobant d’una manera participativa tots els nivells públics i

privats que hi intervenen.

d. Tenir en compte la ciutadania. Els veïns i les veïnes de la ciutat

tenen un paper cabdal en la seguretat de la ciutat.

e. Tenir present el teixit social de la ciutat, representat a través de les

entitats, associacions, comerciants i empresaris.

f. Anticipació. Preveure conjuntures futures i proposar solucions

adaptades en aquests escenaris previstos, ja que el context social es

caracteritza per canviar constantment.

g. La prevenció té una importància cabdal en la confecció del Pla per

ser una eina efectiva a l’hora d’evitar problemes.

h. En la mesura que sigui possible, a l’hora d’enfrontar problemàtiques

complexes, es tendirà a emprendre mesures inclusives que integrin

les diverses sensibilitats implicades.

i. Actuar en polítiques sobre conscienciació i educació, ja que són

mecanismes que ofereixen garanties de futur.



8

2.4 PRINCIPIS

La raó de ser de l’Administració pública no és altra que donar resposta

efectiva i de qualitat a les demandes dels ciutadans. La seguretat local no

es limita només a la gestió de serveis de policia, sinó que considera la

gestió global de diversos àmbits coordinats transversalment amb l’objectiu

de fer que els ciutadans es sentin segurs. Tenint en compte que la

seguretat és un bé valuós, i amb la voluntat que els ciutadans puguin

gaudir-la plenament en les seves múltiples facetes, el sistema de seguretat

local de Manresa està definit basant-se en els principis següents:

a. Millora continuada de la seguretat pública.

b. Especial atenció a les persones en situació de major vulnerabilitat.

c. Prevenció de riscos i amenaces.

d. Adequació dels serveis a la demanda social.

e. Proximitat a les persones.

f. Participació ciutadana.

g. Actuacions transversals.

h. Eficàcia i eficiència en les accions.

i. Aplicació de les innovacions tecnològiques.

j. Planificació i avaluació de les actuacions.

k. Coresponsabilitat i cooperació entre administracions, empreses i

serveis.

l. Transparència i informació.

m. Compromís i responsabilitat social.



9

2.5 PARTICIPACIÓ

Per tal de garantir que les necessitats de tots els col·lectius siguin tingudes

en compte a l’hora d’elaborar el Pla local de seguretat, es té en consideració

la participació dels actors següents:

a. La Junta Local de Seguretat, sota la direcció de Mossos d’Esquadra i

Policia Local, ha de ser la impulsora.

b. La Subdirecció General de Coordinació de Policia de Catalunya.

c. Responsables de bombers i protecció civil.

d. Responsables de serveis municipals.

e. Representants d’escoles i instituts.

f. Representants de centres de salut.

g. Representants de les associacions de veïns i comerciants.

h. Entitats i associacions que estiguin implicades en temes que els afecti

directament.

2.6 FASES DEL PLA

2.6.1 Fase inicial

Els treballs previs a l’elaboració del Pla local de seguretat de Manresa han

tingut en compte:

1. El Pla general de seguretat de Catalunya.

2. Altres plans elaborats pel Departament d’Interior i per d’altres

departaments de la Generalitat de Catalunya, especialment el Pla de

seguretat viària i el Pla de protecció civil.



10

3. Les problemàtiques i necessitats detectades a partir de les

aportacions fetes pels tècnics, per les associacions de veïns i pel teixit

associatiu de la ciutat.

2.6.2 Fase de redacció

Al llarg de l’any 2013, s’ha treballat en la fase de redacció del pla, que

consta de dos blocs principals: la diagnosi i les actuacions. La diagnosi s’ha

redactat basant-se en el coneixement que es té del territori i recolzant-se

en les diverses dades estadístiques disponibles, tant en matèria de

seguretat com d’altres àmbits rellevants com demografia, economia o

infraestructura viària. Les actuacions han estat definides a partir de

reunions amb tècnics dels set àmbits que inclouen les seixanta actuacions

bàsiques definides en el Pla local de seguretat de Manresa. Els set àmbits

determinats són els següents:

1- Sistema de seguretat

2- Seguretat ciutadana

3- Seguretat viària

4- Emergències i Protecció civil

5- Civisme

6- Sanitat

7- Urbanisme i medi ambient

2.6.3 Fase d’execució

El Pla local de seguretat de Manresa té una vigència prevista de quatre

anys, des de l’any 2014 fins l’any 2017. En el segon any de l’entrada en

vigor del Pla, se’n farà una revisió. El calendari d’execució de les diverses

actuacions definides en el pla queda establert en funció de la seva prioritat i

viabilitat.

2.6.4 Seguiment i avaluació

La Junta Local de Seguretat i, per delegació funcional, la Comissió del Pla,

faran un seguiment del desenvolupament del Pla, revisant anualment la

seva evolució, incorporant les estratègies que es considerin adients per a la

consecució dels objectius en relació amb les actuacions programades i



11

valorant l’eficiència del treball desenvolupat pels diversos operadors i el

grau d’acompliment del calendari previst. Dins aquesta revisió anual es

ponderaran les actuacions que han quedat ben resoltes, les actuacions que

han quedat sense cobrir o els treballs que convé reforçar en el futur.

Biennalment, i previ a l’elaboració del Pla local de seguretat del període

2018 - 2021, es redactarà un informe sobre l’estat de la seguretat al

municipi i sobre l’efectivitat del pla actual.



12

3 ÒRGANS I OPERADORS DEL SISTEMA

En l’elaboració del Pla local de seguretat hi participen diversos òrgans del

municipi, constituïts en una comissió que, en una primera fase, col·laboren

en la redacció del pla i, en una segona fase, actuaran en la consecució de

les seves finalitats.

3.1 L’ALCALDE

L’alcalde és l’autoritat superior en matèria de seguretat pública en l’àmbit

local, i té assignades les atribucions següents:

a. Dirigir la política de seguretat en el municipi d’acord amb les

competències respectives i en el marc de les determinacions del Pla

General de Seguretat de Catalunya.

b. Presidir la Junta Local de Seguretat i executar els acords.

c. Ordenar i dirigir les actuacions municipals en matèria de seguretat,

d’acord amb la normativa vigent.

d. Exercir el comandament superior de la Policia Local.

e. Impulsar i coordinar, en l’àmbit municipal, les accions necessàries per

aconseguir les finalitats de la Llei 4/2003.

f. Informar al Ple de l’Ajuntament sobre el Pla local de seguretat,

aprovat per la Junta Local de Seguretat.

g. Exercir la potestat sancionadora.

L’alcalde podrà delegar les seves funcions a la regidoria de Seguretat

Ciutadana i d’Emergències i Protecció Civil, la qual informarà sobre el Pla

local de seguretat i el seu posterior desenvolupament a les comissions

corresponents. Tanmateix, també tenen la condició d’autoritats de seguretat

les persones titulars d’òrgans de l’Ajuntament que, per atribució legal o per

delegació expressa de l’alcalde, exerceixen les funcions corresponents en la

matèria.



13

3.2 LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT

La Junta Local de Seguretat és l’òrgan superior en matèria de seguretat

pública al municipi. La Junta Local de Seguretat es constitueix com a òrgan

col·legiat de coordinació general dels cossos de policia, dels serveis de

seguretat que operen al territori i de la participació ciutadana en el sistema

de seguretat. Per aquells municipis que disposin de policia local, com és el

cas de Manresa, la Llei 4/2003, a l’article 9, estableix la creació de la junta

local de seguretat.

3.2.1 Membres de la Junta Local de Seguretat

La Junta està formada pels membres següents:

a. L’alcalde, que és qui presideix la Junta, amb veu i vot.

b. Els vocals permanents (també amb veu i vot) següents:

Delegat territorial del Govern (delegable en el sotsdirector

general).

Regidora en matèria de seguretat ciutadana.

Cap de la Policia Local de Manresa.

Cap de la Comissaria de Mossos d’Esquadra de Manresa.

c. Vocals no permanents (a voluntat de l’Administració de l’Estat):

Caps de la Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia amb

responsabilitats funcionals al municipi.

d. Quan els assumptes ho requereixin, han d’assistir a la Junta, amb

veu però sense vot:

Representants de la judicatura i la fiscalia.

e. Quan els assumptes a tractar els puguin afectar, poden assistir a la

Junta, amb veu però sense vot, els membres següents:



14

Associacions i entitats veïnals i ciutadanes del municipi.

Tècnics en seguretat pública i, especialment, els responsables

d’emergències i protecció civil, serveis socials, trànsit o

seguretat privada.

Com a mínim un cop l’any, els membres de tots els grups

municipals han de ser convidats a una sessió plenària.

La Junta Local de Seguretat s’ha de reunir en sessió ordinària amb caràcter

trimestral. Una de les sessions anuals ha d’ésser plenària i hi seran

convidats tots els vocals no permanents i les persones i les entitats abans

esmentades, amb la finalitat de conèixer el Pla local de seguretat i debatre

la situació general de seguretat al municipi. Els acords de la Junta Local de

Seguretat s’han de prendre per unanimitat i tenen caràcter executiu.

3.2.2 Funcions de la Junta Local de Seguretat

La Junta Local de Seguretat té les funcions següents:

a. Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi i

concretar les polítiques de seguretat corresponents.

b. Elaborar i aprovar el Pla local de seguretat i els plans d’actuació

específics que escaiguin, i fer-ne el seguiment i l’avaluació mitjançant

un informe anual.

c. Conèixer els plans o mesures d’emergències, seguretat viària,

seguretat en esdeveniments públics, i d’altres que incideixin en la

situació de seguretat del municipi, i tenir-los en compte en les

previsions del Pla local de seguretat.

d. Conèixer els serveis de seguretat privada que tenen autorització per

operar en el municipi.

e. Concretar en l’àmbit respectiu els mitjans i els procediments

establerts de col·laboració, coordinació i cooperació dels cossos i els

serveis de seguretat que actuen en el municipi, en el marc del

conveni existent entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament.



15

f. Promoure iniciatives i formular propostes que siguin convenients als

organismes competents per a la col·laboració, la coordinació i la

cooperació dels cossos i els serveis de seguretat.

g. Desplegar i executar, si escau, les actuacions establertes en el

conveni subscrit entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament.

3.3 LA COMISSIÓ DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT

La Comissió del Pla de local de seguretat és l’òrgan tècnic encarregat

d’elaborar tant el Pla local de seguretat del municipi, com els programes

específics que s’escaiguin. És l’òrgan que coordina els diversos cossos i

serveis, a l’hora de dur a terme les accions integrades al Pla.

3.3.1 Membres de la Comissió del Pla local de seguretat

La Comissió del Pla estarà integrada per:

a. La Regidora de Seguretat Ciutadana, Emergències i Protecció Civil en

qualitat de presidenta.

b. Un/a representant de la secretaria general de l’Ajuntament en

qualitat de secretari/ària.

c. El cap de l’ABP de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i el

cap de la Policia Local en qualitat de directors.

d. El cap de Servei d’Emergències i Protecció Civil, i un representant del

departament de Gerència, en qualitat de coordinadors.

e. El sotsdirector general de Coordinació de la Policia de Catalunya en

qualitat de vocal o la persona que delegui.

f. El cap del Parc de Bombers en qualitat de vocal.

g. El tècnic de Protecció Civil en qualitat de vocal.



16

h. Un representant del Departament Administratiu d’Ordenances i

Activitats, en qualitat de vocal.

i. El cap del Servei del Departament de gerència en qualitat de vocal.

3.3.2 Funcions de la Comissió del Pla local de seguretat

Les funcions de la Comissió del Pla local de seguretat són les següents:

a. Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública al municipi.

b. Participar en l’elaboració, seguiment i avaluació del Pla local de

seguretat.

c. Elaborar propostes d’actuació en matèria de seguretat pública i

elevar-les a la Junta Local de Seguretat.

d. Elaborar programes i procediments que promoguin una comunicació

eficaç, coordinació i col·laboració entre els cossos, serveis i òrgans

amb competències en matèria de seguretat pública i la ciutadania.

e. Promoure l’elaboració d’accions preventives, formatives i informatives

en matèria de seguretat.

f. Fomentar la implicació en el sistema de seguretat de la ciutadania.

g. Qualsevol funció que li atribueixi o delegui el Ple o la Junta Local.

La comissió del Pla local de seguretat es reunirà periòdicament per analitzar

el desenvolupament del projecte, l’execució del pla i concretar les directrius

a seguir. Per tal de fer-ho, podrà demanar, quan les qüestions a tractar ho

requereixin, la presència i l’assessorament de tècnics i personal de suport.

Aquests convidats hi participaran amb veu però sense vot.



17

3.4 EL PRESIDENT/A

La Presidència del Pla local de seguretat de Manresa correspon a la persona

responsable de la Regidoria de Seguretat Ciutadana i Emergències i

Protecció Civil, la qual és responsable de:

a. Convocar i fixar l’ordre del dia de la Comissió del Pla local de

seguretat.

b. Validar en primera instància els continguts del Pla.

c. Impulsar el desenvolupament del Pla local de seguretat.

3.5 EL DIRECTOR DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT

La Direcció del Pla local de seguretat correspondrà de forma compartida el

Cap de l’ABP de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i al Cap de

la Policia Local els quals seran els responsables d’articular l’execució i

desenvolupament del Pla, d’acord amb les directrius fixades per la Junta

Local de Seguretat. Els directors seran nomenats per la Junta Local de

Seguretat a proposta de l’alcalde.

Correspondran al director del Pla les funcions següents:

a. Supervisar el desenvolupament del Pla local de seguretat i donar

compte a la Junta Local de Seguretat sobre l’estat d’execució del Pla.

b. Mantenir una interlocució permanent amb el Departament d’Interior i

traslladar a la Junta Local de Seguretat les directrius establertes per

aquest departament.

c. Presentar a la Junta Local de Seguretat propostes per a l’impuls,

gestió i millora del Pla.

d. Vetllar pel compliment dels acords de la Junta Local de Seguretat

relatius al Pla.



18

e. Traslladar les directrius de la Junta Local de Seguretat i del

Departament d’Interior als diversos cossos i serveis responsables de

les accions del Pla.

f. Coordinar la participació de la Junta Local de Seguretat en

l’elaboració de plans de seguretat supramunicipals.

g. Proposar l’ordre del dia de la Comissió del Pla de seguretat.

h. Qualsevol altra funció que li atribueixi la Junta Local de Seguretat.

3.6 EL COORDINADOR DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT

La Regidoria de Seguretat Ciutadana, Emergències i Protecció Civil

coordinarà el Pla mitjançant la prefectura de la Policia Local i la col·laboració

del cap d’emergències i protecció Civil, que tindrà com a responsabilitat la

dinamització i el seguiment del Pla.

La Junta Local de Seguretat, a proposta de l’alcalde, designarà els

coordinadors, així com el personal municipal necessari per desenvolupar les

funcions següents:

a. Donar suport en la coordinació amb els diversos cossos i serveis que

tenen responsabilitats en les accions del pla.

b. Realitzar el seguiment i avaluació dels objectius i accions del Pla.

c. Donar suport, en termes d’informació, als directors del Pla sobre

l’estat d’execució del Pla.

d. Elaborar els informes periòdics i un informe anual preceptiu sobre

l’estat de la seguretat pública i l’execució del Pla.

e. Donar suport a la Junta Local i al director del Pla en el

desenvolupament de les seves funcions.

f. Suggerir als directors del Pla propostes per a l’impuls, gestió i millora

del Pla local de seguretat.



19

g. Proposar la convocatòria i ordre del dia de la Comissió del Pla local de

seguretat, conjuntament amb els directors del Pla de seguretat i

participar-hi com a membre.

h. Participar, amb veu i sense vot, a la Junta Local de Seguretat.

i. Qualsevol altra funció que li atribueixi o li delegui la Junta Local de

Seguretat o el director del Pla.

3.7 EL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ

És l’òrgan de representació i participació permanent de la ciutadania en

l’anàlisi, planificació i execució del sistema local de seguretat pública. Com a

representació col·legiada de la ciutadania, una de les seves funcions és

participar en l’elaboració, seguiment i avaluació del Pla local de seguretat.

3.8 OPERADORS DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA LOCAL

Es consideren operadors del sistema de seguretat pública de Manresa tots

els cossos, serveis i entitats, tant públics com privats, que tenen

competències directes en matèria de:

Seguretat ciutadana

Trànsit

Protecció civil

Sanitat

Assistència social

Civisme

Activitats públiques

Urbanisme i obres



20

Medi ambient

També són operadors del sistema de seguretat pública local tots aquells

cossos, serveis i entitats que mantenen certa relació amb la informació, la

participació ciutadana, l’organització municipal i les noves tecnologies que,

de forma indirecta, donen suport a la gestió transversal del sistema local de

seguretat.



21

4 DIAGNOSI

4.1 EL TERRITORI

Manresa, capital del Bages, està ubicada prop de la confluència dels rius

Cardener i Llobregat. La ciutat està situada al denominat Pla de Bages, que

és una plana de la Catalunya Central que marca el límit entre els municipis

rurals del nord i els industrials del sud.

La capital del Bages, situada a 238 metres d’altitud sobre el nivell del mar,

presenta una orografia marcada per la presència de cinc turons: El

Puigcardener en el qual es troba la Seu de Manresa i va ser el primer lloc de

la ciutat en ser poblat; el Puigmercadal, on està ubicada l’església del

Carme; el Puigterrà que queda encerclat pel carrer Circumval·lació i la

pujada del Castell; el Puigberenguer, al nord-oest del municipi; i el Tossal

dels Cigalons, al costat de la Plaça Catalunya.

El terme municipal de Manresa s’estén en 41,66 quilòmetres quadrats.

Malgrat que l’àrea urbana ha crescut al llarg dels primers anys del segle

XXI, aquest creixement ha mantingut la ciutat cohesionada, amb un centre

urbà que concentra l’oferta comercial de la ciutat i uns pocs nuclis perifèrics

relativament isolats del centre.

A la perifèria del municipi es troben onze polígons d’activitat econòmica que

ocupen una superfície de 3.371.597 metres quadrats. Es tracta dels

polígons següents:

Bufalvent



22

El Guix

Els Comtals I

Els Comtals II

Els Dolors

Els Trullols

Parc Tecnològic

Passeig del Riu

Pont Nou I

Pont Nou II

Sant Joan d’en Coll

El polígon d’activitat econòmica més gran de la ciutat, Bufalvent (915.000

metres quadrats) concentra més d’una quarta part del sòl dels polígons del

municipi.

El comerç té una certa presència tant en el centre de la ciutat com en el

polígon comercial dels Trullols. L’oferta comercial manresana depassa les

necessitats dels habitants del municipi ja que està concebuda per als

residents de Pla de Bages. A nivell de serveis, succeeix el mateix que a

nivell comercial. Manresa concentra un conjunt de serveis que satisfà la

demanda dels habitants d’un àmbit supramunicipal. Així doncs, part dels

serveis educatius, administratius i sanitaris que s’ofereixen des de Manresa

tenen una vocació comarcal més aviat que no pas municipal.

A nivell de comunicacions, Manresa es troba immersa en una cruïlla de

carreteres. La ciutat es troba en el punt mitjà de l’autovia de l’eix

Transversal que uneix Lleida amb Girona. La comunicació per carretera vers

Tarragona resulta òptima mitjançant l’anomenat eix Diagonal que uneix la

capital del Bages amb Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la

Geltrú. La comunicació amb Barcelona queda resolta mitjançant dues vies,

una d’elles és una autopista de pagament i l’altra és la carretera C-55 que

segueix paral·lela el curs del riu Llobregat. D’altra banda, es disposa d’una

ronda exterior que voreja Manresa per la banda nord. Pel que fa al transport

ferroviari de passatgers, la capital del Bages està doblement comunicada

amb Barcelona: mitjançant la xarxa de trens de la RENFE i la dels FGC.



23

4.2 CONTEXT SOCIAL

4.2.1 Població segons sexe i edat

A 1 de gener de 2012, a Manresa hi residien 76.702 habitants, la distribució

per edat i sexe dels quals presenta, a primera vista, grans similituds amb la

distribució dels 7,6 milions d’habitants de Catalunya. De fet, una piràmide

d’edats i altra semblen gairebé un calc.

Per detectar diferències en les estructures de població entre un àmbit

territorial i altre, cal fer ús d’indicadors. I d’ells és desprèn que el col·lectiu

de la gent gran té una presència notòria a Manresa. La mitjana d’edat de la

població de Manresa (41,5 anys) és gairebé un any més que la de

Catalunya (40,7 anys). El diferencial de la mitjana d’edat entre un àmbit

territorial i altre és més pronunciat en el col·lectiu femení que no pas en el

Superposició de les piràmides de població de Manresa i Catalunya

Font: Ajuntament de Manresa i Institut d'Estadística de Catalunya

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1,2% 0,8% 0,4% 0,0% 0,4% 0,8% 1,2%

H Cat 2012 H Man 2012 D Cat 2012 D Man 2012



24

masculí. La mitjana d’edat dels homes de Manresa és 0,3 anys superior a la

dels homes catalans i la de les manresanes és 1,2 anys superior a la

mitjana d’edat de les catalanes.

El major envelliment de Manresa respecte de Catalunya també es detecta

si, en comptes d’emprar l’indicador de la mitjana de l’edat, es consulta

l’indicador que posa en relació la població de 65 anys i més sobre el total de

la població. En aquest sentit, mentre que el col·lectiu de població de 65

anys o més representa el 17,0% de la població de Catalunya, a Manresa

n’arriba a representar el 18,9%.

Pel que fa a la part baixa de la piràmide, no es detecten diferències

destacables entre Manresa i Catalunya. Entre el col·lectiu de població de

zero a vint anys no es registren diferències entre un àmbit territorial i altre,

tant a Manresa com a Catalunya el 21,1% de la població té vint anys o

menys. Sí que es registren, per contra, petites diferències en el col·lectiu de

població que té entre zero i cinc anys: a la capital del Bages, el 7,1% de la

població té menys de sis anys; al Principat, el 6,7%.

Com que l’estructura demogràfica manresana està relativament envellida en

comparació amb la catalana, en les actuacions proposades del Pla local de

seguretat es tenen en compte les necessitats específiques d’aquest

col·lectiu. Resulta oportú destacar que diversos col·lectius de gent gran

viuen en risc d’exclusió social. Així doncs, en termes de seguretat, cal parar

una especial atenció en el col·lectiu de la gent gran que viu sola, en el

col·lectiu de la gent gran amb una renda baixa i en el col·lectiu de la gent

gran que té mobilitat reduïda. Per altra banda, com que la part inferior de

les piràmides de població de Manresa i Catalunya presenten força similituds,

les polítiques d’infància, joventut i adults, que es duen a terme al Principat

poden ser transposades a Manresa.

4.2.2 Població segons nacionalitat

El 15,0% de la població de Manresa és d’un país de fora de la Unió Europea.

El 8,2% dels 76.702 habitants de Manresa són del Magrib; l’1,6%, d’algun

país de la resta d’Àfrica; el 3,2%, d’Amèrica Llatina, i l’1,3%, asiàtics. A

Manresa s’ha registrat un important creixement de població al llarg dels



25

primers anys del segle XXI que ha estat motivat, bàsicament, per l’arribada

d’importants contingents de població vinguda d’indrets llunyans. I aquesta

arribada de corrents migratoris marca la multiculturalitat actual de la

societat manresana.

A principis de l’any 2002, 62.439 dels 65.779 habitants de Manresa tenien

nacionalitat espanyola. Cinc anys més tard, l’any 2007, el nombre total

d’habitants amb passaport espanyol és de 63.001. I cinc anys més tard, a

principis de l’any 2012, en són 62.640. És a dir, si bé la població de

Manresa ha crescut en un 16,6% entre els anys 2002 i 2012, el nombre de

manresans amb nacionalitat espanyola s’ha mantingut estable al llarg

d’aquest període. El pes de la població amb nacionalitat espanyola sobre el

total de la població ha anat en disminució, ha passat del 94,9% de principis

de l’any 2002 fins el 81,7% de principis de l’any 2012.

L’arribada d’importants contingents migratoris entre els anys 1998 i 2008

va coincidir amb el llarg període de bonança econòmica que es gaudia en

aquella etapa. A partir de l’inici de la crisi econòmica, les tendències

demogràfiques varien, i es passa de creixement a estabilitat. Així doncs, el

nombre d’habitants de Manresa es manté fix des d’aleshores entorn de

76.500 habitants. Tant la població amb nacionalitat espanyola com la

població procedent de països de la resta de la Unió Europea roman

constant. Pel que fa a la població de la resta del món, les dades mostren un

augment de la població del Magrib i una disminució dels manresans de

l’Amèrica Llatina.



26

La composició demogràfica de la població de Manresa recomana fer

polítiques actives per la inclusió dels nouvinguts ja que conformen un

col·lectiu sensible. I més, si cap, en períodes de crisi econòmica, ja que,

sense feina, tenen un cert risc de caure en la marginalitat.

4.2.3 Distribució per barris

Les característiques demogràfiques del conjunt de la ciutat no es traslladen

als barris de Manresa, sinó que cadascun d’ells manté una dinàmica pròpia

fruit de les seves característiques inherents, com podrien ser la ubicació o la

tipologia arquitectònica. Cada barri té les seves pròpies peculiaritats i,

conseqüentment, cada barri requereix d’unes polítiques específiques en

termes de seguretat. En aquest sentit, resulta essencial saber identificar els

focus de població amb risc d’exclusió social, i més si cap, en època de crisi

econòmica. Cal treballar perquè aquests col·lectius no caiguin en la

marginalitat ni en la pobresa, ja que aquesta situació podria conduir a la

delinqüència. I, evidentment, resulta molt més efectiu invertir en inclusió

social que no pas en restituir les molèsties que genera la delinqüència.

a- Població

Població segons nacionalitat

Nacionalitat Població Perc.

Espanya 62.640 81,7%

Unió Europea 2.572 3,4%

Resta d'Europa 515 0,7%

Magrib 6.257 8,2%

Resta d'Àfrica 1.234 1,6%

Amèrica Llatina 2.485 3,2%

Àsia 966 1,3%

Resta del món 33 0,04%

Total 76.702 100%

Font: Ajuntament de Manresa

Dades a 1 de gener de 2012



27

Els barris perifèrics de la ciutat són els menys habitats i els cèntrics són els

que concentren més població. De fet, cinc barris cèntrics concentren més de

la meitat de la població de Manresa. Es tracta dels barris Passeig i Rodalies

(5.909 habitants), Vic-Remei (6.109), Plaça Catalunya-Barriada Saldes

(7.463), Sagrada Família (7.500) i Carretera Santpedor (12.551). D’altra

banda, tres barris històrics, com són Barri Antic (4.717 habitants),

Escodines (5.550) i Valldaura (5.702), són el lloc de residència del 20,8%

dels manresans. I cinc barris perifèrics (Pare Ignasi Puig, Guix-Pujada Roja,

Farreres-Suanya-Comtals-Santa Caterina-L’Oller, Viladordis i Sant Pau) són

lloc de residència de només el 5,7% de la població del municipi.

b- Densitat

Les àrees més perifèriques de Manresa són les menys poblades alhora que

les menys denses del municipi. Els barris de Manresa amb una major

densitat (Sagrada Família, Plaça Catalunya i Poble Nou) són aquells en els

Mion

Guix

Santpedor

Vic

Poble Nou

Viladordis

CatalunyaPasseig

S. Família

Font C.

Valldaura

Escodines

Antic

Cal GravatSt. Pau

Balconada

Xup

Farreres - Comtals

Manresa = 76.702

Nombre d'habitants

< 1.500

1.500 - 3.000

3.000 - 5.500

5.500 - 7.000

> 7.000



28

quals estan ubicats els edificis més alts de la ciutat. En els barris més antics

(Valldaura, Escodines i Barri Antic) també es registra una certa densitat,

però en aquest cas no és pas deguda a la prevalença d’edificis alts sinó al

predomini de carrers estrets i la poca disposició de sòl dedicat a zones

verdes.

c- Nacionalitat

Un fet habitual de la població immigrant que s’ha registrat arreu, al llarg de

la història, és la concentració. Aquest fet, a Manresa, no ha estat excepció.

La població vinguda de fora ha detectat en els barris cèntrics de la ciutat

una àmplia oferta d’habitatges relativament assequibles en termes

econòmics ja que, en aquestes àrees, abunden les edificacions que no

disposen d’avantatges en forma de llum, ascensor o aparcament.

Quatre barris de la ciutat concentren gairebé la meitat dels 11.490

manresans que tenen nacionalitat de fora de la Unió Europea. Aquests

Mion

Guix

Santpedor

Vic

Poble Nou

Viladordis

CatalunyaPasseig

S. Família

Font C.

Valldaura

Escodines

Antic

Cal GravatSt. Pau

Balconada

Xup

Farreres - Comtals

Manresa = 18,5

Habitants / Hectàrea

< 5

5 - 50

50 - 125

125 - 150

150 - 200

> 200



29

quatre barris són Valldaura (el 19,4% de la població d’aquest barri és de

fora de la Unió Europea), Escodines (20,4%), Vic-Remei (20,6%) i Barri

Antic (36,2%).

d- Edat

Anys enrere coincidia que les zones amb una major presència de població

immigrant registraven una menor mitjana d’edat. En l’actualitat, aquesta

correlació no és tan clara. La mitjana d’edat de tres barris de la ciutat està

per sota dels 40 anys. Dos d’ells, Escodines (38,9 anys) i Barri Antic (37,8

anys), tenen una marcada presència de població procedent de països

llunyans. L’altre barri amb mitjana d’edat inferior a 40 anys és Carretera de

Santpedor (39,1 anys), una zona on resideix un elevat nombre de famílies

joves.

Mion

Guix

Santpedor

Vic

Poble Nou

Viladordis

CatalunyaPasseig

S. Família

Font C.

Valldaura

Escodines

Antic

Cal GravatSt. Pau

Balconada

Xup

Farreres - Comtals

Manresa = 15,0%

Fora UE / Total

0% - 5%

> 5% - 10%

> 10% - 15%

> 15% - 20%

> 20% - 25%

> 25%



30

4.2.4 Projecció de població

A Manresa es disposa sempre d’una projecció de població actualitzada a deu

anys vista. Si bé s’ha de tenir en compte que la fiabilitat de les projeccions

demogràfiques pot ser relativa per algun paràmetre, en el cas d’una

projecció de població fins només l’any 2017, la validesa és absoluta i les

incerteses que conté aquesta projecció són mínimes.

De l’anàlisi de les dades de la projecció demogràfica per als propers quatre

anys, destaquen un parell de conclusions interessants:

La població del municipi en termes absoluts es mantindrà

estable al llarg dels propers quatre anys.

El nombre de persones d’edat avançada augmentarà, passant

de tenir 14.512 persones de més de 65 anys a principis de

l’any 2012 a tenir-ne entorn 15.000 a finals de l’any 2017. I

Mion

Guix

Santpedor

Vic

Poble Nou

Viladordis

CatalunyaPasseig

S. Família

Font C.

Valldaura

Escodines

Antic

Cal GravatSt. Pau

Balconada

Xup

Farreres - Comtals

Manresa = 41,5

Edat

< 40

40 - 41

41 - 42

42 - 43

43 - 44

> 44



31

passant de tenir 2.475 persones de més de 85 anys a tenir-ne

entorn 2.700 a finals de l’any 2017.

4.2.5 Pla de Bages

El sistema urbà real de Manresa, conegut com Pla de Bages, va més enllà

dels límits administratius del municipi. Dins l’àrea urbana del Pla de Bages,

es consideren tres corones. La primera corona, la més propera a Manresa,

inclou els municipis de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor i Sant

Fruitós de Bages. La segona corona incorpora Callús, Navarcles, El Pont de

Vilomara i Rocafort i Castellgalí. Per últim, la tercera corona inclou els

municipis de Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Sallent,

Castellnou de Bages i Súria.

Població dels municipis de Pla de Bages

Municipi Població 2002 Població 2012 r Decenni

Manresa 65.779 54,6% 76.702 53,5% 16,6%

Sant Joan de Vilatorrada 9.390 7,8% 10.780 7,5% 14,8%

Santpedor 5.477 4,5% 7.187 5,0% 31,2%

Sant Fruitós de Bages 6.036 5,0% 8.227 5,7% 36,3%

Primera corona 86.682 72,0% 102.896 71,8% 18,7%

Callús 1.366 1,1% 1.909 1,3% 39,8%

Navarcles 5.400 4,5% 5.973 4,2% 10,6%

El Pont de Vilomara i Rocafort 2.750 2,3% 3.775 2,6% 37,3%

Castellgalí 993 0,8% 2.001 1,4% 101,5%

Segona corona 10.509 8,7% 13.658 9,5% 30,0%

Sant Salvador de Guardiola 2.245 1,9% 3.139 2,2% 39,8%

Sant Vicenç de Castellet 7.139 5,9% 9.314 6,5% 30,5%

Sallent 7.079 5,9% 6.875 4,8% -2,9%

Castellnou de Bages 625 0,5% 1.184 0,8% 89,4%

Súria 6.148 5,1% 6.218 4,3% 1,1%

Tercera corona 23.236 19,3% 26.730 18,7% 15,0%

Pla de Bages 120.427 100% 143.284 100% 19,0%

Font: Ajuntament de Manresa i Institut d'Estadística de Catalunya



32

Al Pla de Bages hi resideixen 143.284 habitants, la majoria dels quals

(102.896) habiten a la primera corona. Un aspecte interessant a tenir en

compte és l’important creixement demogràfic que ha registrat el Pla de

Bages al llarg de l’últim decenni: el nombre d’habitants de Pla de Bages ha

augmentat el 19,0% al llarg dels últims deu anys.

Si bé les estructures demogràfiques de les tres corones de Pla de Bages són

similars en termes de composició d’edat i sexe, entre els municipis de la

segona i tercera corona es detecta alguna diferència, com ara que la

població agregada de la segona corona és més jove (40,5 anys) que la

població de la tercera corona (42,4 anys). Tanmateix, a la tercera corona hi

resideix més població de més de 65 anys (20,0%) que a la segona (16,6%).

4.3 CONTEXT ECONÒMIC

La distribució sectorial del PIB del Bages divergeix de la de Catalunya. La

comarca disposa d’una economia fortament industrialitzada: mentre que el

sector secundari aporta el 19,9% del PIB de Catalunya, al Bages n’arriba a

aportar fins el 28,2%. Per contra, la presència del sector serveis és menor

al Bages (55,5% del PIB) que no pas a Catalunya (70,8%). Resulta oportú

puntualitzar que bona part de l’activitat del sector serveis es concentra a

Manresa. Segons dades del Registre Mercantil, tres quartes parts de la

facturació que generen les societats bagenques del sector serveis procedeix

d’empreses ubicades a la primera corona de Pla de Bages. Tant el sector

primari com la construcció registren una major participació en el PIB bagenc

que no pas en el PIB català. El 2,7% del PIB comarcal procedeix del sector

primari, i el 13,7%, de la construcció. El pes d’aquests dos sectors a

l’economia catalana és de l’1,8% i el 7,5% respectivament.



33

En termes del context laboral, el quadre sinòptic del mercat de treball

només pretén il·lustrar de forma sintètica les dades més rellevants. Alguna

de les dades del quadre són de registre i d’altres són estimacions. D’entre

les de registre, es dóna, a més, una certa barreja de fonts d’informació que

fa que la interpretació de les dades hagi de ser feta amb cautela. Malgrat la

prudència amb la qual les dades han de ser interpretades, del quadre

s’extreu un seguit de conclusions interessants.

Pesos sectorials del PIB

Sector Bages Catalunya

Primari 2,7 1,8

Construcció 28,2 19,9

Indústria 13,7 7,5

Serveis 55,5 70,8

Total 100,0 100,0

Font: Servei d'Estudis de la Caixa de Catalunya. Anuari Comarcal

Quadre sinòptic del mercat de treball

Assalariats

27.301

Ocupats

31.789

Autònoms

Actius 4.488

38.864

Homes

3.829

Aturats

Pot. Activa 7.075

49.449 Dones

3.246

Inactius

Població 10.585

76.702

De 0 a 15 anys i majors de 64 anys

27.253

Font: Ajuntament de Manresa i Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

En cursiva: Dades deduïdes

En rodona: Dades de registre



34

Dels 76.702 habitants de Manresa, 49.449 estan en edat de treballar. És el

col·lectiu anomenat població potencialment activa. La part d’aquest

col·lectiu que es troba dins el mercat de treball és la població activa,

independentment de si treballen o no. La part del col·lectiu de la població

potencialment activa que no es troba pas dins el mercat de treball és la

població inactiva. La població pot ser inactiva per diverses raons: Poden ser

estudiants, rendistes o ocupats en les tasques de la llar. El 78,6% de la

població potencialment activa de Manresa són actius i el 21,4% són

inactius. Dels 38.864 actius de Manresa, 27.301 són assalariats, 4.488 són

treballadors autònoms i 7.075 estan en situació d’atur. Dins l’atur manresà,

la població masculina té un major pes que no pas la femenina; el 54,1%

dels aturats de Manresa són homes.

En termes de seguretat, fóra útil disposar d’informació de la desocupació a

nivell de barris ja que això permetria ubicar focus d’atur dins la ciutat, però

no es disposa d’aquesta informació. No obstant això, del creuament de les

dades de desocupació registrades, com podrien ser l’atur segons edat, l’atur

segons nacionalitat o l’atur segons nivell de formació, s’indueix a pensar

que els barris cèntrics (Barri Antic, Escodines i Valldaura) de Manresa

concentren col·lectius importants de desocupats.

Cal afegir que, tradicionalment, el mercat de treball manresà ha registrat

sempre excessos. En períodes de creació de llocs de treball, el ritme de

generació d’ocupació de Manresa és superior al català. I en èpoques de

pèrdua de llocs de treball, a la capital del Bages s’incrementa l’atur de

forma més accentuada que no pas ho fa en el Principat. Cal tenir en

compte, de totes formes, que aquesta peculiaritat registrada històricament

en el mercat laboral de la ciutat no implica que, en el futur, s’hagi de seguir

produint.

4.4 SENSIBILITATS CIUTADANES

Una font d’informació òptima a l’hora de valorar les inquietuds de la

ciutadania és la bústia de queixes i suggeriments de l’Ajuntament de



35

Manresa. Tan sols observant el nombre de queixes i suggeriments que

s’adrecen a l’Ajuntament de Manresa ja s’aprecia que la font és rica. Al llarg

dels nou primers mesos de l’any 2013 s’han rebut 1.683 queixes i

suggeriments.

D’aquesta font d’informació es desprenen aspectes sensibles. El primer

d’ells és que gairebé una de cada deu queixes o suggeriments que es reben

a la bústia fan referència directa a la seguretat ciutadana. Un segon aspecte

a destacar és que entorn un 10% de les 447 queixes i suggeriments que fan

referència a neteja i residus, denuncien la presència de plagues urbanes,

normalment rates.

També tenen una certa presència les queixes adreçades a l’Ajuntament que

denuncien una manca de seguretat dels parcs i jardins. En aquesta línia,

són escrits que fan referència a aspectes perillosos dels parcs, com poden

ser una tanca en mal estat o algun ferro que sobresurt d’un banc. Una

última tipologia de queixa reiterada de la ciutadania que figura dins la

Bústia de queixes i suggeriments

Àmbit de la queixa o suggeriment

Urbanisme 116

Neteja i residus 447

Parcs i jardins 198

Manteniment via pública 362

Mobilitat 151

Seguretat ciutadana 150

Hisenda municipal 28

Punts informació i atenció ciutadana i comunicació 31

Participació ciutadana 6

Serveis a les persones 176

Promoció econòmica 16

Altres queixes i suggeriments 2

Total 1.683

Font: Ajuntament de Manresa

Dades acumulades entre gener i setembre de 2013



36

categoria de serveis a la persona és l’amenaça que suposa la presència de

gossos de races perilloses que no van lligats o que no duen morrió.

4.5 SEGURETAT

Un parell d’aspectes resulten essencials a l’hora de valorar la seguretat

ciutadana d’un àmbit territorial: Els fets delictius registrats i la percepció

que la ciutadania té sobre la seguretat. Per valorar un fet i altre, no es

disposa d’informació pública amb un nivell de detall municipal. Així doncs,

cal recórrer a dades de l’àmbit regional del municipi. En el cas de Manresa

es tracta de la Regió Policial de la Catalunya Central.

De l’informe sobre la seguretat a Catalunya elaborat des del Departament

d’Interior de la Generalitat, es desprèn que dues zones destaquen pel baix

nivell de fets delictius registrats, es tracta de la regió del Pirineu Occidental i

la regió de les Comarques Centrals. La taxa per mil habitants de delictes i

faltes penals en aquests dos àmbits territorials és de 33, una taxa ben baixa

que contrasta amb la registrada a Catalunya (70).

Delictes i faltes penals

Regió policial 2010 2011 2012

Barcelona 124,7 118,7 113,8

Metropolitana Nord 56,1 54,6 55,9

Metropolitana Sud 57,6 59,1 59,4

Camp de Tarragona 83,6 81,7 80,9

Terres de l'Ebre 54,2 50,2 52,2

Regió de Girona 71,8 67,5 68,2

Comarques Centrals 31,6 31,0 33,4

Regió de Ponent 48,8 50,6 53,0

Pirineu Occidental 30,6 31,9 33,1

Catalunya 72,6 70,5 69,9

Font: Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya

Taxa per mil habitants



37

Les dades de percepció registrades a l’Enquesta de seguretat pública

elaborada des del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya

contrasten amb les de delictes i faltes penals registrats en el cas de la Regió

Policial de la Catalunya Central. Mentre que Catalunya Central apareix,

juntament amb la regió del Pirineu Occidental, com la zona més segura del

Principat, en termes de percepció es dóna una diferència notòria entre una

zona i altra. Es té una molt més gran percepció de seguretat en la zona del

Pirineu Occidental (7,3) que no pas a la Regió Policial de les comarques

centrals (6,7). De fet, la percepció de seguretat de la Catalunya Central

s’arrengla amb la registrada a zones com la Regió de Girona (6,6), la regió

de Ponent (6,5) o les regions metropolitanes nord (6,5) i sud (6,5); que no

deixen de ser àrees amb uns índexs registrats de delictes i faltes penals ben

superiors als registrats a la Catalunya Central.

Índex de percepció de la seguretat

Regió policial 2010 2011 2012

Barcelona 5,6 5,5 5,6

Metropolitana Nord 6,4 6,4 6,5

Metropolitana Sud 6,4 6,4 6,5

Camp de Tarragona 6,3 6,3 6,4

Terres de l'Ebre 6,2 6,1 6,4

Regió de Girona 6,5 6,4 6,6

Comarques Centrals 6,7 6,7 6,7

Regió de Ponent 6,8 6,3 6,5

Pirineu Occidental 7,6 7,6 7,3

Catalunya 6,3 6,2 6,3

Font: Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya



38

5 ACTUACIONS

5.1 ACTUACIONS BÀSIQUES DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT

SISTEMA DE SEGURETAT

OBJECTIU 1: MILLORAR EL CONEIXEMENT DE LA SEGURETAT I LA

COORDINACIÓ DELS DIVERSOS ACTORS

1.1

Millorar la

coordinació

dels actors de

la seguretat

1.1.1 Reunió periòdica de la Junta Local de

Seguretat

1.1.2 Reunió periòdica de la Mesa de Coordinació

Operativa

1.1.3 Desenvolupament d’accions conjuntes de la

Policia de Catalunya

1.1.4 Intercanvi diari de comunicats de novetats

entre les policies que actuen al municipi

1.2

Incrementar el

coneixement

de l’estat de la

seguretat

1.2.1 Elaboració d’un informe anual sobre l’estat

de la seguretat local



39

SEGURETAT CIUTADANA

OBJECTIU 2: REDUIR ELS FETS DELINQÜENCIALS

2.1

Reforçar el

model de

proximitat

2.1.1 Implantació d’una agenda sistemàtica de

contactes de la Policia de Catalunya amb

ciutadans i entitats

2.1.2 Garantir la presència policial de les unitats

de proximitat

2.1.3 Implantació d’un procediment de recollida

de denúncies

2.2

Fomentar

l’adopció de

mesures

d’autopro-

tecció per part

de la

ciutadania

2.2.1 Participació en accions de comunicació

sobre autoprotecció de persones i la seva

llar


sobre autoprotecció de comerços i

empreses


sobre els riscos per a la seguretat existents

a Internet


sobre violència masclista, drets de la

persona i serveis d’atenció a les víctimes

2.3

Implantar

mesures

preventives en

àmbits

potencialment

conflictius

2.3.1 Vigilància intensiva a les zones comercials

en horari de major afluència

2.3.2 Elaboració d’un programa específic de

vigilància i prevenció de la seguretat

ciutadana en polígons d’activitat econòmica

2.3.3 Intensificació de la vigilància preventiva a

la zona d’oci

2.4

Incrementar

les accions de

conscienciació

de la

problemàtica

que genera el

món de les

drogues


orientades a prevenir el consum de

drogues

2.4.2 Realització d’accions específiques de

control i reeducació dels menors que

consumeixen drogues



40

SEGURETAT VIÀRIA

OBJECTIU 3: REDUIR L’ACCIDENTALITAT

3.1

Millorar el

compliment de

la disciplina

viària

3.1.1 Realització de controls de trànsit

3.1.2 Realització de campanyes de disciplina

viària sobre infraccions d’estacionament

3.1.3 Control de les activitats amb afectació a la

via i a la seguretat del trànsit

3.1.4 Realització de controls de velocitat

3.2

Sensibilitzar

sobre la

perillositat de

les conductes

de risc

3.2.1 Desenvolupament d’accions de

comunicació sobre les conductes de risc en

la conducció de motocicletes i ciclomotors

3.2.2 Desenvolupament de programes d’educació

viària dirigida a gent gran

3.3

Millorar el Pla

de mobilitat

urbana i el Pla

local de

seguretat

viària

3.3.1 Revisió anual dels plans de mobilitat

urbana i de seguretat viària

3.3.2 Implementar mesures de reducció de

velocitat

3.3.3 Posar en marxa diverses campanyes de

mobilitat segura adreçada a la població

escolar

3.4

Reduir

l’accidentalitat

provocada per

l’alcoholèmia i

el consum

d’estupefaents

3.4.1 Participació en campanyes de comunicació

sobre alcoholèmia i conducció

3.4.2 Realització de controls d’alcoholèmia de

caràcter general

3.4.3 Realització de controls d’alcoholèmia i

estupefaents en zones i horaris d’oci

nocturn

3.5

Reduir el

nombre

d’atropella-

ments i la

gravetat

d’aquests

accidents

3.5.1 Elaboració del Pla anual de prevenció

d’atropellaments

3.5.2 Realització de campanyes de sensibilització

sobre els riscos inherents al trànsit, per a

conductors i vianants, i les bones

pràctiques per evitar atropellaments

3.5.3 Realització de controls policials específics

sobre infraccions que incrementen el risc

d’atropellaments



41

EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL

OBJECTIU 4: PROTEGIR LA CIUTADANIA DAVANT DELS RISCOS

NATURALS I ANTRÒPICS DETECTATS

4.1

Elaborar i

actualitzar els

plans de

protecció civil

4.1.1 Revisar el Pla bàsic de protecció civil

4.1.2 Elaboració dels plans d’actuació municipal

(PAM)

4.1.3 Elaboració o actualització dels plans

específics municipals (PEM)

4.1.4 Elaboració de plans d’autoprotecció (PAU)

en edificis, instal·lacions municipals i /o

activitats municipals

4.2

Incrementar

l’adopció de

mesures

preventives

4.2.1 Realització de simulacres i accions

formatives davant de situacions

d’emergències

4.2.2 Revisar, informar i homologar els plans

d’autoprotecció (PAU) d’activitats i edificis

privats

4.2.3 Impulsar la plena cobertura de

desfibril·ladors a la ciutat

4.3

Col·laborar en

l’adopció de

mesures

preventives

per part del

sector privat

4.3.1 Assessorar les empreses privades

obligades a disposar de plans

d’autoprotecció

4.3.2 Assessorar les entitats que celebren

esdeveniments per a l’elaboració del

document bàsic de les mesures

d’autoprotecció



42

CIVISME

OBJECTIU GENERAL 5: REDUIR LES CONDUCTES QUE VAN EN

DETRIMENT DE LA CONVIVÈNCIA PACÍFICA

5.1 Incrementar la

cohesió social

5.1.1 Desenvolupament d’accions de

comunicació sobre convivència i civisme

5.1.2 Desenvolupament del programa de

prevenció de l’absentisme escolar

5.1.3 Desenvolupament de programes

preventius en medis oberts

5.2

Reduir els

comporta-

ments incívics

5.2.1 Vigilància d’espais potencialment

conflictius

5.2.2 Mediació en conflictes

5.2.3 Realització de controls d’horaris i soroll en

activitats públiques i d’oci



43

SANITAT

OBJECTIU GENERAL 6: GARANTIR LA SEGURETAT SANITÀRIA DE LA

POBLACIÓ

6.1

Garantir la

seguretat

alimentària en

el transport

d’aliments

6.1.1 Elaborar un protocol d’actuació per

irregularitats sanitàries detectades en el

transport d’aliments

6.1.2 Elaborar un protocol d’actuació en cas

d’accident de trànsit en el transport de

bestiar viu

6.2

Potenciar la

tinença

responsable

d’animals de

companyia

6.2.1 Realització de campanyes sobre la tinença

responsable d’animals

6.2.2 Aplicar l’Ordenança de tinença d’animals

6.2.3 Control de plagues urbanes

6.3

Intervenció en

prevenció de

consum de

drogues i

alcohol

6.3.1 Formar i informar sobre els perills derivats

del consum de drogues i alcohol

6.3.2 Posar en marxa el programa ‘Nits de

qualitat’



44

URBANISME I MEDI AMBIENT

OBJECTIU GENERAL 7: REDUIR L’ACCIDENTALITAT PRODUÏDA PER

ELEMENTS A LA VIA PÚBLICA I REDUIR LA CONTAMINACIÓ

7.1

Reduir

l’accidentalitat

produïda per

elements a la

via pública

7.1.1 Garantir el compliment de la normativa de

seguretat en les obres

7.1.2 Garantir la seguretat del mobiliari i el

disseny dels espais urbans

7.1.3 Millorar la seguretat dels edificis

7.2 Disminuir la

contaminació

7.2.1 Reduir els nivells de contaminació i

garantir els límits establerts

7.2.2 Aplicar el protocol d’actuació davant la

contaminació acústica

7.2.3 Definir i aplicar un protocol d’actuació

davant la detecció d’abocadors il·legals



45

5.2 SISTEMA DE SEGURETAT


Millorar el coneixement de la seguretat i la coordinació dels diversos actors

Objectiu 1.1: Millorar la coordinació dels actors de la seguretat

Acció 1.1.1: Reunió periòdica de la Junta Local de Seguretat

Objectiu Promoure una major coordinació entre els actors de la seguretat de

Manresa i fomentar l’intercanvi d’opinions per millorar la seguretat de

la ciutat.

Responsabilitat L’alcalde és el responsable de convocar la reunió de la Junta Local de

Seguretat.

Accions que conformen l’actuació Redactar l’ordre del dia de la reunió de la Junta Local de

Seguretat. Es duran a terme un mínim de dues reunions ordinàries per any. Una cap al febrer i l’altra cap al setembre.

L’ordre del dia de la reunió del febrer inclourà un punt per presentar i debatre l’informe anual sobre l’estat de la seguretat local.

L’ordre del dia de la reunió del setembre inclourà un punt per debatre el grau de compliment del Pla local de seguretat. El

debat ha de generar propostes per millorar el Pla local de seguretat, un informe que ha de ser considerat com un document ‘viu’.

Redactar l’acta de la reunió.

Indicadors Reunions de la Junta Local de Seguretat

Font: Alcaldia



46



Objectiu 1.1: Millorar la coordinació dels actors de la seguretat

Acció 1.1.2: Reunió periòdica de la Mesa de Coordinació Operativa

Objectiu Establir reunions periòdiques de la Mesa de Coordinació Operativa per

planificar de forma més eficient els serveis dels cossos de seguretat

operatius a la ciutat.

Responsabilitat

El cap de la Policia Local de Manresa i el cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra són els responsables de convocar la reunió de la Mesa de Coordinació Operativa.

Accions que conformen l’actuació Redactar l’ordre del dia de la reunió de la Mesa de Coordinació

Operativa.

Convocar la Mesa de Coordinació Operativa. Tractar, entre d’altres temes, la detecció de fets rellevants que

afectin la seguretat, el disseny i planificació de campanyes i operatius conjunts, la definició d’objectius i l’anàlisi de dades.

Redactar acta de la reunió.

Indicadors Reunions de la Mesa de Coordinació Operativa Font: Policia Local de Manresa i Mossos d’Esquadra



47

SISTEMA DE SEGURETAT Millorar el coneixement de la seguretat i la coordinació dels

diversos actors

Objectiu 1.1: Millorar la coordinació dels actors de la seguretat Acció 1.1.3: Desenvolupament d’accions conjuntes de la Policia de

Catalunya

Objectiu

Promoure les accions conjuntes entre la Policia de la Generalitat (Mossos d’Esquadra) i la Policia Local de Manresa.

Responsabilitat La Junta Local de Seguretat i la Mesa de Coordinació Operativa

vetllaran per dur a terme accions conjuntes necessàries entre la Policia

de la Generalitat i la Policia Local de Manresa.

Accions que conformen l’actuació Dur a terme dispositius conjunts.

Dur a terme accions concretes, com ara patrullatge mixt, policia de proximitat o operacions especials en moments puntuals.

Indicadors

Nombre d’operacions conjuntes dutes a terme Font: Policia Local de Manresa i Mossos d’Esquadra



48


diversos actors

Objectiu 1.1: Millorar la coordinació dels actors de la seguretat Acció 1.1.4: Intercanvi diari de comunicats de novetats entre les

policies que actuen al municipi

Objectiu

Promoure l’intercanvi d’informació entre els diversos cossos policials que actuen al municipi.

Responsabilitat Policia Local de Manresa Mossos d’Esquadra

Accions que conformen l’actuació Intercanvi d’informació entre els cossos i els serveis de seguretat que

actuen en el municipi, per mitjà dels instruments i els procediments

establerts per la normativa vigent i el conveni subscrit.

Indicadors Nombre de comunicats de novetats enviats pels Mossos

d’Esquadra a la Policia Local Nombre de comunicats de novetats enviats per la Policia Local

als Mossos d’Esquadra Font: Policia Local de Manresa i Mossos d’Esquadra



49


diversos actors

Objectiu 1.2: Incrementar el coneixement de l’estat de la seguretat Acció 1.2.1: Elaboració d’un informe anual sobre l’estat de la

seguretat local

Objectiu

Elaborar un informe anual que permeti conèixer l’estat de la seguretat, en la seva accepció més ampla, de Manresa. Presentar l’informe anual

de seguretat a la Junta Local de Seguretat i debatre els punts crítics.

Contingut de l’informe anual de seguretat Índex

1. Seguretat ciutadana 1.1 Delinqüència

1.1.1 Estadístiques 1.1.2 Mapes delictius del municipi

1.2 Drogues

1.2.1 Estadístiques 1.2.2 Mapes de consum de drogues

1.2.3 Mapes de tinença de drogues

2. Seguretat viària

2.1 Plànol de jerarquia viària 2.1.1 Xarxa bàsica

2.1.2 Vies locals 2.2 Estadístiques

2.2.1 Denúncies per infraccions dinàmiques

2.2.2 Denúncies per seguretat passiva 2.2.3 Denúncies per documentació

2.2.4 Denúncies per estacionament 2.2.5 Denúncies per alcoholèmia

2.3 Mapa d’accidentabilitat a la ciutat

2.4 Identificar els punts de major accidentalitat

3. Emergències i Protecció Civil 3.1 Estadístiques 3.2 Mapes

4. Civisme

4.1 Incorporar les dades més rellevants de l’Observatori de Civisme

5. Sanitat 5.1 Estadístiques



50

5.2 Mapes

6. Urbanisme i medi ambient

6.1 Estadístiques 6.2 Mapes

Responsabilitat

La responsabilitat de coordinació de l’elaboració de l’informe anual de seguretat recau en els coordinadors del Pla local de seguretat. La responsabilitat d’aconseguir les diverses dades recau en els

departaments següents: Seguretat ciutadana: Policia Local de Manresa i Mossos

d’Esquadra Seguretat viària: Policia Local de Manresa i Secció de Mobilitat

dels Serveis del Territori de l’Ajuntament de Manresa

Emergències i protecció civil: Servei d’Emergències i Protecció Civil

Civisme: Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de l’Ajuntament de Manresa

Sanitat: Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de l’Ajuntament de Manresa

Urbanisme i medi ambient: Serveis del Territori de l’Ajuntament

de Manresa i Servei de Paisatge i Medi Ambient

Accions que conformen l’actuació Recull d’informació.

Elaboració de l’informe. Presentació de l’informe a la Junta Local de Seguretat.

Indicadors

S’ha elaborat l’informe? Sí o no

S’ha presentat l’informe a la Junta Local de Seguretat? Sí o no



51

5.3 SEGURETAT CIUTADANA

SEGURETAT CIUTADANA


Objectiu 2.1: Reforçar el model de proximitat

Acció 2.1.1: Implantació d’una agenda sistemàtica de contactes de la Policia de Catalunya amb ciutadans i entitats

Objectiu Evitar la duplicitat de tasques mitjançant la coordinació, entre les dues

policies, dels contactes que es fan amb ciutadans i entitats.

Responsabilitat

Mossos d’Esquadra Policia Local de Manresa

Aspecte a tenir en compte Sense agenda coordinada, es dóna el cas que un cos de policia fa un

contacte amb una entitat i, al poc temps, un altre cos de policia fa una segona visita pel mateix motiu.

Accions que conformen l’actuació Treballar amb les estructures centrals de la Divisió de Sistemes

d'Informació Policial de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra per tal de fer viable l’agenda coordinada.

Determinar una agenda coordinada de proximitat. A l’agenda només s’ha d’introduir la convocatòria, no pas el

resultat del contacte.

Disseny de l’aplicatiu informàtic que ha de fer d’agenda coordinada.

Introduir a l’agenda coordinada les visites realitzades.

Indicadors

Nombre d’entrades a l’agenda coordinada de proximitat Font: Agenda coordinada de proximitat



52

SEGURETAT CIUTADANA


Objectiu 2.1: Reforçar el model de proximitat

Acció 2.1.2: Garantir la presència policial de les unitats de proximitat

Objectiu Incrementar la percepció de seguretat dels ciutadans.

Responsabilitat Mossos d’Esquadra

Policia Local de Manresa

Aspecte a tenir en compte

La presència policial es determina tant d’ofici com en funció de la demanda ciutadana o problemàtiques concretes.

Accions que conformen l’actuació Garantir la presència policial de proximitat segons les pautes fixades a

l’agenda.

Indicadors Indicador de delictes i faltes penals

Font: Informe sobre la seguretat a Catalunya Indicador de percepció de seguretat

Font: Enquesta de seguretat pública



53

SEGURETAT CIUTADANA Millorar el coneixement de la seguretat i la coordinació dels

diversos actors

Objectiu 2.1: Reforçar el model de proximitat Acció 2.1.3: Implantació d’un procediment de recollida de

denúncies

Objectiu Facilitar la recollida de denúncies a col·lectius de risc mantenint

contactes amb el sector comercial per desenvolupar eines de prevenció.

Responsabilitat



La recollida de denúncies està pensada, especialment, per a comerços.

Accions que conformen l’actuació

Dotar de formularis de denúncies a les patrulles. Lliurar el formulari al comerç que el sol·liciti. Recollir el formulari complimentat.

Indicadors Nombre de denúncies recollides fora de les oficines



54

SEGURETAT CIUTADANA


Objectiu 2.2: Fomentar l’adopció de mesures d’autoprotecció per

part de la ciutadania Acció 2.2.1: Participació en accions de comunicació sobre

autoprotecció de persones i la seva llar

Objectiu

Informar els ciutadans sobre les mesures bàsiques per protegir-se a si mateixos, la seva llar i altres riscos.




Organitzar xerrades a les entitats i associacions de Manresa. Campanya de comunicació de protecció de les persones i la seva llar

durant les diverses èpoques de l’any.

Indicadors

Nombre de xerrades fetes referents a autoprotecció



55

SEGURETAT CIUTADANA



part de la ciutadania Acció 2.2.2: Participació en accions de comunicació sobre

autoprotecció de comerços i empreses

Objectiu

Informar els representants d’empreses i comerços sobre les mesures bàsiques a adoptar per protegir les empreses i comerços.




Organitzar xerrades dirigides a associacions d’empresaris i comerciants de Manresa.

Campanya de comunicació d’autoprotecció al llarg de l’any.

Indicadors

Nombre de xerrades fetes referents a autoprotecció d’empreses i comerços



56

SEGURETAT CIUTADANA



part de la ciutadania Acció 2.2.3: Participació en accions de comunicació sobre els riscos

per a la seguretat existents a Internet

Objectiu Fomentar l’ús segur d’Internet




En l’actualitat es fan xerrades sota el títol ‘Internet segura’ que tenen una bona acceptació Aquestes xerrades van adreçades, bàsicament, a

instituts, pares i associacions de veïns.


Fer xerrades adreçades a associacions, institucions i centres educatius alertant sobre els riscos per a la seguretat existents a Internet.

Indicadors Nombre de xerrades sobre els riscos per a la seguretat existents a

Internet



57


diversos actors

Objectiu 2.2: Fomentar l’adopció de mesures d’autoprotecció per part de la ciutadania

Acció 2.2.4: Participació en accions de comunicació sobre violència masclista, drets de la persona i serveis d’atenció a les víctimes

Objectiu Incrementar la percepció de la problemàtica de la violència masclista i

domèstica.

Responsabilitat

Mossos d’Esquadra Policia Local de Manresa Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de l’Ajuntament de

Manresa

Accions que conformen l’actuació Mesures preventives: Oferir xerrades sobre violència masclista i drets de la persona.

Mesures pal·liatives: Donar suport a les víctimes.

Consideració Dins les mesures pal·liatives, tenen un pes específic especialment

destacable dos equips: SIAD de l’Ajuntament de Manresa

Equip de seguiment de les víctimes dels Mossos d’Esquadra

Indicadors

Nombre de xerrades Nombre de seguiments



58


diversos actors

Objectiu 2.3: Implantar mesures preventives en àmbits potencialment conflictius

Acció 2.3.1: Vigilància intensiva a les zones comercials en horari de major afluència

Objectiu Incrementar la percepció de seguretat a les zones comercials amb

programes estacionals i específics per millorar la seguretat als

comerços.

Responsabilitat Mossos d’Esquadra Policia Local de Manresa


Definir les zones comercials i els horaris d’alta afluència. Fer un seguiment de les dades de delictes registrades.

Indicadors Nombre de delictes contra el patrimoni dins l’àmbit de comerç



59


diversos actors


Acció 2.3.2: Elaboració d’un programa específic de vigilància i prevenció de la seguretat ciutadana en polígons d’activitat

econòmica

Objectiu

Fita subjectiva: Incrementar la percepció de seguretat en els polígons d’activitat

econòmica.

Fita objectiva:

Reduir el nombre de robatoris en els polígons d’activitat econòmica.

Responsabilitat


Accions que conformen l’actuació Establir contactes amb els representants de les associacions dels

polígons d’activitat econòmica. Incrementar el patrullatge.

Indicadors Nombre d’il·lícits penals dins l’àmbit dels polígons d’activitat econòmica

Percepció de seguretat dels polígons d’activitat econòmica

Nota metodològica Per obtenir l’índex de percepció de seguretat dels polígons d’activitat

econòmica, es durà a terme una enquesta entre els empresaris dels

polígons d’activitat econòmica.



60


diversos actors


Acció 2.3.3: Intensificació de la vigilància preventiva a la zona d’oci

Objectiu Augmentar la percepció de seguretat a les zones d’oci.

Responsabilitat


Accions que conformen l’actuació Seguiment de les tendències d’oci manresà.

Presència policial als indrets d’oci en horaris d’alta afluència.

Indicadors Nombre de controls que es fan en horari nocturn



61

SEGURETAT CIUTADANA


Objectiu 2.4: Incrementar les accions de conscienciació de la

problemàtica que genera el món de les drogues Acció 2.4.1: Participació en accions de comunicació orientades a

prevenir el consum de drogues

Objectiu

Augmentar el grau de conscienciació de la problemàtica que genera el món de les drogues.


Policia Local de Manresa Servei d’Ensenyament, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Manresa

Accions que conformen l’actuació Programa formatiu de prevenció del consum de drogues en els centres

d’educació secundària: Xerrades per part de la policia.

Indicadors Nombre de xerrades



62


diversos actors

Objectiu 2.4: Incrementar les accions de conscienciació de la problemàtica que genera el món de les drogues

Acció 2.4.2: Realització d’accions específiques de control i reeducació dels menors que consumeixen drogues

Objectiu Augmentar la conscienciació del problema dels menors que

consumeixen substàncies estupefaents.

Responsabilitat

Mossos d’Esquadra Policia Local de Manresa Fundació Althaia

Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de l’Ajuntament de Manresa

Aspecte a destacar Els menors que són localitzats consumint drogues són multats. La

multa és bescanviable per l’assistència a uns tallers educatius determinats en el marc del Programa municipal de conciliació i

reparació per consum i tinença de drogues definit i aprovat en el Protocol: Programa de mesures alternatives a efectuar per l’Ajuntament de Manresa, el cos de Mossos d’Esquadra i la Policia Local

de Manresa. Els menors assisteixen al CESAM, el Servei de Salut Mental d’Althaia,

on l’equip de psicòlegs valora la tipologia del menor consumidor (experimental, esporàdic, habitual o de risc).

Accions que conformen l’actuació Detecció dels menors que consumeixen drogues.

Aplicar una multa als menors que consumeixen drogues. Bescanviar, eventualment, la multa per l’assistència als tallers

educatius.

Indicadors

Nombre de menors que s’acullen al programa d’acollida Nombre de menors expedientats

Percentatge de menors que s’acullen al programa sobre el nombre de menors expedientats



63

5.4 SEGURETAT VIÀRIA

SEGURETAT VIÀRIA Reduir l’accidentalitat

Objectiu 3.1: Millorar el compliment de la disciplina viària

Acció 3.1.1: Realització de controls de trànsit

Objectiu Establir controls de trànsit que facin incrementar el compliment de les

normes de disciplina viària.

Remarca El volum de controls de trànsit a dur a terme haurà de ser equilibrat,

en el sentit que, per una banda, ha d’aconseguir que el trànsit segueixi les normes viàries i, per una altra banda, no ha de generar un destorb continu a la població. S’ha de tenir en compte, a més, que un excés de

controls va en detriment de la imatge de policia pròxima, que és l’objectiu de la policia local.

Responsabilitat Policia Local de Manresa


Determinar un programa anual que inclogui una planificació dels controls següents:

Controls de trànsit sobre infraccions dinàmiques (semàfors,

prioritat de pas, velocitat i normes de circulació). Controls de trànsit sobre seguretat passiva (cinturó, casc i

dispositius de retenció infantil). Controls de trànsit sobre documentació de conductors i

vehicles.

Adaptar el programa anual d’acord amb el dia-a-dia. Dur a terme, per part de les patrulles, els controls.

Indicadors Nombre de controls

Nombre de denúncies



64

SEGURETAT VIÀRIA

Reduir l’accidentalitat

Objectiu 3.1: Millorar el compliment de la disciplina viària Acció 3.1.2: Realització de campanyes de disciplina viària sobre

infraccions d’estacionament

Objectiu

Reduir a la mínima expressió les infraccions per estacionament.

Remarca

Les infraccions d’estacionament perjudiquen en alta mesura la fluïdesa del trànsit a la ciutat ja que bloquegen espais destinats reservats a

determinats usos previstos perquè el trànsit sigui fluid. Un elevat control de la disciplina viària sobre infraccions d’estacionament no va en detriment de la imatge de policia pròxima que ha de donar de la

policia local. Ans al contrari, la presència de vehicles mal estacionats dóna imatge de manca de control.



Sancionar tot aquell vehicle que estigui estacionat a: Estacionament en doble filera.

Pas de vianants.

Vorera. Estacionament per discapacitats.

Estacionament a càrrega i descàrrega. Estacionament a parades de transport públic.

Indicadors Nombre de controls

Nombre de denúncies



65

SEGURETAT VIÀRIA


Objectiu 3.1: Millorar el compliment de la disciplina viària Acció 3.1.3: Control de les activitats amb afectació a la via i a la

seguretat del trànsit

Objectiu

Minimitzar l’impacte en la seguretat del trànsit a l’hora de dur a terme activitats que afecten la via.


Secció de Mobilitat dels Serveis del Territori de l’Ajuntament de Manresa

Accions que conformen l’actuació Obres i mudances:

Les obres i mudances amb una afectació mínima són resoltes directament per la Policia Local.

Les obres i mudances amb una certa afectació a la seguretat del

trànsit són tractades amb les accions següents: Coordinació entre Urbanisme i Policia Local.

L’inspector de mobilitat facilita la documentació i els tràmits al responsable.

La Policia Local controla la senyalització de les plaques i

ofereix instruccions bàsiques.

Activitats comercials: Valoració de les afectacions que pot tenir per la mobilitat

l’impacte d’una nova activitat comercial.

Redactar les mesures correctores a adoptar.

Indicadors Nombre d’activitats que afecten la via pública



66

SEGURETAT VIÀRIA


Objectiu 3.1: Millorar el compliment de la disciplina viària Acció 3.1.4: Realització de controls de velocitat

Objectiu Disminuir el nombre de vehicles que sobrepassa la velocitat màxima

permesa.

Responsabilitat



Prefectura determina els controls de velocitat. Aprofitar les dades de l’aforador que disposa el departament de

Mobilitat per detectar indrets de la ciutat on es circula en excés de velocitat.

Indicadors Evolutiu del nombre de controls

Evolutiu del nombre de denúncies



67

SEGURETAT VIÀRIA


Objectiu 3.2: Sensibilitzar sobre la perillositat de les conductes de risc

Acció 3.2.1: Desenvolupament d’accions de comunicació sobre les conductes de risc en la conducció de motocicletes i ciclomotors

Objectiu Reduir el nombre d’accidents de motocicletes i ciclomotors.


Relació Aquesta acció (3.2.1) manté una relació directa amb l’acció 3.4.1 -

Participació en campanyes de comunicació sobre alcoholèmia i conducció -, ja que en la mateixa xerrada que es tracta el tema de les

conductes de risc en la conducció de motocicletes i ciclomotors, es tracta el tema de comunicació sobre alcoholèmia i conducció.

Accions que conformen l’actuació La Policia Local oferirà xerrades a centres de secundària. Normalment,

es disposa d’informació audiovisual de la Generalitat que serveix de suport. Amb les xerrades es pretén sensibilitzar els conductors de

motocicletes i ciclomotors sobre els perills inherents a les conductes de risc en la conducció.


Nombre d’assistents a les xerrades



68

SEGURETAT VIÀRIA


Objectiu 3.2: Sensibilitzar sobre la perillositat de les conductes de risc

Acció 3.2.2: Desenvolupament de programes d’educació viària dirigida a gent gran

Objectiu Disminuir el nombre d’accidents en els quals hi ha implicada gent gran.



Secció de Mobilitat dels Serveis del Territori de l’Ajuntament de

Manresa

Antecedents A Manresa no s’ha dut mai a terme cap acció en aquest sentit. No

existeix cap programa d’educació viària destinat a la gent gran.


La Policia Local oferirà xerrades en esplais de gent gran a població d’edat avançada fent especial èmfasi en els riscos que

comporta travessar carrers per fora dels passos de vianants, la necessitat de passar els semàfors només quan estiguin en verd i parar atenció amb els carrils bici.

A les mateixes xerrades, es promourà l’ús del transport públic i es donaran indicacions bàsiques per fer ús d’aquest servei de

forma segura.

Indicadors

Nombre de xerrades Nombre d’assistents a les xerrades

Nombre de targetes T-Social



69

SEGURETAT VIÀRIA


Objectiu 3.3: Millorar el Pla de mobilitat urbana i el Pla local de seguretat viària

Acció 3.3.1: Revisió anual dels plans de mobilitat urbana i de seguretat viària

Objectiu Augmentar la qualitat del Pla local de seguretat viària i del Pla de

mobilitat urbana.

Responsabilitat

Policia Local de Manresa Secció de Mobilitat dels Serveis del Territori de l’Ajuntament de

Manresa


Seguiment del Pla local de seguretat viària i del Pla de mobilitat urbana.

Detectar els punts crítics del Pla local de seguretat viària i del Pla de mobilitat urbana.

Incorporar millores en el Pla local de seguretat viària i en el Pla

de mobilitat urbana.

Indicadors S’ha fet una revisió del Pla de mobilitat urbana? Sí o no

S’ha fet una revisió del Pla local de seguretat viària?

Sí o no



70

SEGURETAT VIÀRIA



Acció 3.3.2: Implementar mesures de reducció de velocitat

Objectiu

Reduir la velocitat dels vehicles a les vies sensibles.

Responsabilitat

Policia Local de Manresa Secció de Mobilitat dels Serveis del Territori de l’Ajuntament de

Manresa


Identificar els punts crítics en els quals s’hauria d’actuar per reduir la velocitat, sovint són punts propers a col·legis i parcs.

El departament de Mobilitat redacta un estudi per veure quines mesures s’han d’emprendre per reduir la velocitat. Les mesures poden ser del tipus zona-30, rotonda, millora de la senyalització,

pas elevat o sistema reductor de velocitat. Coordinació entre Policia Local i el departament de Mobilitat,

prèvia a la implantació de les mesures considerades per reduir la velocitat, per valorar les propostes de l’estudi.

Implantació de les mesures considerades per reduir la velocitat.

Indicadors

Nombre de punts en els quals s’ha actuat



71

SEGURETAT VIÀRIA



Acció 3.3.3: Posar en marxa diverses campanyes de mobilitat segura adreçada a la població escolar

Objectiu Incrementar la seguretat viària dels escolars i augmentar el nombre de

nens i nenes que van a l’escola caminant o en bus.

Responsabilitat

Secció de Mobilitat dels Serveis del Territori de l’Ajuntament de Manresa

Servei d’Ensenyament, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Manresa


Definir rutes segures per als recorreguts que van als centres d’ensenyament.

Dur a terme una campanya de comunicació per promoure que es vagi caminant a l’escola.

Campanyes als centres d’educació secundària per promoure l’ús

del transport públic.

Indicadors Alumnes que van a l’escola a peu (enquesta) Nombre de targetes T-12



72

SEGURETAT VIÀRIA


Objectiu 3.4: Reduir l’accidentalitat provocada per l’alcoholèmia i el consum d’estupefaents

Acció 3.4.1: Participació en campanyes de comunicació sobre alcoholèmia i conducció

Objectiu Incrementar el grau de sensibilització dels conductors sobre el perill

que comporta el consum d’alcohol i estupefaents a l’hora de conduir.

Responsabilitat


Relació

Aquesta acció (3.4.1) manté una relació directa amb l’acció 3.2.1 - Desenvolupament d’accions de comunicació sobre les conductes de risc

en la conducció de motocicletes i ciclomotors -, ja que en la mateixa xerrada enfocada a alumnes de centres de secundària es tracta el tema

de l’alcoholèmia i el consum d’estupefaents. Aquesta acció (3.4.1) també manté una relació directa amb l’acció

3.2.2 - Desenvolupament de programes d’educació viària en esplais de

gent gran -, ja que en la mateixa xerrada dirigida a la gent gran, es dedica un apartat a parlar dels riscos que comporta, tant per

conductors com per vianants, la conducció sota l’efecte de l’alcohol o substàncies estupefaents.

Accions que conformen l’actuació La Policia Local oferirà xerrades a institucions de la ciutat sobre

els perills que comporta el consum d’alcohol i els estupefaents a l’hora de conduir.

Campanya publicitària per donar a conèixer a les institucions de

la ciutat que la Policia Local de Manresa ofereix el servei de fer xerrades a les institucions.


Nombre d’assistents a les xerrades



73

SEGURETAT VIÀRIA



Acció 3.4.2: Realització de controls d’alcoholèmia de caràcter general

Objectiu Reduir el nombre de persones que condueixen havent consumit alcohol

o estupefaents.

Responsabilitat



Dissenyar un programari on es determinen els controls d’alcoholèmia a dur a terme al llarg de l’any.

Aplicar el pla de controls d’alcoholèmia.

Indicadors

Nombre de controls Nombre de denúncies



74

SEGURETAT VIÀRIA



Acció 3.4.3: Realització de controls d’alcoholèmia i estupefaents en zones i horaris d’oci nocturn

Objectiu Reduir el nombre de persones que condueixen havent consumit alcohol

o estupefaents en hores d’oci nocturn.

Responsabilitat


Relació

Si bé aquesta acció (3.4.3) manté una relació directa amb l’acció 3.4.2 - Realització de controls d’alcoholèmia de caràcter general -, els

controls d’alcoholèmia i consum d’estupefaents en zones i horaris d’oci nocturn no poden ser programats de forma exhaustiva en un termini

d’un any, ja que les zones d’oci nocturn i els horaris són canviants.


Dissenyar un programari on es determinen els controls d’alcoholèmia a dur a terme al llarg de l’any.

Recopilar informació sobre les tendències de l’oci nocturn. Aplicar els controls d’alcoholèmia d’acord amb el Pla

d’alcoholèmies i el coneixement de l’oci nocturn.

Indicadors

Nombre de controls Nombre de denúncies



75

SEGURETAT VIÀRIA


Objectiu 3.5: Reduir el nombre d’atropellaments i la gravetat d’aquests accidents

Acció 3.5.1: Elaboració del Pla anual de prevenció d’atropellaments

Objectiu

Reduir el nombre d’atropellaments i la gravetat d’aquests accidents.

Responsabilitat


Continguts El Pla de prevenció d’atropellaments anual és de 16 de gener de l’any n

fins el 15 de gener de l’any n+1. Els continguts del Pla estan en funció

dels resultats registrats, de les directrius del Servei Català de Trànsit i dels suggeriments proposats per actors de la seguretat viària com

podrien ser el RACC, el Montepio de conductors o les associacions de veïns. El pla consta de quatre apartats:

Anàlisi de dades Proposta de millores estructurals

Bescanvi de places d’aparcament de cotxes prèvies a pas de vianants per places d’aparcament de motos

Manteniment de les pintures amb missatges tipus ‘Dos de

cada tres ferits greus a Manresa anava a peu’ als passos de vianants

Campanyes de sensibilització (vessant de conscienciació) Denúncies simulades

Educació viària i parc infantil de trànsit

Control policial (vessant de control) Sobre conductors

Incidència velocitat Incidència semàfors vermells Incidència passos de vianants

Distraccions al volant Sobre vianants

Incidència semàfors vermells Incidència passos de vianants

Accions que conformen l’actuació La comissió de seguiment del Pla de prevencions

d’atropellaments analitza les dades registrades i la seva



76

evolució.

Redacció del Pla anual de prevenció d’atropellaments.

Indicadors Nombre d’atropellaments S’ha elaborat el Pla anual de prevenció d’atropellaments?

Sí o no



77

SEGURETAT VIÀRIA



Acció 3.5.2: Realització de campanyes de sensibilització sobre els riscos inherents al trànsit, per a conductors i vianants, i les bones

pràctiques per evitar atropellaments

Objectiu

Incrementar la sensibilització de conductors i vianants sobre els riscos inherents al trànsit en vies urbanes.


Accions que conformen l’actuació Les campanyes de sensibilització queden definides dins el Pla anual de

prevenció d’atropellaments. Uns exemples de campanyes són els següents:

Díptics. Objectes de publicitat il·luminada (Opi). Mobiliari urbà de publicitat il·luminada (Mupi).

Teatre al carrer. Road show.

Xerrades. Educació viària i parc infantil de trànsit.

Indicadors Nombre d’accions dutes a terme



78

SEGURETAT VIÀRIA



Acció 3.5.3: Realització de controls policials específics sobre infraccions que incrementen el risc d’atropellaments

Objectiu Disminuir el nombre d’atropellaments i la gravetat dels accidents.


Comentari Si bé la denúncia a conductors que no respecten les normes de

circulació tenen una bona acceptació social, les denúncies a vianants que infringeixen normes de seguretat no gaudeixen d’una bona

acceptació social.


Control sobre conductors: Incidència velocitat.

Respectar els semàfors. Respectar els passos de vianants.

Distraccions al volant. Control sobre vianants:

Respectar els semàfors. Respectar els passos de vianants.

Indicadors Nombre de controls específics sobre atropellaments

Nombre de denúncies simulades



79

5.5 EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL


Protegir la ciutadania davant dels riscos naturals i antròpics detectats

Objectiu 4.1: Elaborar i actualitzar els plans de protecció civil

Acció 4.1.1: Revisar el Pla bàsic de protecció civil

Objectiu

Millorar l’actual Pla bàsic de protecció civil.

Responsabilitat

Servei d’Emergències i Protecció Civil

Remarca L’últim Pla bàsic de protecció civil de Manresa es va elaborar l’any

1991.


Revisió del Pla bàsic de protecció civil. Detectar mancances, aspectes obsolets i punts febles de l’actual

Pla bàsic de protecció civil. Incorporar les millores en el Pla bàsic de protecció civil,

adaptant-les a la situació actual del municipi.

Indicadors

S’ha actualitzat el Pla bàsic de protecció civil? Sí o no



80




Acció 4.1.2: Elaboració dels plans d’actuació municipal (PAM)

Objectiu

Actualitzar els plans especials de protecció civil.

Responsabilitat


Plans d’actuació municipal (PAM) Incendis forestals El Pla està fet, està aprovat però està pendent d’homologar. Un cop

homologat serà vigent fins l’any 2016

Nevades El Pla està fet, aprovat i homologat, però era vigent fins maig de

2008

Inundacions

El Pla està fet, aprovat i homologat, però era vigent fins juliol de 2010

Químic El Pla està pendent d’elaboració

Radiològic El Pla està pendent d’elaboració

Emergències sísmiques

El Pla està fet, aprovat, homologat i és vigent fins juliol de 2015 Transport de mercaderies perilloses

El Pla està pendent d’elaboració

Accions que conformen l’actuació Les tres fases per elaborar un pla són les següents: Redacció del pla.

Aprovació del pla. Homologació del pla.



81

Remarca Amb els recursos actuals del Servei d’Emergències i Protecció Civil,

resulta impossible redactar tots els plans d’actuació municipal. Es dóna el cas de disposar de plans que malgrat no estar vigents a nivell

administratiu es mantenen vigents a nivell operatiu.

Calendari (PAM)

Incendis forestals: Homologar el Pla al llarg de l’any 2014 i actualitzar l’any 2017

Nevades: Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2014

Inundacions:

Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2015 Químic:

Homologar el Pla al llarg de l’any 2014

Radiològic: Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2014

Emergències sísmiques: Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2017

Transport de mercaderies perilloses Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2015

Indicadors (PAM)

S’ha homologat el Pla d’actuació municipal d’incendis forestals? Sí o no

S’ha actualitzat el Pla d’actuació municipal de nevades? Sí o no

S’ha actualitzat el Pla d’actuació municipal d’inundacions? Sí o no

S’ha elaborat el Pla d’actuació municipal de riscos químics?

Sí o no

S’ha elaborat el Pla d’actuació municipal de riscos radiològics? Sí o no

S’ha actualitzat el Pla d’actuació municipal d’emergències sísmiques?

Sí o no S’ha actualitzat el Pla pel transport de mercaderies perilloses?



82

Sí o no



83




Acció 4.1.3: Elaboració o actualització dels plans específics municipals (PEM)

Objectiu Millorar, prevenir i planificar les emergències davant un risc específic

de Manresa.

Responsabilitat


Plans específics municipals (PEM)

Correfoc El Pla està fet, està aprovat, està homologat i és vigent fins juny

del 2017

Fira de l’Aixada El Pla està fet, aprovat, homologat, però està caducat des d’abril de

2010

Carnestoltes

El Pla està fet, està aprovat, està homologat i és vigent fins a desembre de 2016

Fallada d’energia elèctrica El Pla està fet, està aprovat, està homologat i és vigent fins octubre

de 2015 Accident de tren en el túnel Viladordis

El Pla està fet, està aprovat, està homologat i és vigent fins desembre de 2016

Festa Major El Pla està fet, està aprovat, està homologat i és vigent fins juny

2017

Expobages – Fira Ascensió El Pla està fet, està aprovat, no està homologat i serà vigent fins

l’any 2017

Cavalcada Reis

El Pla està pendent d’elaboració



84

Fira de Sant Andreu El Pla està pendent d’elaboració

Accions que conformen l’actuació Les tres fases per elaborar un pla són les següents:

Redacció del pla. Aprovació del pla.

Homologació del pla.

Remarca

Amb els recursos actuals del Servei d’Emergències i Protecció Civil, resulta impossible redactar tots els plans d’específics municipals. Es

dóna el cas de disposar de plans que malgrat no estar vigents a nivell administratiu, es mantenen vàlids a nivell operatiu.

Calendari (PEM) Correfoc

Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2017 Fira de l’Aixada

Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2015

Carnestoltes Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2017

Fallada d’energia elèctrica Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2017

Accident de tren en el túnel Viladordis

Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2017 Festa Major


Expobages – Fira Ascensió Homologar el Pla al llarg de l’any 2014

Cavalcada Reis Redactar el Pla al llarg de l’any 2014

Fira de Sant Andreu Redactar el Pla al llarg de l’any 2014

Indicadors (PEM)

És vigent el Pla del Correfoc? Sí o no



85

És vigent el Pla de la Fira de l’Aixada? Sí o no

És vigent el Pla del Carnestoltes? Sí o no

És vigent el Pla per fallada d’energia elèctrica?

Sí o no És vigent el Pla per accident de tren en el túnel Viladordis?

Sí o no

És vigent el Pla de la Festa Major? Sí o no

És vigent el Pla de l’Expobages – Fira Ascensió? Sí o no

És vigent el Pla de la Cavalcada de Reis?

Sí o no És vigent el Pla de la Fira de Sant Andreu?

Sí o no



86




Acció 4.1.4: Elaboració de plans d’autoprotecció (PAU) en edificis, instal·lacions municipals i /o activitats municipals

Objectiu Fer més segurs els edificis, les instal·lacions municipals i les activitats

municipals inclosos en el Decret 82/2010 de la Generalitat de

Catalunya.

Responsabilitat Servei d’Emergències i Protecció Civil

Plans d’autoprotecció (PAU) Concert de cap d’any al complex del Congost

El Pla està fet, està aprovat, està homologat i és vigent fins desembre de 2015

Campi qui jugui El Pla està fet, està aprovat, està homologat i és vigent fins

desembre de 2016

Castell de focs El Pla no està fet. Estava fet com a PEM, però s’ha de fer com a

PAU

Fira Mediterrània

El Pla està fet, està aprovat, està homologat i és vigent Pavelló Nou Congost

El Pla està fet, està aprovat, està homologat i és vigent fins febrer de 2015

Edifici Casino El Pla no està fet

Museu – Arxiu

El Pla està fet, està aprovat, està homologat però està caducat des de maig de 2008

Conservatori El Pla està fet, està aprovat, està homologat però està caducat des

de desembre de 2010



87

Magatzem manteniment El Pla està fet, està aprovat, està homologat però està caducat des

de maig de 2012 Llars d’infants (Lluna, Estel, Llum, Petit Príncep i Bressolvent)

El Pla no està fet. La seva redacció es subcontracta a la Diputació de Barcelona.

Ateneu Les Bases El Pla està pendent d’elaboració. Es tracta d’un edifici propietat de

l’Ajuntament que està en concessió municipal. L’elaboració del PAU corre a càrrec de la concessió (el PAU d’aquest edifici hauria de ser

tractat dins l’acció 4.2.2).


Les tres fases per elaborar un pla són les següents: Redacció del pla.

Aprovació del pla. Homologació del pla.

Remarca Amb els recursos actuals del servei d’emergències i Protecció Civil,

resulta impossible redactar tots els plans d’autoprotecció. Es dóna el cas de disposar de plans que malgrat no estar vigents a nivell

administratiu però es mantenen vàlids a nivell operatiu.

Calendari (PAU)

Concert de cap d’any al complex del Congost Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2016

Campi qui jugui Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2014

Castell de focs

Redactar el Pla al llarg de l’any 2015 Fira Mediterrània


Pavelló Nou Congost Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2017

Edifici Casino Redactar el Pla al llarg de l’any 2015

Museu – Arxiu Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2016



88

Conservatori Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2016

Magatzem manteniment Actualitzar el Pla al llarg de l’any 2016

Llars d’infants (Lluna, Estel, Llum, Petit Príncep i Bressolvent)

Redactar el Pla al llarg de l’any 2013 Ateneu Les Bases

Redactar el Pla al llarg de l’any 2013

Indicadors (PAU) És vigent el Pla del concert de cap d’any al complex del

Congost?

Sí o no

És vigent el Pla del Campi qui jugui? Sí o no

És vigent el Pla del castell de focs? Sí o no

És vigent el Pla de la Fira Mediterrània?

Sí o no És vigent el Pla del pavelló Nou Congost?

Sí o no

És vigent el Pla de l’edifici Casino? Sí o no

És vigent el Pla del Museu – Arxiu? Sí o no

És vigent el Pla del Conservatori? Sí o no

És vigent el Pla del magatzem de manteniment?

Sí o no És vigent el Pla de les llars d’infants (Lluna, Estel, Llum, Petit

Príncep i Bressolvent)? Sí o no

És vigent el Pla de l’Ateneu Les Bases? Sí o no



89



Objectiu 4.2: Incrementar l’adopció de mesures preventives

Acció 4.2.1: Realització de simulacres i accions formatives davant de situacions d’emergències

Objectiu Preparar treballadors i visitants dels edificis públics enfront una situació

d’emergència.

Responsabilitat



Fer simulacres en edificis municipals que disposen de PAU. Donar suport a fer simulacres a activitats privades.

Donar suport a fer simulacres a les escoles públiques i privades de Manresa.

Realització de cursos de formació en matèria d’emergència tant a ens de caràcter públic, com podrien ser hospitals, com a institucions privades.

Indicadors

Nombre de simulacres d’emergència duts a terme Assistents a cursos de formació d’emergències



90




Acció 4.2.2: Revisar, informar i homologar els plans d’autoprotecció (PAU) d’activitats i edificis privats

Objectiu Formar els treballadors per reduir les conseqüències d‘una emergència.


Accions que conformen l’actuació Plans d’autoprotecció de la Generalitat (Nivells A i B segons decret

82/2010) Revisar el Pla d’autoprotecció.

Informar sobre el Pla d’autoprotecció.

Plans d’autoprotecció d’àmbit local (Nivell C segons decret 82/2010)

Revisar el Pla d’autoprotecció.

Informar sobre el Pla d’autoprotecció. Homologar el Pla d’autoprotecció.

Indicadors Nombre de plans d’autoprotecció revisats

Nombre de plans d’autoprotecció homologats



91




Acció 4.2.3: Impulsar la plena cobertura de desfibril·ladors a la ciutat

Objectiu Garantir que les persones amb una aturada cardíaca poden ser ateses

ràpidament amb un desfibril·lador.

Responsabilitat



Les persones que han de ser ateses per una aturada cardíaca requereixen que el desfibril·lador estigui disponible en deu minuts. Els

desfibril·ladors han d’estar ben accessibles i localitzables. És per això que resulta essencial disposar d’un mapa actualitzat amb els punts on

es troben els desfibril·ladors.


Mapa xarxa de desfibril·ladors Dissenyar un mapa de la ciutat amb els punts que tenen un

desfibril·lador disponible. Anàlisi del mapa de la xarxa de desfibril·ladors de la ciutat,

per detectar, sobretot, els punts que no queden ben coberts.

Indicadors

Nombre de desfibril·ladors a la ciutat



92




Acció 4.3.1: Assessorar les empreses privades obligades a disposar de plans d’autoprotecció

Objectiu Garantir que les empreses privades que han de disposar de plan

d’autoprotecció el tinguin vigent.

Responsabilitat



Base de dades de PAU d’empreses privades Generar i mantenir una base de dades que contingui

informació de les empreses privades que requereixen pla d’autoprotecció.

Assessorament Assessorar tècnicament les empreses que requereixen pla

d’autoprotecció.

Indicadors Nombre de plans d’autoprotecció d’empreses privades



93




Acció 4.3.2: Assessorar les entitats que celebren esdeveniments per a l’elaboració del document bàsic de les mesures

d’autoprotecció

Objectiu

Garantir que les entitats que celebren esdeveniments disposin del document de les mesures d’autoprotecció bàsiques.




Donar suport tècnic i administratiu a les entitats que requereixin el document de les mesures d’autoprotecció bàsiques.

Indicadors Nombre de documents de mesures d’autoprotecció bàsiques tramitats



94

5.6 CIVISME

CIVISME

Reduir les conductes que van en detriment de la convivència pacífica

Objectiu 5.1: Incrementar la cohesió social

Acció 5.1.1: Desenvolupament d’accions de comunicació sobre

convivència i civisme

Objectiu Conscienciar els col·lectius més sensibles i reforçar activitats

educatives a infants i joves.

Responsabilitat


Accions que conformen l’actuació Campanyes informatives. Programes de conscienciació.

Mesures alternatives (aquestes mesures tenen un alt component pedagògic).

Indicadors Nombre de campanyes

Nombre de programes Nombre de persones ateses amb mesures alternatives



95

CIVISME



Acció 5.1.2: Desenvolupament del programa de prevenció de l’absentisme escolar

Objectiu Disminuir l’absentisme escolar.

Responsabilitat Centres escolars

Servei d’Ensenyament, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Manresa Policia Local de Manresa Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de l’Ajuntament de

Manresa

Accions que conformen l’actuació Aprovació i aplicació del nou protocol de l’absentisme que conté com a

punts destacats: Comunicació per part dels centres d’ensenyament al

Departament d’Ensenyament dels alumnes que falten

sistemàticament a classe. Comunicació per part de la Policia Local al Departament

d’Ensenyament dels alumnes que, en horari escolar, estan al carrer.

Seguiment per part de serveis socials dels nens absentistes.

Indicadors

Nombre de notificacions d’absentisme Font: Memòria de Serveis Socials que recull el nombre de casos

derivats per part de les escoles i el seu seguiment



96

CIVISME



Acció 5.1.3: Desenvolupament de programes preventius en medis oberts

Objectiu Intensificar les tasques de prevenció en col·lectius de risc.

Responsabilitat Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de l’Ajuntament de

Manresa

Aspecte a destacar

El programa ‘Espai Jove’ és un projecte d’atenció social i educativa adreçat prioritàriament al col·lectiu de nouvinguts d’entre 12 i 25 anys.

El programa ‘Joves Nucli Antic’ és un projecte socioeducatiu que, a través de l’esport i el lleure, promou la convivència veïnal. ‘Joves Nucli

Antic’ està adreçat a persones d’entre 8 i 12 anys.


Espai Jove: Orientació i suport als joves en la vessant cultural, educativa,

esportiva i d’ocupació. Derivació a serveis i recursos diversos. Accés a activitats lúdiques diverses.

Detecció de menors no acompanyats.

Joves Nucli Antic (JNA): Activitats lúdiques i esportives. Seguiment socioeducatiu.

Indicadors

Nombre d’acollides Espai Jove Nombre de persones ateses Espai Jove Nombre d’usuaris de Joves Nucli Antic



97

CIVISME


Objectiu 5.2: Reduir els comportaments incívics

Acció 5.2.1: Vigilància d’espais potencialment conflictius

Objectiu

Disminuir les zones potencialment conflictives.

Responsabilitat


Accions que conformen l’actuació Patrullatge per espais potencialment conflictius dins la franja

horària de més risc.

Indicadors

Nombre de patrullatges preventius



98

CIVISME



Acció 5.2.2: Mediació en conflictes

Objectiu

Eradicar divergències susceptibles d’esdevenir conflictes importants.

Responsabilitat


Aspecte a destacar El projecte ‘Enllaç’ s'adreça al conjunt de la ciutadania amb l'objecte

d’anihilar situacions de conflictivitat, veïnals i comunitàries, cercant l'acord a partir de la bona voluntat de les parts implicades.

Accions que conformen l’actuació Projecte d’intermediació i treball comunitari, ‘Enllaç’:

Detecció de conflictes que poden ser resolts mitjançant una mediació de tècnics de l’Ajuntament.

Mediació en el conflicte. Seguiment del conflicte després d’haver fet la mediació.

Indicadors Nombre de mediacions fetes dins el programa Enllaç i resultats

obtinguts



99

CIVISME



Acció 5.2.3: Realització de controls d’horaris i soroll en activitats públiques i d’oci

Objectiu Disminuir el nivell de soroll generat per les activitats d’oci.

Responsabilitat Serveis del Territori de l’Ajuntament de Manresa

Policia Local de Manresa Servei Paisatge i Medi Ambient de l’Ajuntament de Manresa Servei d’Ensenyament, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Manresa

Aspecte a destacar

Tradicionalment, gairebé totes les actuacions que s’han dut a terme per excés de soroll s’activen per la queixa d’algun ciutadà. Poques

vegades, s’ha actuat d’ofici. Tanmateix, en l’actualitat es duu a terme una acció dissuasiva que té

un bon resultat. Es tracta de la campanya de prevenció del soroll

nocturn mitjançant actors de mim.

Accions que conformen l’actuació Sorolls que precisen d’actuació imminent: El ciutadà que es queixa s’adreça directament a la Policia

Local. Responsables de l’Ajuntament comproven in situ si la queixa

està fonamentada. Responsables de l’Ajuntament aixequen acta.

Sorolls que són habituals: La queixa de la ciutadania arriba directament al 010.

L’inspector del Departament d’activitats comprova el nivell del soroll.

Possible obertura d’expedient.

Indicadors

Nombre de denúncies per soroll



100

5.7 SANITAT

SANITAT

Garantir la seguretat sanitària de la població

Objectiu 6.1: Garantir la seguretat alimentària en el transport d’aliments

Acció 6.1.1: Elaborar un protocol d’actuació per irregularitats

sanitàries detectades en el transport d’aliments

Objectiu Establir les línies d’actuació que garanteixen la seguretat alimentària

en el transport d’aliments.

Justificació

No es disposa d’un protocol que determini què s’ha de fer amb els aliments interceptats per no haver estat transportat en condicions

sanitàries adequades.

Responsabilitat


Accions que conformen l’actuació Coordinació entre el Departament de Sanitat i la Policia Local per

determinar les actuacions a realitzar per garantir la seguretat alimentària en el transport d’aliments.

Aplicar els acords de les reunions entre Policia Local i Sanitat. Establiment d’un Pla d’actuació.

Control de transport alimentari a càrrec de la Policia Local.

Indicadors

Nombre de controls alimentaris Nombre de denúncies



101

SANITAT


Objectiu 6.1: Garantir la seguretat alimentària en el transport d’aliments

Acció 6.1.2: Elaborar un protocol d’actuació en cas d’accident de trànsit en el transport de bestiar viu

Objectiu Elaborar un protocol d’actuació en el qual s’especifiqui el procediment a

seguir en cas de registrar un accident de trànsit en el transport de

bestiar viu.

Justificació No es disposa d’un protocol d’actuació per l’hipotètic cas de registrar

un accident d’un vehicle que transporti bestiar viu.

Responsabilitat

Responsable La responsabilitat de la redacció del protocol d’actuació del

procediment a seguir en el cas de registrar un accident de trànsit en el transport de bestiar viu recau en el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Co-responsable

La Policia Local col·laborarà en l’elaboració del protocol d’actuació.


Definir les línies generals del protocol d’actuació. Redacció del protocol d’actuació.

Presentació del protocol a la Junta Local de seguretat.

Indicadors

S’ha redactat el protocol d’actuació? Sí o no



102

SANITAT


Objectiu 6.2: Potenciar la tinença responsable d’animals de companyia

Acció 6.2.1: Realització de campanyes sobre la tinença responsable d’animals

Objectiu Sensibilitzar la població sobre la tinença responsable d’animals. La

tinença responsable d’animals considera aspectes com censar els

animals, dotar-los d’un xip i vacunar-los.

Responsabilitat La realització i difusió de campanyes sobre la tinença responsable

d’animals recau en el Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de

l’Ajuntament de Manresa.

Accions que conformen l’actuació Definició del concepte principal de la campanya i cronograma.

Disseny de la campanya. Difusió de la campanya.

Indicadors Nombre de campanyes dutes a terme per any



103

SANITAT



Acció 6.2.2: Aplicar l’Ordenança de tinença d’animals

Objectiu

Exigir el compliment dels requisits administratius obligatoris per a la tinença d’animals de companyia (cens i identificació) i potenciar la seva tinença responsable.

Normativa aplicació

Ordenança municipal sobre la tinença d’animals.

Responsabilitat

La responsabilitat de potenciar la tinença responsable d’animals de companyia recau en el Servei de Serveis Socials, Sanitat i

Programes de l’Ajuntament de Manresa La responsabilitat d’aplicar l’Ordenança de la tinença d’animals

recau en la Policia Local


Recull d’informació d’animals no censats per part de la Policia Local.

Informar a sanitat sobre els animals no censats.

Fer un seguiment dels propietaris dels animals no censats.

Indicadors Nombre d’animals de companyia censats Nombre d’animals de companyia censats en l’últim any

Nombre d’expedients per incompliment de l’ordenança de tinença d’animals



104

SANITAT



Acció 6.2.3: Control de plagues urbanes

Objectiu

Reduir a la mínima expressió el nombre de plagues urbanes, en que s’inclou el control de rates i de coloms.

Responsabilitat La responsabilitat de comunicar a sanitat les queixes de la

ciutadania que fan referència a plagues urbanes recau en el Departament 010

La responsabilitat d’enviar un equip per lluitar contra la plaga

urbana recau en el Servei de Serveis Socials, Sanitat i Programes de l’Ajuntament de Manresa

Accions que conformen l’actuació Canalitzar les queixes recollides pel Departament 010.

Informar a sanitat sobre les queixes que fan referència a plagues urbanes.

Es contracta els serveis d’una empresa externa per lluitar contra la plaga urbana detectada.

Indicadors Nombre de queixes per plagues urbanes

Nombre d’intervencions



105

SANITAT


Objectiu 6.3: Intervenció en prevenció de consum de drogues i alcohol

Acció 6.3.1: Formar i informar sobre els perills derivats del consum de drogues i alcohol

Objectiu Reduir el consum de drogues i alcohol entre la població jove mitjançant

accions formatives i informatives.

Responsabilitat


Accions que conformen l’actuació Oferta d’exposicions i tallers a les escoles.

Programa PIDCES. Intervencions informatives en esdeveniments d’afluència juvenil

(concerts, Festa Major, etc.). Informació i consulta a l’oficina jove del Bages.

Indicadors Nombre d’alumnat acollit a accions formatives i exposicions

Nombre de consultes a l’oficina jove del Bages



106

SANITAT


Objectiu 6.3: Intervenció en prevenció de consum de drogues i alcohol

Acció 6.3.2: Posar en marxa el programa ‘Nits de qualitat’

Objectiu

Prevenir i reduir els riscos en el consum de drogues i alcohol en l’oci nocturn.

Concepte Nits de qualitat: Posar en comú diferents agents implicats en l’oci

nocturn per fer de Manresa un espai més segur, atractiu i saludable per a tothom en relació a les drogues i alcohol.

Responsabilitat La responsabilitat del disseny del programa ‘Nits de qualitat’ recau en

el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya La responsabilitat de l’execució del programa recau en l’Ajuntament de Manresa


Posar en marxa la taula d’agents implicats. Acordar accions i responsabilitats dels implicats. Implementar un segell de qualitat.

Indicadors

Nombre d’agents implicats que obtenen el segell de qualitat



107

5.8 URBANISME I MEDI AMBIENT


Reduir l’accidentalitat produïda per elements a la via pública i reduir la contaminació

Objectiu 7.1: Reduir l’accidentalitat produïda per elements a la via

pública

Acció 7.1.1: Garantir el compliment de la normativa de seguretat en les obres

Objectiu

Millorar la seguretat en les obres.

Responsabilitat Serveis del Territori (Urbanisme) de l’Ajuntament de Manresa Persona promotora


Garantir que totes les llicències que s’atorguen disposen de la documentació necessària en matèria de seguretat i salut.

Senyalització adequada de les obres.

Inspeccions d’obres.

Indicadors Nombre d’incidents referents a danys produïts per obres en relació amb

el nombre de llicències

Nombre d’inspeccions d’obres



108




pública Acció 7.1.2: Garantir la seguretat del mobiliari i el disseny dels

espais urbans

Objectiu

Millorar la seguretat del mobiliari urbà i millorar el disseny dels espais públics.

Responsabilitat Serveis del Territori (Urbanisme) de l’Ajuntament de Manresa

Accions que conformen l’actuació Elaboració i seguiment del Pla de manteniment de mobiliari urbà.

Seguiment de les queixes i els accidents causats per mobiliari urbà o pel disseny inadequat dels espais urbans:

Proposta de mesures correctores. Adopció de mesures correctores.

Indicadors Nombre de queixes que fan referència al mobiliari urbà

Nombre d’actuacions efectuades al mobiliari urbà



109




pública Acció 7.1.3: Millorar la seguretat dels edificis

Objectiu Garantir que els edificis són segurs.

Responsabilitat Serveis del Territori (Urbanisme) de l’Ajuntament de Manresa

Accions que conformen l’actuació A nivell preventiu: Requeriment de dictamen de seguretat al

propietari. A nivell de deficiències detectades: Determinar una ordre

d’execució en edificis amb una patologia. L’ordre d’execució pot ser generada per dues causes:

Per ofici. Des de l’Ajuntament es detecta l’anomalia. Per instància. Algun ciutadà presenta una queixa.

Indicadors Nombre d’incidències per un mal estat d’edificis

Nombre d’edificis en males condicions Nombre d’Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITEs)



110



Objectiu 7.2: Disminuir la contaminació

Acció 7.2.1: Reduir els nivells de contaminació i garantir els límits establerts

Objectiu Reduir la contaminació.

Responsabilitat Serveis del Territori (Activitats i Obres) de l’Ajuntament de Manresa

Servei de Paisatge i Medi Ambient de l’Ajuntament de Manresa Aigües de Manresa, S.A.

Fets contaminants Contaminació de l’aire

Contaminació lumínica Contaminació de l’aigua

Contaminació per residus


Via preventiva: Comprovació i control del compliment dels vectors ambientals per part de l’activitat privada.

Via disciplina (reacció): Es rep una queixa o es detecta una infracció.

Proposta de mesures correctores.

Adopció de mesures correctores. Aprovació del mapa acústic i l’ordenança de control acústic.

Indicadors Nombre de queixes per vulneració de vectors ambientals

Nombre d’actuacions



111




Acció 7.2.2: Aplicar el protocol d’actuació davant la contaminació acústica

Objectiu Disminuir el nivell de soroll.

Responsabilitat Serveis del Territori de l’Ajuntament de Manresa

Policia Local

Relació

La contaminació acústica apareix mencionada, dins el Pla local de seguretat de Manresa, en una altra acció:

Acció 5.2.3: Disminuir el nivell de soroll generat per les activitats d’oci.

Aspecte a tenir en compte Els subjectes més habituals que generen contaminació acústica són els

següents: Aparells de climatització.

Aparells domèstics. Instal·lacions industrials. Instal·lacions de locals comercials o de serveis.


Tant si es detecta el focus de contaminació acústica via ofici com via instància:

Un inspector comprova els decibels i, en cas d’infracció, obre un

expedient. Es notifica a l’infractor.

Ordre de mesures correctores.

Indicadors

Nombre de queixes per contaminació acústica (llevat de motocicletes i locals d’oci)

Nombre d’expedients oberts



112




Acció 7.2.3: Definir i aplicar un protocol d’actuació davant la detecció d’abocadors il·legals

Objectiu Disminuir el nombre d’abocadors il·legals.

Responsabilitat Servei de Paisatge i Medi Ambient de l’Ajuntament de Manresa



Totes les llicències d’obres tenen un apartat de justificació d’on es llencen les runes.

Accions que conformen l’actuació Definir el protocol davant la detecció d’abocadors il·legals:

Detecció d’ofici. Seguiment de les queixes per abocadors il·legals.

Netejar l’abocador. Sanció administrativa.

Via disciplina (reacció). Es rep una denúncia. Netejar l’abocador. Sanció administrativa.

Indicadors

Nombre d’abocadors il·legals detectats



113

6 JUSTIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS

El pla d’actuacions bàsiques del Pla local de seguretat de Manresa apareix

desglossat en set àmbits:

Sistema de seguretat

Seguretat ciutadana

Seguretat viària

Emergències i protecció civil

Civisme

Sanitat

Urbanisme i medi ambient

Aquests set àmbits inclouen una cinquantena d’accions que han estat

determinades d’acord amb les necessitats detectades a la diagnosi del Pla

local de seguretat. Lluny de pretendre ser exhaustius, en aquest apartat

només es pretén mencionar les relacions més destacades entre la diagnosi i

el pla d’actuacions.

Manresa exerceix de capital de la Catalunya Central i com a tal concentra

serveis que són d’àmbit supramunicipal. Un d’aquests serveis és la

Comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Central. La Regió

Policial Central comprèn les comarques de l’Anoia, el Solsonès, el Berguedà,

Osona i el Bages. La proximitat física entre la comissaria de la Regió Policial

Central i la Policia Local de Manresa ha de facilitar l’assoliment de les

propostes d’actuació del primer bloc d’accions del Pla, en el qual es

defineixen les relacions de coordinació entre la Policia de Catalunya.

Es fa menció a la diagnosi que els índex delinqüencials registrats a la Regió

Central són baixos en relació amb els registrats al Principat. Però la

percepció de seguretat que té la ciutadania no acaba de correspondre amb

els índexs delinqüencials registrats. Es fa veritablement difícil reduir els

índexs registrats, però per contra, hi ha un ampli marge de millora a l’hora

de fer veure a la població que la seguretat ciutadana és més favorable del

que es percep. Pel que fa als fets delinqüencials, cal treballar en mantenir

els nivells actuals. En termes de percepció, cal treballar en fer veure a la

ciutadania que la percepció que es té de la seguretat no s’avé amb els



114

índexs delinqüencials registrats. És per això que bona part dels indicadors

de les dotze accions proposades dins el bloc de seguretat ciutadana prenen

en consideració el concepte percepció més aviat que no pas el concepte

índex delinqüencial.

De la diagnosi es desprèn que el col·lectiu de la gent gran té un pes

específic important a Manresa i, d’acord a les projeccions demogràfiques, en

tindrà més en el futur. És per aquesta raó que s’ha definit una actuació

inexistent a d’altres plans locals de Catalunya, es tracta de l’acció 3.2.2

Desenvolupament de programes d’educació viària dirigida a gent gran. Una

font d’informació tinguda en compte a l’hora de fer la diagnosi és la bústia

de queixes i suggeriments que l’Ajuntament posa a disposició de la

ciutadania. Es tracta d’una font rica que es nodreix de gairebé dues mil

entrades per any. Una exigència recurrent de la ciutadania és que el trànsit

de la ciutat circuli a una velocitat prudent. És per això que accions com la

3.3.2 Implementar mesures de reducció de velocitat poden ser

implementades sense generar controvèrsies.

A la diagnosi es menciona un bon nombre d’activitats amb grans

concentracions de públic que es duen a terme a Manresa, com podrien ser

el Correfoc de la Festa Major, la Cavalcada de Reis, la Fira Mediterrània o

els partits del Bàsquet Manresa. En aquest sentit resulta vital que els plans

d’actuació municipal, els plans específics municipals i els plans

d’autoprotecció d’activitats i edificis privats determinats en l’apartat

Emergències i Protecció Civil apareguin ben definits.

Promoure el civisme, reduint les conductes que van en detriment de la

convivència pacífica, és una eina ben efectiva per reduir els fets

delinqüencials i les bretolades. En termes d’inclusió social, en l’apartat de

diagnosi, es determina que en els barris històrics de la ciutat es concentren

focus importants de col·lectius en risc d’exclusió social. És per aquesta raó

que l’acció 5.1.3 Desenvolupament de programes preventius en medis

oberts té en compte actuacions destinades a joves que es duen a terme

amb cert èxit, com són les actuacions ‘Espai jove’ i ‘Joves Nucli Antic’.



115

De les reunions entre els responsables de sanitat de l’Ajuntament de

Manresa i la Policia Local, s’ha detectat que, a dia d’avui, hi ha una certa

indefinició en cas d’identificar alguna irregularitat sanitària en el transport

d’aliments. No es disposa de protocol d’actuacions per l’hipotètic cas de

registrar un accident d’un vehicle que transporti bestiar viu. La possibilitat

de registrar a Manresa un accident d’un vehicle que transporti bestiar viu és

reduïda però la incertesa que genera un accident d’aquestes

característiques sense disposar de protocol d’actuació seria enorme. És per

això que en el Pla local de seguretat de Manresa s’ha definit l’acció 6.1.2

Elaborar un protocol d’actuació en cas d’accident de trànsit en el transport

de bestiar viu.

El context de crisi econòmica que es viu en el període durant el qual s’ha

redactat el Pla local de seguretat de Manresa fa que el nombre d’obres que

es duen a terme sigui reduït, però la seguretat en elles no deixa de ser un

factor primordial. La mateixa crisi fa que el manteniment que els propietaris

fan dels edificis sigui mínima. D’aquesta manera, no resulta excepcional

trobar edificis antics deteriorats que no arriben a passar les inspeccions

tècniques i que els propietaris puguin sufragar les inversions que

requereixen. Conseqüentment, caldrà fer importants esforços en aconseguir

dur a terme l’acció 7.1.3 Millorar la seguretat dels edificis.



116

7 CALENDARI

Bona part de les accions proposades en el pla d’actuacions del Pla local de

seguretat de Manresa es fan al llarg de tot el Pla. Unes quantes de les

accions del Pla han de ser temporitzades, ja sigui perquè es tracta d’accions

noves que requereixen d’un temps per a ser posades en marxa o perquè es

tracta d’accions amb un marcat caràcter temporal.

7.1 SISTEMA DE SEGURETAT

Acció 1.1.1 Reunió periòdica de la Junta Local de Seguretat

Any 2014 G F M A M J J A S O N D

Recollir propostes de temes a

tractar a la reunió de febrer

Redactar ordre del dia i fer

convocatòria

Reunió

Redactar acta de la reunió i

distribuir-la


tractar a la reunió de setembre


convocatòria

Reunió


distribuir-la





convocatòria

Reunió


distribuir-la




convocatòria

Reunió


distribuir-la





convocatòria

Reunió




117

distribuir-la




convocatòria

Reunió


distribuir-la





convocatòria

Reunió


distribuir-la




convocatòria

Reunió


distribuir-la

Acció 1.1.2 Reunió periòdica de la Mesa de Coordinació Operativa


Ordre del dia i convocatòria

Reunió

Redactar l’acta de la reunió



Reunió




Reunió




Reunió


Acció 1.1.3 Desenvolupament d’accions conjuntes de la Policia de Catalunya

Acció continuada al llarg dels anys, en funció dels aspectes a analitzar

Acció 1.1.4 Intercanvi diari de comunicats de novetats entre les policies que actuen

al municipi




118

Adequar els sistemes informàtics

de Mossos d’Esquadra i Policia

Local

Període de proves i millores del

programari d’intercanvi diari de

comunicats de novetats


Intercanvi diari de novetats





Acció 1.2.1 Elaboració d’un informe anual sobre l’estat de la seguretat local


Recopilació de les dades de

l’exercici 2013

Maquetació del document ‘Informe

de l’any 2013 de l’estat de la

seguretat local’

Presentació de l’informe a la Junta

Local de Seguretat



l’exercici 2014



seguretat local’


Local de Seguretat



l’exercici 2015



seguretat local’


Local de Seguretat



l’exercici 2016



seguretat local’


Local de Seguretat



119

7.2 SEGURETAT CIUTADANA

Acció 2.1.1 Implantació d’una agenda sistemàtica de contactes de la Policia de

Catalunya amb ciutadans i entitats


Adequar els sistemes informàtics

de Mossos d’Esquadra i Policia

Local

Període de proves i millores del

programari de l’agenda coordinada

de proximitat


Ús de l’agenda coordinada de

proximitat



proximitat



proximitat

Acció 2.1.2 Garantir la presència policial de les unitats de proximitat

Acció continuada al llarg del temps

Acció 2.1.3 Implantació d’un procediment de recollida de denúncies


Campanya d’informació de l’acció

de recollida de denúncies

Dotar de formularis les patrulles,

lliurar el formulari al comerç que el

sol·liciti i recollir el formulari

complimentat







complimentat







complimentat



120







complimentat

Acció 2.2.1 Participació en accions de comunicació sobre autoprotecció de persones

i la seva llar


Campanya protecció de les

persones i la seva llar durant

diferents èpoques de l’any













Acció 2.2.2 Participació en accions de comunicació sobre autoprotecció de comerços

i empreses


Campanya d’autoprotecció al llarg

de l’any



de l’any



de l’any



de l’any

Acció 2.2.3 Participació en accions de comunicació sobre els riscos per a la

seguretat existents a Internet


Xerrades sobre Internet segura



121







Acció 2.2.4 Participació en accions de comunicació sobre violència masclista, drets

de la persona i serveis d’atenció a les víctimes


Acció 2.3.1 Vigilància intensiva a les zones comercials en horari de major afluència


Acció 2.3.2 Elaboració d’un programa específic de vigilància i prevenció de la

seguretat ciutadana en polígons d’activitat econòmica


Establir contactes amb

representants de les associacions

dels polígons d’activitat econòmica

Elaboració programa de vigilància

2015


Aplicació programa de vigilància

2015


2016



2016


2017



2017


2018

Acció 2.3.3 Intensificació de la vigilància preventiva a la zona d’oci


Acció 2.4.1 Participació en accions de comunicació orientades a prevenir el consum

de drogues


Xerrades en els centres d’educació

secundària



122



secundària



secundària



secundària

Acció 2.4.2 Realització d’accions específiques de control i reeducació dels menors

que consumeixen drogues


7.3 SEGURETAT VIÀRIA

Acció 3.1.1 Realització de controls de trànsit


Determinar programari de controls

de trànsit de l’any 2014


Aplicar programari de controls de

trànsit





trànsit





trànsit





trànsit

Acció 3.1.2 Realització de campanyes de disciplina viària sobre infraccions

d’estacionament




123

Acció 3.1.3 Control de les activitats amb afectació a la via i a la seguretat del

trànsit


Acció 3.1.4 Realització de controls de velocitat


Acció 3.2.1 Desenvolupament d’accions de comunicació sobre les conductes de risc

en la conducció de motocicletes i ciclomotors


Xerrades a centres de secundària







Acció 3.2.2 Desenvolupament de programes d’educació viària dirigida a gent gran


Xerrades en esplais de gent gran







Acció 3.3.1 Revisió anual dels plans de mobilitat urbana i de seguretat viària


Acció 3.3.2 Implementar mesures de reducció de velocitat


Acció 3.3.3 Posar en marxa diverses campanyes de mobilitat segura adreçada a la

població escolar


Definir rutes segures dels

recorreguts que van als centres

d’ensenyament

Campanya comunicació per anar

caminant a l’escola

Campanya comunicació als centres



124

de secundària per a fer ús del

transport públic




d’ensenyament





transport públic




d’ensenyament





transport públic




d’ensenyament





transport públic

Acció 3.4.1 Participació en campanyes de comunicació sobre alcoholèmia i

conducció


Acció 3.4.2 Realització de controls d’alcoholèmia de caràcter general



d’alcoholèmia de caràcter general

de l’any 2014


Aplicar programari de controls




de l’any 2015







125


de l’any 2016






de l’any 2017




Acció 3.4.3 Realització de controls d’alcoholèmia i estupefaents en zones i horaris

d’oci nocturn



d’alcoholèmia d’oci nocturn de

l’any 2014



d’alcoholèmia d’oci nocturn



l’any 2015






l’any 2016






l’any 2017




Acció 3.5.1 Elaboració del Pla anual de prevenció d’atropellaments


Anàlisi final dels resultats de l’any

2014 i anàlisi global


Presentació dades de 2014



126

Redacció pla 2015 de prevenció

d’atropellaments






d’atropellaments






d’atropellaments



Acció 3.5.2 Realització de campanyes de sensibilització sobre els riscos inherents al

trànsit, per a conductors i vianants, i les bones pràctiques per evitar atropellaments


Acció 3.5.3 Realització de controls policials específics sobre infraccions que

incrementen el risc d’atropellaments


7.4 EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL

Acció 4.1.1 Revisar el Pla bàsic de protecció civil


Revisar l’actual Pla bàsic de

protecció civil


Aprovar el Pla bàsic de protecció

civil

Homologar el Pla bàsic de

protecció civil

Acció 4.1.2 Elaboració dels plans d’actuació municipal (PAM)


Incendis forestals: Homologar

Nevades: Redactar i aprovar

Químic: Homologar

Radiològic: Redactar i aprovar




127

Nevades: Homologar

Inundacions: Redactar i aprovar

Radiològic: Homologar

Transport de mercaderies

perilloses: Redactar i aprovar


Inundacions: Homologar

Emergències sísmiques: Redactar i

aprovar

Transport de mercaderies

perilloses: Homologar


Incendis forestals: Redactar i

aprovar

Emergències sísmiques:

Homologar

Acció 4.1.3 Elaboració o actualització dels plans específics municipals (PEM)


Cavalcada Reis: Redactar i aprovar

Fira de Sant Andreu: Redactar i

aprovar

Expobages – Fira Ascensió:

Homologar


Cavalcada Reis: Homologar

Fira de Sant Andreu: Homologar

Fira de l’Aixada: Aprovar


Fira de l’Aixada: Homologar


Correfoc: Redactar i aprovar

Carnestoltes: Redactar i aprovar

Fallada energia elèctrica: Redactar

i aprovar

Accident tren túnel Viladordis:

Redactar i aprovar

Festa Major: Redactar i aprovar

Acció 4.1.4 Elaboració de plans d’autoprotecció (PAU) en edificis, instal·lacions

municipals i/o activitats municipals


Campi qui jugui: Revisar

Llars d’infants: Aprovar

Ateneu Les Bases: Aprovar

Castell de focs: Redactar

Fira Mediterrània: Revisar



128



Castell de focs: Homologar

Edifici Casino: Redactar



Campi qui jugui: Redactar

Castell de focs: Revisar

Edifici Casino: Homologar

Museu – Arxiu: Redactar i aprovar

Conservatori de música: Redactar i

aprovar

Magatzem manteniment: Redactar

i aprovar

Fira Mediterrània: Redactar i

homologar



Castell de focs: Revisar

Fira Mediterrània: Aprovar

Pavelló Nou Congost: Redactar

Museu – Arxiu: Homologar

Conservatori de música:

Homologar


Acció 4.2.1 Realització de simulacres i accions formatives davant de situacions

d’emergències


Acció 4.2.2 Revisar, informar i homologar els plans d’autoprotecció (PAU)

d’activitats i edificis privats


Acció 4.2.3 Impulsar la plena cobertura de desfibril·ladors a la ciutat


Elaborar el mapa de la xarxa de

desfibril·ladors de la ciutat


Actualitzar el mapa de la xarxa de









129


Acció 4.3.1 Assessorar les empreses privades obligades a disposar de plans

d’autoprotecció


Crear base de dades d’empreses

privades que requereixen PAU

Assessorar les empreses que

requereixen pla d’autoprotecció


Manteniment de la base de dades

d’empreses que requereixen PAU













Acció 4.3.2 Assessorar les entitats que celebren esdeveniments per a l’elaboració

del document bàsic de les mesures d’autoprotecció


7.5 CIVISME

L’acció 5.1.1 s’hauria de periodificar

Acció 5.1.1 Desenvolupament d’accions de comunicació sobre convivència i civisme


Campanyes informatives

Programes de conscienciació

Mesures alternatives









130







Acció 5.1.2 Desenvolupament del programa de prevenció de l’absentisme escolar


Intercanvi comunicacions entre els

centres d’ensenyament, el

Departament d’Ensenyament i

Policia Local referent a nens

absentistes

Seguiment per part de serveis

socials dels nens absentistes






absentistes








absentistes








absentistes



Acció 5.1.3 Desenvolupament de programes preventius en medis oberts


Espai Jove

Joves Nucli Antic (JNA)


Espai Jove




131


Espai Jove



Espai Jove


Acció 5.2.1 Vigilància d’espais potencialment conflictius


Acció 5.2.2 Mediació en conflictes


Acció 5.2.3 Realització de controls d’horaris i soroll en activitats públiques i d’oci

Acció continuada al llarg del temps. La realització de controls de soroll s’accentua

durant els mesos d’estiu ja que és el període durant el qual es duen a terme més

activitats públiques d’oci a l’aire lliure

7.6 SANITAT

Acció 6.1.1 Elaborar un protocol d’actuació per irregularitats sanitàries detectades

en el transport d’aliments


Definir línies generals del protocol

d’irregularitats detectades en el

transport d’aliments

Redacció del protocol


Presentació del protocol a la Junta

Local de Seguretat

Acció 6.1.2 Elaborar un protocol d’actuació en cas d’accident de trànsit en el

transport de bestiar viu


Definir línies generals del protocol

Redacció del protocol


Presentació del protocol a la Junta

Local de Seguretat

Acció 6.2.1 Realització de campanyes sobre la tinença responsable d’animals


Disseny de la campanya 2014



132

Difusió de la campanya










Acció 6.2.2 Aplicar l’Ordenança de tinença d’animals


Acció 6.2.3 Control de plagues urbanes


Acció 6.3.1 Formar i informar sobre els perills derivats del consum de drogues i

alcohol













Acció 6.3.2 Posar en marxa el programa ‘Nits de qualitat’


Posar en marxa la taula d’agents

implicats

Acordar accions dels implicats

Implementar segell qualitat



implicats





133



implicats





implicats



7.7 URBANISME I MEDI AMBIENT

Acció 7.1.1 Garantir el compliment de la normativa de seguretat en les obres


Acció 7.1.2 Garantir la seguretat del mobiliari i el disseny dels espais urbans


Elaboració pla de manteniment del

mobiliari urbà 2015

Seguiment queixes i accidents per

mobiliari urbà




Aplicar pla manteniment 2015


mobiliari urbà






mobiliari urbà






mobiliari urbà

Acció 7.1.3 Millorar la seguretat dels edificis


Acció 7.2.1 Reduir els nivells de contaminació i garantir els límits establerts



134


Aprovació del mapa acústic i

l’ordenança de control acústic

La resta d’accions de l’actuació 7.2.1 són continuades al llarg del temps

Acció 7.2.2 Aplicar el protocol d’actuació davant la contaminació acústica


Acció 7.2.3 Definir i aplicar un protocol d’actuació davant la detecció d’abocadors


Definir protocol actuació davant la

detecció d’abocadors il·legals


Presentar el protocol actuació

davant abocadors il·legals a la

Junta Local de Seguretat



135

Coordinació:

Regidora de Seguretat Ciutadana, Olga Sánchez Ruiz Inspector Cap de la Policia Local de Manresa, Jordi Mora Soria

Equip redactor: Alfons Sánchez Sánchez

Ramon Culleré Córdoba Amb la col·laboració de Xavier Lanza Tortosa

Equip de treball:

Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya: Begonya Curtó Ferré

Mossos d’Esquadra:

Intendent Joan Carles Escobar Pérez

Inspector Enric Gerónimo de la Asunción Sotsinspector Jaume Roca Barroso

Policia Local:

Sotsinspector Miquel Martínez Pavón Sergent Carles Muñoz Tobias

Caporal Josep Serra de los Santos

Emergències i Protecció Civil:

Xavier Jovés Garcia Mobilitat:

Queralt Torres Pla

Serveis Socials, Sanitat i Participació: Montserrat Mestres Angla

Sanitat: Elisenda Solsona Serrat

Urbanisme: Jordi Tomasa Morera

Trinitat Capdevila Fígols

Pla local de seguretat de manresA · 2014. 3. 28. · Pla Local de Seguretat de Manresa 2014-2017 5...

Documents

Transcript of Pla local de seguretat de manresA · 2014. 3. 28. · Pla Local de Seguretat de Manresa 2014-2017 5...